Somiatruites5

«... un divendres, entorn mitja nit, estudiant en la cambra on jo havia acos-tumat estar, la qual és testimoni de les mies cogitacions, me vénc fort gran desig de dormir, e llevant-me en peus passegé un poc per la dita cambra; mas sobtat de molta son, covenc-me gitar sobre lo llit, e sobtosament, sen-se despullar, adormí’m, no pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts i famejants solen dormir.»

BERNAT METGE, Lo somni.

LECTURA: L’ós que menjava car-

xofes i jo, d’Avel·lí Artís Gener

1. ÚS DE LA LLENGUA: El text

instructiu

2. GRAMÀTICA: Els pronoms

determinatius,

interrogatius i relatius

3. LÈXIC: El substrat lèxic del

català

4. ORTOGRAFIA: Relació entre

so i grafi a (I): les vocals,

la vocal neutra

5. LITERATURA: El relat negre i de

terror

EXPRESSIÓ ESCRITA: Les receptes de

cuina

UN QUADRE

La persistència de la memòria

Salvador Dalí, 1931

Aquest famós quadre surrealista

representa un paisatge oníric.

UNA WEB

http://www.ciutatoci.com/gene-ral/canal.php?Canal=5

Aqui trobareu el Canal Terror, un lloc temàtic dedicat al terror en totes les seves formes: literatura, cinema, còmic, jocs, teatre, etc.

UN LLIBRE

El gat negre i altres contes d’horror

Edgar Allan Poe. Selecció de contes d’Edgar Allan Poe que ens poden servir per aproximar-nos al gènere de la narrativa de terror.

UNA MÚSICA

Banda sonora de Psicosi

Bernard Herrmann, 1960

Els angoixants violins de l’escena

de la dutxa han quedat per a la

història del cinema. El director del

fi lm va ser el genial Alfred Hitch-

cock.

88

5 SOMIATRUITES Lectura

Abans de llegirAvel·lí Artís Gener narra un fet extravagant: la capacitat que té el protagonista d’aquest conte de traslladar una habilitat només possible en el món dels somnis a la prosaica realitat. Tot és qüestió de desitjar-ho amb prou intensitat.

L’ós que menjava carxofes i jo

Ho vaig somiar i l’endemà al matí recordava el somni amb tota mena de detalls: jo era davant la ciutat de Salònica, en la qual mai no he estat, però es veu que aquest detall no té cap importància, perquè allò era Salònica —o Tessalònica, si ho preferiu— i en tenia plena certesa. No hi havia pas cap cartell que ho digués, ni cap mena de senyal indicador, però era Salònica, sense cap dubte. En un camp de carxoferes que hi havia a tocar, vaig veure un ós de color gris, molt gros, que endrapava les carxofes amb molta golafreria. I ignoro si hi ha carxoferes prop de Salònica.

Els somnis tenen això, ja ho sabeu: poden passar en indrets que no coneixies i es-devenir-hi fets també ignorats; confesso, honestament, que no sé si els óssos men-gen carxofes. Però el del meu somni no parava de cruspir-ne. I totes senceres, no amb aquella filigrana que fem nosaltres, de descartar les fulles fosques i solament menjar-nos les tendres.

En aquest somni vaig remarcar una altra cosa, encara més inquietant que allò de l’ós carxofer: vaig descobrir que, si ho volia, no m’atreia la força de la gravetat. En el meu somni feia el gest de pujar un graó d’una escala inexistent i el peu quedava a l’altura de l’esglaó com si hi fos en realitat. Aleshores enfilava l’altre peu a la mateixa alçada del primer i allí em quedava, a dos pams de terra, sense aguantar-me en res. En el somni vaig pensar que estaria bé de pujar una mica més amunt i vaig repetir l’operació sense cap mena de problema. Vaig comprovar que em podia enfilar tant com volgués: tot consistia a fer-ho amb els ulls clavats en l’ós carxofer.

golafreria: voracitat, apetit insaciable.

5

10

15

20

5SOMIATRUITES

89

Lectura

Ja us he dit que l’endemà recordava el somni amb tota claredat, cosa que no és gaire freqüent, almenys en el meu cas. Em vaig llevar obsessionat amb l’ós, les carxofes, Salònica i allò d’aguantar-me en l’aire.

Vaig agafar l’Enciclopèdia per veure on queia allò de Salònica i aleshores vaig des-cobrir que, des de fa molts anys, se’n diu Tessalònica; en el somni, en canvi, era Salònica. «Dec somiar carrossa», vaig pensar.

M’havia tancat a la cambra de bany, com faig cada matí, i no em podia treure el somni del cap. Reflexionava en allò singular d’aixecar un peu, quedar-se en l’aire, i després pujar-hi l’altre, i vaig mirar de refer, de debò i despert, la impressió del somni.

Va passar una cosa sensacional! M’aguantava en l’aire! Tant com volia, tanta estona i tant amunt com desitjava! Vaig baixar al sòl de la cambra de bany quan m’havia clavat un bon cop de cap al sostre, o un bon cop de sostre al cap.

Vaig cridar la meva senyora, que era a la cuina i em preparava el meu esmorzar predilecte, la truita d’anxoves i pastanagues.

—Mira, Cinteta, què faig! —li vaig dir. Em va mirar i jo vaig aixecar la cama dreta. Vaig intentar d’apuntalar-la fermament en l’espai, per tal d’enfilar-me, però sota el peu dret no sentia allò segur que es notava en el somni. Ella esperava alguna cosa excepcional i em va dir, decebuda:

—Què té d’especial, això d’aixecar una cama? Jo també ho faig. Tothom ho pot fer, ves!

Li vaig explicar:

—No sé que em passa ara, però m’ha fallat. Al bany m’he enfilat sense escala ni res fins al sostre.

—Apa, maco, qui no et conegui que et compri! —em va dir, ben convençuda que mirava d’encolomar-li una guatlla. Vaig fer que em toqués el cap.

—Té Cinteta, mira aquest nyanyo. Me l’acabo de fer xocant contra el sostre. Vine a la cambra de bany: no hi ha l’escala, ni un tamboret, ni res.

Un pic hi érem ho vaig intentar novament, amb el mateix fracàs que havia obtingut al menjador. Li vaig dir:

—És molt estrany, Cinteta! Ara fa un moment, volava. Recordava que aquesta nit he somiat un ós que devorava carxofes davant Salònica i, si jo ho volia, levitava.

—Evitaves què?

—Levitava, de levitar, dona! Aguantar-se en l’aire a voluntat. Veus? Feia així i m’ai-xecava de terra.

Li ho estava dient i em vaig adonar que ja hi tornava! La Cinteta ho va voler apro-fitar:

—Ara que ets aquí dalt, cargola aquesta bombeta del sostre. Està fluixa i tota sola s’apaga moltes vegades.

Des d’aleshores, sempre més ha anat així, gràcies a haver descobert la clau: la le-vitació únicament es produeix quan penso en l’ós que menja carxofes davant la ciutat de Salònica; si no, no. A còpia de practicar-ho he aconseguit que s’esdevin-guin al mateix temps el desig de volar i l’evocació del somni. Suro per l’aire for-midablement. Ara que ja hi estic tan entrenat, puc anar a Mallorca, o a Perpinyà,

pic: vegada.

evocació: acció d’evocar: fer que una cosa vingui a la memòria, a la imagina-ció.

