Als anys seixanta moltes coses canviaren. La Llei de Convenis Col·lectius de 1958 donà un paperimportantíssim en la negociació als Jurats d’Empresa i, dins d’ells, als enllaços sindicals que l’havien denegociar, alhora que modificava el paper dels sindicats verticals. Es negociaren els convenis a partir de1962 i, cada quatre anys, se celebraven eleccions sindicals. Les dues darreres foren les eleccions de 1971,després d’aprovar-se la «Nueva Ley Sindical», i les eleccions de l’any 1975, on ja era manifesta la situacióde crisi i la pressió dels sindicats il·legals66.

El grau d’aprofundiment al qual arribaven els convenis metal·lúrgics era considerable. El Conveni de1974 especificava, entre altres coses, a més dels moviments de personal i les retribucions, l’organitzaciódel treball, la jornada laboral i les vacances. I creava també una Comissió Paritària com a òrgan d’inter-pretació del conveni i de vigilància del seu compliment67.

Tanmateix, a causa de la forta concentració dels treballadors metal·lúrgics i de la seva joventut, foumés fàcil la seva ideologització a finals del franquisme, quan la conflictivitat social anà en augment. Calressaltar que a molts empresaris els va afectar enormement aquella intransigència en l’ambient socialabans i durant la Transició, així com la difusió de les doctrines comunistes i socialitzadores, que “enveri-naven” les relacions laborals a totes les empreses: “No soportaba los continuos ataques de esas ideolo-gías a la empresa privada, a la empresa familiar catalana tan frecuente, y a la libre iniciativa de la econo-mía. Ni tampoco su hipertrofia del Estado, el aumento desmesurado del presupuesto público y de losimpuestos, y su interés en convertir al Estado en el único obligado a solucionar y responsable del graveproblema del desempleo en España, eludiendo así la responsabilidad individual de cada ciudadano”,escriurà el fill de l’empresari Joan Fontanet.

No tots els empresaris pensaven així. Altres, com Antoni Forrellad, reconeixien legalment els sindi-cats en el si de les seves empreses, quan aquests eren encara clandestins, i negociava amb ells els con-venis. I no era solament perquè el marge de solvència de les seves empreses li permetia fer-ho, sinótambé pel convenciment que li donava el coneixement de les relacions laborals en altres països euro-peus. Tanmateix, a la majoria de petits tallers, la proximitat entre l’amo i els treballadors era tan estretaque la conflictivitat laboral a penes existí fins a la fi del franquisme.

7. L’origen del Centre Metal·lúrgic

L’origen del Centre Metal·lúrgic rau en el procés de creació de la nova Escola Industrial. L’Escola Indus-trial es trobava situada en l’actual edifici de l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, però l’espaiera reduït davant les moltes activitats formatives que es realitzaven a fi de satisfer les exigències de per-sonal de la indústria local, i es plantejà la construcció d’un nou edifici. Llavors els vocals metal·lúrgics enel patronat de l’Escola Industrial eren Bartomeu Brutau, Josep Serracant i Antoni Forrellad.

La qüestió havia anat de la següent manera: la Caixa d’Estalvis de Sabadell havia comprat un terrenya Cal Carol l’any 1958 per 8,5 milions de pessetes i havia encomanat a l’arquitecte J. A. Balcells Gorina queelaborés un projecte per a la nova escola. L’any 1960, la Caixa va vendre el solar per 11,5 milions a unacomunitat de propietaris, formada per la CES (22,5%), GFS (22,5%), COCIS (22,5%), Ajuntament (22,5%),Banc de Sabadell (5,5%) i els industrials metal·lúrgics, als quals es demanà que hi participessin amb el4,5%.

El dia 17 de setembre de 1960 alguns industrials metal·lúrgics feren una reunió on decidiren col·labo-rar en l’adquisició del nou solar. Subscrigueren un document on s’exposava que l’Escola Industrial exis-tent no tenia prou condicions per a la formació dels obrers de la indústria local, que Sabadell havia detenir una escola de règim privat amb reconeixement oficial, i que s’havia fet un concurs d’avantprojectesper seleccionar el projecte definitiu, pressupostat en 16 milions de ptes., que aniria a càrrec de la Direc-ción General de Enseñanza Laboral, mentre que la ciutat hi aportaria els terrenys, adquirits per una juntade copropietaris, formada per les entitats abans esmentades.

