Parc del Laberint - 2000arenal.files.wordpress.com · Arbres - Boix 11 Arbres - Teix 12 Arbres -...

Parc del Laberint

Material didàctic complementariCicle mitjà i superior d'Educació Primària

ÍndexParc del Laberint

Introducció Parc del Laberint 2

Itinerari 31 Porta xinesa 42 Jardí dels boixos 43 Jardí domèstic 54 Gruta del Minotaure 55 Laberint 66 Canal romàntic 67 Pavelló neoclàssic 78 Safareig 79 Cascada 810 Jardí romàntic 811 Refugi del pagès 912 Fals cementiri 913 Cabana de l’ermità 10

Informació complementària 11Arbres - Boix 11Arbres - Teix 12Arbres - Washingtònia 13Arbres - Xiprer 14Art topiari 15

Recull d’activitats 16Troba la sortida 16Mots encreuats sobre la vegetació 17

1Material didàctic - Parc del Laberint

Il·lustracions: Mercè CartanyàDisseny: Accent, estratègies de comunicació

c. de Berruguete

av. de Can Marcet

Rondade Dalt pg. de la Vall d’Hebron

carreter

a d’Hor

ta a Cer

danyola

pg. d

elsCa

stany

ers

c.de

lsGe

rman

sDesv

alls

Parc del Laberint

Velòd

rom

av. d

e l’E

stat

utde

Cat

alun

ya

Superfície: 9,10 haDistricte: Horta-GuinardóSituació: a recer de la serralada de Collserola,a l’antiga vila d’HortaAccessos: c. dels Germans Desvalls i pg. dels Castanyers/VelòdromTransports: autobusos 10, 27, 60, 73, 76, 173 i B19;metro: L3 MundetData de construcció: finals del s. XVIIIArquitecte: Domenico BaguttuData de municipalització, rehabilitació i restauració: 1971Autor: Joaquim M. CasamorDarrera restauració: 1994 Autor: Oficina Tècnica de Parcs i Jardins de Barcelona,Institut Municipal, amb la col·laboració de laComunitat Econòmica Europea

El Parc del Laberint és el jardí històric més antic de Barcelona. Hi destaca el laberint vegetal, fetamb xiprer, que crida l’atenció a tothom que el visita. L’any 1791, Antoni Desvalls, marquès de Llupià id’Alfarràs, va començar les obres d’enjardinament de la seva finca, situada aleshores als afores de la ciu-tat. Va participar en el disseny, amb una visió neoclàssica del món pròpia del moment en què es vacomençar a construir, a la fi del segle XVIII, i amb molt simbolisme, plasmat a través de totes les escultu-res que hi trobem. Un gran nombre de peces escultòriques ens traslladen al món de la mitologia grega.La finca original tenia una extensió de 54,07 hectàrees, de les quals només 9,10 són avui parc públic.

A mitjans del segle XIX, els successors del marquès van ampliar l’espai amb la creació d’un jardíromàntic. Aquesta zona correspon a la segona etapa de construcció i marca un canvi de sensibilitat:la natura ja no és un element a dominar, sinó un escenari que recrea simbòlicament un món méspessimista, on l’home és presoner de forces que no controla, com la mort. En aquest temps, la fincadel Laberint va servir d’escenari per a vetllades socials i culturals.

L’aigua és un element bàsic al jardí del Laberint i està present pertot arreu en diferents formes: cas-cades, rieres, basses, brolladors, fonts i el safareig. Aquest últim s’alimenta d’aigua d’una font situadamés amunt, ja en ple bosc. L’aigua emmagatzemada serveix després per al circuit general del parc:xarxa de reg, estanys i sortidors. L’aigua sobrant es recull en una bassa a la part baixa del jardí, quetambé rep aportacions de la xarxa pública, i, mitjançant unes bombes, torna al safareig, on començade nou el circuit. Al jardí romàntic, l’aigua recorre avui un circuit tancat, que es realimenta a partir deldipòsit construït al final del jardí, de manera que ni es perd aigua ni se’n malgasta.

El 1967, la família Desvalls, davant la impossibilitat de mantenir el jardí, el va cedir a l’ajuntament.Després d’estar uns períodes tancat i alguns altres obert sense cap control, el jardí es va anar degra-dant, fins que el 1993, amb una ajuda de la Unió Europea, es va restaurar seguint la idea original.

Actualment podem parlar d’un jardí museu, no pas d’un parc convencional d’esbarjo. Requereix un ús adequat, que no posi en perill la conservació dels elements vegetals i arquitectònics del conjunt.L’actitud responsable del visitant és l’únic que pot garantir la conservació d’aquesta joia històrica,patrimoni de tots els barcelonins.


