9 ALUMNAT, 9s RECURSOS MATEMÀ-TICs · NOU ALUMNAT, NOUS RECURSOS MATEMÀ-TICs Anàlisi i...

NOU ALUMNAT, NOUS RECURSOS MATEMÀ-TICs Anàlisi i recopilació de materials.

1

9 ALUMNAT, 9s RECURSOS MATEMÀ-TICs

Anàlisi i recopilació de materials per a l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’ajut de les TIC.

Selecció de recursos matemàtics i eines de suport per a treballar amb l’alumnat nouvingut d’ESO.

Nom i cognoms de l'autor: José Ricardo Ortega Abarca. Curs escolar per al qual se sol·licita la llicència: 2006-2007. Centre de treball i especialitat o àrea: IES Bernat Metge, Matemàtiques. MODALITAT: A SUPERVISIÓ: Dtor. Juan Manuel Yábar Madinaveitia.

Professor de Didàctica de la Matemàtica a la UAB. CLASSIFICACIÓ: Matemàtiques- Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) -Alumnat nouvingut.


2

2.- ÍNDEX

1. Portada ------------------------------------------------------------------------------------ 1

2. Índex --------------------------------------------------------------------------------------- 2-3

3. Cita d’Eudald Carbonell ------------------------------------------------------------- 4

4. Introducció ------------------------------------------------------------------------------- 5-14

4.1 Conceptes previs relacionats amb la temàtica de la investigació. -------- 7-9

4.1.1 Algunes nocions inicials sobre les TIC ----------------------------- 7-8

4.1.2 Acotacions del terme TIC en la present recerca------------------- 8

4.1.3 Què entenem per alumnat nouvingut?------------------------------- 8

4.1.4 Què entenem per aula d’acollida? ------------------------------------ 8-9

4.2 Dades introductòries ---------------------------------------------------------------- 10-14

4.2.1 Evolució de l’alumnat nouvingut als darrers cursos escolars -- 10

4.2.2 Comparativa alumnat estranger Espanya-Catalunya ------------- 11

4.2.3 Distribució alumnat estranger no univ.a Espanya -Catalunya -- 12

4.2.4 Alumnat estranger per titularitat del centre i comarques -------- 13

4.2.5 Com s’aborda aquesta nova situació? ------------------------------- 14

5. Objectius concrets del projecte ----------------------------------------------------- 15

6. Hipòtesis i subhipòtesis que generen la recerca---------------------------- 16

7. Metodologia ------------------------------------------------------------------------- 17-82


3

PRIMERA FASE: treball de recerca

7.1 El qüestionari -----------------------------------------------------19-21

7.2 Les entrevistes. ---------------------------------------------------22-24

7.3 Relació obj. de la recerca amb les preguntes dels 2 instruments 25-28

7.4 Model de qüestionari ---------------------------------------------29-32

7.5 Model d’entrevista al professorat i expert. ----------------------- 33

7.6 Fase 1. Resultats del qüestionari.. --------------------------------34-45

7.7 Resum de les conclusions del qüestionari.. -----------------------46

7.8 Fase 1. Resultats de les entrevistes al professorat. ---------------47-67

7.9 Resum de conclusions de les entrevistes al professorat ----------68-69

7.10 Fase 1. Resultats de les entrevistes d’expert --------------------70-73

8. Conclusions ------------------------------------------------------------------------------ 74-

83

9. SEGONA FASE: l’espai web /~jortega3----------------------------------------- 84-

110

10. TERCERA FASE: d’implementació, difusió-ubicació telemàtica ----- 111

11. Bibliografia ------------------------------------------------------------------------------- 112

12. Llistat de pàgines Webs consultades ---------------------------------------------- 113-120

13. Materials telemàtics-------------------------------------------------------------------- 120

14. Llistat d’annexes en format digital ------------------------------------------------ 120

15. Llistat d’annexes en format paper------------------------------------------------- 120

16. Agraïments ------------------------------------------------------------------------------- 120


4

3.-CITA

“Les noves tecnologies al servei de l’educació poden convertir el món urbà en una xarxa educadora i transformadora en línia. Els serveis de terminals

al carrer i a les institucions han de permetre que el ciutadà pugui aprendre sense haver de desplegar una gran quantitat d’energia que probablement li cal per a d’altres activitats. Les noves tecnologies poden ajudar de forma clara a aquestes realitzacions pràctiques, la creació virtual, així com la utilització de tot tipus de suports, poden conferir al projecte una morfologia actual i futura, si pensem en la humanització a través de la tecnologia com a procés”.

(CARBONELL, E. El naixement d’una nova consciència. Ara llibres. Barcelona 2007: 133)


5

4.-INTRODUCCIÓ

Aquests treball de recerca educativa”Nou alumnat, nous recursos matemàtics” té un doble objectiu. Per una banda esbrinar com es gestionen en el quotidià als IES catalans les classes de matemàtiques amb alumnat nouvingut. Per altra, a partir del coneixement d’aquesta realitat, el treball intenta aportar per mitjà d’un espai web, tot un seguit de recursos, eines i enllaços que puguin servir a qualsevol docent de matemàtiques a atendre les necessitats detectades pel professorat de matemàtiques que imparteix classes a l’alumnat nouvingut d’ESO .

"En Internet existe el mayor encuentro multicultural y la mayor coincidencia tecnológica de todos los tiempos" (C. Alonso, D. Gallego, 2003)

“Las TIC se han convertido en un eje transversal de toda acción formativa donde casi siempre tendrán una triple función: como instrumento facilitador los procesos de aprendizaje (fuente de información, canal de comunicación entre formadores y estudiantes, recurso didáctico...), como herramienta para el proceso de la información y como contenido implícito de aprendizaje (los estudiantes al utilizar las TIC aprenden sobre ellas, aumentando sus competencias digitales). Así, hoy en día los formadores necesitan utilizar las TIC en muchas de sus actividades profesionales habituales (ver http://dewey.uab.es/pmarques/docentes.htm )

D’aquesta manera plantejo un treball diferenciat en dues fases, la primera en la qual es desenvoluparà el treball d’investigació, amb la finalitat de verificar o no els objectius i hipòtesis, on es recullen les demandes d’aquest professorat. La segona fase consistirà en crear un espai Web que doni respostes a les necessitats i inquietuds manifestades pel professorat a la fase inicial. Surt com a eix ideològic d’aquest espai la necessitat de recopilar per mitjà d’un únic lloc telemàtic un conjunt d’enllaços a treballs d’altres docents del camp de les matemàtiques.

El treball s’emmarca dins el nivell de l’Ensenyament Secundari Obligatori de l’escola pública catalana i s’apropa al concepte d’alumnat nouvingut des de la concepció expressada pel Departament d’Educació : alumnat incorporat al sistema educatiu català en els darrers 2 anys.

El títol del treball suggereix la idea de generar noves vies que ajudin a l’alumnat nouvingut en el procés d’acollida i que des de la motivació que les TIC aporten es faci més fàcil aquest procés, tant per al nouvingut com per al docent. El projecte es basa en la idea que les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació) poden ser un bon instrument que faciliti els aprenentatges matemàtics, ajudi al coneixement de l’idioma català i afavoreixi el procés d’acollida.

El treball de la recerca intenta donar resultats satisfactoris a interrogants com aquests:

1.-El professorat coneix els recursos matemàtics existents a Internet?. I en cas afirmatiu, utilitza aquests espais? Quins espais acostuma a utilitzar? Quins són els espais que millor valora?


6

2.-En realitat. Estic atenent aquesta diversitat d’alumnat com es mereix?

3.-Realment “Hao XXYYZZ” (en referència a qualsevol alumnat nouvingut) entenc el que li proposo?

El treball pretén d’aquesta manera abordar les temàtiques proposades des d’una perspectiva exploratòria sent conscient intentar el tractament dels temes des d’altra visió requeriria major temps per abordar l’estudi en la seva totalitat.


7

4.1-Conceptes previs relacionats amb la temàtica de la investigació

Aquest treball de investigació gira al voltant d’un seguit de nocions que a continuació exposaré: les vinculades amb les TIC i les que ho fan amb l’alumnat nouvingut.

4.1.1-Algunes nocions inicials sobre les TIC

TIC: és l' acrònim de Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Les anomenades NTIC: “Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació” Agrupen un conjunt d’elements, generalment aparells i programes (maquinari i programari), necessaris per a gestionar la informació (emmagatzemar-la, distribuir-la, trobar-la...) Podem considerar les NTIC, un concepte dinàmic, per exemple: a la fi del segle XIX el telèfon podria ser considerat “una nova tecnologia” segons les definicions actuals. Aquesta mateixa definició es podria aplicar a la televisió quan va aparèixer i es popularitzà en la dècada dels 50 del segle passat. No obstant això, avui no les posaríem en una llista de NTIC i és molt possible que avui en dia, els ordinadors ja no puguin ser qualificats de noves tecnologies. En un context ampli, podem considerar que el telèfon, la televisió i l’ordinador formen part del que avui anomenem TIC, tecnologies que afavoreixen la comunicació i l’intercanvi d’informació en el món actual.

D’acord amb diferents estudis realitzats sobre la temàtica (Cabero, 1999; Majó y Marquès, 2002; Tejada, 1999), podem resumir així les competències en TIC que han de tenir els docents:

“- Tener una actitud positiva hacia las TIC, instrumento de nuestra cultura que conviene saber utilizar y aplicar en muchas actividades domésticas y laborales. - Conocer los usos de las TIC en el ámbito educativo. - Conocer el uso de las TIC en el campo de su área de conocimiento. - Utilizar con destreza las TIC en sus actividades: editor de textos, correo electrónico, navegación por Internet.... - Adquirir el hábito de planificar el currículum integrando las TIC (como medio instrumental en el marco de las actividades propias de su área de conocimiento, como medio didáctico, como mediador para el desarrollo cognitivo) - Proponer actividades formativas a los alumnos que consideren el uso de TIC - Evaluar el uso de las TIC.”

En paraules de Kofi Annan, (ex-secretari general de l’ONU, discurs inaugural de la primera fase de la WSIS, Ginebra 2003) :

“Les tecnologies de la informació i la comunicació no són cap panacea ni fórmula màgica, però poden millorar la vida de tots els habitants del planeta. Disposem d’eines per a arribar als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, d’instruments que faran avançar la causa de la llibertat i la democràcia, i dels mitjans necessaris per a propagar els coneixements i facilitar la comprensió mútua”

A l’àmbit educatiu català queda reflectit a les Instruccions de començament de curs 2006-07,on es donen les nocions essencials sobre la vinculació de les Tic al currículum escolar i les instruccions per a la seva utilització: “Tecnologies de la informació i la comunicació. Les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen múltiples


8

recursos per a l’acció didàctica i per a l’aprenentatge de l’alumnat, i esdevenen un element de motivació i de dinamització dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge. En la incorporació de les TIC en l’activitat educativa cal tenir en compte que:

– les TIC han de ser presents en les activitats del currículum, no sols com a coneixement, sinó també i molt especialment com a eines procedimentals que afavoreixen la innovació pedagògica i l’autonomia en els aprenentatges de l’alumnat;…” (RESOLUCIÓ de 30 de juny de 2006, per la qual s’aproven les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics d’educació secundària per al curs 2006-2007. p.2599-2600: 16)

4.1.2-Acotacions del terme TIC en la present recerca

Tal com queda palès a la definició, el significat del terme TIC és molt ampli i he cregut convenient acotar-lo, d’una banda partint de la possibilitat de disposar d’una connexió a Internet a través d’ordinador, d’altra banda el caire de la recerca prescriu que em centri en els espais matemàtics que puguin semblar més adients per al treball de l’àrea matemàtica amb les característiques generals del grup d’alumnat on es centra la investigació.

Així doncs s’analitzarà :

• Espai web de la XTEC: o IES catalans: departament de matemàtiques i enllaços matemàtics. o Espais web personals de matemàtiques d’ESO. o Web Quest i Quaderns virtuals de temàtica matemàtica per a ESO.

• Portal educatiu www.edu365.cat • Pàgines web de professorat de la resta de l’Estat. • Pàgina web del CNICE. • Altres indrets web de rellevància amb la temàtica.

4.1.3-Què entenem per alumnat nouvingut?

És l’alumnat arribat al sistema educatiu català no universitari en els darrers 2 anys. Al qual se li proporciona una atenció adequada a les necessitats i als progressos relacionals i lingüístics, sense perdre el contacte amb la resta del grup-classe al qual estigui adscrit. Font: ORIENTACIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE LES AULES D’ACOLLIDA PER AL CURS 2006-07

4.1.4-Què entenem per Aula d’Acollida?

“L’arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut, especialment durant els darrers anys, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa. L’acollida d’aquest alumnat, que ha de ser un dels primers objectius del centre educatiu, ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.


9

Per poder garantir aquest procés, cal preveure una sèrie de mesures específiques que facilitin l’acompanyament de l’alumnat i les seves famílies en la seva arribada a un context social i cultural completament nou. Aquestes mesures han de dissenyar una sèrie d’actuacions que assegurin una acollida càlida a l’alumnat i a les seves famílies, l’organització d’un itinerari d’integració, l’establiment dels suports específics necessaris i la previsió de les mesures de seguiment i avaluació. Una de les eines que poden contribuir a l’èxit de l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut és l’aula d’acollida. Cal entendre l’aula d’acollida com un marc de referència i un entorn de treball obert dins del centre educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i que ajuda a resoldre les inquietuds del conjunt del professorat davant la nova realitat. Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc... que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària. Aquesta pàgina vol oferir un conjunt de recursos i materials per facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut al centre educatiu i presentar propostes per a ser utilitzades a l’aula d’acollida”. Font: Espai LIC, Alumnat Nouvingut Presentació (http://www.xtec.cat/lic/nouvingut/index.htm). En aquesta presentació es fa una síntesi de les explicacions exposades a les Instruccions per a l’organització i el funcionament de centres educatius públics d’educació secundària per al curs 2006-2007. (Resolució de 30 de juny de 2006. Pàgines 2570-2571)

L’objectiu d’aquesta recerca no és el de conèixer els mecanismes o dispositius que els IES han utilitzat per a atendre aquest alumnat. A Catalunya han estat moltes les experiències dutes a terme en aquest sentit, com per exemple la de l’IES Tarradell explicada a “Cuadernos de Pedagogía”1 o la ponència en el marc de les II Jornades d’intercanvi d’experiències d’acolliment d’alumnat nouvingut a càrrec de la Sra. Pepa Feixas2, : l’organització de grups flexibles de llengua constitueixen exemples clars d’afrontar amb èxit aquesta diversitat.

La idea central que condueix aquesta recerca ha de ser la de recopilar en un únic espai web materials matemàtics ja existents a Internet que poden servir de suport en l’aprenentatge de les matemàtiques de l’alumnat nouvingut de secundària.

1 IES Tarradell: la vida por dentro. Cuadernos de Pedagogía, nº 354, febrero de 2006. Pàgs 56-75 2 Feixas, Pepa. Profesora i Cap d’Estudis a l’IES Miquel Taradell., comunicació en el marc de les II Jornades d’intercanvi d’experiències d’acolliment d’alumnat nouvingut . ICE UAB, 18 de marc de 2006.


10

4.2-DADES INTRODUCTÒRIES

4.2.1-Evolució de l’alumnat nouvingut als darrers cursos escolars.

Si observem la gràfica ens adonem de l’evolució que ha tingut l’arribada d’alumnat estranger en el període dels cursos escolars 1991/92 al curs 2006/07 a Catalunya en els nivells educatius no universitaris.

Font: Departament d’Educació Generalitat de Catalunya (2006) A educació secundària el nombre d’alumnes considerats com a nouvinguts ha estat de 6694 a l’inici del present curs escolar (2006-2007), aquesta xifra augmenta un augment de 2284 alumnes nouvinguts, respecte al curs anterior 2005-06, on el nombre d’alumnat atès a les aules d’acollida era de 4410 alumnes ( d’un total de 31218 alumnes estrangers d’ESO). Fent una comparació amb el nombre total d’alumnat a la secundària catalana podem dir que les dades representen per al curs escolar 2005-06 un 14,13% de l’alumnat estranger va ser atès en aules d’acollida. Tot i això podem afirmar a l’hora d’interpretar les dades que convé distingir i no confondre en cap moment alumnat estranger amb alumnat nouvingut, un aspecte que per la naturalesa de la recerca no serà abordat, però si tingut en compte.

0

20000

40000

60000

80000

100000

120000

140000

1991-1992

1995-1996

1999-2000

2000-2001

2001-2002

2002-2003

2003-2004

2004-2005

2005-2006

2006-2007

9.868 16.921 19.793 23.778

34.797

51.926

74.491

93.831

106.746

120.850

0,81 %

5,4 %

7,65 %

9,3 %

10, 5 %

11,7 %


11

4.2.2-Comparativa alumnat estranger Espanya-Catalunya.

A l’observà les dades del MECD(2005) i del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya descriu l’evolució de l’alumnat no universitari a Catalunya (curs 93/94-05/06) i la seva comparació amb el conjunt de l’Estat espanyol:

España Cataluña

CURSO Alumnado extranjero3

Total alumnado

% Alumnado extranjero

Alumnado extranjero

Total alumnado

% Alumnadoextranjero

1993-94 50.076 8.051.040 0,62 14.775 1.178.505 1,25 1994-95 53.213 7.864.884 0,67 16.388 1.162.348 1,41

1995-96 57.406 7.667.516 0,74 169654 16.930 1.130.663

1,50 1,49

1996-97 61.686 7.495.588 0,82 18.363 18.371 1.095.292

1,68

1997-98 72.179 7.309.096 0,99 20.090 20.136 1.098.546 1,83

1998-99 78.183 7.128.251 1,10 16.8515 16.875 1.025.548 1,64

1999-00 100.940 6.965.380 1,45 19.821 19.790 1.000.854 1,98

2000-01 134.184 6.887.096 1,95 24.902 24.899 991.524 2,51 2001-02 197.872 6.830.185 2,90 36.308 36.296 993.963 3,65

2002-03 296.312 6.843.646 4,33 54.009 54.000 1.011.869

5,33

2003-04 392.039 6.903.005 5,68 77.273 77.008 1.036.370 7,45 7,43

2004-05 447.165 6.933.255 6,45 89.031 91.941 1.054.652 8,38 8,72 2005-06 529.461 6.977.571 7,59 110.388 107472 1.040.094 10,61 10,33 Font: Pàmies,2006. A partir dades MECD (2005) i Departament d’Educació Generalitat de Catalunya Ens adonem del continuat augment d’alumnat estranger a Catalunya en major

percentatge respecte a la mitjana de la resta d’Espanya.

Aquests augment d’estrangers s’ha incrementat a totes les etapes però amb major

intensitat a l’Educació Infantil, Primària i Secundària:

Las cifras difieren. Para la primera de las columnas las cifras son del MECD, para las segundas los datos provienen del Departament d’Ensenyament de la

Generalitat de Catalunya. (Pàmies, 2006).


12

4.2.3-Distribució de l’alumnat estranger no universitari a Espanya i a Catalunya.

