,!7II4J3-cehbcg! - Universitat de les Illes Balears · De les orenetes a les platges de cereal 13...

els

cam

ins

dela

quim

era

4

,!7II4J3-cehbcg!ISBN: 84-932471-2-x

El principal tret de Goyena, en el moment dela seva fundació, fou que l’havien creada ma-llorquins i que hi residien alhora un alt percen-tatge d’aquests. Ells, que fundaren la comuni-tat de Goyena, són exemples clars dels fluxosmassius d’emigrants mallorquins a l’Argentinaabans de 1900, i com a conseqüència d’unapolítica favorable de l’Estat argentí envers elsimmigrants europeus i una consecució de lesmales anyades a Mallorca que tingueren el seumàxim exponent l’any 1889. La crisi fou motiude desànim entre els jornalers mallorquins quedecidiren emigrar, en molts casos, enlluernatsper les possibilitats que oferia una terra increï-blement fèrtil com l’Argentina.

De les orenetes a lesplatges de cereal

L’emigració mallorquina a Goyena

MARIA DEL MAR CARO MESQUIDAJORDI PONS BOSCH

De

les

oren

etes

ale

spl

atge

sde

cere

al

©Conselleria de Presidència. Govern de les Illes Balears

COL·LECCIÓ "ELS CAMINS DE LA QUIMERA"

Director de la col·lecció:Joan Buades Crespí

Consell assessor:Carles Manera i ErbinaMariantònia Manresa MonserratAntoni Marimón RiutortMargalida A. Mas BarcelóSebastià Serra BusquetsJaume Verdera Verdera

Disseny i realització:Di7 ComunicacióLlorenç Villalonga, 8 - 1r07350 Binissalem. Illes Balears

Impressió:Gràfiques Rubines, SL

ISBN: 84-932471-2-xDipòsit legal: PM-584-2002

Foto de la coberta: Mallorquins a la platja de cereal de Goyena



MARIA DEL MAR CARO MESQUIDAJORDI PONS BOSCH

A tots els mallorquinsque emigraren a Goyena

De les orenetes a les platges de cereal

7

índex

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11

1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

2. Situació geogràfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

3. La fundació de Goyena i els seus protagonistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

3.1. La família Oliver-Fullana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

4. Goyena 1902-1950 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

5. La vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

6. El moviment associatiu a Goyena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

7. Les formes il·legals d’emigració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

8. Les cadenes migratòries i els seus personatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

9. Goyena 1950-2002 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

10. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

11. Llista de mallorquins a Goyena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

12. Fonts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

13. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83


9

PRÒLEG

Ens trobam davant d’un treball de recerca molt meritori fet per dues persones que ens demos-tren una gran afecció per a la recerca històrica i un gran interès per conèixer el perquè, el quèi el com de la nostra emigració.

Maria del Mar Caro Mesquida i Jordi Pons Bosch han fet un treball amb una gran dedi-cació i a partir de les fonts que han trobat. Han treballat les dues relacions dels emigrants deBalears a l’Argentina que va realitzar Josep Garcies Moll i que es varen publicar l’any 1918 laprimera i l’any 1929 la segona.

Fruit d’aquesta consulta exhaustiva és la llista de mallorquins a Goyena que ens presen-ten al final del llibre, on hi figura l’any de naixement i el de defunció, en els casos que és pos-sible, l’any d’arribada a Goyena i la població d’origen.

Els autors han consultat també arxius a Mallorca i a Goyena, i la premsa argentina. A lavegada, han entrevistat 26 persones, la qual cosa representa una impressionant mostra del queanomenam història oral i que els ha permès poder conèixer en detall com es va desenvoluparaquesta interessantíssima i important cadena emigratòria.

Dins dels estudis de l’emigració sempre hem parlat de la importància de les cadenes emi-gratòries. Des dels inicis dels treballs que hem anat fent a partir dels anys vuitanta fins a l’ac-tualitat, un conjunt d’estudiosos, de cada vegada més importants, hem recalcat que una de lesmaneres d’entendre el fet emigratori és la de treballar la relació entre gent que viu i treballaa un determinat lloc i que parteixen cap a l’emigració plegats, o bé que després de partir unsfamiliars o veïnats proposin a altres que marxin i vagin a treballar i a viure amb ells.

Era a la segona meitat dels anys vuitanta quan, entrevistant emigrants dels pobles delLlevant de Mallorca a Buenos Aires, vaig tenir notícia de la importància de l’emigració serve-rina a Goyena. Quan la Direcció General de Relacions Institucionals del Govern de les IllesBalears va posar en marxa el 1999 la comissió per a treballar la temàtica emigratòria i el plade publicacions de la col·lecció Els Camins de la Quimera, va ser quan la proposta de tre-ballar l’emigració de Goyena va ser acollida per l’historiador i Director General, Pere Fullana,i continuada amb posterioritat per l’actual Director General, Antoni Reynes. Per manca detemps no vaig poder arribar a aquesta població de la província de Buenos Aires, però semprevaig quedar amb l’endarrer que algú fes una investigació d’aquesta important cadena emigra-tòria entre Son Servera i Goyena.

Ara, tenc la satisfacció de prologar una bona investigació referent a aquest tema. El fet queGoyena sigui i fos una petita població ha facilitat l’anàlisi en detall dels aspectes professionalsi personals dels emigrants. En aquest treball, es parla dels orígens de la població i de la sevaevolució des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. Es treballa amb una cronologia precisa,tot i que es posa de relleu el trencament que significà la crisi econòmica mundial de 1929.

La vida quotidiana, la vida comunitària i el treball que realitzen els emigrants formen l’eixbàsic de la recerca, però els autors també ens parlen de l’oci i concretament del joc.

Un capítol que certament hem de destacar és el del moviment associatiu, bàsic a total’emigració.

maria del mar caro mesquida, jordi pons Bosch

10


11

PRESENTACIÓ

De les orenetes a les platges de cereals, quart títol de la col·lecció Els camins de laquimera, és un llibre que em dóna un doble motiu de satisfacció. Quan des d’aquestaConselleria ens decidírem a posar en marxa una convocatòria pública d’ajuts per estu-diar el fet migratori balear a ultramar, ens impulsava el desig de crear un planter de jovesinvestigadors que s’engrescassin en un dels temes més interessants de la nostra històriacontemporània, la publicació del treball dels novells historiadors Maria del Mar Caro iJordi Pons constitueix el primer fruit d’aquest projecte que iniciàrem l’any 2000. D’altrabanda, i com a segon motiu de complaença, a través d’aquesta investigació també cele-bram la fundació de la localitat argentina de Goyena per part d’emigrants originaris deMallorca.

Maria del Mar Caro i Jordi Pons han reconstruit de manera exhaustiva i acurada, apartir de fonts orals i escrites, la història d’aquest petit i aïllat nucli rural, la trajectòriademogràfica del qual es troba vinculada al nombrós col·lectiu d’emigrants mallorquinsque hi anaren a viure i a les activitats agrícoles que els varen atreure.

Un dels mèrits de la investigació realitzada per ambdós historiadors és el dedonar-nos a conèixer l’existència d’una cadena migratòria integrada per un considera-ble nombre d’efectius que va unir Goyena amb un espai emissor concret, el municipimallorquí de Son Servera, d’on procedia el gros del contingent illenc establert a l’es-mentada localitat argentina. Així mateix, ens crida l’atenció un altre aspecte inherent aaquest moviment migratori, que ja es troba inclós al títol del llibre: la presència d’emi-grants coneguts com a golondrinas que, en els mesos de l’estiu austral, es desplaça-ven de Son Servera i altres pobles de Mallorca a les llunyanes extensions cerealícolesde Goyena per treballar en les tasques de recol·lecció dels cereals. Les anomenadesplatges de cereals, on s’acaramullaven els sacs de gra, constituïen la imatge caracterís-tica de les amplíssimes planures dels voltants de Goyena.

Les històries de vida de molts dels emigrants mallorquins, els seus costums, lesinquietuds associatives, la vida quotidiana, el treball, les festes, el joc d’atzar, tan vincu-lat a la pagesia mallorquina... completen aquesta investigació que ens evoca un exem-ple de migració paradigmàtica magníficament descrita pels autors del llibre.

Antoni Garcias i CollConseller de Presidència

L’apartat més ampli del treball és el que correspon a les cadenes migratòries, les perso-nes i els personatges. A través de les entrevistes realitzades a Goyena i a Son Servera, elsautors ens han descobert tota una manera de fer les coses i caldria insistir que ens trobamdavant d’una mostra d’investigació molt completa.

Aquest tipus de recerca es pot fer avui dia gràcies a les beques per a investigació quepermeten poder anar a conèixer el lloc i les persones. En aquest sentit, crec que cal seguirencoratjant investigadors i responsables de les institucions perquè es pugui dedicar temps irecursos a la investigació i a donar a conèixer els resultats.

Sebastià Serra BusquetsProfessor d’Història Contemporània de la

Universitat de les Illes Balearsa


13

1. introducció

La recerca sobre Goyena partia des de la base de les fonts orals, extretes de Son Servera,en les quals vam observar que sobretot a principi de segle hi havia una gran quantitat de ser-verins a un poble de la província de Buenos Aires anomenat Goyena. Als anys setanta delsegle XX, vam esbrinar que tenia una població d’uns 500 habitants. Es dedicaven bàsicamenta l’activitat agrícola ramadera. Així, a partir d’una base tan minsa com aquesta, vam iniciar lanostra recerca. Volíem conèixer on era exactament, qui hi havia anat, com hi havien anat, sis’havien creat xarxes migratòries, si era una emigració induïda i a quina època corresponia.Totes aquestes preguntes no tenien resposta abans de la recerca.

Així en un primer moment ens vam centrar en situar la localitat a l’Argentina, concreta-ment al sud-est de la província de Buenos Aires (a uns 600 quilòmetres de la capital). La loca-litat, depengué administrativament del partit de Saavedra en les seves distintes etapes. En unprimer moment el cap de partit era Saavedra, però a l’actualitat és Pigüe ja que té major nom-bre d’habitants.

Goyena era doncs depenent d’un partit, el de Saavedra, que tenia característiques socio-econòmiques similars i que aplicava la mateixa política a totes les localitats que en depenien.Aquesta autoritat del Partit es troba representada a Goyena per un delegat que aplica la polí-tica del grup polític elegit democràticament. Es tracta d’un sistema prou diferent del de lesIlles Balears. Un cop situada geopolíticament, ens vam centrar en saber quins eren els seusfundadors. Aquest fet fou satisfactori ja que vam esbrinar que es tractava d’un mallorquí i laseva família, en concret de Francesc Oliver. Aquest havia emigrat a finals del segle XIX, jun-tament amb la seva dona, Isabel Fullana. Fou l’encarregat de dur a terme la parcel·lació de lesterres per tal de construir el poble. Reservà l’espai a la plaça central del poble per construir-hi la delegació on el delegat del partit de Saavedra atendria els veïns, l’església i la Societatde Socors Mutus que disposà d’un saló-teatre.

A través de les fonts orals obtingudes a Son Servera vam esbrinar que hi havia una con-centració important de mallorquins, i això els permetia continuar parlant la llengua entre ellsi inclús que els seus descendents, que ja eren argentins, també la continuessin parlant. Aquestfet ens cridà l’atenció però no podem parlar d’un fet aïllat, ja que aquest tipus de concentra-ció es donava també a Mendoza, concretament a Los Corralitos, on se sentia parlar mallorquíi on la majoria dels seus habitants eren d’Artà. Ens va semblar que la concentració de serve-rins havia de tenir una raó, i aquesta fou en conclusió l’existència de cadenes migratòries queinduïen a emigrar des de Mallorca cap a Goyena. Aquest tipus de cadenes migratòries no ésun fet reconegut per les autoritats, però sí en podem obtenir constància a través de les fontsperiodístiques1 i sobretot les orals. Es tracta d’una realitat que a les autoritats del moment elssemblava adient obviar. Tot i això nosaltres demostrarem amb els fets que es tracta d’un fetconstatat. Les cadenes migratòries són importants per comprendre part de la realitat deGoyena. Sense l’existència d’un flux immigratori balear, Goyena no hauria estat res més que

1 BUADES CRESPÍ, Joan (2002): 1898: L’allau emigratòria de mallorquins a l’Argentina i Xile, “Col·lecció els Caminsde la Quimera” núm. 3, Conselleria de Presidència, Palma. Pàg. 23.


15


14

2. Situació geogràfica

Goyena és una població integrada dins la divisió administrativa del partit de Saavedra queconté dotze poblacions més. Està situada al sud-oest de Buenos Aires. Aquest partit està inte-grat alhora dins la divisió administrativa que engloba la província de Buenos Aires. Les pobla-cions que integren aquest partit, a part de la ja mencionada Goyena, són Alta Vista, ArroyoCorto, Colonia San Martín, Colonia San Pedro, Ducos, Dufar, Espartillar, Pigüe i Saavedra.

Aquest partit fou creat el 10 de setembre de 1891 en un principi amb seu a Saavedra, peròdegut a l’expansió urbanística de Pigüe el 1934 la seu es va desplaçar cap a aquesta darreralocalitat. El partit està integrat per pobles que sorgiren paral·lelament al desenvolupament dela xarxa ferroviària a la zona i que es dediquen bàsicament a l’agricultura, mancats d’altresactivitats industrials que haguessin pogut donar una major dinamització a aquest partit2.

2 Argentina paso a paso: Província de Buenos Aires, Editorial Planeta Argentina SAIC, 1999.

Plànol de la localitat de Goyena (1902)

un grapat d’homes que es comptaven amb els dits de les mans. En canvi la localitat arribà atenir uns 2.500-3.000 habitants que vivien i treballaven a la localitat ja fos al nucli urbà o a laruralia. Eren moltes les famílies senceres procedents de Mallorca i pensem que aquest taran-nà encara es pot apreciar, tot i que en menor mesura.

La principal característica de l’activitat econòmica duta a terme a la localitat era elconreu del cereal i la seva recol·lecció que es feia el gener. La recol·lecció consistia a segarl’espiga, separar el gra de la palla i dipositar el gra en grans extensions que s’anomenavenplatja de cereal.

Aquesta platja és un element característic del cereal a Goyena; els homes que ficaven dinsbosses el cereal eren en bona part procedents de Mallorca, concretament de Son Servera. Nopodem parlar de Goyena sense parlar dels homes que cada any viatjaven des de Mallorca finsa Goyena per dur a terme la collita del cereal i el seu emmagatzematge a les bosses: eren elsanomenats golondrinas. Així els dos elements que caracteritzen la Goyena de principi desegle XX són la platja de cereal i les golondrinas que es podien contar cada any a desenes.

Aquesta activitat portà a la creació de certs serveis que es trobaven intimanent relacio-nats amb el conreu i la collita del cereal.


17


16

la als colons, que va portar el nom de “La Armonía”, al costat de la incipient estació de Goyena.Al llarg del temps va esdevenir un dels negocis més pròspers i importants de la zona. Arrande l’expansió del seu negoci, el 1904 va instal·lar una sucursal a Felipe Sola i el 1923 a Víboras.A tall d’exemple, l’any 1924, el negoci girava uns 4 milions de pesos argentins, una quantitatgens menyspreable per a l’època. En aquest mateix any, i després d’haver creat un importantnegoci, és va retirar a Bahía Blanca i va deixar els negocis familiars en mans dels seus fills.

3.1. La família Oliver-Fullana

Francesc Oliver i Isabel Fullana arribaren el 1889 a la zona provinents de Manacor, cer-cant un futur millor al que els podia oferir la seva Mallorca natal.

Aquesta emigració que va empènyer els Oliver a sortir de Manacor entroncaria amb l’e-migració produïda a finals del decenni dels anys noranta del segle XIX, a causa de la misèriageneralitzada en el camp mallorquí. A més, destaca el fet que els municipis que més patirenaquesta onada emigratòria foren Manacor i Pollença segons l’historiador Joan Buades Crespí5.

La família Oliver, una vegada s’establí a la zona, es dedicà a l’agricultura, el mitjà de sub-sistència més adient a la zona, i al que portaven après de Mallorca. Juntament amb ells varendur el seu fill Gabriel, nascut a Manacor l’any 1877 que en aquells moments tenia 12 anys.Quan el matrimoni Oliver arribà a l’Argentina, va passar en un primer moment, per l’hotel delsemigrants6 a on els donaren xapa per poder construir-se una casa, i una sèrie d’ovelles. Uncop aconseguiren tots aquests utensilis i animals per poder sobreviure, s’ubiquen a la zona,que després seria Goyena, amb l’objectiu de colonitzar unes terres desertes en unes zones des-poblades, però que alhora els podien oferir una sortida i amb un poc de sort un futur pròsper.Però no fou gens fàcil, en aquesta zona hi havia indis als quals no els feien molta gràcia elscolons. Un fet que demostra les penúries a les quals hagueren que fer front els Oliver és elsegüent:

<<Mi abuela me contaba que cuando llegaron ellos había indios. Contaba quecuando llegaron a tener cierta cantidad de ovejas, a mi abuela y a Gabriel, los doshermanitos de mi bisabuelo los mandó a caballo que mandaran las ovejas a lasierra porque en Goyena hay sierras cerca para que no se las sacaran los indios7>>

Uns anys després la família Oliver va adquirir a Pascual Menchaca els terrenys al costatde l’estació de ferrocarril, que després serien Goyena, . Així el 1902, any en què es va produirla fita de les terres, fundaren la població de Goyena fent parcel·lacions amb els terrenys quehavien adquirit i venent-los als nous colons que arribaven a aquells terrenys, que bàsicament

5 BUADES CRESPÍ, Joan (2002): op. cit. Nota 1.6 Informació facilitada per Carolina Martinoya de Santiago.7 Informació facilitada per Carolina Martinoya de Santiago.

3. LA FUNDACIÓ DE GOYENA I ELS SEUSPROTAGONISTES

Goyena fou fundada el 2 d’abril de 1902 per Francesc Oliver i la seva dona Isabel Fullana,naturals de Manacor, juntament amb Modesto González. Però no foren sols aquest matrimo-ni, també hi hagueren altres persones que s’establiren a la localitat al mateix temps que ellsi que també els podem considerar com a fundadors, com ara José Marfil i Pascual Menchacaque adquiriren els terrenys a un dels productors de la zona. Goyena fou un poble que naixiacom la resta del seu partit, arran de la inauguració de la línia del ferrocarril Sud que anavade Saavedra a Púan, línia inaugurada el 1899.

El topònim Goyena3 prové del juris-consult argentí Pedro Goyena4. Aquestpersonatge fou un destacat advocat, polí-tic, periodista i crític literari nascut aBuenos Aires el 24 de juliol de 1843 imort el 17 de maig de 1892. De la sevaetapa política amb un talant conservadordestaca la defensa de la llei de l’ensenya-ment religiós a les escoles.

Però qui eren aquestes persones quepoblaren aquelles terres?

Uns foren mallorquins com FrancescOliver i la seva dona, i altres procedentsde l’Estat Espanyol com és el cas deModesto González.

González, natural de Madrid, va arri-bar a l’Argentina el 1884. En els seus pri-mers anys va exercir l’única professió quehavia après al seu Madrid natal, la fuste-ria. Va treballar uns anys de fuster a laPlata i a Magdalena. El setembre de 1897va contreure matrimoni amb MarcelinaMenchaca, descendent de bascos.Juntament amb la seva dona, el 1899, intentant ampliar els seus horitzons i amb l’afany demillorar la seva situació, va decidir muntar un negoci dedicat a subministrar material agríco-

Francesc Oliver i la seva muller Isabel Fullana

3 BUADES CRESPÍ, Joan; MANRESA MONTSERRAT, Mariantònia, MARIMON RIUTORT, Antoni i MAS BARCELÓ, MargalidaA. (2001): El moviment associatiu balear a l’exterior, “Col·lecció els camins de la quimera”, núm. 1, Conselleria dePresidència, Palma. Pàg. 44.

4 SILI, Marcelo (2000): Los espacios de la crisis rural. Geografía de una Pampa Olvidada, Editorial de la UniversidadNacional del Sur, Bahía Blanca.


19


18

Com podem veure a través d’aquest, els residents a la localitat eren majoritàriament d’o-rigen serverí, però també hi havia un nombre considerable de manacorins. Altres poblacionscom Sant Llorenç també aportaren un nombre considerable d’emigrants a la població. Tot iaixò també hi hagué emigrants d’altres poblacions de Mallorca, encara que l’any 1918, noméshi havia documentats alguns porrerencs i un de Maria de la Salut.

Francesc Oliver, juntament amb Modesto González, realitzaren importants donacions eco-nòmiques per a la construcció de l’església del poble. Aquest fet, a part de les fonts orals, veavalat per una inscripció que hi ha a la façana principal de l’església a on es deixa ben explí-cit el suport econòmic dels Oliver en la construcció de l’edifici. A més, a l’interior de l’esglé-sia, els principals benefactors tenien una sèrie de bancs reservats que portaven el nom de lafamília. A més, els Olivers també és reservaren un lloc privilegiat en el cementiri, on es cons-truïren el primer panteó i el més espectacular de tots ells.

L’església, consagrada al Sagrat Cor de Jesús, fou beneïda pel capellà Santiago Capello,el 18 de novembre de 1923. Els padrins foren la presidenta i la vicepresidenta de la comis-sió encarregada de la construcció del temple. Com no podria ser d’altra manera, la presi-denta era Marcelina M., nora de Modesto González i Isabel Llull, nora de Francesc OliverFullana.

Una altra activitat en bé del poble fou la fundació de la Sociedad Española deSocorros Mútuos de Goyena que arribà a estar copsada per mallorquins. També cal des-tacar la participació activa en la comissió de foment de la població, per millorar les infraes-tructures que necessitava una població de nova planta.

El matrimoni Oliver-Fullana també es va relacionar amb intel·lectuals i personatges des-tacats com Ezequiel Martínez Estrada. L’escriptor va arribar a Goyena el 1903, un any desprésde la seva fundació, juntament amb el seu pare, i abandonà la població el 1907. Tot i això, l’any1930 va obtenir el Premi Nacional de les Lletres. A les seves obres literàries sempre estiguépresent la Goyena rural que ell havia conegut. A més cal destacar la relació d’amistat quetenia amb la família Oliver, ja que el literat va passar temporades al quintar dels Oliver, tot ique al pels volts dels anys trenta va comprar un camp a uns 20 quilòmetres de la localitat deGoyena a on va desenvolupar algunes de les seves obres més importants com Radiografíade la Pampa.

El matrimoni Oliver, tot i estar assentat a l’Argentina, no va oblidar la seva Mallorca natali per això, en diverses ocasions, realitzaren viatges a l’illa per visitar els seus familiars. El seuestat econòmic benestant, ben diferent del que havien abandonat a Mallorca, els va permetreretornar a la terra que els va veure néixer, aquest cop amb unes condicions ben diferents. Undels viatges que va durar uns tres o quatre mesos es va produir el 1920.