25

30

35

40

45

50

55

60

65

5 SOMIATRUITESLectura

90

El caricaturista escriptorAvel·lí Artís Gener (Barcelona, 1912-2000) és un dels escriptors més representa-tius de la literatura catalana. També va destacar en el món del periodisme, com a redactor i dibuixant de caricatures. Col·laborà amb diverses publicacions en què es donà a conèixer amb el pseudònim de Tísner: L’Opinió, La Publicitat, L’Esquella de la Torratxa, La Rambla, Diari Mercantil, etc.

Quan va esclatar la guerra civil espanyola (1936-1939) es va allistar com a soldat voluntari a les files republicanes. Fruit d’aquesta experiència en va néixer la novel-la 556 Brigada Mixta (1945). El 1939 es va exiliar a Mèxic, on continuà la seva tasca com a periodista en les revistes Pont Blau i La Nova Revista. Va retornar a Catalunya el 1965 i es vinculà de nou amb el periodisme (El Noticiero, Avui...), participà en les campanyes de normalització de la llengua catalana i en la fundació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la qual va ser president (1990-1994).

Tísner va obtenir diversos premis literaris. Cal destacar el premi Prudenci Bertrana (1969) amb Prohibida l’evasió; el premi Sant Jordi amb L’enquesta del canal 4 (1973); i els premis Ciutat de Barcelona i la Crítica de Serra d’Or amb l’obra de memòries Viure i veure (1989-1990). El 1997 li atorgaren el Premi d’Honor de les Lletres Cata-lanes.

p i n xo : e l q u i t r a c t a d’imposar-se per la seva valentia, infonent por.

a frec (d’una cosa): molt acostat, a punt de fregar-la, de tenir-hi contacte.

infal·lible: que no pot fa-llar; segur, cert.

trinxeraire: persona de la classe baixa, sense ofici ni benefici.

prodigiosa: extraordinària.

llepafils: excessivament triat, escrupolós en el menjar.

70

75

80

85

Avel·lí Artís-Gener, Tísner.

o a on vulgui, en cinc o sis minuts. Sempre pensant en l’ós carxofer davant Salò-nica, és clar. Estic segur que, si un dia me n’oblidava, em clavaria una castanya de pronòstic.

L’altre dia anava per la ronda de Sant Pere i quatre pinxos, armats amb ganivets, em van arraconar contra una paret. Un d’ells tenia l’arma a frec de les meves costelles. Em volien prendre la cartera de mà —hi duia el sou dels treballadors de la meva fàbrica de molles de sofà antic— i, en comptes d’espantar-me, reia per sota el nas. Reservava per a quan jo volgués el meu truc infal·lible.

Em devia posar nerviós, o aneu a saber què em va passar, però quan em vaig deci-dir a pensar en l’ós menjacarxofes, en lloc de Salònica el vaig imaginar davant d’Atenes. Tampoc he estat mai a Atenes i no hi havia cap rètol que ho digués, però veia les runes d’un temple grec al cim d’una muntanya. Un dels trinxerairesm’apressava:

—Au, soci, afluixa la pasta!

Llavors vaig pensar: «Que n’ets, de babau, Tomàs! No Atenes: Salònica!». I vaig re-fer l’escena prodigiosa de l’ós, les carxofes i el camp davant Salònica, o Tessalònica, si sou massa llepafils. Es van quedar amb un pam de nas, quan van veure que m’en-filava cap amunt del cel de la ronda. Vaig anar a la fàbrica, vaig pagar el sou dels meus treballadors i me’n vaig anar a dinar, volant, a una platja del Brasil, on fan una excel·lent sopa de peix amb llangardaix. Si no teniu por de caure us hi puc dur de bracet.

Avel·lí Artís-Gener, «L’ós que menjava carxofes i jo», a Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa.

A cura de Víctor Martínez-Gil.

91

Activitats sobre la lectura

1. Fes una oració amb cadascuna de les frases fetes i expressions de la lec-tura:

a) qui no et conegui que et compri b) encolomar la guatlla c) quedar-se amb un pam de nas d) clavar-se una castanya e) afluixar la pasta

2. Llegeix en quins casos s’utilitzen les paraules següents. A continuació, escriu al teu quadern la paraula corresponent:

tan: és un adverbi que s’utilitza davant d’un adjectiu o un altre adverbi. No pot anar mai sol. Ex: «Ara que ja hi estic tan entrenat, puc anar a Mallorca, o a Perpinyà...» / tant: pot actuar com un adjectiu o com un adverbi. Si actua com un adjectiu acom-panya sempre un nom. Si actua com un adverbi pot aparèixer sol. Ex.: T’angoixes tant que prefereixo anar-hi tota sola.

ós: accent diacrític. Es refereix a l’animal. Ex.: «Vaig veure un ós de color gris, molt gros, que endrapava les carxofes amb molta golafreria» / os: Part de l’esquelet.

sinó: conjunció adversativa que expressa oposició. Ex.: No s’ha quedat sinó que ha marxat. / si no: unió de la conjunció condicional si i de l’adverbi de negació no. Ex.: «... la levitació únicament es produeix quan penso en l’ós que menja carxofes da-vant la ciutat de Salònica; si no, no.»

ves: Verb veure, tros d’una tela. Ex: «Tothom ho pot fer, ves!» / vés: accent diacrític. Verb anar.

a) vés / ves

_______ al mercat i compra dos quilos de taronges.

S’ha de cosir el _______ de la vela que s’ha descosit.

b) ós / os

Si camines per la muntanya és fàcil que et trenquis un _____ o trobis un _____.

c) sinó / si no

______ plou anirem d’excursió.

Aquests esdeveniments no van tenir lloc a Barcelona, _____ a la ciutat de Pamplona.

d) tan / tant

M’agrada ______, aquesta pel·lícula!

En Miquel no és _____ eixerit com el seu germà.

3. Digues si les afirmacions següents són certes o falses. Corregeix les falses:

a) El protagonista de la història no recorda amb exactitud el somni que ha tingut; cosa que li succeeix habitualment.

b) Tot i que en el somni el protagonista és capaç de levitar, a la vida real n’és incapaç. Ja se sap: els somnis són somnis.

c) L’esmorzar predilecte del protagonista és la sopa de peix amb llangardaix impor-tada del Brasil.

d) La dona del protagonista reacciona amb normalitat quan descobreix que el seu marit pot levitar.

e) La levitació només es produeix quan el protagonista pensa en l’ós que menja carxofes davant de la ciutat de Salònica o davant la ciutat d’Atenes.

f) Quatre pinxos pretenen robar al protagonista un sac ple de molles per a sofàs antics.

4. Recordes el darrer somni que has tingut? Explica’l en 10-15 línies.

5SOMIATRUITESLectura

psicomotor: relatiu o per-tanyent a les funcions psí-quiques i alhora a les fun-cions motrius

bitllot: en el joc de bitlles, peça de fusta tornejada que es llança contra les bi-tlles per a fer-les caure.

El text instructiu

El text instructiu té com a fi nalitat ordenar, dirigir, aconsellar i donar ins-

truccions al receptor per utilitzar qualsevol aparell, cuinar, omplir un formu-

lari, reciclar correctament, tenir cura dels animals o conèixer les normes

d’un joc, etc.

