a Justícia Sòcia - fcampalans.cat · bell article del cèlebre anarquista Erríco Malatesta que...

4
An» tarear • 11. a Epoca - N." 66 15 cts. SETMANARI SOCIALISTA Disaab e 31 de Gener 1928 Justícia Sòcia Quan serà comprès que el pa* •. ' triotisme consisteix, sobre tot, en 1er la pàtria digna? GABRIEL ALOMAR Redacció: Guardia, 14, pral. • BARCELONA • . t u « . - La violència Amics de les bones lectures, dies enrera llegíem un bell article del cèlebre anarquista Erríco Malatesta que començava amb aquestes paraules: — «Anarquia vol dir no-violència, no-domini de l'home sobre 1 home, no- itnposició per la força de la voluntat de un o de molts sopre la dels altres.» No per repetida la sentència deixa de tenir gràcia i frescor £n la ploma autoritzada de Malatesta. Sol succeir que un home apel·la a vegades al més conegut principi i resulta d'una novetat colpidora. Perquè sovint aquest principi apareix entreteixit amb la més espessa trama de una pràctica radicalment negativa. I l'axioma resplendeix pel gran contrast que presenta amb la realitat que vivim. «La veritable violència anarquista—diu també Mala- testa—cessa allà on acaba la necessitat de defensa i de lliberació.» —Entenem, d'acord amb aquesta màxima, que la violència anarquista no ha de produir-se quan no hi ha res que la justifiqui, ni ningú que la provoqui. I en- tenem que ço que és aplicable a la violència anarquista, és aplicable a la violència en general. Resulta, doncs, una manifestació de follia emprar la violència per sistema ja sigui en l'acció, en el llenguatge, o en la simple actitud intransigent i irreconciliable, Seria un capdal assoliment cloure d'una vegada el període eixorc de violències de llenguatge i d'obra quehan caracteritzat l'obra del desvetllament proletari de cin- quanta anys ençà. Doctrines de distinta base però de finalitat idèntica — preponderantment les socialistes i anarquistes i, darrerament, les comunistes—han sol·lici- tat el favor de les masses i han volgut estampar la marca llur en la mentalitat inèdita del tercer estat que portava un nou món en les entranyes. Per aconseguir-ho, s'han llençat tots a la brega difamant i perseguint al competi- dor. L'idealitat obrera no ha sufert tant d'aquest conflicte d'idees i sentiments com de la forma baixa i grollera en que la lluita ha estat plantejada. Tenim el propòsit irreductible de no traspassar ni una sola vegada la línia del respecte degut a tot contradictor i més si aquest—com nosaltres—es dirigeix a les masses obreres. Això farà que molts no's donguin compte de nosaltres, però els que vinguin aprop nostre s'hi trobaran mçs bé. La masculinitat no va necessàriament unida a la pobresa mental que descubreix un llenguatge estult i un posat pinxesc i de perdona-vides. Moltes vegades la por es dissimula amb un geste ferotge i una estudiada gallar- dia és Ía plataforma de l'aspirant a confident. Declara Malatesta que «hi ha un partit a Itàlia que amb fins d'alta civilització s'ha dedicat a apagar en les masses tota confiança en la violència...» Aquest partit és el socialista i Malatesta li atribueix la culpa de que el poble italià no resistís més eficaçment el feixisme. No, no. NiHma cosa, jii l'altra, són exactes. Aquí ve a tom repetir que la substància dels nostres principis no lliga amb cap mena de violència, però que la nostra dignitat humana no defuig la violència més extrema. La finor espiritual de cada ú resoldrà la qüestió sense circumloquis ni vacil·lacions. Preferim ésser víctimes que victimaris. Entre un Matteotti assassí o un Matteotti assassinat, ens quedem amb aquest, que és el nostre, que és el que tenia plena consciència del perill i sabia que no podia sus- traure's a la violència, però que no feu mai un pas enre- ra i va anar a la mort amb la més alta i serena convicció. I ha fet més mal al feixisme la mort de Matteotti que l'extermini de tota la «milícia nacional». Un mal fondo, irreparable, definitiu, que no més es fa resistint amb amor i virilitat la violència dels altres i subjectant-se a la mà- xima violència de sostenir l'esperit erecte i resolut davant de la prova suprema. DIVULGACIÓ DE DOCTRINA EL PRIMITIU SOCIALISME El Socialisme és molt més an- tic que el moviment obrer, que let lluites del proletariat contra el capital. La primera manifes- tació del Socialisme fou la com- passió sentida pels filantrops de let classes acomodades vers tls pobres i els miserables. Aquests filantrops comprenien ja perfec- tament que la causa de totes les injustícies socials radicava en la propietat privada dels mitjans de producció, si bé no es para- ven en marcar un pla lògica- ment derivat d'aquest principi. Per a realitzar llur ideal apel·la- ven únicament a l'entussiasme i a la pietat dels idealistes de la sevrpc&pia classe, o de les clas- se* superiors, als quals tracta- va de convèncer mitjançant se- ductores descripcions de la co- munitat socialista, a l'ensems que els hi pintaven, amb corpre- nedors quadres, la misèria i la dolor existents entre les masses. Devia conquerir-se, segons ells, als rics i ala poderosos, i in- duïr-los a que proporcionessin mitjans amb què guarir pri- mer la misèria i amb què es- tablir després la bella societat dels seus dolços ensomnis. I per a conseguir-ho, no es devien emprar pas els procediments de lluita, sinó, al contrari, mitjans pacífics persuassius, tan ino- centment persuassius i pacífics que esperaven de la magnani- mitat de milionaris i prínceps recursos suficients per a redimir el genre humà. Amb tot això, molt temps des- prés, durant el primer quart del segle XIX, el proletariat coment ça a donar senyals de vida, flo- tant-se als Estats Units, allà pels anys 1820 a 1825, els primers símptomes d'un moviment obrer que s'accentuà després a Fian- ça i, sobretot, a Anglaterra,'On es produïren manifestacions • de caràcter molt més seriós. - '; Però les tais manifestâciOMs estaven mancades de significat per als socialistes d'aquell temps. Es més: no tan sols eren estranyes al Socialisme, sinó que eren també adverses a é\\ t ja que s'oposaven al seu modo d'ésser i als mitjans emprats p,ér a la seva defensa. Per això fià socialistes, pertanyents a iís classes riques, tractaven de de- mostrar als obrers que, abando- nats a llurs pròpies forces, llurs intents de millora serien inútils i mai no podrien acon- seguir llurs intents d'emanci- pació. S'agrejaren molt aviat, com naturalment havia de suç- ceïr, les relacions entre proMa? ris i capitalistes, comença a des- aparèixer la compassió, origen principal del Socialisme, i els mateixos principis d'aquest *s convertiren, per la aterroritzada classe capitalista, en principis odiosos, puix va veure en ells una arma poderosa que, de ser- vir-se'n el proletariat, anava a produïr-li incalculables danys. De faisó, que a l'enfortir-se el moviment obrer, el Socialisme acaba d'ésser un vulgar passa* temps de les classes directores. Però deixà, llavors, d'ésser utòpica la doctrina socialista? Encara no. El proletariat tenia, amb cert fonament, una gran antipatia pel Socialisme. Posseïa un lleu instint de classe que l'in- duïa a malfiar-se de tot el que provingués dels capitalistes i. per consegüent, malpensava del Socialisme del seu temps i de la« filantropia en que es basava. Ete tots modos, com que el Sodalis* me s'ha enmotllat sempre tan ex- cel·lentment a les idees i als sen- timents dels obrers, succeí que, àdhuc en aquells llocs on les masses mostraven hostilitat al Socialiíme, els obrers més intel- ligents i més instruïts, bon punt s'enteraren de les doctrines nos- tres, es feren socialistes. Però el Socialisme d'aquells obrers era completament distint del primitiu: d'ordenat i mansoi es convertí paulatinament en vio- lentament revolucionari; odiava en gran extrem a la classe capi- talista i sols esperava la seva somniada victòria dels ferrenys punys dels proletaris descon- tents. La teoria, doncs, d'aquests socialistes furibunds era també pura utopia, puix no compre- nien el moviment obrer, prescìn-,i dien d'ell i creien, càndidament, que l'obra de redimir a l'huma- nitat era qüestió de traçar un pla i edificar sense més ni més el consegüent edifici. La tàctica d'aquests nous uto- pistes consistia en ço que ara se li ha donat el nom o.'acció diret- ta, això és, en obrar fent abs- tracció de la realitat, prescin- dint de l'organització obrera, fiant únicament en la irritació momentània, en la instintiva re- beldia que s'experimenta contra les inj asti cies existents. No 'es prenien la molèstia de reflexio- nar; sostenien que les masses solament estaven capacitades per a llençar-se, en lluita deses- perada, a tirar-ho tot abaix i fundar la societat somniada, a qual efecte sostenien que quan més pobres fossin les masses, millor, doncs més prompte £S decidirien a destruir el règim social causant de la seva misè- ria. Tota acció graduada, sèria i efectiva, era, per ells, conside- rada com a una vertadera traïció. Podríem dir que aquestes teo- ries, heretades avui pels anar- quistes, foren com una espècie d'enfermetat de l'infantesa, de la qual no se'n escapava cap mo- viment obrer. Però a l'evolucio- nar progressivament les nostres doctrines, al sortir del període utòpic per a endinzar-se en el domini de la ciència, al perfec- cionar-se i enmotllar-se aquella aspre rebeldia, a l'abastar una clara idea de la vertadera posi- ció que en la societat ocupa el proletariat, s'enderrocaren els lirismes i sorgi l'actual Socialis- me, que està basat en un perfec- te coneixement dels fenòmens socials, que compta amb la for- ça dels treballadors units i or- ganitzats i que té condicions per a seguir i endegar el desenrot- llament de Id lluita de classes fins aconseguir conscientment el triomf total i definitiu del proletariat. R. CRÒNICA HEBDOMADARIA Polìtica internacional La República d'Albània 7 f Els diaris han portat la bona nova de que el dia 21 de gener l'Assemblea constitaient d'Albània, per unanimitat, havia acordat proclamar la República, declarant per a lo successiu festa naciontl aquesta solemne diada. Sempre saludarem amb cordial satisfacció l'adveniment d'una República encara que, com en el cas present, tinguem motius per a considerar els fets amb escàs entusiasme. El lector ja sap que pel maig de l'any passat va esclatar '& Al- bània una revolució secundada per part de la milícia naèional la qual no va cedir malgrat la dimissió del que aleshores era cap del : govern Chef ket Bei Verlaci, i la constitució, en 1." de jutry, d'un govern presidit per Elies Bei Vrioni amb el·lements 'dels #os r bàn- dols en lluita. El partit dels grans terratinents (beis) vatenir IÉ de perdre i els nacionalistes varen apoderar-se del poder constituint govern, en 17 de juny, el bisbe, Monsenyor Fan Stylian Noli. El Consell de Regència qne representava el poder moderador que personificava les quatre branques religioses predomináis a Albània, les dues sectes musulmanes dites de Bektashi í de Sunni, l'ortodoxe i la catòlica, f ou" modificat, expulsant els dos regents musulmans Jafar Bei Ypi i Refiq Bei Toptani i deixant únicament el regent ortodoxe, Dr, StoJi Peci, en funcions de cap d'Estat. Elf grans beis varen emigrar, particularment el cèlebre Ahmed Zogu, el seu s.ogre Chefket Verlaci i Elies Vrioni. El bisbç Fan Noli portava la nau de l'Estat arac èxit relatiu, La intervenció de la Societat de les Nacions trobava el camí 'més expedit que en temps dels beis. Fan Noli va pendre part en la V Assemblea de la Societat de les Nacions i es va lluir pronunciant un article en pro de l'autoritat efectiva d'aquest orgriisme interna- '' dopai. Dintre d'Albània sostenia dos punts de política sumament delicats: l'expropiació de les grans hisendes i llur repartiment en- tre 'Is pagesos i la prohibició de tenir armes als que no fossin agents d'autoritat. Albània viu sotmesa a un règim semi-feudal, sobretot l'Albània central a on la propietat està en poques mans. Els muntanyencs no freturen terra ni llibertat, però no consentirien que se'ls privés de la possessió i us de tota mena d'armes. Cap al Sur la població és mes modernitzada i els nacionalistes conten amb molts adeptes. Sembla que Fan Noli no veia molt segur el concurs del poble per a aplicar el seu programa socialitzant i pacifista i potser per aquesta ' causa va precipitar l'obertura de relacions diplomàtiques amb la • República dels Soviets. Hem d'observar que cap potència balcànica està amb bones re- lacions amb els Soviets ni te representants acreditats de Rússia. Darrerament Bulgaria, Yugoslavia i Rumania realitzen una acció, sinó conjunta, harmònica, contra el comunisme i les propagandes dels bolxevics. A Rússia li convenia molt tenir una ambaixada a Albània com a centre d'operacions i els estats balcànics varen alarmar-se devant d'aquest perill. I quan Fan Noli, per salvar-se, va invitar al camarada Krakwetsky i al personal de l'ambaixada russa tot just arrivais a Tirana a entornar-se'n pel mateix camí que havien vingut, el mal ja estava fet i la sort del seu govern ja estava decidida. A primers de desembre la revolució va esclatar al nord d'Al- bània. Ahmed Zogu, audaç i intel·ligent, va aprofitar l'ocasió pror pícia per a intentar el restabliment de la dictadura dels beis. De, primer entuvi les forces guvernamentals resistiren braument però quan els insurgents varen anar creixent i el govern va decretar la mobilització general el poble no va respondre i Fan Noli i els seus amics varen dedicar-se a guanyar temps i a reunir diners per a preparar la fugida. Fan Noli va enviar una nota al Govern iugos- lau protestant de la seva parcialitat a favor dels insurgents i de- nunciant que les bandes s'^rmaven en el seu territori, però el Go- vern de Pastxitx, ofès en la seva dignitat, va donar la nota per no rebuda. Aleshores el Govern albanès va dirigir-se a la Societat de les Nacions però com que aquest organisme no està facultnt per a intervenir en les qüestions de política interior dels Estats,<la re- clamació fou simplement arxivada. Fan Noli i el seu sèquit varen decidir fugir i van arribar feliçment a Itàlia. No sembla cap disbarat creure que la revolució albanesa ha sigut vista amb beneplàcit sinó pràcticament ajudada pel govern iugoslau per tal d'evitar la «infecció russa». Itàlia, aparentment més amiga dels nacionalistes que dels beis, s'ha contentât amb fer una declaració de la nova amistat que la uneix amb Iugoslàvia afegint que ambdugues nacions estaven d'acord en considerar que es ventilaven assumptes de política interior d'Albània per lo qual era just que romanguessin com a simples espectadors. Però ningú ens priva de creure que Fan Noli es queixava amb raó i que la cul- pa de tot la té el «perill bolxevic». . Ahmed Zogu torna a ésser l'amo d'Albània i diu que donarà el i Govern a Elies Vrioni per tal de restablir la situació del 1." de > juny de l'any passat i donar a la seva victòria un barniç de res- pecte a les formes constitucionals.: Sembla que tatuell com el seu sogre Chefket Verlazi i Elies Vrioni havien sigut condemptats a», morti com que es trobaven a l'estranger,llurs hisendes foren con- fiscades. Verlazi és el primer propietari d'Albània i Fan Noli volia que les seves terres fossin les primeres que es repartissin eatre els camperols. Aquests, però, han ajudat a llurs amos i no a Fan No* li i els amos triomfants són els que han proclamat la República. Com ha sigut? No ho sabem. Però sabem que la majoria de l'As- semblea Nacional no era favorable als beis ni a Ahmed Zogu i és molt possible que sigui el resultat d'una transacció general i que la República sigui una solució sincera i una iniciació d'una vida millor. M. Serra i Moret Els nostres lectors no han d'estranyar que, aparent- ment, negligim, a voltes, certs esdeveniments d'actualitat, deixant de subrallar-los amb el comentari degut. Però hi han albiradores dificultats insuperables. Altrament, l'ideari conegut de IUSTICIA SOCIAL i la dignitat civil dels que redactem aquesta fulla, donen la màxima eloqüència al nostre silenci.

