A L’ATENEU NO LI SURTEN ELS NÚMEROS -...

277Butlletí de la SEAS, 245 – Març-abril 2003

Núm. 245Marçabril2003

Butlletí de la Secció Excursionistade l’Ateneu Santjustenc

Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc, Carrer de l’Ateneu, 5 i 7.08960 Sant Just Desvern.Web: http://www.florsloreto.com/seas.Adherida a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Fotografia de la secció infantil de la SEASal santuari de Lourdes d’Arenys de Munt.

Fotografia feta el 5 de gener de 1969. El nom dels qui apareixen és a la pàgina 278.

SEAS

278 Butlletí de la SEAS, 245 – Març-abril 2003

CALENDARI

CICLE TALAIES COMARCALS

4 abril — Conferència «AltUrgell. El Cadí», per Francesc Gurri,a les 20.30 h a la SEAS

6 abril — Excursió al Tossal de laBaltasana (Baix Camp) amb sortidadel Parador a les 7 h.

9 maig — Conferència «Lesmuntanyes de Prades», per FrancescBeato, a les 20.30 h a la SEAS

11 maig — Excursió al Cadí (AltUrgell) amb sortida del Parador a les6 h.

1 juny — Excursió a la TossaPlana de Lles (Cerdanya) amb sortidadel Parador a les 7 h.

15 juny — Excursió de cloenda aSant Julià del Mont (Garrotxa), ambsortida del Parador a les 7 h.

MATINALS

13 abril — Excursió matinal deCastellterçol a Sant Feliu de Codinespassant per Sant Julià d’Úixols.

25 maig — Sortida literària sobreel 75è aniversari de la novel·la «Lapunyalada».

15 juny — Excursió de dia senceral Gra de Fajol (Ripollès). Informacióal tel. 93 371 51 98 (vespres).

ALTA MUNTANYA

25 al 27 abril — Excursió al SeilDera Baquo (Vall d’Estòs).

9 al 11 maig — Excursió al Midid’Ossau (Pirineus francesos).

7 al 9 juny — Excursió a la Múnia(circ de Troumouse, Pirineusfrancesos).

ALTA MUNTANYA PER A JOVES

5 i 6 abril — excursió al pic dePeguera (Pallars Sobirà)

XXIX MARXA DE REGULARITAT

El diumenge dia 18 de maigtindrà lloc l’anual Marxa deRegularitat de la SEAS en la qualesperem comptar amb la tevaparticipació.

FOTOGRAFIA DE LA PORTADA

Detall dels companys queapareixen a la fotografia de laportada:

D’esquerra. a dreta i de dalt a baix:1) M.Canals, M.Colom, E.Celma,J.Urpinell i J. Campreciós. 2) J.B.Pi,J.Requena, D:Cardona, O.Grande,R.Iglesias, A.Simó, (?), D.Cardona,M.Figueras i A.Cortès. 3) L.Camps,M.Fontova, A.Ruiz, F.Castillo i P.Orriols.


EDITORIAL

A L’ATENEU NO LI SURTENELS NÚMEROS

En la darrera assemblea generalde l’Ateneu, celebrada el passat 25 degener, va quedar clar que caliaincrementar els ingressos de l’entitatper poder fer front a les despesesfixes, necessàries i imprescindiblesper mantenir obertes les portes.

El pressupost per a l’any 2003valora aquestes despeses defuncionament a l’entorn de 100.000euros, per contra els ingressosprevistos, mantenint les quotes desoci actuals, només arribarien als84.000 euros. Cal, doncs, aconseguirun mínim de 16.000 euros més pertancar l’exercici sense dèficit.

L’assemblea va entendre que ésdel tot impossible pretendre ferquadrar el pressupost nomésaugmentant les quotes dels socis,(això significaria duplicar l’importd’aquestes), pel perill de baixes quepodria suposar. Deixant de banda laincògnita de l’explotació del bar-restaurant amb el qual es confiaobtenir uns beneficis reals superiorsals previstos, l’única forma d’acon-seguir uns majors ingressos noméspot venir de les aportacions de lesdiverses seccions de l’Ateneu.

Així ha estat fins ara. La Junta haresolt la manca de liquiditat del’Ateneu bàsicament utilitzant partde les subvencions municipals

destinades a les seccions. Aquestess’han hagut de conformar i sobre-viure reduint les seves despeses iinversions. I no ens queixem que hagiestat així, sinó de la manca de criterien la quantia i esforç econòmic queaixò ha suposat a cada secció.

