Hum. 165 - Any IV - Epoca ill Barcelona, 1 de setembre de 1934 Número »oït: 15 Ct».

Rad ica l i smemínim

nus el moment q ia; Catalunya tts redressa en defensa dels seusdrets cantra les arbi t rar ietats del l'odor Ontral, el contuberni agrari-IfiTuu.xista hu netuat contra la democràcia seus« preocupar-se massad'organitzar i sistematitzar l'ofensiva. Per altra banda tota agudit-zat-io de les ambicions agràries, mentre mantinguessin el contactei els pactes amb el lerroiixisme, s 'hauria sempre estrellat contra lamural la de pedra dels interessos, dels apetits i de l'instint de prrisaler ro i ix is ta , la qual cosa obligava a un compàs d'espera en el camíde la feixis t i tzació de l'Estat.

I és que els agraris i monàrquics, de fet, es trobaven sense ene-mic al qual combatre. U>s coses canvien, però, en el mateix mo-ment qutí Catalunya planta cara a les tendències al retrocés de iapolítica espanyola. 1 aleshores agraris i monàrquics intenten conver-tir el Govern Samper en estat major d 'un moviment dictatorial quederiva ràpidament cap a la sistematització d'una ofensiva a fonsContra les forces populars de la República. Ofensiva que ha tingutla seva darrera manifestació en la campanya de premsa encami-nada a fer d imi t i r el Govern Samper.

Amb l'actitud de Catalunya es produeix a la Península una fortareacció d'esquerra i un enfort iment del moviment nacionalistad'Kuskadi, un í altre fets reveladors de l'estat de desintegració enquè es troba el poder central. I perquè els agraris i monàrquics te-nen consciència que l 'autori tat del govern cau i es desfà per mo-ments, és ptil que s'apressen a prendre posicions per anar n l 'assaltdel poder.

La situació política actual queda caracteritzada per ['asistencia dedos puntals de consolidació democràtica i popular que són Cata-lunya i Kuskadi, i p«;r un moviment agrari-jnonàrquic que faria de-f in i t i va Ja tercera Dictadura implantada pel lerrouxisme.

Ku l 'eventualitat, però, d 'un triomf i d'una consolidació del mo-viment democràtic cal tenir en compte l'experiència de les situa-cions viscudes durant el període de govern d'esquerra que ha tin-gut la Kepúbl ica; i diem governs d'esquerra amb una mica d'¿-xageració. Car el que va haver-hi abans d'assaltar el poder la ler-rouxada foren simplement governs democràtics. 1 si aquests governsdemocràtics no van poder garantir ni llur subsistència ni lasubsistència de les institucions que van crear, el menys que podemcreure és que ara no hi hauria cap més govern democràtic que vol-gués reincidir <>n les errors d'nloshonja.

La política de la Unió Socialista està encarrilada pel camí de lespossibilitats que ofereixen els moviments reals que tenen lloc a lapenínsula per a oposar-se a la dic'.adura actual. Fer el contrari seriacontraproduent i inútil. Dintre, doncs, de les possibilitats d'aquetssmoviments globalment de caire democràtic s'imposen les mesuresque < > n l'esfera de govern han de donar-los una canalització i elshan de garantir una continuïtat. Car és això el que ens ensenya l'ex-periència dels anteriors governs democràtics.

Ni niés fulla', ni més ençà del que aconsella la democràcia, demnnient. I si un dels factors d'una possible restauració democràticaés un fort moviment autonomista, el primer punt d'un acord i d'unaacció general contra la tercera Dictadura ha d'ésser la defensa delrègim autonòmic. I corn a mesures enquadrades dintre les actualslleis de la democràcia i dintre la Constitució, el control per l'Estatdels interessos econòmics és de tal vastitud que el seu maniobra-mc'iit pels particulars put conduir a falsejaments de l'opinió pública.Interessos d'aquesta naturalesa són la terra, els ferrocarrils, la Ban-ca i h's Companyies d'Assegurances.

L'experiència d'ací i de fora ens diu oue aquestes són les basesmínimes de garantia d 'una democràcia. I o s'entén així o no hi hademocràcia possible.

Un g e s t a i m i t a rjectiu, allunyat de tota demagò-gia, caldrà reconèixer que és unaatzagaiada. En qualsevol país or-ganitzat hauria ocorregut el ma-teix que ha ocorregut ací o siguique els que trametin un telegra-ma semblant anirien a la presó.Vivim encara en una organitza-ció capitalista on el poder políticdefensa abans que tot el dret depropietat i tota mena de privilegisi li calen exèrcits i li cal el poblesumís, que els oompongui. Peròhem de reconèixer també que hmrà d'ésser a còpia d'atzagaiados,i en caldran moltes, que podrà éV-ser transformada la malaurada < , i -ganització que patim.

La força del gest dels com-panys de Badalona rau, sobretot,ei) la seva exemplaritat !*»r a l'es-devenidor. Cada dta es plun'. 'u-zen les organitzacions contra laguerra i fon cada du ii.és fre-qüents les campanyes contra laguerra ; i, s- hi pensem fredament,

Amb motiu tlel projecte de mo-bilització general, del ministre dela Guerra, s'ha donat un cas derevolta modèlic que hauria d'és-scr imitat i rejx'tit arreu.

l'n grup de companys de Bada-lona, joves ardits, van acordar derecollir firmes per ta població pro-testant de l'assaig de mobilitza-ció i culminaren l lur acord ambun telegrama dirigit al ministreen el qual li deien que no respon-drien a l'ordre estúpida d'anar aprendre 1rs armes i arrenglerar-sea les casernes o als llocs de con-rent ració.

El gest és magnífic com a ex-posició d 'un sentiment de revol-ta. Es or de llei que tothom hau-ria de reconèixer i d'imitar. Siaixí fos, ja s'hauria acabat el mi-litarisme que és rl suport del ca-pitalisme amb la resultant fatalde la guerra.

5>i examinem el cas des d'un[>unt de vista absolutament ob-

Prepareml'ofensiva!ni aquestes oïganitzacioi'3, niaquestes campanyes no tindranun efecte decisiu fins que es des-prenguin de llur caire romàntic ientrin en el camí de les realitza-cions pràctiques. Les lligues con-tra la guerra haurien de conse-guir de llurs adherents el com-promís formal de no respondremai a cap crida per a ¿nar a laguerra ; ni a cap crida per a anara les casernes. Cada any, en totsels països, les lleves de joves perals allistaments normals de l'exèr-cit són fetes sense el més petit in-convenient ; els homes joves res-ponen tots a la una i van a la ca-serna com a bens, i bona partd'ells, malauradament, hi v m àd-huc amb alegria. El militarismes'acabaria quan en un 'jais qual-sevol la joventut contestés a la ni-da de recrutament amb una acti-tud passiv t, no anant- l i . n ingú.Hi haurien repressions. No hi f üres. El cert és que no hi hauriaexèrcit. I el gest seria imitat pertots els altres països, perquè ésde creure que per tot hi ha homesconscients i gelosos de l lur d'g-nítat. ••""•' -s1 -v

Aquest gest de desobediència ci-vil seria més necessari, ara quemai, perquè l'organització actualagonitzant està preparant per totarreu una psicosis de guerra quefarà que aquesta esclati a no tri-gar gaire. Es renova la situació1 les circumstàncies d'abans de laguerra mundial. Pactes, tractatsinternacionals, conferències dedesarmament que són en realitatd'armament, desviació de les sen-timentalitats populars cap a ra-cismes i patriotismes interessats,limitacions frontereres, contingen-taments, divisions cada dia mésprofundes entre uns pobles i al-tres perquè vagin preparant-se pera l'agressió mútua. Àdhuc elspartits soo¿alistes de diferents paï-sos s'entretenen a discutir els con-ceptes de guerres justes i guerresinjustes ; repeteixen l'error delnostre gran Jaurès, que no va te-nir temps de desprendre's de l'a-tavisme i l'obsessió dels arma-ments, amb la seva concepció d'un( xèrcit popular.