Transcript of a Justícia Sòcia - fcampalans.cat · bell article del cèlebre anarquista Erríco Malatesta que...

Page 1: a Justícia Sòcia - fcampalans.cat · bell article del cèlebre anarquista Erríco Malatesta que començava amb aquestes paraules: — «Anarquia vol dir no-violència, no-domini

An» tarear • 11.a Epoca - N." 66

15 cts. SETMANARI SOCIALISTA

Disaab e 31 de Gener 1928

Justícia Sòcia Quan serà comprès que el pa* •. 'triotisme consisteix, sobre tot,en 1er la pàtria digna?

GABRIEL ALOMAR

Redacció: Guardia, 14, pral. • BARCELONA• . t u « . -

La violènciaAmics de les bones lectures, dies enrera llegíem un

bell article del cèlebre anarquista Erríco Malatesta quecomençava amb aquestes paraules: — «Anarquia vol dirno-violència, no-domini de l'home sobre 1 home, no-itnposició per la força de la voluntat de un o de moltssopre la dels altres.»

No per repetida la sentència deixa de tenir gràcia ifrescor £n la ploma autoritzada de Malatesta. Sol succeirque un home apel·la a vegades al més conegut principi iresulta d'una novetat colpidora. Perquè sovint aquestprincipi apareix entreteixit amb la més espessa trama deuna pràctica radicalment negativa. I l'axioma resplendeixpel gran contrast que presenta amb la realitat que vivim.

«La veritable violència anarquista—diu també Mala-testa—cessa allà on acaba la necessitat de defensa i delliberació.» —Entenem, d'acord amb aquesta màxima,que la violència anarquista no ha de produir-se quan nohi ha res que la justifiqui, ni ningú que la provoqui. I en-tenem que ço que és aplicable a la violència anarquista,és aplicable a la violència en general. Resulta, doncs, unamanifestació de follia emprar la violència per sistema jasigui en l'acció, en el llenguatge, o en la simple actitudintransigent i irreconciliable,

Seria un capdal assoliment cloure d'una vegada elperíode eixorc de violències de llenguatge i d'obra quehancaracteritzat l'obra del desvetllament proletari de cin-quanta anys ençà. Doctrines de distinta base però definalitat idèntica — preponderantment les socialistes ianarquistes i, darrerament, les comunistes—han sol·lici-tat el favor de les masses i han volgut estampar la marcallur en la mentalitat inèdita del tercer estat que portavaun nou món en les entranyes. Per aconseguir-ho, s'hanllençat tots a la brega difamant i perseguint al competi-dor. L'idealitat obrera no ha sufert tant d'aquest conflicted'idees i sentiments com de la forma baixa i grollera enque la lluita ha estat plantejada.

Tenim el propòsit irreductible de no traspassar ni unasola vegada la línia del respecte degut a tot contradictori més si aquest—com nosaltres—es dirigeix a les massesobreres. Això farà que molts no's donguin compte denosaltres, però els que vinguin aprop nostre s'hi trobaranmçs bé. La masculinitat no va necessàriament unida a lapobresa mental que descubreix un llenguatge estult i unposat pinxesc i de perdona-vides. Moltes vegades la pores dissimula amb un geste ferotge i una estudiada gallar-dia és Ía plataforma de l'aspirant a confident.

Declara Malatesta que «hi ha un partit a Itàlia queamb fins d'alta civilització s'ha dedicat a apagar en lesmasses tota confiança en la violència...» Aquest partit ésel socialista i Malatesta li atribueix la culpa de que elpoble italià no resistís més eficaçment el feixisme. No,no. NiHma cosa, jii l'altra, són exactes. Aquí ve a tomrepetir que la substància dels nostres principis no lligaamb cap mena de violència, però que la nostra dignitathumana no defuig la violència més extrema. La finorespiritual de cada ú resoldrà la qüestió sense circumloquisni vacil·lacions. Preferim ésser víctimes que victimaris.Entre un Matteotti assassí o un Matteotti assassinat, ensquedem amb aquest, que és el nostre, que és el que teniaplena consciència del perill i sabia que no podia sus-traure's a la violència, però que no feu mai un pas enre-ra i va anar a la mort amb la més alta i serena convicció.I ha fet més mal al feixisme la mort de Matteotti quel'extermini de tota la «milícia nacional». Un mal fondo,irreparable, definitiu, que no més es fa resistint amb amori virilitat la violència dels altres i subjectant-se a la mà-xima violència de sostenir l'esperit erecte i resolut davantde la prova suprema.

DIVULGACIÓ DE DOCTRINA

EL PRIMITIU SOCIALISMEEl Socialisme és molt més an-

tic que el moviment obrer, quelet lluites del proletariat contrael capital. La primera manifes-tació del Socialisme fou la com-passió sentida pels filantrops delet classes acomodades vers tlspobres i els miserables. Aquestsfilantrops comprenien ja perfec-tament que la causa de totes lesinjustícies socials radicava en lapropietat privada dels mitjansde producció, si bé no es para-ven en marcar un pla lògica-ment derivat d'aquest principi.Per a realitzar llur ideal apel·la-ven únicament a l'entussiasme ia la pietat dels idealistes de lasevrpc&pia classe, o de les clas-se* superiors, als quals tracta-va de convèncer mitjançant se-ductores descripcions de la co-

munitat socialista, a l'ensemsque els hi pintaven, amb corpre-nedors quadres, la misèria i ladolor existents entre les masses.Devia conquerir-se, segons ells,als rics i ala poderosos, i in-duïr-los a que proporcionessinmitjans amb què guarir pri-mer la misèria i amb què es-tablir després la bella societatdels seus dolços ensomnis. I pera conseguir-ho, no es devienemprar pas els procediments delluita, sinó, al contrari, mitjanspacífics persuassius, tan ino-centment persuassius i pacíficsque esperaven de la magnani-mitat de milionaris i príncepsrecursos suficients per a redimirel genre humà.

Amb tot això, molt temps des-prés, durant el primer quart del

segle XIX, el proletariat comentça a donar senyals de vida, flo-tant-se als Estats Units, allà pelsanys 1820 a 1825, els primerssímptomes d'un moviment obrerque s'accentuà després a Fian-ça i, sobretot, a Anglaterra,'Ones produïren manifestacions • decaràcter molt més seriós. - ';

Però les tais manifestâciOMsestaven mancades de significatper als socialistes d'aquelltemps. Es més: no tan sols erenestranyes al Socialisme, sinóque eren també adverses a é\\tja que s'oposaven al seu modod'ésser i als mitjans emprats p,éra la seva defensa. Per això fiàsocialistes, pertanyents a iísclasses riques, tractaven de de-mostrar als obrers que, abando-nats a llurs pròpies forces,llurs intents de millora serieninútils i mai no podrien acon-seguir llurs intents d'emanci-pació. S'agrejaren molt aviat,com naturalment havia de suç-ceïr, les relacions entre proMa?ris i capitalistes, comença a des-aparèixer la compassió, origenprincipal del Socialisme, i elsmateixos principis d'aquest *sconvertiren, per la aterroritzadaclasse capitalista, en principisodiosos, puix va veure en ellsuna arma poderosa que, de ser-vir-se'n el proletariat, anava aproduïr-li incalculables danys.De faisó, que a l'enfortir-se elmoviment obrer, el Socialismeacaba d'ésser un vulgar passa*temps de les classes directores.

Però deixà, llavors, d'ésserutòpica la doctrina socialista?Encara no. El proletariat tenia,amb cert fonament, una granantipatia pel Socialisme. Posseïaun lleu instint de classe que l'in-duïa a malfiar-se de tot el queprovingués dels capitalistes i.per consegüent, malpensava delSocialisme del seu temps i de la«filantropia en que es basava. Etetots modos, com que el Sodalis*me s'ha enmotllat sempre tan ex-cel·lentment a les idees i als sen-timents dels obrers, succeí que,àdhuc en aquells llocs on lesmasses mostraven hostilitat alSocialiíme, els obrers més intel-ligents i més instruïts, bon punts'enteraren de les doctrines nos-tres, es feren socialistes. Peròel Socialisme d'aquells obrersera completament distint delprimitiu: d'ordenat i mansoi esconvertí paulatinament en vio-lentament revolucionari; odiavaen gran extrem a la classe capi-talista i sols esperava la sevasomniada victòria dels ferrenyspunys dels proletaris descon-tents. La teoria, doncs, d'aquestssocialistes furibunds era tambépura utopia, puix no compre-nien el moviment obrer, prescìn-,idien d'ell i creien, càndidament,que l'obra de redimir a l'huma-nitat era qüestió de traçar unpla i edificar sense més ni mésel consegüent edifici.

La tàctica d'aquests nous uto-pistes consistia en ço que ara seli ha donat el nom o.'acció diret-ta, això és, en obrar fent abs-tracció de la realitat, prescin-dint de l'organització obrera,fiant únicament en la irritaciómomentània, en la instintiva re-beldia que s'experimenta contrales inj asti cies existents. No 'esprenien la molèstia de reflexio-nar; sostenien que les massessolament estaven capacitadesper a llençar-se, en lluita deses-perada, a tirar-ho tot abaix ifundar la societat somniada, aqual efecte sostenien que quanmés pobres fossin les masses,millor, doncs més prompte £Sdecidirien a destruir el règimsocial causant de la seva misè-ria. Tota acció graduada, sèriai efectiva, era, per ells, conside-rada com a una vertaderatraïció.

Podríem dir que aquestes teo-ries, heretades avui pels anar-quistes, foren com una espècied'enfermetat de l'infantesa, de laqual no se'n escapava cap mo-viment obrer. Però a l'evolucio-nar progressivament les nostresdoctrines, al sortir del períodeutòpic per a endinzar-se en eldomini de la ciència, al perfec-cionar-se i enmotllar-se aquellaaspre rebeldia, a l'abastar una

clara idea de la vertadera posi-ció que en la societat ocupa elproletariat, s'enderrocaren elslirismes i sorgi l'actual Socialis-me, que està basat en un perfec-te coneixement dels fenòmenssocials, que compta amb la for-ça dels treballadors units i or-ganitzats i que té condicions pera seguir i endegar el desenrot-llament de Id lluita de classesfins aconseguir conscientmentel triomf total i definitiu delproletariat.

R.

CRÒNICA HEBDOMADARIA

Polìtica internacionalLa República d'Albània 7 f

Els diaris han portat la bona nova de que el dia 21 de generl'Assemblea constitaient d'Albània, per unanimitat, havia acordatproclamar la República, declarant per a lo successiu festa naciontlaquesta solemne diada. Sempre saludarem amb cordial satisfacciól'adveniment d'una República encara que, com en el cas present,tinguem motius per a considerar els fets amb escàs entusiasme.

El lector ja sap que pel maig de l'any passat va esclatar '& Al-bània una revolució secundada per part de la milícia naèional laqual no va cedir malgrat la dimissió del que aleshores era cap del :govern Chef ket Bei Verlaci, i la constitució, en 1." de jutry, d'ungovern presidit per Elies Bei Vrioni amb el·lements 'dels #osr bàn-dols en lluita. El partit dels grans terratinents (beis) vatenir IÉ deperdre i els nacionalistes varen apoderar-se del poder constituintgovern, en 17 de juny, el bisbe, Monsenyor Fan Stylian Noli.

El Consell de Regència qne representava el poder moderadorque personificava les quatre branques religioses predomináis a

Albània, les dues sectes musulmanes dites de Bektashi í de Sunni,l'ortodoxe i la catòlica, f ou" modificat, expulsant els dos regentsmusulmans Jafar Bei Ypi i Refiq Bei Toptani i deixant únicamentel regent ortodoxe, Dr, StoJi Peci, en funcions de cap d'Estat. Elfgrans beis varen emigrar, particularment el cèlebre Ahmed Zogu,el seu s.ogre Chefket Verlaci i Elies Vrioni.