“Alumnado extranjero por enseñanza no universitaria en España en Régimen General (1995/96 – 2004/05)” Curso académico

1995/96 1996/97 1997/9 8 1998/9 9 1999/00 2000/0 1 2001/0 2 2002/0 3 2003/0 4 2004/0 5

T O T A L 57.406 61.686 72.179 78.183 100.940 134.18 4 197.87 2 296.31 2 392.03 9 447.16 5

E. Infantil / Preescolar 9 . 5 72 10.448 12 .26 0 12 .38 7 17.148 24.57 1 39 .04 8 60 .04 2 78 .98 6 83 .35 3

E. Primaria /EGB 38.397 35.374 34 .92 3 34 .01 7 43.943 59.38 7 87 .68 5 132.45 3 174.72 1 199.41 8

E d u c a c i ó n E s p e c i a l 1 5 0 1 5 9 2 3 5 1 7 8 3 3 0 4 2 8 5 6 0 9 6 5 1 .331 1 .788

E S O 2 . 4 90 7.645 15.16 7 22 .55 8 29.644 38.16 3 55 .24 6 80 .28 6 106.92 9 124.32 0

Bachil leratos 4 . 5 18 5.480 6 .711 6 .311 6 . 2 35 7 .061 8 .605 12.09 9 15 .44 4 19 .22 2

Formación profesiona l 2 . 2 79 2.580 2 .883 2 .732 3 . 6 40 4 .574 6 .728 10.46 7 14 .62 8 19 .06 4 Fuente: MEC (2005) A Catalunya, quasi tres quartes parts de l’alumnat estranger no universitari es troben als

nivells d’ensenyament Primària i Secundària (Carrasco i Molins, 2004)

“Alumnado extranjero por enseñanza no universitaria en Cataluña en Régimen General (1995/96 – 2004/05)” Curso académico 1995/96 1996/97 1997/98 1998/99 1999/00 2000/01 2001/02 2002/03 2003/04 2004/05 T O T A L 16.975 18.313 20.136 16.875 19.79 3 24.900 36.301 54.009 77.017 89.031 E. Infantil / Preescolar 3.523 3.941 4 . 7 2 3 3.17 6 3.678 4 . 8 0 2 7 . 5 1 9 1 1 . 8 4 1 1 7 . 6 9 3 2 0 . 1 7 8 E. Primaria /EGB 10.456 10.354 9 . 8 8 9 7.08 7 8.002 9 . 6 1 8 1 4 . 6 6 4 2 2 . 6 3 6 3 2 . 7 6 1 4 0 . 2 4 5 E d u c a c i ó n E s p e c i a l 4 8 5 8 9 5 1 0 6 1 4 4 1 9 6 2 3 2 3 8 3 5 3 6 6 9 9 E S O 4 2 7 1.645 3.171 4.61 6 6.338 8 . 1 7 7 1 1 . 0 9 0 1 4 . 9 5 5 2 0 . 2 3 3 2 3 . 5 3 2 Ed.Secund Post Oblig 2.521 2.373 2.258 1.89 0 1.631 2 . 1 0 7 2 . 7 9 6 4 . 1 9 4 5 . 7 9 4 7 . 2 8 7 Font: Servei d’Estadística. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya (2005)

Les dades també ens informen que l’escolarització de l’alumnat estranger a les diferents comarques de Catalunya s’està entomant bàsicament en els centres escolars públics.


13

4.2.3-Alumnat estranger. Curs 2004/05. Nivell E.S.O. Per titularitat del centre i comarques.

Alumnes estrangers. Curs 2004/05. Nivell E.S.O. Per titularitat del centre i nivells. Comarques, àmbits i províncies. Font:Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació. Servei d'Estadística, Informació i Documentació.

Sector públic Sector privat Alt Camp 125 16 Alt Empordà 610 65 Alt Penedès 245 25 Alt Urgell 55 34 Alta Ribagorça 6 -

Anoia 159 61 Bages 285 135 Baix Camp 542 90 Baix Ebre 304 39 Baix Empordà 473 78

Baix Llobregat 1 789 179 Baix Penedès 350 15 Barcelonès 6 477 1 928 Berguedà 88 4 Cerdanya 24 3

Conca de Barberà 51 8 Garraf 337 49 Garrigues 38 20 Garrotxa 93 74 Gironès 511 242

Maresme 853 329 Montsià 297 5 Noguera 125 16 Osona 308 243 Pallars Jussà 31 6

Pallars Sobirà 16 - Pla d'Urgell 110 11 Pla de l'Estany 88 5 Priorat 22 - Ribera d'Ebre 52 2

Ripollès 17 14 Segarra 104 - Segrià 448 53 Selva 526 59 Solsonès 17 5

Tarragonès 745 107 Terra Alta 24 - Urgell 94 44 Val d'Aran 10 - Vallès Occidental 1 666 520 Vallès Oriental 822 111

Catalunya 18 937 4 595 Àmbit Metropolità 12 189 3 141 Comarques Gironines 2 318 537 Camp de Tarragona 1 835 236 Terres de l'Ebre 677 46 Àmbit de Ponent 919 144 Comarques Centrals 857 448 Alt Pirineu i Aran 142 43

Barcelona 13 029 3 584 Girona 2 342 540 Lleida 1 054 189 Tarragona 2 512 282


14

La desproporció d’estrangers entre el sector educatiu públic i privat propicia que la present recerca es centri només en els centres públics de secundària.

4.2.4-Com s’aborda aquesta nova situació?.

L’escola pública catalana atén aquesta realitat amb un considerable esforç. En els darrers tres cursos escolars només a secundària s’han creat 347 Aules d’Acollida, (a partir d’ara A.A.)

evolució A.A. ESO

310

347

0

50

100

150

200

250

300

350

400

2005-06 2006-07

Aquestes A.A. atenien a l’inici del curs escolar 2006-07 a 6694 alumnes de secundària. Les projeccions estadístiques preveuen un increment a mida que el curs es desenvolupa.

ALUMNAT A.A. (ESO)

4410

6694

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

2005-06 2006-07

Les dades evidencien l’esforç en mitjans que l’administració educativa aboca en afrontar aquesta situació. Però en un context escolar contínuament canviant, aquests esforç resulta suficient?, i el professorat, considera suficients aquests recursos que l’administració aboca?

En aquest sentit la recerca pretén donar resposta des de la recopilació de materials específics per l’àrea de matemàtiques a les creixents necessitats del professorat que en la seva tasca diària esmerça els seus esforços en l’atenció de l’alumnat nouvingut.


15

5.-Objectius concrets del projecte.

OBJECTIUS GENERALS

OBJTECTIUS TERMINALS

1.1.Recopilar, avaluar i difondre els resultats d’una selecció d’espais didàctics amb suport TIC provinent de tres blocs d’ estudi: Portals educatius, Webquest i Quaderns Virtuals; destinats a potenciar i facilitar l’aprenentatge matemàtic en l’alumnat nouvingut.

1.2.Implicar el professorat desconeixedor de recursos matemàtics basats en les TIC, en la seva utilització a l’aula.

1.3. Oferir al professorat espais telemàtics avaluats pels propis usuaris docents.

1.4. Agilitzar la comunicació entre els membres de la comunitat educativa utilitzant suports basats en les TIC

1.-Avaluació dels materials matemàtics amb suport TIC utilitzables pel professorat que treballa amb alumnat nouvingut.

1.5. Millorar els resultats acadèmics a l’àrea matemàtica entre l’alumnat nouvingut.

1.6.Despertar l’interès de l’alumnat per les àrees científiques.

2.1.Progressar en l’adquisició de coneixements matemàtics emprant les TIC com a instruments habituals del treball matemàtic, així com d’altres recursos cibernètics afavoridors de l’ús del català com a llengua habitual de comunicació.

2.2.Potenciar els hàbits de treball i col·laboració amb l’ajut de les TIC

2.3.Millorar els processos d’acollida amb la utilització de les TIC.

2.4.Fomentar els hàbits de treball entre l’alumnat.

2.-Facilitar amb l’ajut de les TIC l’aprenentatge de les matemàtiques en l’alumnat nouvingut d’ESO desconeixedor del català i castellà.

2.5.Gaudir amb la feina ben feta.

2.6. Valorar la importància de l’àrea matemàtica en contextos diferents.

T.1.Fomentar l’ús de la llengua catalana com a mitjà habitual de comunicació T.2.Crear enllaços amb altres àrees curriculars d’interès.

OBJECTIUS TRANSVERSALS

T.3.Facilitar eines de traducció d’idiomes diferents al català basades en TIC.


16

6-Hipòtesi i subhipòtesis que generen la recerca:

La hipòtesi (H) la formularé en aquest sentit:

“LA UTILITZACIÓ DE SUPORTS TIC DURANT LES CLASSES DE MATEMÀTIQUES, ON HI HA ALUMNAT NOUVINGUT, FACILITA L’APRENENTATGE MATEMÀTIC D’AQUEST ALUMNAT, TOT I EL SEU DESCONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA I CASTELLANA”.

Subhipòtesi (SH1):

Aquesta millora serà més ràpida si el professorat coneix, disposa i utilitza un espai a Internet on els recursos matemàtics puguin ser penjats, aconsellats, analitzats i valorats pels propis professionals docents que treballen amb aquest alumnat nouvingut.

Subhipòtesi (SH2):

La utilització de materials TIC que faciliten la traducció d’espais telemàtics (webs, ...) entre idiomes diferents afavoreix el procés d’acollida.


17

7.-METODOLOGIA

La recerca educativa constarà de tres fases.

PRIMERA FASE: treball de recerca.

Es desenvoluparà la primera fase de la recerca encaminada a esbrinar i aportar dades que determinin la verificació o no dels objectius i hipòtesis del treball d’investigació.

Per a dur a terme l’estudi que tindrà una doble vessant: quantitativa i qualitativa, s’utilitzaran com a primer instrument el qüestionari (anàlisi quantitatiu) i posteriorment , un segon instrument, l’entrevista , ens aportarà les dades qualitatives que ajudaran a concretar el conjunt total de dades obtingudes.

En paraules de la investigadora post-doctoral Ercilia García de l’IESE i el professor de la UAB Jordi López Sintas6: “La combinació de mètodes d’ investigació qualitatius i quantitatius en el mateix projecte permet l’adquisició d’un coneixement més profund, així com la verificació de les dades més exactes que el que permetria l’ús d’una única metodologia”.

Les informacions obtingudes per la fusió de resultats d’ambdues tècniques quedaran complementades amb les aportacions dels experts que per mitjà de l’entrevista in-situ oberta –semidirigida, ajudaran a donar més rigor i universalització al treball.

S’iniciarà la Segona Fase: creació d’un espai web recopilatrori de materials i instruments útils per a la docència matemàtica amb alumnat nouvingut. Per mitjà d’aquesta web que servirà també per a fer la difusió dels resultats de l’estudi, es pretén crear un espai de recopilació i valoració de materials matemàtics que ens puguin ser d’utilitat per a treballar les matemàtiques amb l’alumnat nouvingut d’ESO.

SEGONA FASE: espai web http:///www.xtec.cat/~jortega3

Per mitjà de la creació d’un espai web es farà la difusió dels resultats de la primera fase i es crea un espai de recopilació i unificació de recursos matemàtics. La idea bàsica serà reunir en un únic espai tot un seguit d’enllaços a treballs elaborats per altres docents. En aquests espai web hi haurà un apartat d’avaluació de materials web realitzats per docents de la Xtec.

D’aquesta manera a més de recopilar els materials matemàtics, es crea un lloc que atengui les demandes d’una gran part del professorat, qui exposava reiteradament la manca d’un lloc on els materials poguessin estar ordenats i recopilats; evitant així pèrdues de temps innecessàries.

L’espai Web està dotat d’una sèrie de recursos de suport on-line, a més dels de caire matemàtic, que considero de gran utilitat per a atendre a l’alumnat nouvingut: traductors, enciclopèdies, diccionaris i cercadors.

6 García, Ercilia i López, Jordi: "Contingency Table: A Two-Way Bridge between Qualitative and Quantitative Methods". a Field Methods (14-3). Agost de 2002.


18

TERCERA FASE d’implementació: difusió-ubicació telemàtica dels elements de cada bloc d’estudi amb els enllaços més rellevants dels espais recopilats.

La difusió caldrà fer-la a través de les eines oficials que des de la SGTI del Departament d’Educació autoritzi, amb tal finalitat utilitzaré l’espai web en la pàgina de la XTEC: http://www.xtec.cat/~jortega3 .

Aquest espai serà el lloc web oficial de difusió general, i la seva finalitat serà, una vegada finalitzada la recerca posar a l’abast de la comunitat educativa en format web els resultats d’aquesta.

www.xtec.es/~jortega3


19

PRIMERA FASE: treball de recerca.

7.1-El Qüestionari

.-FASE DE PREPARACIÓ:

Durant la preparació de les preguntes he partit de les premisses teòriques següents: preguntes relacionades amb els objectius de la investigació, preguntes neutres, fàcils d’entendre i de respondre. El temps per a omplir-lo no supera els cinc minuts, pel disseny del mateix pràcticament només cal marcar en la casella de la resposta triada i només en el darrer bloc cal escriure amb amplitud.

El qüestionari ha estat preparat en base als objectius del Projecte de la Investigació. Abans de fer-lo públic ha estat contrastat tant per professorat relacionat amb la temàtica com per tutor de la recerca. Més tard he fet un pre-test del mateix fent que el contestessin 8 docents de diferents àrees geogràfiques; els comentaris de millora són introduïts en el redactat definitiu. Acabada aquesta fase de pre-test, passo a la seva publicació telemàtica a través del meu espai web (http://www.xtec.cat/~jortega3).

Una vegada publicat, inicio la primera fase de contactes, utilitzo una base de dades d’Acces amb les adreces electròniques de 465 IES catalans I el programa Outlook Office. El text del primer missatge de contacte inicial amb els IES és pot consultar a l’apartat d’annexos (ANNEX 1)

El procediment de difusió del missatge el faig de manera no massiva en diferents etapes i dies a fi d’aconseguir saltar tots els filtres antispam dels diferents servidors. Realitzo algunes trucades aleatòries a diferents IES on em confirmen la seva recepció.

La recollida de dades es centralitza a través d’un aplicatiu del servidor de la Universitat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, per mitjà de la gestió realitzada pel professor i assessor de l’ICE de la U.B. Francesc Martínez Olmo.

En la primera data que vaig triar per a baixar-me les dades de resposta al QÜESTIONARI, m’adono que només l’han respost 6 IES dels 465 a qui vaig adreçar el missatge: un escàs 1,29 % de la població...?

Davant d’aquest panorama, el 6 de novembre inicio una segona tramesa d’e-mail als 459 IES que no varen contestar, en aquest segon e-mail, els hi comunico que la data límit per a contestar-lo finalitzarà el proper 21 de novembre. Aquesta segona tramesa constarà a l’apartat d’annexos (ANNEX 2)


20

Rebo alguns missatges indicant-me que les característiques d’acollida a nouvinguts al seu IES no s’adapten al model de preguntes i excusen la seva realització, missatges que contesto hi agraeixo; una vegada més verifico que la transmissió dels missatges està funcionant. D’altra banda, junt amb el segon E-mail recordatori, amplio la transmissió als CRPs i els hi demano facin la màxima difusió. En aquest sector rebo missatges (10 de 65 ) que m’informen dels diferents espais on han fet difusió de la meva web.

Una vegada fet aquests segon recordatori enceto una selecció aleatòria de trucades a diferents IES on demana contactar directament amb el professorat encarregat de l’Aula d’Acollida. Tot i la bona predisposició general dels meus interlocutors no resulta una tasca senzilla trobar-los en el moment de la meva primera trucada i això em comporta una gran inversió de temps. Veient la lentitud del sistema telefònic i la gran quantitat de trucades que el mètode de interlocució em comporta,..., afegeixo una quarta via de comunicació en aquest cas per mitjà d’entregar el text d’E-mail en pròpia mà, la qual cosa comporta haver de contactar amb alguns professors coneguts, fer-li arribar el contingut de l’E-mail i resto a l’espera que aquest interlocutor a la vegada, li doni en pròpia mà al destinatari final (espero que així s’ampliï el nombre de respostes).

Sobrepassada la data màxima de 21 de novembre en què havien de contestar el qüestionari, finalment el 2 de desembre decideixo fer el buidat definitiu, en aquesta ocasió tinc un total de 38 respostes (xifra inferior al 10% de la població d’estudi). Aquestes 38 respostes constitueixen la mostra d’anàlisi a partir d’aquesta tècnica. (ANNEX 3 Model de Qüestionari)

El buidat

Les preguntes estan agrupades en 7 blocs diferents. Els tres primers blocs són de caire introductori e identificatiu de la persona que ho contesta. El bloc quart analitza numèricament l’ús de metodologia TIC en la docència matemàtica amb nouvinguts; aquest bloc és compon de 10 preguntes que han de ser valorades a partir de la cinquena de 0 a 10 en funció del major grau d’acord amb l’enunciat de la pregunta. El bloc cinquè analitza quantitativament els hàbits del professorat en quant a ús telemàtic. El bloc sisè analitza a partir de la valoració de 0 a 10 el grau de satisfacció de determinats recursos TIC, deixant opció en les tres darreres preguntes a escriure el nom d’espais que l’entrevistat consideri per a aconsellar. El bloc setè és un espai obert on apuntar aquelles observacions que es considerin oportunes.

o Tipus de preguntes que s’utilitzen:

En els blocs 1,2 i 3: dades del participant. Introductòries.

En el bloc 4 les dues primeres són quantitatives, obertes-excloents i en escala de raó. La tercera del mateix bloc és tancada-excloent i dicotòmica. Les preguntes 4 a la 10 són totes de tipus tancada-excloent i ordinal.


21

En el bloc 5 es tracta d’una pregunta amb 10 possibilitats de resposta, d’aquestes 10 possibilitats 7 en són tancades i 3 obertes. L’entrevistat té així la possibilitat d’aportar respostes no suggerides en els espais oberts. La interpretació de les respostes serà en tot cas de caire nominal.

En el bloc 6 les 10 preguntes són tancades-excloents i les respostes seran de tipus ordinals ( ordenades per intensitat de 0 a 10).

En el bloc 7 es tracta d’un espai obert per descriure observacions

o La matriu de recollida de dades:

Es confegeix a partir de la importació de les dades del Servidor de la U.B.es confegeix i analitza utilitzant el full de càlcul en Excel.(ANNEX 4)

.-FASE D’ANÀLISI: la duc a terme a través d’una graella en Excel on importo les dades des de la base de recepció telemàtica, utilitzant les funcions estadístiques del mateix programa.

La metodologia per a omplir el qüestionari és totalment telemàtica i s’accedeix per mitjà del meu espai web, fet que facilita el depurat en el buidatge, s’evita així la presència de respostes il·legibles o incomprensibles , ...etc. Una vegada revisades les respostes procedeixo a l’anàlisi pròpiament, els resultats d’aquest els presento a continuació en els diferents gràfics i informes.


22

7.2-LES ENTREVISTES:

Redacto les preguntes de les entrevistes i començo a contactar amb els diferents IES a concretar el dia i hora d’entrevista, en alguns casos aquesta concreció de dates és àgil i ràpida, en altres les trucades per a trobar a la persona interessada es van multiplicant... Convé destacar la bona acollida rebuda pels membres dels equips directius a qui vaig presentar me i explica’ls el motiu de la meva trucada, així com la bona predisposició i amabilitat amb que el professorat entrevistat em va dedicar en tot moment.

.-NOMBRE D’ENTREVISTES GENERALS: realitzo 7 entrevistes a professorat que imparteix les matemàtiques amb alumnat nouvingut d’ESO, ja sigui a l’aula d’acollida o bé a l’aula ordinària.

.-NOMBRE D’ENTREVISTES D’EXPERT: realitzo 1 entrevista a 1 professional amb experiència reconeguda en el treball amb alumnat nouvingut des d’un vessant més relacionat amb l’àrea de la pedagogia. Tot hi haver estat planificada una segona entrevista amb un segon expert (que estava destinat temporalment als Estats Units de Nord Amèrica), aquesta finalment, no es va poder dur a terme per haver perllongat la seva investigació en aquell país.