El text instructiu es caracteritza per l’ús de perífrasis d’obligació (haver de + infi -nitiu: Heu de bullir les patates; cal que + subjuntiu: Cal que renteu les pastana-gues); l’ús de l’imperatiu: peleu, talleu... I en ocasions també s’utilitza el present (Un participant, el plantador, s’encarrega de col·locar les bitlles) i el condicional d’indicatiu (Caldria com a mínim dues baralles de cartes). Com el text expositiu, el text instructiu sol aparèixer acompanyat d’il·lustracions o gràfi cs.

A continuació, teniu una mostra de diversos textos instructius. En el primer hi trobareu les instruccions per jugar a bitlles; en el segon, alguns consells per expli-car contes als infants; en el tercer, les instruccions d’ús d’una planxa i, en el quart, un recull de consells pràctics d’utilització d’un medicament. En quins altres casos considereu que un producte o aparell ha de dur instruccions?

TEXT 1

Bitlles

Tipologia: Joc psicomotor.

Descripció: Nombre de jugadors: pot ser jugat en solitari o en grup.

Material: sis bitlles i tres bitllots.

Espai de joc: terreny ampli i llis on es planten les bitlles formant dues rengleres

paral·leles de tres bitlles cadascuna, distanciades entre elles per l’espai que correspon

a l’amplada del bitllot. A una distància estipulada, d’aproximadament deu passes, es

marca la ratlla que delimita el lloc des d’on es poden llençar els bitllots.

Desenvolupament: un participant, el plantador, s’encarrega de col·locar les bitlles. El

jugador que ha de llençar els bitllots aposta amb els observadors, especulant si farà o

no farà bitlla o si el nombre de bitlles que quedaran dretes serà parell o senar i, després,

situat darrere la ratlla delimitadora, va llençant els bitllots vers les bitlles amb la

intenció de tombar-les totes menys una. Ho pot provar tres cops, un amb cada bitllot.

Si ho aconsegueix haurà fet bitlla i cobrarà l’aposta, si no, la perd.

Prèviament es pot estipular que un mateix jugador continuï apostant i llençant mentre

faci bitlla i que, quan ho aconsegueixi, hagi de cedir el lloc a un altre participant.

Francesca Bardají, Jocs populars tradicionals a la comarca de l’Urgell.

TEXT 2

1.

1 LLADRES I SERENOS5 SOMIATRUITES Ús de la llengua

92

Per a expressar prohibi-cions s’utilitza l’imperatiu i no l’infi nitiu: No tanqueu la porta (im-peratiu)

Recorda?!

Les instruccions també es poden donar amb imatges.

Pautes per explicar un conte

És important que el nen participi. Per això és convenient fer algunes pauses per

mostrar-li els dibuixos o preguntar-li, quan ja és més gran, què pensa que passarà.

Cal estar atent a les seves paraules i gestos i respondre sempre les seves preguntes.

Cal buscar les paraules més senzilles o explicar les que siguin desconegudes

per aconseguir una comprensió correcta.

5SOMIATRUITES

93

Ús de la llengua

TEXT 3

TEXT 4

activitats proposades

1. Recordes algun joc d’infantesa i les seves normes de funcionament, com ara «tocar i parar»? Explica’l. Si no, escull un esport (futbol, bàsquet, etc.) i explica’n les regles de joc.

2. Segur que més d’una vegada t’has topat amb algú al carrer que t’ha demanat com arribar a l’ajuntament, a un carrer determinat o al punt d’informació més pròxim. Busca un plànol del teu poble o ciutat i escull-ne una zona (el centre, els afores...) enganxa’l a la llibreta i marca amb una creu el punt de trobada amb el vianant perdut. Després marca diverses destinacions (carrers, places, biblioteca, etc.) i dóna les instruccions adequades per arribar-hi.

3. Escriu unes instruccions ben clares per ajudar a algú de casa teva perquè et vingui a esperar a la porta de l’institut, indica els noms dels carrers del trajecte que fas cada dia des de casa fi ns a classe.

Cal narrar amb entonació, a poc a poc, vocalitzant i jugant amb el ritme i les pauses.

Utilitza sorolls i onomatopeies, canvia de veu a cada personatge i pots fer ús de la

cançó. Als nens els hi agrada molt.

Cal que coneguis la història prèviament per poder adaptar-la al nen i explicar-la amb

entusiasme i dramatisme.

I recorda que, tot i que el conte explicat resulta molt atractiu, quan el nen

comenci a llegir és necessari animar-lo i ajudar-lo a practicar la lectura.

Stimulus Vita, «Pautes per explicar un conte». Viure als Pirineus.

Instruccions d’ús de la planxa a vapor Adria 1400. Taurus.

Suggeriments abans d’utilitzar-la per primera vegada:

− Ja que algunes parts de la planxa han estat lleugerament engreixades, pot fumejar

una mica quan l’endolleu per primera vegada. Aquest fum aviat cessarà.

− Abans d’emprar-la per primera vegada, lleveu el plàstic protector de la sola i

netegeu-la amb un drap suau.

− Mantingueu la sola ben llisa: no l’apliqueu contra objectes metàl·lics

(botons, cremalleres...).

Capilor: Consells pràctics d’utilització

Indicacions: CAPILOR és un complement alimentós fabricat sota control farmacèutic,

específi cament formulat per aturar la caiguda dels cabells tant en l’home com en la

dona. Aquest producte segueix la nova legislació europea sobre els complements

alimentosos (directiva 2002/46/CE del Parlament Europeu) i no ha estat objecte de

cap mena de test amb animals.

Dosifi cació: Aquesta cura ha de ser iniciada a partir dels primers símptomes de

caiguda dels cabells: 2 càpsules al dia, matí i vespre, preferentment durant els

àpats. S’aconsella efectuar de 2 a 3 cures de 3 mesos repartides durant l’any.

2.

1 LLADRES I SERENOS5 SOMIATRUITES

94

Gramàtica

Els pronoms determinatius, interrogatius i relatius

A grans trets, sabem que els pronoms són aquelles paraules que equivalen a un nom, en el sentit que poden fer la mateixa funció de nucli del sintagma nominalencara que no admetin determinants ni complements del nom. Els pronoms, per si sols, no tenen signifi cat propi, el prenen en el context en què apareixen, segons les paraules a qui fan referència, que anomenem antecedent. Així en l’expressió El noi que va venir ahir és molt gran, el pronom relatiu que fa referència a el noi, mentre que en l’expressió L’exercici que vam fer està malament, el mateix pronom relatiu que signifi ca l’exercici. Així, doncs, podem dir que:

Els pronoms són paraules que ocupen el mateix lloc que un nom i fan la

mateixa funció que faria un nom, de nucli del sintagma nominal, sense

ser un substantiu. El seu signifi cat depèn de l’antecedent, és a dir, de la

paraula o sintagma a què fa referència.

Els pronoms poden ser: personals, determinatius, interrogatius i relatius. Ara veu-rem els pronoms determinatius, interrogatius i relatius; els personals més endavant.

L’estructura del SN també pot ser:

SN = pronom

Recorda?!