El bisbç Fan Noli portava la nau de l'Estat arac èxit relatiu,La intervenció de la Societat de les Nacions trobava el camí 'mésexpedit que en temps dels beis. Fan Noli va pendre part en la VAssemblea de la Societat de les Nacions i es va lluir pronunciantun article en pro de l'autoritat efectiva d'aquest orgriisme interna- ''dopai. Dintre d'Albània sostenia dos punts de política sumamentdelicats: l'expropiació de les grans hisendes i llur repartiment en-tre 'Is pagesos i la prohibició de tenir armes als que no fossinagents d'autoritat.

Albània viu sotmesa a un règim semi-feudal, sobretot l'Albàniacentral a on la propietat està en poques mans. Els muntanyencsno freturen terra ni llibertat, però no consentirien que se'ls privésde la possessió i us de tota mena d'armes. Cap al Sur la poblacióés mes modernitzada i els nacionalistes conten amb molts adeptes.Sembla que Fan Noli no veia molt segur el concurs del poble per aaplicar el seu programa socialitzant i pacifista i potser per aquesta 'causa va precipitar l'obertura de relacions diplomàtiques amb la •República dels Soviets.

Hem d'observar que cap potència balcànica està amb bones re-lacions amb els Soviets ni te representants acreditats de Rússia.Darrerament Bulgaria, Yugoslavia i Rumania realitzen una acció,sinó conjunta, harmònica, contra el comunisme i les propagandesdels bolxevics. A Rússia li convenia molt tenir una ambaixada aAlbània com a centre d'operacions i els estats balcànics varenalarmar-se devant d'aquest perill. I quan Fan Noli, per salvar-se,va invitar al camarada Krakwetsky i al personal de l'ambaixadarussa tot just arrivais a Tirana a entornar-se'n pel mateix camíque havien vingut, el mal ja estava fet i la sort del seu govern jaestava decidida.

A primers de desembre la revolució va esclatar al nord d'Al-bània. Ahmed Zogu, audaç i intel·ligent, va aprofitar l'ocasió prorpícia per a intentar el restabliment de la dictadura dels beis. De,primer entuvi les forces guvernamentals resistiren braument peròquan els insurgents varen anar creixent i el govern va decretar lamobilització general el poble no va respondre i Fan Noli i els seusamics varen dedicar-se a guanyar temps i a reunir diners per apreparar la fugida. Fan Noli va enviar una nota al Govern iugos-lau protestant de la seva parcialitat a favor dels insurgents i de-nunciant que les bandes s'^rmaven en el seu territori, però el Go-vern de Pastxitx, ofès en la seva dignitat, va donar la nota perno rebuda. Aleshores el Govern albanès va dirigir-se a la Societatde les Nacions però com que aquest organisme no està facultnt pera intervenir en les qüestions de política interior dels Estats,<la re-clamació fou simplement arxivada. Fan Noli i el seu sèquit varendecidir fugir i van arribar feliçment a Itàlia.

No sembla cap disbarat creure que la revolució albanesa hasigut vista amb beneplàcit sinó pràcticament ajudada pel governiugoslau per tal d'evitar la «infecció russa». Itàlia, aparentmentmés amiga dels nacionalistes que dels beis, s'ha contentât amb feruna declaració de la nova amistat que la uneix amb Iugoslàviaafegint que ambdugues nacions estaven d'acord en considerar quees ventilaven assumptes de política interior d'Albània per lo qualera just que romanguessin com a simples espectadors. Però ningúens priva de creure que Fan Noli es queixava amb raó i que la cul-pa de tot la té el «perill bolxevic». .

Ahmed Zogu torna a ésser l'amo d'Albània i diu que donarà el iGovern a Elies Vrioni per tal de restablir la situació del 1." de >juny de l'any passat i donar a la seva victòria un barniç de res-pecte a les formes constitucionals.: Sembla que tatuell com el seusogre Chefket Verlazi i Elies Vrioni havien sigut condemptats a»,morti com que es trobaven a l'estranger,llurs hisendes foren con-fiscades. Verlazi és el primer propietari d'Albània i Fan Noli voliaque les seves terres fossin les primeres que es repartissin eatre elscamperols. Aquests, però, han ajudat a llurs amos i no a Fan No*li i els amos triomfants són els que han proclamat la República.Com ha sigut? No ho sabem. Però sabem que la majoria de l'As-semblea Nacional no era favorable als beis ni a Ahmed Zogu i ésmolt possible que sigui el resultat d'una transacció general i que laRepública sigui una solució sincera i una iniciació d'una vidamillor.

M. Serra i Moret

Els nostres lectors no han d'estranyar que, aparent-ment, negligim, a voltes, certs esdeveniments d'actualitat,deixant de subrallar-los amb el comentari degut. Però hihan albiradores dificultats insuperables.

Altrament, l'ideari conegut de IUSTICIA SOCIAL ila dignitat civil dels que redactem aquesta fulla, donenla màxima eloqüència al nostre silenci.

Page 2: a Justícia Sòcia - fcampalans.cat · bell article del cèlebre anarquista Erríco Malatesta que començava amb aquestes paraules: — «Anarquia vol dir no-violència, no-domini

J U v S T l C l A S O C I A L 81 <U«Í»*r iMft

EuoliKió o Revolució social? D» París estant IDEES D'ARAui

T&nœatcU trobo que el« meus arti-elet anteriora no han provocat la ona¿Indignació que jo esperava. El« com-ptnya que s'han aixecat per a comba-tre'U bo ban fet amb una mesura i uncomedi mon t que fins potser no fan

•• bonic en uns esperits revolucionarle.! dec confessar que si

fossin d'una tal»erenitat de judici l posseísiin unattl calma espiritual, potser jo no ba-

pruéi orngut necessari despertar lafdbMunlóque estem tenint. 81 bagues

4o contestar amb detall, un per un,•Is arguments exhibits pels amicsMonttnyà, Vidal, Domènech, Roure,etc., tindria una feina molt gran.M'Mtitno mèi recollir els que em «em-blée cabdals l donar-los la seva rè-pllct.

•o primer lloc, afirma en Munta-nya que jo he plantejat malament oiproblema en voler que es discutís quela «revolució no is necessaria», cosa—diu ell—raspéete a la qual «tots es-

item decorà». (Voleu dir, voleu dir?).Però és que jo no solament be dit aixòsinó qu« a continuació—en el mateixparàgraf—he afirmat: «La revoluciónoaseg-ura, ni taniolt facilita, l'ad-veniment del règim de Justícia So-cial. Aquest, t o ¡avien t, pot ésser elfruit d'una major perfecció de la Hu-manitat, aconseguida mercès la Cul-tura amb C maiúscula». Em semblaque aquest mateix és el pensamentplasmat en la frase justa de 1'Alomar.Sense educació previa no hl pot ha-ver llibertat»... i és precisament so-bre aquest punt que jo hauria volguteonèixer la opinió dels que em reba-telxen...

En segon terme, tant en Montanyàcom on Vidal, s'obstinen en demos-trar que la revolució francesa ha sor-tit grans efectes. Perdoneu-me si vosdic qu« al meu entendre la dita revolució no ha estat més que un epife-noroea de la Immensa evolució ideo-lògica que en l'ànima francesa havienproduit ÀBÀK3, entre altres, els lli-bres de Rousseau l de Voltaire.

Benee la presa de la Bastilla i sen-se U «Commune» França tindria avuiet mateix esperit lliberal; sense les0 ores d'aquests dos homes, no.

Bn Vidal m'invita a les compara-cions biològiques i ve a dir-me; «dela mateixa manera que per a curaruna malaltia es necessiten—segons»U cassos—les metzines o una opera-ció, així també per a curar el cos so-cial poden ésser convenients, d'acordamb les circunstancies, els media pa-1 lati u g (evolucionistes,/ o l'intervenciórevolucionària». La comparació no ésde molt, exacte; la intervenció qui-rúrgica porta generalment en si m&-teitca la causa de la cercada curació

. del malalt, cosa que no succeeix ambla revolució.

«na solució i r r t» Uzuble fins qui s«p !

quan, descuMcu t desprecien aquest*activitat de formiga—tan poc briliautcora efectiva—quo consisteix en anarinculcant a l'obrer un ideari quo fassipossible una vida més justa.

Sa bou qulu és el màxim desig quoencara,actualment té un respectablynombro de cervells proletaris? Aixòbo p«e respondre amb fermesa per(¡uè ni'lie preocupat d'Interrogar lo»:NO TREBALLAR, és a dir, FER SEBUBGKSOS. Podeu creurem, n'hi haalguns quo odien «1 burgès |KT lasimple raó tie qu« no poden óasercom ell; tan nviat w»m tenca do.3quartos i s'establuíxen pel seu comp-to es comi orten vers als aeus ex-com;

panys amb una erudcltat iuqulsisto-rial, raclbnalimut-la amb aquestmspiüfic tirtrxnnent: «Jo sé el quom'ha costat guanyar els diners quotinc .. fes com ju». Fixeu x os ¡imbq u i n a dèi-in ¡iltfims ile)« i ostres obrersmés conspicus imi tmi OJB acted delsseus opresor«. Tau aviat coat tenenun duro arreconat so') gasten en Terlluir a la nòia, en llogar un colse dodos cavalla pel bateig del uol, oncomprar partlclpaeions d« la rifa... Iamb aquesta matèria prima penseuanar a una revolució social? Desenga-ny ou-voa, amics, meni ros els nostresproletaris siguin víctimes

1 ja que de Medicina se em paria j«demano a l'amic Vidal: Creieu queles eritit amb que acostumen a ter-minar IM malalties Infectivos greusson la emita de la curació dels ma-lalts?... SI aUl bo feu esteu en un er-ror, tant si les crisis van seguides decuració com si van seguides de mort,110 son mes que mani/etiaeions ex-ternes de la sorda i Invisible lluitacel·lular que l'organisme té entaula-ila amb la infecció; el metje intel·li-gent farà bé de vigilar que aquestalluita es mantingui en un terreny der-latira normalitat! no irritarà exce-alvament les defenses orgàniquesan)b remeis que resultin pHjora que1i c-ufernetot. El metgo Intel·ligent,•'¡i el nostre cas, deu ésser cl Sucia-1 «un pur, és a dir, netament separat•niï Comunisme l del Anarquisme re-volucionari.

Eitiu absolutament conforme enquo fondes diferències de psiquismoarparen els pobles del Nord i del Sud;crec també que elles expliquen enhtsn part la major freqüència delsmoviments revolucionaris en els dar-rer».

i'crò no sé veure que això resti for-ÇH al meu argument de què, tota vo-gada que la experiència demostra oimajor profit tret pels primers, hem defi:r tots ela possibles per imitar-los enels *eus procediments.

Quau els incus amables contradic-tori cm diuuu quo soc un idealista iun conservador no puc per menys desuniriur« i demanar mo si no sou mosC'íiisrrvadüM ella quejo, des del mo-i i i v i ï i t que el«beneficis quejo tractoil'afoiisoííuir són immediats, comen-t - l i M obti·iiir-se des del primer dia•l'üctunctó, meiitres que ells, predi-cant amb la ücv« màxima autoritat

el que és pitjor,d'una literatura truculenta 1 absurda,somniar en revolucions efectivos ésésser idealista en tota la extensió dola paraula. Comenceu per donar-lospossibilitats de fer se una consciènciapersonal robusta i ben orientada, procureu posar-los en un pla moral di^-ne d'ells.., i aleshores veureu comallò qu« ¡ira sembla «na muntanyaresulta un gra do sorra. Però, si porcomptes d'això feu ui joc inconscienta la burgesia, predicant violències,(que quan poden fer-scja no deuenfer-se), sou responsables d'agreujar elmal que tracteu de combatre. Puuscuque el Capital ho tolera tot moi>ysque l'obrer »'instrueixi i dignifiqui. . .per que serà? |

Consti que C", jefensrr aquesta con icepció <"z, crec quo no faig més quodefensar l'ideari de la U. S. do C.: «la |veritable revolució social fs obra degerminació 1 aquesta germinació strÀsempre malaurada per iota obra deviolència*, Altrament, en dos «IH o ;rUl cullits a l'etzar, s'h;i d i t on íiqiii'S-tos mateixes pàgines ilo .1USTICIA 'SOCIAL, definint aparentment el cri-teri rector del partit; «NO SIUÜKÜIMPACIENTS, no confieu ni ela g.'anscataclismes i en les grtuis cutàstrofii?.No baseu la possibilitat < f « l nostratriomf en noves i més trrriblcs cala-mitats. La nostra convicció i oi tiostreesforç aixamplon Insensiblement elnostre carni, i les muralles que no po-dien enderrocar les catapultes cauenper ti toles, minados per la pau iprogrés que són lea armes que no re-sisteix cap tirania. ¿Que no podroniveure la total trasmudan ça? Vosaltrestampoc, ni ningú. Això fora tant comsi un pare demanés la mort del seufill pel aol goig de veure complerta laseva evolució total. No. Nosaltres tre-ballem pel demà, preparem el seunormal í complet adveniment. Ea fei-na humil, però feina positiva...» (22Novembre 1924).

«El vell somni de la revolució socials'esfuma...

I després — beneit recomençamentde l'historial—ve la reacció salvadora:No, no entrarem demà, com iHuso-riiment ens havíem cregut, en la te-rra promesa. El Paradís cobejat éalluny, molt lluny encara. PITÓ ensbasta la convicció ds. que cl nostrerégnées no més d'aqucat tnón, peraque no defallim en la nostra voluntatde conquerir lo. La ruta és llarga i elcana és dur. No hi fa ro?; caminem!Aco.'tem-nos-lii!, això és lo qno im-porta.

I fins aquest ranunciamcnt al guanyimmediat aurlolava d'un reflexo d'im-mortalitat l'heroisme deia que lluita-ven i morien per les belles utopiesinaccessibles. Que hi fa que hagind'ésser els hom«s de demà els q u icullin les roses de l'eusoiwii si nosal-tres haurem fruït el supram goig hu-mà do fecundar amb la pròpia sang laterra verge 1 el magne goig < l i v í d'ha-ver creat la llavor nova** (12 1 192-1.)