.-NOMBRE TOTAL D’ENTREVISTES: 8

.-CALENDARI D’ENTREVISTES:

Les entrevistes es duen a terme a partir del 21 de novembre i la primera quinzena d’abril de 2007.

L’ENTREVISTA AL PROFESSORAT DE MATEMÀTIQUES AMB ALUMNAT NOUVINGUT

• Àmbit analitzat: 7 IES del territori català.

• Tipologia: entrevista insitu-semiestructurada. • A qui va dirigida l’entrevista?: professorat que imparteix matemàtiques

a l’alumnat nouvingut d’ESO. • Naturalesa de les preguntes: obertes, guiades i de confrontació. • Tècnica d’enregistrament: Totes les entrevistes han estat gravades en

format digitalitzat ZVR de Philips i transformades a través de software a format WAV.

• Què és una entrevista semiestructurada? eina de treball varem utilitzar l’entrevista semiestructurada, tècnica utilitzada freqüentment al camp de la sociologia i l’etnografia.

• Estructura de l’entrevista? Consta de quatre parts: la primera comprèn les preguntes introductòries (1 a 3). La segona descriu la situació metodològica en relació amb l’alumnat nouvingut (4-9). La


23

tercera part tracta la possible relació matemàtico-tic-llengües (10-15). Finalment s’aborden preguntes de relació Internet-metodologia matemàtica (16-19). La pregunta 20 permet redefinir o puntualitzar els aspectes anteriors o aquells que no han estat tractats.

• Ambient de l’entrevista? Distès i centrat en la temàtica.

.-ÀREES GEOGRÀFIQUES ON ES SITUEN ELS IES DELS ENTREVISTATS:


24

.-LES TRANSCRIPCIONS DE LES ENTREVISTES:

Totes les entrevistes han estat gravades en format digitalitzat ZVR de Philips i transformades a través de software a format Wav.

Les 7 entrevistes semidirigides insitu han estat transcrites intentant en tot moment seguir amb la màxima fidelitat possible les converses i explicacions mantingudes.

En tot moment l’entrevistador ha manifestat opinions sobre les respostes i en alguns moments de la transcripció s’ha obviat el llenguatge excessivament col·loquial per a modificar-lo en un llenguatge més literari. La utilització dels punts suspensius es traduirà com una pausa o dubte durant la conversa. En ocasions s’ha preferit mantenir expressions en el seu context col·loquial amb la finalitat de donar una idea més propera de l’ambient de la conversa o raonaments.

Enceto també la transcripció d’aquests espais d’entrevistes. Durant el curs de formació del passat octubre se’ns va insistir molt que era una tasca feixuga i que n’ocupava molt de temps, un dels inconvenients més importants que trobaríem seria el que aquesta tasca s’ha de fer exclusivament a ma. Aquesta mancança de recursos informàtics per a transcriure una entrevista, em va motivar a cercar per Internet si existia alguna manera de poder transcriure a text les diferents entrevistes gravades. D’aquesta manera vaig conèixer el programa Dragon Naturally Speaking, que es tracta d’un conversor de veu, amb limitacions però que pot ser útil per aquells professionals de l’entrevista; si bé el handicap més gran el vaig trobar quan em vaig adonar que el reconeixement de la veu només el fa en castellà..., vet aquí com una vegada més el món català quedava fora del context comercial en el desenvolupament de software específic. Continuo indagant en el programa a fi de veure i esbrinar si aquest greu inconvenient el puc solucionar, perquè de ser així l’eina pot ser realment útil malgrat l’alt preu que aquest software té en el “mercat convencional”. El meu procés de partida inicial per a realitzar les transcripcions consisteixen en llegir les entrevistes en castellà a través del software esmentat i una vegada aquestes són reconegudes com a text en Word intentaré fer la traducció al català a través de OpenTrad . Després d’un període de proves el mecanisme, el considero poc àgil, per la qual cosa realitzo la transcripció convencional, és a dir escolto fragments de la gravació i les escric directament. Més endavant, m’informen de l’existència d’un programa lliure: WEFT-QDA (VEURE ENLLAÇ EN BIBLIOGRAFIA), que em pot ajudar a codificar i interpretar els resultats de les transcripcions, això sí té l’inconvenient que tot està en anglès i que has de tenir una certa pràctica per a esbrinar les seves possibilitats; per això decideixo estudiar-me el manual, la cosa no sembla massa complicada..., a l’hora de realitzar l’anàlisi de les diferents entrevistes m’adono que l’eina presenta una certa complexitat, no tanta com altra programa similar l’SSPS, però que evidentment m’obliga a realitzar determinades consultes sobre funcionament a l’assessor de l’ ICE de la UB en aquesta temàtica.


25

7.3- Relació objectius de la recerca amb les preguntes dels dos instruments:

7.3.1- El qüestionari (x= la pregunta aborda aquest objectiu).

Qüestionari Obj.Gen. Obj.Terminals Obj.Transversals. Bloc preguntes 1 2 1.1 1.2 1.3 1.4 1.5 1.6 2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 2.6 Obj.T1 Obj.T2 Obj.T3

I II III IV 4.1 4.2 4.3 x x 4.4 x x x 4.5 x x x x x x x x 4.6 x x 4.7 x x x x x x 4.8 x x x x x x 4.9 x x x x 4.10 x x x x V x x x x x x VI x x x x x x x x x x x x x OBJECTIUS GENERALS 1.-Avaluació dels materials matemàtics amb suport TIC utilitzables pel professorat que treballa amb alumnat nouvingut.

Preguntes del qüestionari : 4.4 4.5 4.6 4.8 4.9 V VI OBJTECTIUS TERMINALS 1.1.Recopilar, avaluar i difondre els resultats d’una selecció d’espais didàctics amb suport TIC provinent de tres blocs d’ estudi: Portals educatius, Webquest i Quaderns Virtuals; destinats a potenciar i facilitar l’aprenentatge matemàtic en l’alumnat nouvingut.


4.8 4.9 V VI 4.4 V 1.3. Oferir al professorat espais telemàtics avaluats pels propis usuaris docents.


4.8 4.9 V VI 4.5 4.6 4.8 4.9 V VI 1.5. Millorar els resultats acadèmics a l’àrea matemàtica entre l’alumnat nouvingut.


4.5 4.5 VI


26

OBJECTIUS GENERALS 2.-Facilitar amb l’ajut de les TIC l’aprenentatge de les matemàtiques en l’alumnat nouvingut d’ESO desconeixedor del català i castellà.

Preguntes del qüestionari : 4.5 4.7 4.8 4.10 VI

OBJTECTIUS TERMINALS 2.1.Progressar en l’adquisició de coneixements matemàtics emprant les TIC com a instruments habituals del treball matemàtic, així com d’altres recursos cibernètics afavoridors de l’ús del català com a llengua habitual de comunicació.


4.5 4.7 VI 4.8 4.10 VI 2.3.Millorar els processos d’acollida amb la utilització de les TIC.


4.10 VI VI 2.5.Gaudir amb la feina ben feta. 2.6. Valorar la importància de l’àrea matemàtica en

contextos diferents. 4.5 VI 4.7 VI

OBJECTIUS TRANSVERSALS Preguntes del qüestionari :

4.3 4.4 4.5 4.7 4.10 V VI T.1.Fomentar l’ús de la llengua catalana com a mitjà habitual de comunicació 4.3 4.7 T.2.Crear enllaços amb altres àrees curriculars d’interès. 4.3 4.4 4.5 4.7 V VI T.3..Facilitar eines de traducció d’idiomes diferents al català basades en TIC. 4.7 4.10


27

RELACIÓ OBJECTIUS DE LA RECERCA AMB LES PREGUNTES DELS 2 INSTRUMENTS: 2.-L’entrevista: (x= la pregunta aborda aquest objectiu)

Obj.Gen. Obj.Terminals Obj.Transversals Entrevista 1 2 1.1 1.2 1.3 1.4 1.5 1.6 2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 2.6 Obj.T1 Obj.T2 Obj.T3

P1 P2 P3 P4 P5 x x x x x x x x P6 x x x x x x x x P7 x x x x x x x x P8 x x x x x x x x x P9 x x x x x x x x x x x x x x P10 x x x x x P11 x x x x x x x x x P12 x x x x x x x P13 x x x x x x x x P14 x x x x P15 x x x x x x x x x P16 x x x x x P17 x x x P18 x x x x x x x P19 x x x x x x x x x x x x x P20

OBJECTIUS GENERALS 1.-Avaluació dels materials matemàtics amb suport TIC utilitzables pel professorat que treballa amb alumnat nouvingut.

Preguntes de l’entrevista al professorat: P5 a P9 P11 a P13 P15 a P19 OBJTECTIUS TERMINALS 1.1.Recopilar, avaluar i difondre els resultats d’una selecció d’espais didàctics amb suport TIC provinent de tres blocs d’ estudi: Portals educatius, Webquest i Quaderns Virtuals; destinats a potenciar i facilitar l’aprenentatge matemàtic en l’alumnat nouvingut.


P9 P11 P15 P17 P18 P19 P5 P11 P12 P15 P18 P19 1.3. Oferir al professorat espais telemàtics avaluats pels propis usuaris docents.


P9 P11 P15 P16 P17 P19 P9 P13 P15 1.5. Millorar els resultats acadèmics a l’àrea matemàtica entre l’alumnat nouvingut.


P6 P7 P11 P6 P8 P11


28

OBJECTIUS GENERALS 2.-Facilitar amb l’ajut de les TIC l’aprenentatge de les matemàtiques en l’alumnat nouvingut d’ESO desconeixedor del català i castellà.

Preguntes l’entrevista al professorat:

P5 a P15 P18 P19

OBJTECTIUS TERMINALS 2.1.Progressar en l’adquisició de coneixements matemàtics emprant les TIC com a instruments habituals del treball matemàtic, així com d’altres recursos cibernètics afavoridors de l’ús del català com a llengua habitual de comunicació.


P8 P9 P11 P18 P5 P9 P11 P16 P18 P19 2.3.Millorar els processos d’acollida amb la utilització de les TIC.


P5 P9 P10 P12 P13 P14 P15 P18 P19 P5 P7 P8 P9 P10 P13 P19 2.5.Gaudir amb la feina ben feta. 2.6. Valorar la importància de l’àrea

matemàtica en contextos diferents. P5 P6 P7 P8 P9 P10 P19 P5 P6 P7 P8 P9 P10 P14 P19

OBJECTIUS TRANSVERSALS Preguntes l’entrevista al professorat:

P6 P7 P8 P9 P12 P13 P14 P15 P16 P19 T.1.Fomentar l’ús de la llengua catalana com a mitjà habitual de comunicació P6 P7 P8 P9 P12 P13 P19 T.2.Crear enllaços amb altres àrees curriculars d’interès. P6 P9 P12 P13 P14 P15 P19 T.3..Facilitar eines de traducció d’idiomes diferents al català basades en TIC. P7 P8 P9 P12 P13 P15 P16 P19


29

7.4 Model de qüestionari

AVALUACIÓ INICIAL MATERIALS MATEMÀ-TICs ALUMNAT NOUVINGUT

Per part del PROFESSORAT que imparteix MATEMÀTIQUES a l'alumnat nouvingut.

Curs 2006-2007 Treball de Recerca de RICARDO ORTEGA IES Bernat Metge Aula d'Acollida

Si teniu qualsevol dubte envieu la consulta a Ricardo Ortega

I. Nom i cognoms del Professor/-ora (opcional):

II. Nom de l'IES:

III. Serveis Territorials de:


30

IV. Valoració:METODOLOGIA TICs per a treballar les matemàtiques amb alumnat nouvingut d'ESO:

1. Indiqui el nombre d'alumnes nouvinguts d'ESO a qui imparteix matemàtiques:

2. Quants alumnes nouvinguts desconeixen actualment, els idiomes català i castellà?

3. Acostuma a utilitzar recursos TICs de matemàtiques amb l'alumnat nouvingut

Sí No

4. Setmanalment, quantes vegades l'alumnat nouvingut utilitza recursos TIC durant les seves classes?

0 1 2 3 ó més

5. Valori aquesta afirmació: "utilitzant materials basats en TICs durant les classes de matemàtiques, l'alumnat nouvingut millora més ràpidament els seus aprenentatges matemàtics".

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

10

6. Valori la importància d'utilitzar materials TIC de matemàtiques amb l'alumnat nouvingut:

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

10

7. Valori aquesta afirmació: "utilitzant materials basats en TICs durant les classes de matemàtiques, l'alumnat nouvingut millora més ràpidament els seus aprenentatges de llengua catalana".

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

10

8. En quin grau considera necessari disposar d'un espai telemàtic especialitzat en ofertar activitats matemàtiques per a treballar amb nouvinguts.

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

10

9. En quin grau estaria d'acord amb expressions com:" no tinc cap problema en trobar materials matemàtics a Internet per després utilitzar- los amb nouvinguts".

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

10

10. Utilitza traductors o altres eines basades en TIC per a facilitar la comunicació amb aquell alumnat nouvingut desconeixedor del català i castellà?

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

10


31

V. Valoració HÀBITS D´ÚS TELEMÀTICS:

1. Quins TRES espais telemàtics utilitza amb més freqüència a les seves classes: (especifica l’espai telemàtic en cas de no figurar en el llistat)

Web de centres (XTEC)

Web professorat (XTEC)

Activitats Clic

Pàgines personals de docents a Catalunya

Pàgines personals de docents d'àmbit espanyol.

Espai LIC

Edu365.com

VI. Valoració 0 a 10 dels següents RECURSOS TIC, en relació a la seva utilitat per a ser utilitzats durant les classes de matemàtiques amb alumnat nouvingut.

1. Web de centres (XTEC): 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

2. Web professorat (XTEC) 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

3. Activitats Clic: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

4. Pàgines personals de docents a Catalunya: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

5. Pàgines personals de docents d’àmbit espanyol: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

6. Espai LIC : 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

7. Edu365.com: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

8.

: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

9.

: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

10.

: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10


32

VII. Observacions

Abans d'enviar l'avaluació, si voleu us podeu imprimir les dades que heu introduït (opció Fitxer > Imprimir del menú principal d'aquesta finestra) Les dades introduïdes seran tractades amb total confidencialitat.

Enviar avaluació Esborrar/Netejar avaluació

Gràcies per la vostra col·laboració.

2006. Treball de recerca: Nou alumnat,nous Recursos. Anàlisi i avaluació dels materials per a l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’ajut de les TIC. Reservats tots els drets durant la fase de recerca.

Revisió 22/09/06


33

7.5-Model d’entrevista al professorat i expert:

Dades de l’entrevistat: IES

Nom

Cognoms

Telèfon(s) de contacte

Mòbil

e-mail

Guió de l’entrevista 1. Quants anys fa que imparteix classes? 2. Porta molts anys en aquest IES? 3. Sempre ha donat classes de matemàtiques? 4. Des de quan fa classes a alumnat nouvingut? 5. I...com ho porta, ... això de fer classes a l’alumnat nouvingut? 6. Expliqui quins destacaria com a aspectes més gratificants , què com a docent li

comporta el fet d’ensenyar matemàtiques a l’alumnat nouvingut? 7. Hi ha algun aspecte negatiu, què volgués exposar? 8. En aquests anys de docent, hi ha hagut moments en què ha considerat

necessari aplicar canvis metodològics, m’ho vol explicar? N’hi ha cap que en volgués destacar?

9. Per cert això d’haver d’ensenyar a alumnat de nacionalitats tan diverses i què n’aprenguin matemàtiques? Ho considera fàcil?

10. Durant les seves classes amb nouvinguts, utilitza algun recurs basat en TIC, com p.ex.: l’ordinador amb accés a Internet...?

11. I què n’opinaria d’utilitzar-los/no utilitzar-los? 12. Alguns investigadors consideren aquesta afirmació com a certa: “utilitzant materials basats en les TIC, durant les classes de matemàtiques, l’alumnat nouvingut millora més ràpidament en els seus aprenentatges.” Què n’opina? 13. En la mateixa línia de la pregunta anterior, hi ha qui considera: “que aquesta millora també es produeix al mateix temps en l’aprenentatge de l’idioma català? 14. Per cert...s’ha trobat alguna vegada amb alumnes que tot i tenir bona predisposició per l’aprenentatge de la seva matèria, no entenien allò que vostè li intentava explicar? 15. I en aquests casos, quins recursos s’haurien d’utilitzar? 16. Ara ens toca parlar sobre Internet: Creu que la informació és la necessària, o potser és excessiva, fins a l’extrem que pugui arribar a desinformar? 17. La proliferació d’espais web a Internet, creu què pot ajudar-nos a trobar materials matemàtics d’una manera més senzilla? 18. En relació a les preguntes anteriors que li suggereix aquest títol: “nou alumnat, nous recursos matemàtics”. Quins serien aquests recursos? 19. Cap a on creu que haurien de dirigir la docència matemàtica amb alumnat nouvingut? 20. Voldria afegir o aclarir algun aspecte que consideri oportú?

Data: hora:

Introducció: Totes les dades de caire identificatiu seran tractades amb absolut anonimat.

La investigació s’emmarca en el treball de recerca educativa de Ricardo Ortega.


34

7.6-FASE 1. RESULTATS del QÜESTIONARI:

Bloc 1:

I. Nom i cognoms del Professor/-ora (opcional):

Nom i cognoms del Professor/-ora (opcional): el 67% dels entrevistats escriuen el seu nom.

Bloc 2:

II. Nom de l'IES:

EL 96,3% escriuen el nom de l’IES on treballen.

Bloc 3:

III. Serveis Territorials de:

Serveis Territorials (SSTT) : la informació obtinguda es classifica per SSTT .

Del total de 38 IES que han respost el qüestionari d’un univers de 481 IES a tota Catalunya. Exposem la nostra mostra d’anàlisi en relació als Serveis Territorials (SSTT) a qui pertany l’entrevistat, els resultats són:

Nº TOTAL IES

Nº RESPOSTES QÜESTIONARI

% Respostes per SSTT

Barcelona I- Ciutat 72 6 8,33 Barcelona II- Comarques 135 9 6,67 Baix Llobregat-Anoia 58 3 5,17 Vallès Occidental 57 1 1,75 Girona 53 8 15,09 Lleida 43 3 6,98 Tarragona 45 3 6,67 Terres de l'Ebre 18 4 22,22 No contesta 1 Nº TOTAL IES 481 38


35

ALUMNAT NOUVINGUT

362

147

0 50 100 150 200 250 300 350 400

nº alumnes

descon.cat-i-cast.

CU

RS

200

6-07

NOUVINGUTS IES RESPONEN QÜESTIONARI

CONEIXEMENT CATALÀ I CASTELLÀ TOTAL=362 NOUVINGUTS

14741%

21559%

CONEIX CAT.I CAST.DESCONEIX CAT. I CAST.

Bloc 4: Valoració:METODOLOGIA TICs per a treballar les matemàtiques amb alumnat nouvingut d'ESO: (Resultats basats en dades obtingudes en 38 IES de tota Catalunya) 4.1. Indiqui el nombre d’alumnes nouvinguts d'ESO a qui imparteix matemàtiques:

El nombre d’alumnes nouvinguts d'ESO a qui imparteix matemàtiques el professorat que ha contestat el qüestionari és de 362 nouvinguts a Secundària. Xifra que suposa un 5,48% de la població nouvinguda escolaritzada a la secundària pública catalana.

4.2. Quants alumnes nouvinguts desconeixen actualment, els idiomes català i castellà?

Les dades obtingudes ens diuen que el 41% d’aquest alumnat desconeix les dues llengües oficials catalanes.