Francesc Oliver va tenir cinc fills, tres fills i dues filles. Els fills foren Gabriel, Francesc iJeroni; i les filles foren Isabel i Margarita. Quasi tots els fills es casaren amb emigrants ita-lians, alemanys i espanyols, però cap dels fills del matrimoni Oliver va contreure matrimoniamb mallorquins o descendents, cosa que sí succeirà en el cas dels descendents del fills delmatrimoni Oliver-Fullana.

El fill major, Gabriel Oliver Fullana, com abans hem esmentat va néixer a Manacor i vaarribar a l’Argentina juntament amb els seus pares a l’edat de 12 anys. En Gabriel va arribara tenir una estància anomenada “La Joaquina”, finca que comptava amb unes 400 hectàrees.

serien serverins. El primer comprador de terrenys fou José Marfil; per això tradicionalment enla població havia estat considerat un dels fundadors, però en la memòria col·lectiva de lapoblació no ha quedat cap rastre d’aquest personatge. Els terrenys que venia Oliver s’haviende pagar de la manera següent: un 10% al comptat com a senyal, un 30% en formalitzar l’es-criptura de compravenda i el 60% restant en un o dos anys amb uns interessos anuals del 17%.

Com a fundador i principal promotor delpoble va participar activament en la vidade la localitat, formant part de comissionsper al desenvolupament de Goyena, aju-dant els mallorquins que arribaven a lalocalitat, ja fos mitjançant préstecs o ambllocs de treball, donacions a la població,etc. Com anirem veient el fet queFrancesc Oliver fos un mallorquí va pro-piciar l’establiment de mallorquins enaquell indret. No tots seran d’origen ser-verí o manacorí, també n’hi haurà d’altresindrets de Mallorca, tot i que en menormesura s’establiran a la població. Unafont de l’any 1918 ens ajuda ens certamanera a il·lustrar aquest fet.

La família Oliver Fullana

Fila 1, d’esquerra a dreta: Amelia Marco Oliver, Ulises Oliver Walter, Pablo Marti, Juan Martinoya, José Marco Oliver,José Marco, Jerónimo Oliver Walter, Manuel Oliver, Gabriel Oliver Fullana, Francisco Oliver, Francesc Oliver Fullana,

Francisco Marco Oliver, María Oliver Severio, Amparo Marco Oliver, Lucrecia Oliver Walter i Agapito Muñiz.Fila 2, asseguts. D’esquerra a dreta: Isabel Oliver, Dominga Marco Oliver, Margarita Oliver de Marco, Francesc Oliver,

Isabel Fullana, María Walter, María Angélica Carmelo Montaña, Isabel Marco Oliver.Fila 3, asseguts al terra. D’esquerra a dreta: Oscar Marco Oliver, Aurora Oliver, Angélica Carmelo Montaña, Rolando

Oliver Walter, Arnoldo Oliver Walter.

Font: Elaboració pròpia a partir de GARCIES MOLL, J. (1918):Guía de Baleáricos residentes en la República Argentina,

Buenos Aires.


21


20

vegada finalitzats els seus estudis es va sentir atret per l’agricultura i es va establir a LaPampa, a on es va dedicar als negocis de la hisenda. Però era un home inquiet, aventurer enels negocis i emprenedor, i per això va decidir dotar Goyena d’enllumenat elèctric. Així l’any1921 va instal·lar un motor de 15 H. P. que únicament subministrava electricitat a les casesparticulars. Dos anys després va signar un contracte amb la municipalitat de Saavedra perdotar Goyena d’enllumenat públic. Però la llum elèctrica no fou l’únic negoci que va intentararrencar a la seva localitat natal, en la ment de Francesc també hi havia la construcció d’unmolí de farina i d’una fàbrica de fideus. Entre altres negocis també va muntar una concessióde cotxes de la Ford.

En l’àmbit social fou un personatge destacat dins la vida associativa de la població. Fouun dels socis fundadors de la Sociedad Española de Socorros Mútuos de Goyena jun-tament amb un altre mallorquí, Sebastià Llull, natural de Son Servera, i del Centre RecreatiuPedro Goyena, lloc de reunió a on realitzaven tertúlies, comentaven els esdeveniments de laregió, llegien la premsa, etc.

Francesc, el més avantatjat dels fills d’Oliver, fou empresari, fundador d’iniciatives socialsi periodista. Aquesta darrera faceta la va desenvolupar col·laborant amb el diari El Atlánticodel que fou corresponsal a la zona.

Jeroni Oliver Fullana es va casar amb Maria Walter, d’origen alemany. Fruit d’aquestmatrimoni varen nèixer quatre fills, que foren Ulises, Lucrecia, Rolando i Arnoldo.

El matrimoni Oliver-Walter és va dedicar a conrear les terres heretades del pare de Jeroni.Pel que fa a les filles del matrimoni Oliver-Fullana, Margarita va casar amb José Marco.

Fruit d’aquest matrimoni nasqueren Dominga, Isabel, Francisco, Amelia, en José, Amparo iÒscar.

buades, manresa, marimon y mas

Aquesta quantitat d’hectàrees era la mateixa que posseïen cada un dels fills del matrimoniOliver-Fullana, ja que Francesc Oliver en vida va repartir entre els seus fills aquesta quantitatde terreny. En Gabriel va dedicar la seva finca a la agricultura i a la ramaderia a parts iguals.La seva explotació era un exemple en la zona:

<<Don Gabriel es hombre progresista, agricultor a la moderna, que atiende susexplotaciones agropecuarias con los más modernos elementos de labor8>>

Gabriel Oliver va contreure matrimoni amb una tal Joaquina, i fruit d’aquest matrimoninasqueren dos fills que varen cursar estudis secundaris a Bahía Blanca, ja que no hi havia capinstitució educativa superior en la zona més propera a Goyena. Els fills sempre cooperaren enles tasques agrícoles, i conduint sobretot els camions a l’estació per carregar el cereal.

Gabriel Oliver a l’igual que els seus pares va voler tornar a Mallorca de visita i durant laseva vida almenys dues vegades va viatjar a l’illa que el va veure néixer i a on va tenir unsbreus estudis primaris.

Un dels altres fills era Francesc“Pancho”, portador del nom delseu progenitor. En “Pancho” erael petit dels cinc germans.Francesc, a diferència del seugermà Gabriel, ja havia nascut al’Argentina i concretament aGoyena. No va conèixer les penúries inicials de la família, a diferència del seu germà major.Va cursar estudis secundaris en el Col·legi de Concepció a Uruguai i a Buenos Aires. Per tant,era un home que havia rebut una certa formació i podríem dir que era un home culte. Una

8 Los Españoles en el Centenario de Bahía Blanca

Francesc OliverFullana, juntamentamb la seva família ila central elèctrica queimpulsà.


23


22

Modesto González tenia una important casa de Ramos Generales fundada el 1899, alho-ra que es fundava el ferrocarril del sud a la zona.

El magatzem de José A. Tuñon i Cia, anomenat La Burgalesa, es dedicava a vendre, tambéera un ferreteria, talabarder, corral de fustes i ferros en general. La casa romania oberta des de1905. També explotava chacras i es dedicava a negocis amb hisendes de la localitat.

Eusebio Otero, establert a Goyena, des de 1908 va iniciar el 1915 el seu negoci que esdedicava a la compravenda de productes del país i d’hisendes. La casa del seu negoci es tro-bava enfront de la plaça de Goyena. La part del davant del negoci la dedicava a escriptori. Lapart del darrere era la seva residència particular. Era també agricultor i ramader a la zona deGoyena. Promocionava productes contra la sarna, olis, i era corredor d’assegurances de lacompanyia “La Minerva”.

La Sociedad Española de Socorros Mútuos fou fundada a Goyena el 28 de setembrede 1924 per iniciativa de Francesc Oliver, José Entrerríos, Juan J. Sánchez, Sebastià Vives,Eusebio Otero i Victorino Callejo. L’any 1928 la comissió estava integrada per:

NOM CÀRREC

Juan J. Sánchez PresidentVictorino Callejo VicepresidentAdolfo de Lucas SecretariFrancisco García VicesecretariJosé Entrerríos TresorerJosé Ceverio VicetresorerRafael Martínez VocalBautista Iturrioz VocalFrancisco Arnis VocalZacarías Gutiérrez VocalAndrés Márquez VocalFrancesc Oliver Vocal

En un primer moment la Societat comptava amb 60 socis (1924), sumant el 1928 un totalde 130 socis.

L’any 1928 la societat posseïa tres solars i mig dins el poble,on posteriorment s’aixecarial’edifici social.

El principal tret de Goyena, en el moment de la seva fundació, fou que l’havien creadamallorquins i que hi residien alhora un alt percentatge d’aquests. Ells que fundaren la comu-nitat de Goyena, són exemples clars dels fluxos massius d’emigrants mallorquins a l’Argentinaabans de 1900, com a conseqüència d’una política favorable de l’Estat argentí envers els immi-grants europeus i una consecució de males anyades a Mallorca que tingueren el seu màximexponent l’any 1889. La crisi fou motiu de desànim entre els jornalers mallorquins que deci-diren emigrar en molts casos, enlluernats per les possibilitats que oferia una terra increïble-ment fèrtil com l’Argentina i amb camps sense propietari. Així fou com molts emprenguerenla tasca de cercar un lloc on residir al nou país. Aquells arribats de forma prèvia el 1900, i per

4. GOYENA 1902-1950

Goyena era un projecte de població consolidat de la mà de Francesc Oliver. Aquest escaracteritzava per ser immigrat a l’Argentina des de Mallorca. Aquest tret marcà el destí de lapoblació que majoritàriament seria en un principi de procedència mallorquina. L’objectiu ini-cial dels seus pobladors fou viure en l’abundància d’aliments i amb alegria. S’esperaven obte-nir ràpids resultats econòmics per poder establir-se definitivament a Goyena, o bé retornar ala terra natal, Mallorca.

El poble fou concebut de manera que al centre restaven la plaça i els edificis comunita-ris com la municipalitat, l’església i la Sociedad Española de Socorros Mútuos. Al seu vol-tant es van anar establint carrers molt regulars, en quadrícula, on les cases no solien tenir mésd’una planta. La casa era àmplia i amb un pati de dimensions considerables. D’altres vivien alcamp i baixaven en carro al poble o en cavall.

Els motius pels quals es viatjava des de Mallorca cap a Goyena eren molt diversos, peròen general, el fet que molts d’ells desitgessin retornar, marcà la comunitat . Hi havia una pobla-ció flotant, a l’època de la collita, que feia que alguns treballadors dormissin als galpones al’estiu. La comunitat es veia desbordada per la demanda d’homes que sovint gastaven el seujornal en el joc. Els doblers en circulació durant la collita augmentaven i també la demandade serveis.

Podem parlar, en certa manera, d’una evolució dirigida per Modesto González i FrancescOliver, la qual es pot observar en la construcció de l’església, la municipalitat i la Sociedad deSocorros Mútuos de Goyena, que es troben a la plaça del poble. Un dels primers pobladorsde la zona de Goyena fou Esteve Martí que nasqué a Vilaseca, a Barcelona, arribà a l’Argentinael 1873, i es va establir el 1886 a allà on després seria Goyena. Fou una de les figures més esti-mades i conegudes a Goyena, tot i que avui en dia no roman a la memòria col·lectiva de lapoblació. Es va casar amb Andrea Estelrich, d’origen mallorquí. El matrimoni Martí-Estelrichva poblar el camp de “San Ramón”.

A poc a poc es van anar creant negocis per tal de cobrir les necessitats dels habitants dela comunitat, dintre del centre urbà i a la ruralia. Trobem, per exemple, el forn de pa “LaPrimitiva”, el propietari del qual era León Sáez, procedent de Burgos a l’Estat espanyol. Desde 1914 el forn era de la seva propietat. Al 1922 construí l’edifici que constava de planta baixai primer pis. A la planta baixa s’hi trobava la venda de pa i un bar regentat per la família.També hi venia llenya i carbó.

La localitat compta amb un hotel anomenat ”Hotel Español” en principi a càrrec de FelipeNieto. Aquest es dedicava no sols a regentar l’hotel, sinó que també tenia una carnisseria.També es dedicava a la compravenda d’hisendes i productes del país.

Des de 1925 un taller mecànic a càrrec de Joan Moya, funcionava al poble, amb un localpropi, que a més d’atendre les qüestions de mecànica s’encarregava també de la venda decombustible i accessoris per a cotxes. Era l’agent a Goyena de l’Anglo Mexican PetroleumCo.Ltd. Joan Moya estudià mecànica a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i a l’EscolaModerna de Barcelona.


25


24

relació que en alguns casos suposà una nostàlgia que els acompanyà fins a la mort, sense quees pogués tornar a retrobar la terra estimada. Són nombroses les persones que en la distànciatenien un desig intens de retornar des de l’Argentina a Mallorca per tal d’acabar la vida allà.

Els lligams familiars de Mallorca competien a la balança amb els lligams creats al’Argentina.

La principal característica dels individus mallorquins establerts a Goyena era que es trac-tava de gent jove, d’entre els 16 i 45 anys, i per tant eren individus amb una vitalitat impor-tant. La nostàlgia, tot i que sovint era inherent a l’emigrant, es plantejaria anys després.Aquesta fou una de les característiques que portà a la comunitat a viure uns vint anys d’es-plendor en el sentit econòmic i social. Era una societat on constantment s’hi incorporavennous membres joves, ja fos per naixement o immigració. Com a conseqüència l’activitat eco-nòmica tingué uns anys que propiciaren el sorgiment de nous negocis relacionats amb els ser-veis i l’abastiment de productes agrícoles com els magatzems de Modesto González, i hotel,entre d’altres.

La població, des d’un principi organitzada geomètricament, augmentava cada any en nom-bre de cases. Alguns dels fills dels emigrants s’incorporaven a la vida laboral al camp i pertant les forces productives augmentaven. Cada any arribaven mallorquins a treballar durant latemporada de la collita. Alguns veïns es podien permetre viatjar cada cert temps a Mallorca,ja fos per negocis, per veure la família o per plaer.

Era una població forta que feia front a les malalties habituals a l’Argentina. Els parts erenun motiu de preocupació, ja que la sanitat encara no era prou eficaç pel que feia a les aten-cions necessàries per als nins i les mares. Encara hi havia una alta mortalitat infantil.

La gran afluència d’immigrants a Goyena en època de collita suposa que l’activitat socio-laboral es troba en el seu moment àlgid. Hi ha demanda laboral en increment davant de lagran producció de cereal. Es venen estris per conrear als agricultors. Es compra cereal deGoyena des de la capital de la província, Buenos Aires.

Es produeix una demanda de productes de cert “luxe” com roba nova, eines noves i mésavançades. L’augment del consum d’aquest articles que podrien qualificar de luxe es produïaen els moments que es recollien els productes de la collita, sempre que aquesta fos bona. Elpoder adquisitiu variava en funció de l’època de l’any en què ens centrem. Així, els negocis deGoyena a l’estiu feien grans vendes i a l’hivern havien de reduir costos i personal.

En conjunt la collita suposava la principal font d’ingressos de la comunitat de Goyena. Encas de mala collita, les conseqüències eren patides pel conjunt de la comunitat, ja que davantd’una minsa d’ingressos, es provocada un descens gairebé absolut de les adquisicions i pertant tots els negocis n’eren afectats. La comunitat recorda especialment la crisi produïda perla mala anyada i la crisi mundial produïda pel crac de 1929. Molts individus van perdre elsdiners que els feien rendes i amb els quals vivien a Mallorca amb un alt benestar. Aquellesfamílies retornades a Mallorca i les que romanien a Goyena van haver de fer front a una sèried’anys d’incertesa econòmica.

L’any 1929 marcà un clar trencament entre l’emigració anterior a aquell any i la posterior.Aquells que emigraren després de 1929 es trobaren amb una Goyena marcada per un revéseconòmic molt important i que intentava recuperar-se amb tots els mitjans d’una situació mun-dial poc favorable econòmicament.

tant abans de la fundació de Goyena (1902), decidiren establir-s’hi per motius molt diversos:economia fonamentada en l’agricultura, gran afluència de mallorquins, possibilitats d’obtenira preu raonable parcel·les de terra…

Així, el poblament inicial de la comunitat de Goyena era un reflex d’una situació molt deter-minada de finals de segle XIX a Mallorca: foren un col·lectiu que decidí marxar davant les difícilssituacions que es van conjugar a Mallorca. Aquests primers pobladors tingueren unes oportuni-tats de millorar la seva situació econòmica, en major mesura que aquells que emigraren pels voltsde 1910 que s’haurien d’enfrontar a la crisi econòmica de l’Argentina (1913-1917), que suposà unaugment de l’atur i en molts casos fallides financeres. Els emigrants veieren com un país pròsper,en aparença, es podia ensorrar en un segon, com a conseqüència d’una mala gestió dels gover-nants que conduïen a augmentar el deute extern. Així, tot i la riquesa natural que tenia i té laterra argentina, trobem que els emigrants van haver de fer front a situacions econòmiques difícils.

Davant d’aquesta conjuntura alguns decidiren aleshores retornar a Mallorca. Però la majo-ria dels emigrants no tenia ni suficients diners, ni energies per anar-se’n a Mallorca i empren-dre una nova vida.

La crisi dugué conseqüentment manca de treballs per als jornalers del camp i aquest “atur” portàa la població d’origen argentí a pensar i fer comentaris de caire xenòfob, reclamant ajut per als argen-tins i no pas per als immigrants europeus. No tot eren rebudes caloroses. Els emigrants es van haverd’enfrontar a les penúries econòmiques i també al rebuig dels argentins que es trobaven a l’atur.

Per tant cal establir un abans i un després en l’economia de Goyena que vindria marcatper aquesta crisi econòmica de la dècada de1910. Es tractaria d’una frontera imaginàriaque, una vegada creuada, limità les possibilitatsde millorar la situació econòmica dels individusque es dedicaven a una activitat bàsicamentagrícola i ramadera molt especialitzada en elcereal i els caps de bestiar boví. No suposaemperò una impossibilitat de millorar econòmi-cament en altres activitats més emprenedores.No és estrany, doncs, que es pugui afirmar queels principals edificis s’havien construït ambparticipació de capital mallorquí, ja fos enmajor o menor mesura. Així durant els primersvint anys de vida de la població, aquesta es vaveure contínuament enriquida amb novesincorporacions d’individus procedents deMallorca, concretament de la zona del llevantde l’illa i principalment de Son Servera.

Per tant els vincles personals entre SonServera i Goyena es van anant refermant deforma que dins la memòria col·lectiva d’amb-dues comunitats hi ha un inherent record versaquells que deixaren enrere. Es tracta d’una Magdalena Sart, el seu marit i el seu fill a Son Servera.


27


26

Un tret important del període 1936-1939 fou que no hi hagué a Goyena emigrants cercantrefugi polític, és a dir, exiliats. En tot cas es podria parlar d’algun cas d’exili voluntari que inten-ta evitar discriminacions. En general no hi hagué, doncs, emigrants polítics a aquesta localitat,tot i que un antic presoner per formar part del bàndol republicà morí a les vies del tren deGoyena quan hi anà a visitar un parent després de complir la condemna. És un esdevenimentque marcà la relació de la comunitat amb el tren; ja no era sols un entreteniment anar a veurecom carregava i descarregava el tren, sinó que suposava un perill travessar les vies.

Així, als anys 40, l’Estat espanyol entrà en una situació política que era desconeguda perals emigrants: la dictadura. Aquest fet també evità que alguns dels emigrants que es plante-javen tornar ho fessin. Els emigrants adoptaren postures molt diverses, però tots ells coinci-dien en la preocupació per Son Servera, que es veié afectada pel desembarcament d’AlbertBayo durant la Guerra Civil.

Fou una època d’incertesa marcada per la nova realitat econòmica a l’Argentina (tot i queamb el parèntesi de la Segona Guerra Mundial) i per la desconeixença de la realitat deMallorca. Molts ajornaren les seves visites a l’illa fins a finals de la dècada dels anys 60.

En els anys 50 sorgiria, tot allò que durant dècades s’havia deixat de resoldre: manca dediversitat de l’activitat econòmica, centrada majoritàriament en la producció agrícola, manca decomunicacions adients per tenir major accés a centres amb ofertes d’oci i de treball, manca d’in-versions modernitzadores dintre la comunitat, manca de terra per poder adquirir…

No parlarem d’ara endavant de res que no s’hagués pogut preveure als anys 30. Ja a ladècada de 1940 es produïren les primeres decisions d’emprendre l’èxode envers les ciutats

Comunió dels germans Sart a Goyena juntament amb altres nins de la localitat.A la part superior, el primer a l’esquerra, en Bartomeu. A la fila central, la segona a l’esquerra,

na Maria Aina i a la part inferior, la tercera a l’esquerra, na Isabel.

Els esforços dels emigrants van produir guanys de forma més lenta en l’aspecte econò-mic, no així en l’aspecte material (la fertilitat de la terra no havia disminuït i per tant els resul-tats en cas de meteorologia favorable eren alts). Tot i això, la manca de terra disponible perser adquirida fou un fre claríssim a la inversió en la terra i, per tant, en l’avanç de l’economiaagrícola ramadera en matèria tècnica.

D’altra banda, la fertilitat de la terra feia pensar als agricultors que no era necessària lainversió per augmentar la productivitat. Així la base econòmica de Goyena es va anar con-vertint en quelcom arcaic en pocs anys.

Podríem marcar el 1929 com el moment inicial del declivi, més o menys de forma clara,de Goyena, tant pel que fa a l’activitat cerealícola com a la recepció d’emigrants. Aquest anynasqueren nins que sempre relacionaren el seu naixement amb la mala anyada i la pèrdua decapital i inclús de terres.

Aquells que vivien a Mallorca de les rendes que produïen els diners estalviats a Goyenavan haver de renunciar en alguns casos a allò que ells consideraven que tindrien sempre.Alguns decidiren tornar a Goyena per tal de fer fortuna i marxar un altre cop a Mallorca. Peròdes de 1929 l’economia argentina basada en la producció de cereal no tornà a recuperar elsseus índexs de producció econòmica. Els guanys havien minvat considerablement i moltshagueren d’enfrontar-se al fet que no podrien tornar a tenir sumes de diners estalviades. Viurede rendes de diners estalviats a l’Argentina fou una quimera impossible d’aconseguir un altrecop, ja que les continues devaluacions monetàries ho impedirien.

Cap al 1936 l’emigració mallorquina cap a l’Argentina es va estancar, en certa manera, aconseqüència de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Aquest esdeveniment marcaria el decli-vi emigratori des de Mallorca, i alhora seria una època en la qual a Goyena no es podrien man-tenir molts dels propietaris amb el seu treball al camp. El crac de 1929 havia perllongat els seusefectes i amb l’agreujant de la manca d’incentivació de la tecnificació del camp es van obteniruns resultats econòmics mínims durant diverses anyades. El declivi de Goyena era una realitat.

Aquells que emigraren a Goyena amb posterioritat a aquesta data es van enfrontar a unasituació, que per a ells era en tot cas millor que a Mallorca, però que aniria decaient pro-gressivament i irremeiablement. I foren aquells que immigraren en primer lloc de Goyena aPunta Alta i Bahía Blanca.