La nostra «cullerada' fili l'enquesta «Profrönt tinte».La por de dir coses swades, fa

que, sóvìnf, deixem de dir çoque çoíiyé repetir nna i altra ve-gada. I és"que, en general, .elsqui escriyjpj per,,» el public, te-nim la, priija de voler dir cosesoriginals i noves, I quanta mi-llor fejna no e's faria «sforçant-se en fer compendie a tothomKites i concepcions bàsiques,que es deixen arreeonades pen-sant» ben equivocadament, queia són de tothotn peou conegu-des] I ja no cal dir com ès eiîtor-ca la tasca dd$ qui, subJimi-msntencara .aquella pruïja deque parlem, s'esforcen en crearun estil i fins un vocabulari per-sonali

Nosaltres, en el nostre .mo-dest £OW»4iÄ$iodistic,-hem pro-curat sempre abans que tot, ferque ens entenguéssim, I quan lanostra vocació ens ha portat aatreviments oratoris, ens hemesforçat també a tracíar temesdeixats de reco per la majsríadels propagandistes i a tractar-los en forma desdenyaria, per lovulgar, per el més dels qui esdirigeiaen al públic. Això voldir que estem gairebé nets 'i :culpa en això de deixar al po-ble ignorant del que hc.uria deteuir ben sabut.

Si preguntéssim a Li nostragent per els fonaments dels nos-tres idearis; si féssim el que po-dríem dir-ne un examen de prin-cipis, ens convencericm de queés ben errada la tàctica dels es-criptors i dels oradors. Quantagent trobaríem que no s.'p qu,:vol dir República, Autonomia,Socialisme, malgrat haver assis-tit a cent mítings, en ds qualsse l'hi ha parlat, en bella formapotser, de moments actuals po-lítics, fent cas omís de ks becerôles de l'ideal respectiu, que nos'haurien de deixar mai de reco.I és que, en general, no s'acutal poble més que quan se'l ne-cessita per a quelcom concret, iés que es té el prurit de fer elsavi. No volent veure que lagent surt sense haver entés a(irorador, iot exaltant les sevescondicions, resultant així ufía"feina completament improducti-va. :

Ens ha induit a fer aquestpreàmbul, nostre desig de dirunes paraules en l 'tnquesla o-berta per JUSTICIA SOCIAL,pro «Front únic obrer». I el meutorn en l'enquesta consisteix enrecordar aquest conte, tan re-contat:

«Un bon home tenia unsquants fills que no s'entenien, isovint es barallaven. Uns ene-mics de la família s'aprofitarende les diferències i rencunies

. que en ella existien, per portar-li perjudici. Un dia, el bon pa-

! re, va fer un feix amb uns! quats branquillons i proposà als

seus fills, un darrera l'altre, detrencar-lo. Tots s'hi assajaren,sense poder reixir. Llavors, elpare, va deslligar el feix i ambgran facilitat va rompre, un perun, els branquillons. Quan elsfills exclamaren. «Això és moltsenzill!», els digué el seu pare:«És un simíl del que passa acasa nostra. Sí toís estessim benavinguts, no hauríem de tenirtemença

Les bases de la nostraactuació.

Des de fa més d'un any que,parlant de la nostra política, enaquestes columnes sostinc elmateix criteri. La política delnostre país no té una estructuranormal. L'abstencionisme delsnostres intel·lectuals vers el sec-tor d'esquerra són causa d'aques-ta anormalitat, que hem nome-nat altres vegades desequilibripolític. Les conseqüències deaquest estat de coses poden és-ser fatals, i no cal pas que lesrepeteixi. Avui, sols torno a par-lar d'aquest tema per que l'hevist també tractat en un articleeditorial de «La Publicitat» apa-regut suara, en el qual hi hancontinguts alguns punts de vis-ta que coincideixen amb els quehan sigut exposats en aquestmateix lloc.

Som precisament els socialis-tes, els que volem evitar que leslluites públiques a casa nostraadquireixin una violència des-coneguda a tot arreu, a causade trobar-se les tendències i lesforces contràries enormementpolaritzades. Som precisamentnosaltres els que hem intentatd'articular el nostre localismeamb les realitats universals, i dedonar a la nostra vida col·lecti-va un lentit prou ample i un rít-ïné prou humà, perquè els queens contemplin des de fóra i ensaagin de jutjar, estiguin lliuresde suspicàcies.

La coincidència d'opinionsque avui puc assenyalar, és unaconfirmació més de la ferma po-sició dels socialistes catalans.Posició d'avantguarda, malgratde que comptem amb el desalec-te dels impacients i dels histè-rics. Posició sòlidament assen-tada, malgrat les embestidesmesquines dels nostres pastorsfolk-lories.

El temps ajudarà a fer com-pendre la nostra obra.

La propaganda política, Extraiem del diari abans al'Judit el següent paràgraf: «Un

iC la dreta no ha de voler quedesapareguin les tendències es-uerristes. Un de l'esquerra nola de voler que desapareguin

„es tendències dretistes». Tot ai-xò és clar. Una mútua valorit-zació exigeix que les coses va-

§in d'aquesta manera. El tornels partits en el poder, funció

maravellosa de la màquina po-lítica i que avui va prenent elcaràcter de moviment de partitsàe classe, troba una teòrica ex-plicació en el mateix terreny.Estem d'acord.

No obstant si a un home d'es-querra li dieu que no ha de vo-ler que desaparegut la dreta i atin capellà li dieu que ha de de-

sitjar que l'esquerra existeixi,veureu tot seguit el poc valorproselitista d'aquests arguments

Dintre d'unes normes honra-des í Hcites, jo crec que la pro-paganda política s'ha de realit-zar d'una manera convencio-nal. La multitud vol les ;cosesresoltes i d'apariència clara, en-cara que siguin de fons obscur.Coses ben intel·ligibles i si potésser que fereixin els sentits i elcor. Diaris estrangers, que sonorgues de sectors polítics moltmés fins i treballat« que els nos-tres, a voltes llencen unes notestan agudes, diuen unes cosestant picants, que sovint fan riu-re als nostres esperits més pon-derats. Jo crec, no obstant, queaquests diaris saben molt bé elque és fan. La propaganda politi--ca és sempre un treball de; çt»ínamés que un treball de biblioteca.En el nostre paí«, tan impres-sionable com és, la propagandacom més trucada sigui millor,El ve-b dramàtic, els himnes,les banderes, els clarins i lesfanfares tenen un valor defini-tiu...

Per experiència pròpia he po-gut comprobar el -resultat delscriteris eclèctics i de la feina desospesar el pro i el contra deles coses a la vista del públic.La gent volies opinions fetes iacabades i segueix més depres-sa quan H han guanyat cordial-ment la f cmfiança i l'entussias-me que no pas quant li hanguanyat l'intel·ligència. Aquestpredomini del cor i dels sentitsdamutít del cervell porta sovintmales conseqüències. SalvadorSeguí, que tenia un instint moltclar del que diem, a les derre-ries de la seva vida és trobavaen un carrer sense sortida, peraquestes mateixes causes. Elsseus discursos tenien dos ele-ments; l'element bo que era laseva poderosa dialèctica i l'ele-ment flac, però tant mateix ne-cessari, que era la seva fanfara.Diguin el que vulguin; la gentno ha seguit el seu pensament ien canvi s'apassionà per la fan-fata. Per això avui encara totestà per fer.

Per damunt del periòdic decombat hi ha d'haver un centred'estudis socials, on es puguitractar de tot allò que a la mul-titud no l'interessa directament.Cal crear sobre fot entre elsnostres joves una viva preocu-pació per aquests problemesque són d'una realitat inel·ludi-ble. Hem de fer que aquests pro-blemes ens obsessionin si ésque estimem la nostra societat.Però, de nument n'hi hauriaprou que les nostres primeresrevistes poligràfiques fessinquelcom en aquest sentit.

Màrius* Vidal

E. Mira

Indaleci Prieto, comentant lesopinions emeses sobre sufragi,parlamentarisme, providencia-lisme, etc. ha dit:

«Però'els defensors del parla-ment medieval no es donencompte que quan les massestreballadores arribin a adquirirconsciència vigorosa de classjeamb papereta o sense, amb vptmúltiple i restringit i amb totesles restriccions, no hi hauràmés voluntat que la seva, i lla-vors serà inútil lliurar als privi-legiats paperetes a munts i ne-car a aquells Solidaritat, Eltriomf serà seu, perquè són mési tot ho poden».

Heus-aquí la moral del conte.Si resulta rescalfat, tingueu encompte el que diem en el prefa-ci. Sempre resultarà nou per aalgú.

Rafael Ramis

M M

LA FINESTRAO B E R T AEL SENYOR HERRIOT

MENJA CAPELLANS

L'Oficina de la premsa catòli-ca de França ha editat un car-tell representant an home meo-janí-se una llesca de pa, i ambla següent truculent llegenda:«El senyor Herríot menja cape-llans, el senyor Chautemps men-ja frares, ei senyor Fr. Albertmenja jesuïtes, i jo menjo el pacar.»Evidentment, l'obrer f rances—

com foirer d'e fois els païsosburgesos'— menja (el pa massacar. Però menja el pa massa car,perçue el gra de blat que surtde 1 espiga, abans no arriba mol-túrat, pastat i cuit a la seva bo-ca,* ha hagut de donar guany alcólliter, a l'acaparador, al co-misionista, al fabricant, al co-rredor, al flequer, és a dir a totun engranatge de gent creat perf organització burgesa, entte elqual a ben segur que la premsacatòlica de Franca hi trobariapiadosos correligionaris.

Però, és que l'actual campa-nya de íes dretes contra el se-nyor Herríot té per causa elseu propòsit de suprimir l'Em-baixada francesa al Vaticà. Iaquí cabria preguntar. Es queamb ¡'Embaixada al Vaticà, elpa va a més bon pteu a França?

«El senyor Herríot menja ca-pellans...» Va durar un quant

L'Associació de la Dtptndèn-cia Mercantil «ns envia per a laseva publicació „una nota, 'qutno inserim intej^aitnt degut ala seva extensió i als termes enque està redactada; els quals siper una part up serveixen perexplicar actes concrets,' per ral-tre podrien provocar una [polè-mica entre elements, igualmentestimables, que nosaltres no te-nim cap interès que es produei-xi.

Esperem .Ique els çpmpanysde l'Associació de la Dependèn-cia Mercantil es faran càrrec deles raons que exposen des d'a-questes jplanes, sempre obertesper tot el que siguin afirmacionsconcretes i actituds generoses.

L'Associació de la Dependèn-cia Mercantil en la seva nota faconstar que, dos o tres diesabans de cel·lebrar-se les elec-cions, per a la renovació .delsComitès Paritaris í la ComissióMixta dei Treball en el Cotoierçde Barcelona, raren aparèixeren la premsa,uns articles firmatsper diferents individus, parlantde dites eleccions, i en un d'a-qúests, firmat per Obach, ;èpcid'un, Ceñiré de Dependents iVocal del'Comitè Parítari'delGrop 4; es feia un afirmaciótendenciosa donant a estendreque PAssociaciÖ de la Depen-dència Mercantil, no anaya ales élections perquè estava d'a-cord amb el Sindicat Lliure Mer-cantil, L'història d'aquesta enti-tat, és ben neta i clara í la sevaactuació des de 26 anys, que faque és fundada constitueix unagarantia de que no necessita ferel joc ni al Sindicat Lliure ni aningú. L'Associació de la De-pendència Mercantil, està avui,en el mateix - lloc de sempre,defensant en tot moment els in-teressos de la classe que re-presenta.

temps que també es llençavaaquesta acusació de voracitatcontra les esquerres catalanes,I l'objectiu va reixir. Les esque-rres, galants i polides, varenanar deixant de banda, com unproblema de T'esperit, la qüestióreligiosa, que seria problema del'esperit, si els seus ministres eslimitessin a realitzar, realment,una pura missió espiritual, peròque, per l'exercici que del podertemporal fan les congregacionsreligiöses en els països on hanestablert llur predomini, ésobertament un» qüestió política.

El dilema és per tot arreu elmateix: o el poder civil es men-ja els capellans o els capellanses menjen el poder civil.

El pa va car í et senyor Her-ríot menja capellans... Ho deufer per estalviar-lo. No havíemquedat que «no tan sols de paviu l'home»!

Airet

Si hom es diu lliberal, iper justificar-ho, obralliberalment però senseposar-hi el cor, es troba-rà en una posició tanmesquina que la seva vi-da no podrà cumplir resd'excelent. Inútil hauràsigut la seva naixensa, i

inútil la seva mort.

Del TRIPITAKA XINESC

A l'edad de seixanta i quatreanys 3 caba de morir a Montes-quiu, el seu poble natal, l'esti-mat amic i conseqüent socialistaJosep Genollà. '

Fou en Genollà un home degran bendati de clara intel'li-

aència i un incansable .lluitadore l'organitzadó obrera.Teixidor de ofici, desde mòlt

jove es preocupà de la penosasituació dels obrers fabriïs, tre-ballant amb gran fermesa per ael millorament dé la classe. ,

Socialista convençut, mai nonegà les seves conviccions, luque l'hi produí molts enemicí,el mateix dels directors de lesClasses de Vapor.que dels anar-quitzans qué a la desaparicióde aquells els succeiren en ladirecció de l'art fabril a Cata-,lunya. ,.

Genollà fou president de laFederació Tèxtil de la comarcadel Ter i de l'organització fabrildel Alt Llobregat, deixant en to-tes parts en molt bon lloc la se-va honorabilitat i la seva rectitud. '

En diverses ocasions haviarecorregut totes les, regions fa-brils de Catalunya, organitzantals obrers i paríant-los-hí ambla mesura i la prudència que lescircunstancies aconsellaven.

Havia sofert moltes persecu-sions, i en un moviment vaguis-ta de la comarca del Ter fou de-tingut i bàrbara ment atropellat,de resultes de la qual se U . pro-duí una hemorràgia que el deixàentranse de mqrf. ^

Pels fets de juliol de 1909 foudetingut i tancat durant algunsmesos a la pres* de Vich, de laqual sortí quan es donà l'am-nistia. . . , . . . - . ; . .