36

ús TIC

SI22,0058%

NO16,0042%

ús setmanal TIC

1334%

16,0042%

3,008%

6,0016%

2 h.

3 ó + h.

0h.

1h.

Hi ha un 58% del professorat que utilitza recursos TIC durant les seves classes, un 42% no els fa servir.

4.4. Setmanalment, quantes vegades l'alumnat nouvingut utilitza recursos TIC durant les seves classes?

0 1 2 3 ó més

El 34 % de l’alumnat nouvingut no utilitza cap recurs TIC durant les classes de matemàtiques. El 42% d’aquest alumnat els utilitza 1 hora setmanal durant les classes de matemàtiques. Un 8% ho fa 2h setmanals i el 16 % 3 ó més hores. D’aquí es veu que el 66% de la població nouvinguda rep una formació TIC durant les classes de matemàtiques

4.3. Acostuma a utilitzar recursos TICs de matemàtiques amb l'alumnat nouvingut Sí No


37

4.5. Valori aquesta afirmació: "utilitzant materials basats en TICs durant les classes de matemàtiques, l'alumnat nouvingut millora més ràpidament els seus aprenentatges matemàtics".

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

La nota mitjana obtinguda ha estat: 6 La desviació estàndard= 2,31

4.6. Valori la importància d'utilitzar materials TIC de matemàtiques amb l'alumnat nouvingut:

0 1 2 3 4 5 6,66 7 8 9 10

La nota mitjana obtinguda ha estat: 6,66 La desviació estàndard= 2,06

4.7. Valori aquesta afirmació: "utilitzant materials basats en TICs durant les classes de matemàtiques, l'alumnat nouvingut millora més ràpidament els seus aprenentatges de llengua catalana".

0 1 2 3 4 5,89 6 7 8 9 10


4.8. En quin grau considera necessari disposar d'un espai telemàtic especialitzat en ofertar activitats matemàtiques per a treballar amb nouvinguts.

0 1 2 3 4 5 6 7 8,03 9 10



38

4.9. En quin grau estaria d'acord amb expressions com:" no tinc cap problema en trobar materials matemàtics a Internet per després utilitzar-los amb nouvinguts".

0 1 2 3 4 5,21 6 7 8 9 10

4.10. Utilitza traductors o altres eines basades en TIC per a facilitar la comunicació amb aquell alumnat nouvingut desconeixedor del català i castellà?

0 1 2,42 3 4 5 6 7 8 9 10



39

El resum d’aquests resultats els podem veure en el diagrama resum que es correspon amb les preguntes 5 - 10 d’aquest bloc 4:

GRAU D'ACORD

6

6,66

5,89

8,03

5,21

2,42

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

TIC i millora TIC i nouvingut TIC i català Espai especialitzat No tinc cap problematrobar materials

Ús de traductors

Pregunta

PU

NT

UA

CIÓ

A la pregunta 4.5.Les qualificacions donen una puntuació mitjana de 6 en quant a la millora que l’alumnat tindrà si s’utilitzen recursos basats en les TIC durant les classes de matemàtiques. La pregunta 4.6 referida a la docència matemàtica amb nouvinguts. L’ afirmació: "utilitzant materials basats en TICs durant les classes de matemàtiques, l'alumnat nouvingut millora més ràpidament els seus aprenentatges de llengua catalana" obté una puntuació mitjana de 6,66. A la pregunta 4.7: El fet que utilitzant eines TIC a les classes de matemàtiques ajudi a millorar el coneixement del català obté una qualificació mitjana de 5,89. La pregunta 4.8: El professorat valora amb major puntuació 8,03 el fet de disposar d’un espai especialitzat on trobar activitats per a treballar les matemàtiques amb nouvinguts. A la pregunta 4.9: El professorat aprova amb una puntuació molt ajustada de 5,21 el fet de trobar fàcilment materials matemàtics a Internet per a després utilitzar-los amb els nouvinguts. A la pregunta 4.10: obté la puntuació més baixa 2,42 deixant palesa la manca d’ús que tenen els traductors on-line durant les classes amb alumnat nouvingut.


40

Bloc 5: Valoració HÀBITS D’ÚS TELEMÀTICS: (Resultats basats en dades obtingudes en 38 IES de tota Catalunya)

5.1. Quins TRES espais telemàtics utilitza amb més freqüència a les seves classes: (específica l'espai telemàtic en cas de no figurar en el llistat)

Web de centres (XTEC)

Web professorat (XTEC)

Activitats Clic

Pàgines personals de docents a Catalunya

Pàgines personals de docents d'àmbit espanyol.

Espai LIC

Edu365.com

Els resultats es poden apreciar al diagrama de columnes.

Espais d'ús habitual

27 27

17

109 9

8

2

0

5

10

15

20

25

30

Activitats Clic edu365.com Espai LIC Web professoratXtec

Web CentresXtec

Pàginespersonals

docents catalans

ALTRES Pàginespersonals

docents d'àmbitespanyol

Nom de l'espai

Nº

de

resp

ost

es

El professorat atorga 27 respostes a favor de l’ús habitual de les activitats Clic i de l’edu365.com, per tant aquests dos espais queden igualats en quant a ús


41

habitual. En segon lloc amb 17 respostes es troba l’espai LIC. El tercer lloc l’ocupen les web del professorat a l’Xtec amb 10 respostes.

A continuació indico la distribució de la columna “Altres” del gràfic anterior.

ANÀLISI RESPOSTES ALTRES

0 1 2 3 4 5

NO ESPECIFICAT

WEB d'un IES concret

FREUDENTHAL

WWW.FI.UU.NL

MATI.USU.EDU


42

Bloc 6: Valoració 0 a 10 dels següents RECURSOS TIC, en relació a la seva utilitat per a ser utilitzats durant les classes de matemàtiques amb alumnat nouvingut: (Resultats basats en dades obtingudes en 38 IES de tota Catalunya)

6.1. Web de centres (XTEC): 0 1 2 3 4 5,13 6 7 8 9 10

La nota mitjana és: 5,13 La desviació estàndard és: 2,20

6.2. Web professorat (XTEC) 0 1 2 3 4 5,25 6 7 8 9 10


6.3. Activitats Clic: 0 1 2 3 4 5 6,94 7 8 9 10


6.4. Pàgines personals de docents a Catalunya:

0 1 2 3 4 5,90 6 7 8 9 10


6.5. Pàgines personals de docents d’àmbit espanyol:

0 1 2 3 4,63 5 6 7 8 9 10


6.6. Espai LIC : 0 1 2 3 4 5,62 6 7 8 9 10



6.7. Edu365.com: 0 1 2 3 4 5 6,90 7 8 9 10


43

VALORACIÓ d'ESPAIS

5,13 5,25

6,94

5,90

4,63

5,62

6,90

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

web centres Web professorat Clic Pàgines personalsde docents aCatalunya

Pàgines personals de docents d'àmbit

espanyol

LIC Edu365

ESPAI ANALITZAT

NO

TA

MIT

JAN

A

Aquest és el quadre resum dels resultats a les preguntes anteriors.

El professorat valora en primer lloc les activitats del Clic (nota mitjana=6,94), en segon lloc l’edu365.cat (nota mitjana=6,90), en tercer lloc les pàgines personals de docents a Catalunya (nota mitjana=5,90), l’espai LIC ocupa el quart lloc (nota mitjana=5,62).

Convé destacar que 6 dels 7 apartats analitzats superen la nota mitjana d’aprovat, essent les pàgines personals de docents espanyols la menys valorada al obtenir una nota mitjana de 4,63 i no arribar a la valoració d’aprovat.


44

Bloc 7: Observacions

Aquest bloc obert ha estat utilitzat per 12 dels 38 entrevistats, el que representa un 31,58% del total. Aquestes són les seves observacions tal com les van escriure:

1. Encara estic una mica peix a l'hora de trobar continguts per treballar a l'aula d'acollida. Segur que amb el temps coneixeré més aquest àmbit.

2. Els recursos TIC's són molt útils però no imprescindibles. A l'àrea de

matemàtiques és tan útil per un alumne nouvingut com per els altres, però sovint no disposem dels recursos adequats (ordinadors suficients, espais, etc. )

3. No fem ús de les tic amb nouvinguts perquè en general surten de classe per anar a l'aula d'acollida a treballar el català exclusivament

4. El raonament lògic en forma de problemes trobo que es fa difícil desenvolupar-lo

amb alumnes nouvinguts amb molt poc coneixement de llengua catalana i castellana, no conec recursosTIC amb poca càrrega lingüística

5. ELS ALUMNES DEL MEU CENTRE LA MAJORIA SÓN DE PARLA CASTELLANA-

SUDAMERICANS.

6. Només faig una hora a la setmana a l'aula d'acollida i intento utilitzar eines TIC un

cop al mes.

7. Tinc una alumna magrebina que va a l'aula d'acollida però jo la tinc en l'aula ordinària

en la qual no hi ha ordinador.

8. Utilitzo TIC amb els alumnes nouvinguts per què dedico una hora a la setmana de

'TIC' amb tots els alumnes però tot el que trobo per aquests alumnes les ordres i la informació és per escrit de manera que no tenen cap ni una autonomia, val a dir que fins aquesta setmana no he conegut l'espai LIC a partir d'ara pot ser diferent

9. en aquest centre no disposem d'espai ni hores del professorat de matemàtiques per

dedicar específicament a aquests alumnes.

10. Això està basat en dades del curs 2005-06.

11. Els mateixos alumnes van robar els ordinadors l'any passat. Sembla que al

Departament li és ben bé igual, encara que l’assessora, XXXXX és una joia.

12. S'acaba de començar l'aula d'acollida, encara no hi ha material informàtic. Els

alumnes nouvinguts venen a matemàtiques les tres hores de l'aula ordinària ( 1 hora amb 30 alumnes i dues amb 8 ó 9 alumnes amb dificultats d'aprenentatge de diversos tipus )


45

El conjunt de respostes del Bloc VII es representa a través del següent diagrama-resum:


46

7.7-Resum de les conclusions del qüestionari: (Resultats basats en dades obtingudes en 38 IES de tota Catalunya)

En base a les 38 respostes obtingudes poden dir que:

1.-El 41 % de l’alumnat nouvingut de la mostra desconeix el català i el castellà (dades relatives al primer trimestre de curs).

2.-El 42 % del professorat no utilitza recursos TIC en la docència matemàtica amb nouvinguts.

3.-El 66% dels nouvinguts rep almenys una hora setmanal de matemàtiques utilitzant algun recurs basat en les TIC.

4.-El professorat valora com molt necessari disposar d’un espai telemàtic especialitzat en oferir activitats matemàtiques per a treballar amb nouvinguts.

5.-El professorat valora com a necessari el fet d’utilitzar materials Tics de matemàtiques amb l’alumnat nouvingut.

6.-El professorat valora amb nota mitjana de 6 la frase: “utilitzant materials basats en les TICs durant les classes de matemàtiques, l’alumnat nouvingut millora més ràpidament els seus aprenentatges”.

7.-El professorat no es decanta de manera clara en el fet que tingui o no problemes per a trobar materials matemàtics a Internet per després utilitzar-los amb nouvinguts.

8.-Utilitza poc els traductors on-line o altres eines basades en TIC com a mitjà de comunicació amb els nouvinguts desconeixedors del català i del castellà.

9.-En les seves classes acostuma a utilitzar amb igual freqüència les activitats del Clic com les de l’edu365.cat; aquests dos espais són els més utilitzats. També acostuma a utilitzar recursos de l’espai LIC o de webs del professorat de la Xtec.

10.-Generalment no fa ús a les classes de Webs de fora de Catalunya.

11.-En primer lloc valora per a l’ensenyament de les matemàtiques les activitats del Clic , seguides de les activitats de l’edu365 ; les valoracions d’ambdós espais són bastants similars.

12-En general els espais educatius del nostre anàlisi obtenen valoracions per sobre de 5.

13.-El professorat que contesta l’apartat d’observacions està bastant segmentat en les seves apreciacions: Tot hi així predominen les manifestacions que indiquen una manca de recursos TIC, com la manca de materials matemàtics que permetin el treball autònom de l’alumnat nouvingut desconeixedor del català i castellà. Algunes opinions reflecteixen manca d’experiència amb aquest tipus d’alumnat.


47

7.8-Fase 1. Resultats de les entrevistes al professorat:

Com interpretar els esquemes amb els resultats de les entrevistes al professorat:

A la part superior esquerra hi trobem un rectangle amb color verd que ens indica l’enunciat de la pregunta. A la part superior dreta el rectangle de color taronja ens informa del “focus” de la pregunta (allò del que pretenc obtenir informació).

A la zona central es situen les respostes més significatives dels entrevistats, si les respostes poden quantificar-se es representen per mitjà d’un gràfic d’Excel ( p1 a p4), si les respostes són de caire qualitatiu (p5-p20) s’exposen en un esquema. Cada Intervenció acaba amb la identificació de l’entrevistat que ha respost, per exemple: (E2) indica que es tracta de l’entrevista número dos.

En alguns esquemes hi ha una barra central que intenta ordenar les respostes en funció als seus perfils generals detectats: professorat A.A. o professorat aula ordinària.

El rectangle final amb fons gris fa la síntesi global de les respostes obtingudes, d’aquí el seu nom: conclusions.

D’aquesta manera intento encabir d’una manera gràfica tot un conjunt resumit d’aportacions amb la finalitat de fer més comprensible la seva lectura i interpretació.


48

Resultats de les entrevistes al professorat:


49


50


51


52


53


54


55


56


57


58


59


60


61


62


63


64


65

a


66


67


68

7.9-Resum de conclusions de les entrevistes al professorat: P1 Entrevistats amb àmplia experiència docent. Només en 1 cas inferior a 10

anys.

P2 Entrevistats amb estabilitat al centre.

P3 Entrevistats amb experiència docent a l’àrea matemàtica, exceptuant un cas. El 57% dels entrevistats únicament ha ensenyat matemàtiques.

P4 Exceptuant l’entrevistat (E3), tots superen els tres cursos d’experiència docent amb alumnat nouvingut.

P5 Apareixen dos perfils de professorat. Un preocupat pels aspectes d’organització i atenció més personalitzada (A.A.) i un segon perfil amb certes reticències a instruir a un alumnat que no sempre mostra interès o posseeix els coneixements que el professorat exigeix, això pot tenir incidències negatives en l’aprenentatge dels continguts de la matèria; no s’aprova el sistema que permet l’arribada d’aquest alumnat a l’aula ordinària.

P6 Apareixen de nou els dos perfils de professorat descrits a la pregunta anterior; a l’A.A. es manifesta en general amb una percepció més optimista i preparada per a la docència amb nouvinguts, el perfil aula ordinària, les preocupacions més grans són per a aspectes com: disciplina, seguiment d’explicacions, poc avanç en continguts, cert bloqueig de l’alumnat.

P7 Es segueix la mateixa tendència de respostes que les manifestades a la pregunta anterior. Destacar les reticències a donar classe a aquest alumnat continuen en el perfil de professorat d’aula ordinària.

P8 El professorat d’aula d’acollida tot hi reconèixer les dificultats del seu treball, proposa possibles solucions: adequació de materials, atenció individualitzada. L’altre perfil reconeix que aquesta situació a l’aula ordinària li comporta una forta problemàtica: marginació, no poder complir el programa oficial, menor rendiment.

P9 Ambdós perfils de professorat han aplicat noves metodologies en la docència amb nouvinguts.

P10 El perfil de professorat d’aula d’acollida acostuma a utilitzar amb major assiduïtat els recursos TIC, tot hi haver-ne algun cas on no s’utilitzen.

P11 Es reconeix la utilitat de l’ús de l’ordinador i d’Internet durant les classes de matemàtiques, si bé no es reconeix sempre el seu ús habitual. La utilització d’aquests recursos va unida en ocasions a problemes d’espai, nº d’alumnat, etc.

P12 El professorat entrevistat no es defineix en general a favor de l’enunciat, tot i mostrar una predisposició favorable.

P13 El professorat entrevistat no mostra en general molts desacords amb l’enunciat, però puntualitza: com a complement, si el material està ben fet.


69

P14 El professorat de l’Aula d’Acollida acostuma adequar els continguts i els materials a fi de poder atendre aquest inconvenient. L’entrevista nº 5, manifesta que en algun cas l’alumnat supera l’inconvenient idiomàtica amb esforç i interès.

P15 En general els docents demanen més professorat i materials adaptats per a poder atendre aquest alumnat. No tot el professorat sembla estar disposat a assumir la docència amb alumnat nouvingut a les seves aules.

P16 Des de l’aula d’acollida es valora com a útil aquest recurs, tot hi matisant que caldria que els continguts estigueren més contrastats i millor seleccionats. La manca de temps és un dels inconvenients que dificulta l’ús habitual d’aquest recurs.

P17 Hi ha una tendència majoritària a opinar que sí pot ajudar, però es demana una major concentració i ordenació d’aquests materials. Caldria millorar la difusió dels recursos interessants entre el professorat, evitant així la innecessària pèrdua de temps, seria interessant que aquest recurs estigueren pensats per a poder ser manipulats pel professorat.

P18 A Internet hi ha un excés d’informació, en ocasions massa dispersa, fet que en ocasions dificulta la seva utilització. Més que recursos materials són necessaris més recursos de professorat.

P19 El professorat entrevistat manifesta inquietuds diferents: adequació de materials, adaptacions curriculars, condicionants del nouvingut (edat, grau d’instrucció,...).El professorat de l’aula ordinària respon en base a inquietuds personals.

P20 Manca feina a fer, sobretot en el pas de l’aula d’acollida a l’aula ordinària. També l’entrevistat 1 manifesta que cal formar al professorat de l’aula ordinària de manera que sàpiga atendre a l’alumnat nouvingut. L’entrevistat 3 reconeix que no té prou formació per a atendre als nouvinguts. L’entrevistat 5 exposa que hi ha d’altres tipologies d’alumnes a l’aula ordinària que també requereixen una atenció individualitzada.


70

7.10-Fase 1. Resultats de l’ entrevista a l’expert: Guió de l’entrevista

1.-Quants anys fa que imparteix classes? En aquests moments més de 25. 2.-Porta molts anys en aquest IES?Aquest és el primer any, però vaig estar més de 10 a l’anterior. 3.-Sempre ha donat classes de matemàtiques?No sempre, també he donat classe amb temes de diversitat però jo sóc de Ciències Socials. 4.-Des de quan fa classes a alumnat nouvingut?Jo vinc de la època anterior als TAE, per tant ja fa uns quants, molts. 5.-I...com ho porta, ... això de fer classes a l’alumnat nouvingut? Es una feina molt enriquidora i atractiva, cal fer una acollida molt agradable als nanos, molt estar per ells, que se sentin com que tu el que vols realment és això, és el contacte, la relació i a partir d’aquí fomentar els aprenentatges amb l’objectiu de que és la manera que, en molts casos, és la manera que facilites que al final al que acabi havent-hi és una inclusió; que finalment puguin estar incorporant-se a les aules, al menys a mi en la Secundària em sembla molt bàsic això. 6.-Expliqui quins destacaria com a aspectes més gratificants , què com a docent li comporta el fet d’ensenyar matemàtiques a l’alumnat nouvingut? 7.-Hi ha algun aspecte negatiu, què volgués exposar? et diria que una ratio d’alumnat d’aula d’acollida, jo penso que es parla de dotze, i dotze i dotze ja és massa penso que s’hauria de parlar màxim de vuit; quan dic vuit no vol dir que en un moment determinat no pugui haver-hi setze alumnes dintre de l’aula d’acollida, però la idea seria que cada vuit alumnes un professor d’aula d’acollida, ara la feina no hauria de ser només d’atendre’ls aquí, sinó que aquí hagués el procés que aquestes persones a vegades ja, ajudar als alumnes quan s’estan entrant a les classes. Fins l’any passat en el nostre centre els avaluaven el primer any amb informes; al darrer curs se’m va dir que havia de posar nota numèrica, problemes per exemple: un alumne havia àrees que no les feia... què els havíem de posar? L’Administració ens fa fer una cosa que és absurda.

