RECENSIONS DE LLIBRES

FRANCESCO SANTI. Arnau de Vilanova.

L'obra espiritual. (Historia i Socie-

tat / 5), Diputacio Provincial de

Valencia, Valencia 1987.

Arnau de Vilanova, tot i esser unpersonatge importantissim en el monmedieval, es a nivell general un desco-negut o, el que es pitjor, un mal cone-gut. La historia ha colgat sota mil miteso Ilegendes diferents la correcta inter-pretacio i membria d'aquest pensadorcatala. D'uns cent anys enca, aproxi-madament, la critica historica ha anatsituant al seu Iloc historic i real la per-sona I'obra d'Arnau. Manquen, pero,encara moltissims estudis i esforcos pertal que Arnau sigui conegut com totautor de la seva importancia es mereix.Tot sovint aparcixen manuscrits nous

de les seves obres, moltes de les qualsno estan editades ni, simplement,transcrites i per tant no estudiades. Elsestudis sobre Arnau son necessaria-ment parcials i provisionals. Les hist6-ries de la filosofia i els diccionaris filo-sofics en presenten generalment unaimatge mitica, encara.

L'estudi de F. Santi es un pas enda-vant en el coneixement d'Arnau. Eljove historiador italic aporta en el seuIlibre una bona sintesi d'allo queactualment hom coneix d'Arnau. El lli-bre, ja presentat pel propi autor i pel

Dr. Pcrarnau a I'IEC el 21-4-88, estaestructurat, basicament, en tres parts idos apendixs.En la primera, Panorama dels estudis

arnaldians i perspectives de recerca, pp.41-73 publicada anteriorment en italic aArxiu de Textos Catalans Antics 2(1983) 371-395, s'analitza sistematica-ment i exhaustiva la bibliografia sobreArnau apareguda entre els anys 1968-1982, sobretot. )~s un bon status quaes-tionis que supera el ja Iogicament en-darrcrit de M. Batllori Orientacioneshibliograficas para el estudio de Arnaude Vilanova dins ,Pensamientm, 10(1954) 311-323. L'autor divideix la his-toria dels estudis arnaldians en quatregeneracions: A la primera generacio,de finals del segle XIX, cncapcaladaper M. Menendez y Pelayo i B. Hau-reau, se li deu el fet « d'haver intentatelucidar-ne la fesomia historica, arren-cant-la de la Ilegenda que en el decursdel temps I'havia distorsionada» (p.41). La segona generacio, de comenca-ments del segle XX, formada per H.Finke, P. Diepgen, A. Rubio i Lluch.J. M. Pou i Marti, E. Benz, R. d'Alos-Moner... compila abundant documen-tacio de i sobre Arnau. La tercerageneracio, la de J. Carreras i M. Batllo-ri, entre d'altres, sorgida entre els anys1930-60, edita criticament algunesobres d'Arnau i elabora assaigs de sin-tesi forca complets. La quarta genera-

223

cio, nascuda a partir dels anys 60,aplega un conjunt d'estudiosos, d'entreels quals cal assenyalar J. Perarnau i L.Garcia Ballester. Els merits d'aquestageneracio consisteixen en descobrirmanuscrits d'obres inedites d'Arnau,esbrinar les relacions entre Arnau i elsbeguins, reinterpretar I'obra d'Arnau ala Ilum de les noves dades, considerarles relacions entre Arnau i el judaisme,comenCar a publicar criticament IesOpera Omnia Medica...A la segona part, pp. 75-160, s'ofe-