Moltes empreses metal·lúrgiques seguiren la iniciativa i subscrigueren el document on figura elnombre de treballadors de cadascuna —atès que el pagament previst havia de ser a raó de 250 ptes. pertreballador i es realitzaria en tres anualitats: 1960, 1961 i 1962 (quadre 1.32).

66 Vegeu Pere Gabriel (coord.), Comissions Obreres de Catalunya, 1964-1989, Empúries, 1989. Jordi Estivill i Josep M. de la Hoz, La culturapolítica dels treballadors a Catalunya, Fund. Jaume Bofill, 1988.

67 “Convenio Colectivo Sindical Siderometalúrgico de Sabadell y su comarca 1974”, AHS.

75

La Ind

ústria m

etal·lúrgica i d

e con

struccio

ns m

ecàniq

ues a Sab

adell

68 FONT: Document CMS Arxiu CMS. S’ha mantingut l’ordre en què apareixen en el document.

76

La I

nd

úst

ria

met

al·lú

rgic

a i d

e co

nst

rucc

ion

s m

ecàn

iqu

es a

Sab

adel

l

Quadre 1.32. Empreses metal·lúrgiques que subscrigueren el pagamentdel solar del nou edifici de l’Escola Industrial l’any 196068

Nom de l’empresa Especialitat DomiciliTreballa-

dors

Aparatos de Control y RegulaciónAutomática SA

Maquinària i accessoris electricitat

Buenavista, 16 44

Talleres Alsina SL Maquinària per a la fusta Borrell, 47 40

Artos-Baciana SA Maquinària tèxtil: preparació i acabats

Latorre, 138 78

Asturgó Grau, Joan Planxisteria i caldereria Blasco de Garay, 11 19

Auto Taller SB Automòbil Gorina i Pujol, 25 2

Bas, Successors de Vàlvules i caldereria Cervantes, 4 41

Batallé, Francisco Màquines-eines i accessoris Tetuan, 130 6

Busqué, Hijo de Francisco de P. Maquinària tèxtil: preparació i tissatge i altres

Calderón, 119 7

Casajuana SA Maquinària tèxtil: preparació i filatura

Pg. Ferran Alsina, 24-26 46

Construcciones Menna ClaramuntSA

Maquinària per a la fusta Brutau, 177 215

Comadran Vidal, Antoni Molles, màquines i accessoris Gurrea, 60 32

Comadran, Agustí Fabricació de motors Reina Leonor, 166 110

Comercial de Laminados SA* Magatzem de ferro i metall 25

Comercial de Metales SA Magatzem de ferro i metall 33

Construcciones Eléctricas de Sabadell SA

Màquines i accessoris d’electricitat

Sol i Padrís, 1 820

Construcciones Mecánicas delEstambre SA

Màquines de filatura Onésimo Redondo, 166 170

CONAUTEX, de Joaquim Capellas Accessoris indústria tèxtil Rocafort, 22 a 26 24

Talleres Desveus Maquinària tèxtil (telers) Sant Olegari, 35 44

Domènech Ferrando Maquinària de preparació tèxtil Rodamilans, 74 38

Eide SA Embragaments i frens electromagnètics

Caresmar, 46-52 37

Talleres Escu SA Accessoris indústria tèxtil Passeig Can Feu, 14-18 74

ESMETEX (Joan Palau Domínguez) Constructor de maquinàriatèxtil

Josep Renom, 71 12

Estrada, Jaume Màquines-eines Carretera Barcelona, 83 6

Fundición Arrahona SA Fundició Onésimo Redondo, 166 40

Fundiciones Fortuny Fundició Verge del Pilar, 36 23

Fundición Andrés García Casanovas Fundició Av. de la Creu, 154 12

Fundición Jané SA Fundició Gorina i Pujol, 71 14

Fundiciones Moldeados Bonavista SA

Fundició Buenavista, 1 67

Fundición Raymi Fundició Plaza Castilla, 45 14

Garaje Frontón Reparacions automòbil Bosch i Cardellach, 7 6

Gregori Hermanos SL Maquinària tèxtil: telers Domènech i Muntaner, 20 65

*A Sabadell, no a les sucursals de Barcelona, Lleida i Terrassa (precisat en el document)