8.-En aquests anys de docent, hi ha hagut moments en què ha considerat necessari aplicar canvis metodològics, m’ho vol explicar? N’hi ha cap que en volgués destacar? Nosaltres al IES XXX havíem anat recollint de tot allò que podíem adaptacions de diferents àrees i el que miraven era arnar-les proporcionant al professorat, això ho fèiem des del mateix departament d’atenció a la diversitat...

9.-Per cert això d’haver d’ensenyar a alumnat de nacionalitats tan diverses i què n’aprenguin matemàtiques? Ho considera fàcil?

Les operacions de matemàtiques evidentment si m’estàs parlant de números el llenguatge és universal, però està clar potser hi ha tota una sèrie d’aquestes operacions que tu el que vols és que desenvolupin el treball de raonament lògic a partir d’un problema, aquest problema si tu li planteges en un text així, aquest alumne no l’ha entès; si busques un sistema per fer aquests mateix problema, busques unes paraules claus, uns dibuixos que acompanyen, unes fletxes, no sé què, i de tant en tant tens l’ajuda teva, o de un company del costat perquè a vegades és lo que diem l’ajuda dels nois i noies quan es tracta de casos d’abaix que puguin seguir es troben mecanismes de comunicació que no sempre passen per la llengua i


71

seguir es troben mecanismes de comunicació que no sempre passen per la llengua i això per exemple no hi és, hi ha problemes a Primària, hi ha un Cd que es diu els problemes muts, però clar són problemes molt elementals i jo que conegui hi ha molt poca cosa. Per altra part el que hi ha és molt material de llengua i en canvi no hi ha gaire material de la resta d’àrees, al menys que jo conegui.

10.-Durant les seves classes amb nouvinguts, utilitza algun recurs basat en TIC, com p.ex.: l’ordinador amb accés a Internet...? La pàgina del LIC, la coneixes? I aquesta de www.toomates.net Utilitzant l’ordinador li mostro el meu espai web: www.xtec.cat/~jortega3. Estem fent meravelles als centres i aquestes meravelles queden... a no ser que algú faci de formigueta i a base d’anar voltant, escolta! ja m’està bé que hi hagin els vincles adequats, allibereu unes quantes persones que ens facin que ens facilitin aquestes coses, no només que ens les facilitin buscant-les sinó que després ens les ordenin i ens orientin una mica sobre la utilitat perquè ara tu m’has ensenyat aquesta pàgina tan maca d’aquesta noia; demà jo o dilluns li puc comptar al professor de matemàtiques però si a més jo li puc dir, aquest joc a mi m’ha semblat que pot funcionar molt bé quan treballis el tema i aquest per aquest altra...estem facilitant la feina. 11. I què n’opinaria d’utilitzar-los/no utilitzar-los? Hem entrat en un món en que resulta que una quantitat enorme de processos d’aprenentatge es realitzen a través d’aquestes eines, llavors i tant que les defenso i en el cas de l’alumnat nouvingut, com en tot l’alumnat realment els motiva molt. 12. Alguns investigadors consideren aquesta afirmació com a certa: “utilitzant materials basats en les TIC, durant les classes de matemàtiques, l’alumnat nouvingut millora més ràpidament en els seus aprenentatges.” Què n’opina? Jo crec que tot l’alumnat, no només el nouvingut. Jo en aquests moments penso que ho fem un gran esforç tots plegats d’entendre que tenim una nova eina per ensenyar als nostres alumnes o estem perdent el tren, a mi em sembla, eh!. 13. En la mateixa línia de la pregunta anterior, hi ha qui considera: “que aquesta millora també es produeix al mateix temps en l’aprenentatge de l’idioma català? Sí però a veure, jo sempre he dit el mateix, a veure, la llengua és l’eina que tu els hi has de donar perquè puguin relacionar una part molt important amb processos d’aprenentatge, però jo t’asseguro hi això ho puc dir per experiència que es pot fer un treball de llengua molt ben fet per exemple per part d’una persona, però que al mateix temps aquella persona, o bé perquè ella no té la capacitat d’emprendre o bé perquè el centre no té aquesta capacitat, no fa el procés únicament de que aquella persona no només aprèn llengua sinó que el que realment anem a fer és que es comenci a integrar i a formar part del que és realment el funcionament del centre, el fracàs a veure, l’èxit això assegura poquet, és dir l’acollida afectiva per mi és fonamental, és bàsica, jo diria que és la mare dels ous de l’èxit de la majoria de vegades, no només de d’integració d’aquests alumnes fins i tot del seu èxit escolar, evidentment dependrà llavors del nivell d’aquests alumnes, si a tu t’ha arribat un alumne analfabet a un tercer d’ESO, jo n’he tingut en els últims anys, el plantejament èxit escolar és que aquest alumne quan marxi a 4t d’ESO marxi content, marxi una mica fins hi tot pugui haver passat unes hores de relació amb la resta de companys, però sobretot el que vull és que surti d’allà amb unes eines que li facilitin potser el poder anar a algun lloc de garantia social, poder anar algun lloc del món laboral; no em plantejaré que es tregui el graduat d’ESO, hauria de ser una màquina , és a dir o alfabetitzar-lo a nivell d’objectiu escolar d’aprenentatges, per mi seria l’objectiu final i al mateix temps que hagi tingut una bona


72

relació. 14. Per cert...s’ha trobat alguna vegada amb alumnes que tot i tenir bona predisposició per l’aprenentatge de la seva matèria, no entenien allò que vostè li intentava explicar? Jo sempre els hi dic amb els nanos el que realment hem d’entendre és que ells han de fer l’esforç de saber que per comunicar-se ho hem de fer en la llengua que estem aprenent, que en aquest cas és el català però una cosa és que tu els hi fas entendre això, l’altra que en moments donats per facilitar la comprensió utilitzo estratègies de tot tipus i que quan en un moment donat al treballar amb sud-americans no t’entenen en català, l’expliques en castellà i tornes al català, aquests recursos van molt bé, al cap i a la fi: què són els diccionaris. Moltes vegades l’alumnat feia ús d’aquests diccionaris després que jo els havia explicat el què volia dir la paraula, et queda la satisfacció de comprovar que t’ha entès el que els hi has explicat. 15. I en aquests casos, quins recursos s’haurien d’utilitzar? Et diré que no ens ha de fer por quan ens trobem amb alumnat que no t’entenen de res; no és veritat que no t’entenen, hi ha moltes maneres d’entendre’ns les persones i quan aquest noi marxa sabent algun nou mot, ell marxa pensant que ja t’entén, evidentment que l’has de donar molt espai i no tenir-lo massa temps seguit en una classe que no entén res, lo important és que sigui qui sigui el model de centre es faci una bona acollida; que el nano no tingui la sensació que allà no entén res perquè llavors als quatre mesos, potser aquest nano donarà molts problemes. 16. Ara ens toca parlar sobre Internet: Creu que la informació és la necessària, o potser és excessiva, fins a l’extrem que pugui arribar a desinformar? Aquest fet té l’inconvenient que trobes tanta informació que en ocasions trigues molt de temps en trobar aquella que realment interessa. No sabria que respondre, jo diria que quan més coses hi hagi millor, diria que una de les feines maques a fer als centres i aquí em penso que és una altra recurs molt important per tot el centre, sembla que el Departament va cap aquí, és que el centre hauria de tenir una persona en exclusiva, com a mínim, dedicada pràcticament a fer durant tot el dia aquest treball de recerca. 17. La proliferació d’espais web a Internet, creu què pot ajudar-nos a trobar materials matemàtics d’una manera més senzilla? Clar dir que no seria anar en contra del progrés. Jo penso que les webs el que seria bo és que de tant en tant, algú ens les anés seleccionant. 18. En relació a les preguntes anteriors que li suggereix aquest títol: “nou alumnat, nous recursos matemàtics”. Quins serien aquests recursos? He observat no sé si va per aquí la frase, en alguns alumnes formes diferents de comptar, no sé si va per aquí, i ho he observat, si més no és una riquesa que ells porten i que l’han de saber aprofitar. 19. Cap a on creu que haurien de dirigir la docència matemàtica amb alumnat nouvingut? Quan has observat una mica els nivells que té de matemàtiques i dius aquesta persona ha tingut una escolarització regular; el que has de aconseguir és que a nivell d’integració hagi un procés el màxim de ràpid en el grup i que a partir d’aquí tingui ganes d’aprendre, però si no hi ha un procés de bona acollida de bona rebuda per part d’aquest col·lectiu i quan dit col·lectiu, dic col·lectiu escolar hi ha moltes possibilitats de que estiguem abocant a aquest noi al fracàs. Quan el nivell d’escolarització en el seu país d’origen ha estat baix, és evident que si a classe de matemàtiques se li estaven ensenyant les 4 operacions bàsiques no se’l pot posar a 4t d’ESO fent equacions.


73

Nosaltres vam arribar a la conclusió i més en centres de tanta magnitud que la teoria aquesta de la integració dintre de les aules és molt maca si realment hi ha personal a dintre per a fer-ho, però una persona amb trenta nanos, explica’m com ho fas. Ara que et diguin oh! És que a Finlàndia ho fan, si però en són 16 alumnes i tenen 2 professors dins de l’aula, que conec exemples, nosaltres intentem treure’ns el mínim , però quan els tenim tots junts entrem un ajudant dintre de l’aula, clar!, aquestes coses ajudarien. 20. Voldria afegir o aclarir algun aspecte que consideri oportú? Aquests tres anys si més no sí que s’ha fet un esforç i com a mínim penso que la creació de les aules d’acollida és un esforç considerable en relació al que s’havia fet fins ara. És suficient? Ni molt menys!, quan tu sents que en algunes zones que ja estem parlant arribant 30, 40 o 50 nois/-ies al llarg d’un curs, en un centre de secundària i com a molt han aconseguit dues aules d’acollida; està clar!, a on va...a on, a veure també et diré en qüestió de tres anys hem creat mil i pico d’aules d’acollida; i fa tres anys no n’hi havia cap. Jo penso que hi ha hagut un esforç, penso que és una bona alternativa, el que passa que no és la solució, és el primer pas del que realment és treballar perquè després a nivell de materials, quan dic materials vull dir adaptacions, tot això que se’ns va demanant, però adaptacions vol dir moltes hores, l’Administració hauria de proporcionar materials a la gent, potser la gent se us engrescarà. I després els recursos, jo crec que ara falta un següent recurs que és les figures d’aquelles persones que treballant igualment en els nanos, el que fa és poder treballar hores amb els nanos dintre de les aules, estic parlant de secundària, perquè el que veig que costa més és fer el pas de l’aula d’acollida a l’aula ordinària sense que ningú faci una mica de pont; i això és lo que per mi és més difícil; tornem a estar en el mateix de sempre és un problema de recursos econòmics, això vol dir molt més gent.


74

8.-CONCLUSIONS:

La recerca mostra com aquesta matèria és impartida en uns centres dins l’aula d’acollida i en d’altres dins l’aula ordinària. En un cas l’alumnat nouvingut rep les classes de matemàtiques juntament amb l’alumnat d’un grup més reduït i amb dificultats per a seguir el ritme de treball i continguts bàsics del nivell (representat a la taula com a grup “lent”). Aquesta manera d’ubicar aquest alumnat nouvingut corroboraria les observacions que es recullen en algunes recerques (Besalú i Vila, Pàmies. 2006, Ponferrada. 2004), en la línia que demostren una major presència d’alumnat nouvingut en grups de baix nivell acadèmic.

Àrea de matemàtiques ESO per a alumnat nouvingut.

Lloc on s’imparteixen les matemàtiques.

AULA D’ACOLLIDA

AULA ORDINÀRIA

EN GRUP “lent”

Nº IES entrevistats:

4 IES 2 IES 1 IES

L’explicació a aquesta diferent ubicació acostuma a anar lligada generalment al major o menor nombre d’alumnes nouvinguts que hi ha al centre; i en ocasions atén a criteris particulars dins l’organització del mateix centre que no s’aborden en aquest treball.

L’atenció d’aquest alumnat des d’una perspectiva aula d’acollida o d’aula ordinària pot fer variar aquest procés d’acollida. Altre element important a tenir en compte serà l’actitud del professorat que imparteix les matemàtiques, doncs molts estudis han demostrat la incidència de les expectatives i les actituds del professorat envers els resultats acadèmics de l’alumnat, en aquesta línia caldria destacar l’estudi pioner de Rosentarg - Jacobson i l’efecte Pigmalió.

Les entrevistes constaten com en ocasions, la formació d’aquest professorat que atén a l’alumnat nouvingut no sempre resulta suficient, el propi professorat en ocasions reconeix que no té prou formació per a afrontar aquesta docència amb nouvinguts dins de l’aula, (no estic dient que no vulguin superar aquesta situació), més aviat que no sempre saben com sortint-ne, o no tenen prou certesa de què allò que estan fent resulta el més adequat, fet que els motiva tot un seguit de dubtes professionals que poden abocar a actuacions de rebuig vers a aquesta realitat d’aula, com és la d’haver d’ensenyar a un alumne que no sempre reuneix les condicions inicials a les quals fins feia pocs anys aquest professorat estava acostumat. Realitat recollida també per altres investigadors com per exemple el col·lectiu I.O.E.(1996), Aparicio(2001), Carrasco (2004). Les aportacions de les seves investigacions demostren la necessitat d’adequar la formació del professorat a les noves realitats de l’escola, aspecte aquest àmpliament tractat i reivindicat també des dels diferents fòrums on participa el professorat.


75

D’aquí que aquest treball de recerca a partir dels resultats obtinguts per mitjà de les entrevistes al professorat evidencia la presència de dos perfils de docents matemàtics, que aborden el seu treball d’ensenyar l’àrea matemàtica des de situacions i en ocasions motivacions diferents: permetent-me distingir, encara que amb matisacions per a cada cas, l’existència reiterada d’aquests dos perfils de professorat: el que treballa des de l’aula ordinària i el que ho fa des de l’aula d’acollida. Si bé és cert que en ambdós existeix un grau admirable de professionalitat docent al camp de les matemàtiques, en ocasions, el compromís d’ensenyar davant aquesta nova realitat amb l’alumnat nouvingut , no sempre es mostra, o al menys no sempre es produeix amb un grau d’implicació important.

Així podem constar com les condicions que pel general s’adonen a l’aula d’acollida:

.-Disposar d’una metodologia docent específica per a atendre a l’alumnat nouvingut des de l’aula d’acollida , amb el recolzament de l’equip docent i claustre.

.- Professorat coordinat i assessorat per mitjà de la coordinadora de l’aula d’acollida i l’assessor/-ora del LIC.

.- Atenció des de l’aula d’acollida a una ràtio d’alumnat al voltant de 12 alumnes per classe ( com a màxim).

.- Disponibilitat des de la mateixa aula d’acollida als recursos telemàtics adients: ordinadors, connexió a Internet, software adient, espais de treball seleccionats...

.- Atenció a un alumnat dins de l’aula d’acollida, que es sent motivat pel treball habitual i acostumat a fer servir recursos TIC de manera sistemàtica.

Aquestes condicions no s’han donat o almenys de manera tan generalitzada en els centres on les matemàtiques es desenvolupen des de l’aula ordinària, aquest fet comporta una sèrie de dificultats que afecta tant a l’alumnat com en ocasions al professorat:

.- Elevat nombre d’alumnat per aula.

.- Grup classe amb necessitats excessivament diversificades.

.- Professorat no sempre preparat per a saber atendre a aquesta realitat de classe. Tot hi haver intentat modificar la metodologia habitual i en ocasions haver fet cursets de formació.

.- Poc hàbit de treballar l’àrea matemàtica basada en les TIC per part d’un gran sector del professorat.

.- Dificultats que comportaria el haver de desplaçar-se a una aula diferent de l’habitual per a treballar amb ordinadors.

.- Nombre insuficient d’espai i ordinadors per al grup sencer de la classe dins de l’aula d’informàtica.


76

.- Dificultats derivades pel fet d’haver de traslladar la classe a una ubicació diferent a l’habitual, amb possibles molèsties i sorolls.

Abans d’entrar a abordar els interrogants que van generar la recerca, per a posteriorment amb les respostes obtingudes arribar a la verificació o no de la hipòtesi i subhipòtesis de la investigació. Vull manifestar que el professorat que ha col·laborat en la recerca, es tracta d’un professional que pel general compta amb àmplia experiència docent, en la major part dels casos superior als 10 anys. Un ampli percentatge d’aquest només ha donat classe de matemàtiques al llarg de la seva carrera docent (57% dels entrevistats in-situ), la major part d’aquests ocupa una plaça definitiva al seu lloc de treball i amb anterioritat ha treballat a altres IES catalans. Pel general està treballant amb alumnat nouvingut al menys des de fa 3 cursos. Aquesta descripció ens permet situar-nos i començar a abordar una per una els tres interrogants que van originar la recerca .

1.-El professorat coneix els recursos matemàtics existents a Internet?. I en cas afirmatiu, utilitza aquests espais? Quins espais acostuma a utilitzar? Quins són els espais que millor valora?

La recerca ens informa que el 42% del professorat no acostuma a utilitzar recursos TIC en la docència matemàtica amb alumnat nouvingut, per contra el 58 % sí que ho fa.

El professorat considera que no utilitza de manera sistemàtica els espais telemàtics existents. Tot hi que s’observa com el professorat que imparteix les matemàtiques des de l’aula d’acollida acostuma a utilitzar (en general) els recursos basats en les TIC durant les classes de matemàtiques, aquest hàbit és menor entre el professorat de l’aula ordinària.

La recerca constata com el professorat valora com a molt necessari disposar d’un espai telemàtic especialitzat en oferir activitats de matemàtiques per a treballar amb alumnat nouvingut. Aquesta consideració obté en el qüestionari una nota mitjana de 8,03 (sobre 10).

Quan s’analitza si el professorat “no té problemes en trobar materials matemàtics a Internet per després utilitzar-los amb l’alumnat nouvingut”, aquesta qüestió només obté una qualificació de 5,21( sobre 10), aquesta dada no permet amb claredat la resposta, evidenciant això sí una tendència que supera la neutralitat (5) a favor de l’enunciat.

L’estudi deixà palès amb total rotunditat la no existència d’un hàbit entre el professorat a l’hora d’utilitzar traductors on-line, o d’altres eines basades en les TIC per a facilitar la comunicació amb aquest alumnat desconeixedor del català i del castellà. La mostra d’aquesta realitat s’evidencia en la baixa puntuació mitjana obtinguda de només 2,42 (sobre 10)


77

VALORACIÓ d'ESPAIS

5,13 5,25

6,94

5,90

4,63

5,62

6,90

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

web centres Web professorat Clic Pàgines personalsde docents aCatalunya

Pàgines personals de docents d'àmbit

espanyol

LIC Edu365

ESPAI ANALITZAT

NO

TA

MIT

JAN

AGRAU D'ACORD

6

6,66

5,89

8,03

5,21

2,42

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

TIC i millora TIC i nouvingut TIC i català Espai especialitzat No tinc cap problematrobar materials

Ús de traductors

Pregunta

PU

NT

UA

CIÓ

L’estudi també dona resposta a quins són els espais que, el professorat de matemàtiques que treballa amb alumnat nouvingut, acostuma a utilitzar.