Es tracta d’uns emigrants tardans que no pogueren viure en tot el seu esplendor elmoment de riquesa de la població. Es van haver d’adaptar a la nova situació argentina on l’è-xode del camp vers les ciutats era irremeiable.

Formaren part de la comunitat, com els altres emigrants mallorquins, però no visquerenel moment d’esplendor de la comunitat, i són aquells que avui en dia admeten penedir-se d’ha-ver emprès la decisió d’emigrar tardanament. Accepten que tingueren dificultats per inserir-seen el mercat sociolaboral i que en tot moment van pensar que l’aventura de fer les amèriquesera un engany un cop establerts a Goyena.

Són molts aquells que emigraren amb tardança i que decidiren tornar. Però també ens tro-bem casos de persones que no pogueren tornar per manca d’energies per emprendre una novavida a Mallorca. La solució fou l’èxode cap a les ciutats properes, entre elles Bahía Blanca iPunta Alta.

5. LA VIDA QUOTIDIANA

Arribada i primer contacte amb la comunitat

En un principi la prioritat dels emigrants era sobreviure i establir-se laboralment. Un cop acon-seguit el primer objectiu, ràpidament se’n generava un altre: la seva inserció social. No descobrimres de nou dient que els emigrants, un cop s’establien a una zona determinada, es preocupavenprincipalment per la seva inserció sociolaboral; es tracta d’un fenomen natural en les persones quecerquen unes arrels que els “fermin” o llaços amb la comunitat en la qual es troben.

El reflex de la necessitat d’inserció social es produeix en diversos aspectes en el cas delsemigrants, sobre tot en el fet que un cop decideixen viure a un lloc, emprenen la tasca de rela-cionar-se amb la resta de la comunitat en la qual viuen. Els mallorquins emigrants a Goyena,província de Buenos Aires, tenien a favor que podien parlar mallorquí amb la resta dels emi-grants a aquesta comunitat. No sols podien parlar català, sinó que també varen permetre queels seus fills i inclús veïns n’aprenguessin. Així, malgrat la distància respecte a l’illa deMallorca, el fet de ser un grup nombrós de mallorquins establerts a una mateixa comunitatels va permetre continuar amb els seus costums culinaris, llengua, celebracions…

De les orenetes a les platges de cerealmaria del mar caro mesquida, jordi pons Bosch

28

Dinar de germanor d’un grup de mallorquins a Goyena

properes. Els que ho feren serien els que primer reaccionarien a la manca d’adaptabilitat a lanova situació econòmica no sols de l’Argentina, sinó també mundial.

Durant la Segona Guerra Mundial els argentins pensaren que Europa els necessitaria enmatèria agrària i que ells així s’haurien recuperat de la “crisi” del sector agrícola. Però Europa,un cop recuperada, es va centrar en autoabastir-se un altre cop. Argentina despertà del somnide recuperació del camp argentí.

Fou en aquest moment quan molts membres de la comunitat de Goyena decidiren enfron-tar-se a la nova realitat del país. Iniciaren una nova vida a l’Argentina: l’èxode cap a les ciu-tats, i en el cas dels mallorquins cap a Bahía Blanca.

29


31

El treball de la dona consistia a combinar a la perfecció diverses activitats quotidianes,com la neteja, i el manteniment de la llar i dels seus membres. En algunes ocasions també esdedicaven al conreu del seu hort, d’aliments frescs de consum immediat, i la posterior elabo-ració de conserves. En aquest sentit era fonamental la tasca de proveir d’aliments frescs lafamília (verdures fresques, fruites fresques, ous de les gallines, carn de les gallines, en oca-sions carn d’un petit porquet…), perquè el treball de l’home no en produïa; era doncs una eco-nomia on tant el paper de la dona com el de l’home eren fonamentals per a la vida familiar.

Dins el poble cada casa tenia un corral, amb unes dimensions considerables i d’una terramolt rica; allà es feien sovint uns petits horts per al consum familiar. Sovint a través de lesnostres fonts orals se’ns parla d’una terra de gran riquesa, que sorprenia als emigrants, ja quea Son Servera era impensable obtenir la productivitat que obtenien a l’Argentina.

El paper de la dona a nivell ja no sols familiar, sinó també social, fou prou important.Suposava un impuls a l’economia col·lectiva que la dona dugués a terme una activitat produc-tiva, que permetés conservar aliments, i afavorís l’acumulació d’excedent. L’aprovisionamentd’excedent era beneficiosa, perquè en cas de mala anyada o manca de treball de l’home la famí-lia pogués tenir un marge de temps per trobar-hi una solució. Aquest fet, a Son Servera, fouimpensable fins a mitjans del segle XX. Era un avantatge per a la família, ja que no es troba-va sotmesa a la immediatesa.

Això també originava solidaritat, ja que, en un moment donat, quan arribava una famíliales altres li podien oferir la seva solidaritat moral i material, per tal de fer front als primersmoments quan encara no tenien treball ni lloc on viure. Adoptar aquesta actitud, a SonServera, els hauria estat impossible, degut en alguns casos a la manca de recursos de la prò-pia família.

Així la solidaritat era quelcom nou, ja que abans els hagués estat impossible pensar enoferir una quantitat d’aliments als altres. La dona cosia la roba dels fills, la seva i la del marit,i també la roba de llar. A dins la casa gairebé no hi havia res comprat.

La casa a Goyena

En arribar des de Mallorca, la senzilla casa de Goyena els semblava, , inacabada ja que nitan sols tenia trispol al terra, les parets eren de fang cuit i sovint es cuinava fora. Aquesta novarealitat fou transformada, a poc a poc, amb la influència de la dona que treballava bàsicamentdintre la casa i lluitava per tenir unes condicions de vida equiparables a les de Mallorca.

A Mallorca, a principi del segle XX, les cases tenien trispol i les parets eren de pedra. Lesportes i finestres tenien persianes, tenien un rebost per als aliments i s’empraven tovalloles illençols brodats per les dones de la família, tot i que la seva qualitat variava en funció delpoder adquisitiu de la família. Es va intentar millorar i inclús superar la realitat material deMallorca. D’altra banda, cal recordar que a Mallorca els carrers es trobaven sense pavimentari que el bany no es coneixia, perquè per rentar-se es feia amb una ribella i per parts del cos,i el vàter, anomenat “excusat”, era un forat directe al clot negre en cas que n’hi hagués, i estrobava fora de la casa.

Així, tot i que la realitat de les cases a Goyena no era la desitjable, tampoc era tan difíciltransformar la realitat per equiparar-la a la de Son Servera. Les cases van patir transforma-


30

La comunitat que es creà a Goyena tenia com principal tret característic que la majoriadels seus individus provenien de Mallorca, i concretament d’un poble anomenat Son Servera.Aquesta procedència concreta féu que sovint es mantinguessin els malnoms o àlies que s’em-praven a la població d’origen. Un exemple d’aquest aspecte de continuïtat és el de SebastiàGuidó, o Toni fum, que conservaren el malnom dels seus familiars a Mallorca, un cop queemigraren a l’Argentina. Al poble de Goyena els mallorquins en general eren coneguts amb elmalnom o àlies que se’ls deia a Mallorca.

A la localitat hem documentat un total de 48 malnoms de mallorquins que s’hi establiren.

MALNOMS A GOYENA

Guidó Revetlla DomingoMetxa Cuera GeladaBonita Uaba S’HeretatTrimpana Sansona PerloGelosa Fotxola MetgeCap Blanca Busquera BuscaGerrada Cul Alt BuscoPiluca Saqueta CupaBusca Marciana GentBusco Bossa MalialinoCorredor Copa MalcionaCorredora Molinera Ses EresMetxa Ravell FumMetxo Ses Pules JanBarraquera Barraquera GalletEstanyera Bayo

Intervenció dels individus i de les col·lectivitats dintre la comunitat

El paper de la dona dins la comunitat de Goyena era prou important; sovint era la solidaritatentre les dones la que feia que, en moments d’escassetat de recursos, algunes famílies no passes-sin fam. La dona emigrada, sovint oblidada per complet en l’estudi emigratori balear, tingué unpaper fonamental dins la comunitat de Goyena, no sols pel seu paper educatiu i de transmissió decostums culinaris, higiènics, sinó per la convivència i solidaritat que demostraven. Per tant, el seupaper fou molt actiu dintre la comunitat com a treballadora, veïna, esposa i mare. Seria injust par-lar només del paper de la dona que manté la cuina tradicional mallorquina (robiols, panades,sobrassada, botifarró, coques de verdures, bollits, ensaïmades, conserves de tomàtigues, pebres, oli-ves, conserves dolces de fruites...), i que incorpora plats típics del menjar argentí (empanada crio-lla, dolç de llet...). L’aspecte que ens sembla més destacat és l’adaptació de la dona al nou país deresidència, i com aquesta es reflecteix en l’educació que s’oferí als fills transmetent-los dues reali-tats diferents: la mallorquina que elles havien rebut i l’argentina que havien de rebre els seus fillsper tal d’inserir-se dintre la societat.


33

tures requerien molta terra (ramaderia bovina). La limitació de terres disponibles per adquirirfou molt important en l’evolució de la població i la seva economia.

El treball al camp

El treball al camp de Goyena fou, bàsicament, dut a terme per l’home i se centrà en laproducció de cereal i d’algunes peces de ramat boví. Se solien tenir alguns cavalls per dur aterme tasques de llaurat i remolc de productes. La nostra anàlisi se centrarà bàsicament enaquesta activitat. No parlarem d’individus concrets que es dedicaven a l’activitat agrària per-què hi havia nombrosos casos de persones que s’hi dedicaren.

Eren poques les terres destinades en una bona part al conreu de verdures i fruites, on hidestacaren els mallorquins següents: Magí Tous, Horrach i Agustí Sancho. Eren hàbils conre-ant la verdura i la repartien, en ocasions, de casa en casa.

Parlarem de l’home que s’encarregà de recaptar treballadors per dur a terme la collita decereal, i que suposà un dels reclams per iniciar la cadena migratòria que abraça Son Serverai Goyena. Aquest home era Sebastià Vives que rebia de ben jove el malnom Guidó. El seu tre-ball consistia a recaptar treballadors per dur a terme la collita i l’emmagatzematge del gra.Una vegada duta a terme la contractació de treballadors, s’encarregava de distribuir-los lafeina. Es va crear una xarxa emigratòria, basada en el treball temporal de la collita, que pro-duïa uns ràpids i quantiosos resultats: les Golondrinas que anomenarem “orenetes”. Guidódugué a terme un paper fonamental dins la cadena, actuant com a reclam d’individus joves,

Grup de mallorquins a la seva finca de Goyena


32

cions, en la mesura que l’economia i el temps lliure per fer tasques de reforma els permetienavançar. Les cases de Goyena bàsicament tenien una planta baixa, i els sostres i les parets erende materials naturals com el fang i materials vegetals. Les seves estructures es van anar millo-rant amb el pas del temps. Tan sols aquells que havien reunit un capital considerable aconse-guiren temps després fer-se cases d’estil colonial amb maons, amb planta baixa i primer piscom a màxim. Majoritàriament amb sostre de fusta recobert de xapa. Era una realitat ben dife-rent, constructivament, respecte a Mallorca. Tot i que alguns, com Gabriel Mesquida Ripoll EsGallet, d’ofici picapedrer, va intentar construir una casa de pedra seca a l’estil de Mallorca, nova aconseguir-ho a causa de l’escassetat d’aquest material a la zona.

El treball dels mallorquins a Goyena

Els oficis dels mallorquins a Goyena foren bastant homogenis, ja que gairebé tots es dedicarena tasques agrícoles, com anirem veient, encara que alguns també desenvoluparen altres tasques.

En aquest gràfic es pot observarque el treball majoritari fou agrícola,tot entenent el treball a la bolsa, a lesestàncies, etc. Altres tasques forenpicapedrer, tot i que fou molt minorita-ri, rentadores de roba i alguns posarenun negoci propi.

La terra: condicionant dels emigrants

Ja a la primera dècada del segle XX, un cop parcel·lada la terra de Goyena, els emigrantses van trobar amb el condicionant de la manca de terra. Molts d’ells sols accediren a arren-dar porcions de terra als seus propietaris, terra a canvi d’una quantitat de diners. Així, lesinversions que es feien en la terra eren aquelles que esperaven obtenir un resultat ràpid, és adir, en el termini de temps que tenien garantit l’ús de la terra. Aquest fou un dels condicio-nants que marcaren més l’economia de Goyena a llarg termini. És a dir, en principi, els emi-grants es limitaven a treballar per a altres, fins que havien obtingut una quantitat que els per-metés establir-se per compte seu.

És una constant dins la mentalitat col·lectiva del poble el fet de veure’s limitats per la con-centració de terra en poques mans. Tot i això, les finques i les seves parcel·lacions eren d’unaextensió impensable a Mallorca (uns mínims de 100 hectàrees de terreny). El guany era alt perals pagesos, en anys en què la demanda de cereal era important; però les conseqüències deles males anyades assolaven els petits llogaters de terra, que havien de pagar el lloguer de laterra i, a més a més, s’havien de mantenir un any amb aquells guanys. D’altra banda, les pas-

Font: Taula d’elaboració pròpia a partir de les informacionsproporcionades per les fonts orals.


35

Aquest paper fou importantíssim, com demostra el fet que la comare fos padrina d’un grannombre de nins que dugué al món en condicions molt desfavorables. La comare fou una per-sona molt reconeguda dins la comunitat i el fet que fos mallorquina li proporcionà de segui-da la confiança de la resta de la comunitat de Goyena. Ella, i el seu marit, participaven acti-vament a les trobades de Sant Antoni i Sant Joan, tocaven la ximbomba i ballaven ball de bot.El matrimoni format per Sebastià Vives Vives Guidó i Bàrbara Servera fou un dels matrimo-nis que demostrà més la seva solidaritat amb aquells nou arribats a Goyena, que proveniende Mallorca, concretament de Son Servera, fins i tot oferint part dels seus recursos als nouarribats fins que aquests aconseguien establir-se.

El matrimoni també va pagar el transport, des de la ciutat de Buenos Aires fins a Goyena,de nombrosos emigrants mallorquins, i acolliren a casa seva nins que les seves famílies nopodien mantenir.

Ell fou l’exemple de l’emigrant que fuig del servei militar, encara que també una de lesmotivacions va ser seguir la “dona”, aleshores de 15 anys, que ell estimava. Foren dos referentsbàsics dins la comunitat de Goyena en conjunt, però no tan sols per als mallorquins, sinó pera tota la col·lectivitat de la població.

No serà fins a la creació de la Sociedad Española de Socorros Mútuos de Goyenaque es podrà gaudir d’atenció sanitària adequada, tot i que s’havien de desplaçar a BahíaBlanca, on a través d’un conveni amb la Sociedad de Socorros Mútuos de Bahía Blancaeren rebuts a l’hospital espanyol. La sanitat doncs era molt precària a Goyena.

Avui en dia disposa d’un servei ambulatori i en cas de malaltia s’han de desplaçar a l’hospi-tal més proper que es troba a Bahía Blanca. No han variat molt les condicions de cent anys ençà.

El paper d’intermediari entre Mallorca i Goyena

Jaume Abraham, natural de Manacor, era un membre destacat de la comunitat de Goyena.Anava i venia de Manacor gairebé cada any. Parlava castellà i era capaç de parlar amb ungerent d’un banc. Era un avantatge parlar castellà, ja que la facilitat de comunicar-s’hi eraquelcom impensable per a la majoria dels emigrats, degut al fet que la comunitat mallorqui-na era tan àmplia que permetia parlar sempre mallorquí. Així destacaven aquells membres dela comunitat que parlaven castellà de forma fluida. La dificultat de l’idioma era un problemaa l’hora d’encarar un negoci, i tenien poques ambicions.

Per tant, la facilitat d’Abraham el va convertir, en moltes d’ocasions, en intermediari entreels mallorquins que no coneixien el castellà i els argentins, tant en les transaccions comer-cials, com en l’intent de trobar feina.

Els treballs relacionats amb la construcció

Els oficis de fuster, ferrer o picapedrer foren oficis poc treballats per part dels mallor-quins, ja que gairebé no tenien molta especialització i, com ja hem vist anteriorment, bàsica-ment es dedicaren a tasques agrícoles. Tot i això, tenim exemples d’aquests tres oficis abansesmentats.


34

que es trobessin a Son Servera, i que o bé desitgessin emigrar a l’Argentina definitivament, obé de forma temporal. Enviava notícies a la família i amics de Mallorca sobre el nombre detreballadors que es necessitaven per a la següent collita. Ell era el capatàs. Facilitava lloc onromandre durant la temporada, i també per a aquells que decidien emigrar-hi definitivamentdurant els primers moments. Ell fou un dels membres més actius de la col·lectivitat mallor-quina, i també un dels més solidaris. En nombroses ocasions hagué d’ajudar a formar profes-sionalment els mallorquins en aspectes, com ara enllaçar el cavall, reparar eines, conrear ambeines… La feina a Goyena era prou dura ja que durant tot el dia els treballadors de la bolsacarregaven sacs de 60-70 kg.

A la localitat, el treball a la bolsa consistia a fer piles immenses de sacs de cereal quedesprés eren distribuïts a altres indrets gràcies al ferrocarril que passava per la localitat. Defet aquest mitjà de transport traslladava majoritàriament aquest cereal produït a Goyena. Nofou fins a la dècada dels anys seixanta quan començaren a treballar a graner.

Els mallorquins que tenien unes condicions físiques òptimes, i tenien una gran capacitatde resistència, es dedicaven a carregar les bosses o sacs de cereal, fins als quaranta anys.Aquell que no aguantava el treball de carregar sacs, se cercava terra per llogar d’unes 100 hec-tàrees aproximadament, i hi tenia alguns cavalls. Era l’inici de l’assentament a les terres, i nosols el treball temporal de les orenetes.

El treball al camp a Goyena era molt diferent del de Mallorca. Es llaurava amb vuitcavalls. Les arades s’importaven dels EUA o d’Anglaterra. Era una arada de dues o tres reixesi amb un seient. Les extensions de terra eren molt més grosses. No serà fins a 1958-59 quearribarà a Goyena el tractor, fet que suposarà l’inici de la mecanització en el camp i ajudaràa la modernització de les explotacions agràries.

Respecte a la modalitat de conreu estacional, cal que parlem dels treballadors temporalsque crearen xarxes migratòries per satisfer la demanda de mà d’obra temporal a Goyena. Hihagué nombrosos exemples d’aquest fenomen: Amadeu Nebot, Miquel Vives, Sebastià Reus,Joan Brunet… sols uns dels centenars d’orenetes que viatjaven a la zona.

Els treballs relacionats amb la salut i la higiene

La comunitat de Goyena no disposava, en el moment de la seva fundació, d’un importantcentre sanitari on rebre les atencions necessàries en cas de malaltia, ni encara menys d’unquiròfan on ser intervinguts quirúrgicament. Tal vegada l’únic treball desenvolupat per mallor-quins seria el de la comare, en mans de Bàrbara Servera de Vives Metxa, ja que:

“El médico que había en Goyena era muy tembloroso. Entonces cuando nacíaun chiquito decía: Bárbara andad vos. Ella les llevaba de todo, algodón, todo lo quenecesitaban y les entendía. En agradecimiento las madres le ponían su nombre ose lo daban en ahijados9”

9 Entrevista realitzada a María Luisa Rodríguez de Vives a Goyena (Argentina)


37

i que, en conseqüència, les energies per dur a terme la celebració en record de la terra natalno es renovaren. Sens dubte la causa principal fou la crisi que patí el món en matèria econò-mica i, per tant, els seus efectes a l’Argentina l’any 1929.

A part de les romeries, la col·lectivitat mallorquina a Goyena celebrava la nit de Sant Joan,festa patronal de la població de Son Servera. La nit de Sant Joan a Goyena se celebrava ambun fogueró al voltant del qual es reunia la comunitat mallorquina en la seva totalitat, però notant sols eren mallorquins, sinó que gent d’altres indrets també acudia a la revetlla. S’aprofitavaaquesta ocasió per tocar la ximbomba i cantar cançons que recordaven Mallorca. Un exempleque encara avui en dia podem obtenir de la memòria col·lectiva de Goyena és:

“Ximbombeta que ets de bona,Jo sempre te la duréTu has de dur si te convéSa pastarada i sa dona”

D’altra banda, es recorden amb gran nitidesa aquells aspectes referits a les festes queduien a terme particulars en els galpones (magatzems agrícoles a on s’hi guardava el gra, ieines per al conreu i la collita, construïts de xapa) que tenien les dimensions adequades perdur a terme una festa amb ball i refresc. Aquests esdeveniments eren per celebrar un fetimportant com la festa dels quinze anys de les nines, que encara avui en dia es practica al’Argentina, i que té com a finalitat la presentació en societat de la joveneta. Són recordadesles festes que realitzà la família Oliver per a les seves filles i nétes. Era un esdeveniment queper motius evidents moltes famílies no es podien permetre. Tot i això, tothom acollia aquesttipus de celebració amb goig i alegria, deixant de banda qualsevol sentiment d’enveja.

Celebració mallorquina al local de la Sociedad Española de Socorros Mútuos de Goyena


36

Mateu Llodrà va desenvolupar l’ofici de fuster i suposà un important punt de referènciaper a aquells que desitjaven moblar la casa o el negoci. Tot i això, Llodrà s’especialitzà en laconstrucció de carros, tasca a la qual es va dedicar majoritàriament.

Aquest fou un dels mitjans de transport, gairebé l’únic, exceptuant el ferrocarril, abans de la gene-ralització de l’ús de l’automòbil. De fet era el principal mitjà de transport dins el terme agrícola i elcentre urbà. Aquells que tenien problemes amb el carro tenien el servei a la mateixa localitat.

En l’ofici de ferrer, hi destacà Pere Ferrer, que es dedicà bàsicament a la reparació d’ei-nes agrícoles. Suposà un servei que enriquia la comunitat, evitant desplaçaments innecessa-ris a altres localitats per cercar especialistes en el tractament del ferro, i principalment en leseines agrícoles.

L’ofici de picapedrer va tenir diversos exemples a la població: Horrach que fou el picape-drer del poble durant anys i Es Gallet dedicat al servei dels Oliver. Aquests ajudaren a la millo-ra progressiva de les cases, que en un primer moment tenien un cert caràcter de provisiona-litat, però que amb el temps patiren una transformació que les convertiria en els habitatgesdefinitius dels emigrants. Contribuïren a l’augment de la seguretat davant dels temporals i laclimatologia adversa, donant una consistència a les edificacions.

Pel últim cal citar la fàbrica de totxos, propietat de Marco, a on hi treballaren nombrososmallorquins. Els totxos esdevingueren el material bàsic, tant per a la construcció d’habitatges,com per a la infraestructura agrícola.