reix un perfil biografic d'Arnau, en elseu context historic. Les anteriors bio-grafies d'Arnau son les de J. Carreras,Vida d'Arnau de Vilanova (Proleg aArnau de Vilanova, Obres Catalanesvol. 1: Escrits religiosos). Ed. Barcino.Barcelona 1947, 11-49 i J. A. PaniaguaVida de Arnaldo de Vilanova dinsArchivo iberoamericano de la historiade la Medicina» , III (1951), 3-83, desfa-sades pel transcurs del temps. Delsanys 50 fins ara s'han conegut moltesdades relatives a la vida i obra d'Arnau(hipotesi sobre el Iloc de naixement,clarificacio de la cronologia de les pri-meres obres, edicions critiques d'algu-nes obres importants...) que F. Santirecull per tal d'oferir una imatge actua-litzada de la vida d'Arnau. Hom tro-bara una analisi detallada de la infor-macio utilitzada per F. Santi a J. Perar-nau, «Arxiu de Textos CatalansAntics>> 6 (1987) 345-348. Malaurada-ment, despres de gairebe un segle d'es-tudis arnaldians, segueix sent valida lafrase d'Alos Moner: <<La bibliografiad'Arnau de Vilanova es pot dir queencara esta per fer>>. I es que manquenaquelles condicions objectives (recollirles dades de manuscrits d'Arnau o refe-rents a Arnau, transcriure'ls, editar, amesura que sigui possible, les severobres, estudiar-les analiticament... )que permeterien estudis mes con-cloents sobre la vida d'Arnau.La tercera part, La doctrina de l'Ex-

positio super Apocalypsi, pp. 161-241,es la mes original. L'Expositio superApocalypsi considerada com l'obra mesimportant d'Arnau, no fou editada finsl'any 1971 i incomprensiblement, Ilevat

d'alguns casos aillats i parcials, ninguno I'ha analitzada amb l'atencio quemereix. Santi es el primer que I'estudiade forma sistematica i metodica. Peraquest motiu, com ell mateix ens adver-teix, ha centrat la investigacio en aspec-tes de caracter general. Gracies aaquesta exposicio de F. Santi, al voltantde tres grups de problemcs, podemconeixer el contingut de I'Expositiosuper Apocalypsi: a) La revelacio deDeu i l'acolliment per part de ('home(Arnau atorga un valor absolut a laBiblia). b) Els continguts de la teologiaarnaldiana de la historia (propiamentjoaquimita) i c) El moment present enla historia de I'esglesia (sexta epocacaracteritzada per una « magna subver-sio»).

Despres d'aquesta tercera part, els

dos apendixs. El primer, molt interes-

sant, una Ilista de les obres anomena-

des espirituals d'Arnau de Vilanova,

posa al dia i completa la vella Ilista deJ. Carreras i Artau Les obres teologi-ques d'Arnau de Vilanova dins Home-natge a A. Rubio i Lluch 11 (1936) 217-236. En l'apendix segon es transcriu laSentencia condemnatoria de Tarragonade I'any 1316, partint del text de J.Villanueva Viage literario a las Iglesiasde Espana. Viage a Barcelona y Tarra-gona XIX Madrid 1851, 320-323 japublicat a <<Studi Medievali» XXVI(1985) 977-1014.

A propbsit d'aquest llibre m'agrada-ria comentar breument dos aspectes del'obra d'Arnau; Primer: Arnau de Vila-nova es un pensador important en lahistoria de la filosofia, entre d'altresraons, perque es un critic del tomisme(o per ser mes exactes, els tomistesvaren ser els seus primers critics). <To-mista» o «Thomatista» segurament,segons estudis de F. Ehrle, fou unaparaula creada per ell. El pensamentd'Arnau es desenvolupa en dialeg ambla filosofia tomista i es fonamenta enpremisses contraries a les d'aquell siste-ma. Potser perque en el decurs historicla filosofia «tomista», d'alguna manera,s'ha institucionalitzat, horn ha conceditmolta mes importancia als autors <<to-

224

mistes» que no pas a d'altres pensadorsque, com en el cas d'Arnau, aporten unpensament tan elaborat i tan vigoroscom el de Tomas d'Aquino i els seusseguidors; impedint aixi la correctacomprensio d'aquest perfode historic.Arnau de Vilanova, situat a les antipo-des de Tomas, aporta unes pistes degran valor per «desmitificarrn la filosofiamedieval, per evidenciar un pensamentno-escolastic de gran forga original a laCatalunya del segle XIII i, tambe, perentendre, la propia historia del tomis-me. Arnau de Vilanova ds un mestrcdisposat, encara, a ensenyar.