Durant els últims anys, elsobrers del seu poble el nomena-ren conserje del Centre Obrerguardant al vell i honrat lluita-dor tota la consideració que es -mereixia. "

També l'elegiren regidor dtl'Ajuntament, càrrec en el qualcomplí en el «eu deure, segonstenia per norma en tots els sensactes.

Amb la mort de Genollà elsobrers de Montesquiu han per-dut un guia fidel, entusiasta ientenimentat, els socialistes unconseqüent correligionari i nos-altres un antic amic que teníemen gran estima.

Als obrers de la comarca delTer, al Centre Obrer de Montei-quiu i als fills del finat els'1 en-viem el nostre més sincer con-dol., - . . : . . . • : . • = . , < ¡ H > t : -

J. C.

Page 3: a Justícia Sòcia - fcampalans.cat · bell article del cèlebre anarquista Erríco Malatesta que començava amb aquestes paraules: — «Anarquia vol dir no-violència, no-domini

«I «Mèrte IMM J U S T I C I A S O C I A L . «.«"s*- *'•». i-í -^JWi

KO! 1 COMENTARIS•••vg *alts*oiò.

Tothom parla de la reorganitzacióiti« Sindicais »obre bases novè» queiigiiin «ni j*r»ntii d uua futura ac-tuació fermi i honrada.

La prea» obrera l'ocupa d'»q«e»taqnestió importantissima. Cal deipertar81 proletariat en aquestes hores ener-vants, abans noacakt de perdre el polsi la desgràcia esdevingui irreparable. -

El nostre periòdic ha dit repelida-teint la opinió dels socialiste! calaiansto aquesta qüestió. L'organització sovaque ha de sorgir de l'lnquietut deli mo-ments actuals ha d'ésser filla d'unagran ft, d'una gran voluntat 1 d'unagran disciplina. L'organlUadó nova,crtiem nosaltres, que ha d'éíler basil-da sense presses, sense Imiacieneies,però amb eletnentr segurs.

$1 ens deixem portar p*f lHVlusi6del nombre i de la multitud «és queper Udrà <U la selecció i d« la df*c1-

.pllna, U nostra organització obrera po-drà en un moment propici tenir aitravegada un aspecte imponent í grandiósperò de la mateixa manera, co« unabaluerna colosal, amb fonament* mi-nats, podrà enderrocar-se amb «Atrèpit,per qualsevulga, pressió externa. L'ex-

. pertencia mis rescent cal que serveixiper .evitar una nova catàstrofe.

La vertadera organització, que i* laque nosaltres desitjem, no pot ésser. una cosa Ím provitzada i deguda « 1<£-*it insospitat. La vertadera organitza-ció na de nàixer de l'esforç persistent ioiiçur dels millors homes, dels mis in-tel·ligents l dels més idealistes.

Ç*l MiMBUr,

Una al·locució que publica «1 col·le-ga, «Solidaridad proletària* i qu« sig-nada pels capdevanters del nostre obre-rláme, avui empresonats, va dirigida alnostre proletariat, assenyalant quineihan d'ésstr les nonnes fuhjres dt l'ac-tuaciô sindical.

E» tracta d'un document de gran ín-teres t qüé conté punts de vist* la fideli-tat al* qua!* en tot hora Ien tot lloc(ora tuflcìnt per assegurar ,a l'orga-nització obrera una efectivitat 1 una be-ligerancia fins avui desconegudes.

Q<H*»a*]r mort.Un altre lluitador acaba de deixar-

nos. El vell company José» Fonollar,Conserge del Centre Obrer de Montes-quiu, home de arrelades conviccions so-,ciclistes, que mai es cansi de propagar,sense tenir en compte els perills que so-vint li creaven les circumstàncies ambque hagué de viure.

El nostre record per tquest homeexemplar es et nosfre trikut d'admira-ció au seuf sacrificis.

A la seva familia 1 am! et fi nostrecondol.

BU AteftlOm d«s*p*r*ierati.Quan encara no s'han trobat les fa-

moses nenes, heus aquí que a M driddesapareixes cinc alccUei amb lescorresponents vares.

No cal dir els treballí que es realit-zen per trobar-los.

Quina no en fora que després demoltes recerques no apareguessin jun-tament els fañosos alcaldes amb lesfamoses nenes.

XlyUaa truiitrU.

Molt sovint a la nostra premsa s'hillegeixen els abuso» qut el públic cometa la via publica, el poc respecte que elsvein« tenen per les ordenances munici-pali, el fumar en llocs tancats, l'escom-brar a deshora, e] llençar les escombra-ries al carrer o a la casa del veí etc. Lapremsa crida inútilment contra totsaquests actes que fan del nostre, un po-We indvil i «aneat d'higiene.

E* molt difícil d'educar el nostre pú-blic Mei encara, quan les personesobligades per més motius que les altresa cumplir les prescripcions urbanes lhigièniques, donen exemples ton poc

edificants, com el d'un funcionari deCan Foronda — ho vjrern presenciarnosaltrei fiï pocs dits — satisfet segura- íment d«l que acabava de menjar, s'en- !tretenía a escupir repetidament en l'in- ,'terior d'un cotxe, dibuixant amb la sevasaliva trajectòries perilloses per al$viatgers i embrutant el vehicle de lamanera més lamentable.

El tranvia en que això succeí no erade Gracia — fiambles, però els seusviaigers-*gent modesta—eran tan dig-nes com els altres de tota mena de con-sideracions. '

Clàssics, i mis o menys clàssics

El cens electoralEls nostres amics farien be

d'interessar-se per a que el censelectoral en llurs respectives lo-calitats fos fet amb estricta sub-jecció a les disposicions vigents.Les eleccions són per nosaltresuna cosa secundària i en la qualno creiem haver d'intervenir, \per ara. Però el sufragi és unaarma popular la qual, encaraque no s'utilitzi, ha d'estar a dis-posició del poble encara que si-gui no més per a saber quinaproporció hi ha entre les sevesmanifestacions i l'estat d'opinióde les masses. No haurien} deprivar-nos d'aquest element dejudici indispensable a tots elsque es preocupen de les cosespúbliques.

Segons els darrers preceptes ä

dictats en matèria de cens elec-toral, les llistes d'electors hand'ésser exposades al públic totsels dies del 22 de gener al 6 defebrer. Les que no siguin impug-nades, les Juiités locals haurande retornar-les abans del 8 defebrer.

Les Juntes municipals haurande reunir-se per a examinar lesreclamacions ¿el 22 al 24 de fe-brer i remetre actes i reclama-cions el dia 25.

Les Juntes provincials es reu-niran per a resoldre en difiniti-va del 1 al 3 de marc, i entrega-rán les llistes a la Secció d'Es- ita dis tica abans del 6 de maig.

El cens es publicarà abansdel 10 de juny, tot això si aques-tes disposicions no són una ve-gada més rectificades.

Quantitat» recaptadesamb destinació alsobrers-eitudianti em-presonat«.

2.atiistaSuma anterior 95'50; C. M.,

2 pts.; T. M., 2 pts.; F. C., 5 pts.;S. A., 1 pta.; B. L, 1 pta.; N. O.,1 pta.; F. C., 1 pta.; F. T., l'25pts.; N, Y.( 1 pta.; V. Z., 1 pta.;M. C., 1 pta.; X. N., 1 pta.; A. P.,1 pta,; T. P., 1 pta.; P. M., 1 pta.;C. S., 1 pta.; M. A., 1 pta.; T. C,7'50 pts.; B.H..1 pta.; O. J., 1pta.; C. C, 1 pta.; M. B., 2 pts.;X. P., 1 pta.; C. M., 1 pta.; M. N.,0*50 pts.; F. S., 1 pta.; M. O.. 0'5opts,; S. L, 2 pts.; X. X., 0'50 pts.;P. C., 1 pta,; V. I., 0'50 ?ts.; P.P„ 1 pía.; M. R., 1 pta.; C. P., 1pta.; C. A., 1 pta.; B. S.,0'50 pts.;A. P., 0'50 pts.; S. P., 0'50 pts.;M. E., 1 pta,; T. O.f 0'50 pts.; M.P., 1 pía.; M. C, 1 pta,; F. X., 1pta.; F. P., 0'50 pts.; M. C., l pta.;F. S., 2 pts,; 0.1., 2 pts.; Suma isegueix. 153,75 ptes.

La publicació del famós« volum <laBernat Motgo, ha donat ¡loe a una.re-vistó del concepte clàtfic. Segona ¿ten el crític aquest concepte, Büín*tMetge apatvix com clàssic, jiredàsaleo post clàssic. Un esperit sísfümutít-zador, podria segurament establir uuaclassificació rigorosa que cüuiuiiçauten el suj>erclàssici—V\&ió, per exem-ple—acabés per l'aclàisie,—ua actualquaUevulla. Tot dependria de la defi-nició,—del postulat que a'eseollíi coma punt de referència, o com a base demesura. D'aquesta definició total, noparcial, com la que la a Bernat Motgeciàask:, pr«clàssic o post-classic, unh >ui eu purlariï un dia.

Bijruut Mtitg-o esguardat cruament,uli'yraivtDatnit, senio prejudicis d'esco-la, acuso rit'utiintintalisujos patriòtics,senso oportunistes consideracions,gemtil«. bé no escau re just an cap delea denominacions quii ara 11 han ator*gat. Ni situera és u u tutelatile. Per;i »Uó ésser manquen a la literaturacutnlaiia veritables clàssics,—en el.sentit qua en doua a aquest mot-con-(wpte cu les més vulgars preceptive»literàries. Tampoc fou unaclàssic delseu temps,—fortuna enorme que noos capeix tic cop.

Ileruut Motgo, és simplement l'au-guri <M que ponila haver estat Ja llen-gua catalana de saguir la nacionalitat«J curs, diem ne normal de les altresnacionalitats rontemporànios. La llen-gua 1 la cultura sou funcions de lallibertat política d«ls pobles. I des-prés de Bernat Metge s'esvaïren lescondicions,àdhuc biològiques, senselo* quals, mia llengua i una culturano poJtii prosperar ni mantenir se ennu poble.

Ktiafvrs do llengua i de .cultura,els catalane, avui mateix, encara tan-tejen, encara manquen d'aquellaconsciència joiosa de sentir-se Hiurttde clàssics i de models. Bis catalansactuals, so'n adonen que són nets d'hi-poteques estilístiques i mentals, pos-seïnt, en aquest sentit, una llibertatque amaríem, si en el fons no envfjes-sin alguns grans pobles de la terra.Aqnosta opció sense parella, no consi-derada fins molt més enllà en el nou-cents. Ara, avui, els catalans, encarano en tenon prou necessitat viva.

Bernat Metge—«Lo Soruni»,—ésparticularment interracant als profes-sionals. Eii bona realitat, no és obrapel públic. Honestament, tampoc deu'de recomanar se com a clàssic, pre»clàssic o post-classic. AAxí b,oivrada,,sinceritat parla. Es mis just accuser;liìir lo coro una de los poques cosesque resten possibles i suportables d'a-quella època que insinuà do florir, pe-rò que, dissortadament, no granà.

Això seria negar estil i una belladeu de condicions a Bernat Metge?No_

f f í r \ a r i n d p'iâ.ir-un el lèxic i Sa»itilitxi, ¡iv -i, K'i'iiat M^fgi1, ós iU'.--t-u ' f . O tos C..I l i1-1 T« iDi'i'S, ;.ror-dim ¡u gràcia d'un ùuissimuinent iro-nie somrís. I ós piuont que dongui peua discussió i estuili, perquè així podràmillor palesar-se la necessitat inajor-nuble clú-quo til» caulans «'arredomanon cl reialme do la vora modèstia. Klsgrans mots i les graus coses, és aixòoi que primur exigeixen als catalans,—és a dir, als catalans en primor ter-me. A força de modèstia, voluntat iestudi, si el diví atzar de bells tempe-rarne.,ta és donat, és possible quu u Iscatalans tinguin una cultura i uns ve-ritables classics. Avui, parlant ambuua franquesa, això uo ós encara. Lesil·lusions, la passió, les generoses in •tenciona, ela grans propòsits i la mi-llor bona voluntat, no compten. Calenfets, obres, i aquella generai estruç-turació^de la cultura segons normesfilles dels propis originals instints,que, per minses que siguin, donen unindiscutible dreta universalitat. Lle-vades certes isolades obres i figuresantigues i modernes, els catalans po-den oferir poca cosa a l'universalitat,—encara són bona mica uns esti-mables senyors comarcals de lacultura o la civilització. Àdhucels que demoren a V estrangerserven aquest doix do rodalia, do provincolismo de la cultuni. En ela mésbun titillata, hi ha sempre, en el fo; s,uua certívoln inductibi l i tat ,—un homvol dir, manca de ductibilitat,—quoconfirma les anteriors observacions.

No cal discutir sobro clàssics cata-lans. Bons i bells autors antics tenenels catalans: no clàssics, en el estrictosentit del mot. Amb una mica mica desimpatia 1 violoutant el concepte, pas-sen per clàssics certs autora. Peròaixò és més aviat un dany que unguany. Que siguin més o menys clàs-sics els bons i bells autors antic?, quèhi fa? Prometien uns clàsiica, això ai,—però, malauradament, aquells clàsslcs en promesa >o hagueren realitat.Clàssics o no clàssics, no obstant,aquests autors fan avui el se u magní-fic servei. I és una idoa que deixatael cor de joia, sentir que potser .hando néixer eriçarà, potser comencenavui els veritables clàssics catalans.

( Cristòfor de Domènec

>'dwtóbfe 1924.

S. Bar-mona: L'aïticle és interes-sant, però ha perdut l'actualitat. Pu-bliqu"m la notícia. Moltes gràcies.

AIS COmpSnyS queexpontamamentens ajuden amb llur col·laboració, hem de pregar-losvulguin ïer-se càrrec de la limitació de l'espai disponi-ble i no oblidar mai les restriccions imposades per lesactuals circumstàncies. Interessa que per a facilitar lanostra tasca procurin:

1." Parlar d'allò que es pugui parlar.2.on Tractar especialment qüestions sindicals i de

propaganda de les doctrines socialistes,3." Exposar els temes amb la major claretat i con-

císsió possibles, i .4-' Escriure en quartel·les per una sola cara i dei-

xant els interlineats ben amples a fi que podem fer-hial damunt les eventuals correccions ortogràfiques.