77

La Ind

ústria m

etal·lúrgica i d

e con

struccio

ns m

ecàniq

ues a Sab

adell

Quadre 1.32. (continuació)

Nom de l’empresa Especialitat DomiciliTreballa-

dors

Gubern Casas, Josep Reparació de maquinària tèxtil Manso, 3 4

Guillem Muñoz, Vicente Caldereria Ctra. Terrassa, 26 16

Humet Sala, Juan Bombes, aspiració i impulsió Santa Perpètua deMogoda

108

Lombarte, Tallers Maquinària per a la fusta San Jorge, 44 14

Herrería Jaume Cuní Planxisteria 2

Magriñá, Josep Fundició Gurrea, 74 49

Marco Vidal, Domingo (Construc-ciones Mecánicas SIK)

Aparells de laboratori tèxtil Vila Cinca, 97 10

MATEX, Castellà y Cía. Constructor de maquinària tèxtil

Ctra. Prats, 26 129

Martínez Allegue, Romàn Reparacions i accessoris automòbil

Ctra. Terrassa, 155 5

Masoliver, Jaume Accessoris per a la indústriatèxtil

Maria Cristina, 114 5

Mica Industrial Maquinària electricitat i accessoris

Enginyer Playá, s/n 10

Mikalor SA Maquinària electricitat i accessoris

Pintor Borrassà, 25 54

Padró Miquel, Montserrat Reparació de maquinària tèxtil Carretera de Terrassa, 144 6

Picañol SA, Engranajes Engranatges Latorre, 132 67

Prat Buxeda, Pere Maquinària de forners i pastissers

Sentmenat, 39 60

Sagrera SL, Hijos de Félix Maquinària-eines i accessoris 27 de gener 1939, 133 79

Sala, Hijos de Miquel Maquinària tèxtil d’acabats Blasco de Garay, 93 24

Serracant Riba, P. Maquinària tèxtil d’acabats Passeig Can Feu, s/n 48

Sinard Romeu, Pere Màquines-eines i accessoris Sant Ferran, 137 17

Suñer SA Fundició Balmes, 73 210

Talleres Ballet Maquinària acabats Ferran Casablancas, 3 9

Talleres CITO Màquines-eines i accessoris Gurrea, 5 24

Talleres Fontanet Maquinària tèxtil d’acabats Rambla Ibèria (xaflà Quin-tana)

47

Talleres Jaume Argemí Maquinària per a la fusta Marquès de Comillas, 25 15

Talleres Julià Maquinària de preparació tèxtil Fray Luis de León, s/n 5

Talleres Hériz SA Maquinària electricitat Fray Luis de León, 25 56

Talleres Olivé Reparacions automòbil Avda. José Antonio, 21 12

Talleres Rof Maquinària tèxtil de filatura iacabats

Taulí, 50 47

Talleres Textiles SA Construcció de maquinària tèxtil: telers

Gorina i Pujol, 111 31

Tratamientos Térmicos Carreras Màquines-eines Dr. Almera, 83 4

Virgili, Tallers (Manuel Virgili iTugues)

Maquinària tèxtil del tissatge ialtres

Cellés, 172 32

Xipell Succ., IndustriasElectromecánicas

Maquinària tèxtil de filatura Maria Cristina, 46 49

En una de les reunions celebrades per a tractar el tema de l’Escola Industrial, quan ja s’havia recolzatla iniciativa per part de nombroses empreses i ja s’havien posat en marxa unes classes diürnes per a apre-nents sufragades totalment pel sector metal·lúrgic, alguns assistents van insistir a constituir una associacióque es cuidés de la formació i que representés les aportacions metal·lúrgiques a la nova Escola Industrial.

Alguns d’aquells empresaris varen elaborar uns Estatuts i van sol·licitar la legalització d’una entitatanomenada Centro Metalúrgico de Sabadell (d’ara endavant CMS) el desembre de 1960. Signaven lasol·licitud de legalització Jaume Mercadé Buxonat, Josep Serracant Selvas, Joan Fontanet Casajoana,Albert Blasi Salomó i Rafael Izard Badia. Algunes setmanes més tard (18 de març de 1961), el Ministeri dela Governació aprovà els estatuts.