Els espais que més utilitza el professorat són les activitats del Clic i les del Edu365.cat, tots dos espais s’utilitzen amb igual intensitat; en tercer lloc el professorat acostuma a utilitzar l’espai LIC i en quart lloc les webs del professorat de la Xtec.

Els espai que millor valora el professorat tal com es mostra a la taula


78

Convé destacar que 6 dels 7 apartats analitzats superen la nota mitjana d’aprovat, només les pàgines personals de docents espanyols amb nota mitjana de 4,63 no arriba a la puntuació d’aprovat.

El professorat valora en primer lloc les activitats del Clic (nota mitjana=6,94), en segon lloc l’edu365.com (nota mitjana=6,90), en tercer lloc les pàgines personals de docents a Catalunya (nota mitjana=5,90), l’espai LIC ocupa el quart lloc (nota mitjana=5,62).

2.-En realitat estic atenent aquesta diversitat d’alumnat com es mereix?

Ambdós perfils de professorat reconeixen haver fet canvis en la metodologia de les seves classes: el professorat manifesta anar a cursets de formació d’on rep material complementari ( que no sempre pot revisar o aplicar per manca de temps), a les seves classes aplica una metodologia menys genèrica i més individualitzada, en molts casos es té present el bagatge i nivell previ d’aquest alumnat nouvingut.

Aquestes actuacions que suposen prendre posicions per afrontar la situació d’una manera exitosa, no sempre està donant els resultats esperats. Tampoc resulta igual el grau d’intensitat en que el professorat s’implica en aquest procés d’acollida.

Sorgeixen interrogants en algun professorat que manifesta el seu desconcert davant el degoteig continuat d’alumnat nouvingut a mida que el curs avança, fet que afectarà a l’hora de treballar els continguts i objectius de classe programats. Des de l’aula d’acollida la situació s’afronta amb tot un conjunt de mesures i recursos que faciliten aquest procés , de manera que les sortides a les diferents realitats resulten més afrontables, en aquest sentit , l’experiència prèvia i la coordinació entre els diferents components de l’aula d’acollida, units a la recopilació de materials, l’adequació d’aquests i les diferents adaptacions curriculars; faciliten aquesta tasca. S’intenta afavorir un treball més autònom per part de l’alumnat, moltes vegades recolzant-se en les TIC.

El professorat també manifesta l’existència d’una manca de sistematització i recopilació dels materials existents. Aquests materials s’haurien de caracteritzar per tenir la menor càrrega lingüística i per permetre la seva manipulació, de manera que es puguin adequar a les diferents característiques de l’alumnat.

Entre les diferents manifestacions del professorat entrevistats resulta alleujador i també destacable, constatar que en alguns casos, aquest alumnat nouvingut supera els problemes acadèmics durant el procés d’acollida a base d’esforç i interès.

3.-Realment “xxyyyzzz” entenc el que li proposo?

L’estudi deixa palès com sobretot durant el primer trimestre del curs escolar, un percentatge d’alumnat no pot seguir les classes per desconeixement idiomàtic. Dels 362 alumnes nouvinguts que són atesos als 38 IES (que van contestar al qüestionari), durant el primer trimestre 147 d’aquests alumnes desconeixia les dues llengües oficials de Catalunya, aquesta xifra que supera el 41% de la població estudiada. Davant aquest ampli nombre d’alumnat el professorat demana materials matemàtics que permetin el treball més autònom. Des de la perspectiva dels experts entrevistats també hi ha una visió similar a la del professorat al considerar que aquests materials s’haurien de caracteritzar en el seu disseny per tenir poca càrrega lingüística i permetre la seva manipulació per a poder ser adequats a cada realitat


79

d’aula. També es demanen més adaptacions curriculars que facilitin el treball matemàtic amb alumnat nouvingut.

Els recursos per a fer-se entendre poden ser molt amplis en opinió dels experts:

”... en moments donats per facilitar la comprensió utilitzo estratègies de tot tipus i que quan en un moment donat al treballar amb sud-americans no t’entenen en català, l’expliques en castellà i tornes al català, aquests recursos van molt bé, al cap i a la fi: què són els diccionaris. Moltes vegades l’alumnat feia ús d’aquests diccionaris després que jo els havia explicat el què volia dir la paraula, et queda la satisfacció de comprovar que t’ha entès el que els hi has explicat”.

“Et diré que no ens ha de fer por quan ens trobem amb alumnat que no t’entenen de res; no és veritat que no t’entenen, hi ha moltes maneres d’entendre’ns les persones i quan aquest noi marxa sabent algun nou mot, ell marxa pensant que ja t’entén, evidentment que l’has de donar molt espai i no tenir-lo massa temps seguit en una classe que no entén res, lo important és que sigui qui sigui el model de centre es faci una bona acollida; que el nano no tingui la sensació que allà no entén res perquè llavors als quatre mesos, potser aquest nano donarà molts problemes”.

Aquestes intervencions ajuden a entendre que si unim l’esforç realitzat pel professorat amb un model d’acollida triat pel centre educatiu les possibilitats d’afavorir una bona acollida i facilitar l’èxit escolar dels nouvinguts podran ser majors.

.- Hipòtesis que generen la recerca:

Sent coneixedors que aquesta investigació té caràcter exploratori, el treball s’amplia i complementa amb l’aportació de l’opinió de dos experts que aporten la seva visió des d’enfocaments antropològics i pedagògics, ambdues visions ajudaran a extreure’n noves vies que ajudin a reforçar els arguments recollits per mitjà dels qüestionaris i entrevistes; aportacions que ajudaran també a discernir sobre el compliment o no de les subhipòtesis i hipòtesis:

-Subhipòtesi 1 (SH1): Aquesta millora serà més ràpida si el professorat coneix, disposa i utilitza un espai a Internet on els recursos matemàtics puguin ser penjats, aconsellats, analitzats i valorats pels propis professionals docents que treballen amb aquest alumnat nouvingut.

• A la conclusió nº 6 del Qüestionari es valora amb una qualificació global mitjana de 6 (sobre 10 ) :

“utilitzant materials basats en les TICs durant les classes de matemàtiques, l’alumnat nouvingut millora més ràpidament els seus aprenentatges”.

• A la conclusió 7 del Qüestionari :


80

el professorat no es decanta de manera clara en el fet que tingui o no problemes per a trobar materials matemàtics a Internet per després utilitzar-los amb nouvinguts.

• A la conclusió 11 del Qüestionari :

En primer lloc valora, per a l’ensenyament de les matemàtiques les activitats del Clic , seguides de les activitats de l’edu365 ; les valoracions d’ambdós espais són bastants similars.

Expert 1:

Quins materials trobes més adients per a treballar amb nouvinguts? Nosaltres al nostre IES havíem anat recollint de tot allò que podíem adaptacions de diferents àrees i el que miraven era arnar-les proporcionant al professorat, això ho fèiem des del mateix departament d’atenció a la diversitat... Per altra part el que hi ha és molt material de llengua i en canvi no hi ha gaire material de la resta d’àrees, al menys que jo conegui. Hi ha qui et dirà: les matemàtiques per què les necessites? I jo sempre els hi deia escolteu, les operacions de matemàtiques evidentment si m’estàs parlant de números el llenguatge és universal, però està clar potser hi ha tota una sèrie d’aquestes operacions que tu el que vols és que desenvolupin el treball de raonament lògic a partir d’un problema, aquest problema si tu li planteges en un text així, aquest alumne no l’ha entès; si busques un sistema per fer aquests mateix problema, busques unes paraules claus, uns dibuixos que acompanyen, unes fletxes, no sé què, i de tant en tant tens l’ajuda teva, o de un company del costat perquè a vegades és lo que diem l’ajuda dels nois i noies quan es tracta de casos d’abaix que puguin seguir es troben mecanismes de comunicació que no sempre passen per la llengua i això per exemple no hi és, hi ha problemes a Primària, hi ha un cd que es diu els problemes muts, però clar són problemes molt elementals i jo que conegui hi ha molt poca cosa. La pàgina del LIC la coneixes? I aquesta de www.toomates.net Utilitzant l’ordinador li mostro el meu espai web: www.xtec.cat/~jortega3. Estem fent meravelles als centres i aquestes meravelles queden... a no ser que algú faci de formigueta i a base d’anar voltant, escolta!ja m’està bé que hi hagin els vincles adequats, allibereu unes quantes persones que ens facin que ens facilitin aquestes coses, no només que ens les facilitin buscant-les sinó que després ens les ordenin i ens orientin una mica sobre la utilitat perquè ara tu m’has ensenyat aquesta pàgina tan maca d’aquesta noia; demà jo o dilluns li puc comptar al professor de matemàtiques però si a més jo li puc dir, aquest joc a mi m’ha semblat que pot funcionar molt bé quan treballis el tema i aquest per aquest altra...estem facilitant la feina. CONCLUSIÓ de l’EXPERT 1: el darrer paràgraf en cursiva manifesten una relació a favor de l’enunciat de la subhipòtesi 1. Evidencia clarament la necessitat de disposar d’un espai recopilatori dels materials existents que facilitin la feina de consulta al professorat. Necessitat de materials específics de matemàtiques que permetin el treball autònom i la comprensió dels enunciats dels exercicis. CONCLUSIÓ GENERAL: existeix una tendència a favor de l’enunciat, però no es pot advertir un posicionament definitiu clarament a favor o en contra. D’aquí la necessitat de seguir investigant sobre l’ enunciat d’aquesta Subhipòtesi 1.1


81

-Subhipòtesi 2 (SH2): La utilització de materials TIC que faciliten la traducció d’espais telemàtics (webs, ...) entre idiomes diferents afavoreix el procés d’acollida.

• El professorat que ha respost el qüestionari reconeix en la conclusió nº 1:

El 41 % de l’alumnat nouvingut de la mostra desconeix el català i el castellà (dades relatives al primer trimestre de curs).

• A la conclusió nº 8 del Qüestionari manifesta:

Utilitza poc els traductors on-line o altres eines basades en TIC com a mitjà de comunicació amb els nouvinguts desconeixedors del català i del castellà.

• A la conclusió nº 9 del Qüestionari manifesta:

En les seves classes acostuma a utilitzar amb igual freqüència les activitats del Clic com les de l’edu365.cat; aquests dos espais són els més utilitzats. També acostuma a utilitzar recursos de l’espai LIC o de webs del professorat de la Xtec.

Expert 1: Quina és la teva opinió sobre l’ús de traductors on-line? D’això jo et puc dir poca cosa...nosaltres l’any passat amb el personal de l’aula d’acollida i del CRP vàrem començar a partir del programa Clic vam crear algunes activitats de llengua i jo els hi deia que m’agradaria molt poder arribar a crear una espècie de recull important de làmines visuals de diferents àrees i ales hores, la mateixa làmina o similars buscar-les en llengües de les que tingueren els nostres alumnes i que tu quan li dones aquella làmina que potser hi tracta del cicle de l’aigua , tu li fas treballar en català però de tant en tant, pots consultar la làmina en la seva llengua.

Aquesta idea de la traducció és compartida per tothom? Jo sempre els hi dic amb els nanos el que realment hem d’entendre és que ells han de fer l’esforç de saber que per comunicar-se ho hem de fer en la llengua que estan aprenent, que en aquest cas és el català però una cosa és que tu els hi fas entendre això, l’altra que en moments donats per facilitar la comprensió utilitzo estratègies de tot tipus i que quan en un moment donat al treballar amb sud-americans no t’entenen en català, l’expliques en castellà i tornes al català, aquests recursos van molt bé, al cap i a la fi: què són els diccionaris. Moltes vegades l’alumnat feia ús d’aquests diccionaris després que jo els havia explicat el què volia dir la paraula, et queda la satisfacció de comprovar que t’ha entès el que els hi has explicat. Per altra part et diré que no ens ha de fer por quan ens trobem amb alumnat que no t’entenen de res; no és veritat que no t’entenen, hi ha moltes maneres d’entendre’ns les persones i quan aquest noi marxa sabent algun nou mot, ell marxa pensant que ja t’entén, evidentment que l’has de donar molt espai i no tenir-lo massa temps seguit en una classe que no entén res, lo important és que sigui qui sigui el model de centre es faci una bona acollida; que el nano no tingui la sensació que allà no entén res perquè llavors als quatre mesos, potser aquest nano donarà molts problemes.


82

CONCLUSIÓ: aquesta intervenció manifesta una clara e interessant visió de la idea de comunicació, unida en tot moment al procés d’acollida, convé destacar també la idea final del comentari: “lo important és que sigui qui sigui el model de centre es faci una bona acollida; que el nano no tingui la sensació que allà no entén res perquè llavors als quatre mesos, potser aquest nano donarà molts problemes”. L’existència d’un model d’acollida vàlid en el centre ajudarà també al procés d’integració d’aquests nouvinguts, i evitarà en un futur possibles problemes de disciplines.

CONCLUSIÓ Expert 1: aquesta intervenció manifesta manca d’hàbit en la utilització dels traductors on-line. Tot hi destacar l’hàbit de treball i col·laboració en la creació de nous materials i recursos basats en les TIC.

CONCLUSIÓ GENERAL: no existeix hàbit generalitzable en l’ús d’eines de traducció on-line, durant les classes de matemàtiques amb alumnat nouvingut. La validesa d’aquesta subhipòtesi no s’ha pogut comprovar, quedant descartat qualsevol argument a favor del seu compliment.

-La HIPÒTESI (H) la formularé en aquest sentit:

“LA UTILITZACIÓ DE SUPORTS TIC DURANT LES CLASSES DE MATEMÀTIQUES, ON HI HA ALUMNAT NOUVINGUT, FACILITA L’APRENENTATGE MATEMÀTIC D’AQUEST ALUMNAT, TOT I EL SEU DESCONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA I CASTELLANA”.

Les entrevistes al professorat en les conclusions a la pregunta 12 exposa:

“El professorat entrevistat no es defineix en general a favor de l’enunciat, tot i mostrar una predisposició favorable”.

Aquesta manca de definició tot hi evidenciar una línia de pensament a favor de la hipòtesi, fa difícil el seu contrast de la hipòtesi, d’aquesta manera el present estudi no pot manifestar més que una tendència qualitativa a favor de l’enunciat de la hipòtesi sense poder quantificar el grau de compliment.

Expert 1: Utilitzant materials basats en les TIC l’alumnat nouvingut milloraria més ràpidament en els seus aprenentatges? Jo crec que tot l’alumnat, no només el nouvingut. Jo en aquests moments penso que ho fem un gran esforç tots plegats d’entendre que tenim una nova eina per ensenyar als nostres alumnes o estem perdent el tren, a mi em sembla, eh!, perquè hem entrat en un món en que resulta que una quantitat enorme de processos d’aprenentatge es realitzen a través d’aquestes eines, llavors i tant que les defenso i en el cas de l’alumnat nouvingut, com en tot l’alumnat realment els motiva molt.


83

La proliferació a Internet d’espais webs ajuda al professorat? Clar dir que no seria anar en contra del progrés. Aquest fet té l’inconvenient que trobes tanta informació que en ocasions trigues molt de temps en trobar aquella que realment interessa. No sabria que respondre, jo diria que quan més coses hi hagi millor, diria que una de les feines maques a fer als centres i aquí em penso que és una altra recurs molt important per tot el centre, sembla que el Departament va cap aquí, és que el centre hauria de tenir una persona en exclusiva, com a mínim, dedicada pràcticament a fer durant tot el dia aquest treball de recerca. Jo penso que les webs el que seria bo és que de tant en tant, algú ens anés seleccionant. Quina opinió li mereix la frase:“nou alumnat nous recursos matemàtics”? He observat no sé si va per aquí la frase, en alguns alumnes formes diferents de comptar, no sé si va per aquí, i ho he observat, si més no és una riquesa que ells porten i que l’han de saber aprofitar. CONCLUSIÓ: la intervenció de l’expert 1, es mostra en general favorable a l’ús de les TIC, destaca com a element bàsic la seva capacitat de motivació a tot tipus d’alumnat. Resulta també interessant la idea a favor dels recursos TIC des del punt de vista de no perdre el tren del desenvolupament, idea fins ara poc recollida a la resta d’entrevistes. Finalment la interpretació de la frase: “nou alumnat, nous recursos matemàtics confirma la visió ja reconeguda a les entrevistes de la riquesa que aquest alumnat nouvingut pot aportar al grup classe pel fet de treballar amb tècniques no habituals al nostre sistema educatiu, en la resolució de situacions matemàtiques (altres mecanismes en operacions bàsiques, per exemple).


84

9.-SEGONA FASE: l’espai web http://www.xtec.cat/~jortega3

.-Creació d’un espai web: http://www.xtec.cat/~jortega3

Per què crear aquest espai?

La idea principal és la de reunir a través d’un únic espai telemàtic tot un seguit d’enllaços a diferents materials, eines i treballs penjats a Internet; creats per altres professionals docents principalment d’àmbit català que considero poden ser d’utilitat per al conjunt de professorat que treballa les matemàtiques amb alumnat nouvingut.

Per què un espai que recopila informació?

Tots sabem que el treball directe amb alumnat és una tasca que ens ocupa molt més temps que el propi de la classe, per aquests motiu, considero que aquest espai està pensat en tot moment com a element que pot servir d’ajut, i evitar en molts casos el haver d’anar perdent un temps que ens pot ser molt útil per atendre al nostre alumnat.

Si el material ja està disponible, per què no recopilar-lo?

Les diferents inquietuds d’un professorat amb amplis coneixements i experiència docent a l’àrea matemàtica; units a la visió d’optimització dels recursos existents juntament amb la idea de compartir experiències; l’ha motivat en moltes ocasions a inserir a Internet tot un seguit de materials d’excel·lent qualitat, que moltes vegades, malgrat ser coneguts, pel fet de ser-hi ubicats en espais i adreces diferents dificulten la seva localització i visualització per part del docent que cerca aquests materials. Aquest fet s’aguditza amb el pas del temps i amb la difusió que l’espai creat hagi tingut en el món docent . La conseqüència final acostuma a ser la d’un baix nivell d’ús d’unes eines tan útils com a necessàries que en ocasions són substituïdes per materials de creació pròpia, creats a vegades en poc espai de temps i que podrien ser millorables, sobretot en quant a presentació i interacció de l’alumnat. La resposta doncs a la pregunta inicial sembla única: cal recopilar els materials per a facilitar la seva utilització i coneixement en el món docent.

L’ESTRUCTURA DE LA WEB:

ESQUEMA GENERAL:

Aquest espai web treballa amb una interfície única, basada en enllaços a espais creats per institucions educatives o professorat principalment.


85

Aquest és l’aspecte de la pàgina inicial:


86

L’estructura de la web es basa en set zones sensibles:

Passo ara a descriure cadascuna d’aquestes zones.


87

A.-L’àrea de capçalera superior:

A la part superior esquerra es troba el logotip, representat per un cub de Rubik en continu moviment. A la dreta del logotip es troba el títol de l’espai web:”Nou alumnat, Nous recursos Matemà-Tics”. Tots dos components no són zones sensibles i per tant no tenen cap enllaç associat.

A la part superior dreta hi ha tres enllaços:

RESUM DE LA RECERCA: clicant sobre ell arribarem a un seguit d’enllaços que aporten les dades resumides del treball d’investigació.

CALCULADORA: clicant sobre aquest enllaç podem accedir-hi a un model senzill però complet model de calculadora pertanyent a l’adreça web: http://www.anunciata.org.es/tiempo_libre/calculadora.htm . La disposició d’aquesta eina de suport en una zona destacada de la web atén al fet de poder tenir molt a l’abast una eina tan útil com a necessària. El model de calculadora ha estat triat d’acord amb el perfil estàndard de l’alumnat d’E.S.O.