L’Oci

Les celebracions

En una comunitat on les diversions eren molt limitades, el fet de reunir-se ja era un entrete-niment del qual se n’havia de treure certs plaers socials: es feien xerrades sobre temes que afec-taven la comunitat (collita, educació, salut…), es contaven històries i contes sobre Mallorca aaquells que no hi havien estat i també a aquells que tenien el desig de recordar la terra que haviendeixat enrere. S’aprofitava qualsevol ocasió per cantar i ballar boleros i jotes, tocar la ximbomba…

El vespre, a l’ombra de l’estiu, es reunien a la fresca els veïns del carrer, es contaven his-tòries i tocaven la ximbomba i cantaven cançons. Es conserva el costum de prendre la frescaa l’estiu amb els veïns.

Així, l’oci se centrava bàsicament en reunions a on participava tota la comunitat i a on el balli el menjar eren els protagonistes. Un dels esdeveniments més esperats pel conjunt de la comuni-tat era la Romería Española, que se celebrava a la majoria de pobles de la zona. Les RomeríasEspañolas se solien celebrar cap a finals de desembre de cada any. Marcaren una època i sensefer distinció de classe social. Les cases s’engalanaven amb la bandera de l’Estat espanyol, es treiaal carrer, així com la de l’Argentina. Es produïen escenes al carrer de bulla i alegria. Les dones s’en-carregaven de fer rifes, per treure alguns calerons per al menjar que s’oferia. La festa en si con-sistia en una sèrie d’activitats relacionades amb el ball de saló, curses de cavalls…

Les Romerías Españolas van començar a decaure cap a finals de la dècada dels anysvint. Els motius podrien ser diversos: la disminució del flux immigratori des de l’Estat Espanyol


39

A Goyena sovint es parla de com els mallorquins guanyaven en ocasions als criolls10 elsou obtingut a la platja de cereal.

També les dones eren molt jugadores, les quals es reunien cada tarda per jugar a cartes,fet que encara avui en dia es produeix. Algunes de les dones que s’ajuntaven des de principisdel segle XX per jugar a cartes eren entre d’altres na Bonita, na Gelosa, i Bàrbara ServeraVives (comare). Actualment encara es reuneixen les seves descendents per jugar a l’escambrí,entre altres jocs de cartes.

Així, hem de parlar d’una afició al joc que superava l’àmbit de les Illes Balears i que fouimplantat inclús allà on emigraren individus de les Balears, em aquest cas a l’Argentina.

Era més que un joc i en alguns casos s’emprà com una font extra de recursos econòmics.D’aquesta manera el joc traspassa els límits de l’oci per convertir-se, en algunes ocasions, enquelcom “professional”.

10 Denominació utilitzada per la gent autòctona de la població.


38

Aquestes festes en els galpones eren motiu de certa preparació per part de la comuni-tat, la qual fins i tot es feia roba nova per celebrar-les. Tenim testimonis orals que ens parlend’aquestes festes com d’una ocasió per reunir-se tots els mallorquins al voltant d’un esdeve-niment dels seus descendents. Es tracta d’un aspecte que ens reflecteix el grau d’inserció dinsla societat argentina, ja que a Mallorca no es duia a terme la festa dels quinze anys per pre-sentar les jovenetes en societat. A l’Argentina en canvi es tracta d’un costum molt arrelat i avuien dia encara es manté. També s’hi celebraven les comunions.

Inclús alguns veïns volgueren associar-se amb els Oliver per dur a terme festes en el seu gal-pón. Finalment no es dugué a terme, però és indicatiu de l’expectació amb què s’esperaven aques-tes festes i el guany que s’esperava obtenir amb la celebració periòdica de festes a la comunitat.

El joc

Hem de parlar sens dubte del joc de cartes com una de les principals diversions delsmallorquins a l’Argentina. Ja a Mallorca es coneix l’afició pel joc de cartes, en el qual fins i totes jugaven el jornal. No es tracta de jocs per a un sexe determinat, sinó que tant homes comdones n’eren afeccionats. Tot i que no podem generalitzar, ens sembla adient assenyalar comaquesta activitat lúdica va perllongar el seu ús a l’Argentina.

Es van donar situacions de joc que resulten si més no divertides, com per exemple que aPehuajó un picapedrer afirmés haver treballat uns anys per donar-ne els guanys a un mallor-quí que li guanyava tot el jornal mitjançant el joc. Eren doncs molt hàbils en aquest aspecte.A la platja de cereal, on hi havia el gra per ficar-lo dins la bossa, hi havia mallorquins que afir-maven que els agradava el joc. No deien emperò que el joc els era una font extra de recursoseconòmics.

Actuació juvenil al teatre de la Sociedad Española de Socorros Mútuos


41

Tornant a l’àmbit associatiu que ens ocupa, la població va crear al llarg de la seva exis-tència entitats recreatives i d’oci per garantir l’esbarjo i la sociabilitat de la població. Aixòqueda patent a través del Football Club Goyena, el Club Atlético Huracán, la PeñaFolklórica “El Cencerro” i el Moto Club Goyena.

De les dues primeres entitats, el Football Club Goyena fou fundat el 16 de març de 1927amb la finalitat de practicar l’esport i desenvolupar la cultura física i espiritual. Amb una fina-litat pareguda va néixer un any després, concretament el 5 d’octubre de 1928, el Club AtléticoHuracán. En els seus inicis aquest va néixer bàsicament amb una única finalitat esportiva,la pràctica del futbol que començava a expandir-se entre la població, però al llarg del tempsva encaminar-se cap una funció instructiva i cultural dirigida a la població de Goyena.

En aquest sentit el 1949 es va fundar una biblioteca per a ús dels socis, biblioteca queconstituïa un punt important cap a la culturalització de la població. La biblioteca anys des-prés fou donada a l’escola de secundària de la població.

L’altra entitat esportiva, de més recent creació en el temps, és el Moto Club Goyena,que va néixer únicament amb la finalitat de reunir els aficionats a les motocicletes a la pobla-ció que comptava amb un nombre important de persones aficionades a aquest esport a lalocalitat.

La darrera entitat enumerada en l’àmbit cultural és la Peña Folklórica “El Cencerro”.Aquesta entitat va néixer el 1971 amb la finalitat d’organitzar la desfilada del 25 de maig d’a-quell any. Però va anar consolidant-se amb l’organització de cursos folklòrics i atorgant el títolde Danzas Folklóricas a les persones que aconseguien finalitzar el curs. Tot i que la sevaactivitat és lloable, no ha desenvolupat cap curs d’aprenentatge de folklore mallorquí, segura-ment perquè entre la població mallorquina n’hi ha molts que no recorden molt bé el ball debot o altres tradicions netament mallorquines.

Una altra entitat amb un vessant més social, i amb la finalitat d’entretenir el col·lectiu depersones majors de la població, en augment els darrers anys, és el Centro de Jubilados yPensionados creat els darrers anys del segle XX.

Hi ha altres associacions que tenen un vessant més polític i social encaminades a acon-seguir la participació ciutadana en la gestió del poble, que són: La Sociedad de Fomento,Comisión Vecinal i la Comisión Parroquial.

Les primeres entitats nomenades provenen de la delegació de Goyena. La població té lacategoria de delegació integrada dins el Partit de Saavedra, amb capitalitat a Pigüe. Al frontde la capitalitat i del Partit hi ha un Intendente figura que s’assimilaria a l’àmbit de l’Estatespanyol amb els batles dels diferents municipis. Al poble l’Intendente nomena una personaque rep el nom de Delegado per exercir les competències de l’Intendente i exercir d’autori-tat pública. Aquesta figura s’ajuda d’una sèrie de comissions integrades per veïns que l’ajudena discernir qüestions transcendentals i de primera necessitat per a la població. Aquestescomissions són la Comisión Vecinal i la Sociedad de Fomento. Aquesta darrera va néi-xer el 1906 amb la finalitat de construir la plaça del poble a instàncies de Francesc Oliver. Enl’actualitat en aquestes comissions hi ha bastants de descendents de mallorquins.

En l’àmbit de l’església, i com ja hem comentat en un apartat anterior, aquesta fou cons-truïda gràcies al finançament dels fundadors de la població, i concretament del manacorí


40

6. EL MOVIMENT ASSOCIATIU A GOYENA

Goyena com a població més enllà d’ultramar, fundada per mallorquins, va rebre una con-siderable emigració serverina que va influir en els costums de la població i es va deixar imbuiren l’àmbit de la sociabilitat popular a la població argentina.

Al llarg del segle XX a la població es fundaren nombroses associacions, ja fossin recrea-tives, cooperatives o entitats de socors mutus. La majoria de les quals estigueren integradesper descendents de mallorquins o originaris, ja fossin com a socis fundadors o membres actiusd’aquestes entitats.

Al llarg del segle a la població de Goyena es fundaren en total una quinzena d’entitats, ala majoria de les quals hi trobam mallorquins, com ja hem esmentat en el paràgraf anterior.

Les entitats que es fundaren durant el segle passat foren:

• Football Club Sportivo Goyena• Club Atlético Huracán• Sociedad Española de Socorros Mútuos de Goyena• Peña Folklórica “El Cencerro”• Cooperativa de Carniceros• Cooperativa Agrícola Ganadera de Goyena• Cooperativa Eléctrica• Cooperativa Telefónica• Moto Club Goyena• Centro de Jubilados y Pensionados• Comissió Parroquial• Cooperadora de la Escuela Secundaria• Cooperadora de la Escuela de Primaria• Comisión Vecinal• Sociedad de Fomento

En comparació amb altres poblacions properes, amb les mateixes característiques de petitnucli rural amb què compta Goyena, com podrien ser Arroyo Corto i Villa Iris11, Goyena és laque concentra un major teixit associatiu al llarg del segle. Segurament això fou degut a l’es-plendor agrícola que va tenir la població als seus inicis i sobretot al llarg dels anys trenta delsegle XX, que arribà a acumular una gran quantitat de població al seus voltants, fet notable-ment diferent al de l’actualitat a on hi ha un notable descens de la natalitat i un progressiuenvelliment de la població.

11 SILI, Marcelino (2000): op. cit. Nota 4.


43

veuen obligats a comprar l’electricitat a les companyies productores i aquestes no tenen gaireinterès en la seva distribució en nuclis rurals per l’elevat cost del manteniment de la xarxa iles avaries que es produeixen, ja sigui per les fortes ventades, o a causa de les pluges quesón constants durant l’hivern a la zona.

L’altre model cooperatiu és el de la cooperativa telefònica. Aquesta cooperativa, de la qualtambé són socis tota la població, va néixer amb la finalitat de portar el telèfon a la població,ja que sense aquest mitjà la població estava pràcticament incomunicada. La cooperativa tele-fònica consta en l’actualitat d’uns 209 abonats, dels quals aproximadament uns 52 són des-cendents de mallorquins. Els preus de la cooperativa no són molt competitius, ja que es veuenquasi obligats a comprar la connexió telefònica a la companyia de nacionalitat espanyola,Telefónica.

Les altres entitats com la Sociedad Española de Socorros Mútuos, i un poc més des-envolupat el sorgiment de la cooperativa elèctrica, seran objecte d’una anàlisi més detalladaper la implicació activa dels mallorquins en la seva fundació.

La cooperativa Elèctrica i els seu orígens

Als anys vint, Francesc Oliver Fullana, concretament el 1921 va tenir l’ocurrència i l’encertde dotar al seu poble de subministrament elèctric. Fins a aquells moments el poble no comp-tava amb aquest servei bàsic, consideració de la qual gaudeix en l’actualitat. Per dotar a lapoblació del flux elèctric va instal·lar un motor que en un principi únicament subministraval’electricitat a les cases particulars. Però havent vist l’aprofitament i les millores apreciadespels veïns de la població, l’any 1923 va signar un contracte amb la municipalitat de Saavedraper dotar a la població de Goyena de l’enllumenat públic.

A causa de l’ampliació del subministrament i per tal de garantir-lo a tots els veïns, vahaver d’ampliar la central amb l’adquisició d’un motor amb una potència superior a la delmotor que va adquirir el 1921.

Amb aquest projecte de central elèctrica fabricada amb motors, de Francesc OliverFullana, va néixer la primera central elèctrica de la població. La central es va mantenir ambdos motors fins que als anys 50 el projecte començava a fer fallida.

A partir d’aquest moment i amb la finalitat de continuar amb el projecte iniciat per FrancescOliver Fullana, naixia el 1958 la Cooperativa Elèctrica de Goyena. La cooperativa fundada el1958, per garantir el subministrament elèctric a la població, va haver de sorgir de la iniciativa delsveïns entre els quals es trobava Pere J. Horrach, descendent de mallorquins.


42

Francesc Oliver i la seva dona Isabel Fullana. L’església de Goyena no té un capellà propi, sinóque avui en dia s’hi desplaça un setmanalment. Per tal de gestionar l’edifici i les activitats quepot organitzar la pròpia església, la població té creada una Comisión Parroquial que enl’actualitat es troba bastant activa. Aquest fet és degut a la profunda religiositat dels habitantsde la zona, majoritàriament de religió catòlica.

En l’àmbit educatiu, la població compta amb una escola primària i una escola secundà-ria. Com que l’Estat argentí és un Estat força centralitzat, la població ha creat dues entitatsper agilitzar, gestionar i solucionar els problemes de caire educatiu que poguessin patir elsalumnes d’aquestes escoles. En aquest sentit crearen l’entitat o comissió denominadaCooperadora de la Escuela Secundaria i la Cooperadora de la Escuela Primaria.

Dins l’àmbit del cooperativisme, necessari per a la supervivència de poblacions rurals jafos per millorar els preus dels utensilis i la maquinària agrícola, o per comercialitzar produc-tes i serveis que d’altra manera no haguessin estat possibles a la població, hem de destacarque la població ha tingut i té quatre cooperatives. Aquestes són la Cooperativa deCarniceros, Cooperativa Agrícola Ganadera de Goyena, Cooperativa Agrícola,Cooperativa Eléctrica i la Cooperativa telefónica.

La Cooperativa de Carniceros obeeix al fet de que la població es dedica bàsicament ala cria de bestiar, i serveix en el procés de transformació de la carn i la posterior comercialit-zació en el mercat. És important en l’àmbit de reunir els petits productors característics de lazona i aconseguir una major rendibilitat i producció en els seus productes, fet que ajuda a lacompetitivitat i millora de les seves explotacions agrícoles. En aquest sentit encara hi haalguns mallorquins, com el cas de Jaume Mascaró Gomila, natural de Manacor que va arribara Goyena de la mà dels seus pares. En l’actualitat és propietari d’una finca anomenada Elregreso a on hi treballen ell i el seu fill. El fill s’ha format tècnicament en l’àmbit agrícola ambla finalitat de millorar l’explotació familiar.

L’altra cooperativa agrícola és la denominada Cooperativa Agrícola Ganadera deGoyena. Aquesta cooperativa es va crear amb l’objectiu de vendre a preus assequibles a lapoblació eines, maquinària i productes agrícoles necessaris per a l’aprofitament dels recursosagrícoles de la zona. Aquesta entitat va néixer el 18 d’octubre de 1948 amb uns 40 socis. Entreels seus fundadors i primers membres de les juntes directives, destaca Guillem Reus, descen-dent de serverins. Els anys noranta del segle XX la cooperativa tenia uns 250 socis. Les sec-cions amb què compta són: autoservei, tenda de cereals, maquinària i complements agrícoles,hisenda, llana, cuiros, llavors, productes veterinaris, combustible, assegurances i serveis. Compodem observar, la cooperativa disposa d’un ampli ventall de serveis i prestacions per alsassociats ben necessaris en l’àmbit rural.

Un altre tipus de cooperativisme el formen la cooperativa elèctrica i la cooperativa tele-fònica. La cooperativa elèctrica neix a partir del projecte del fill del fundador de crear unausina, nom que rep a la zona una fàbrica d’electricitat, tot i que no produeix electricitat isols es dedica a la seva distribució a la població. D’aquesta destaca el fet, a l’igual que eld’una cooperativa elèctrica, que tots els habitants de la població en són socis, ja que l’elec-tricitat és una necessitat bàsica. Tot i això, els preus no són massa assequibles ja que es


45

La cooperativa també va interve-nir en altres projectes per afavorirl’àmbit rural; en aquest sentit va par-ticipar en l’elaboració d’un estudi peraconseguir el rec per aspersió. Caltenir present que en el moment quees va plantejar el projecte, a final delsanys seixanta, la població comptavaamb unes 25 mil hectàrees dedicadesal conreu de cereals que produïenuna mitjana de 30 mil tones de cere-als, principalment blat, a més del ves-sant ramader que estava integrat per25 mil animals bovins i 40 mil ovins.

La Sociedad Española deSocorros Mútuos de Goyena

L’establiment de societats desocors mutus per garantir una assis-tència sanitària en cas de malaltiafou un fet molt estès entre lescol·lectivitats que s’establiren al’Argentina, no només en el cas deles persones provinents de l’Estatespanyol, sinó també en el col·lectiud’italians. Moltes vegades, a la llarga,la fundació d’una societat d’aquestescaracterístiques va anar acompanya-

da de la fundació d’un hospital com és el cas de Bahía Blanca16. Això es produïa en grans nuclisde població a on la col·lectivitat era nombrosa.

Però en el cas que ens ocupa, que és el de la petita comunitat, només es va donar lloc lafundació d’una Sociedad Española de Socorros Mútuos. L’entitat fou fundada el 28 desetembre de 1924. Els socis fundadors foren Francesc Oliver, Sebastià Vives, Eusebio Otero iVictorino Callejo. Com podem observar, entre els fundadors trobam un manacorí i un serveríde naixement. Ja des de la primera junta directiva de l’entitat, que estava integrada per 13membres, al llarg dels anys d’existència fins a arribar als nostres dies, hi ha la presència d’al-gun mallorquí de naixement o descendent en els seus màxims òrgans de decisió.

A la primera junta directiva hi trobam la presència de Sebastià Vives, soci fundador jun-tament amb el manacorí Francesc Oliver.

Façana de l’edifici de la Cooperativa Eléctricade Goyena (1968)

16 GUARDIOLA PLUBINS, José (1992): Historia de los españoles en Bahía Blanca, Asociación española de beneficenciadel hospital regional español de protección recíproca, Bahía Blanca. Pàg. 201


44

La primera Junta Directiva12 estava integrada per:

NOM CÀRREC

Vicente Goyanarte PresidentFrancisco Rangel VicepresidentAlejandro E. García SecretariLuís José Bra TresorerEduardo Guillón VicetresorerErnesto Garmendia VocalJosé Civit VocalPedro A. Goin VocalPere Josep Horrach13 VocalÁngel Mendoza Vocal

Els membres de la primera junta que representaven, en certa manera, tots els sectorssocials de la població foren els principals iniciadors per posar en funcionament la cooperati-va que havia de garantir el subministrament elèctric a la població. Entre els socis fundadorsdestaquen pel seu origen mallorquí: Miquel Tous, Serafí Llull i el seu fill Serafí, Joan Brunet,Mateu Llodrà, Miquel Abraham, Llorenç Tous, Jeroni Fluxà, Guillem Reus, Amadeu Nebot,Antoni Mascaró, Mateu Andreu, Rolando Oliver, Bartomeu Vives i Francesc Oliver14. Elsmallorquins i descendents dels 69 socis fundadors representaven el 21% aproximadament delssocis fundadors. Quantitat gens menyspreable si ens referim al lloc de procedència o vinclecomú, ja que cap de les altres col·lectivitats representada arriba a aquesta xifra.

Però la constitució de la cooperativa no sols comptà amb la demanda dels veïns a causade la necessitat, com exposàvem anteriorment, de garantir el subministrament elèctric, sinóque també va tenir el suport de la resta d’entitats de la població que es trobaren representa-des en l’assemblea constitutiva mitjançant un representat de cadascuna d’elles.

La primera tasca de la cooperativa fou la de crear una nova xarxa de distribució urbana,utilitzant cablejat de coure, per substituir la insuficient i antiga xarxa. L’altra reforma impor-tant que es va iniciar ben aviat fou la substitució d’aquells antics motors per uns generadorsmés moderns i potents, més acords amb els nous temps i les noves necessitats.

Entre les activitats que ha desenvolupat la cooperativa al llarg dels anys, destaca per laseva importància el fet de l’electrificació rural produïda el 1968. La majoria dels accionistesde la cooperativa eren propietaris rurals15, i pel deute que tenia la cooperativa amb ells va ini-ciar el projecte de portar l’electricitat a les chacras (nom que rep a la zona una propietat agrí-cola i ramadera). El projecte fou factible ja que va gaudir d’un crèdit d’uns 6 milions de pesosatorgat per part de la Direcció Nacional d’Energia.

12 La Nueva Provincia, 4 de desembre de 196813 Era natural de Costitx.14 Arxiu de la Cooperativa Eléctrica de Goyena. Acta Constitutiva.15 La Nueva Provincia, 4 de desembre de 1968


47

El principal objectiu de l’entitat consistia a proporcionar un socors al soci necessitat,així com:

“El socorro mútuo consistirá en prestar atención médica, farmaceútica y hospi-talaria a sus asociados hasta donde alcancen sus ingresos, provinentes de cuotassociales, festivales, rifas, donaciones, no pudiendo enajenar bienes de la entidadpara prestar este servicio17”

Però les prestacions no acabaven en l’àmbit sanitari, sinó que per les característiques dela població la Societat també oferia alternatives d’oci, cultura i esbarjo. L’article segon delsestatuts ens ho deixa ben explícit:

“Los actos culturales consistirán en reuniones o conferencias de interés general,y no podrán tratarse temas políticos o religiosos en los mismos, y en las reunionessociales consistirán en reuniones danzantes de caracter social o general18”

Al llarg del temps l’entitat va esdevenir un referent mutualista i cultural molt importanta la població, fet que demostra el grandiós edifici que consta d’un ample teatre, salons de lec-tura i un petit bar. Tot l’edifici propietat de la Societat.

Dins l’àmbit cultural, a part d’organitzar actuacions en dates puntuals en el teatre, tambédestacava el fet de l’organització de la romería española per part de l’entitat. L’entitat nodestacà per celebrar cap acte que tingués un arrelament en tradicions pròpies de les IllesBalears, tot i que alguns mallorquins durant les celebracions de la romería española apro-fitaven per cantar i tocar la ximbomba, segons es desprèn de les fonts orals que hem pogutaconseguir.

Actualment l’entitat pateix una gran decadència tant per falta de socis com per les man-cances en el local social que necessita d’una important reforma per adaptar-lo als nous temps.

Referent als socis mallorquins que hi ha hagut al llarg del temps podem parlar que apro-ximadament representaven un 30% dels associats.

17 Arxiu Sociedad Española de Socorros Mútuos de Goyena.Estatutos de la Sociedad Española de Socorros Mútuos de Goyena (1924). Pàg. 2

18 Arxiu Sociedad Española de Socorros Mútuos de Goyena.Estatutos de la Sociedad Española de Socorros Mútuos de Goyena (1924). Pàg. 2


46

NOM CÀRREC

Juan J. Sánchez PresidentVictorino Callejo VicepresidentVenancio Martínez SecretariEusebio Otero VicesecretariJosé Entrerios TresorerJosé Ceverio VicetresorerGerardo Callejo VocalSebastià Vives VocalJuan Bernat VocalFrancisco García VocalLeopoldo Cuartero VocalLeón Sáez Vocal

Anys més tard Sebastià Vives fou substituït a la junta per Francesc Oliver Fullana, conti-nuant amb la tradició, no escrita, de deixar constància de la presència mallorquina en la juntadirectiva.