Els estatuts aprovats marcaven com a objectius de la nova entitat el perfeccionament de la metal·lúr-gia amb activitats formatives, la preparació professional dels obrers, especialment a l’Escola Industrial,així com la realització d’estudis de mercat, investigació i elaboració de dades estadístiques.

La nova entitat no podia entrar en contradicció amb les funcions del sindicat vertical i, per això i perl’oblit a què els rellegaven, es posà l’èmfasi en els objectius esmentats, llavors novedosos, com eren laformació, els estudis i la qualitat dels productes, no pas en les relacions laborals, que eren competència

Quadre 1.33. Les 30 empreses fundacionals del Centre Metal·lúrgic de Sabadell

Artos-Baciana SA

Prat Buxeda, Pere

Gregori Hermanos SL

Talleres Desveus

Sans, Miguel

Construcciones Eléctricas de Sabadell SA

Hijo de Francisco de P. Busqué

Serracant Riba, P.

Talleres Fontanet

Matex, Castellà i Cía.

Construcciones Mecánicas del Estambre SA

Sucesores de Bas SA

Caba SA

Agustín Comadrán Riba

Suc. de Amadeo Vilaseca

Construcciones Menna Claramunt SA

Industrias del Estampaje (Mikalor)

Talleres Rof

La Electricidad SA

Talleres Textiles SA

Suñer SA

Salvador Torrents Montraveta

Engranajes Picañol SA

Jaime Argemí

Comercial de Metales SA

Vicente Casajoana SA

Comercial de Laminados SA

J. Magriñá

Aparatos de Control y Regulación Automática SA

Mica Industrial

78

La I

nd

úst

ria

met

al·lú

rgic

a i d

e co

nst

rucc

ion

s m

ecàn

iqu

es a

Sab

adel

l

única del Sindicat Vertical. Fou un dels pocs casos a Catalunya de creació d’una nova entitat patronal, per-què el que més va sovintejar va ser la continuïtat de moltes entitats patronals que provenien d’abans dela guerra, a vegades amb una activitat ben migrada. D’altra banda, la creació del CMS palesava l’intensdinamisme d’alguns empresaris metal·lúrgics, que superava ja l’estret marge oficial.

79

La Ind

ústria m

etal·lúrgica i d

e con

struccio

ns m

ecàniq

ues a Sab

adell

Figura 47. Solar on es construirà l’Escola Industrial. Al fons, l’església dels Escolapis. (Rafael Molins Alaix, RMA 00457, AHS).

Figura 46. Ballada de sardanes amb motiu de la Festa de Sant Eloi, l’any 1974. (Arxiu CM).

80

La I

nd

úst

ria

met

al·lú

rgic

a i d

e co

nst

rucc

ion

s m

ecàn

iqu

es a

Sab

adel

l

Figura 48. Institut Ferran Casablancas i cases de l’avinguda Concòrdia construïdes per la Caixa d’Estalvis de Sabadell en una fotode l’any 1957. (Sabadell Panoràmiques 28/29, AHS).

Pocs dies després d’aprovar-se els estatuts, el dia 23 de maig de 1961, es varen reunir alguns empre-saris metal·lúrgics a l’Auditori de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. Així mateix, el Centre Metal·lúrgic comp-tava amb l’aixopluc de la Cambra de Comerç —on es fixava la seu i es compartia secretari— i el suportde l’Ajuntament per a fer aquella primera reunió.

Aquella assemblea fundacional la presidí Jaume Mercader Buxonat, que era, com hem dit, el primerfirmant de la sol·licitud de constitució de l’entitat. Mercader va explicar als representants de les 30empreses fundacionals què havia impulsat la creació de la nova entitat, i va informar de la recent aprova-ció dels estatuts.

És curiós constatar la filosofia d’alguns plantejaments inicials com ara el que féu, en el parlament debenvinguda, Jaume Mercader quan expressà que el CMS “no és una entitat exclusiva d’empresarismetal·lúrgics, sinó que hi poden entrar com a socis i tenir càrrecs en la junta totes les persones enquadra-des en la nostra activitat”. I, efectivament, molts alts càrrecs tècnics d’indústries metal·lúrgiques van tenirun paper decisiu dins de la jove entitat, com veurem en el proper apartat.