88

Novetats: vol oferir en una zona de fàcil accés totes aquelles adreces o treballs que vagin creant-ne. Aquesta zona insisteix en la idea d’unificar en un únic espai web el major nombre possible d’espais creats per docents que puguin ser d’utilitat entre el professorat i l’alumnat nouvingut. Es tracta de la zona més renovable de l’espai web.


89

B.- Capçalera intermitja:

Des d’aquesta zona superior secundària es permet l’accés al correu i a altres 3 links relacionats amb la recerca com són la visita a l’espai d’estudi de les Webquest, els Quaderns Virtuals i el tercer als Blogs de matemàtiques.

Aquesta zona pretén per tant oferir noves perspectives d’enllaços diferents als habituals espais webs o portals educatius. La proliferació d’aquests tipus d’espais fa que cada vegada hi hagi aportacions que poden ser d’interès per als docents i alumnat, per la qual cosa considero convé recopilar-los i transmetre’ls.

Webquest (W.Q.): nom d’origen nord-americà, combina l’estímul d’un joc de simulació i el rigor d’una unitat didàctica convencional. Aquesta nova metodologia, recolzada en les noves tecnologies, està tenint una favorable acceptació en el món de l’ensenyament. En paraules de Carme Barba7 una WebQuest és “una ESTRATEGIA de investigación guiada con recursos Internet, que tiene en cuenta el tiempo del alumno...”

Quaderns Virtuals ( Q.V. ): neix i es desenvolupa dins del Departament d’Educació com a projecte final de carrera, presentat al 2003 per Albert Llastarri8 a la Facultat d’informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya. El projecte neix com a resposta a la necessitat del professorat d’una eina senzilla i intuïtiva que permeti crear continguts multimèdia per a la xarxa adaptats a les seves realitats educatives; una eina de fàcil ús que permeti la creació de continguts adaptats als seus grups classe, la interacció alumne - professor i el seguiment de l’alumnat en diferents moments del procés educatiu.

7 Barba, Carme: La webquest y la didáctica de la historia . “Quaderns digitals” , nº 37, Pág. 1. 2005

8 BusquetsF.i’altres: QUADERNS VIRTUALS, activitats d'avaluació en xarxa. Comunicació presentada al V congrés multimèdia educatiu de la Universitat de Barcelona, 2005. Pàg.1 i 9.


90

Blogs: es tracta d’un espai personal d’escriptura a Internet, el seu disseny és similar al d’un diari, de manera que cada article consta d’una data de publicació , així la persona que escriu i les que ho llegeixen poden seguir un ordre en allò que estan consultant o publicant. En català s’anomena blocaire a la persona que crea un blog.


91

C.- La capçalera inferior:

Per mitjà del botó de color taronja de la dreta podem retornar sempre a la pàgina inicial de l’espai Web, quan ens trobem a la pàgina inicial aquest botó ens indica “Espai de R.Ortega” quan ens trobem a la resta de pàgines interiors de la Web el mateix botó ens indicarà “Inici”.

Els altres vuit botons d’aquesta capçalera inferior formen dues àrees de navegació: (d’esquerra a centre) els quatre primers botons es caracteritzen per la seva vinculació als recursos de suport amb major relació amb l’idioma: traductors, cercadors, diccionaris, corrector ortogràfic. Els altres quatre enllaços :web professorat, web IES, portals i recomanats constitueixen espais més relacionats amb els continguts docents de l’àmbit matemàtic. D’aquesta manera disposem en un únic espai web la unió d’elements del llenguatge escrit amb elements de suport al llenguatge matemàtic.

Comença a descriure la utilitat de cadascú dels 8 botons que formen aquesta zona de navegació:


92

Traductors : ens portarà a una pàgina amb enllaços als traductors gratuïts de diferents llengües: xinès, àrab, urdú, rus....


93

Cercadors : ens duu a la pàgina on hi haurà tot un llistat d’enllaços a metacercadors com : Google, Ixquick, Webbrain i molts altres en llengua catalana.

Diferents cercadors internacionals ofereixen aquests serveis en català, una mostra en són Euroseek, Alltheweb,Lycos i Google que indexen en català. A més, Google i Yahoo tenen la interfície en català i aquest darrer disposa també d’un directori de cerques en català.


94

Diccionaris : aquests enllaç ens porta a un llistat ampli de diccionaris, agrupats en tres grans àmbits: català –espanyol, altres idiomes on-line i àrab on- line.


95

Corrector: clicant sobre aquest hipervincle enllaçarem amb el corrector de català situat a la web de Softcatalà (http://www.softcatala.cat/corrector/ ), eina de gran utilitat i molt fàcil d’utilitzar.


96

WEB PROFESSORAT: al clicar-hi ens traslladem a un espai amb tot un seguit de enllaços a webs de professorat que ha realitzat o recopilat materials matemàtics que ens poden ser d’utilitat en el treball amb nouvinguts. L’accés a aquest espai també es pot fer des de la zona E ( Espais Analitzats )que apareix a la pàgina d’inici de l’espai web.

Aquí s’analitzen 10 espais webs de docents catalans, els 9 primers els he seleccionat per la qualitat dels seus espais, unit al fet que els continguts que presenten ens poden servir com a recursos útils per a ser utilitzats en la docència amb nouvinguts; el darrer d’aquests que es correspon amb l’espai web on s’exposa el present treball i per tant pot ajudar a entendre millor la distribució i filosofia de l’espai web amb el resum dels resultats obtinguts al llarg de la meva llicència d’estudi. Els espais analitzats consten d’una graella d’anàlisi i valoració en base a les característiques pròpies d’aquestes interfícies.


97

WEB IES : des d’aquí accedirem a espais matemàtics oferts des de les pàgines pròpies dels IES, generalment aquesta informació correspon al Departament de Matemàtiques del centre. Es presenten una selecció d’espais web d’IES, la major part catalans, triats per la relació existent entre els continguts oferts i la seva possibilitat d’aprofitament en el treball amb alumnat nouvingut. El fet d’haver posar l’enllaç a l’IES Mar Menor ( del Grup Alkaragi de Murcia) es justifica principalment per presentar uns continguts que s’adapten plenament a l’estructura bàsica d’aquest treball, considero que es un espai que convé conèixer i que ens pot ajudar en tot moment quan treballem amb alumnat nouvingut.


98

Portals: aquest botó permet l’accés als portals seleccionats, també es pot accedir a portals d’ús habitual a Catalunya (edu365, Xtec...) des de la zona inferior G de cadascuna de les pàgines.

Des d’aquí es facilita l’ accés als recursos matemàtics seleccionats en els portals educatiu d’àmbit espanyol: CNICE, Mi tarea, Aldea Digital, CUED, Educared, Edured, Maestroteca i Red Escolar. D’aquesta manera pretenc ampliar l’oferta dels materials desenvolupats per altres docents de la resta de l’Estat.


99

Recomanats : aquest botó ens permet accedir als enllaços seleccionats i recomanats oer al treballa amb l’alumnat nouvingut.


100

D. Zona dels 4 blocs d’exercicis: problemes, geometria, curiositats i càlcul.

Aquesta àrea central a la qual es pot accedir des de qualsevol plana de la web facilitant així el seu accés, rep com a complement les activitats d'un nivell més bàsic que es troben ubicats als enllaços de la zona F (zona de recursos matemàtics) de l’estructura bàsica de la web. La seva ubicació central amb el suport visual d'un logotip permet a més a més del seu ràpid accés, la seva facilitat de visualització.

Aquesta zona ens enllaça amb un ampli recull de continguts matemàtics, es tracta per tant de l’àrea principal de continguts matemàtics presenten un nivell en general de primer o segon d'ESO, la major part dels continguts estan estrets dels espais Clic i Edu365.cat i s’agrupen els continguts en els següents 4 blocs :

3.1 Bloc de Problemes.

3.2 Bloc de Geometria.

3.3 Bloc de Curiositats.

3.4. Bloc de Càlcul.


101

3.1 Bloc de Problemes.

3.2 Bloc de Geometria.


102

3.3 Curiositats.

3.4. Bloc de Càlcul.


103

E.- Zona d’espais analitzats.

En aquesta zona apareixen 10 enllaços a 10 espais web de professorat de la Xtec que considero que aporten un ampli conjunt de recursos que poden ser d’utilitat al professorat que treballa les matemàtiques amb alumnat nouvingut. El fet que hagi inclòs en aquest llistat el meu propi, no obeeix ni molt menys per considerar-lo del mateix nivell de qualitat que els altres 9, més aviat ho faig per a estendre la seva difusió

i d’aquesta manera poder arribar a més centres educatius amb la finalitat sempre de oferir el meu treball per si els pot servir d’utilitat.

Una segona possibilitat per accedir-hi aquest espai és l’enllaç que apareix a la

botonera superior: “web del professorat”

En aquesta zona s’expliquen les característiques principals dels 10 espais web seleccionats per la seva possible utilització en la docència matemàtica amb alumnat nouvingut. L’explicació es fa a partir d’un model de fitxa com aquest :


104

F.- Zona de recursos matemàtics.

Aquest és l’aspecte de la zona F que apareix a totes les pàgines ( en la zona inferior), es tracta d’una taula de 5x3 , de manera que la columna de l’esquerra mostra el títol genèric dels enllaços que apareixen a la seva dreta, així per exemple, la casella “RECURSOS MATEMÀTICS” recull 4 enllaços: “zona clic 1ª”, “zona clic 2ª”, “exercicis de reforç de 1r d’ESO” i “generador d’exercicis”.

A la filera2 segona anomenada “BÀSIC” es recullen també els enllaços a: “operacions”, “figures planes”, “smd” i “problemes”.

Els dos primers enllaços ens traslladen a la zona Clic de Primària i Secundària respectivament amb la finalitat de disposar d’un accés ràpid a tot els recursos matemàtics ubicats i catalogats del racó Clic. Resultarà interessant la seva consulta periòdica amb la finalitat d’anar coneixent les noves aportacions matemàtiques que ens puguin ser d’utilitat i arnar-les afegint a l’espai de treball de l’alumnat nouvingut.

El tercer enllaç anomenat exercici de reforç per a Primer d’ESO

(http://clic.xtec.net/db/act_es.jsp?id=3166), es tracta d’un conjunt d’activitats Clic que han estat ja triades per a fer un repàs dels principals continguts a Primer d’ESO, la professora Mª Rosa Trillas de l’IES La Garriga, fa un recull d’exercicis classificats per a repassar els continguts del Primer curs d’ESO; aquests exercicis Clic, una vegada instal·lats ajudaran a disposar d’una manera ràpida de tot un ampli conjunt d’activitats que convé tenir sempre a ma, aquesta eina també pot servir com a recull d’exercicis de repàs.


105

El quart enllaç el generador d’exercicis de l’IES Arnau Cadell (http://www.xtec.net/iesarnaucadell/departam/mates/mates.htm) mereix una dedicació amb temps, el seu disseny i interfície com a eines resulten molt útils per al treball i repàs matemàtic, la possibilitat de generar llistats interminables d’exercicis catalogats per continguts i nivell el fan un lloc a tenir molt present durant

la planificació i realització de les classes.

la seva ubicació diferenciada del bloc superior, obeeix a la idea d’oferir eines matemàtiques de caire molt senzill, amb la finalitat de poder atendre de manera àgil a aquell possible alumnat desconeixedor de nocions o continguts que per la seva edat hauria de conèixer. Es treballen 4 blocs de continguts: operacions, geometria plana, sistema mètric decimal i problemes elementals. Es tracta d’oferir un recull d’enllaços a activitats més pròpies del cicle mitjà o superior de primària que no pas d’ensenyament secundari, però que ens resultaran de gran utilitat en funció de les característiques pròpies de l’alumnat nouvingut.


106


107


108

La tercera filera “ÚTIL” permet l’enllaç a : “espai LIC”, “Acollida.net”, “Wikipedia”.i “canvi d’unitats”.

LIC: al clicar accedim al la web de l’espai LIC (http://www.xtec.net/lic/ ). Espai de gran utilitat i qualitat reconegudes en el món docent.

Acollida.net: enllaç que ens permet accedir a l’espai web http://www.xtec.cat/crp-alturgel possibilita al professorat que treballa amb alumnat nouvingut materials i experiències molt útils i pràctiques. L’autor idea d’aquest espai Damià Santamaria, vol crear un espai on compartir recursos i experiències per a treballar de manera lúdica l’aprenentatge del català amb l’alumnat nouvingut; havent creat un magnífic espai que és ja un conegut referent entre el professorat, que participa i consulta assíduament aquest lloc telemàtic. El fet de disposar d’un fòrum on el professorat exposa els seus èxits i entrebancs la converteixen encara més en un espai molt recomanat. La idea de poder accedir a una enciclopèdia telemàtica, on les entrades han estat aportades pels propis usuaris pot ser un element motivador per a l’alumnat, d’aquí que hagi triat aquest enllaç per a formar part de la plantilla de la web, clicant sobre l’enllaç de la Vikipèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada ), es pot accedir ràpidament a la cerca en català de qualsevol dels conceptes necessaris. El quart enllaç ens permet accedir a l’espai web http://www.soko.com.ar/Fisica/Tabla_c.htm que possibilita el canvi d’unitats matemàtiques i físiques. La inclusió d’aquest enllaç la faig amb la intenció que l’alumnat disposi d’una eina senzilla i eficaç que faciliti i permeti de manera ràpida el canvi entre les unitats que la situació matemàtica li plantegi.

G.- Zona inferior.


109

La filera inferior de totes les pàgines que configuren l’espai web és un recull de 5 enllaços a espais o portals de gran utilitat docent, permet l’accés a materials matemàtics recollits a la “WebClip”, “Escola Oberta”, “Racó del Clic”, “edu365.cat” i “Xtec”.

Es facilita l’accés als portals educatius que han obtingut major qualificació entre el professorat que va respondre al Qüestionari: Xtec,Edu365 i zona Clic.

Es permet l’accés als recursos matemàtics seleccionats com WebClip i Escola Oberta.

Què és Webclip?

Aquest directori, igual que el programa de televisió, Webclip, ha esta produït per Televisió de Catalunya, S A amb l'assessorament i el suport del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i en col·laboració amb Pandora Box i CCRTV Interactiva.Webclip és un microespai televisiu i un directori multimèdia de contingut alhora formatiu, informatiu i d'entreteniment que ha estat creat i pensat per facilitar l'accés dels nens i joves i de tots aquells que participen en el projecte educatiu de la nostra societat, als continguts d'Internet.


110

Què és Escola Oberta?

Al clicar en aquest enllaç: http://www.xtec.cat/recursos/mates/index.htm ,arriben a un espai on apareix un bon recull d’enllaços a diferents espais webs relacionats amb les matemàtiques .En aquest espai s’aborden temàtiques tan variades com el món de la combinatòria ( de l’IES Narcís Oller de Valls) o el taller d’iniciació a la mesura de superfície ( del Grup Perímetre ).


111

10.-TERCERA FASE d’implementació:

difusió-ubicació telemàtica dels elements de cada bloc d’estudi amb els enllaços més rellevants dels espais analitzats, caldrà implementar en base a tres actuacions:

3.1.-Difusió: espais cibernètics institucionals (SGTI), E-mails dirigits a la comunitat docent: CRPs i ICEs.

Pla de difusió i explotació dels resultats del projecte.

La difusió caldrà fer-la a través de les eines oficials que des de la SGTI del Departament d’Educació autoritzi, amb tal finalitat utilitzaré l’espai web en la pàgina de la XTEC: http://www.xtec.cat/~jortega3 .

Aquest espai serà el lloc web oficial de difusió general, i la seva finalitat serà, una vegada portat a a terme tota la recerca exposar i

difondre en format web els resultats i conclusions, el llistat d’espais analitzats i les

fitxes descriptives d’aquests i recollir també les aportacions a més a més de les dels portals

educatius i pàgines personals de docents, les recollides a través de les Webquest, Quaderns

Virtuals i Blogs relacionats amb la temàtica.

Tanmateix, la recerca vol donar respostes a les institucions que vetllen per la millora educativa i potencien iniciatives pedagògiques. A tal fi s’informarà via E-mail de l’espai web on s’exposa el treball final als ICEs i CRPs de Catalunya.

3ª.2.-Transversalitat: a través d’enllaços des del propi web de difusió i els “links” que figuren als diferents blocs d’estudi.

3ª.3.-Normalització lingüística : aportant enllaços des de l’espai web de difusió, un llistat d’eines cibernètiques que permetin la traducció d’espais webs o textos al català.

www.xtec.es/~jortega3


112

11.-BIBLIOGRAFIA

§ Carbonell, E. : El naixement d’una nova consciència. Ara llibres. 2007. § RESOLUCIÓ de 30 de juny de 2006, per la qual s’aproven les instruccions per

a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics d’educació secundària per al curs 2006-2007. p.2599-2600: 16.

§ ORIENTACIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE LES AULES D’ACOLLIDA PER AL CURS 2006-07. Departament d’Educació.2006.

§ Fullana, J.; Besalú, X.; Vila, M. X.: Alumnes d’origen africà a l’escola. Girona. CCG Edicions. 2003.

§ Besalú, X.: Diversidad cultural y educación. Madrid. Síntesis. 2002. § Carrasco, S. : (coord) Inmigración, contexto familiar y educación. Procesos y

experiencias de la población marroquí, ecuatoriana, china y senegambiana. Colección Educación y Sociedad, nº 15. ICE-UAB. 2004.

§ Ponferrada, M. : Construyendo identidades desde la escolarización. Trayectorias y estrategias socioeducativas de jóvenes de clases populares en Cataluña desde una perspectiva de género. Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d’Antropologia Social i Cultural. Tesis de master. 2005.

§ Pamies, J.: Dinámicas escolares y comunitarias de los hijos e hijas de familias inmigradas marroquies de la Yebala en la periferia de Barcelona. Departament Antropologia Social I Cultural. UAB. Tesis doctoral. En red [http://www.tdx.cbuc.es/ ]. 2006.

§ Yabar J.M., Vallès E., Margalef N.: MATEMÀTIQUES llibres de 1r a 4t d’ ESO, Projecte @ula, Editorial Teide.

§ Barba, Carme: La webquest y la didáctica de la historia. “Quaderns digitals” , nº 37, Pág. 1. 2005.

§ Francesc Busquets, Eva Gea i Sara Arjona: QUADERNS VIRTUALS, activitats d'avaluació en xarxa. Comunicació presentada al V congrés multimèdia educatiu de la Universitat de Barcelona, 2005.

§ Aunión, J. A. : Las nuevas tecnologías mejoran el rendimiento en matemáticas en un 25%. Madrid, EL PAÍS - 09-01-2006.

§ Soler,P.: La Investigación Motivacional. Ediciones Deusto, Bilbao.1990. § Alea,M.V i altres: Estadística aplicada a les ciències econòmiques i socials.

McGraw-Hill, Edicions U.B. 2001. § Coll,S., Guijarro,M.: Estadística aplicada a la historia y a las ciencias

sociales.Ed.Pirámide.1998. § Alsina, C.: Estimar les Matemàtiques. Editorial Columna. Barcelona. 2000. § Alsina, C.: Estimular al Professorat, com i per què. Conf. Plenària ATEE

Barcelona, Col. Dr. i Llicenciats, Barcelona. 2001 § Gómez-Chacón, I. M.: Matemática emocional. Los efectos en el aprendizaje

matemático. Narcea, Madrid. 2000. § Camarero, L. i del Val Cid,C.: Técnicas avanzadas de investigación social.