Parc del Laberint

IntroduccióParc del Laberint

ItinerariParc del Laberint 3Material didàctic - Parc del Laberint

Jardí domèstic

Jardí neoclàssic

Jardí dels boixos

Jardí romàntic

ItinerariTaquilla

Entrada pelc. dels GermansDesvalls

Entrada pel VelòdromZona de pícnic

Parc infantil

Zona sense accés

12

13

1

2

3

4

6

7

5

89

10

11

1. Porta xinesa 2. Jardí dels boixos 3. Jardí domèstic 4. Gruta del Minotaure 5. Laberint

6. Canal romàntic7. Pavelló neoclàssic8. Safareig 9. Cascada

10. Jardí romàntic

11. Refugi del pagès 12. Cabana de l’ermità13. Fals cementiri


Porta xinesa 1.

Jardí dels boixos 2.

Donava pas a un petit jardí orientalavui desaparegut.

És una construcció feta amb boixos (Buxus sempervirens) retallats, al mig dels quals apareixen dosbrolladors circulars.


Gruta del Minotaure 4.

Jardí domèstic 3.La família feia servir habitualment aquest jardí. És una construcció ordenada en parterres i amb espècies d’arbres notables. Inclou una plantació de camèlies.

Al costat del laberint de xiprers s’arribaal Laberint Petit, segurament anome-nat així perquè hi ha una gruta artifi-cial amb una figura del Minotaure.El seu principal atractiu és la vegetació.

ItinerariParc del Laberint

Laberint5.


Canal romàntic6.El canal d’aigua s’hi va afegir el 1853,dintre d’un procés d’ampliació i millorageneral dels jardins, sota les directriusde la tercera generació dels Llupià.Antigament, el canal era navegablei estava poblat d’animals, com oques,ànecs i cignes, que avui també el sol-quen. En un dels extrems, el canal s’eixampla, i, a l’interior, s’hi va fer unailla artificial, coneguda com l’illa del’Amor.

La peça central del jardí neoclàssic és el laberint de xiprers, amb 750 metres lineals plantats.Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.


Pavelló neoclàssic7.


Safareig 8.

El pavelló, rectangular, culmina la part superior dels jardins. És aquí on tenien lloc les activitatssocials. L’interior està decorat amb al·lusions a les muses. Els frisos exteriors fan referència al’art i a l’arquitectura

Servia per emmagatzemar l’aigua de reg i era un element indispensable en un jardí sotmès a les alternances del clima mediterrani. La capacitat del safareig la dóna l’alçada del terreny,ja que està excavat fins a la cota inferior. L’aigua prové d’una mina natural.


Cascada9.


Jardí romàntic 10.

En el naixement del jardí romàntic hiha una cascada artificial creada ambroques. L’aigua que hi salta es recull enuna bassa amagada entre la vegetaciói inicia el recorregut del jardí en formade riera, que discorre sobre un llit depedres, molsa i plantes silvestres. Méstard es converteix en canal, per acabaren una gran bassa, on recomença elcircuit.

S’organitza en una successió de parterres, placetes i delicades peces d’aigua cobertes amb una capade vegetació minúscula. El verd és el protagonista, amb arbres esplèndids i un tapís de plantesespesses. Aquesta no és la disposició original, però s’ha intentat recrear l’esperit que l’animava.


Refugi del pagès 11.


Cabana de l’ermità 12.

És una cabana de fusta que haviaestat guardada per un “pagès” demida natural, amb barretina i amb un manyoc de claus a les mans, que la tradició identificava amb el primermarquès propietari de la finca.

Està feta de fusta. Avui és tancada, però abans acollia la figura d’un monjo meditant amb unacalavera sobre la taula. L’ermità era un autòmat que contestava amb moviments del cap lespreguntes que li feien.


Fals cementiri13.


En una raconada enclotada al final del jardí romàntic es va muntar un fals cementiri que anti-gament tenia autèntiques làpides encastades als murs i fins i tot un sarcòfag.

Informació complementària - ArbresParc del Laberint

Boix


florfemenina

flormasculina

fruit madur branca florida llavor

inflorescència

Arbust sempre verd que pot arribar aconvertir-se en un arbret petit. Fullesoposades, d’aspecte robust i de colorverd fosc. Poden fer fins a 4 cm. Floreixde febrer a març i les flors s’agrupenformant glomèruls. El fruit és unacàpsula obovoïdal amb tres cavitats,cadascuna de les quals conté duesllavors.

Descripció

És molt apreciat en jardineria. Aguantamolt bé la poda i serveix per representardiverses formes. També s’utilitza enmedicina per curar malalties biliars ireumàtiques, i té propietats laxants.