2.1 Els pronoms determinatius:

Els pronoms determinatius tenen les mateixes formes que els determi-

nants o algunes de pròpies (que només fan de pronom) i diferents. Noacompanyen o determinen un nom, sinó que fan, com tots els pronoms,

de nucli del SN.

Els pronoms determinatius poden ser: demostratius, possessius, numerals,quantitatius i indefi nits.

De fet, els determinants de proximitat serien de prime-ra persona i els de llunyania de tercera persona. N’hi ha de segona persona, que són aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes que, malgrat que hagin caigut en desús en moltes zones, en d’altres són ben vius, tant en la seva funció de determinants com en la de pronoms determinatius.

Atenció!

Pronoms demostratius

tipus de demostratiu

determinants i pronoms

només pronoms exemples

proximitat aquest, aquesta, aquests, aquestes

això Aquest llibre (determinant). Aquesta és millor. Vull això. (pron.)

llunyania aquell, aquella, aquells, aquelles

allò Aquella fl or (determinant).Aquell vindrà. Porta allò. (pron.)

Pronoms possessius

classes de possessius

determinants i pronoms exemples

per a un posseïdor

meu, teu, seu, meva, teva, seva, meus, teus, seus, meves, teves, seves

El meu cotxe (det.) corre menys que el teu (pron.).

per a més d’un posseïdor

nostre, vostre, seu, nostra, vostra, seva, nostres, vostres, seus, seves

La nostra casa (det.) és més gran que la vostra (pron.).

5SOMIATRUITES

95

Gramàtica

2.2 Els pronoms interrogatius

Els pronoms interrogatius s’usen per plantejar preguntes directes o indi-rectes. També els podem usar en les exclamacions.

pronoms signifi cat i ús exemples

què? quina cosa? Què farem?

qui? quina persona? Qui hi vindrà?

quin, quina, quins, quines?

per triar una cosa, un animal o una persona

Quin t’agrada més?

quant, quanta, quants, quantes?

per demanar la quantitat que es vol Quantes en vols?

quan? expressions de temps Quan tornaràs?

com? expressions de manera Com ho vols?

on? expressions de lloc On ho posem?

Si ens hi fi xem, hi ha interrogatius invariables, com és el cas de què, qui, quan, com i on, i n’hi ha de variables, que canvien segons gènere i nombre de l’antece-dent que substitueixen, com és el cas de: quin i quant.

Pronoms numerals

tipus de numerals determinants i pronoms exemples

cardinals un, una, dos, dues, deu, vint-i-tres, dos-cents, mil tres-cents...

Dues nenes (det.) en van veure vint (pron.).

ordinals primer, segona, desè, vintena, vint-i-tresens, centè, cent quaranta-dosenes, milè...

El primer vestit (det.) és millor que el segon (pron.).

Pronoms indefi nits

funcions determinants i pronoms exemples

determinants i pronoms

algun, cert, tot, altre, tal, qualsevol, un...

Mira si hi queda algun llapis (det.), i porta-me’n un (pron.).

només pronoms res, quelcom, alguna cosa, algú, ningú, tothom, cadascú, cadascuna.

Ningú no me n’havia dit res del que tothom sabia.Algú te n’haurà de dir alguna cosa.

Els numerals múltiples i partitius també poden ser pronoms, f ixa’t en els exemples:Jo tinc dos notables i tuel doble / la meitat;Porta una barra de mig.

Per saber-ne més

La paraula on pot ser un pronom relatiu o un inter-rogatiu, a més a més d’un adverbi de lloc. Quan és un interrogatiu equival a quin lloc? , mentre que quan és un pronom relatiu equival a en + art + qual/so a en què. Fixat en els ca-sos següents: on vas? = a quin lloc vas? (interrogatiu)la casa on vivia = la casa enla qual vivia = la casa en què vivia (relatiu)

Atenció!

Pronoms quantitatius

funcions determinants i pronoms exemples

determinants i pronoms

poc, tant, massa, gaire, força... Aquest menja poca sopa (det.) i l’altre, molta (pron.).

5 SOMIATRUITESGramàtica

2.3 Pronoms relatius

Els pronoms relatius normalment fan referència a algun sintagma nominal

anterior, el que en diem l’antecedent i, alhora, fan de pronom i de conjun-ció perquè també enllacen o relacionen una oració principal amb una altra

de subordinada, a la qual pertanyen.

pronoms descripció i ús exemples

que és neutre i general El llibre que vols encara no ha sortit publicat.

quipreposició + qui

s’usa per a persones Dóna-li a qui et sembli millor.

preposició + què s’usa per a coses L’eina amb què ho faràs.

onpreposició + on

indica lloc El país d’on ve és a l’Àsia.

article + qual / lsprep + art + qual / ls

és general i pot substituir tots els altres

El país del qual ve és a l’Àsia.

La paraula què pot corres-pondre a un interrogatiu o a un pronom relatiu. Si és un interrogatiu equival a quina cosa?, mentre que si és un relatiu equival a article + qual/ls: Què vols?(interrogatiu); La prova en què es basa (relatiu).La paraula qui també pot ser un pronom relatiu o un interrogatiu. Si és un inte-rrogatiu equival a quina persona?, però si és un re-latiu fa referència a alguna persona: Qui vindrà? (inte-rrogatiu); Qui estudiï apro-varà (relatiu).

Atenció!

96

1. Diferencia els pronoms determinatius dels deter-minants destacats en les expressions següents i justifi ca’n la diferència:

a) Aquesta classe de pomes és més dolça que aque-lla.

b) El teu estoig és més petit que el meu.

c) El primer corredor va acabar la cursa dos minuts abans que el segon.

d) Algú va dir que hi havia poca gent

e) Algunes persones ho han vist tot.

2. Digues a quina classe corresponen els pronoms determinatius de l’exercici 1.

3. Fes una pregunta a partir de les respostes que se’t donen amb el pronom interrogatiu que sigui més adequat, tingues en compte l’exemple següent: Nosé la gent que hi anirà: qui hi anirà?

a) El preu és a l’etiqueta.

b) Hi anirem per allí.

c) Ho farem tan bé com puguem.

d) Ho diran a la tarda.

e) Hi porto la teva roba.

f ) Vull la samarreta taronja.

4. Identifi ca els pronoms relatius de les expressions següents:

a) La camisa que porta és nova.

b) El llibre al qual feies referència m’agrada molt.

c) El camí per on vindrem és molt pla.

d) Les causes de què depèn són molt diverses.

e) La persona de qui parlàveu és molt sàvia.

5. Digues quin és l’antecedent de cadascun dels pro-noms relatius de l’exercici 4.

6. Digues en quins casos dels que se’t proposen les formes què, qui o on són interrogatius o relatius i per què ho creus.

a) No sé on ho he deixat.

b) L’any en què vas néixer.

c) No sé qui hi vindrà.

d) Demana-li què vol.

e) L’escola on estudia.

f ) La persona de qui et refi es.

activitats proposades

96

5SOMIATRUITES

97

Lèxic

El substrat

Segurament ja saps que hi ha mostres de l’existència de la llengua catalana des de fa un miler d’anys, i que és una llengua romànica, és a dir, una llengua de les que van originar-se a partir del llatí.