Primera Junta Directiva de la Sociedad Española de Socorros Mútuos (1924)


49

8. LES CADENES MIGRATÒRIES I ELS SEUSPERSONATGES

Les cadenes migratòries

Goyena, població agrícola ramadera del sud de la província de Buenos Aires, principal-ment assortia de gra el mercat cerealícola estatal. Formava part de la xarxa de poblacions dela província de Buenos Aires que subministrava gran quantitat de gra a la capital de l’Estatargentí. Eren aquestes contribucions les que portaven a aquesta província, i en general al país,a ser un Estat imprescindible en la producció de gra mundial. Almenys fins als anys cinquantadel segle XX.

La producció de cereal era fonamental no sols per a l’economia dels productors particu-lars, sinó també per a l’economia estatal. La campanya cerealícola s’enfrontava a diverses eta-pes de dificultat, ja que les adversitats meteorològiques eren desastroses en alguns momentsdel creixement de la llavor. D’altra banda, si el gra no es coïa en el moment precís era perju-dicial per als beneficis i la rendibilitat agrícola.

La mà d’obra per dur a terme la collita era fonamental perquè aquesta tingués bons resul-tats, no sols pel que fa al producte, sinó per la compra d’aquests en el mercat nacional.Mancava mà d’obra argentina (no hem d’oblidar que Goyena era terra “guanyada” als indis ique, per tant, la mà d’obra indígena argentina natural de la zona no hi residia), la qual no erasuficient per recollir el gra. Per tant, davant de la necessitat de mà d’obra, es féu necessarisol·licitar mà d’obra d’altres indrets. Els mallorquins, que havien fundat Goyena, es van plante-jar la necessitat d’obtenir mà d’obra de forma temporal, i cada any demanaven als seus poblesd’origen ajut a coneguts, que pels guanys que suposava el viatge i el jornal diari accedien aemprendre una emigració amb data de retorn. Feien una temporada de treball a l’Argentina, enels mesos de desembre i gener, i a la primavera tornaven a Mallorca per tal de recollir el graen els mesos d’estiu. Molts no veieren un hivern durant molt temps (els anys que pogueren dura terme l’emigració per recollir gra a una banda i a l’altra, de forma paral·lela).

Són nombrosos els testimonis que ens indiquen que, davant d’uns anys de mala anyada aMallorca, els individus que durant anys havien fet sols a Goyena una temporada de collitaestiuenca decidien emigrar sense temors a l’Argentina, amb un avantatge: coneixien part delpaís i sabien que hi havia mallorquins que afavorien l’arribada amb llaços de solidaritat en elsprimers mesos.

Així, el fer d’orenetes permetia analitzar la situació del país durant uns anys i decidir-seen el moment que ells consideressin més propici o en moment de necessitat “extrema”. Tot iemigrar per un temps limitat (uns mesos), els homes que emigraven per fer la collita no ésdiferenciaven molt d’aquells que decidien emigrar uns anys per cercar el profit econòmic queels permetés millorar, en tornar, la seva situació a Mallorca. Famílies senceres marxaren ambel propòsit de residir a l’Argentina, i concretament a Goyena, només durant uns anys. I tambéforen molts aquells que no pogueren retornar a Mallorca, com a conseqüència de factors, comara que els nombrosos membres de la família que havien de pagar els passatges de retorn, la


48

7. LES FORMES IL·LEGALS D’EMIGRACIÓ

Els emigrants naturals de les Illes Balears marxaven sovint per estalviar-se fer el serveimilitar i, per tant, aquest tipus d’emigració no era declarada, simplement marxaven. Sovintamb nom fals i, per tant, amb documentació il·legal. Creiem que la majoria se n’anava ambdocuments falsificats, ja fos perquè no havien estat emesos per l’Estat espanyol o perquè lesdades que hi apareixien eren errònies. Aquest fet ens dificulta l’estudi de l’emigració balearen conjunt a través de les fonts oficials tant de l’Estat espanyol com de l’argentí.

Els emigrants a Goyena són un exemple clar de diversos modes d’emigració il·legal. Un exempleen fou la família Llull Andreu. Serafí Llull Fullana (Serafí “Cupa”) i la seva dona, Catalina Francesca.Andreu Sart, van emigrar per primer cop pels volts de 1912. Ja duien el seu primer fill, que encarano tenia mig any. Fins al 1919 van romandre a Goyena on va néixer la seva filla, Margalida LlullAndreu (1914), però van decidir tornar a Son Servera. Tenien però una filla argentina que amb el retornemigrava. Un cop establerts a Son Servera es van comprar una casa, on van viure fins al 1928.Decidiren emperò retornar a l’Argentina davant la situació estancada a Son Servera. La filla que havianascut a l’Argentina hagué d’emprar papers falsos, per tal de rebre l’ajut que es donava als immi-grants a l’Argentina per arribar al seu destí i per rebre certes eines per conrear. Es van falsificar elsseus papers, es van fer els papers com si la nina, aleshores de 14 anys, fos una neboda dels pares.

Aquest és un exemple dels diferents intents d’evitar ser controlats per les autoritats(Administració) dels diferents Estats (emissor-receptor).

Es tracta d’una emigració no declarada, ni a les Illes Balears, ni al port de Barcelona.Aquells nins argentins emigrants a les Illes seguint la voluntat paterna eren emigrants il·legalsde l’Argentina que retornaven també il·legalment. Es tracta d’un frau a la veracitat de les dadesoficials que fou practicat en gairebé tots els casos.

A més hem de parlar que en el municipi d’on és nadiu l’individu que ha emigrat no es notificacom emigrant per part de l’Ajuntament. Es tracta d’encobriment o de desconeixença? És difícil pen-sar que es podria tractar de desconeixement en els municipis de principi de segle a les Illes Balears.

Si pensem en les seves reduïdes dimensions respecte a l’actualitat, salvant el cas de laCiutat de Palma que tenia unes dimensions considerables, la resta de pobles es veien reduïtsen gran mesura per l’emigració dels seus individus, i també per l’èxode envers la ciutat o muni-cipis més grans o de més activitat econòmica.

Així l’emigració il·legal que hauria d’aparèixer reflectida en un descens d’individus a lalocalitat de Son Servera no surt representada en els informes que s’enviaven a la DireccióGeneral d’Estadística, per tal d’elaborar l’estadística nacional de fluctuació de població. Estracta d’un exemple de com les dades eren falsejades i, en conseqüència, poc fiables per alseu ús actual sense contrastar-les amb dades orals que ens parlen d’una situació ben diferent.

No hem d’oblidar, en parlar de Goyena, que hi ha tants exemples com persones, ja que cada his-tòria ens reflecteix alguns dels trets principals de l’emigració. Però hem de destacar que són nombro-sos els casos d’emigració sense papers legals des de l’Estat Espanyol. Es tracta, emperò, d’una emi-gració que segueix onades ajudada en bona part per especialistes en l’elaboració de papers falsos.

D’altra banda, existien agències de viatges que facilitaven aquest procés i, per tant, l’ad-quisició de la documentació necessària per poder entrar al lloc de destinació.


51

troba insatisfet per la seva precarietat econòmica a Mallorca. En el cas de Goyena hi va haverun exemple clar.

Jaume Abraham, natural de Manacor, era un membre destacat de la comunitat de Goyena.Anava i venia de Manacor gairebé cada any. Parlava castellà i era capaç de parlar amb ungerent d’un banc. Era un avantatge parlar castellà, la facilitat de comunicar-s’hi era quelcomimpensable per a la majoria dels emigrats, degut al fet que la comunitat mallorquina era tanàmplia que permetia parlar sempre mallorquí. Així destacaven aquells membres de la comu-nitat que parlaven castellà de forma fluida. La dificultat de l’idioma era un problema a l’horad’encarar un negoci, i tenien poques ambicions.

Per tant, la facilitat d’Abraham el va convertir en moltes d’ocasions en intermediari entreels mallorquins, que no coneixien el castellà, i els argentins, tant en les transaccions comer-cials com en l’intent de trobar feina. Sovint ell era l’enllaç entre aquells que desitjaven emi-grar a l’Argentina des de Mallorca, i concretament des de Manacor, i els que necessitaven aGoyena mà d’obra temporal per dur a terme la collita.

En altres ocasions eren familiars d’emigrants els qui donaven notícies de manca de màd’obra per dur a terme tasques agrícoles a Goyena. Se n’assabentaven a través de les cartes.

El perquè d’aquest tipus d’emigració és prou clar: era perfecte per tenir una font impor-tant de recursos durant l’estació de l’any que a Mallorca menys guanys s’obtenien. A través deles fonts analitzades de l’Institut Nacional d’Estadística 20, trobem que a principi del segle XX

Passaport de na Margarita Riera i el seu marit (1936)

20 Arxiu del Regne de Mallorca. Sèrie Estadística.


50

manca de recursos econòmics per iniciar una nova vida a Mallorca, la manca de nexes fami-liars amb Mallorca (familiars que havien mort o emigrat), els nous llaços amb l’Argentina a tra-vés dels fills o la parella… Així, foren molts els que emigraren com a orenetes, i finalment que-daren a l’Argentina tota la vida. Consideram important parlar de l’emigració per un temps limi-tat, tant si es tracta d’uns mesos com d’uns anys.

L’emigració portada a terme amb la finalitat de residir a l’estranger un temps concretsuposa un aspecte molt dinamitzador dins l’economia mallorquina, ja que se suposa que unavegada retornats aquest emigrants invertien a Mallorca, ja fos en béns mobles o immobles.

L’emigració fou impulsada, en bona mesura, per la manca de possibilitats de millorar lasituació econòmica personal dins l’illa. Els homes joves veien factible treballar uns anys a l’es-tranger i retornar, sempre amb la mentalitat de tornar a la seva illa, en un principi sense unaclara intencionalitat de quedar-se a residir en aquelles terres a on anaven a fer fortuna.Aquesta visió era moltes vegades induïda pels reclams que parlaven de la situació meravello-sa dels que havien emigrat, que treballaven poc per obtenir molt guany, segons ells. En reali-tat podem dir que aquesta promoció de l’emigració tenia dos vessants. D’una banda, trobemels passatges subvencionats per l’Estat argentí que l’any 1889 féu que hi hagués un allau emi-gratori que posà en alerta les autoritats de l’Estat espanyol a Mallorca sobre la pèrdua pro-gressiva de capital humà19. D’altra banda, trobem la iniciativa d’un individu que du a terme tas-ques d’intermediari entre els emigrants a l’Argentina (o altres països) i aquell individu que es

El pailebot Florida, un de tants vaixells amb els quals emigraren els mallorquins

19 BUADES CRESPI, Joan (2002): op. cit. nota 1.


53

En Copa i Sa Molinera

Serafí Nebot Brunet, en Copa (1886-1935) era natural de Son Servera. Era el germà majord’una família formada per dues germanes i un germà. El 1910 a l’edat de 24 anys Serafí, elmajor dels quatre germans, decideix anar a l’Argentina a provar de fer fortuna. Després d’unaestada d’uns quatre anys, el 1914, torna a Mallorca cridat pels seus pares per alliberar el seugermà petit de fer el servei militar. L’única sortida que tenia per salvar el seu germà de l’obli-gació militar era contreure matrimoni. Amb aquesta intenció va tornar a Mallorca.

Amb aquesta finalitat en Copa va estar tres o quatre mesos a Son Servera i va contreu-re matrimoni amb Catalina Abraham Ordines (1890-1972) sa Molinera. Segons els seus fillsfou un matrimoni improvisat i no “es coneixien gens quan es casaren” 21.

Sa Molinera, malnom provinent del seu pare, ja que es dedicava a tasques relacionadesamb els molins fariners, era natural de Son Sardina (Palma). Cap als anys deu després d’ha-ver fet una breu temporada a Manacor, la seva família s’havia traslladat a Son Servera perdedicar-se a la tasca dels molins fariners. La seva mare va morir molt jove, just abans de casar-se, i ella a la població es dedicava a cosir roba. De totes maneres Catalina no fou l’única d’a-questa família que va optar per l’emigració, ja que dos germans seus, Jaume i Miquel, havienanat a Goyena per quedar-s’hi pels volts dels anys deu.

Al poc temps de casar-se, el matrimoni Nebot-Abraham es va traslladar cap a Goyena.Fruit d’aquest matrimoni varen tenir cinc fills. Els fills foren els següents: Miquel (1915), Maria(1917), Gabriel (1920), Catalina (1922) i Serafina (1924-1997).

El matrimoni es va dedicar al treball de camp, i amb un esforç considerable varem arri-bar a comprar una chacra 22. Els cònjuges també es varen imbuir en la vida social de la pobla-ció; de fet, tot i que en Serafí va morir amb 49 anys d’una pulmonia, fou un dels dinamitza-dors de la Sociedad Española de Socorros Mutuos, de la qual va arribar a ocupar elcàrrec de president. Una vegada va morir el cap de família, el fill major és va fer càrrec de lesterres, ja que els altres germans eren menors que ell.

Tot i això els Copa varen tornar a Mallorca cap al 1925 a visitar els seus pares, ja que estrobaven en una edat molt avançada. Durant aquesta estada d’uns tres mesos es varen empor-tar els seus fills, tots nats a l’Argentina. A part de visitar els seus familiars més directes, tambéaprofitaren l’ocasió per mostrar als seus fills una sèrie d’indrets de Mallorca com foren:Valldemossa, Lluc o Sóller.

Després d’aquesta estada mai més tornaren a Mallorca.Els fills han continuat la tradició familiar de treballar en l’agricultura, sobretot Miquel i

Maria.Maria es va casar amb un fill de mallorquí, Antoni Vives Llaneras “Ravell”. Els pares d’Antoni

eren Jaume Vives Ravell i Margarita Llaneras Llaneras, naturals de Son Servera.Miquel també va seguir els passos de la seva germana i va contreure matrimoni amb Antònia

Brunet Artigues, nascuda a Argentina, però de pares mallorquins. Els seus pares foren GabrielBrunet (1882-1937), En Biel de Ses Pules i Antònia Artigues (1888-1974) Barraquera.

21 Entrevista a Serafí Nebot realitzada a Bahía Blanca (Argentina)22 Una chacra és una petita extensió de terreny que no sol passar del centenar d’hectàrees.


52

la majoria de sortides declarades, des de Mallorca envers l’Argentina, es produïen a finals delmes de novembre o a principis de desembre. Era una emigració temporal que permetia durun nivell de vida, a Mallorca, relativament bo. Es podia comprar terreny per conrear amb elsdiners d’una temporada de collita a Goyena, o construir-se una casa al poble o adquirir ani-mals per conrear… permetia tenir accés a béns materials que d’altra manera a Mallorca hau-rien trigat anys a obtenir. I en alguns casos no els haurien pogut obtenir mai.

La cadena migratòria comença a la primera dècada del segle XX, en la qual a través d’uncontacte al poble es demanava als homes si estaven disposats a viatjar a l’Argentina per ferfeina durant la temporada d’estiu per ficar el cereal dins la bossa. D’aquesta manera es creàuna xarxa de comunicació no oficial formada per parents dels emigrants a Goyena que dona-ven informació sobre el nombre d’homes que es necessitaven per poder complir la collita il’emmagatzematge del cereal. Per tant, no sempre es vincula l’emigració amb una iniciativa ofi-cial per part dels Estats espanyol i argentí.

Aquesta xarxa, que s’establia entre aquells que demanaven mà d’obra des de Goyena iaquells que sol·licitaven feina a Goyena des de Mallorca, estava coordinada en bona part perun capatàs que es va encarregar de reunir suficient mà d’obra. Era Sebastià Vives Tià Guidó,natural de Son Servera. A Son Servera era conegut perquè a casa seva tenien una tafona. Erauna activitat prou important al poble. Un cop emigrat, molts individus marxaven amb el seunom com a referència per emigrar a Goyena, ja fos de forma breu o indefinida. Ells sabien quequan arribaven a l’Argentina (Buenos Aires) els enviava fins i tot els diners per dur a terme eltrasllat fins a Goyena. Fou clarament el motor de bona part de la cadena migratòria des deSon Servera fins a Goyena. Tal vegada no arribà a intuir la transcendència que tindria en lesvides d’un bon grapat de serverins. Hem de dir, emperò, que la comunitat mallorquina deGoyena li va reconèixer amb la seva estimació i record el paper actiu que tingué dins la comu-nitat.

En la memòria col·lectiva de Goyena, i concretament de la comunitat mallorquina que hiroman, encara hi trobam avui en dia dues constants: els emigrants que ells anomenen orene-tes perquè van i vénen cada estiu, i les platges de cereal que es formaven per tal de ficar-lodins bosses. Ambdós elements es troben connexionats de manera que l’un sense l’altre no tésentit.

Els personatges

Les històries personals, traslladades a través de les fonts orals, poden esdevenir una fontd’informació molt útil per a l’anàlisi de l’emigració a les Illes Balears, sempre tenint en comp-te que són històries familiars i que s’han de contrastar amb altres fonts.

En aquest apartat hem reconstruït tota una sèrie d’històries familiars, d’emigrants mallor-quins i principalment serverins que emigraren a la localitat de Goyena, on cada història reflec-teix l’univers personal, les penúries i dificultats d’una sèrie d’invidius que emigraren a Goyena.Evidentment sols hem recollit una mostra de les fonts orals i de les persones d’origen mallor-quí, que en l’actualitat encara restaven a la localitat de Goyena o en els seus voltants.


55

todia de la seva tia Margalida. Els motius d’aquest viatge foren que el pare de Gabriel esta-va molt malalt i era l’únic fill, exceptuant la seva germana. Tot i això en Biel de Ses Pulesno va obtenir cap herència del seu progenitor, segurament perquè ni es preocupà per recla-mar res a la seva germana.

En Bayó i Sa Barraquera

En Pep Sart Bayó i la seva muller Catalina Artigues Sa Barraquera, germana den’Antònia Artigues i na Margalida, naturals de Son Servera, varen arribar a Goyena amb pos-terioritat a les germanes de Catalina, segurament encoratjats per aquestes. La data d’arriba-da a la localitat probablement és degué produir cap als anys quinze del segle XX.

Fruit d’aquest matrimoni varen nèixer dos fills, Antoni i Miquel (1921).Al llarg de la seva estada a la localitat de Goyena varen aconseguir comprar una chacra,

però l'any 1936 fruit de l’anyorança per la seva terra natal el matrimoni, juntament amb elsdos fills, va decidir de tornar a Mallorca. En aquells moments a l’Estat espanyol i a l’illa aca-bava d’esclatar la tràgica guerra civil i el matrimoni es va trobar enmig d’un país imbuït en unconflicte bèl·lic. Ells amb la por que agafessin els seus fills, per realitzar el servei militar, varendecidir que el millor que podien fer era retornar a Goyena, tot i que havien venut el petitterreny que tenien i ho havien invertit quasi tot en el trajecte.

De Mallorca, via Itàlia, ja que des de Barcelona no podien, perquè estava en mans delGovern republicà, tornaren cap a l’Argentina. Una vegada arriben a Goyena foren ajudats perla germana de Catalina i el seu marit, a on s’hi quedaren a viure una llarga temporada finsque es pogueren valer per ells mateixos.

En Domingo i Madò Gelada

Joan Brunet Fornés Domingo, natural de Son Servera, es va casar amb Lluïsa TomàsMadó Gelada, natural de Sant Llorenç d’es Cardassar. El malnom prové que una vegada vavendre gelats. El matrimoni es va casar pels volts dels anys vint del segle XX. Just s’haguerencasat s’establiren a Son Carrió a on treballaven en el camp recollint “olives, figues i garroves”.26

L'any 1922 Domingo el 1922 juntament amb el seu germà Jaume, decidiren d’anar a pro-var sort a Goyena, deixant la seva muller a casa del seu pare que era vidu amb una filla,Antònia, que tenia un any. El Nadal de 1923 Madò Gelada, juntament amb el seu cunyat enGabriel anaren a Goyena per retrobar-se amb el seu marit per quedar-se definitivament al’Argentina. En el viatge els cunyats varen utilitzar papers falsos per poder sortir de Mallorca.La seva filla ens ho relatava així: “La mayoría para apurar el viaje venían con papelesfalsos. Sería un delito y en aquel tiempo era todo más permisivo en Mallorca". 27

26 Entrevista realitzada a Antònia Brunet Tomàs i Lluïsa Brunet Tomàs a Goyena (Argentina)


54

En Biel de Ses Pules i Sa Barraquera

Gabriel Brunet Biel de Ses Pules (1882-1937), natural de Son Servera, i la seva mullerAntònia Artigues Sa Barraquera (1888-1974), també serverina, varen decidir cap a 1908-1909d’anar a Goyena, ja que coneixien l’existència de mallorquins en aquells indrets d’Argentina,segons relata una filla del matrimoni23. Tot i això no serà l’única persona de la seva família queresidirà a Goyena, ja que les seves germanes, Margalida i Catalina, també optaren per fer lesamèriques. La primera, casada amb en Bernat Ferret.

El primer treball que va tenir a l'Argentina fou de treballador de totxos a Pigüe. Al matípartia de Goyena, juntament amb altres treballadors de la localitat, cap a Pigüe amb un sur-qui24 i no tornaven fins al vespre a pernoctar a la localitat. A més als seus inicis no varentenir un habitatge propi, sinó que juntament amb altres set famílies habitaven una casa de lalocalitat.

Al cap dels anys el matrimoni va reunir els doblers suficients per comprar una chacrad’unes cent hectàrees. La chacra era cultivada amb unes eines molt rudimentàries, ja que nodisposaven ni de cavalls per llaurar, només tenien una arada petita amb la qual sembraven elque podien. El matrimoni per intentar prosperar econòmicament es va arriscar i va llogar unaestància gran anomenada “San Gabriel”.

Amb l’explotació de l’estància varen aconseguir d’arreplegar una quantitat de doblers con-siderables i l'any 1925 varen comprar un camp que es rematava, és a dir, que sortia a sub-hasta pública, al partit de Torquis, a una distància d’uns 75 quilòmetres de Goyena. Ambaquesta compra canviaren de localitat i s’anaren a viure a Torquis, a on actualment el campencara és explotat per la seva filla Antònia Brunet, juntament amb el seu marit.

Fruit del matrimoni de Biel de Ses Pules i Sa Barraquera varen nèixer cinc fills. Els fillstingueren un estudis precaris, ja que alguns d’ells no volien estudiar. Aquest fou el cas ded’Antònia:

“Vaig anar primer al camp. A una chacra hi havia una gent que tenia un mes-tre i hi vaig anar un any o dos, després vaig anar a Goyena i de Goyena vaig anara Torquis. De Torquis com que era molt dura em varen penjar el davantal i emvaren dir com que no vols escola a la cuina i ja després…25”

Els fills aprengueren a parlar català ja que els pares utilitzaven la llengua de forma habi-tual en les seves converses. De fet els fills cooperaven en les tasques diàries. Les quatre fillesdel matrimoni feien torns cada setmana en les diferents tasques de la casa, com la cuina, ren-tar roba, feines del camp i fins i tot ajudaven al seu pare quan les necessitava per a les tas-ques agrícoles.