Observacions

Boix - Buxus sempervirens

Nom científic Buxus sempervirens

Nom català Boix

Nom castellà Boj

Família Buxàcies

Origen Conca mediterrània

Port Arbust


Teix


reversd'una fulla

secciódel fruit

llavor

embolcallcarnós (aril)

florfemenina

flormasculina

Arbre que pot arribar a fer 15 m, ambun tronc gruixut de color gris que es desprèn en plaques.Té les fulles de color verd fosc i de formalinear.Les llavors estan envoltades per unacoberta carnosa de color vermelldenominada aril.

Descripció

El teix és una planta molt verinosa, acausa de la taxina, alcaloide que afectael sistema nerviós.

Observacions

Teix - Taxus baccata

Nom científic Taxus baccata

Nom català Teix

Nom castellà Tejo

Família Taxàcies

Origen Europa, Àsia, nordd’Àfrica

Port Arbre


Washingtònia


fulla fruitsinflorescènciadetall deles flors

Palmera de tronc recte, llis, cobert perrestes foliars a la part superior. Les fulles,de color verd fosc o grisenc, són palmadesi formen un plomall ample al capdamuntdel tronc. Les flors, blanques, s’agrupen enpeduncles llenyosos més llargs que lesfulles. Els fruits són drupes negresel·líptiques, de 2 a 5 cm, agrupades enraïms que pengen fins i a 2 m.

Descripció

El nom de washingtònia se li va posaren homenatge al primer president delsEstats Units, George Washington.

Observacions

Nom científic Washingtonia filifera

Nom català Washingtònia

Nom castellà Washingtonia

Família Palmàcies

Origen Mèxic i Califòrnia

Port Palmera

Washingtònia - Washingtonia filifera


Xiprer


branca amb fruit

flors masculines

detall de les fullesesquamiformes

1 mm

Tronc recte, amb l’escorça grisosa. Lesbranques surten des de baix, amb unadisposició vertical que li dóna la formacolumnar. Les fulles, persistents, sónpetites, oloroses i de color verd fosc. Lesflors masculines són cilíndriques, decolor groc. Les femenines formen petitespinyes globulars. Els fruits són pinyesamb esquames de 2 a 3 cm de diàmetre.

Descripció

La fusta és molt resistent a lapodridura, i per això sha fet servir molten la construcció de vaixells.Es cultiva molt als cementiris com a símbol d’eternitat, a causa de la sevalongevitat i del color fosc del fullatge.

Observacions

Xiprer - Cupressus sempervirens

Nom científic Cupressus sempervirens

Nom català Xiprer comú

Nom castellà Ciprés común

Família Cupressàcies

Origen Regió mediterrània oriental

Port Arbre

Informació complementàriaParc del Laberint 15Material didàctic - Parc del Laberint

Art topiari

L’art topiari representa un estil formal de jardineria en què el jardiner dóna una forma determi-nada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert.

Aquest art es remunta a l’antiguitat. Una de les primeres referències data de la Roma de JuliCèsar. Durant el Renaixement italià, el topiari es va considerar un ornament de luxe.

Molts són els tipus d’art topiari possible i els usos que se li han donat al llarg de la història, desde tanques formals fins a laberints i figures decoratives.


Recull d’activitatsParc del Laberint

Troba la sortida

Completa els escrits que trobaràs a l’entrada i a la sortida del laberint vegetal

ENTRA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . SIN RODEO

EL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ES SENCILLO

NO ES MENESTER EL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

QUE DIO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A TESEO

DE UN ARDIENTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ECO Y . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ABRAZADOS

FALLECEN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ELLA DE ÉL Y ÉL DE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Recull d’activitatsParc del Laberint

Mots encreuats sobre la vegetació


41

10

3

2

12

511

7

8

9

6

1. Arbre que fa castanyes amargues.2. La seva flor es fa servir per fer infusions

tranquil·lizants.3. El laberint vegetal s’ha fet amb aquesta

planta.4. Arbre que pot viure més de 3.500 anys.5. Les seves fulles tenen forma de vano.6. El seu fruit és la gla.7. Si ens en mengem molts fruits, ens pot

agafar mal de panxa.8. Tenim diverses figures de topiari fetes

d’aquesta planta.9. Arbust que té nom de dama.

10. La seva fusta és molt bona per fer eines o escultures.

11. Arbre que té nom de planeta.12. Els egipcis utilitzaven aquesta planta

per fer paper.

Solució dels mots encreuats:1.Castanyer d’Índies 2.Til·ler 3.Xiprer 4.Sequoia 5.Palmera 6.Alzina 7.Arboç 8.Teix 9.Camèlia 10.Boix 11.Arbre de Júpiter12.Papir.

Parc del Laberint - 2000arenal.files.wordpress.com · Arbres - Boix 11 Arbres - Teix 12 Arbres -...

Documents

Transcript of Parc del Laberint - 2000arenal.files.wordpress.com · Arbres - Boix 11 Arbres - Teix 12 Arbres -...