El llatí, llengua de la ciutat de Roma, es va expandir pels territoris de l’imperi romà precisament acompanyant les conquestes militars i polítiques de l’imperi. I va donar origen, amb els segles, a totes les llengües romàniques, una de les quals és el català.

El llatí, doncs, va substituir, en cada un dels territoris que va anar ocupant, la llengua o les llengües que hi parlaven els seus indígenes. En els territoris que ara coneixem com a Catalunya hi vivien persones, agrupades en poblats i en tribus, que parlaven el que es coneix com a llengües preromanes: laietans, lacetans, indiquets... En la llengua que nosaltres parlem ara han quedat rastres d’aquelles llengües, d’aquelles maneres de parlar: és el que coneixem com a substrat preromà del català.

La infl uència del substrat es manifesta fonamentalment en el lèxic, tant en

paraules d’ús comú com en topònims, és a dir, noms de lloc.

Hem dit abans que el llatí va substituir les llengües de les terres que ocupava. Normalment és cert, però hi ha una excepció molt important: el grec. I és que la civilització dels grecs era superior culturalment a la dels invasors romans. De ma-nera que van ser els ocupants els que van incorporar a la seva llengua i a la seva cultura moltes característiques de la llengua i de la cultura de la Grècia ocupada: des de les divinitats fi ns a la fi losofi a, passant per l’alfabet...

En el substrat del català diferenciem tres grups: lèxic provinent de llengües celtes, lèxic provinent del grec i del fenici i lèxic provinent del substrat iberobasc.

3.

3.1 Lèxic provinent de llengües celtes

En les llengües romàniques situades més cap al nord d’Europa la infl uència de les antigues llengües celtes és més important que en el català. En el nostre territori la infl uència celta anterior a la romanització va ser molt reduïda. Tot i això, són d’ori-gen celta paraules com sàlic, trencar, tancar i noms de lloc com Besalú, Salardú, Verdú, Talarn o el nom del riu Onyar.

3.2 Lèxic provinent del grec i del fenici

Moltes de les paraules que formen el lèxic català són d’origen grec. Ara, però, par-lem només de les que es deuen a la infl uència grega en el territori abans de l’arri-bada dels romans. Com ja sabeu, els grecs van fundar dues colònies o centres co-mercials en el litoral: Empúries i Roses. I encara, de les dues, Empúries era l’única que tenia una població més o menys estable. La infl uència lingüística va ser, doncs, molt petita i es redueix pràcticament al nom d’aquests dos centres: Empúries i Roses. De la mateixa manera, el record dels contactes comercials amb els fenicis es redueix també al nom d’Eivissa.

Ara bé, no podem deixar d’esmentar que la importància d’aquestes dues llengües ha estat molt gran perquè tant una com l’altra van infl uir molt i molt en el llatí: de fet, fi ns i tot l’alfabet romà es basa en els antics alfabets fenici i grec.

El mot alfabet prové de les dues primeres lletres gre-gues alfa i beta, esdevin-gut model de creació del nou mot posterior llatí ha-bitual avui: «a, b, c, dari».

Sabies que...

El llatí era una llengua co-lonitzadora, que va ocasio-nar la desaparició de les llengües que es parlaven en els territoris on es va implantar. La influència d’aquelles llengües ante-riors al llatí en les llengües romàniques actuals és el que coneixem com asubstrat preromà.

Alfabet fenici.

5 SOMIATRUITES

98

Lèxic

activitats proposades

1. Busca en un atles tots els topònims que t’hem posat d’exemple i digues en quina comarca es troben.

2. Si has de buscar influències del substrat en diferents paraules, en quins d’aquests grups creus que en podràs trobar i en quins no. Raona la resposta:

a) noms de carrers de les urbanitzacions noves de la meva ciutat

b) noms de rius

c) noms d’animals

d) noms d’accidents geogràfi cs (muntanyes, illes...)

e) instruments musicals

f) eines de treball

g) elements d’escriptura

3. Relaciona els déus i deesses de la mitologia grega amb els seus corresponents de la mitologia romana. Consulta-ho a Internet o en un manual de mitologia.

Zeus Juno

Hera Ceres

Posidó Mart

Demèter Cupido

Atena Júpiter

Àrtemis Diana

Afrodita Venus

Hefest Mercuri

Ares Neptú

Hermes Minerva

Eros Vulcà

4. Escriu el nom de deu objectes de l’aula que no tinguin cap tipus de plàstic en la seva composició.

5. Escriu el nom de deu objectes de la classe que no tinguin cap superfície plana.

3.3 Lèxic provinent del substrat iberobasc

Coneixem molt poques coses de les llengües ibèriques preromanes, igual que dels pobles que les parlaven; de fet, hi ha encara moltes inscripcions ibèriques que no es poden interpretar. L’iber i el basc constitueixen dues llengües no indo-europees. La difi cultat per saber si un mot prové del basc o de l’iber ha provocat que tradicionalment la infl uència del substrat iber i basc s’estudiés com a una única llengua. Pel que fa a la seva aportació al substrat, uns quants mots: esquerra, pissarra, bassa i una sèrie de topònims, especialment de la zona nord-occidental: Benabarri, Anya, Gerri, Algerri.

Deesa Artenus d’Efes (Grè-cia), esculpida en marbre al segle II d. C. Museu d’Efes (Selçuk, Turquia).

4.

5SOMIATRUITES

99

Ortografia

Relació entre so i grafi a (I): les vocals, la vocal neutra

4.1 Les vocals

En català tenim vuit sons vocàlics: [a] correspon a la a tònica, [e] e tancada tònica (porter), [ε] e oberta tònica (ciència), [ә ] vocal neutra que correspon a les a/e àto-nes (cama, home), [i] i tònica o àtona, [o] o tancada tònica (campió), [ ] o oberta tònica (història) i [u] u tònica i o/u àtones (abús, oxigen, cuinar). Aquests vuit sons es representen mitjançant cinc lletres: a, e, i, o, u. Per descriure’ls podem recórrer al triangle vocàlic.

Les vocals de les síl·labes tòniques no presenten gaires més difi cultats, a l’hora d’es-criure-les, que les que fan referència a les normes d’accentuació gràfi ca. Els dubtes apareixen, bàsicament, a l’hora d’escriure la lletra corresponent a una [ә ], si hem de decidir que és una a o una e, o bé a l’hora de triar si és una o o una u la que corres-pon a una [u] àtona.

4.2 Escriptura de la vocal neutra

Si et fi xes en els casos proposats i fas una mica de memòria, segur que podràs re-construir al teu quadern les normes per a l’escriptura de la vocal neutra, a partir de les preguntes que et fem en els requadres respectius:

Regla 1: noms i adjectius acabats en vocal neutra.

Si sabem que són masculins: apte, cotxe, jove, pobre, sobre i vespre; mentre que si són femenins: apta, cendra, escola, pobra, tendra i sola.

Com escrivim la vocal neutra al fi nal dels adjectius i noms masculins?

Com escrivim la vocal neutra a fi nal dels adjectius i noms femenins?

Regla 2: el plural dels noms i dels adjectius acabats en vocal neutra.

Si observem els casos següents: ase/ases, casa/cases, home/homes, jove/joves,pobra/pobres, saca/saques, puça/puces, pasqua/pasqües, esponja/esponges, po-ruga/porugues, aigua/aigües.