Mentre que hi haurà exèrcits hihaurà guerres. Justes o injustes ?Es una tautologia voler classi f i-car-les. Totes han estat, són i se-ran injustes. Depèn del punt devista de l'espectador i mai cap ho-me ni cap poble no han anat a laguerra creient que anaven a de-fensar una causa injusta.

L'únic remei ha de consistir afer impossible la creació d'exèr-cits i això no serà fins que els ho-mes es neguin rodonament a anara servir a l'exèrcit. Aquest és ellema que haurien d'adoptar comr consigna única les lligues contrala guerra que fins ara no han es-tat ni són altra cosa que lliguesper a anar s divertir-se i fer viat-ges i compondre comèdies de Con-gressos que no treuen nas a res.L'única Lliga a fer d'efectes se-gurs i pràctica, és la Lliga contral'exèrcit.

El President de la Generalitat ha decla-rat ben alt, perquò el sentissin des de Ma-drid, que la seva representació no la deupas al Poder central i que, per tant, no esconsidera delegat exprés dels Governs mò-bils que pugui haver-hi a Espanya.

La dignitat de representació del Presi-dent de la Generalitat, a més d'ésser unalliçó, és un exemple del que han d'ésserels poders populars i revolucionaris.

Tàctica de covardiaD'ençà que va quedar plantejat

el conflicte promogut per les dre-tes d'Espanya i de Catalunya ambmotiu de la Llei de Contractes deConreu, el Govern de la Repú-blica, que, mentre que les Cortshan estat en funcions, ha obratal dictat d'aquelles forces, ha dei-xat de donar efectivitat legalals acords presos per la ComissióMixta encarregada de dur a ter-me els traspassos dels serveis pre-vistos en l'Estatut de Catalunya.Aquesta actitud tèrbola, que de-nota una certa dosi de mala fe,no ha impedit, però, que tant elsenyor Samper, com alguns delsministres més destacats, haginfet protestes constants de bonavoluntat i hagin exterioritzat unsgrans desigs de resoldre les qües-tions pendents dins la màximaharmonia i per camins de com-prensió. Tot plegat, no obstant,ha quedat reduït fins a l'hora

present a paraules buides i senseuna confirjnació real i efectiva.

El capteniment inqualificabledel Covern agràrio-lerrouxistaque, si us plau per força, ha d'és-ser suportat per la República, ha-via arribat a un tal grau de ci-nisme, que d'antuvi ja va moti-var unes declaracions d'un delsvocals d'aquella Comissió.

Aquest senyor no es va poderestar de planyer-se'n pública-ment i de manifestar la seva, dis-conformitat amb aquesta foVmade procedir totalment inadmissi-ble. Després, en la seva darreraestada a Madrid, el senyor Con-seller de Finances de la Generali-tat ha hagut de fer avinent tambéal cap del Govern la necessitatd'acabar ben aviat aquesta situa-ció anòmala i —oficialment, ésclar— inexplicable.

La referència que el susditConseller ha donat de les conver-

I estem en República de Treballadors... tanmateix!!

JUSTICIA SOCIAL

Després de la mort deHirvdervburg

El dia primer d'agost darrerel govern de gàngsters de Berlínva reunir-se amb urgència i fa-bricà una llei composta de dosparàgrafs que diuen :

"1. El càrrec de president delReich és adscrit al de Canceller iper tant totes les disposicions se-ran donades pel Canceller, elFuehrer Adolf Hitler. Ell nome-narà el seu substitut.

2. Aquesta llei entra en vigoral mateix moment que ocorri lamort del president."

Corn es veu la llei ha estat dic-tada amb tota fredor i amb lafinalilat de regular els afers a fa-vor d'Hitler abans que morís elvell general Hindenburg. I la for-ça del poder d'Hitler s'eixamplasobretot després dels fets del 30de juny. Corn tots els dictadorsque tenen les mans i la conscièn-cia plenes dels delictes més infa-mants, Hitler tremola davant iaidea que un dia el poder pot man-car-li. Aquell dia hauria de re-tre comptes dels assassinats in-nombrables, dels furts i de lesrapacitats comeses contra el po-ble tudesc ; aquell dia tota lapseudo glòria pastada amb elbluff i la propaganda copiadadels circs eqüestres americanscauria en un abim de fang i desan ü' i'n el qual s'ofegaria -Jldictador, els seus còmplices i ladictadura. Es comprèn que Hitlervegi amb terror acostar-se aquelldia i cerqui d'allunyar-lo lantcorn sigui possible. Es comprèntambé que després d'haver assas-sinat els "caríssims camaradas'que l 'ajudaren a agave'lar- el po-der, la seva por sigui «meara mésterrible i que per a aguantar-*;sigui capaç de tot.

I/aventurer Adolf Hitler és unfenomen que es comprèn pcriVclament ; ve dels baixos fons so-

ses tingudes amb el president delConsell té un lo d'allò més opti-mista ; i aparentment el Governde la República sembla que hadecidit de rectificar. El Consellde ministres t ingut aquesta set-mana ha aprovat l'acord referenta la fixació de la valoració delsyerveis d'Obres Públiques. Ambtot , nosaltres no ens fem gairesil·lusions i ens fa por que les co-ses continuaran si fa no fa comf ins ara. Voldríem que els fetsens desmentissin, però ens te-mem molt quo a la culla o a lallarga el Govern de la Generalitatdaurà d'arribar a resolucions ex-tremes i a actituds decidides ienèrgici ues, si vol que els afersru t l l i n tal com es pertoca.

La tàctica a què ha recorregutl'equip ministerial presidit perl 'ambigu i mel·liflu senyor Sam-per és. In tàctica dels covards: larevenja deslleial, baixa de pro-cediments i mancada de dignitat,davant un adversari que no tépor i que sap contestar deguda-ment a les amenaces. Els compo-nents de l'actual Gabinet de Ma-drid tenen consciència perfectaque són impotents per a trobaruna solució que, en el plet ambCata lunya, satisfaci plenament laclientela per compte de la qualgovernen. Per això s'esbravenlliurant-se silenciosament a obs-taculitzar i sabotejar d'una ma-nera sistemtica i premeditadaels traspassos de serveis a la Ge-neralitat.

Realment no es necessita pasten i r gain; inspiració ni gaire ta-l e n t pol í t ic per a emprar aquestsrecursos tan mesquins i tan pocorig inals . Ni cal tampoc la mur-r i e r i a de què han estat sempremestres els lerrouxistes quan s'hatractat d'afers d'ordre crematís-tic. En aquest cas concret, el ma-qiii.avel·lipme idiota ha resultat( l ' u n a ev idència perfecta.

cials i pot assolir tanta alc/irhnomés perquè s'ha fet el sicarid'aquelles classes aue se sentienmassa... altes per a corp.elre elsdelictes i les murrieries de lesquals ell — i amb ell els que vaassassinar el 30 de ju l io l — éscapaç.

líl que no es comprèn (o poi-ser es comprèn massa), és comles suara anomenades "classesaltes", la gran burgesia, la no-blesa latifundista, l'alta finança¡ l'alta oficialitat hagin pogutconfondre's i barrejar-se amb unaventurer tose carregat amb tantsde delictes com Adolf Hitler. Ino obstant, ho han fet. Heus acíel que el ministre de la Guerra,Blomberg, diu als soldats en unaordre del dia :

"Prosseguim la via en l'esde-venidor tudesc plens de fe en elFuehrer de l'Estat tudesc i se-guiu Adolf Hitler..."