L'any 1926 el matrimoni va tornar a Mallorca amb el vaixell Santa Isabel ReinaVictoria, acompanyats dels seus fills, exceptuant la filla petita que va quedar baix la cus-

23 Entrevista realitzada a Antònia Brunet Artigues a Bahía Blanca (Argentina)24 Un surqui és un carretó petit.25 Entrevista realitzada a Antònia Brunet Artigues a Bahía Blanca (Argentina)


57

anys. Per sortir de l’Estat espanyol i de la Mallorca franquista li va servir el fet que ell haviaestat un antic resident a l’Argentina i que tenia un passat políticament net. De fet el fill, JaumeMascaró considerà que es cometeren grans injustícies per part dels italians i dels mercenarisque ell va citar en una entrevista. La sortida de Mallorca de la família es va haver de fer viaItàlia, ja que Barcelona encara estava en mans del legítim govern de la República. A Itàlia arri-baren al port de Gènova d’on, després d’una estada de 15 dies, agafaren un transatlàntic ano-menat Conte Grande que els va portar a Buenos Aires. Allà estigueren alguns dies a casad’un germà d'Antoni Gomila Sureda (Manacor 1907-Buenos Aires 1990), germà d’Isabel Gomilaque havia fugit de Mallorca per evitar el servei militar. Aquest en un principi s’havia dirigit aGoyena per iniciativa de Miquel Mascaró que l’havia recomanat als Oliver. Però poc desprésse'n va anar a Buenos Aires a on va morir exercint de colectivero.

Desprès d'una breu estada, d’uns sis dies a Buenos Aires, varen agafar el tren que els vaportar a Goyena. A l’estació de la població hi havia Joan Mascaró i una sèrie d’amics mallor-quins de Miquel que havia fet durant la seva primera estada, entre ells hi havia Sebastià Vives(fundador de la Societat Espanyola de Socors Mutus de Goyena).

A Goyena els Oliver ja no els pogueren tornar els doblers en hectàrees i es varen haverde conformar amb una casa a la població. Allà hi varen llogar una sèrie d’hectàrees, un amicmallorquí els va vendre a baix cost vuit egües, els va donar una vella arada i així varen comen-çar de bell nou per segona vegada a la població. L'any 1942, després de set anys d’estada a lapoblació, havien ajuntat els doblers suficients per poder comprar unes 150 hectàrees. Un amicseu i parent, Antoni Martí, els aconsellà que eren bons moments per poder comprar, però elmatrimoni no es va decidir a comprar terres i en paraules del seu fill mai varen tenir intencióde fer-ho, ja que ells anhelaven tornar a Mallorca qualque dia. El 1951 Miquel va patir unaparàlisi que li deixà mig cos impossibilitat. En aquells moments el matrimoni ja havia com-prat els passatges de retorn cap a Mallorca, però la malaltia de Miquel i la inflació de 1945 al'Argentina els deixà sense recursos i amb la possibilitat esvaïda de comprar terres. FinalmentMiquel moriria l'any 1953 amb la seva Mallorca natal dins la ment.

L'any 1955 Isabel Gomila Sureda retornà a Mallorca per cobrar l’herència dels seus paresi per cobrar els doblers de la venda de la casa que havien deixat a Mallorca. Com que ella pro-venia d’una família de 9 germans havia deixat els poders en mans d’un familiar. Quan retornaa Manacor es troba que el familiar a qui havia deixat els poders s’havia posat en nom seu elstrossos de terra que li pertanyien de l’herència. Amb la casa el mateix familiar havia fet lamateixa jugada. Així i tot, va aconseguir una sèrie de doblers i després d’un any d’estar aMallorca decideix tornar a Goyena. Els motius eren evidents, tenia una filla casada amb unargentí i havia deixat el seu fill a la població. A més, ja no tenia gaires vincles familiars aManacor.

Referent als fills d’aquest matrimoni, Miquel Mascaró Gomila va contreure matrimoni ambuna descendent d’una família provinent de Salamanca i s’establiren a Goyena. Allà al llarg deltemps aconseguiren tenir en propietat unes 250 hectàrees a una finca de nom El Regreso. El nomde la finca prové de l’ànsia i il·lusió del seu propietari per tornar a visitar Mallorca qualque dia.

La seva germana va contraure matrimoni amb un argentí i se n'anà a viure a la capital,Buenos Aires, lluny de l’entorn rural de Goyena.


56

Gabriel després d'estar un any a Goyena va retornar a Mallorca, però el seu germà Joan ila seva cunyada després d’aquest primer i únic viatge mai més tornarien a la seva terra natal.

En Domingo va treballar en un forn de totxos, després en un camp de José Marcos i vaintentar anar pel seu compte llogant terra.

Fruit d’aquest matrimoni tingueren tres fills: Jaume Brunet, nascut a Mallorca i casat ambCatalina Tous Vives, filla de mallorquins; i les seves germanes, Antònia i Lluïsa, fadrines.

La família Mascaró Gomila

La família Mascaró Gomila és fruit del matrimoni de dos manacorins, Miquel MascaróRiera (Manacor 1896-Goyena 1953) i Isabel Gomila Sureda (Manacor 1898-Buenos Aires 1990).Tingueren dos fills, n’Isabel Mascaró Gomila (Manacor 1926) i Jaume Mascaró Gomila(Manacor 1928).

Miquel Mascaró Riera abans de contreure matrimoni, quan era fadrí, concretament l'any1914, època de la Primera Guerra Mundial, i quan la feina començava a escassejar va engres-car-se a realitzar el periple americà. Hem de tenir en compte que a l’Argentina, i concretamenta Goyena ja s’hi trobava un germà seu, Joan Mascaró Riera. El seu germà feia uns cinc o sisanys que hi era. Per poder anar-s’en de Mallorca, Miquel va utilitzar els papers d’una perso-na que s’havia lliurat de fer el servei militar; aquest concretament feia 1’50, i ell feia més d’1’50metres.

Una vegada arriba Miquel a l’Argentina, juntament amb el seu germà Joan lloga un campd’unes 150 hectàrees, compren alguns cavalls i es posen a sembrar blat. El germà, veient queles coses els anaven bé i una vegada acabada la Primera Guerra Mundial decideix anar aMallorca per contreure matrimoni amb una mallorquina. Una vegada torna a Goyena amb laseva dona, segueix treballant amb el seu germà Miquel, i al cap de tres o quatre anys els vaparèixer que ja havien fet doblers abastament i que era hora de tornar a Mallorca. Varen ven-dre tot el que tenien i els doblers que aconseguiren recollir els deixaren amb un pagaré aFrancesc Oliver Fullana, que s’encarregava de gestionar-los els interessos dels doblers i escomprometia a fer-los arribar a Mallorca.

Una vegada torna a Mallorca amb el seu germà Joan, concretament l'any 1921, Miquelcontrau matrimoni amb la que seria la seva dona, Isabel Gomila Sureda. Allà a Manacor cons-trueixen una casa. Miquel i Joan treballen al camp i les dones treballen en la confecció demantons. A tot això, s'hi havien de sumar els doblers que cada any els hi portava en FrancescOliver quan visitava Manacor (cal recordar que ell havia nascut a Manacor).

Els germans visqueren còmodament de rendes fins que el 1930 es va produir una greucrisi a l’Argentina; diuen que en un any no va ploure i fou un any de males collites. L'any 1934,Joan va decidir que ja era hora de tornar a Goyena perquè no podia sobreviure sense els inte-ressos. Així Francesc Oliver l’hi va oferir 140 hectàrees a canvi d’aquells doblers que li haviadeixat amb un pagaré. El seu germà Miquel es va decidir més tard a emprendre aquell camíi fou el 1938 en plena guerra civil espanyola quan decideix tornar a l’Argentina a l’edat de 46

27 Entrevista realitzada a Antònia Brunet Tomàs i Lluïsa Brunet Tomàs a Goyena (Argentina)


59

En Perlo i na Uaba

Guillem Reus Barceló (1892-1970), en Perlo, natural de Son Servera, provenia d’una família devuit germans. Als 16 anys, després d’haver fet una breu passada per l’escola a on havia aprèsa llegir i escriure, i d’haver treballar de jornaler, va decidir anar a l'Argentina.

Acompanyat d’un conco seu va anar a fer la collita, segurament carregant sacs que vadurar uns tres mesos. Amb aquesta estada va aconseguir reunir aproximadament uns 300pesos. Després va tornar a l’Estat espanyol per fer el servei militar i una vegada fet, va tor-nar una altre vegada a l’Argentina.

Però Guillem no fou l’únic de la seva família que decidí emigrar, ja que un germà seu esva instal·lar al poble de la Nueva Plata, a prop de Peuajo, treballant en el camp.

Amb 28 anys, Perlo decideix que és l’hora de contreure matrimoni i amb aquesta finalitat ésdirigeix a la seva població natal a cercar muller. Allà es va casar amb Joana Aina Lliteras (1896-1979), Na Uaba. D'aquesta manera, l'any 1924 amb el vaixell Tomaso de Saboya, d’origen italià,es dirigiren a Amèrica, el viatge fou tota una aventura per a na Uaba, ja que mai havia sortit deMallorca.

“… la primera noche, claro allá en España no se comía como acá y en el barcoempezaron a servirle comida y papá le dijo tened cuidado. Fue la única cena quehizo porque después siempre vino mareada28”

Quan arriben a Goyena, la primera feina que va realitzar fou de treballador en un forn detotxos, ja que li havia passat l’edat de treballar a la bolsa29. Després d’un parell d’anys de tre-ballar al forn va passar a treballar al camp d’un altre mallorquí, d’en Cota. Al llarg de la sevavida mai va arribar a comprar una chacra.

Tot i haver emigrat, en Perlo mai es va oblidar de la seva família de Mallorca; així va com-prar un terreny per al seu pare, que no excedia de més d’un parell de quarterades. A la mortdel pare el va regalar als germans, no va voler res de l’herència familiar.

Fruit del matrimoni d’en Perlo i na Uaba varen nèixer tres fills: Sebastià (20-6-25), Antoni(11-5-27) i Maria (9-8-29). D’aquests el major, Sebastià està casat amb na Bàrbara Nebot Reus,descendenta de serverins.

Es Metge i na Busca

Pels volts del 1915 Amador Nebot Lliteras Es Metge (1897-?) es va casar amb FranciscaAina Vives Servera Busca (1893-1980), els dos naturals de Son Servera.

L'any 1922 Es Metge, de professió perruquer a Son Servera, juntament amb el seu cunyatMiquel Vives Servera Busco decideixen anar a Amèrica sense les seves dones. En un primermoment els cunyats es varen establir a Mendoza. A Mendoza es va produir un terratrèmol i Es

28 Entrevista realitzada a Sebastià Reus Lliteras a Goyena (Argentina)29 Carregant sacs de cereals.


58

S’Heretat

Serafí Nebot Grau S’Heretat (1888-1930), era natural de Capdepera. El malnom li ve d’unapossessió a on treballava la seva família. Ell es va casar amb Magdalena Carrió Vaquer (1887-1966), també gabellina. El 1913 Serafí decideix anar a provar sort a l'Argentina i es dirigeix aGoyena, deixant la seva dona i la seva filla Leonor, nascuda el 1911.

De 1913 al 1918 en Serafí volia que la seva dona anés a reunir-se amb ell a l’Argentina,però na Magdalena no hi volia anar. Finalment la primavera del 1918 Serafí anà a Mallorca arecollir la seva muller i la filla. Per marxar a l’Argentina, anaren de Mallorca a Barcelona a onhi estigueren aproximadament un mes, ja que S’Heretat volia aprofitar la seva estada a laCiutat Comtal per passejar juntament amb la seva dona abans de començar el periple ameri-cà. Quan arribaren a Buenos Aires, també amb la mateixa finalitat que a Barcelona, hi esti-gueren al voltant d’un mes. Però aquesta vegada era diferent, ja que hi havia un germà deMagdalena, que nomia Pere, que treballava en una confiteria de la ciutat.

Quan arribà a Goyena, el matrimoni va explotar una parcel·la de terra llogada, situacióque va mantenir al llarg de la seva vida fins que va deixar el camp, moment en què va posarun petit negoci a la localitat.

Fruit d’aquest matrimoni tingueren tres fills: Leonor (1911), Joan (1924) i Isabel Ester (1927).D’aquest tres, només Leonor va néixer a Capdepera, els altres nasqueren a l’Argentina.

L'any 1938 Leonor es va casar amb Miquel Vives Llaneras (1911) Ravell, descendent deserverins. Els Ravell havien vingut a l’Argentina abans del 1910 amb dos fills, Jaume iBartomeu; posteriorment a Goyena nasqueren Miquel, Salvador i Antoni.

El matrimoni va viure a Goyena fins al 1955, any en què es traslladaren a Bahía Blanca,per poder donar estudis als seus fills, ja que les limitacions educatives a la zona del partit deSaavedra a on està inclosa Goyena eren molt notables.

Els altres germans de Leonor també sortiren de la localitat, tot i que no varen contreurematrimoni amb mallorquins o descendents.

En Vaquer

En Pere Carrió Vaquer , natural de Capdepera, va emigrar a l’Argentina a principi del segleXX. En un primer moment es va establir a Buenos Aires, a on va treballar a una confiteriauna llarga temporada.

Després de Buenos Aires va anar a Goyena, a on hi havia la seva germana Magdalenacasada amb en Biel de S’Heretat, als quals ell havia acollit a Buenos Aires durant un mes quanarribaren l’any 1918 a l’Argentina.

Després d'una breu estada a Goyena es va dirigir a Pergamino a on va muntar una fàbri-ca i va prosperar econòmicament.


61

havien deixat una casa. A Mallorca compren un terreny petit, que no passava d’unes poquesquarterades, i viven de rendes amb els doblers que es varen emportar de l'Argentina. En parau-les del seu fill: “Con la plata que se llevó de acá le sobraba para vivir como un señor”30.

Tot i que a Mallorca vivien plàcidament amb els doblers acumulats durant aquells vuitanys, l’ambició va poder més i, amb la finalitat de recollir més doblers, l'any 1928 decideixenfer un altre viatge, tot i que Catalina creia que ja tenien prou diners i no era partidària de tor-nar a Goyena, encara que fos per un breu espai de temps. Aquesta serà la darrera vegada queel matrimoni veurà Mallorca, ja que les coses no els anaren bé i mai més pogueren tornar ala seva terra natal. Aquest segon viatge el realitzaren acompanyats de Joan Andreu Sart, ungermà de Catalina que volia seguir l’exemple de la seva germana i del seu cunyat.

El 1928, tot i que tenien doblers suficients per comprar terreny a Goyena, l’avaricia d’EnCupa pogué més i va llogar terra. Amb la crisi econòmica i social del 1929 tots els doblers quehavia acumulat de poc valgueren i “menos mal que agarró el 29 con poco campo”31. Unaltre fet que va jugar en contra seu fou la inversió que havia fet en un comerç d’en Marco. Elnegoci va fer fallida i els va agafar amb molts de doblers invertits.

Però no tant sols foren aquestes desgràcies econòmiques les que li impediren tornar aMallorca, sinó que després de totes aquestes desgràcies va tenir la mala sort de quedar para-lític, fet que hagué de suportar una vintena d’anys fins a la seva mort. Aquest fet ja allunyavaqualsevol possibilitat de retornar qualque dia a la seva Mallorca estimada.

Del matrimoni, l’única persona que tenia unes petites nocions de lletra era Serafí, la sevadona no sabia llegir ni escriure, encara que era molt espavilada pel que feia als números.

“Lo único que tenía ella era que iba a comprar al almacén o a la tienda y eramuy viva. Y antes de hablar le decía [referint-se al botiguer] no son tantos pesos. Teníauna mentalidad de una mujer de antes32

Fruit del matrimoni Llull-Andreu nasqueren sis fills. Aquests foren: Jaume (1912),Margalida, Joan, Serafí, Maria i Catalina (1937). D’aquests, quatre nasqueren a Son Servera, iles dues filles petites, Maria i Catalina nasqueren a Goyena.

Jaume, el major de la família, es va dedicar tota la seva vida a l’agricultura i la ramade-ria. Durant la seva vida va arribar a posar chacra ajudat per Juan Goyanarte.

Margalida es va casar amb un mallorquí, Bartomeu Vives, i a l'igual que el seu germàmajor també es va dedicar a tasques agrícoles.

Joan i Serafí varen posar un negoci a Goyena denominat “Llull Hermanos” dedicat a lavenda al detall d’eines agrícoles, articles de la llar, ferreteria, etc. Un negoci d’aquestes carac-terístiques a la localitat o a l’Argentina s’anomena de “Ramos Generales”. D’aquests germans,Joan no es va casar amb una mallorquina o descendent, sinó que va contreure matrimoni el1957 amb Raquel Celedonia Merlo.

30 Entrevista realitzada a Joan Llull Andreu, natural de Son Servera a Goyena (Argentina)31 Entrevista realitzada a Joan Llull Andreu, natural de Son Servera, a Goyena (Argentina)32 Entrevista realitzada a Joan Llull Andreu, natural de Son Servera, a Goyena (Argentina)


60

Metge preocupat per la situació a Mendoza digué al seu cunyat que ell se n'anava a Goyena.Finalment els dos decidiren anar a Goyena a on Amador va treballar de perruquer, però comquè l’ocupació no li donava prou diners, també va haver de treballar a la bolsa.

El 1923 els homes cridaren les seves mullers de Mallorca perquè anessin a reunir-se ambells. Així aquell any partiren cap a Goyena Francisca Aina i la seva cunyada Joana MariaLlinàs Cap Blanca, amb els seus respectius infants.

Una vegada es reuneix el matrimoni a Goyena, Francisca Aina treballarà rentant roba, iAmador es dedica a tasques agrícoles que li donaren més fruit que exercint la professió deperruquer. Al llarg del temps arribaren a tenir unes 120 hectàrees.

Tan sols na Francisca Aina tornà a Mallorca el 1951 per visitar els seus parents, però apartir d’aquesta data mai més va tornar a la seva Mallorca natal.

El matrimoni Nebot-Vives va tenir dos fills. Aquests foren en Serafí (1917-1975), natural deSon Servera, i Bàrbara (1925) nascuda ja a Goyena.

Dels fills d’aquest matrimoni Bàrbara és va casar amb Sebastià Reus Lliteras, descendentde serverins.

En Busco i na Cap Blanca

Al voltant dels anys 20, Miquel Vives Servera Busco és va casar amb Joana Maria LlinàsCap Blanca, els dos naturals de Son Servera.

l'any 1922 Miquel, juntament amb l’home de la seva germana Francisca Aina, parteix aAmèrica per millorar la seva situació econòmica. En un primer moment es dirigiren aMendoza, però després d’una breu estada en aquesta població, i com que el seu cunyat vadecidir abandonar aquesta població, es dirigí a Goyena. Allà en un principi va treballar a labolsa, però després s’establí per compte seu.

El 1923 va arribar la seva dona a Goyena, juntament amb la seva cunyada i amb una fillade dos anys.

El matrimoni Vives-Llinàs va tenir quatre fills. Aquests foren: Bàrbara (1920), Josep,Miquel i Gabriel. L’única nascuda a Son Servera era Bàrbara, els altres fills nasqueren aGoyena. D’aquests, alguns prosperaren com Gabriel (1943) que aconseguí estudis de química.

En Cupa i na Gent

L'any 1912 Serafí Llull Julià En Cupa, natural de Felanitx i la seva muller CatalinaAndreu Sart Gent, natural de Sant Llorenç, decidiren anar a Goyena una sèrie d’anys, ambl’objectiu d’arreplegar doblers suficients per poder tornar a Mallorca per viure de rendes.

Una vegada arribaren a Buenos Aires, un parent seu, Pere Andreu, que era carter els vaallotjar a casa seva i els donà les instruccions per agafar el tren per anar a Goyena. Segonsel testimoni de Joan Llull Andreu, aquesta persona també ajudava altres serverins quanvenien de Mallorca i els donava les instruccions per dirigir-se a Goyena.

Després d’una estada de vuit anys, el 1920 el matrimoni decideix tornar a Mallorca a on


63

Després s’establiren per compte seu en un camp que aconseguiren, en el qual hi estigue-ren uns altres 24 anys, sempre dins la localitat de Goyena

El matrimoni Sart-Sart va tenir sis fills. Aquests foren: Maria Anna, Bartomeu (1906-1989),Isabel (1909-1990), Antònia (?-1995), Margalida (?-1995) i Catalina (1929).

L’única que es va casar amb un mallorquí fou Maria Anna. Es va casar amb Jaume VivesBauzà que va anar a Goyena tot sol, sense cap familiar.

En Fum i na Bel de Ses Eres

Toni Reus Mascaró, Toni Fum i la seva dona Isabel Lliteras Nebot Na Bel de Ses Eresnaturals de Son Servera, vivien al carrer Vilanova de la localitat on en Toni treballava de pica-pedrer. Tot i que tenien doblers, amb el seu sou de picapedrer no aconseguia per menjar, enplena postguerra. Així l’any 1949, el matrimoni amb els seus tres fills, Toni, Serafí i Margalidadecideixen anar a fer les amèriques. Un germà de Toni Reus i Madò Nebot els enviaren elsdoblers per pagar-se el passatge. D'aquesta manera, l'any 1949 via Marsella amb el vaixellFlorida arribaren a Buenos Aires.

De Buenos Aires anaren cap a Peuajo, a on un germà de Toni tenia un camp. El germàes dedicava a la cria i venda d’animals, ja que disposava d’un camp molt adient per portar aterme aquestes activitats agropecuàries. Després d’una estada d’uns sis mesos es dirigiren aGoyena a on hi estigueren sis mesos més.

De Goyena anaren a Saavedra a on en Toni va trobar treball de picapedrer, concretamenten la construcció de la “Unidad Quinta”.

Però la peregrinació per pobles d’Argentina no acabà a Saavedra. D'aquesta localitat esdirigiren a Bahía Blanca, ciutat ja més industrial, en comparació amb la zona agrícola i ruraldel partit de Saavedra. En aquesta localitat s’hi instal·laren definitivament.

En Jan i na Bonita

L'any 1919 el matrimoni format per Antoni Tous Andreu Jan (30/5/1887-1957), natural dePortocristo i Jerònia Vives Sureda Bonita (11/8/1897-1984), natural de Son Servera decidei-xen sortir de la seva terra natal i anar a Goyena. Es dirigiren a Goyena perquè allà hi tenienparents. A Goyena hi residia Joan Andreu Jan, un cosí d'Antoni Tous, Agustí Sancho i elsCupa que eren parents de Jerònia Vives.

Allà treballaren tota la vida en el camp, tot i que patiren conseqüències calamitoses comla crisi de 1929. En aquest any, el matrimoni comptava amb una filla petita, Antònia, que enca-ra portava bolquers. El fet de la sequera i tenir un fill tan petit varen portar a Antoni a la recer-ca de pastures per intentar salvar els pocs animals que li quedaven. Davant això els va haverde dur a pasturar a l’illa de Guarini.