Preguem al» nostre»í abonáis e» recordin de

renovar la seva sus-cripció. Poden fer-ho,els que no tinguin altraavinentesa, per mitjàde »agells de Correude 5, 10, 15, 20 i 25cèntims. Els de majorpreu no'ns són de caputilitat i ens ocasionen,en canvi, un perjudici.

Companys : Ajudeu-nos renovant puntual-ment vost-a suscripció.

Notes remuesConferència notable

EI dia 16 de gener, nostre ex-cel·lent company Dr. JoaquimXirau ya donar una interessantconferència en el «Centre deLectura». Tema: «En el centenaride Pi i Margall», de qui va ferun estudi profond i documentat,glosant els conceptes fonamen-tals de les seves doctrines i lle-gint significatius paràgrafs deles seves millors obres. Es de-tingué especialment en el con-cepte que meresqué al granapòstol del federalisme e] pro-blema obrer i amb textes con-tundents demostrà que en Pi iMargall fou un veritable socia-lista.

El conferenciant fou moltaplaudit en acabar el seuparlament, el qual congregà auna nombrosa concurrència ala platea del Teatre Bartrina.

Una den Serra i Moret

Amb l'al·ludida conferència,inaugurà les seves tasques laSecció d'Estudis Socials de Fes-

, mentada entitat cultural, nostrevolgut «Centre de Lectura». Idesprés del Dr. Xirau, acuparàla tribuna el nostre volgut com-pany en M. Serra i Moret, qui

! esplicare la segona conferènciade la tanda el vinent divendres,dia 6 de febrer.

El tema escullit pel vis-presi-dent de la Unió. Socialista deCatalunya, é.s «El Socialisme ila Pau», prometent ésser un ac-te força notable, doncs a l'inte-rès del tema amidat ha d'afegir-s'hi el record immillorable quedeixà nostre amic en la confe-rència que esplica tres anys en-rera.

I a aquesta seguiran altres, lamajor part de caràcter eminent-ment obrerista, mereixent totamena de lloances l'obra de lamentada Secció, únic nucli reu-senc d'homes incansables que

, es preocupa de quelcom í que' treballa, malgrat les circumstàn-cies actuals i malgrat la covar-dia i la indiferència de la gent.

Cada vegada qe's remouun principi, hom desco-

' breix quelcom que fatrontollar el principi que

\ suposàvem inconmovi-j ble,j ANATOLE FRANCE

ï

Si els que pugnem perquèla formació del front únic siguiun fet haguéssim de fer cas ; delbuit que a aquesta qiesíió fadeterminada premsa ebrpp, jacaldria que pleguefsipj'f i Hoparléssim més de l'unió en i$isol organisme de tots els obrend'Espanya i d'una maheíi! ejí-pecial els de Catalunfaffepeijanosaltres ja sabem que-enfollirgeneral de la classe obrera •$•molt lluny d'ésser el quettejpt-pua en les planes d^áqtójj»premsa. ,.

Pels que redacten SolidatidiïdProletària, sembla cosa.jmjjojS-sible aplegar en un sol organis-me a tots els que ft-eballétij per-què ideològicament HO pfcnsjeoigual. Per nosaltres, elje,t,.depensar diferentment els íiifrf'¿Sellaltres, no creiem que pugui ésserobstacle perquè l'unió dels quetreballem es realitzi. Tantes di-ficultats que s'hi troben i nosal-tres no en sabem veure' nome*que una: saber compadre clque és el sindicalisme, o, sigui;no confondre l'idea que cadascáparticularment pugui "sentir —>que desgraciadamentÏspni benpocs els que eh sentim algan,»—»amb la qüestió de'l'organitzacióimmediata per a l'aconseguí,ment de millores économique«cosa que tothom sent í nece^si-'ta.

Es vergonyós i denigrant' líes*pectacle que entre nof alírçS1'f sdona. Menfres ens éritreteèiïnper debatre la qüestió mesflu|nade si els uns són blancs .ete^aUtres negres i els de més anllàvermells; el capitalisme enemiccomú nostre, no recóraant-sedels diferents colors que, entreles seves files existeixe«#foÉientala creació de grups d'obrer»adietes aclis, que, encara quesiguin insignificants en nombre,

són prou per a fer front :enqualsevol lluita que nosaltrespoguem plantejar. I això, és co-sa que valdria la pena tingues-sin en compte els que es mirenamb indiferència la campanyaque s'ha portat a cap en aqtíestsetmanari. . . ; •

Si els arguments exposats ialtres que podrien exposar-seno fossin prou per a provocarla nostra unió hi ha un ajtçe.qüestió que, és suficient- pe* 'afer oblidar moltes .coses;. . ,

'•X!. :-

- i : ï

Miquel Vilagltte»

Fmllttons dé JUSTICIA SOCIALdltubfc n Si gener t»23

Aquestdiantre

de sabatots!«U H.-«. WEL·LB

II,—Tot seguit hi ha les mi-sèries que provenen de la solagastada. Hi ha la forçada deltonnell degut a haver desapa-Ttscut el taló, i el sentiment quehont té que¡no camina sobre ter-rtojr ferm; com també hi ha

aquest miserable sentiment quehom no fa goig vist de darrera,cosa que ha de soportar moltagent. Sempre m'ha estat un mar-tiri anar darrera de donzellesque s'encaminen al se« treball,les quals han de fer una llarg«ruta per anar i venir i usen moltel calcat, car els talons els vande travers. Les donzelles sem-pre haurien d'ésser boniques, kmajoria ho podrien ésser, i alveure els seus pobres peus detravers, la gràcia del pas perdu-da, que fa que tinguin una menade desviació de la columna ver-tebral, això em deixa desolat,em posa furiós contra un mónque les tracta aixíl. Després hiha els claus que surten, els clausde l'interior de les sabates. Homs'esforça endebades a caminar,amb l'esperança.de trobar aviatun reco tranquil i un moment fa-vorable per a picar el clau. Ter-

cerament, entra en aquest grup' la misèria de la sola foradada,! llavors que per .contrast o per', ironia diem que les sabatesj riuen. Les meves «caben sem-' pre per aquí; de primer gasto la

punter* i després la sola a 1«plant« del peu. Quan es omina,algún troc de cuiro que surt pelorat es posa a rascar a terra.

Cal fer passos fantàstics per aevitar-ho; la vergonya ens fa laseva presa. Al cap d'avall, no hiha més remei que asseure'sfrancament a la vorera del camíi tallar allò que surt.

III.—La nostra tercera classede misèries són els talls i les

j vies d'aigua. Són sobretot sofri-| ments morals, la humiliació de! veure aquesta paorosa obertura,i per exemple entre la part que

cobreix els dits i el dalt del cal-, çat; cal també soportar els refre-

daments, els reumes, i una llar-

ga filera de conseqüències desa-gradables. I també parlarem dela misèria d'asseure's en arri-bar al treball (com fan tants deescolars « Londres, els dies depluja) amb les sabates «mb lessoles gastades i foradades, quehan agafat aigua, i encostipar-se pel camí...

I d'aquests exemples la mevament passà a altres. Vaig fer undescobriment. Sempre haviablasmat la gran massa de pe>-bres londinencs perquè no dedi-quen el diumenge i dies festiusa fer excursions, el millor delsexercicis. Un dia em vaig per-metre de dir a Mavate: «Quen'ha d'ésser d'enza tota aquestajoventut per a estar-se al vol-tant del quiosc de música enlloc de córrer pels camps deKentl» Però veu's-ací que em vaigarrepentir d'aquestes paraules.Veritablement, fer grans cami-

nadesl Llurs sabates els hauriapunyit. Llurs sabates no hau-rien resistit. Ho vaig compendretot.

I el meu discurs anà moltlluny. «Ex pede Hercalem», vaigdir; aquestes misèries dels saba-tots del diantre no són més queun exemple. Els vestits que lesgents porten no són pas millorsque les sabates, i les cases onviuen son molt pitjors, I penseuen el trist magatzem de pensa-ments, en les errors i en els pre- 'judicis on els seus pobres espe-rits s'han hagut de veure estran-gulatsl Penseu en la manera que

j això els plana fatalment al da-I munt i els indigna! Si algú ana-I litza la misèria d'aquestes co-( ses... Imagineu, per exemple, en

els resultats d'una pobre ali-ment.icio, dolenta i malsana; enels ulls, en les orelles, en lesdents inal cuídddesl Imagineu la

quantitat de mals de .quPixal», ^«Us dic que no val la penale

pensar en aquestes coses!», ge-megava el meu amic, en úTiÏmena de desesperació, i jlò ^0-lia saber-ne res per cap prau»..

Ell que en altre temps haviaescrit llibres plens d'aqiiesffeaímateixes qüestions, abans qutla seva malaltia ï'esgptésl,..

J. Ron re i Torrent, if«/.

—(Seguirà)—

En totes èpoques i eh"'tot lloc, el pensament <$e <les ànimes meditdores ;ha sigut mutiu d'escatjr-

djl. . - t ' - f '

ANATOLE'FRASEA. . . . M-,.- ¡(t»...«''

Page 4: a Justícia Sòcia - fcampalans.cat · bell article del cèlebre anarquista Erríco Malatesta que començava amb aquestes paraules: — «Anarquia vol dir no-violència, no-domini

g»*tüi* 4 J U S T I C I A B O O T A L •1 dt OeiVMr ItM

L'esquerra catalana ésun concepte evolutiu i di-nàBHCf i ara no pot ésseraltfa cosa que sociatista.

GABRIEL ALOMAR.M.Í.IMÍ

¡, Obrers dei camp!, Llegiu i propagueu

"LA TERRA"SETMANARI POPULAR

PORTAVEU DB LA «UNIÓ DE RA-BASAIHES DE CATALUNYA»

¿»««»toa cada ditiaUf. ir, fítt.

1«KtìlaillflUW:[afufri,iM"BARCELONA

Lg empenta, el moviment- i la propagació de les,' idees han vingut sempre

d«ls pobles petits.PI i MARGALL.

"lluí WEH"foriate» de la Federació de Coo

peratitet de CatalunyaArticles doctrinals sobrecooperació: El moviment

¡ cooperatiu a Catalunyai a Espanya : Problemessociais relacionats amb; la cooperació.

'APAREIX CADA QUINZENASascrípció anyal: 4 pies.

trtKtt I fttalfllilmlí):Anna, 11 Ui.

EIJ BOSlf6J MOÍHO fafoläNuG wst ny-reniHHii niïïa [¡lat mt w la

tura militai! mm Buttais ÛtODomla Política, C H A R L E S U I D E

Versió castellana de /. CurMPreu: l'on piei.

Jïiil-pnilKte rw Llei de tniintlmJ . S A L A S A N T Ó N

Prou: O1]ft Píen.Publicacions de Propaganda de

Acció CooperatistaEncàrrecs: Aurora, 11 bis.

Company: Si sentiu les i n -quietuds que dignif iquen lacondició humana dels opri-

mits, propagueuJ U S T Í C I A S O C I A L

periòdic socialista català.

Treballador!Signes digne de la teva condi-

ció humana!Con a home« t'has de sentir

cintada i laborar amb el socia-lisme per l'adveniment d'uua

s od «tatmiller.

L'Home i la terra No ves i documents

Com a productor, t'iias d'a- i-—— dim 4e» organitzacions

SI ets conscient veuràsclarament el caini del teudeure:

Cow a home, has d'és-ser socialista.Com a obrer, sindicalista.

I

obrere«, i treballar pel mill ura- |M«ot imme&at dels teus ger- Istani.

Prenent per norma lacostum, passarem per ho-mes honrats, perquè este per homes honratsaquells que tot ho fanigual que els altres.

ANATOLE FRANCE.

11Els passos i la Revolució

En l'article anterior veieremcom a últims del segle XIX lamajor part de les terres de Rus-sia eren propietat comunal delsmirs però que hi havia una mar-cada tendència per part dels pa-gesos a anar convertint la ditapropietat en ind iv idua l . Ara enstoca estudiar el què ha fe t laRevolució Russa davant d'aque-Ua classe de propietat i d'aques-ta tendència, si gràcies a ella, oa desgrat dels seus directors,ara la terra a Rússia és de pro-pietat individual o si pel contrarila revolució, actuant en això dereacció, ha mort les tendènciesindividualistes dels pagesos iha restablert en un tot la pro-pietat comunal dels mirs.

Els capdcv inters de la Revo-lució Russa han donat sempreuna gran importància al proble-ma de la terra. Ja Lenin anysabans de la caiguda de l'opres-sió (zarista va escriure un llibretitulat «El problema agrari», delqual la casa Sempere, de Valèn-cia, va editar-ne una traduccióespanyola que està del tot ex-haurida. Com diu Wiedenfeld,(Lenin und sein Werk, Munich,1923, pàgv 91), ja des dels co-mençaments de la revolució esva donar preferència a la solu-ció del problema agrari sobreles d'altres qüestions, les quals,al dir del propi Lenin, haviend'ésser prèvies.

La intervenció dels pagesosen la Revolució Russa és cone-guda de tothom. La primera or-ganització nascuda de la revo-lució foren els consells d'obrers,soldats i camperols. Aquella in-tervenció fou tan gran que hafet dir a Hoschiller (Le miragedu Sovietisme, Paris, 1921), quela revolució fou el moujik i li vafer suposar, ja en 1921, que, pertal raó, i donats l'egoïsme delspagesos i l'amor qui- tenen a laterra que cultiven, la RevolucióRussa seria, a f i de comptes,una revolució burgesa.