Com escrivim el plural dels noms i adjectius acabats en vocal neutra?

Per què hi hem de fer adaptacions ortogràfi ques?

Quines adaptacions ortogràfi ques hi hem de fer?

Regla 3: les terminacions verbals.

Si acaben amb vocal neutra: busca, entrenava o fregia; però si acaben amb vocal neutra seguida d’un altre so: busquen, entrenàvem o fregíeu.

Com escrivim la vocal neutra al fi nal de les terminacions verbals?

Però, si acaben en vocal neutra seguida d’un altre so, com les hem d’escriure?

Triangle vocàlic català.

Els mots masculins acabats en -arca (jerarca), -ista (lle-trista, prosista) o -cida (pes-ticida, suïcida) acaben en -a , com també noms d’oficis i maneres de ser acabades en -ta (paleta, demòcrata).Hi ha mots femenins aca-bats en -e: base, catàstrofe, classe, febre, torre, Carme...Hi ha formes verbals aca-bades en vocal neutra que s’escriuen amb -e: corre, obre, omple, vine i tots els infi nitius de la segona con-jugació acabats en -re (perdre, seure...).Les formes àtones dels verbs caure, fer, jeure, néixer, saber i treure s’escriuen amb a (cauré, faria, jauria, naixien, sabien, trauria)

Recorda?

!

5 SOMIATRUITES

100

Ortografia

Regla 4: les paraules derivades.

Fixem-nos en els grups de paraules següents: peu>peuet; Pau>Pauet; sec>sequera, secada; pas>passet, passada; pes>peset, pesat, pesada.

En les famílies de paraules escrivim sempre la mateixa vocal, en les primitives i en les deri-vades en la mateixa posició, i seguim la pauta de la síl·laba tònica.

Regla 5: les formes verbals.

Vegem els grups: pego>pegar, pegava; pago>pagar, pagava.

En les formes verbals, la a/e tònica de la 1a persona del singular del present d’indicatiu ens marca la pauta que seguirem en les altres formes del mateix verb.

1. Copia al teu quadern les paraules següents i marca’n les vocals tòniques :

a) rònega

b) polsera

c) jaqueta

d) home

e) fusta

f ) melons

g) tendre

h) copa

i) cama

j) cendra

k) nus

l) camins

m) alba

n) pastís

o) tramussos

2. Classifi ca les paraules de l’exercici anterior, segons

la vocal tònica que tinguin: [a], [ε], [e], [i], [o], [ ] o [u].

3. Digues quines paraules de l’exercici 1 tenen vocals

neutres [ә ] i marca-les.

4. Copia al teu quadern les expressions següents i completa-les amb les lletres a o e en els espais buits:

a) Portav_ una llarg_ cua formada per tren_s molt petit_s de colors diferents.

b) C_ntarà tres cançons antigu_s, de les que més agrad_n al seu públic.

c) Havi_ pensat en tots els detalls de la cerimòni_ de noc_s dels jov_s.

d) La Xesca i jo havíem sortit junt_s a pass_jar per les rodali_s del pobl_.

e) La Mireia i la Txell són unes german_s molt eixe-rid_s.

f ) L’Oriol i el Jordi busqu_n una solució al problem_ de ciènci_s.

g) El Felip i l’Eloi p_nsaven com podi_n fer un castell de sorr_.

h) La Maria, l’Ariadna i l’Alba jugu_n a fer una caban_ de troncs.

i) El David i el Quim portav_n dues pedr_s molt pe-sad_s.

j) La Fàtima estava cansad_ de tr_ballar a cas_.

5. Dictat

6. Completa les sèries següents amb e o a:

a) seure> s_iem, s_ient, s_uré, s_uria, s_gut, s_uran.

b) caure> c_uré, c_uria, c_uríem, c_iguda, c_ient.

d) cec> c_guesa, enc_gar, c_gament, enc_gada.

e) prémer> pr_ment, espr_mut, pr_meré.

f ) festa> f_stiu, f_stivitat, f_ster, f_stejar.

g) fang> f_ngar, f_ngós, f_ngada, f_ngant.

h) fera> f_rotge, f_rotgement, f_réstec, f_roç.

i) falca> f_lcar, f_lcada, f_lcàvem, f_lcarem.

activitats proposades

M’ha agradat molt la dansa popular de

Catalunya, la sardana, a toc de cornamusa. Jo

també vaig afegir-me al ball. S’agafen tots de les

mans i ballen en rodona. Tota la plaça és plena.

És molt entranyable. És humà. M’he comprat

una gorreta blava com la que duen tots els

homes i els nois del poble, és gairebé un fes, la

boina. Me la poso per a la cura de repòs i en

molts moments. El senyor jutjarà si m’està bé.

Thomas Mann, La muntanya màgica.Trad.: Carme Gala. [text adaptat]

5SOMIATRUITES

101

Literatura

El relat de terror

Agafeu un viatger solitari perdut en un paisatge misteriós; millor encara si és de nit, una nit fosca en una vall estreta entre muntanyes on esperneguen els llamps de la tempesta. Li afegireu una donzella de pell molt blanca, as-setjada per perills d’origen desconegut: un noble falsament acollidor, uns esperits en què ningú no creu excepte els pagesos de la zona, que n’expli-quen a mitja veu històries a la vora del foc... I un heroi, sotmès també a les forces sobrenaturals que l’assetgen...

Us heu preguntat mai perquè ens atreuen tant les històries de por? Serà per l’atracció pel perill, el vertigen de què parlava Edgar A. Poe? Serà una mane-ra de fer front, en la fantasia, a totes aquelles coses que no podríem afrontar en la realitat? Serà la por, com diuen alguns, una sublimació de tots aquells desitjos que sabem inabastables?

Tant li fa: el cas és que ens agrada explicar històries de por, ens agrada escol-tar-les. I ens agrada tant, i és tan universal aquest gènere, que no ens pot estranyar que ja al segle XVIII aparegués un tipus de relat que arreu del món és conegut amb el nom de novel·la de terror.

5.

5.1 La novel·la gòtica i de terror

La novel·la gòtica, que es va iniciar a Anglaterra el segle XVIII amb El castell d’Òtranto (1764), obra d’Horace Walpole, té una ambientació romàntica i una re-marcada preferència per l’ambientació en els segles misteriosos de l’Edat Mitjana —d’aquí el nom «gòtica» corresponent a l’estil arquitectònic d’aquella època— que ens porta a escenaris de boscos tenebrosos, cementiris, criptes, paisatges boirosos, castells o ruïnes medievals. Tots ells sempre en llocs on els sorolls desen-cadenen ensurts i les presències, físiques o no, poden ser amenaces per als perso-natges.

La novel·la gòtica ha deixat pas a la novel·la de terror, en què si bé es manté el gust per les històries de por, els escenaris ja no són pròpiament romàntics, sinó que es poden diversifi car i actualitzar.

La tradició més clàssica de les històries gòtiques i de terror es pot trobar en dos autors coneguts universalment:

Edgar Allan Poe, el precursor de molts dels gèneres de la narrativa moderna amb relats com El gat negre, El cor delator, La caiguda de la casa Usher... Fins i tot amb poemes dins de la mateixa línia gòtica, com ara El corb.