8. Els presidents, les juntes i l’organització del CMS

Entre els anys 1962 i 1974 hi hagué quatre presidents: Jaume Mercader Buxonat (maig 1961-abril 1962),August Vives Esquitino (1962-1967), Agustí Comadran Monsó (1967-1970) i Julián García Aznar (1970-1974).

La primera Junta Directiva, doncs, va quedar constituïda sota la presidència de Jaume MercaderBuxonat i la formava un vicepresident, Joan Fontanet Casajoana, un tresorer, Albert Blasi Salomó, i sisvocals: Josep Serracant Selvas, Rafael Izard Badia, Claudi Busqué Marcet, August Vives Esquitino, FloriánSerra Arias i Joan Oller Humet. Actuava de secretari general el mateix de la Cambra de Comerç, EmiliMoragas Badia. Quedà establert el criteri que serien sis els vocals —perquè el seu nombre no s’esmen-tava en els Estatuts.

Una de les característiques de les primeres reunions que celebrava la Junta era la gran participació,ja que es convidava a debatre i a treballar qualsevol industrial interessat. El juny de 1961 es crearen qua-tre comissions de treball, que foren: Relacions Culturals, portada per Salvador i Izard; EnsenyamentsProfessionals, portada per Serracant i Serra; Propaganda i Divulgació, portada per Vives, Fontanet i Bus-qué, i Relacions Humanes, portada per Oller i Blasi. Fruit d’aquesta participació fou que a la segonaassemblea ja s’havien associat 45 empreses al Centre Metal·lúrgic, a més de les 30 fundacionals.

Esmentem també com a anècdota que la llista d’empresaris metal·lúrgics la tragué en Busqué de Sin-dicats, la qual cosa permeté plantejar-se la difusió de l’entitat així com la divisió en grups d’activitats. Unaaltra anècdota és la quota a pagar pels associats, que a la primera Assemblea General, l’any 1961, va que-dar fixada així: socis individuals: 10 ptes. al mes, i empreses: 25, 50 o 100 ptes. en funció de si el nombred’obrers era de menys de 25 obrers, de 25 a 50 i de més de 50.

En un altre àmbit, existia llavors la Junta Local de la Delegación a Sabadell de l’Asociación TécnicaEspañola de Estudios Metalúrgicos (Zona Levante) (ATEEM), amb què s’arribà a un acord, i es dissolguéen constituir-se el Centre Metal·lúrgic.

Tanmateix, la creació del CMS no va ser ben vista per alguns estaments oficials. Quan poc desprésel Centre de la Construcció de Sabadell presentà els seus estatuts i demanà la legalització, s’hi va oposarla Delegación Provincial de Sindicatos de Barcelona, al·legant que l’associació sol·licitant “podría ser, den-tro de su específica actividad, lo que venía siendo el Centro Metalúrgico existente para los industriales deeste sector”. És a dir: ningú més al marge del sindicat oficial.

Quan va dimitir el primer president del CMS, Jaume Mercader, per raons de salut i d’ocupacions, laJunta Directiva, reunida el 3 d’abril de 1962, va designar pel al càrrec de president August Vives Esquitinoi, per a substituir aquest darrer de vocal, entrà Joan Marcet Farell. L’objectiu principal del nou presidentera trobar un local definitiu per a l’entitat, que fins llavors emprava el de la Cambra de Comerç. Un altreobjectiu era el de portar la indústria metal·lúrgica a la màxima representativitat ciutadana possible.

Foren aquells uns anys decisius, ja que calia una estructuració definitiva de la Junta, a fi de trobarurgentment el model d’entitat. Per això Vives Esquitino —que llavors era un alt càrrec de Mikalor— i Mora-gas —secretari de l’entitat— ja havien visitat el Centre Industrial de Biscaia, el de més activitat a Espanya.

Durant els cinc anys de mandat d’August Vives (1962-1967) es convocaren, a més de les assembleesanuals estatutàries, quatre assemblees generals extraordinàries, per tractar de l’Escola Industrial (assem-blees de 21-II-1965 i de 21-II-1967), de la participació del CMS en la creació del Centre de Càlcul de Saba-

81

La Ind

ústria m

etal·lúrgica i d

e con

struccio

ns m

ecàniq

ues a Sab

adell