Això : seguiu Adolf Hitler,aquell mateix Hitler que fa unmes ha fet assassinar l'ex-cap del'exèrcit tudesc von Schleicher ila seva dona, aquell mateix Hit-ler que va assassinar Roehm, elcamarada i íntim amic (Oh, moltíntim) ; aquell mateix Hitler queen uri sol dia féu desaparèixer,sense judici, sense admetre de-fensa, setanta set persones (se-gons diu ell, però no manca qui¡iiu que els assassinats foren unstres-cents) i féu després una lleien virtut de la qual l'assassinatera declarat funció de l'Estat il'assassí proclamat heroi nacio-nal de la mateixa manera coms'havia fet amb els que forenassassinats quan a llur torn ma-taven i torturaven els pobresobrers.

Aquest és l'home que avui haarribat al càrrec més enlairat del'Estat tudesc i al qual la "Reich-wehr" jura fidelitat.

Aquest jurament, però, no estàtan privat de valor com a nosal-tres els perjudicats pol semblar-nos. Amb aquest jurament elsgraus de la responsabilitat per to-tes les coses que han ocorreguti que ocorren a Germania es per-feccionen i s'aclareixen. MentreHindenburg feia d'"home d'ho-nor", d'horne de palla que estàper damunt de la lluita, la Reich-swehr podia semblar (sense queho fos) una força independent alservei de l'Estat i de la llei, aldefora i per sobre de tots els par-tits. En realitat això no era rnésque una tosca comèdia : la Reich-swehr fou creada pels revolucio-naris per a defensar la Repúbli-ca; però Noske — que fou l'àni-ma creadora d'aquesta força ar-mada — no volia acceptar en elnou exèrcit els republicans i pre-tenia que els oficials fossin elsmateixos oficials de carrera quehavien servit la monarquia. Laconseqüència fou que la Repú-blica no pogué comptar mai ambun exèrcit propi i en canvi lamonarquia podia comptar-hi através de l'Estat Major i delsoficials de carrera.

En tos els moments dolorososde la República la Reichswehrsabé mantenir-se aparentmentallunyada de la lluita. Esperavael bon moment en què es desho-noressin amb llurs delictes con-tra el poble les camises brunes,els irregulars del senyor Hitler..|iie els barons de l'alta finança,els latifundistes i — no ho obli-

E·A'-ANGLOPEU A CADA DIA

ANGLO

Hem de demostrar elnostre socialisme i elnostre entusiasme perla cansa del Proleta-riat» fent« cada un denosaltres, obra de pro-selitisme a favor de"TREBALL", diari de

la USC.

dem — Mussolini, pagaven. Aixòconsegui enganyar els optimistesdisposats sempre a creure que laindignació per tants delictes obli-garien un bon dia la Reichswehra intervenir contra les bandes debrigán Is dels senyors Hitler,Goebbels, Goering i companyia.Després del 30 juliol la Reich-swehr hauria hagut d'intervenirno perquè es trobés enfront d'unfet polític sinó perquè la sèrie in-finita d'assassinats llançava IftGermania a l'oprobi del delictei susci lava la nàusea revoltant delot el món civilitzat. La Reich-swehr no intervingué per allibe-rar el país dels assassins corn l'e-xè rc i t i t a l i à del senyor VíctorEmmanuele tampoc río va inter-venir per a foragitar dels llocsde ministre els assassins de Mat-teoli, dels maçons de Trieste idols obrers de Milà, Torí, Tries-te, etc. El dia 25 de juliol la tàc-tica homicida, l'assassinat com amitjà polític, va ultrapassar lesfronteres del Reich.

Es una cosa provada : la res-ponsabilitat dels delictes a l'in-terior i a l'exterior no recau so-lament sobre la banda de gangs-ters que té el govern a Alema-nya sinó que s'eslén a les classesaltes, als generals que manen laReichswehr. Pot ésser que entreels oficials tudescos hi hagi en-cara galants-homes, que sentinuna repugnància invencible da-vant dels fets de la banda ; peròestà fora de dubte que la direc-ció suprema de la Reichswehrpertany ideològicament, moral-ment i efectivament a la bandade criminals que avui governa aAlemanya.

La mort de Hindenburg haobligat aquesta gent a declarar-se obertamenl correligionarisdels gàngsters d'Hitler. Ambaquest fet ha quedat perfecta-ment dibuixat el caràcter de Hin-denburg. Abans de morir sacri-ficà els darrers vestigis de laConstitució als interessos d'aque-lles classes riques que són ene-mics acèrrims del poble tudesc.El vell general serví aquestesclasses no sols perquè hi perta-nyia per naixement sinó perquèelles se'l feren seu amb dadives.El vell general, venent-se, va es-queixar amb un cop definitiu elvel que cobria, de carn a l'estran-ger, la misèria en la qual la fìer-nia s'ofega.

A l'interior, entre el martirit-zat poble tudesc, la figura moraldel general Hindenburg apareixen la seva trista realitat quanconcedí a l'aventurer Hitler lallibertat per a desencadenar elterror i les persecucions que ha-vien de portar Alemanya al'esclavatge i a l'atemptat qu'iti-dià contra la pau d'Euroiui.

L'home que ha descendit a latomba entre les lloances de lesplomes venudes i en el qual elsil·lusos veien una reserva mo-ral de la vella Alemanya, no eraaltra cosa sinó un acèrrim, irre-ductible enemic de la democra-cia i del poble que treballa. Erasenzillament un general prussià

Les malediccions de les vícti-mes del feixisme -tant a 'Ale-manya com a Àustria cauensobre la tomba d'aquest (florióngeneral que va saber perllonga»",però també perdre, la guerra, lés perquè aquestes no són sola-ment les víctimes de Hitler, Doll-fuss i Mussolini, sinó les sevespròpies víctimes.

HUMBERTO ERRANTE

Catalanisme i SocialismeIl

Afirmaven en el nostre articleanterior la necessitat d'arreconard'una vegada de les fileres delsSocialisme català, el sentit uni-tarista espanyol, que ha estat lanosa secular que s'ha oposat aldesenvolupament de les organit-zacions socialistes catalanes.

Aquest sentit unitarista espa-nyol, en el nostre camp, ha es-tat representat pel P. S. O. E. Novolem pas tirar-li en cara. Pinsi tot arribarem a concedir quepotser tenia mitja raó a actuarcom ho feia, degut a què durantmolt temps el catalanisme va es-tar en mans dels nostres enemicsúnicament.Sí, però, que volemconsignar que, actuant d'aquestamanera, si bé a Catalunya feiatasca antiburgesa, de cara a Es-panya afermava els puntals delcentralisme, convertint els socia-listes catalans en uns buits pro-vincians. De tot això, ara en pa-tim los conseqüències, que nosón altres que, en molts dels an-tics militants del P. S. O. E., hitrobem, més que no pas socialis-tes, afiliats ; més que no pas con-vençuts i assabentats del què ésel Socialisme, gent entestada enaquell unitarisme del qual par-làvem abans, que consideren —amb la més gran bona fe — quequi no milita en el P. S. espanyolno té res de socialista.