UNED. Madrid. 2001 § Vila, A. i Callejo, Mª Luz: Matemáticas para aprender a pensar. El papel de las creencias en la resolución de problemas. Narcea, Madrid. 2004. § Roquer, J. L’aula d’acollida: model d’atenció a l’alumnat nouvingut. Monogràfic

Acolliment de nouvinguts. “Guix “,nº 308, Págs.:23-31. Octubre 2004. § BISHOP, A. J.: Enculturación matemática. La educación matemática desde una

perspectiva cultural. Barcelona. Paidós.1999. § IES Tarradell: la vida por dentro. Cuadernos de Pedagogía, nº 354, febrero de

2006. Pàgs56-75 § Feixas, Pepa. Profesora i Cap d’Estudis a l’IES Miquel Taradell., comunicació

en el marc de les II Jornades d’intercanvi d’experiències d’acolliment d’alumnat nouvingut . ICE UAB, 18 de març de 2006.


113

12.-BIBLIOGRAFIA DE PÀGINES WEB CONSULTADES:

(Darrera revisió de tots els enllaços de la bibliografia 15-09-2007)

• CALCULADORA: http://www.anunciata.org.es/tiempo_libre/calculadora.htm

• NOVETATS: Geometria: http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=3376 Matencreuats: http://www.edu365.cat/eso/muds/matematiques/matencreuats/index.htm Cibermatex: http://cibermatex.com/spip.php?page=free Toomates(novetats): http://phobos.xtec.es/gromo/toomates2/toomates2.php La formiga matemàtica(novetats): http://acte.xtec.cat/~scapella/formiga8/index1.htm Escola oberta: http://www.xtec.net/recursos/mates/

• CORREU: Adreça electrònica webmaster: [email protected]

• WebQuest:

Divertiments matemàtics: http://www.xtec.es/aulanet/ud/mates/divertiments/index.htm Recull de Webquest de la Xtec: http://www.xtec.es/recursos/webquests/htm/indexedso.htm Con Pitágoras lo conseguirás: http://www.elkarrekin.org/web/pitagoraswq/ Unidades de medida: http://www2.chccs.k12.nc.us/education/components/scrapbook/default.php?sectiondetailid=24424&sc_id=1188635407 Els residus que generem: http://www.xtec.cat/~jsanch16/webquest/index.htm Organitzem un campionat d’aualè: http://www.webquestcat.org/ee2006/wqauale/INICI.htm Anem de colònies: http://www.webquestcat.org/ee2006/wqcolonies/portada.htm

• Quaderns virtuals:

Equacions de 2n grau: http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/eq_2n_grau_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=ca&skin=formalbiblio=true&xml=eq_2n_grau_ca/eq_2n_grau_ca.xml&base=eq_2n_grau_ca&skin=formal&section=0&lang=ca Fraccions : http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/fraccions_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/css


114

/&js=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=null&biblio=true&xml=fraccions_ca/fraccions_ca.xml&base=fraccions_ca Polígons i políedres: http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/poligons_i_poliedres_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=null&biblio=true&xml=poligons_i_poliedres_ca/poligons_i_poliedres_ca.xml&base=poligons_i_poliedres_ca La circumferència i el cercle: http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/circum_cercle_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=null&biblio=true&xml=circum_cercle_ca/circum_cercle_ca.xml&base=circum_cercle_ca Els nombres enters: http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/nombres_enters_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=null&biblio=true&xml=nombres_enters_ca/nombres_enters_ca.xml&base=nombres_enters_ca Problemes de longitud. S.m.d. : http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/problemes_smd_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=null&biblio=true&xml=problemes_smd_ca/problemes_smd_ca.xml&base=problemes_smd_ca Avaluació inicial de matemàtiques: http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/provainixinesa_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=null&biblio=true&xml=provainixinesa_ca/provainixinesa_ca.xml&base=provainixinesa_ca Nombres i hores: http://clic.xtec.net/qv_biblio/act.jsp?activity_id=2 Multiplicar: http://clic.xtec.cat/qv_biblio/act.jsp?activity_id=48

• TRADUCTORS: Traductor automàtic de la Generalitat: http://traductor.gencat.cat/ InterNostrum: http://www.internostrum.com/ Traslendium: http://www.translendium.com/ Softcatalà: http://www.softcatala.org/traductor/ Opentrad: http://www.opentrad.org/demo/?language=ca Babelfish(Altavista): http://babelfish.altavista.com/tr Translate Now: http://www.foreignword.com/es/Tools/transnow.htm


115

Traducegratis: http://www.traducegratis.com/traductores.html

• BLOGS: Blogs matemáticos: http://sectormatematica.cl/blogs.html El cub de Rubik: http://www.enric.es/2007/01/12/el-cub-de-rubik/ Curiositats numèriques a la loteria: http://www.enric.es/2006/12/22/curiositats-numeriques-a-la- loteria/

• CERCADORS: CERCADORS INTERNACIONALS: Altheweb: http://www.alltheweb.com/ Lycos: http://www.lycos.es/ Euroseek: http://www.euroseek.com/ Yahoo: http://ct.yahoo.com/ Ixquick: http://www.eu.ixquick.com/ Webbrain: http://www.webbrain.com/html/default_win.html Google: http://www.google.com/preferences?hl=ca Killerinfo: http://www.killerinfo.com/ Kartoo: http://www.kartoo.com/ Ajeeb: http://translate.sakhr.com/sakhr/elogin_ET.asp NetSearch: http://translate.sakhr.com/sakhr/elogin_ET.asp Mamma: http://www.mamma.com/ CERCADORS CATALANS: Amfibi: http://ct.amfibi.com/ Cercador: http://www.grec.net/cgibin/cercador.pgm CerCat: http://www.cercat.com/ Drecera: http://www.drecera.com/ Nosaltres: http://www.nosaltres.cat/ Som-hi: http://www.som-hi.com/ Païsoscatalans: http://www.paisoscatalans.org/ Cercadors regionals-Lleida: http://www.cercat.com/lincaweb/recurscat/cercadorsl.html

• DICCIONARIS:

Gran diccionari de la llengua catalana: http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm DIDAC: http://www.edu365.cat/pls/edu365/grec_2?dicc=ESC Diccionari català-àrab: http://www.edu365.cat/agora/dic/catala_arab/index.htm Diccionari català-xinès: http://www.edu365.cat/agora/dic/catala_xines/index.htm Diccionari català-urdú: http://www.edu365.cat/agora/dic/catala_urdu/index.htm IEC: http://www.iec.cat/gc/ViewPage.action?siteNodeId=175&languageId=1&contentId=-1 Neoloteca: http://www.termcat.cat/neoloteca/ Real Academia Española: http://buscon.rae.es/draeI/


116

ALTRES IDIOMES ON-LINE: Portuguès: http://www.priberam.pt/dlpo/dlpo.aspx Rús-espanyol: http://meltingpot.fortunecity.com/ormonde/795/dic.htm Norueg-espanyol: http://meltingpot.fortunecity.com/ormonde/795/dic.htm DictSearch: http://www.foreignword.com/es/ ÀRAB ON-LINE: La escritura árabe: http://www.webpersonal.net/parabolix/arabe/index.html Caligrafía y alfabeto árabe : http://www.sakkal.com/Arab_Calligraphy_Art1.html Apprendre l’arabe ( en francès): http://www.webarabic.com/portail/apprendre/index.php Site de langue et Culture arabes: http://www.ac-versailles.fr/pedagogi/langue-arabe/arabeaccueil.htm Enciclopaedia of the Orient: http://www.i-cias.com/e.o/ Almisbar: http://www.i-cias.com/e.o/ English-Arabic: http://www-old.ectaco.com/online/diction.php3?lang=3

• CORRECTOR:

Correcció ortogràfica en llengua catalana: http://www.softcatala.cat/corrector/

• WEB DEL PROFESSORAT: Joan Jareño: http://www.xtec.es/~jjareno/ Ramon Bernau: http://www.xtec.es/~rbernau1 Dolors Castells: http://www.xtec.es/~dcastell Josep Cañadilla: http://www.xtec.es/~jcanadil Sebastià Capella: http://www.tressisens.org Gerard Romo: http://www.toomates.net Juanjo Cardenas: http://www.xtec.es/~jcardena Victòria Òliu: http://www.xtec.es/~voliu Quim Castellsaguer: http://www.xtec.es/~qcastell/ttw Ricardo Ortega: http://www.xtec.es/~jortega3

• WEB IES:

IES ARNAU CADELL: http://www.xtec.net/iesarnaucadell/departam/mates/mates.htm IES LA SÈNIA: http://www.xtec.es/centres/e3006681/Mates1.htm IES PONT D’ICART: http://www.xtec.net/~rmasip1/GEOME/geome.htm IES DE TREMP: http://www.xtec.net/~dcastell/webnumeros/index.htm IES LA MALLOLA: http://www.xtec.cat/ceipisidremarti/activitats/recursos/departaments/mates.htm IES GIRONELLA: http://iesgironella.xtec.net/mates/problemes/index.htm IES MAR MENOR: http://www.educarm.es/alkaragi/inicio.htm IES ALMENAR: http://iesalmenar.xtec.net/~depmatematiques/depmat_exer.htm

• PORTALS:


117

CNICE: http://www.pntic.mec.es/profesores/asignaturas/matematicas/ Mi Tarea: http://www.mitareanet.com/mates1.htm Aldea Digital: http://www.aplicaciones.info/ortogra2/calculo.htm Cátedra Unesco de Educación a Distancia: http://www.uned.es/catedraunesco-ead/educacion.html EducaRed: http://www.educared.net/educared/visualizacion/jsp/deberes/index.jsp?idapr=12_86_esp_1__ Edu-Red: http://www.edured2000.net/links.asp?cat=56 Maestroteeca: http://www.maestroteca.com/browse.php3?cat=12 Red Escolar: http://redescolar.ilce.edu.mx/

• RECOMANATS: Matemáticas interactivas para alumn@s inmigrantes en la ESO (1º): http://www.educarm.es/alkaragi/inicio.htm IES LA MALLOLA projecte ad@: http://www.xtec.cat/ieslamallola/departaments/assignatures_mates_primer_eso.htm TOOMATES :http://www.toomates.net/ Matemágicas: http://descartes.cnice.mecd.es/matemagicas/index.htm El Quinzet: http://personal4.iddeo.es/quinzet/ Mi tarea matemática: http://www.mitareanet.com/mates1.htm Recursos didáticos multimedia interactivos: http://aulavirtual.uco.es/Aula2/Docencia/Centros/fce/Usuarios/promat3/e/JuntaAndalucia3/index.html El tangram en flash: http://www.xtec.net/~jbuil/tangram/ Matemeravelles: http://www.xtec.net/~bfiguera/curios.html RekenWevbGames: http://www.fi.uu.nl/rekenweb/en/welcome.xml DivulgaMat: http://www.divulgamat.net/weborriak/Enlaces/index.asp

• PROBLEMES:

IES LA MALLOLA 1r-2n : http://xtec.cat/ieslamallola/producte/demo/problemes.swf IES LA MALLOLA 3r-4t : http://xtec.cat/ieslamallola/problemes/problemes_1.html TOOMATES: http://www.toomates.net/#Novetats

• GEOMETRIA:

Gaudí i la geometria: http://www.seacex.es/gaudi/index2.html Geometria activa: http://mimosa.cnice.mecd.es/~clobo/ Entreteniments matemàtics geomètrics: http://www.xtec.es/~rbernau1/geometrc/geometrc.htm Geometria (de E.Puig): http://www.xtec.cat/~epuig124/mates/geometria/index.htm Materiales para construir la geometría: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared02/geometria3/index.htm Geometria (Act.Clic de Gonzalo Trueba): http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=3376 Geometria a l’ensenyament secundari: http://www.xtec.net/~rmasip1/GEOME/geome.htm


118

Quanta Geometria: http://www.xtec.net/ceip-pompeufabra- lloret/ciencia/index.htm Geometria amb Cabri: http://www.xtec.net/~voliu/mates/cabri/angles1.htm Introducció a la m,aesura de superfície: http://www.xtec.net/entitats/perimetre/tallers/superficie/familiar.htm Construmat: http://www.xtec.net/crp-anoia/webcons/index/index.htm Problemes de geometria fonamental (3r-4t ESO ): http://www.xtec.net/~acolell2/menu.htm

• CURIOSITATS: Entreteniments matemàtics: http://www.xtec.es/~rbernau1/ Zumo de neuronas: http://www.juegosdelogica.com/ Juegos de lógica y estratégia: http://juegosdelogica.net/ La torre de Hanoi: http://www.xtec.es/centres/e3006681/Mates1.htm Vols muntar el cub de Rubik?: http://members.tripod.com/~cubomagico/ Matemàtica recreativa: http://www.terra.es/personal/casanchi/recreativa.htm Utilitzem l’Euro: http://www.edu365.cat/euro/botigues9.htm Jocs de cavilar: http://www.xtec.net/~acolell2/menu.htm Matemeravelles: http://www.xtec.net/~bfiguera/curios.html

• CÀLCUL: El Quinzet: http://personal4.iddeo.es/quinzet/ Vols conèixer la teva velocitat calculant?: http://www.jimmyr.com/blog/Error_403_Forbidden_24_2007.php Càlcul ràpid: http://www.xtec.cat/~acirera/escoles/index1.htm Jugar amb els números: http://www.xtec.net/~dcastell/webnumeros/index.htm Càlcul mental (act. Clic): http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=1355

• BÀSIC:

RECURSOS MATEMÀTICS: Zona Clic Primària: http://clic.xtec.net/db/listact_ca.jsp?lang=ca&ordre=0&desc=1&from=1&area=mat&idioma=*&ctm=1&nivell=PRI&text_titol=&text_aut=&text_desc=&num=25 Zona Clic Secundària: http://clic.xtec.net/db/listact_ca.jsp?lang=ca&ordre=0&desc=1&from=1&area=mat&idioma=*&ctm=1&nivell=SEC&text_titol=&text_aut=&text_desc=&num=25 Exercicis de reforç (1r ESO): http://clic.xtec.net/db/act_es.jsp?id=3166 Generador d’exercicis: http://www.xtec.net/iesarnaucadell/departam/mates/mates.htm

OPERACIONS BÀSIQUES: Generadors automàtics d’operacions bàsiques de TOOMATES: http://www.toomates.net/ Sumes graduades: http://www.xtec.es/%7Eacirera/caterin_belen/suma_graduat_escolesa.swf Restes graduades: http://www.xtec.es/%7Eacirera/caterin_belen/resta_graduat_escolesa.swf


119

Producte: http://xtec.cat/ieslamallola/producte/demo/producte.swf Quaderns ad@: http://www.xtec.es/%7Eacirera/escoles/index1.htm Matemàgic: http://www.xtec.es/%7Eacirera/escoles/index1.htm Generador de sumes i restes: http://www.mclibre.org/consultar/primaria/sumas_y_restas/sumas_y_restas_1.html Multiplicar ( Quadern Virtual ): http://clic.xtec.cat/qv_biblio/act.jsp?activity_id=48 Nombres i hores ( Quadern Virtual ): http://clic.xtec.net/qv_biblio/act.jsp?activity_id=2 Answer Math: http://answermath.com/Spanish/esp-mul.htm Cuentas R@pidas: http://www.soldetardor.com/jffa/cuentas.htm Calkulo 1.1 : http://www.soldetardor.com/jffa/calkulo.zip

FIGURES PLANES: Geoclic: http://clic.xtec.net/db/act_es.jsp?id=1308 Geometria ( de E.Puig): http://www.xtec.cat/~epuig124/mates/geometria/index.htm

SISTEMA MÈTRIC DECIMAL:

S.m.d. : http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=1321 S.m.d. longitud (TOOMATES): http://www.toomates.net/ S.m.d. massa: http://www.xtec.cat/ieslamallola/mates_1_eso/smetric/sistema_metric_massa.swf S.m.d. capacitat: http://www.xtec.cat/ieslamallola/mates_1_eso/smetric/sistema_metric_capacitat.swf S.m.d. global: http://www.xtec.cat/ieslamallola/mates_1_eso/smetric/sistema_metric_global.swf Generador de problemes de sistema mètric: http://xtec.cat/ieslamallola/mates_1_eso/smetric/danigomez/generado_danir_a.swf Problemes de longitud (Quadern Virtual) : http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/problemes_smd_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=null&biblio=true&xml=problemes_smd_ca/problemes_smd_ca.xml&base=problemes_smd_ca

PROBLEMES: Operativa bàsica: http://xtec.cat/ieslamallola/producte/demo/problemes.swf 100 problemes amb Power Point: http://www.xtec.es/dnee/satieee/0304/sessio3/webmates_100problemes.htm Problemes amb nombres naturals: http://www.toomates.net/ Problemes amb nombres decimals: http://www.toomates.net/

ÚTIL:

Espai LIC: http://www.xtec.net/lic/ Acollida.net: http://www.xtec.cat/crp-alturgell/ Wikipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada Canvis d’unitats: http://www.soko.com.ar/Fisica/Tabla_c.htm


120

• Web Clip: http://www.tvcatalunya.com/webclip/llistes/wc_69506502.htm • Escola Oberta: http://www.xtec.cat/recursos/mates/index.htm • Zona Clic:

http://clic.xtec.cat/db/listact_es.jsp?lang=es&ordre=0&desc=1&from=1&area=mat&idioma=ca&nivell=*&text_titol=&text_aut=&text_desc=&num=25

• Edu365: http://www.edu365.cat/ • Xtec: http://www.xtec.cat/

13.-Materials telemàtics: § Bartrolí J., Obrador D., Oliu V., Internet i les matemàtiques a secundària,

Material telemàtic del curs DSMA. http://www.xtec.net/formaciotic/curstele/dsma

§ Juanjo Gómez Píriz,Sara Arjona Téllez i Eva Gea Santiago. Material telemàtic del curs D82,Quaderns Virtuals, aprenentatge i avaluació en xarxa , octubre 2005. http://www.xtec.net/formaciotic/curstele/d82

14.-Llistat d’annexes en format digital:

ANNEX DIGITAL 1: MANUAL DE WEFT QDA

15.-Llistat d’annexes en format paper: ANNEX 1: 1r e-mail de presentació. ANNEX 2: 2n e-mail demanant col·laboració.. ANNEX 3: model de qüestionari. ANNEX 4: resultats dels blocs 4,5 i 6 del qüestionari.

16.-AGRAÏMENTS:

Disposar d’un curs per a realitzar aquest treball de recerca i l’espai web que aquí es presenta ha estat un veritable repte, que no hauria pogut assolir sense l’ajut de moltes institucions i persones que de manera sempre desinteressada, han dedicat una bona part del seu temps col·laborant ja sigui en la fase de la investigació o des de la fase de la confecció de l’espai web, a tots ells vull agrair-los de manera molt sincera la seva ajuda: gràcies!

De manera molt especial agrair la tasca de tutoria realitzada pel Doctor José Manuel Yábar qui de manera pacient, eficient i encertada ha sabut conduir i dirigir aquest treball per mitjà de les diferents entrevistes, lectures i converses.

Finalment agrair al Departament d’Educació i a les persones que col·laboren amb ell la confiança dipositada en aquest projecte, gràcies a la qual he pogut dur a terme el present treball.

9 ALUMNAT, 9s RECURSOS MATEMÀ-TICs · NOU ALUMNAT, NOUS RECURSOS MATEMÀ-TICs Anàlisi i...

Documents

Transcript of 9 ALUMNAT, 9s RECURSOS MATEMÀ-TICs · NOU ALUMNAT, NOUS RECURSOS MATEMÀ-TICs Anàlisi i...