Tot i això l'any 1950 tornaren a Mallorca per visitar els seus pares. Durant la seva estadaa Mallorca la mare d'Antoni va morir. El darrer viatge el realitzaren el 1955 per visitar la mare


62

En Malialino i na Malciona

A principi del segle XX Pere Sart Vives Es Malialino (1881-1955) va quedar orfe de pare,i com que ell era el major de la família, va haver de portar endavant la família, juntament ambla seva mare. El seu treball a Son Servera consistia a cuidar cabres.

Pels volts de 1905 va contreure matrimoni amb Antònia Sart Vives (1877-1951) NaMalciona. El Nadal de 1906 el matrimoni serverí va decidir anar a Amèrica amb un concodel matrimoni que era fadrí i de nom Pere. Aquell Nadal, després d’un trajecte que va durarentre 18 i 24 dies a bord del vaixell León XIII, arribaren a Buenos Aires; d’allà es dirigiren aSaavedra a on estigueren dos mesos. Finalment de Saavedra es dirigiren a Goyena per esta-blir-se definitivament en aquesta localitat.

A Goyena en principi, en Pere, va treballar d’obrer i després de capatàs de la finca deMarcos, i també del gendre del fundador de Goyena Francesc Oliver que tenia un forn detotxos i un camp. Alhora que ell treballava, la seva dona també ho feia a la finca, rentant laroba i ajudant els propietaris del camp en les tasques diàries de manteniment de la casa. Elmatrimoni va treballar 16 anys en aquell camp.

Aquesta finca era propietat de la família Marco que tenia un magatzem a la població i lapropietat era dirigida per un capatàs. Els propietaris hi solien anar només els caps de setmana.

Bartomeu Sart a l’Argentina Catalina i Margarita Sart a l’Argentina


65

Al morir se le hizo un funeral de los mejores. Más de novecientas personas leacompañaron a su última morada. Estuvo completamente inválida más de cuatromeses, pero podeís estar seguros que muchos vecinos la envidiaban por lo bien que latratábamos, teníamos que entenderla con signos, dado que la enfermedad que pade-cía, también le impedía el habla. Durante el lapso de su enfermedad no faltó nuncaa su lado uno de nosotros y yo puedo decirte que ni un solo día tuve necesidad devestirme, porque nunca descansé ni un instante, dado que como no se valía de ellamisma, hacía sus trabajos en el lecho, pero acto seguido se veía limpia y aseada.

El terreno nos lo partimos por igual parte. Antonia y Jaime “Es Pou de se Carrera”y Antonio y yo “Es Pou rovat” medio huerto de tierra cada uno. De lo de nuestro padrecomo sabes hizo testamento y dejó la casa tal como se hallaba a nuestro hermanoJaime, tuvo más el solo que los demás juntos, a mi me dejó Son Hons y Son Mora. AAntonia Es Riguets y Son Jorbo. A Antonio Es Refal. Jaime y yo os tenemos que dar loque os corresponde de legítima en dinero efectivo….34

Mai més tornaren a Mallorca i es va con-vertir en un dels pocs porrerencs que passàper la localitat de Goyena.

Fruit d’aquest matrimoni tingueren cinc fills:Joan, Sebastià, Apolònia, Gabriel i Joana. Tots elsfills nasqueren a Goyena.

En Cardell

Maties Cardell va arribar el 1922 a Goyenade fadrí, per anar a treballar de picapedrer. A lalocalitat va conèixer la que fou la seva dona,Asunción Achada, d’origen gallec.

Els germans Sansó

El 1913 Bartomeu Sansó i el seu germàLlorenç, serverins, anaren a Goyena a ferfeina al camp. Allà s’hi establiren fins queaconseguiren posar una chacra.

34 Carta dirigida a Gabriel Mesquida Ripoll dels seus parents de Porreres. Datada el 3 de novembre de 1942 a Porreres.Informació facilitada per les germanes Mesquida.

Joan Cardell i Catalina Bennàsser a Mallorca.


64

de Jerònia que ja estava en una edat molt avançada. Aquest fou l’últim viatge realitzat pelmatrimoni a Mallorca. Dos anys després moriria Antoni.

Fruit d’aquest matrimoni foren els seus sis fills. Aquests foren: Gabriel (1920), Catalina,Margarita, Agustina, Antònia (1929) i Maria (1931). Dels fills, sols tres es casaren amb des-cendents de mallorquins.

Es Gallet i na Bennàsser

Gabriel Mesquida Ripoll Es Gallet (4/3/1888-1957), natural de Porreres, va aprendre l’o-fici de picapedrer de la mà del seu pare Pere Mesquida Prohoms (1854-1936) que aprofitavala nit per ensenyar els seus fills a llegir i escriure.

Cap al 1908-1909 Gabriel Mesquida es va casar amb Joana Aina Bennàsser Pasqual(13/2/1889-1969), natural de Sa Pobla. El 1910Gabriel decideix partir a Amèrica tot sol. El1911 va cridar la seva dona, que va embarcaramb el vaixell Mafalda, juntament amb JoanMesquida, germà de Gabriel. Quan la donaarribà a Buenos Aires va anar a casa d’una tiaseva que tenia una fàbrica de calçat, però benaviat es traslladà a Goyena per reunir-se ambel seu marit.

A la localitat, Gabriel va seguir treballantde picapedrer; en principi es va dedicar aconstruir estàncies als Olivers i a altres. Caltenir present que quan un mallorquí arribavaa Goyena, el vell Oliver els donava un terrenyque li pagaven com podien i moltes de lescases d’aquelles terres foren construïdes perGabriel33.

Una de les il·lusions més fortes deGabriel, tot i que relacionada amb el seu oficide picapedrer, fou la de construir-se una casaal igual que la que tenia a Mallorca.

Pel tema de l’herència familiar a Gabrieltan sols li tocà la legítima, i li explicaren onestava enterrada la seva mare com descriuenles lletres següents:

33 Entrevista realitzada a Apol·lònia Mesquida i a la seva germana a Bahía Blanca (Argentina)

Gabriel Mesquida Es Gallet,la seva muller Joana Aina Bennàsser Pasqual

i el seu fill Joan.


67

Amb el pas del temps Bàrbara es convertí en la comare del poble. Això va propiciar quemoltes nines de la població portessin el nom de la dona que els havia ajudat a néixer en unacte d’agraïment de les famílies. Un altre paper important que va desenvolupar na Metxa fouel paper de criar molts de nins de famílies molts pobres que no tenien ni per menjar.

Fruit del matrimoni d’en Tià Guidó i na Metxa nasqueren tres fills. Aquests foren:Margalida (1913), Francisca (1915) i Bartomeu (1919).

En Bauzà i na Jan

Joan Bauzà és va casar amb Maria Andreu Jan, tots dos naturals de Son Servera. A ladècada dels anys vint el matrimoni Bauzà-Andreu decideix anar a Goyena. Però aquests noforen els únics de la família que decidiren fer les amèriques. Un germà de Joan, Salvador, vaanar a l’Argentina, concretament a la localitat de Patricios on treballà en tasques agrícoles, ia Goyena sols hi féu una breu estada.

Una vegada arriba Joan a la localitat, juntament amb la seva muller, treballarà. en principial forn de totxos, després a la bolsa i més tard s’establirà a un camp a La Pampa.

Fruit d’aquest matrimoni nasqueren quatre fills: Amador (1921), Joan (1926), Magdalena iMargalida. Cap dels fills del matrimoni es casaren amb descendents de mallorquins.

La majoria dels fills abandonaren Goyena i es dirigiren cap a altres indrets, com és el casde Joan Bauzà Andreu. A finals de la dècada dels anys seixanta aquest es dirigí cap a BahíaBlanca, però no amb la finalitat de donar una bona educació als seus fills, sinó perquè li ofe-riren un treball amb unes condicions millors.

La família Tous

Bartomeu Tous Tous Corredo fou el primer d’aquesta família de Son Servera que emigrà aGoyena. Bartomeu és va casar amb Joana Aina Llull Capó, també serverina. Fruit d’aquest matri-moni nasqueren sis fills: Antoni (1900), Maria, Antònia, Joana, Joan i Catalina.

Bartomeu trobava que a Son Servera hi havia molta misèria i decidir anar a Amèrica aprovar de fer fortuna i retornar al cap de poc temps. Deixà la seva muller amb tres fills aMallorca i se n'anà a Goyena. Allà hi estigué treballant uns set anys fins que decidí que eral’hora del retorn. A l’Argentina treballà de capatàs a una finca agrícola.

Mentre ell era a Amèrica, la seva dona va haver de posar-se a treballar, ja que no teniadoblers suficients per mantenir els seus fills. A més el seu home no li enviava doblers. Segonsla seva filla Catalina:

“No els podia mantenir, ell no enviava doblers mai, més que un amic seu li vaescriure una carta que li deia “pensa que tens una dona amb tres al·lots i ha d’anara jornal per mantenir els al·lots”. Aquest amic era en Bernat Baió. Li va enviarcinc-centes pessetes que en aquell temps eren molts de doblers.36"

36 Entrevista realitzada a Catalina Tous Llull a Son Servera.


66

N’Horrach i na Bennàsser

Joan Horrach (22/1/1890-1976), natural de Llucmajor, va marxar el 1921 a Goyena a tre-ballar en el camp. Va deixar la seva dona a Mallorca fins que el 1922 la va cridar. La dona eraAntònia Bennàssar Pasqual, natural de Sa Pobla.

Joan treballava de dia i els vespres els dedicava a construir-se la seva casa.Tan sols varen tenir un fill, Pere Josep Horrach.

En Brunet i na Riera

Francesc Àngel Brunet, natural de Portocristo, i Margalida Riera, natural de Manacor,decidiren emprendre el camí de les amèriques a la dècada dels anys vint. S’instal·laren aGoyena i treballaren tota la vida en el camp. Tot i això l'any 1935 tornaren a Mallorca i esti-gueren mig any a Portocristo. Però ben aviat optaren per tornar a Goyena. Allà s’instal·larendefinitivament en un camp al qual hi dedicaren tota la vida.

Fruit d’aquest matrimoni nasqueren: Antònia, Joan i Francesc Àngel.L'any 1957, els fills es traslladaren a Bahía Blanca, una ciutat que oferia més possibilitats

que la Goyena rural.

En Tià Guidó i na Metxa

Sebastià Vives Vives Tià Guidó va sortir de Son Servera per evitar fer el servei militar.Allà a la població treballava en una tafona d’oli propietat del seu pare. La família no passavamoltes penúries econòmiques.

Tià Guidó va arribar a Buenos Aires el 1906. Es traslladà a Mendoza a on hi feu una breu esta-da i finalment s’establí a Goyena. Allà entrarà ben aviat d’encarregat a la Casa de cereal de Goyanarte.Ell com a encarregat tenia uns quaranta treballadors al seu càrrec, treballadors que venien quasiexclusivament per fer la collita. Molts d’aquests venien de Mallorca i en Sebastià els hi donava tre-ball. A més també fou una persona solidària, ja que els acollia a casa seva, el temps que fos neces-sari mentres cercaven un treball i un lloc per viure.

De l’herència familiar Sebastià va sortir molt ben parat del testament dels seus pares, jaque una vegada morta la seva mare li deixaren la major part de les terres de la família pel fetde ser el “el hijo más bueno”35. En Tià Guidó va anar a Son Servera a recollir l’herència,però la va donar tota a la seva cunyada, ja que s’havia fet càrrec de la seva mare.

Un altre fet important on va participar Sebastià fou en la fundació de la Sociedad deSocorros Mútuos de Goyena.

Sebastià de ben jove va contreure matrimoni amb Bàrbara Servera Metxa que teniaamb15 anys. El matrimoni es va haver de celebrar a Puán, ja que a Goyena no hi havia cap jutgede pau. El trajecte de Goyena a Puán l'hagueren de fer amb un mul.

35 Entrevista realitzada a María Luisa Rodríguez de Vives a Goyena (Argentina)


69

La darrera emigrant de la família va ser Joana que estava casada amb Jeroni ReusAndreu. Joana i Jeroni vivien còmodament a Son Servera. Ella tenia un petit negoci de comes-tibles a la població i ell era mestre d’obres i tenia bastanta feina. Fins i tot tenien un fill queestudiava a La Salle “i llavors en aquell temps no era tothom que pogués”38.

Segons el testimoni de la seva germana, Catalina, fou per pur caprici i no per necessitateconòmica l’opció de l’emigració. L'any 1949 el matrimoni Reus-Tous arribà a Buenos Aires. Ala capital hi vivia la seva germana Antònia. Després de visitar la germana, el matrimoni agafàun tren directament cap a Goyena, ja que la germana hi tenia una casa i els hi deixà.

A Goyena hi estigueren des de març de 1949 fins a finals de 1950. Al poble, Jeroni va tre-ballar de picapedrer.

Després d’aquesta breu estada a la població on havia emigrat a principis de segle el parede Joana, es dirigiren cap a Bahía Blanca amb la finalitat de donar estudis als fills i poderobtenir una vida millor.

Fruit d’aquest matrimoni nasqueren tres fills, tots nats a Son Servera. Aquests foren:Antoni (1935), Catalina (1938) i Bartomeu (1945).

Antoni treballà juntament amb el seu pare de picapedrer i realitzà estudis d’aparelladorals vespres, i la filla del matrimoni estudià perruqueria.

En Parpal

Bernat Fullana (1896-1962) en Parpal, natural de Manacor, va marxar de Mallorca aGoyena amb 17 anys. En un primer moment va treballar d’empleat a la localitat fins que vadecidir anar-se'n a Bordenabe on hi tingué un camp. Finalment amb la seva muller retornà aGoyena el 1935, on posà un negoci de magatzem bar. Als anys quaranta abandonà la pobla-ció i amb tota la seva família es dirigí cap a Punta Alta.

Parpal, als 27 anys, va contreure matrimoni amb una descendent de mallorquins, fruit delseu matrimoni nasqueren cinc fills. Aquests foren: Sebastià Héctor (1925), Melchor Oscar(1926), Bernat Orlando (1927), Clarivel Apol·lònia (1930) i Élida Teresa (1945).



68

Una vegada hagué tornat a Mallorca amb una quantitat considerable de doblers va inver-tir-ne una bona part en la compra d’una barca i de tot el material necessari per dedicar-se ala pesca. Tenia la finalitat de fer de pescador, tot i que ell mai havia treballat en aquest ofici.

El fill major, Antoni, treballava amb el seu pare de pescador, però la feina no li agradava.El fill va dir al pare que volia emigrar a Buenos Aires. Davant la claredat d’idees del fill,Bartomeu va manllevar els doblers perquè el seu fill pogués emigrar. El fill va contreure matri-moni a l'Argentina amb una dona de Salamanca i va comprar una chacra d’unes 350 hectà-rees a Felipe Sola, aproximadament a uns 20 quilòmetres de Goyena. Fruit del matrimonid'Antoni i la salmantina nasqueren dos fills: Joana i Robert (1944-2000).

Però l’emigració en el si de la família no acabà amb el germà gran, sinó que Antònia, unade les filles del matrimoni, també optarà per aquesta via. Un bon dia arribà a Son Servera unemigrant serverí que anava a cercar dona al poble. Aquest era Montserrat Punta. Antònia esta-va llogada a una casa ben a prop de l’estació i va decidir anar a veure l’arribada d’aquestPunta per demanar-li notícies del seu germà Antoni. Quan va veure que li pareixia que podriaser aquell li va dir:

“Tu que ets en Montserrat Punta? I ell li respongué que sí. Coneixes en ToniCorredor? li va dir ella. Ell li respongué que sí, que eren molt amics. S’ha casat, eh?Li va dir ella.. Ell li digué que sí. I li demanà ella: i amb qui? I ell li digué: Ambuna dona. Fet que portà a ella a dir <<Està segur que m’ha fet una ràbia>> a la sevamadona. La madona li respongué <<i si ara t’hi havies de casar amb ell>> i ella lidigué <<m’estim més el dimoni que casar-me amb ell”37

Finalment Antònia va contreure matrimoni amb Punta i partí cap a Goyena el 1924 amb19 anys. Als 27 anys es va quedar vídua i el seu germà Antoni la va haver d'ajudar. Fruit delseu matrimoni nasqueren dos fills. Aquests eren: Pere i Catalina.


La família Reus Tous a Goyena (1949).


71

L'any 1950 Goyena al es convertí en un poble amb poques expectatives de futur. Aquestfet va suposar que es produïssin en poques ocasions noves incorporacions a la comunitat.Aquelles incorporacions posteriors a 1950 són encara recordades avui en dia. En seria unexemple el cas de la família Reus Tous que sols residí a Goyena uns anys abans de marxar aBahía Blanca.

El fet que a l’Estat espanyol, i per extensió a Mallorca, als anys cinquanta es visqués unadictadura féu pensar a alguns que la situació a l’illa seria immutable econòmicament. Per tant,aquells que decidiren emigrar tardanament a l’Argentina es varen sorprendre quan veieren elcanvi estructural que es produí a Mallorca. Per als emigrants dels anys cinquanta del segleXX, l’inici del turisme a gran escala a les Illes Balears suposà una sorpresa i, per tant, un canvid’esquemes mentals.

En canvi a l’Argentina es produïa un alentiment dels resultats econòmics del treball i lesinversions, fet que va suposar per als emigrants un sentiment de frustració envers la prome-sa de riquesa ràpida que es feia quan es parlava d’anar a fer les amèriques.

Els efectes foren un canvi de mentalitat, en el sentit que ja no es va parlar d’una emigra-ció molt fructífera econòmicament. Es va posar fre, en certa manera, a les xarxes migratòriesque havien estat en funcionament fins als anys trenta del segle XX. Ja als anys setanta delmateix segle XX s’iniciaria una nova fase migratòria que aniria de l’Argentina a l’Estat espan-yol. Seria una fase migratòria inversa que motivà molts mallorquins i descendents d’aquests aretornar a la terra dels seus avantpassats. Aquest procés s’incentiva en moments com l’actualen què la situació social, política i econòmica és inestable.

Acte institucional a la plaça de Son Servera de Goyena


70

9. GOYENA 1950-2002

La localitat de Goyena a la dècada de 1930 entrà en un declivi que la portarà a no sercapaç d’oferir allò que havia motivat la seva fundació: una esperança de futur per a aquellsindividus que hi visquessin.

L’objectiu d’aquells que emigraren a l’Argentina pels volts de l’any 1950 havia deixat deser una realitat possible per a alguns dels que emigraren a Goyena. Trobaren d'aquesta mane-ra un segon procés emigratori dels mallorquins i dels seus fills cercant una possibilitat demillorar les expectatives de futur al lloc de residència.

Davant l’inici d’aquest procés, aquells individus emigrats a principi de segle veieren comels seus fills anaven a realitzar estudis a la capital de la província de Buenos Aires, o a cer-car treball a zones més pròsperes com Punta Alta (al nord de la província i amb la mar pro-pera) i Bahía Blanca (al nord-est de Goyena i amb una indústria petroquímica incipient).

Per tant, veiem com els fills de mallorquins tingueren uns objectius distints que els seuspares, i en definitiva a llocs diversos que no eren ni són Goyena. Aquesta pèrdua de capaci-tat de satisfacció de les necessitats de la població en matèria educativa i laboral portà a lacomunitat a un constant procés de pèrdua de capital humà. Aquest procés d’emigració des delcamp a la ciutat o èxode rural mantingut durant la dècada de 1950, 1960 i part de 1970 supo-sà entre d’altres coses una reducció més que considerable de la grandària de la localitat, ambel conseqüent despoblament de la població.

Aquells que veien com marxaven els seus veïns a zones properes, però amb un fort crei-xement econòmic en aquesta època, hagueren de fer front a un fort debat intern sobre quinasortida els afavoria en un futur no sols personal sinó també econòmica. Molts, després deveure com els seus veïns marxaven, decidiren fer el camí des de la comunitat rural de Goyenaenvers una ciutat propera com Bahía Blanca.

Trobam nissagues familiars d’origen mallorquí que s’havien establert a Goyena i que con-tinuen avui en dia a Bahía Blanca i Punta Alta. En són un exemple els Oliver que als anys cin-quanta residien ja a Bahía Blanca (els seus descendents directes). Per tant, en l’estudi deGoyena ens hem hagut de plantejar l’obtenció de fonts dels anys 50, i d'aquests anys ençà enda-vant a Punta Alta i Bahía Blanca (ambdós llocs es troben a la província de Buenos Aires).Creiem que és fonamental observar aquest període de l’evolució de Goyena que conduirà al seuestancament i declivi.

El procés de despoblació progressiva fou observat per la comunitat com la pèrdua de certesperit d’unió comunitària. La col·lectivitat, que abans s’unia davant els problemes per fer-losfront, hagué de suportar la manca d’alguns dels seus membres. Així el declivi no fou sols refe-rent al nombre d’individus i a les activitats econòmiques de caire agrícola-ramader que s’hi duiena terme, sinó que també se’n veieren afectats la resta de negocis de la localitat. Es produirà elprogressiu tancament dels magatzems agrícoles de “ramos generales”, l’hotel, els bars, etc.

El conjunt de la comunitat es va haver d’adaptar al fet que el futur dels fills es trobavafora i que certs serveis no serien obtinguts més que amb l’esforç col·lectiu. N’és un exemple elfet que el servei telefònic sols s’implantés a través de la creació d’una cooperativa formadapels membres del poble, la Cooperativa Telefónica Goyena.


73

10. CONCLUSIONS

L’emigració mallorquina a Goyena adoptaria a principi del segle XX dues formes. D'unabanda, aquells que emigren, ja sigui de manera individual o amb la família, amb la finalitat deresidir-hi uns anys i obtenir els guanys econòmics necessaris per poder sobreviure a Mallorca.Per tant podríem parlar d’una emigració amb data de retorn. L’altre tipus d’emigració era lad’aquells individus o famílies senceres que decideixen emigrar per fer fortuna en poc tempsamb l’objectiu de millorar la seva situació.

No creiem oportú quantificar aquests dos grups, en un principi ben diferenciats, però queamb el temps es varen anar confonent. Els primers, per raons molt diverses, no van poder tornaren la majoria dels casos, o tornaren amb una quantitat de diners molt minsa abans de 1929.

Aquest any marcaria aquests emigrats que desitjaven retornar per establir-se a Mallorca,perquè l’economia a l’Argentina com a la resta del món patí els efectes del crac de la borsade Nova York. També confluïren altres factors com una sèrie de males collites de les quals des-tacà la mala anyada del mateix 1929. Així, aquells que marxaren després de 1929 no es deci-diren a emprendre una altra vegada el camí de retorn cap a Mallorca.

Altres que ja havien marxat hagueren d’afrontar el retorn a l’Argentina on els seus dinershavien “desaparegut” i per tant també les rendes de les quals vivien a Mallorca.

Goyena com a comunitat rural fou un nucli de reduïdes dimensions on els veïns es conei-xien i, per tant, la solidaritat entre els mallorquins era quelcom més tangible que no pas en elgran Buenos Aires. Tal vegada va ser un dels factors de reclam per a aquells que es decidiena emigrar.