No dubtem pas, que amb eltemps, els fets els faran veurel lur error. Remarquem, només,els resultats que ens ha donat

L'Assemblea deBascònia

Les mesures repressives anunciadespel Govern del senyor Samper, mêsconcretament, pel senyor Salazar Alon-so, amb vistes a la' reunió dels parla-mentaris a Euzkadi, ens ha rejovenit.Ens recorden —guardades totes lesproporcions i fent totes les reservesque caldrà— la famosa Assemblea deParlamentaris de l'any 1917, enveri laqual, el Govern d'aleshores, presidit pelsenyor Dato, va recórrer als mateixosprocediments antidemocràtics i dicta-torials que hom intenta emprar ara.

Malgrat la defécelo posterior dels ho-mes de la Lliga, que van ésser ei» quila convocaren, aquella Assemblea vatenir una significació: va ésser la pri-mera fita del període revolucionari queva acabar amb l'eliminació del règimmonàrquic a Espanya.

A despit de totes les previsions go-vernamentals, tenim la seguretat queserà celebrada l'Assemblea del PaisBasc. Aquesta assemblea ha de tenirtambé una eficàcia i una Virtualität.Ha d'ésser l'inici de l'ofensiva de totesles forces esquerranes i socialistes es-panyoles contra l'actual situació gover-namental i contra la probable solucióde dretes que es dibuixa: amenaçadoraa l'horitzó polític.

I encara ha de tenir una altra con-esqüència. Ha de fer veure als sectorsque lluiten per les llibertats d'Euzkadii que porten una etiqueta de dreta,que només una política netament re-volucionària podrà donar plena satis-facció a llurs reivindicacions nacio-nals.

Moviment sindicalBAM DEL VESTIT

La Societat d'Obrers del Reati delVestit U. G. S. O. assabenta als seusafiliats que la Secretaria de l'entitatha estat instal·lada a la Casa del Po-ble, carrer del Primer de Maig, num. 7.En aquest local, cada dia feiner, deles set a dos quarts de vuit del vespre,seran ateses totes les peticions que hivoldran fer els companys de professió.

SINDICAT D'OBRERS METAL·LÚR-GICS

Eterna, diumenge, a dos quarts d'onzedel matí, el Sindicat d'Obrers Metal-lurgies, celebrarà Assemblea Extraor-dinària per tal de ratificar l'expulsiódels vocals indisciplinats del JuratMixt de la Metal·lúrgia, responsablesde que en l'esmentat Jurat tots elsafers es resolessín contra els obrers.

Compreu Calçat Anglo

Joan EscarpanterCanet de Mar

aquesta actuació funesta que, ennom de la tàctica i la disciplina,no ha fet altra cosa que menarestimats companys al confusio-nisme més ignorant.

Des del moment que acceptemi reconeixem la diferència ètni-ca, ligüística, psicològica i eco-nòmica que hi ha entre Catalu-nya i Espanya, hem d'actuar d'a-cord i de cara a aquesta realitat.L'ortodòxia marxista així ens hoassenyala, i les necessitats del so-cialisme a Catalunya així ens hoimposen. Per altrament, és atu-rar la marxa que vers els orga-nismes socialistes ha emprès •>!proletariat català i desaprofitarel moment potser únic que vivimi que coincideix amb la desmem-brado i l'enrunament estrepitósde les organitzacions i doctrinesque fins ara havia seguit.

La realitat de la diferència en-tre Catalunya i Espanya, avui re-coneguda en el terreny políticd'una manera inicial — al Socia-lisme li correspon completar-la— imposa als socialistes catalansel manteniment i organització delpartit polític, de l'organisme sin-dical i del cooperativista, essen-cialment catalans.

No podem mirar enrera. Te-nim l'obligació de mirar enda-vant, de cara a la Unió de Repú-bliques Socialistes — ibèriques oel que siguin — en la qual nos-altres volem ingressar amb per-sonalitat pròpia. Es per això quehem d'organitzar-nos i preparar-nos tal com som. Es aquesta laraó del nostre catalanisme, quecom més accentuat i intransigentserà, més aviat ens portarà — •com digué el malaguanyat cama-rada Jean Jaurès, en el seu fa-mós Discurs a la Joventut .«ala pau Socialista definitiva, queen l'acord i tot de les nacions noesborrarà pas les pàtries que ser-varan llur profunda originalitathistòrica(, llur funció pròpia enl'obra comuna de la humanitatreconciliadora.

J. GASES I BUSQUETS

Notes i avisosFEDERACIÓ COMARCAL DEL

BARCELONÈSLa reunió ordinària de la Junta Cen-

tral de la F. C. del Barcelonès tindràlloc el proper dilluns, dia 3, a les deudel vespre, amb l'ordre del dia següent:

I. Lectura i aprovació de l'acta an-terior.

H. Informes de la Junta Executivai de les Comissions.

III. Preguntes i proposicons.

BARCELONA-CENTREAquesta Secció torna a fer avinent

als seus afiliats que tinguin a bé pas-sar pel local social (Casa del Poble,Primer de Maig, 7), qualsevol dia fei-ner, de dos quarts de vuit a dos quartsde nou del vespre, per tal d'assaben-tar-los d'un afer que els interessa.

St. Isidre a MadridSembla que, il no hi h» res de

nou que i'hi opo»l, els "agricul-tors" de Sant Isidre e» reuniranen assemblea a Madrid, el dia8 del mes que som, per tal deprotestar de la Llei de Contrac-tes de Conreu. Per ara, el Governde la Tercera Dictadura no haposat cap dificultat perquè l'actetingués lloo. Aquesta actitud con-trasta vivament amb la prohibi-ció de l'altra assemblea anuncia-da per a un d'aquest* dies; ensreferim a l'assemblea que elsparlamentaris socialistes i d'es-querra batirán de celebrar a,' Bas-cònia, conjuntament amb els re-presentants del pals Bave.

Aquesta reunió del« represen-tants de la propietat agrària deCatalunya no és altra cosa sinóun episodi més de la campanyade rebel·lia a què s'han lliuratenfront del legitim Govern de laGeneralitat i del Parlament deCatalunya. Tenim la seguretat,però, que aquests senyors notrauran res de totea aquestescampanyes subversives. Tant ésiue risquin com que rasquin —com diem vulgarment—; les for-ces democràtiques i revoluciona-ries a Catalunya seguiran Imper-torbables el camí que s'han im-posat.