El segon: El contingut de i'ESA oferten la tercera part del llibre planteja unsdubtes quart es vol interpretar global-ment el pensament d'Arnau: A lesobres previes al 1305 hom no hi troba,ni de bon tros, aquesta filosofia de lahistoria (joaquimita) que presideixI'ESA. Davant d'aquest fet cal quehom es pregunti pets «canvis» del pen-sament d'Arnau, i,Com pot entendre'sque a la Confessio de Barcelona, resumdel pensament d'Arnau fins el 1305, nis'esmenti la divisio de la historia en tresedats i en canvi aquesta divisio siguiomnipresent, explicitament o implicita,a I'ESA, escrita molt poc temps des-pres? i,Com integrar un canvi tan brutalen I'obra d'Arnau?...

*

En definitiva, cal felicitar a aquestjove historiador per la seva aportacioals estudis arnaldians i desitjar-li queper molts anys es dediqui, tan seriosa-ment com ho ha fet ara, a I'estudid'aquest personatge tan simpatic ialhora tan necessitat de «comprensio».

Jaume Mensa i Valls

RuPRI.CH1 P,aoul . >>L'estatut parisenc

dels nominalistes ». BURIDA I LA

INFLEXIO ESPIRITUAL DEL

SEGLE XIV: PERDUA 0GUANY DEL LLENGUATGE?

El Ilibre que presento ds la traduccio

francesa d'Emmanuel Martineau deI'obra de Ruprecht Paqud, L'Estatutparisenc dels nominalistes '. L'original

ds de Berlin, 1970, i la traduccio estroba dins la col•leccio fenomenologicaEpimethde de la PUF al 1985, per beque tal com assenyala Martineau estavatraduit des del 1977. El mateix traduc-tor celebra que per fi vegi la Ilum i cslamenta en el prbleg del poc cas fet aI'obra: le livre de M. Paqud est beau-coup trop bon pour intdresser le

public... 2.

De que va aquest llibre i perque esdigne de prendre's en consideracio? Elseu primer merit es estar estructuratcom una novella policiaca on, al final,se'ns promet de resoldre el sentit ple de

1. Ruprecht Paque, Das Pariser Nomina-listenstatut . Zur Entstehung des Realitatsbe-griffs des Neuzeithchen Naturwissenschaft(Occam, Buridan and Petrus Hispanus, Niko-laus von Autrecourt and Gregor von Rimini),Walter de Gruyter & Co ., Berlin , 1970; Trad.francesa d'Emmanuel Martineau ( Charge deRecherches au CNRS), Le Statut Parisien desNominalistes . Recherches sur la formation duconcept de realite de la science moderne de lanature. Guillaume d ' Occam , Jean Buridan etPierre d'Espagne , Nicolas d'Autrecourt etGregoire de Rimini , Presses Universitaires deFrance, Paris, 1985 (I.pimethee ). Essais phi-losophiques , coll. fondee par Jean Hyppoliteet dirigee par Jean-Luc Marion). Citarem lespagines de la ed . francesa i seguides les deI'alemana entre corxets H.

2. L'Avant-propos du traducteur es qualse-vol coca menys neutral : s'esplaia amb consi-deracions no cols sobre el coneixement delpensament medieval a Franga sing sobre lasituacio espiritual a Europa . Sembla especial-ment sensible al qualificatiu que posa Paquea Burida i I'actitud francesa en general dendegagement engage- ( p. 10 i n. 10: Ce quinous fournit I'ocassion de preciser que sonpropos (et le ndtre ) concerne non 1'*esprit* desnations , mais ! ' esprit des nations qui pensentet quand elles pensent). L'obra ha tingut unarecensio del propi Paque , a la Revue philo-sophique de Louvain, (agost 1975) 565-569.

225