Les activitats econòmiques fonamentals duites a terme a la població eren l’agricultura ila ramaderia, igual que a la Mallorca de principi del segle XX. Ambdues activitats foren finsa la dècada de 1930 prou rendibles econòmicament.

Així fins als anys trenta podem trobar un fenòmen d’especial interès per a l’anàlisi emi-gratòria balear: les golondrinas, és a dir, aquells individus que emigraven cada any des deMallorca per tal de dur a terme la tasca de recol·lecció. Hem de pensar que aquests homes enmoltes ocasions no veieren un hivern complet a Mallorca durant anys, ja que a l’hivern mar-xaven per a la collita i emmagatzematge del cereal a l’Argentina. En el cas que ens ocupamajoritàriament foren serverins els que realitzaren aquestes tasques.

Goyena va dur a terme recol·leccions que superaven en bona part la quantitat d’homes quetreballaven al camp. Així era inevitable demanar ajut a homes disposats a treballar de sol a sol.

Per realitzar la collita era indispensable obtenir mà d’obra suficient. Es crearen els ano-menats reclams, que o bé podien ser familiars d’emigrats que donaven informació sobre elnombre d’homes que es necessitaven aquell any per dur a terme la recol·lecció, o bé era unintermediari entre els propietaris o conreadors de Goyena que necessitaven homes per a lestasques de recol·lecció i emmagatzematge en bosses. Habitualment els intermediaris erenmallorquins que anaven i venien de Mallorca a Goyena anualment.

El treball dels mallorquins era bàsicament emmagatzemar en bosses de 50 quilograms elcereal i portar-les alhora fins al carro o camioneta (en etapes molt posteriors). En aquestatasca de la collita són importants les platges de cereal. Les platges eren grans extensions de


72

Una de les propostes de la comunitat de Goyena per tal de fer front a la situació estan-cada econòmicament i socialment fou l’Escola Agropecuària Ezequiel Martínez Estrada.Aquesta fa una proposta educativa que consisteix a formar els joves de la zona en allò queposteriorment treballaran: la terra, els seus productes, els animals, etc.

Una altra proposta, en actiu des de 1985, per remuntar la difícil situació econòmica fou lacreació del Grup de Productors Agropecuaris de Goyena, que tenia com a objectiu ajudar-semútuament en els possibles problemes del treball a les finques. Cada any totes i cadascunade les finques rebien una atenció durant un dia i s'hi proposaven innovacions tecnològiques imodificacions de certs conceptes i aptituds davant de determinats conflictes. Durant aquellsdies de reunió i reflexió es convidava un especialista perquè realitzés tasques formatives oeducatives adients per als productors de la zona.

Aquest grup es trobava adherit al programa Canvi Rural de l’INTA39 afavorint el contacteamb altres grups, i amb l’Estación Experimental de Bordenave. Es proposaven fer fronta la difícil situació de la petita i mitjana empresa agropecuària. Es treballava en plans dereconversió, compra conjunta de maquinària, fusió d’empreses, amb l’objectiu de disminuir elscostos i atenuar els problemes de la petita i gran propietat. Alguns mallorquins o descendentsque en formaren part foren Osvaldo Vives, Néstor Vives, Juan Carlos Mascaró, Hugo Llull,entre d’altres. Es tracta d’iniciatives interessants per deixar enrere una crisi que podríem dirque Goyena arrossega des de 1929.

Per tant, hem de parlar de certes temptatives per sortir de la crisi, de les quals desconei-xem els seus resultats, ja que avui en dia encara són vigents, però que resulten engrescado-res per als membres de la comunitat de Goyena.

Aquestes mesures, en definitiva, suposaren tota una resposta per part de la població iconstituïren tot un fenomen social que reclamava solucions per sortir de la crisi. Tot i quedavant la situació actual, finals del 2001 i inicis del 2002, i davant de la greu crisis financerai la paràlisi de l’Estat, això empitjorarà la situació i endarrerirà el procés de conversió de lasocietat rural de Goyena per poder sobreviure un altre centenari.

39 El seu significat seria Instituto Nacional de Técnicas Agrícolas.


75

de parla castellana. Molts no podien ni tan sols articular una frase correcta en castellà.Aquesta etapa en què es desconeixia el castellà ens permet comprendre les dificultats idio-màtiques que hagueren d’afrontar certs emigrants. Cal dir que els fills dels emigrants que al’escola aprengueren en castellà superaven ràpidament la dificultat inicial.

Per tant, els costums es van mantenir com a conseqüència no sols de la seva transmissiófamiliar, sinó també fruit de la concentració de gran nombre de mallorquins, en concret de lazona de Son Servera. Són molts encara aquells que estimen allò que els seus pares els trans-meteren a Goyena.

Goyena era, doncs, una comunitat unida per unes necessitats econòmiques comunes i unaexperiència més o menys generalitzada: l’emigració a una terra llunyana. Però a principi desegle no es resignaven a perdre allò que tant estimaven: llengua, costums i usos mallorquins.No hem d’oblidar, emperò, que a mesura que els temps passava els mallorquins assumien enmajor mesura que es trobaven a l’Argentina. A més, molts d’ells patiren comentaris i aptitudsxenòfobs que els portaren a no manifestar la seva mallorquinitat amb qui els rebutjava.


74

terra on es dipositava el gra per tal de ser emmagatzemat. No podríem parlar de les golon-drinas sense parlar de la platja de cereal que requeria una inversió d’energia gairebé faraò-nica per emmagatzemar la collita. Sols aquells individus joves i forts podien dur a terme l’ac-tivitat de la bossa: mallorquins joves, majoritàriament.

L’evolució de la població vendria marcada per diversos fets, com són: la fundació a mansd’un mallorquí; el poblament format majoritàriament per mallorquins, en un primer moment;l’activitat agrícola ramadera, que permet als emigrants continuar en certa manera les tasquesduites a terme al seu lloc d’origen; i el tren com a mitjà de transport del cereal.

Però el factor que marcà un abans i un després dins la col·lectivitat mallorquina a Goyenafou la crisi de 1929. Al nostre entendre aquest esdeveniment va marcar el principi del declivide l’activitat agrícola ramadera a l’Argentina i concretament a Goyena. En aquest moment s'a-turaria en certa manera el flux emigratori des de les Balears, tot i que hi ha algunes excep-cions. Hauríem de parlar d’una Goyena vital abans de 1929 on la majoria dels seus individusno supera els cinquanta anys, i d'una Goyena posterior a 1929 que veu com la gent jove cercanoves sortides professionals a altres llocs.

La Goyena actual intenta sobreposar-se a l’abandó del camp i les cases. És difícil d’analitzarcom s’ha arribat a aquesta situació, però podem parlar de la manca d’incentivació de la tecnifi-cació en l’activitat agrícola per part de l’Estat, la concentració de la terra en poques mans, tot ique a Goyena hi ha un cert repartiment d’aquesta, la manca d’iniciativa particular amb inversionsa l’agricultura, la poca diversificació de cultius, l'abandó de la cultura del policultiu i l'autoabasti-ment per part dels emigrants que en bona part reben productes de les ciutats properes.

Bahía Blanca i Punta Alta es trobarien clarament dins l’evolució de Goyena a partir delsanys quaranta del segle XX, ja que serien entre d’altres principals destinacions de l’èxode delcamp de Goyena cap a ciutats properes amb una incipient indústria. Aquestes ciutats es carac-teritzen per haver dut a terme una tasca d’atracció dels habitants de poblacions rurals del -sud- est de la província de Buenos Aires. La indústria portà nous llocs de treball que s’hi rela-cionen directament, però també d’altres relacionats amb els serveis necessaris per l’alta con-centració de població: serveis sanitaris, alimentació, educació, diversions i la incipient indús-tria petroquímica de la població que augurava la creació de múltiples llocs de treball. Aixíforen molts els joves de Goyena que pels volts dels anys 50, per un motiu o un altre, marxa-ren principalment a Bahía Blanca.

Abans del desplaçament de població de Goyena a Bahía Blanca, ja s’havia iniciat l’èxodedel camp a la ciutat a on s’hi dirigien famílies senceres cercant majors possibilitats de guanyeconòmic, no sols per als fills sinó també per als pares.

Avui en dia hi ha més descendents de mallorquins a Bahía Blanca que no pas a Goyenamateix. Fins i tot, hi podem trobar mallorquins i mallorquines que emigraren a principis delsegle XX, quan encara eren nins.

La permanència de Mallorca en la memòria col·lectiva i en certs usos i costums com l’a-limentació, la llengua, les cançons i rondalles és evident en aquells individus que poguerengaudir durant anys de la societat de principis de segle de Goyena.

A principi de segle a Goyena es parlava mallorquí pel carrer, fet que dificultà la realitza-ció de certs negocis als emigrants mallorquins que no tingueren massa accés a l’aprenentat-ge del castellà. Es creà doncs, una mena de comunitat aïllada, en certs casos, de l’Argentina


77

Nom Malnom Naixement- Any arribada PoblacióDefunció a Goyena d’origen

Brunet, Catalina (1896-1993)Brunet, Francesc Àngel (1920) PortocristoBrunet, Gabriel En Biel de Ses Pules (1882-1937) 1908-1909 Son ServeraBrunet, Jaume Abans 1929 Son CarrióBrunet, Joan Abans 1929 Son CarrióBrunet, Maria (1900-1988)Caldentey Sureda, Pere Abans 1929 Son ServeraCaldentey , Antoni Abans 1918 Sant LlorençCaldentey , Isabel PollençaCaldentey , Miquel Abans 1918 Sant LlorençCaldentey , Pere Abans 1929 ManacorCardell, Maties 1922Carrió Vaquer, Magdalena (1887-1966) 1918 CapdeperaCarrió Vaquer, Pere 1900 CapdeperaEstarellas, Miquel Abans 1929 FelanitxEstelrich, Hernando Abans 1929 ManacorEstelrich, Sebastià (1879-1966) Abans 1929 ManacorEstelrich , Andrea 1910 Son MaciàEstelrich , Maria (?-1995)Ferrer, Pere (1876-1975) Abans 1929 CapdeperaFluxà, Damià (1897-1970)Fluxà, Maria (1921-1987)Fons, Magí Abans 1918Maria Fons, Magí Abans 1929 ManacorFullana Oliver, Bernat En Parpal 1913 ManacorFullana, Isabel 1889 PortocristoFullana, Llorenç Abans 1929 ManacorGalmès, Martí Abans 1929 ManacorGili, Bartomeu (1899-1954)Gili, Gabriel Abans 1929 Son ServeraGomila Sureda, Isabel (1898-1990) 1938 ManacorHorrach, Joan 1921 LlucmajorHorrach, Pere (1924-1997) CostitxLlaneras, Margalida Ravell 1909 Son ServeraLlinàs, Joana Maria Cap Blanca 1923 Son ServeraLliteras Nebot, Isabel Ses Eres 1944 Son ServeraLliteras, Joana Aina Uaba (1896-1979) 1924 Son ServeraLliteras, Pere Abans 1929 Son Servera


76

11. LLISTA DE MALLORQUINS A GOYENA40


Abraham Ordinas, Catalina Sa Molinera (1890-1972) 1915 Son SardinaAbraham Ordinas, Jaume Es Moliner 1914 Son ServeraAbraham Ordinas, Miquel Es Moliner (1896-1977) 1914Abraham, Miquel (1896-1977)Amer, Antoni Abans 1929 ManacorAmer, Melchor Abans 1918 ManacorAndreu Carbonell, Enric Jan 1928 Son ServeraAndreu Carbonell, Joan Jan 1928 Son ServeraAndreu Carbonell, Maria Jan 1928 Son ServeraAndreu Sart, Catalina Xesca 1912 Son ServeraAndreu Sart, Joan Jan 1928 Son ServeraAndreu, Francesc Abans 1929 Son ServeraAndreu, Joan Pelus (1889-1974)Andreu, Maria Meco (1899-1990)Andreu, Mateu (?-1969)Andreu, Miquel Abans 1929 Son ServeraArtigues, Antònia Sa Barraquera (1888-1974) 1908-1909 Son ServeraArtigues, Catalina Sa Barraquera 1915 Son ServeraArtigues, Margalida Sa Barraquera 1910 Son ServeraAubot, Serafí Abans 1918 Son ServeraAulet, Gabriel Abans 1929 Son ServeraBallester, Gabriel Abans 1929 Son CarrióBarceló, Miquel Abans 1929 ManacorBarceló, Miquel Abans 1929 PetraBauzà, Catalina (1896-1978)Bauzà, Joan (1920-?) Son ServeraBauzà, Salvador Son ServeraBennàsser Pasqual, Antònia (1922-?) Sa PoblaBennàsser Pasqual, Joana Aina (1911-?)) Sa PoblaBernat, Joan (Abans 1929) ArtàBrunet Fornès, Antoni (Abans 1929) Son ServeraBrunet Fornès, Gabriel (1923) Son ServeraBrunet Fornès, Jaume (1922) Son ServeraBrunet Fornès, Joan Domingo (1910-1977) 1922 Son Servera

40 Elaboració pròpia a partir de les dades següents: Guía de residentes baleáricos en la República Argentina del 1918 i1929 d’en Josep Garcies Moll, Cementiri de Goyena i a través de les fonts orals.


79


Nebot Servera, Amador 1922 Son ServeraNebot Sureda, Miquel Abans 1918 Son ServeraNebot Vives, Serafí 1918 Son ServeraOliver Fullana, Francesc 1889 ManacorOliver Fullana, Gabriel 1889 ManacorOliver, Francesc (1856-1944) 1889 ManacorOliver, Jeroni 1889 ManacorPascual, Joan Abans 1929 Son ServeraPascual, Miquel Abans 1929 ManacorPayeras, Antoni Abans 1918Pomar, Bartomeu Abans 1918 ManacorReus Andreu, Jeroni 1949 Son ServeraReus Barceló, Guillem Perlo (1892-1970) 1908 Son ServeraReus Lliteras, Antoni 1924 Son ServeraReus Lliteras, Maria 1924 Son ServeraReus Lliteras, Sebastià 1924 Son ServeraReus Mascaró, Antoni Fum 1944 Son ServeraRiera, Carles (1922-1983)Riera, Francesc Abans 1918 Son ServeraRiera, Gabriel Abans 1929 Son CarrióRiera, Gabriel Abans 1929 Son ServeraRiera, Joan (1915-1984)Riera, Margalida 1920 PortocristoRiera, Pere Josep (1891-1963)Sancho Tous, Jaume Abans 1929 Son ServeraSancho, Agustí Abans 1929 Son ServeraSancho, Antoni Abans 1929 Son ServeraSancho, Bartomeu Abans 1929 Son ServeraSancho, Joan Abans 1929 Son ServeraSancho, Margalida (1902-1986)Sansó, Bartomeu 1913 Son ServeraSansó, Llorenç 1913 Son ServeraSantandreu, Montserrat Abans 1918Sart Andreu, Catalina Gent 1912 Son ServeraSart Vives, Antònia Malciona (1881-1955) 1906 Son ServeraSart Vives, Pere Malialino (1877-1951) 1906 Son ServeraSart, Antoni Abans 1929 Son ServeraSart, Francesc (?-1978)Sart, Josep Bayó


78


Llodrà, Mateu (1889-1987) ManacorLlull Andreu, Jaume 1912 Son ServeraLlull Andreu, Joan (?-1947) 1912 Son ServeraLlull Andreu, Serafí 1928 Son ServeraLlull Artigues, Serafí Abans 1929 Son ServeraLlull Capó, Jaume Abans 1929 Son ServeraLlull Julià, Serafí Cupa 1912 Son ServeraLlull Mascaró, Jaume (1889-1963)Llull Vives, Serafí (1899-1969)Llull, Guillem Abans 1929 Son ServeraLlull, Joana (1895-1979)Manresa, Joan Abans 1929 FelanitxMartí Estelrich, Andrea Son MaciàMartí Estelrich, Bernat Son MaciàMartí Estelrich, Esteve Son MaciàMartí Estelrich, Inés Son MaciàMartí Estelrich, Javiera Son MaciàMartí Estelrich, Joan Son MaciàMartí Estelrich, Josep Son MaciàMartí Estelrich, Maria Son MaciàMartí Estelrich, Pau Son MaciàMartí Estelrich, Ramon Son MaciàMartí Estelrich, Sebastià Son MaciàMascaró Gomila, Isabel (1926) ManacorMascaró Gomila, Jaume (1925-1998) 1938 ManacorMascaró Riera, Isabel (1936) ManacorMascaró Riera, Joan (1883-1963) 1908 ManacorMascaró Riera, Miquel (1896-1963) 1914 ManacorMascaró, Antoni Abans 1929 Son CarrióMassanet, Jaume (1892-1934)Massanet, Miquel (1925-1999) 1929 Son ServeraMesquida Ripoll, Gabriel Es Gallet (1888-1957) 1910 PorreresMesquida, Joan Abans 1918 PorreresMestre, Miquel 1929Maria Mestre, Pere 1929Maria Mestre, Magí 1929Maria Nebot Brunet, Serafí Copa (1886-1935) 1910 Son ServeraNebot Grau, Serafí S’heretat (1888-1930) 1913 Son ServeraNebot Lliteras, Amador Es Metge (1897-?) 1922 Son Servera


81


Vives Servera, Miquel Busco 1922 Son ServeraVives Sureda, Jerònia Bonita (1897-1984) 1919 Son ServeraVives Vives, Jaume (?-1964) Abans 1929 Son ServeraVives Vives, Sebastià Tià Guidó 1906 Son ServeraVives, Albert (1919-1977)Vives, Sebastià (1918-1990)Vives Sureda, Jaume Abans 1929 Son Servera


80


Sart, Serafí (?-1969)Sastre, Miquel Abans 1918Servera Mas, Antoni Abans 1929 MuroServera Tauler, Andreu Abans 1929 Son ServeraServera, Bàrbara Metxa 1906 Son ServeraServera, Gabriel Abans 1918 Son ServeraServera, Jaume Abans 1918 Son ServeraServera, Margalida Cobeta (1887-1984)Servera, Sebastià Abans 1929 Son ServeraSoler, Antoni Abans 1929 PorreresSoler, Joan Abans 1929 PorreresSureda Servera, Cristòfol Abans 1918 Son ServeraTomàs, Lluïsa Gelada 1923 Son ServeraTorrens, Antoni Abans 1929 Santa MariaTorres, Antoni En Bossa Santa

MargalidaTous Andreu, Antoni Jan (1887-1957) 1919 Son ServeraTous Llull, Antoni Abans 1918 Son ServeraTous Llull, Antònia 1924 Son ServeraTous Lull, Joana 1949 Son ServeraTous Nebot, Miquel Abans 1929 Son ServeraTous Reus, Antoni (1935) 1949 Son ServeraTous Reus, Bartomeu (1945) 1949 Son ServeraTous Reus, Catalina (1938) 1949 Son ServeraTous Tous, Bartomeu Corredor 1902 Son ServeraTous Vives, Antoni Jan 1919 Son ServeraTous Vives, Catalina (1913-1976)Tous Vives, Gabriel (1891-1948) 1920 Son ServeraTous Vives, Jerònia Abans 1929 Son ServeraTous Vives, Margalida 1931 Son ServeraTous, Magí Son ServeraTous, Mateu Abans 1929 Son ServeraTous, Sebastià Son ServeraVallespí Pons, Francesc Abans 1929 MuroVidal, Andreu (1928-1984)Vives Llaneras, Bartomeu Ravell 1909 Son ServeraVives Servera, Francina Aina Busca (1893-1980) 1923 Son ServeraVives Servera, Jaume Abans 1929 Son Servera


83

Lucrecia Oliver WalterMaria Nebot AbrahamMargalida Llull AndreuSebastià Reus LliterasSerafí Nebot

13. BIBLIOGRAFIA

BUADES CRESPÍ, Joan (2002): 1889: l’allau emigratòria de mallorquins al’Argentina i Xile dins “Els camins de la quimera” núm. 3, Conselleria de Presidència,Palma.BUADES CRESPÍ, Joan; MANRESA MONTSERRAT, Mariantònia, MARIMON RIUTORT,Antoni i MAS BARCELÓ, Margalida A. (2001): El moviment associatiu balear a l’ex-terior dins “Els camins de la quimera” núm. 1, Conselleria de Presidència, Palma.DIVERSOS AUTORS (1989): Gran Enciclopèdia de Mallorca, Promomallorca, Palma.DIVERSOS AUTORS (1998): 1898-1998. Cien años de periodismo…, La NuevaProvincia, Bahía Blanca.GUARDIOLA PLUBINS, José (1992): Historia de los españoles en Bahía Blanca,Asociación española de beneficencia del hospital regional español de protección recípro-ca, Bahía Blanca.CESAR RECCHI, Enrique (2000): Bahía Blanca su historia en historias. 1828-2000,Bahía Blanca.SÁNCHEZ ALONSO, Blanca (1998): La emigración española a la Argentina 1880-1930 dins “Españoles hacia América. La emigración en masa, 1880-1930”, AlianzaEditorial, Madrid.SBERT GARAU, Miquel (2001): Oh mar blava, que ets de trista… L’emigració aAmèrica al cançoner popular de Mallorca dins “Els camins de la quimera, núm. 2,Conselleria de Presidència, Palma.SERRA BUSQUETS, Sebastià (1996): L’emigració de les illes Balears a l’Argentina a“Mayurqa”, núm. 23. UIB. Palma.SERRA BUSQUETS, Sebastià (2001): Els moviments migratoris a Mallorca, dins “Elselements del canvi a la Mallorca del segle XX”, Edicions Cort, Palma.SILI, Marcelo (2000): Los espacios de la crisis rural. Geografía de una PampaOlvidada, Editorial de la Universidad Nacional del Sur, Bahía Blanca.


82

12. FONTSfonts impreses

GARCIES MOLL, José (1918): Guía de Baleáricos residentes en la RepúblicaArgentina.

GARCIES MOLL, José (1929): Guía de Baleáricos residentes en la RepúblicaArgentina.

fonts periodístiquesLa Nueva Provincia

fonts arxivístiquesArxiu del Regne de Mallorca.Arxiu de la Cooperativa Eléctrica de Goyena.Arxiu de la Sociedad Española de Socorros Mútuos de Goyena.

fonts oralsAntoni Reus TousAntoni Reus MascaróAntònia Brunet ArtiguesAntònia Brunet TomàsApol·lònia Mesquida de BravoBàrbara MesquidaBàrbara Nebot VivesBernat Orlando Fullana AmerCarolina Martinoya de SantiagoCatalina Sart SartCatalina Tous LlullFrancesc Brunet RieraJaume Mascaró GomilaJerònia Vives SuredaJoan Andreu CarbonellJoan BauçàJoan Llull AndreuJoana Tous LlullFilla Joana Tous llullLeonor Nebot VaquerLluïsa Brunet Tomàs

,!7II4J3-cehbcg! - Universitat de les Illes Balears · De les orenetes a les platges de cereal 13...

Documents

Transcript of ,!7II4J3-cehbcg! - Universitat de les Illes Balears · De les orenetes a les platges de cereal 13...