JUSTÍCIA SOCIAL — S

Joventut Socialista de CatalunyaA vuit dies del nostre Congrés

' "" •» ' *"'T> '• ' " • 'Dissaliti' Vjiiierïí'thíarft'llucï lu primera sessió del Primer Congrés

de te>, Jiiv«u^ts-$tót¿hs|íís d« Catalunya, i amb ell l'ussolinientd'un dels'pHncipafsobjeetiUh que hem ¡MTseguit amb tenacitat iesforç constant. l<ai<a, qiïan SOBI prop'd'aquesta esperançadora data,sent im l'emoció que ens produeix Ja seva transcendència. Pensem«•n la responsabilitat que »plana dajmmt nostre. Damunt de lotsels companys q.ue en funcions de delegats representaran tot el sen-timent i la voluntat ' de les joventuts que senten l'anhel d'enderro-car una societat'podrida i que per assolir-ho està disposada a to t :sijnplemenl, a tot. Homes joves, de tots els indrets de Catalunya,faran cap, en religiós pelegrinatge, al nostre Congrés portant din-tre seu, encesa, la f lama de l ' ideal mantingut per l'impetuositat ila intel·ligència. No hi mancarà ningú ; les adhesions rebudes f insara ens demostren abastament l 'afany 'de lots els companys, deprendre part en l 'estructuració concreta de l'organització de les Jo-ventuts. K n la determinació de les seves tàctiques i consignes. En eltraçat de la seva conducta. Són moltes les sol·licitud rebudes decompanys de pobles i llogarrets l lunyans, que ens demanen auto-r i l /a r ió per ussistir '-hi i n d i v i d u a l m e n t ja que no tenen secció con.i-t i tuïda i seguint al peu de la l l e t ra , el projecte d'Estatuts, no po-drien acudir-hi. Des d'aquest moment poden considerar-se invitats isón pregats de no t i f i ca r ràpidament a la ponència organitzadora,l'assistència i els noms dels delegats que enviaran. Cal — la grave-tat del moment ho exigeix que el màxim possible d'homes jovesprenguin part en les deliberacions, d'aquest Congrés que com unestel ru t i lan t deixarà marcada una l lum en les nostres consciències.Llum que en les hores tràgiques que s'apropen ens donarà opti-misme. ,

En peu, doncs, joves socialistes de Catalunya!En els vostres cors heu de portar encesa la flama de l'ideal!I en els vostres cervells, una idea ha d'ocupar el lloc d'honor:

la revolta social !Amunt , companys,-amunt pel Socialisme!

La buidor de les campanes

El company Val-verde a la presó

En l'acte celebrat per la Jo-ventut Socialista de Barcelona, úl'Iris Parc, amb caràcter de soli-daritat al company Gran i er Bar-rera, un dels oradors digué q tieels companys de les joventuls,havien de pensar a organitzarrelleus que tinguessin cura derepresentar-les dintre les presonsamb caràcter permanent i perpe-tu. Sembla que el quixotesc DonHidalgo ha conegut els nostrespropòsits i ha volgut facilitar lanostra aspiració. Per això, en sa-ber que un dels signants del te-legrama que anunciava la rebel-lia en cas de portar-se a terme íaprojectada mobilització, era de laJoventut Socialista de Catalu-nya, donà ràpidament les instruc-cions perquè fos empresonat. Calreconèixer que és un home agraït.Agraït a les «salutacions» que enaquell míting aludit li foren ama-blement dedicades. El companyValverde és a la presó preparantl'estatge per a propers ingressos.Ingressos que aniran a càrrec detots els companys de les nostresjoventuts, que en aquesta ocasiócom quan l'empresonat era elcompany Granier, es solidarit-zen integralment amb la seva ac-t i tud. 1 esperem tranquils i con-fiats, la "hidalgada" que ens por-ti al costat del nostre company.

Un el despertar d'un dia ü'es-l i u , sento, en les primeres horesde l 'alba, un« sotragada físicaproduïda pels clams vigorosos deles buides campanes parroquialsque pretenen imposar amb elseu esfcrc, la humiliació a lesmultituds que, indiferents, insen-sibles, al plor de llurs notes,passen adalerades en recerca deldescans al cafnp o ' a la platja.Campanes indiferents a les evo-lucions dels pobles, que ens re-corden incansablement dia dar-rera dia el càstig que pesarà da-munt nostre per no rendir home-natge a aquell- «jueu" que dosmil anys enrera morí per nosal-Ires. ¿Es possible que una cosatan mancada de proves, com éscl Cr i s t i an i sme , . pugui subsistiren ple segle vintè i hagi perduratsegles i segles, quan els homesamb uns anys només en tinguinprou per oblidar una mare?.

Podem admetre i fins i tot ésl'omprensibUí, que quan .les tene-bres de la ignorància forçavenels homes a abrigar-^e. amb lapell dels animals, era lògic que,meravellats pels fenòrnens de laNaturalesa, fomentessin íUn senliment ideològic de confiançaamb els déus que ela .alliberavende llurs preocupacions, l'ero, amesura que la civilització, .avan-çà, l'aparició del Cristianismefou la fórmula per. a justificarels de la humanitat- Era la re-signació qua hipòcritament por-tava en el sí de les creences.Amb resignació s'acceptava l'es-clavatge com un mitjà de gua-nyar el cel. Poderosos i humilsanaven darrera la glòria del cel ;els uns, patint totes les monstruo-sitats i els altres matant i guer-rejant per la causa divina. Lahumani ta t ha sofert molt i con-tinua sofr int . l · · ' r imerament fo-ren les lluites religioses que ensportaren dolors incalculables :més tard quan ha .arribat la lli-ber ta t ' de culte-S ¡i Merlès zonescivilitzades, la humanitat • s'hatomat histèrica en el temor de!càstig del seu Í)éu.

Avui (pie -aquests " Sentimentsteològics no interessen ja gaire-bé ningú, una bona .pari,de >lahumani ta t s'ha llançat a la re-cerca d'una-ñftva írtrtrta de con-vivència humana i ...ha dipositat

totes les seves esperances i totes.les seves il·lusions en les reivin-dicacions que els pobres podemassolir. Es precisament el fruii.d'un procés evolutiu que s'ha po-gut desprendre de creure en la.-immortalitat de l'ànima per bus-ear )a forma inversa de la Teolo-gia, puix que considerem que alinón hi venim a viure, ja que al-menys si tenim sensibilitat i te-nim facultats de pensar, trobemque el més just és que donem àm-plies facultats perquè aquestsentiments es manifestin davanttots els encisos que la vida ensreserva. I és- per aquest motiuquH l'esperança nostra l'hem dedipositar a rompre aquests vellscostums per respirar 'un aire saon mig de tots aquells encisos queavui ens són negats. Si lluitemper aquest final, no serà per ladominació dels pobles a les cre-ences divines sinó que serà peralliberar-los d'aquest esclavatgeque tantes generacions han patit.

JOSEP FRANQUET

AfM^A N I T SLA JOVENTUT I LA POLÍTICA

Salazar Alonso vol impedirl'ingrés dels homes joves en la

' p o l í t i c a . Diu que ho fa per evi-tar que l'impulsabilitat i la in-consciència de la joventut siguinmal encarrilades. I no farà res elsenyor Salazar Alonso, per evi-tar que arribin a Ministres deGovernació els impulsius i in-conscients?

PASTURANTEl ministre d'Indústria i Co-

merç, Sr. Iranzo, ha assistit aOviedo, a un concurs de bestiar.Segons afirmen les agències, i nocal dir que ho creiem a cegues,en l'esmentat concurs hi haviadestacades personalitats agràriesi radicals. A la sortida, el Sr.Iranz,o fou convidat a dinar. Ajnbaixò del dinar no hi passemTractant-se d'un concurs de bes-tiar, el més correcte era donar-liel "pinso".

FERROMA

Ja ben tret els rebut«?Ja heu adquirit le« insígnies?Ja teniu la camlsa-dlstintiu?

