A la llar d'infants o a casa? Aspectes a tenir en compte per a escollir

allò millor pels nostres fills/es

A la llar d'infants o a casa?

Per començar, s'ha de dir que la meva intenció no és aconsellar

una o altra opció. Totes dues són bones si es duen a terme tenint en compte les necessitats del nostre infant, amb

responsabilitat i sentit comú.

Per tal que les famílies, prenguin la decisió que prenguin, ho

puguin fer valorant els pros i contres de cada opció, aquí es presenta un quadre comparatiu:

Llar d'infants Casa

Afectivitat - L'infant, els primers 18/24 mesos de vida estableix amb el principal cuidador, generalment la mare, un vincle especial que li dóna seguretat, és el vincle d'aferrament. El fet d'anar a la llar d'infants li suposa un trencament en aquesta relació que li causa un important daltabaix. - Per al bon manteniment d'aquesta relació, els pares han de compensar després afectivament, sobretot si la criatura hi passa moltes hores

- Si està amb nosaltres, es manté i enforteix el vincle d'aferrament, que és importantíssim en tots els aspectes, social, afectiu, cognitiu... - Si està amb els avis, es construeix una relació molt especial amb ells, que se sol mantenir sempre. - Si tenim un/a cangur, a l'infant li és més fàcil establir-hi una relació substitutiva d'aferrament, ja que gaudeix d'atenció individualitzada.

Adaptació - L'adaptació és dura, ja que l'infant es troba en una etapa delicada de la seva evolució (vincle d'aferrament). - S'ha d'adaptar a un espai, a unes persones, activitats, hàbits... diferents als que ha viscut fins el moment.

- Si en té cura la mare, es reforça el vincle. - Si el cuida l'àvia o cangur, millor que durant el primer any vinguin a casa.

Socialit-zació

- El contacte amb altres infants la facilita. Encara que les interaccions entre nadons són escasses i superficials, ells gaudeixen amb la companyia d'altres nens. - Si hi ha contacte amb infants més grans, aprenen d'ells molt per imitació.

- En el nostre país, on l'habitual és que els infants vagin a la llar d'infants, s'ha de compensar, facilitant que es relacionin amb altres nens, duent-los al parc, amb la relació amb cosins, veïns...

Horaris i hàbits

-A vegades no és fàcil compaginar-los, més rígids, ja que sovint les ràtios són altes i no és possible adaptar-se a la individualitat de cada nadó.

- Adaptats al nen.

Tasca educativa

- Els infants que van a la llar d'infants solen iniciar-se abans en la lectoescriptura, pel tipus de tasques que allí s'hi prioritzen. Aquestes diferències s'igualen els primers mesos d'escolarització. - Actualment es compta amb personal qualificat que realitza activitats adaptades als infants.

- Si l'infant es té a casa, s'ha de practicar educació responsable. Un tipus d'activitat de gran valor educatiu és fer-los participar, en la mesura de les seves capacitats, en les activitats dels adults. Per exemple, ajudar a fer el dinar fent que piqui herbes amb el morter, posi la sal, posi els ingredients al bol de l'amanida...

S'ha de tenir en compte que quan per circumstàncies de la vida,

hem de fer alguna cosa que no afavoreix l'infant, les mancances es poden compensar o minimitzar. Per exemple, el buit afectiu

que solen patir els infants a l'anar a l'escola bressol, degut al

distanciament de la mare o principal cuidador, es poden compensar dedicant-los més temps a jugar amb ells, carícies,

moixaines....

Aspectes a tenir en compte en introduir l'infant a la llar d'infants:

Edat: Tenir en compte que si l'infant és massa petit, li causem

un gran trasbals degut al trencament afectiu amb la mare o principal cuidador.

Projecte educatiu: Valorar el projecte educatiu de la llar; s'ha

de basar en activitats en què l'infant pugui experimentar, jugar aprenent i on es valori el contacte amb la natura.

Aspectes afectius: És important que a la llar es valori

positivament el tracte afectuós amb els infants, que ajudarà a superar millor el trauma de la separació de la mare.

Ràtio: sempre és preferible una ràtio baixa, ja que afavoreix

un tracte més individualitzat per part dels/les educadors/es i l'infant tindrà una relació més estreta amb els companys.

Període d'adaptació: És important que la llar realitzi un

període en què l'infant s'introdueix progressivament a la llar d'infants. L'ideal seria que fos individualitzat, és a dir, que

tingués en compte les característiques de cadascun d'ells. També seria bo que la l'acompanyant hi estigués tota l'estona

amb l'infant almenys els dos o tres primers dies.

Recomanacions als progenitors per tal que l'adaptació del seu/a fill/a a la llar d'infants sigui el millor possible:

No fer comentaris en presència de l'infant expressant la

nostra preocupació davant la futura incorporació a la llar d'infants. Els nens solen escoltar les converses dels adults i és

molt possible que el nostre fill capti el nostre sentiment i també es preocupi.

Explicar a l'infant on anirà, què s'hi farà, sense mentir i donant

una bona imatge de la llar.

Quan la criatura s'ha de quedar sola, acomiadar-se d'ella, sense allargar-se en excés. No marxar mai sense dir res ni

mentir dient que ara tornem.

No plorar o dramatitzar quan ens acomiadem. Se li ha de dir

amb alegria que el deixem allí perquè jugui i s'ho passi bé mentre la mare no hi és.

No parlar malament de la llar o discutir amb els/les

educadors/es davant de l'infant.

No venerar el cap de setmana, ja que indirectament estem

dient que la llar és pitjor.