Mary Shelley, una autora que ha quedat amagada darrere del nom del seu personatge: Frankenstein, protagonista de la seva novel·la que ha esdevingut un dels més destacats en la llista de les llegendes literàries que tothom coneix (tot i que no sempre el coneixement sigui fi dedigne: Frankenstein no és el monstre, com molta gent creu, sinó el doctor que el va crear). L’obra tenia el títol de Frankenstein, o el Prometeu modern, i va ser publicada el 1818. El 1931 va ser duta al cinema en la versió més interessant que se n’ha fet fi ns ara, amb el títol de Frankenstein, pel director James Whale.

A cavall entre el que seria la novel·la gòtica i la de terror, hi podem trobar l’obra prin-cipal d’Abraham (Bram) Stoker, creador de Dràcula, el 1897, un altre nom que ha esdevingut universal: el vampir aristòcrata. La seva història ha estat portada al cine-ma incomptables vegades, des de la primera versió de 1922, amb el títol de Nosfe-ratu, una simfonia del terror, de F. W. Murnau, fi ns als nostres dies.

El tòpic de la nit en els relats de por,

ha sigut caricaturitzat per Serafí

Pitarra en l’obra L’últim trencalós:

La una, crec que tocava,de la nit: trista quietudsobre tot lo món reinavai el cel tan núvol estavaque semblava un drapot brut.

La lluna a pesar d’això,treia el nas per una escletxa,i la contemplava jocom tallada de meló que em vaig menjar en certa fetxa.

5 SOMIATRUITES

102

Literatura

Ja plenament en el que seria la novel·la de terror moderna hi ha alguns autors que hem de tenir presents:

Howard Philip Lovecraft, a cavall entre el segle XIX i XX construeix un món imaginari, habitat per éssers monstruosos que constitueixen els mites

de Cthulhu. Cthulhu és una criatura amb cos de drac i cap de pop que, en entrar en contacte amb els humans, pot tenir horribles

conseqüències. Seria un desencadenant del caos i la bogeria. És un personatge que apareix en un seguit de narracions, entre les que podem esmentar La crida de Cthulhu (1926) i A les munta-nyes de la follia (1931).

Anne Rice, que en realitat es diu Howard Allen O’Brian, i que també ha usat el pseudònim d’Anne Rampling, s’interessa per la bruixeria, el vampirisme i la part més fosca de la vida, que barre-ja amb l’erotisme i la sensualitat. La seva principal obra és Entre-vista amb el vampir (1976), que el 1994 va ser adaptada al cine-ma per Neil Jordan.

Stephen King és un dels més exitosos novel·listes actuals de novel·les de terror. Fa servir els aspectes més tenebrosos de la societat i la cultura nord-americanes. Entre els seus llibres desta-ca Carrie (1974), adaptada al cinema el 1976, i Dansa macabra(1981).

Moltes d’aquestes obres, com ja hem esmentat, s’han dut i encara es duen al cinema, amb la qual cosa s’ha contribuït força a la difusió

i popularització d’alguns dels seus personatges. Ens costaria molt trobar algú del món occidental que no sabés qui és Dràcula o que no

hagués sentit parlar mai de Frankenstein, encara que en el darrer cas no es refe-rís al metge, sinó al monstre.

5.2 La literatura de terror en català

En llengua catalana no han faltat alguns autors que han conreat el gust pels monstres i els personatges tenebrosos. En aquest terreny comentarem el cas de dos autors i les seves obres més signifi catives en aquest terreny: Joan Perucho i Ramon Monton.

Joan Perucho és l’autor de Les històries naturals (1960). Es tracta d’una novel·la en què ens conta com un científi c il·lustrat, Antoni de Montpalau, surt a buscar Onofre de Dip, que era un antic cavaller del rei Jaume el Conqueridor convertit en vampir. L’acció se situa a les terres de l’Ebre en plenes guerres entre carlins i libe-rals, al segle XIX.

Ramon Monton ha escrit El nyèbit (1999). Ens explica la vida de Maximilià Tonevi Abdul Romuald Jordi Julià, àlies el Nyèbit, personatge d’origen turc i català d’adopció, que esdevé un rodamón a l’Europa del segle XVII, enmig de la guerra dels trenta anys i la guerra dels Segadors. Es tracta d’un personatge lleig i mons-truós que sobreviu en un entorn ple de confl ictes oberts.

5.3 De la por a la rialla

Hi ha hagut diversos autors que han parodiat personatges presos de les novel·les de terror. Tal com sol fer-se en la paròdia —que consisteix a imitar fi ns a ridiculit-zar, exagerant els trets d’algú o alguna cosa—, els han deformat i han construït relats còmics que ridiculitzen la solemnitat d’alguns d’aquests personatges.

5SOMIATRUITES

103

Literatura

El muntatge teatral Terrífi c del grup català El Tricicle n’és un clar exponent des de les arts escèniques. Ens permet riure’ns dels principals referents literaris i cinema-togràfi cs del gènere de terror.

L’autor nord-americà Woody Allen, conegut especialment la seva activitat de di-rector de cinema, al seu recull de contes Com ensorrar la cultura, ens planteja dues històries que ridiculitzen la mort i els vampirs: La mort et truca i El comte Dràcula. A la primera història, la Mort va a buscar un personatge, en Nat Acker-man, que no està gens convençut de fer-li cas, i acaben jugant-s’ho a una partida de cartes que perd la Mort i no pot endur-se en Nat. En l’altra narració el comte Dràcula surt pensant-se que és de nit durant un eclipsi de sol i s’ha de protegir de la llum solar en un armari.

1. Fes una descripció d’un monstre inventat per tu. Busca-li un nom suggerent i proposa un espai en què es pugui moure.

2. Tots en sabem algunes coses del monstre de Frankenstein o del Dràcula. Posa’t a prova amb aquests elements, relacionant-los correctament:

a) Li agrada la sang.

b) Està fet de trossos de cadàver.

c) En la seva versió cinematogràfi ca pren vida a par-tir d’una tempesta.

d) Pot tenir forma de rat penat.

e) És el resultat dels treballs d’un científi c.

f ) No suporta els alls ni les creus.

3. Busca en una enciclopèdia o a Internet el nom del personatge històric en què s’inspira el comte Dràcu-la, quan i on va viure.

4. Redacta en tres o quatre línies, en el teu quadern, una explicació dels motius pels quals et fa por (o no) alguna d’aquestes coses:

a) Caminar de nit per un carreró fosc.

b) Caminar de nit per la platja, si hi ha lluna plena

c) Sentir una tronada dins d’una tenda de campa-nya, en el bosc.

5. Busca informació sobre una tradició festiva impor-

tant que es fa a Verges i que té relació amb la mort.

Prepara en el teu quadern un esquema i unes notes

per fer-ne una exposició oral a classe.

6. Llegeix una de les narracions continguda en el vo-

lum Lovecraft, lovecraft, que és un llibre que

l’editorial Edicions 62 va publicar l’any 1981.

L’autora del llibre, Ofèlia Dracs, va escriure també

Deu pometes té el pomer, Negra i consentida, Essa

Efa, entre d’altres. Ara bé, resulta que Ofèlia Dracs

no existeix. Si vols fer de detectiu, pots intentar es-

brinar què passa...