Aristòcrates as-sassins

Fa pocs dies el Tribunal d'Ur-gència a Madrid, fallà la causaseguida contra el feixista Merrydel Val. Totes les proves aporta-des al sumari acusen d'una ma-nera aclaparadora el monàrquicMerry del Val, com assassí de lanoia socialista Joana Rico i d'ha-ver causat ferides greus a ungermà seu. Rebuts pel Tribunalels treballs dels perits armers,aquests declaren que els tretsque causaren la mort de JoanaRico i greus ferides al seu germàforen disparats des de l'interiordel cotxe de Merry del Val. Da-vant una acusació tan rotunda elfiscal demana per al processattrenta anys de presó, més una in-demnització de 50.000 pessetes ala família de la víctima. L'acusa-dor privat rebaixa la pena a dis-set anys i 50.000 ptes. d'indemnit-zació.

Tot feia preveure que en uncas tan concret com aquest es fa-ria recta i estricta justícia, peròha passat tot el contrari. Davantl'astorament general ha estatlliurement absolt Merry del Val.

I així successivament, cada diaes donen casos com el present,en què tots els treballadors queamb dignitat defensen els seusnobles ideals d'una nova societatestiguin a mercè de qualsevolaristòcrata amb fortor de vi i dedones de cabaret.

L. FARIGLE

ALS NOSTRES COL·LABORA-DORS

Hem d'advertir una vegadamés als nostres col·laboradors,que s'ajustin a les següents nor-mes: Els treballs no han de pas-car mai de tres quartilles, a ma-nuscrit.

Cal escriure amb el paper apai-sât. La signatura ha d'ésser per-fectament intel·ligible, i el mésimportant de tot és que hem detenir els articles ai nostre po-der per tot el dimarts de cadasetmana.

Formes die vestitde« de So pescete«

Mcnéndez Núñez, 11, t., 1."

El 1." Congrés de la JoventutPrimer Congrés de la Joventut Socialista de Catalunya, que

tindrà lloc els propers dissabte i diumenge, dies 8 i 9 de se-tembre, a la Casa del Poble de Barcelona, Primer de Maig, 7,sota el següent ordre de discussió :

Informe de la ponència organitzadora.Constitució de la Mesa del Congrés.Validació de credencials.Nomenament de ponències.Discussió dels Estatuts.Proposicions.Nomenament de Comitè ExecutiuDiscurs de clausura del Congrés, pel company Joan Como-

rera, president de la U. S. C.La primera sessió tindrà lloc dissabte, dia 8, a les sis de la

tarda.Hojn prega a tots els companys que s'atenguin a les normes

que indica el projecte d'estatuts publicat a JUSTÍCIA SOCIAL deldia 30 de juny, en el títol tercer, art. 18, 19 i 20, per als efectesd'organització.

Hom prega també que totes les seccions de Joventuts guar-din el número de JUSTÍCIA SOCIAL del 30 de juny passat on hiha el projecte d'Estatuts per a fer-hi les esmenes necessàries.

La reacció en marxaLa Ceda, La Lliga, i l'Institut

de Sant Isidre. Embrutiment, in-teressos i bandarrisme. Heus acíla reacció en línia d'atac. Les de-claracions de Gil Robles són òb-vies. L'home no s'ha captingutde dir el que vol : vol el Poderper a aixafar les esquerres quegovernen Catalunya, la guerraamb Bascònia, l'ajupiment com-plet de tots els espanyols als man-dats del Vaticà i l'establimentde la pena de mort. La Lliga esfrega les mans de satisfacciópensant en el tancament de lesCorts catalanes, l'anul·lació delnostre Estatut i en quin penal fa-rà podrir els ossos d'aquests qua-tre trinxeraires que s'han permèsde governar Catalunya en com-pliment d'un mandat que els do-nà el Poble. Quina gosadia lad'aquests perdularis de la coali-ció! Els «chulos" i «valientes"dels isidres, més papistes que elPapa volen que hi hagi brega dedebò. Estranya (permeteu aques-ta breu divagació) que el mentorde «La Vanguardia" després depublicar aquella famosa manifes-tació d'eufòria dels isidres, notreies un d'aquells editorials tanrovellats parlant-nos de l'anar-quia del camp, provocada pelsrabassaires, però es veu que en-tre l'ultramonarquisme dels isi-dres i la direcció de «La Van-guardia" hi ha certa aproxima-ció espiritual. I si tot això no fos

prou, d'un quant temps ençàtornem a veure faldilles negresque volten les altes institucionsde la República, segurament persi convé prestar el servei de l'ex-tremaunció al poc que en res-ta. El lerrouxisme no compta.D'aquests desgraciats valdrà mésque quan s'escrigui la històriano en faci menció per decorumpolític d'Espanya. Altrament jaestà apanyada la història si hade parlar d'asteroides lerrouxis-tes, perquè més que història po-lítica semblarà un tractat gastro-nòmic. Aquesta és la veritablesituació, companys. No cal enga-nyar-nos. No cal que ens fem il-lusions. Cal que un de nosaltreses f acá càrrec de jugar-se la vi-da. Es clar que nosaltres, els so-cialistes catalans, podem mirar-nos-ho amb certa relativitat, pe-rò mai no podem deixar a l'es-tacada els companys de terres en-llà, carn de la nostra carn, sangde la nostra sang. Esperem quequan això arribi el Govern repú-blica-socialista sabrà fer vibrarl'esperit del poble i posar-lo enpeu per a dir a la Ceda, la Lligai els Isidres, que ací á Catalunyahi ha un poble disposat a jugar-se la pell, —puix quç altra cosano podem perdre — per acabaramb els seus interessos, el seuembrutiment i el seu bandarris-me.

M. LLOBET

Quan parla "El Mati«Per a nosaltres és criteri que

tes contradiccions són patrimonid'inestabilitat. El diari catòlic«El Matí" fa uns dies que afir-mà rodonament que el Socialis-me a Espanya estava a les acaba-lles, i a Catalunya, si vivia, eragràcies a la «caritat'!/ de l'Es-querra, que donà llocs als nos-tres homes representatius.

I la prova — i per això dic allòde les contradiccions — el mateix"Matí", plena l'ànima de temor,llança un S. O. S, invocant unainternacional contra la III Inter-nacional, puix reconeix explíci-tament que el marxisme a la nos-tra terra té molta importància.

Podríem adduir moltes dadesi proves a favor de la tesi que lesidees socialistes, en tota llur ex-tensió moral i econòmica haurand'omplenar el buit que existeixentre els homes, per la raó sen-zilla que els homes que les inspi-ren pensen posar-les a la pràcti-ca. Heus ací, quina senzillesa!Per ampliar el meu pensament i

ensems per a evidenciar la situa-ció dels amics del "Matí" i delssocialistes, copiaré unes paraulesdel gran Bernard Shaw, compa-rant la U. R. S. S. a la resta delmón : HoM, s'imagina que allàpassen barbaritats i després arri-bem a convèncer-nos que són ar-ranjaments sensats. La victòriadel comunisme sobre la pobresaque el poble rus heretà del tsa-risme, no és completa, dista moltd'ésser-ho ; però tampoc nosal-tres els europeus podem donar-nos V air e de superioritat, quanles nostres nacions sofreixen lesmateixes contrarietats, únicamentque les amaguen en lloc de llui-tar cara a cara contra elles' '. Llui-tar cara a cara!

Ara bé: si "El Matí" fa lesprimeres afirmacions per auto-suggestionar-se i convèncer-seque el «papú» del Socialisme noexisteix, demano perdó i no hedit res. Per allunyar la por, totaobra resta justificada!