L'organització agrària de laRevolució Russa fou essencial-ment diferent de la que li dona-ren els. revolucionaris comunis-tes d'Hongria. A Hongria es vaconservar l'antiga estructura deles grans propietats i el seu con-reu es va encarregar a unaagrupació formada pels matei-xos jornalers que f in s llavorshi havien treballat, assessoratsper un director tècnic, que enalguns cassos fou el mateixpropietari. Aquests jornalers noconsideraven haver conseguii laterra per a ells, sinó per al di-rector; es varen desinteressardel conreu i quan vingué la con-trarrevolució no li feren cap re-sistència. Anem a veure com esva legislar a Rússia sobre lapropietat de la terra mentre vadurar el règim revolucionari . Envirtut d'un decret de 26 d'octu-bre de 1917, el comitè agrari decada poble, el soviet dels page-sos i el comitè dels pobres va-ren fer un repartiment de les ter-res de cada terme fent que noquedés cap troç sense amo. Vatriomfar doncs la tendència dela propietat individual manifes-tada ja entre els pagesos enl'últim terç del segle XIX talcom va manifestar Lenin al dirque amb la implantació d'aquestüt cret havia triomfat la tendèn-cia en l'individuu a fer una eco-nomia pròpia i no la que el por-tava a l'organització de gransempreses de l'Estat. En 19 defebicr de 1918 es va promulgarl'anomenada «Llei de socialitza-ció de la terra». E.n ella es de-cretava l'abolició de la propietatíerritorial quedant tan sols sub-sistent l'ús d'aprofitament a fa-vor dels pagesos. Aquesta lleiaboleix tot dret de propietat so-bre la terra, el subsòl (mines),les aigües, els boscos i les for-ces vives naturals, i declara quenomés el treball personal donadret a l'ús de la terra. A midaque el règim comunista es vaanant extenent van anar desa-pareixent aquells organismespopulars que amb el nom de«comitès agraris», «soviets delspagesos» o «comitès de pobres»havien dut a la pràctica el de-cret de 26 d'octubre de 1917, re-partint les terres als qug les tre-ballaven. Els dits organismesv&ren acabar per desaparèixerdel tot a últims d'estiu de 1918.D'aquí que, quan a l'organitza-ció agrària, poden distingir-sedos moments en la revolució

russa, un en el que la terra esva donar al qui id írebuilava, iun altre en que es va abolir lapropietat de la terra i es va re-conèixer el seu us defruit a fa-vor del pagès. Com es pot veure,cap de les dues solucions té resde comunista pur, per això hapogut dir Lunacharsky, l'actualcomissari d'Instrucció Públicade la República dels Soviets, quela gran genialitat revolucionariade Lenin va ésser l'idèa de con-ciliar una economia socialistaeu la ciutat amb una economiaa basse individual eu ti camp.Va reexir Lenin eu aquest intent?No creiem que es pugui afirmartenint en compte el que exposa-rem en l'article anterior.

Aquesta mateixa tendència deLenm a afavorir el desig depropietat individual dels page-sos és la que informa la propa-ganda comunista entre els cam-perols de França.

A part del que hem dit, el rè-gim dels Soviets ha intervinguten l'organització agrària deRússia creant explotacions agrí-coles models que havien de ser-vir pel abasúment de les ciutats,i algunes comunitats agràries.Les primeres, degut entre altrescauses a la mala el'leció de lesterres, a penes produeixen elquè'ls cal per a sostenir-se, i enquan a les segones, com diu elcompany Penando de los Ríos,tenen un creixement molt lent.

Fernando de los Ríos en elseu llibre «Mi viaje a Rússia»diu que molts pagesos russos,acostumats dl dret tradicional,no tenen la convicció de que laterra sigui s¿va mentre« no larebin de mans dels antics pro-pietariSj que molts d'aquestss'han repartit la terra amb elsseus antics parcers o arrendata-ris reservant-se la major partde les seves propietats i les demillor qualitat, que alguns pagesos encara pagaven rendes alsantics propietaris a últims de1920, i que, quan el seu viatge aRússia, encara hi havia jorna-lers degut a que hi havia page-sos que no podien viurer ambel producte de les terres que elshavien tocat en el repartimentde 1917, mentres que n'hi haviad'altres que posseïen més terrade la podien cultivar ells i llursfamílies i aquelles famílies enles que hi ha pocs membres quees puguin dedicar a les tasquesdel camp no poden cultivar tanterrany com aquelles que comp-ten amb molts braços, la qualcosa fa que hagin de recórrer altreball d'estranys.

Així com els pagesos prengue-ren una tan notable part en laprimera etapa de la revoluciórussa, no trigaren a posar-se enfront del règim comunista quanaquest volgué intervenir en l'a-profitament dels fruits de lesterres que ells cultivaven i s'o-posaren d'una manera passiva,en els niés dels cassos no treba-llant altra terra que la necessà-ria per a produir els fruits quenecessitaven pel seu sostenimenti el de llurs famílies, a entregarals comissaris del govern elsfruits de les seves terres quel'Estat volia destinar al proveï-ment de les ciutats. En las ri-queses, els comissaris del go-vern fixaven la quantitat a re-quisar i no tenint productesindustrials per donar a canvidel requisat, pagaven, al preuque ells també fixaven, en paper,que segons Lenin era una pro-mesa de pagament en generesindustrials. Es a dir que ideal-ment es volia anar al canvi deproductes regularitzat per l'Es-tat. Lenin devant d'aquesta deiaen un discurs: «Per a nosaltresés un delicte tan l'explotar a unaltre home com el guardar-se lafarina que un altre na de menes-ter. La psicologia dels pagesosés refractaria %al nostre sistema,llur mentalitat és la dels petitsburgesos i per això no els con-tem com a elements proletaris;entre ej|s han trobat llurs adep-tes els capdills de la contrare-volució, però el« pagesos hanarribat a una conclusió, la desi els bolxevics són dolents, elsdemés són insoportables... No-saltres, als pagesos, els diemque, o es someten o considera-rem que ens declaren la guerracivil». Lentament la psicologiadels pagesos va canviant i els vaacostant al Govern. En el prò-xim article veurem qui ha reexiten aquesta lluita, si el comunis-me o l'individualisme dels pa-gesos,—Dr. Camarada.

L'InUrnaolonal BooUlUt*

La Secretaria de l'Internacional So-cialista domiciliada a Londres l queva a càrrec de Tom Sharo i de Frede-ric Adler, ha fet pública la següentestadística de quotltzants durantl'any 1924:

Alemanya 809.000Estats Unita 15.000Oran Bretanya:

Labour Party 8.126.000Independent« 30.000

Argentina 8.000Austria 666.100Bèlgica 621.000

, Bulgaria 28.800Dinamarca 130.400Espanya 8.000Finlandia 28.000frança 70.000

. Grècia 3.600. Holanda 39.500

Hongria 190,000Lötoiii» 2.600

.-,.. Lituania 2,000_ .Noruega 8.800

Polonia (P. P. S.) 59.500Kumania 12.600Suècia 138.500Txecoslovàquia:

; P. S. Txec 100.000P. 8.. Alemany 72.000P. S. Polonè« 2.000P. S. Hutenl 6.400P. 8. Hongarès 2.000

Total. . . 6.139.700

Aquestos xifres ei refereixen només a 26 dels 42 partits nacional« so-clalistes adherits a l'Internacional deLondres. En algún« punts, com aRú^ai», Armonia, Georgia i Italia, leipersecucions lüin conseguii doaorga-i i i tz i ir ui« partits o almenys dificul-tar la marxa llur. Ku altres, com Ale-manya i Hongria, la xifra de quotit-zants ha minvat a conseqüència de ladepreciació do la moneda, però, oníronoral, los forces socialistes dels di-fermits països han vist augmentarllurs contingents duraut l'any 1924.

L'emigració espanyol».

La Díh3cció goneral d'Emigració hapublicat l'estadística del movimentmigratori trasoccànfc durant l'any1921. I.a xifra d'emigrants registradaé» do 86.920, o siguin 60.198 homes i36.722 donas. D'aquests, 40.784 s'handirigit a la República Argentina,391500 a Cuba, 3,567 a l'Uruguay i elsrestants a'ies altres repúbliques lla-tines americanes. ]

Uo« d'aquells pano*, han retornatdurant l'auy 1924, 36.499 espanyols,o siguin 28,095 homes i 8.404 dones.De l'Argentina n'han vingut 14.501,,de Cuba 12.079 i dol Brazil 2.152.

ALKMANYA.-E1 BOU ««vern

La crisi ministerial que va plante-jnr-so a conseqüència del resultat delos «lecciona de 7 do desembre darrerha tingut una tramitació difícil, tant,que més d'un impacient de portes tufora havia preconitzar per solució apli-car una dictadura. Finalment s'haconstituït un gabinet no a base departits sinó a base du «capacitat»» elqual ha tingut el mèrit de despertarla hilaritat de la Cambra en fer enella la seva presentació.

El canceller de l'Imperi és el quetenia la cartera de Finances en l'an-terior ministeri, el populista Luther,batlle de Bssen. Ei director ministe-rial 1 ministre de Finaces és Echlie·'·bon; el de l'Interior, Schiele; d'Econo-mia Pública, Meuhaus; de Treball,Brauns; de Justicia ,1« Regioni ocupa-des, Freukon; de Correus, Stingi;d'Alimentació, Da Kaulte; dei Heig-wer, Qessler; de Transports i Secreta-ri d Estat, Krohne, i d'Afe» estran-gera, Stressemaun,

La tendència predominant en aquestministeri és dretista i burgesa. Peraixò, en votar-se la declaració minis-terial al Reigtag el dia 22 de gener,els partits burgesos votaren la con-fiança en el govern i ela socialistes 1comunistes votaren contra, abstenint-se els demòcrates i l'ala esquerra delZentrum. A favor del Govern vota-ren 246 diputats, 160 contra i 39 s'abs-tiagueren.

Segons la declaració ministerial, elGovern es proposava respectar i ferrospectar la llei fonamental de la Re-pública, i seguir en politica interior iexterior la mateixa del precedent mi-nisteri presidit per Mars.

Bl llenguatge de Luther ha ligut

mod'-rat t conciliador, p'erò hom na téconfiança en la gent que l'envolt«,particularment Neuhans, el qu»l, netan sols no va volguer jurar fidelità^a la .República, sinó que va figurarcom a president de les joventuts na-cionalistes, complicades en l'assassi-nat de Rathenau. Els nacionalistesvolen aprontar aquesta avinentesa queconsideren favorable per a intentar lamodificació de la Constitució de Wei-marperòeloap socialista Breitscheidja els hi ha dit que no es facin il·lu-sions en aquest punt que rei aconse-guirien. L'actitud delí socialises ésde franca oposició al nou ministeri.

I.ftJorn«,<Ude »nit ItereiUn dels Rrftóerí «et« del nou Govern

ha sigut decretaria relmpUntació de lajornada de vuit hores en la gran indústria.Des de i.er d'abril vinent les fundlcions IaltsfoMM Implantaran els tres tara devuit höre». L'activa propaganda de lesorganitzacions obrer« 1 particularmentde U Federació de Metalúrgica ha assolitaquest resultai I conseguirà a ben segurque abans de gaire no hi hagi en totaAlemanya cap excepció en matèria deduració de la jornadi de treball.

Una enquesta feta fa poc per la Con-federació Gremial de Sindicats sobre tatornada de treball en set de !es més Im-portants Indústries demostra que, del mesde maig ençà, havia minvat considerable-ment el percentatge d'obrers que treba-llaven més de vuit hores. En la Indústriatèxtil, per exemple, del 84.4 per cent, ha;via passat al 66 per cent. En la metallùr-gica la proporció s'havia reduït en mésdel 10 per cent Ien la litografia s'haviapràcticament extingit el treball suplemen-tari. Aquesta enquesta que comprenia Uxifra de 2.359.616 obrers demostrava queun 45.3 per cent treballaven més de vuithores mentre que en maig darrer eren el57.7 per cent.

Ara el tant per cent quedarà notable-meat reduït i amb el nou vigor que vanprenent els sindicats obrers degut a lesmillors condicions de treball i retribució1 és molt possible que abans d'acabar-seaquest any 1995 la ¡ornada de vuit horeshagi passat totalment a la història tot ar-reu d'Alemanya.

UNIÓ SUD-AFRICANA.-»^ IHM-tre.

Archie Crawford, Secretari de la Fede-ració sud-africana del Treball, ha mort aCape Town, després d'una vida de lluita1 de sacrifici consagrada per complert al'organització obrera. En 1914 va ésserun dels directors de la vaga generat tandurament reprimida I per aquesta eausafou expulsat del pals. Després el GovernU oferí autorització per a tornar si firma-va una declaració comprometent-se a noIntervenir novament en qüestions obreres.S'hl va negar rodonament fins que, (usta-ment amnistiat, va poguer retornar al seupaís I treballar lliurement pel gran Idealde la seva vida.

Fou representant dels obrers sud-Afri»cans en la Conferència de Washington Iel darrer acte a que va concórrer ambtan honrosa representació fou el Coq-grès Internacional Sindical cel'lebral aViena del e al 7 de juny de 1994.

HOLANDA.-E1 movimeli ilndte*!.

La Federació Sindical Holandesa, afi-liada a la Federació Sindical Internacio-nal, ha publicat fa poc la memòria corres-ponent a l'any 1993. Comptava la .Fede-ració a l'acabar l'any amb 26 associaci^«,1179.939 membri» ço que fa suposa unapèrdua durant l'any de 16.791 Indlvlduus.

El Sindicat més important és P Associa-ció de Metal·lúrgic« que compta amb91.689 afiliais. Segueix després la de Fer-roviaris amb 90.701. El nombre total, dedones associades era de 7.769 coptr«9.416 que formaven l'organització a co-menç de 1993. .*

Els Ingressos generals de lei assoda-;clons adherid«« a la Federació Holandesa ¡sumaren 4.588.899 florim o siguin propd'un milió menys que en 1999. Els ingres-sos destinats a la caixa d'atur forçós su-maren 4.4713301 les despeses 3.730.971.

A 1.er de gener de 19S4 les sis princi-pals Centrals Sindicals contaven amb elnombre áe membres que donem a conti-nuació.

N. V. V, (Afiliada a la Federació Stadi-cai internacional) 179.889 'membres o si-guin el 46.97 per cent del total d'obrenorganitzats (A 1.er de gener de 1993 erael 43.7 per cent).