7. Et sona un personatge que es diu Frankenstein? Si

no n’estàs ben segur, o no ho recordes prou bé, bus-

ca informació i respon:

a) En quin llibre apareix?

b) Nom de l’autor o autora del llibre:

c) Època en què es va publicar per primera vegada:

d) Qui és Frankenstein?

8. Quins altres personatges típics de les novel·les de

por coneixes?

9. Segur que saps que signifi ca el terme «gore», que

normalment s’aplica a determinades pel·lícules.

Creus que es pot considerar emmarcat dins del gè-

nere de terror? Podries diferenciar entre la por, el

terror, el fàstic i la repulsió? Si convé, mira les defi -

nicions d’aquests termes al diccionari. Prepara una

intervenció, amb diapositives i exemples, per expo-

sar davant de la classe les preguntes de la activitat

anterior.

activitats proposades

Comte Dràcula Monstre de Frankenstein

Activitats f inals

1 LLADRES I SERENOS5 SOMIATRUITES

104

Per acabar

1 Copia les oracions tot omplint amb a o e els buits de les paraules dels textos següents:

a) Explic_’m la darrer_ versió de la pel·lícula de Harry Potter.

b) Sempre busqu_s unes solucions satisfactòri_s als problem_s.

c) El dentist_ no va veur_ bé les càri_s de la seva boc_.

d) Aquelles novel·l_s del primer prestatg_ són poli-cíaqu_s.

e) Té un p_uet tan petit que li cau_n totes les sabat_s.

3. Copia i completa les preguntes següents amb els pronoms interrogatius que creguis més ade-quats al context.

a) ___ vols que hi faci’n?

b) ___ vols que ho deixi, aquí o allí?

c) ___ torrada vols?

d) ___ vols que t’ho torni, avui o demà?

e) ___ vols que vingui a ajudar-te?

f ) ___ en sap més?

g) ___ t’hi enduràs, per esmorzar?

h) ___ vols anar?

i) ___ ho vols, fred o calent?

j) ___ farina hi poses?

4. Copia i completa aquestes expressions amb el pronom relatiu que creguis convenient.

a) No rebia les cartes ___ m’enviaves.

b) No coneixia la casa ___ vivien els oncles.

c) Aquelles camises ___ em parles ja no són aquí.

d) Els documents ___ es basa són molt antics.

e) Aquella persona ___ em parles ja no viu aquí.

5. Copia i completa el text següent amb els pro-noms determinatius que creguis més adequats:

a) El meu jersei és més gran que _____ (de tu).

b) Aquesta guitarra sona millor que ____ (la d’allà).

c) Tu tens un llapis, jo en tinc ____ (el triple).

d) ____ (cap persona) no m’havia avisat.

e) ____ (alguna persona) t’ho devia dir.

6. Prepareu en grups de tres o quatre, a criteri del professor, una intervenció oral sobre el tema: Creieu que existeix la sort? Penseu en les ve-gades que heu desitjat que passés alguna cosa bona i no ha passat, però també tingueu pre-sent aquelles vegades que us heu trobat amb la solució d’un problema que no esperàveu o amb una sorpresa agradable.

7. Escriu un petit poema de quatre versos, de ma-nera que rimin el primer i el quart amb rima con-sonant i el segon i el tercer amb rima asonant.

8. Escriu el nom de deu objectes de la cuina de casa teva que no tinguin cap part metàl·lica

9. Escriu el nom de deu objectes de l’aula que tin-guin alguna part feta de metall.

10. Prepara’t per fer una activitat oral davant de tota la classe, sobre la imatge del començament de la unitat.

a) Fixa’t bé en la imatge, i fes un esquema dels dife-rents elements que la formen i del lloc on són col•locats.

b) Fixa’t en els colors de cada element. Recorda el que has après a Plàstica: són colors càlids o freds?, són colors realistes?

c) Intenta agrupar en tres o quatre idees els suggeri-ments que el quadre de Dalí et desvetlli.

d) Prepara l’esquema de la teva exposició, ordenant les idees dels punts anteriors que et semblin més importants.

expressió escrita

Les receptes de cuina

Com ja hem dit a l’apartat d’ús de la llengua, les receptes de cuina són textos ins-tructius, ja que donen pas a pas les indicacions que cal seguir per elaborar un plat culinari.

Fixa’t en les receptes de cuina següents:

5SOMIATRUITES

105

Per acabar

Activitats proposades

1. Digues la forma en infi nitiu i el temps verbal dels verbs en negreta de les dues receptes de cuina anteriors.

2. Escriu una recepta de cuina.

Cassoleta de Divendres SantIngredients: llom de bacallà (que en surtin 4 o 5

talls), farina, oli, 2 o 3 carxofes, llet, 1 ou per a les

truites, 3 o 4 ous durs, 1 gra d’all, ametlles, xerès.

Dessalarem el bacallà. L’escorrerem, l’eixu-

garem i el passarem per la farina i també

el fregirem. El reservarem. Tallarem la

carxofa a trossets, la passarem per farina i

també la fregirem.

Farem unes truitetes amb un ou batut,

farina i un raig de llet i sal, amb la textura

una mica més espessa que les creps. Amb

una cullera i una paella amb oli anirem

fent-les, queden rodones i esponjades i

petites. Mentrestant endurim el ous.

En una cassola de ferro o de fang fregirem

un gra d’all sencer i, quan sigui ros,

posarem tots els talls de bacallà a la

cassola, juntament amb les truitetes i la

carxofa, i per damunt els ous tallats en dos

o quatre trossos.

Hi afegirem una mica d’aigua perquè faci

xup-xup i un vaset de xerès i, cap al fi nal, una

picada d’ametlla sola.

Anirem sacsejant la cassola mirant de no esbocinar

els talls de bacallà ni els ous.

Nanci Llovera Carbonell, Bon profi t. Cuina casolana per a tot l’any.

Estofat de primaveraIngredients per a 3 o 4 persones: 1 kg i mig de

faves tendres i 1kg i quart de pèsols tendres

(ambdós amb pell), 4 carxofes, 12 cebes de platillo,

1 branca de menta fresca, una copeta de vi ranci,

oli i sal.

Desgraneu les faves i els pèsols. Peleu les

cebes. Poseu un raig d’oli i les cebes en

una olla. Deixeu-les-hi coure uns 5 minuts,

destapades, i remenant-les sovint. Retireu-

ho del foc i reserveu-ho.

En el mateix oli, aboqueu-hi les faves,

saleu-les lleugerament i deixeu-les coure

uns cinc minuts tapades, tot donant un

parell de sacsejades a l’olla. Afegiu-hi els

pèsols i repetiu la mateixa operació, però

deixant-ho coure uns 10 o 15 minuts.

Mentrestant, traieu les fulles dures de les

carxofes, peleu-les i talleu-les en vuit

trossos. Afegiu-les a l’olla amb una mica

de sal. Passats 5 minuts, afegiu-hi les

cebes, la branca de menta, el vi ranci i, si

cal, una mica d’aigua.

Deixeu-ho coure tot plegat, sempre tapat, i

sacsejant-ho sovint, fins al punt de cocció que

agradi a cadascú. Rectifi queu-ho de sal cap al fi nal

de la cocció, si convé.

Rosa Maria Martín Cuatracasas, Bon profi t. Cuina casolana per a tot l’any.