JAUME JULIÀ

PRIU8 01 SUBSCRIPCIÓTrimestre. . . 2'5O pte».Semestre. . . 4'50 „Any. . . . . S'OO „ JUSTICIfcSOCIAL

Redacció I Administració:Primar de Maig, num. 7Te lè fon num. 11482B A R C E L O N A

O r g a n de la Un ió S o c i a l i s t a de C a t a l u n y a

Els grans combats sindicalsPrincipi de locaut

Des de les columnes de «Justí-cia Social" hem cridat l'atencióde les autoritats davant la greusituació a què dóna lloc el tan-cament de fàbriques i tallers.De moment haurà pogut evitar-s« la paralització de les fàbriquesde la «Industrial Cotonera", 'aqual cosa farà desaparèixer unapart important de la gravetatd'aquest problema. El problemasubsistirà, però. I subssistirà is'agreujarà penine presenta as-pectes que escapen al control U«les autoritats.

Ningú no ha d'ignorar que etistrobem davant una actitud de mala fe per part de la burgesia. Ique si en certes indústries i p-.-rpart de certs industrials existei-xen les dificultats involuntàriesde la crisi, en la immensa majo-ria dels casos impera el propòsitde complicar les funcions de ta-vern & Catalunya, fins arribar auna situació insostenible. Per al-tra banda, amb la llei a la mà,és gairebé impossible que un go-vern en règim capitalista puguievitar les mesures que en l'ordreprivat i industr ial pugui prendreun burgès. 1 en el cas de Catalu-nya, per la manca d'atribucionsd«'l Govern de la Generalitat, perla impossibil i tat de determinacions d'ordre econòmic separadesdel conjunt peninsular, els recur-sos de l'autoritat són d'una ini-gradesa paorosa.

Hi ha, d'una banda, la formaile procedir cautelosa i pèrfidade la classe burgesa, que en elstallers de la jnetal·lúrgia es lliu-ra a una obra parsimoniosa d'a-comiadaments, de suspensió tem-poral de treballs, de repartimentinjustificat de feina, i tarnbé detancament de tallers, si cal. Enaquesta indústria lentament, gra-dualment, pot dir-se que l'estatde .coses que es va creant portaràn un veritable locaut, que tindràlloc per sorpresa i quan ja les au-toritats no el podran evitar.

1 el problema que es plantejaa les autoritats, i que nosaltresentenem que ha d'ésser afrontatamb energia, és el de superar lesimpossibilitats pràctiques i le-gals, tenint en compte que delque es tracta, no és pas d'un afereconòmic i tècnic, sinó polític isocial, i que les solucions ques'enfoquin han de basar-se enaquesta consideració.

El nostre Govern democràtic hade plantejar-se la conducta delsindustrials per a portar els tre-balladors a la misèria, de la se-güent manera : tota temptativaque, vorejant la llei, o separant-se'n en absolut, tingui per conse-qüència de traslladar al ter-reny econòmic i industrial lalluita que políticament ve soste-nint-se contra el Govern repúbli-ca-socialista de la Generalitat,haurà de considerar-se com for-mant part de l'ofensiva feixistai caldrà que sigui objecte de me-sures extraordinàries per tal d'a-turar-ne el perill.

I seguint l'ordre de l'actuallluita política que exigirà greusaccions en el moment final, entreaquestes accions cal tenir encompte la que exigiran les indús-tries abandonades. I a partir d'a-quest moment ja podria donar-seestat oficial a una Comissió com-posta de representants de la Ge-neralitat, obrers i tècnics que co-mencés un inventari de les indús-tries que es troben en crisi invo-luntària o deliberada, i que fosdressada la llista de clients queactualment els donen vida per, enel moment oportú, i mitjançantun estudi de l'aspecte financier,procedir a la seva incautado,mentre els industrials no en ga-rantiran el funcionament.

Per començar aquesta feina nocalen recursos, i quan s'hauria deprocedir a execucions les circums-tàncies n'ofereixen de sobres, sen-se necessitat d'improvisar res.

El flagell de l'atur forçósn

Acostumats a i n f o r m a c i o n si l ' a l t r e s païssus on cl grau de des-ocupació ha adquirit proporcionsfantàstiques, potser les xifres quedüiiavem en el nostre article ante-r ior ens semblaran insignificantst raclant-se d'una capital d'un mi-In') d 'habi tan ts . Aquesta despro-porció favorable a Barcelona, noens salva, però, dels perills quesignifica l'atur forçós i que pot-ser segons en quins aspectes resul-ten agreujats en relació amb al-tres capitals

CausesLes causes que han contr ibuït

;,. aquest estat ile coses, són diver-ses, encara que la fonamental ésla mateixa que la determinant enels altres països, o sigui el des-equil ibri to ta l , absolut, en tots elsterrenys, d;- l 'organit/ació capita-lista, la qual és impotent, no ja¡ l ' ev i ta r , sinó que ni tan sols < l ' a -t -nuar aquest flagell i que posaal descobert la rapidesa de la des-composició d'aquest règim.

I l i ha, però, altres causes queen el eas concret que estudiem hani n f l u ï t en l'extensió de l 'atur comés la incapaci tat de la nostra clas-se patronal de conquerir nous mer-cats i mantei i i r-s 'hi . Potser se'ns

dirà que, donada la xarxa de bar-reres duaneres que arreu del mónes troben, és difícil d'introduir-seen cap altrt país i lluitar ambavantatge amb la concurrència quehi trobi. Podríem contestar ambun petit exemple. Hi ha una in-dústria de ferreteria a Mondragón(Guipúscoa) que exporta a Bue-nos Aires els seus productes, • nosols s'hi ha afiançat, sinó quemanté a ratlla els productes simi-lars alemanys i nordamericans, is'ha de tenir en compte que lesduanes, a l'Argentina, no són pasbaixes. Es qüestió només que elsnostres senyors Esteves s'espavi-lin quelcom i facin servir m-'iysllurs organitzacions de defensaindustrial i comercial per a de-manar als Governs nous augmentsd'aranzel i enviïn equips o mis-sions comercials als païssos on en-cara hi ha facilitat d introduir-sf

Una altra de les causes ha e ;-tat l 'uti l latge deficientíssim ambquè s'efectua la producció. A Bar-celona i a la resta de Catalunyahi ha un 60 per cent d'indúsine;que treballen amb els mateixo-elements d'abans de la guerra. Tcom si no haguessin passat per resaquests vint anys, els nostres vtag-nats dels metalls no saben . < < " > -prendre per què els estrangers

se'ns fiquen a casa i ens ;iespU-cen de mercats nacionals amb ¡aconsegüent paralització de b in-dústria pròpia. Proves en sún elque passa en la indústria Siderúr-gica, mecànica de precisió, auto-mòbil, etc.

L'afluència d'obrers procedent»de diversos indrets d 'Esuainu ,especialment de les províncies deMúrcia i Almeria, és un al're fac-tor que aporta un contingent re-gular a la desocupació.

També en un altre ordre ha in-fluït en l'augment dels parats, lasituació política desfavorable A bLliga — que controla la quasi to-talitat de l'element patronal deCatalunya—llançant al carrer elsobrers de fàbriques i tallers, onels compromisos de l'industrialals clients no eren massa urgentei produint un locaut sord i quetendeix, a partir d'aquests do-; úl-tims mesos, a intensificar-->e |.ertal de crear tota mena de d i f icu l -tats a la situació política qae aella no li és grata.

