Guillem C.2n de batxillerat A

1.El republicanisme2.El carlisme3.El sistema de la restauració

Fracàs de la primera república

Divisió de les forces polítiques republicanes

Continua reorganització

Menys eficàcia i suport electoral

Divisió dels partits republicans.

Partido Republicano Progresista

(Manuel Ruiz Zorrilla)

Partido Republicano Centralista(Salmerón)

Partido Republicano Posibilista

(Emilio Castelar)

Unió Republicana(aplegava diverses

tendències republicanes)

- A Catalunya, la força republicana principal continuava sent el Partit Republicà Federal (Francesc Pi i Margall) (escisió de Valentí Almirall)

1876 La derrota carlina sumí el carlisme en una greu crisi que obligà al partit a readaptar -se

Renovació per part de Juan Vázquez de Mella amb un nou programa adaptat: “Acta de Loredan, 1886.

Ramón Nocedal funda el Partido Católico Nacional, que deixà de ser Carlí per passar a ser un partit catòlic integrista. Havia

acusat a Carles VII de “cesarisme”

1888

1890

1886

El carlisme reconstruit com un partit de masses organitzat en Cercles (assemblees locals): Comunió Tradicionalista.

Bases del sistema canovista:- Una constitució que limitava la sobirania i instaurava la monarquia com a forma d’Estat inqüestionable.- Sistema polític que només donava entrada als dos partits dinàstics.- Alternança en el poder que s’assegurava amb el frau electoral i el caciquisme.

El torn pacífic1. El rei nomenava un cap d’Estat que convocava eleccions.2. El Ministeri de Governació decidia els resultats que serien enviats a governadors civils.3. Els governadors civils transmetien la llista de candidats “ministerials” als cacics (i alcaldes). 4. Els cacics (i alcaldes) seguint les ordres del governador civil, falsificaven les eleccions per obtenir els resultats desitjats.

La tupinada / La compra de vots / L’abtencionisme electoral / La farsa Electoral.