R. K. V. (Catòlica Romana) 101.110membres o siguin el 96 per cent (A 1.er degener de 1993 era el 97 per cent).

C. N. V. (Cristiana) 53.969, o »Igul d13.8 per cent (A l.er de gener de 1993era el 13.9 per cent).

A. N. V. (Neutral) 39.999, o sigui el 8.99pitr cent (A l.er de gener de 19S3 era elde 10.18 per cent).

N. A. S. (Comunista) 13.527, o sigui el3.48 percent.(A 1.er de gener de 1983era el de 4.8 per cent).

N. S. V. (Sindicalista) 8.110 o sigui el9.09 per cent

Com es veu, les pèrdues han »Igttt ge:,nerals en l'organlteacló obrera hafiwds-. " .i.ll·iiAk·J.i 'i-'jl—'ií tÍj_.'_

1l.'HI__' É "* JV¿ ̂ - ' T_sa résultant que malgrat les baixes en

Federació SisMÜeal Holandesa le« ptedw

maior de les altres centrals la col·loquen«n situació; mèi favorable en-Velado alconjunt. Resulta queeJlota! d'obrers or-ganitzats a' Holanda és de 388.165. La po-blació d'Holanda és de 6.841.155 segonsd cens de 1990.

FRANÇA.-gadottltn llibertat.El Consell de guerra encarregat de la

causa contra el Capità Sadoul, condemp-naUraoHpel delicie d'atta tralcio, haacordat deinanar una informació com-plementarla i entre tant ha decretat te lli-bertat provisional del processat En con-seqüència el dia 11 degener Sadoul vasortir de la presó probablement per a notornar-hl.

Sembla que Sadoul va oferir demostrar,davant del Tribunal gué la seva conductaa Rússia fou altament patriòtica I que siels bolxevics'deislstlren de continuar laguerra fou perquè França 1 els altrrs allaisels h! negaren els necessaris elements.

L'aooló del devem.

Restablert de la seva malaltia, el »sim-pàtic President del Consell, M. Herrtot,ha retornat a le» seves activitats portanta la realitat gradualment et programa q\ieva anunciar al posesslonar-se dei poder.

Un dels actes de mes trascendencia hasigut el decret Implantant la (ornada devuit hores en ets ferrocarrils 1 el de la Ins-titució del Consell Nacional Econòmic.Aquest organisme serà format per 84membres que representaran ds grups eco-nòmics següents: població l consum; tre-ball; capital. El primer d'aquest» grupsl'integraran els delegats de let Coopera-tives de consum I de les lligues de com-pradors, de l'associació d'alcaldes f de laUnió de dutatt, dels usuaris de serrellpúblics, dels pares 1 mares de família 1 deles mutualitats. '

El Consell Nacional econòmic estudia-rà lois els problemes que afecten a la vi-da econòmica del pafs I proposarà lessolucions procedents ab poders públic«.

Entre les moltes Iniciatives que honren 'el Gevern de Herriot hi ha ta de la su-pressió dets presidis d'Africa a on ja nos'enviaran els condempnaU militan i l'a.bóllelo dels treballs forçats I altres penespenitenciàries. Es remarcable també l'as-sistència econòmica facilitada als obrersvaguistes de Donarnenez després que els/patrons s'havien negat a acceptar l'arbi-tratge. Es realment extraordinari trobarun .govern burgès que en Dec d'enviargendarmes envia diners als vaguista dsquals mercès a aquest apol material i mo-ral han pogut guanyar la lluita que tenienplantejada.

SETMANARI SOCIALISTA

(furtíeiaJbcksd2 . a è p o c a

CIÈNCIES - UTEftÀTUJIA - AITI

REDACCIÓ:

[amiiiuiïrtlJjUil.-IUtEl·lADMINISTRACIÓ:

indii Uh, uma -WSREDACTORS i COI/LABOBADOM:

Gabriel Alomar-Serra i MorelJoscp Comaposada - Alfons Ma-seras - Dr. Aguadé Miró -Crido,for de Domènec - ). Carner Ri-balta - I. Llorens I' Artlgaè'Dr. Emili Mira - Vicens Voaram*Dr. Joaquim Xlrau - Francete X.Casals - "Apa. - Rossend Uate«Dr. Muntanya - Francesc Vllado-mat - San Llorens - Manuel Oalís"Oaldrlc, - Màrius Vidal* Petti»Cuito - B. Farri - lotep ßteartlSala - Manuel Escoria - Josep M,'Pou I Sabater - J. Recaseni,! Mer-cadé • Rafael Campalan» -Fran-cesc Gandia -(br. JdsetXAnioró»

„ Emili Saleta - 'Shum. - P. CtAs-'.'-das - Josep M-' de Sucre -1. Rgff-re I Torrent - Manuel Alcantara I 'Gusart - Dr. Cosme Bofes - IguiírIglesias - ßoc Gtilnart • Puig Pu-jades-loan Fronlosà • früefuéBaró-R. Ràfols Camí - JaumeCardús -1. Duran I Guardia -1Porment-Dr.J.EstadeUaí

RBDACTORS-CORBESPONSMf )Albert Schneeberger - Rafael Ba-

mü, frangaloan Comoro:*.—ArgentinaCariota Gotero.—iV/íRené Lyr—BèlgicaRoberto Marvasi.—¡tòltaDr. Andrés Ovejero.—ife*** í

PBBUS D'ABONAMENT:Catalunya i Prorindtv

THuutrc, VX pici. - tilg my, tit ftu.(In tny, t plti.

Estranger:Ml« «ay, f n pto.Un My, 10(50 plu.

JUSTICIA SOCIAL és T únlcperiòéiesocialista que es public* a «•*•-/naya. Teniu el deure fajudar-l*.

sgscRiviu-yps-Nipersoaalmeat a la redacûto • aJadmtaistrado. o W ¿wmfctotfT import de T abonament,nítkmder, amb segelli $

gir potíal, até.- •TJ . Ì 1(;</¿ ¡ j i U f i . t í - ' Ütl í-iUlt '-fi f'

i ert Trt fornai inoj JOTT.»


José Mª Durán Cabré - fcampalans.cat · con las preferencias de cada país, el nivel de presión fiscal puede variar considerablemente, oscilando en la actualidad entre un máximo

José Mª Durán Cabré - fcampalans.cat · con las preferencias de cada país, el nivel de presión fiscal puede variar considerablemente, oscilando en la actualidad entre un máximo

Hi actuaran companyies internacionals - sommollet.cat · Titelles Guinyol Didó. El seu creador és Ramon Sánchez, deixeble del cèlebre matri- El seu creador és Ramon Sánchez,

Hi actuaran companyies internacionals - sommollet.cat · Titelles Guinyol Didó. El seu creador és Ramon Sánchez, deixeble del cèlebre matri- El seu creador és Ramon Sánchez,

Una ciència de l'home, una ciència de la societat ... · la novetat anorreadora de la cèlebre “Fisiognomia” d’en Lavater. Aquí naixia aleshores, agegantat, un home cultural

Una ciència de l'home, una ciència de la societat ... · la novetat anorreadora de la cèlebre “Fisiognomia” d’en Lavater. Aquí naixia aleshores, agegantat, un home cultural

SPD Programa Hamburg - fcampalans.cat · El segle XXI és realment el primer segle de la globalització. Mai abans les persones havien depès tant les unes de les altres. Amb la caiguda

SPD Programa Hamburg - fcampalans.cat · El segle XXI és realment el primer segle de la globalització. Mai abans les persones havien depès tant les unes de les altres. Amb la caiguda

Vi. socialista - fcampalans.cat · cuadros dé Estado; ... fuerza histórica del cambio, el nuevo ... la voluntad popular son pilares del pensamiento socialista.

Vi. socialista - fcampalans.cat · cuadros dé Estado; ... fuerza histórica del cambio, el nuevo ... la voluntad popular son pilares del pensamiento socialista.

Edita CRISTIANISME I JUSTÍCIA · Utopia de Thomas More. 2 «Un monarca, un imperio y una espada» cantarà el cèlebre sonet Al Rey Nuestro Señor, d’Hernando de Acuña. 3 Pàg.

Edita CRISTIANISME I JUSTÍCIA · Utopia de Thomas More. 2 «Un monarca, un imperio y una espada» cantarà el cèlebre sonet Al Rey Nuestro Señor, d’Hernando de Acuña. 3 Pàg.

Radicalisme Preparem l'ofensiva! - fcampalans.cat · gia, caldrà reconèixer que és una atzagaiada. En qualsevol país or-ganitzat hauria ocorregut el ma-teix que ha ocorregut ací

Radicalisme Preparem l'ofensiva! - fcampalans.cat · gia, caldrà reconèixer que és una atzagaiada. En qualsevol país or-ganitzat hauria ocorregut el ma-teix que ha ocorregut ací

El Prat de Llobregat - DÉBORA GARCÍA BARRIOS ......Barcelona (2014) ACTIVITATS RELACIONADES AMB EL MUNICIPI: Sòcia i membre de l’Associació Cultural Krestatum Sòcia de l’Associació

El Prat de Llobregat - DÉBORA GARCÍA BARRIOS ......Barcelona (2014) ACTIVITATS RELACIONADES AMB EL MUNICIPI: Sòcia i membre de l’Associació Cultural Krestatum Sòcia de l’Associació

fcampalans.cat de ma.pdf · Ubiña i Xavier Miserachs. Especialitzada en el retrat, és considerada la fotògrafa de la Gauche Divine barcelonina_ El cert és, però, que la seva

fcampalans.cat de ma.pdf · Ubiña i Xavier Miserachs. Especialitzada en el retrat, és considerada la fotògrafa de la Gauche Divine barcelonina_ El cert és, però, que la seva

Qui es pot fer Orientació soci/sòcia estudiant · 2020-06-18 · soci/sòcia estudiant Programa LIDERA’T 1. Orientació professional gratuït i exclusiu per a socis estudiants

Qui es pot fer Orientació soci/sòcia estudiant · 2020-06-18 · soci/sòcia estudiant Programa LIDERA’T 1. Orientació professional gratuït i exclusiu per a socis estudiants

socialista - fcampalans.cat · 'mos herederos del movimiento obrero europeo. A sus ojos en eli país de la Revolución de Octubre, el comunismo era un fenómeno ruso. Por ésta razón

socialista - fcampalans.cat · 'mos herederos del movimiento obrero europeo. A sus ojos en eli país de la Revolución de Octubre, el comunismo era un fenómeno ruso. Por ésta razón

La familia en la sociedad del siglo XXI - fcampalans.cat · PAPERS DE LA FUNDACIÓ/117 oportunidades que permiten y facilitan. Así, pues, la voluntad de cambio no debe expresarse

La familia en la sociedad del siglo XXI - fcampalans.cat · PAPERS DE LA FUNDACIÓ/117 oportunidades que permiten y facilitan. Así, pues, la voluntad de cambio no debe expresarse

El Tancament Comptable 2017 - accid.org · A càrrec de la Sra. Gemma Soligó,economista i auditora. Sòcia de Grant Thornton. ... desempeño identificadas en caso de que el precio

El Tancament Comptable 2017 - accid.org · A càrrec de la Sra. Gemma Soligó,economista i auditora. Sòcia de Grant Thornton. ... desempeño identificadas en caso de que el precio

emprendedoressostenibles.com · Article 11,Altres disposicions. Si durant el desenvolupament de la Cooperativa, algun soci o sòcia vol Ilevar, canviar o afegir algun article d'aquest

emprendedoressostenibles.com · Article 11,Altres disposicions. Si durant el desenvolupament de la Cooperativa, algun soci o sòcia vol Ilevar, canviar o afegir algun article d'aquest

Víctor Climent - fcampalans.cat · consumo en el objeto de su existencia y el progreso económico ... PAPERS DE LA FUNDACIÓ/145 6 La presente monografía, ... el productivismo va

Víctor Climent - fcampalans.cat · consumo en el objeto de su existencia y el progreso económico ... PAPERS DE LA FUNDACIÓ/145 6 La presente monografía, ... el productivismo va

Explorar 137 - La Campana Editorialcrear la cèlebre tirallonga de cafè, copa i puro —una filoso- fia implícita en la capçalera— per on desfila de puntetes l'aetualitat i a

Explorar 137 - La Campana Editorialcrear la cèlebre tirallonga de cafè, copa i puro —una filoso- fia implícita en la capçalera— per on desfila de puntetes l'aetualitat i a

QUICO SABATÉ, UN MAQUI ANTIFRANQUISTA DE … · seu autor, Joan Ventura, (sobre el darrer viatge del cèlebre guerriller ... Xena. Fins al 30 de setembre, les milícies exerceixen

QUICO SABATÉ, UN MAQUI ANTIFRANQUISTA DE … · seu autor, Joan Ventura, (sobre el darrer viatge del cèlebre guerriller ... Xena. Fins al 30 de setembre, les milícies exerceixen

An Dissabte 7 de Febrer 1929 Justíciy tercer - 11. Sòcia ... · rer-ho i a mostrar-se francament antipolítica, en la plena conviccié ...

An Dissabte 7 de Febrer 1929 Justíciy tercer - 11. Sòcia ... · rer-ho i a mostrar-se francament antipolítica, en la plena conviccié ...

Revista de Girona · El concert d'homenatge al bai- xista i compositor Jaco Pastorius anirà a càrrec de TellusEn semble, ... el programa inclou una adaptació d el cèlebre Rèquiem

Revista de Girona · El concert d'homenatge al bai- xista i compositor Jaco Pastorius anirà a càrrec de TellusEn semble, ... el programa inclou una adaptació d el cèlebre Rèquiem

Justíciy fegon.-II.^EpoçaV N.^34 a Social - fcampalans.cat · AnJustíciy fegon.-II.^EpoçaV N.^34 a Social 15 cts. SETMANARI SOCIALISTA 'Dissabte 21 Juny de 1924 La fruita podrida

Justíciy fegon.-II.^EpoçaV N.^34 a Social - fcampalans.cat · AnJustíciy fegon.-II.^EpoçaV N.^34 a Social 15 cts. SETMANARI SOCIALISTA 'Dissabte 21 Juny de 1924 La fruita podrida