ABRAM

U. Q. 8. O.

Cada militant de laUSC ka de contri-buir en la mesurade le* »eve» possibi-litats a la subscrip-ció pro " T R E -BALL", diari delSocialisme a Cata-

lunya.

El militant obrerTrilla

La premsa d'aquesta setmanaha publicat informacions respectea la reducció de tarifes del Portde Barcelona. Entremig d'aque--.tes informacions hem vist "Saientat el nom d'un capatàs del Port,en Trilla, i l'hem vist esmentatprecisament, com a enemic :le !areducció de tarifes.

No és que això tingui mo'taimportància, car qualsevol «obrer»pot tenir opinions personals res-pecte a les disposicions que esprenguin en ordre a impostos itarifes, i, per tant, Trilla pot opinar que la reducció de tarifes delPort de Barcelona és un afer es-candalós ; i pot oposar-s'hi ambtotes les seves forces i en nom d'in-teressos que, naturalment, seransagrats.

Ara que calia posar de relleuaquesta actitud en nom d'uns in-teressos sagrats que van contra elsinteressos de Barcelona, de la clas-se treballadora i a favor d'unatrepa de vividors del moll. Demica en mica ens anirem conei-xent.

Acadèmia d« Tall I ConfeccióP R O F E S S O R A

ROSA S. DE C ONORERÀSistema nou, Ràpid, Senzill,s'aprèn a tallar tota classe de

vestits en poc temps.

Hores de classe, de 3 a 6 - 20 ptes. m." " » " 7 a 9 -15 " "

MUNTANER, 52, 4.« 2.a

NOTA.-Les afiliades a la U. S. C. i llurs fillesdisfrutaran d'una rebaixa d« S ptt».

Sindicat "L'Obrer Fabril"A TOTS ELS AFILIATS I ALSOBRERS DE LA INDÚSTRIAFABRIL I TEXTIL EN GENE-

RALCompanyes i Companys :En l'Assemblea General Extra-

ordinària celebrada el dia 22 ala Casa del Poble, es va prendrel'acord, per unanimitat, de sepa-rar-nos de la U. G. T. dins les fi-leres de la qual havíem con-viscut durant deu anys.

Aquest manifest ve a fer unarelació àmplia i detallada delsfets que ens han obligat a pren-dre una determinació d'aquestanaturalesa.

Malgrat de dur 10 anys d'exis-tència el nostre Sindicat, per laclasse obrera del Fabril i Tèxtilera gairebé desconegut, arrosse-gant per tant, una vida lànguidai sense cap transcendència ; enaqueixa època de penúries i an-goixes, quant el portar un carnetde la U. G. T. a la butxaca sig-nificava un perill, els nostres«compañeros» residents a Ma-drid es preocupaven poc de lesnostres lluites i de les nostres ne-cessitats, i ens deien que els nos-tres problemes havien d'ésser re-solts per nosaltres mateixos,arrivant la insensibilitat d'a-quests «camaradas» a l'extremque quan a principis de la pro-clamació de la República era as-sassinat a Barcelona un estimatcompany per les pistoles fratri-cides d'elements irresponsables,un destacadissim militant de laU. G. T. a Madrid deia : «Ya con-viene que de vez en cuando caigaalguno, esto crea ambiente».

Després de la proclamació dela República les tàctiques desas-troses imposades a la G. N. T.pèls grups anarquistes aconse-guiren destruir l'organitzacióConfederai, i els homes que cer-caven una Organització .seriosa isolvent on dedicar tot l'esperitcombatiu i que pogués recollirles ànsies d'emancipació del pro-letariat, adreçaren les mirades ala U. G. T. amb l'esperança deconstituir al si d'aquesta uti·iforça efectiva i disciplinada quepogués ésser enfrontada a la bur-gesia.

En aquests instants és quan co-mença a sorgir la tivantor entreles seccions de Catalunya i]'Executiva de la U. G. T.

A començaments de l'any 1933davant el desenvolupament quecomençava a prendre la U. G. T.a Catalunya, la Comissió Execu-tiva resident a Madrid i que maino s'havia preocupat dels nostresproblemes va intervenir en elCongrés que les Seccions Catala-nes celebraven a la Casa del Po-ble, imposant-nos per tots elsmitjans al seu abast una estruc-turació a base d'un organismenomenat Secretariat, l'utilitat delqual és solament anul·lar l'auto-nomia i sobirania dels Sindicatsperquè aquests no puguin fer unsol moviment sense el Vist i Plaude la Comissió Executiva. En unaparaula, les funcions del Secre-tariat de la U. G. T. a Catalunyasón les d'un governador de «pro-vincià». Obligar els Sindicats deCatalunya a acatar i sotmetre'sa les ordres i disposicions queemanin de la Comissió Executiva

de Madrid sense discussió de capcilasse. Amb l'agravant que clSecretariat és mantingut econò-micament mitjançant la quotatrimestral d'un ral per afiliat alsSindicats de la U. G. T. a Cata-lunya.

El nostre Sindicat que creu queaixò és improcedent perquè des-trueix les possibilitats de l'en-grandiment de l'Organització, ia més, perquè a Catalunya enmatèria sindical són ja tants elsexperiments soferts, que conside-rem una infantilesa qu,e pre-tenguin tractar-nos com a inci-pients aprenents de la vida so-cial. Conjuntament amb la majo-'ria dels Sindicats de Catalunyapropugnàrem perquè fos substi-tuït el Secretariat per una Fede-ració Regional ; mes la posiciód'intransigència de la ComissióExecutiva i les tèrboles manio-bres del secretari Vila Cuenca, fe-ren impossible tot intent d'arran-jament, el que provocà que lesseccions que discrepaven del Se-cretariat es veiessin obligades aretirar-se del Congrés que es ce-lebrava al Cinema Walkíria elsdies 14 i 15 d'abril.

Com a* conseqüència d'aquestaretirada, la directiva del nostreSindicat presidida en aquells diespel company Corts i en la qual hihaviia «sforçats companys ambmés de vuit anys de militar din-tre de l'organització, altres incluscom el company Armaches, fun-dadors del Sindicat, va prendrel'acord per «unanimitat» de nopagar al Secretariat, acord queva ésser ratificat per aclamacióen l'assemblea general celebradaen 15 de juliol passat.

Com a resultat d'aquests acordsel nostre Sindicat quedava d'unamanera automàtica fora de laU. G. T. i això tambó succeïa a1

mateix temps a tots aquells Sin-dicats que havien adoptat la nos-tra actitud.

En presentar el dilema d'a-catar incondicionalment el Secre-tariat i àdhuc mantenir-lo o és-ser baixa de la U. G. T., l'as:

semblea optà per això últim al'ensems que s'adheria entusiàs-ticament a la UNIÓ GENERALDE SINDICATS OBRERS DECATALUNYA, que recollint l'es-perit democràtic i les ànsies dereivindicació de les nostres Or-ganitzacions i emprant les tààcti-ques i procediments que infor-men la nostra actuació Sindicalpugui en un futur pròxim agru-par en el seu si tot el proleta-riat de Catalunya.

Visca el Sindicat L'Obrer Fa-bril !

Visca la Unió General de Sin-dicats Obrers de Catalunya!El President,

RAFAEL TOBELLAEl Secretari,P. GAUSACHS

cMaripi insili! j

I [TORN ^Atl¿lO

ECOP. — Rosselló, 84. — Barcelona