És imprescindible que Juntacentral i seccions treballin, tal com vaacordar l’assemblea, a trobar solu-cions viables i justes per a tothom.És un absurd l’existència d’unaentitat, com és el cas de l’Ateneu,plena de seccions amb una granactivitat i unes finances sanejadesmentre que l’Ateneu passa dificultatsper pagar els rebuts del llum i l’aigua;tots som Ateneu i entre tots hem defer front a les despeses generals dela casa. Les aportacions de cadasecció hauran de tenir en compte lesquantitats que per diferentsconceptes aquestes ja donen a lajunta, la superfície de la casa queocupen i l’import dels pressupostosque belluguen.

No faltarà treball per cercar lafórmula idònia però cal que ens hiposem de seguida, la situació actualés insostenible. El futur de l’Ateneuestà en joc.


VIURE EL MÓN

SIERRA DE ARACENA(Huelva)

Agustí Revilla

El Parc Natural “Sierra deAracena y Picos de Aroche” estàsituat al nord de la província deHuelva a l’extrem occidental deSierra Morena; limita al nord amb laprovíncia de Badajoz, al sud i a l’estamb la província de Sevilla i a l’oestamb Portugal. Fou declarat ParcNatural l’any 1989 sobre una vastasuperfície de prop de dues-centes milhectàrees que es reparteixen en vint-i-vuit termes municipals i en la qualviuen més de quaranta mil persones.És una zona muntanyosa amb serresalineades en direcció nord-oest —sudest, on, tot i que alguns cimsarriben als mil metres, l’alçadamitjana ronda els sis-cents. Larelativa proximitat a l’Atlànticd’aquesta barrera muntanyosaprovoca un règim de plugessuperiors al de les comarqueslimítrofes, i les seves aigües sóncanalitzades a través de nombrososbarrancs, rierols, i riberes cap als riusGuadiana, Guadalquivir i Odiel.

FLORA I FAUNA

Aquesta és una zona de climamediterrani on l’estiu és molt sec; lavegetació, doncs, presenta nombro-

ses adaptacions per a estalviar almàxim l’aigua en aquesta estació,clarament l’època més dura per a lavida en aquestes latituds. La floracompta amb diferents elements típicsdel bosc mediterrani, És l’alzinar lacomunitat vegetal dominant, elementprincipal del paisatge de devesa,resultat de l’aclariment del boscoriginal realitzat per l’home perquèel seu bestiar pugui fer el milloraprofitament dels fruits i de lespastures. Però la formació boscosaque crida més l’atenció són lessureres (alcornoques), en masses pureso barrejades amb les alzines formantdeveses mixtes.

Pel que fa a la fauna hem de dirque resulta molt variada i abundantamb espècies tan interessants com ellinx ibèric, el voltor negre, el gatmesquer i l’esparver, aquest últimparticularment freqüent en pobles iciutats. Però els animals que més esveuen són els porcs ibèrics i els torosde lídia.

ECONOMIA

La població viu molt repartida ennombrosos pobles i llogarrets que esconcentren sobretot en la zonameridional, tot i que existeix tambéuna altra banda significativa al nord,en el límit amb Extremadura, ambuna faixa ampla entre ambdues moltmés despoblada. La major part dels


habitants viuen directament de laramaderia en règim extensiu,destacant el porcí i el boví. També del’agricultura, però menys que tempsenrere, principalment de l’olivera idel castanyer, que configuren unapart important del paisatge serrà.Com a producte forestal característicdestaca el suro, escorça que s’extreude la surera cada nou anys. És a mésuna àrea amb una creixentimportància apícola i micològica.

L’explotació del porc ibèric(pernil i embotits) és una de lesprincipals fonts d’ingressosd’aquesta comarca, amb factoriescentralitzades al voltant del poble deJabugo. La denominació d’origenJABUGO és avui coneguda arreu del

món.La riquesa del seu patrimoni

natural i cultural unit a la bonacomunicació amb nuclis importantsde població com ara Huelva i Sevilla,fan que el turisme sigui una activitatque cada any aporta més guanys a lacomarca, que veu com s’incrementadia a dia la seva capacitat hotelera imillora la qualitat de la sevagastronomia.

Aquestes serres ofereixen alvisitant moltes possibilitats d’esbarjo,tant des del punt de vista arqueològic(principalment pels seus monumentsmudèjars), com des del punt de vistaecològic seguint els camins de petit igran recorregut. Descriurem acontinuació les dues rutes que

Linares de la Sierra


nosaltres vàrem fer el divendres 30de novembre i el dissabte 1 dedesembre de 2001.

RUTA TURÍSTICA

Aracena, Alájar, Almonáster la Real,Aroche, Jabugo

Ruta per a fer amb automòbil igaudir del paisatge de la serra, del’arquitectura, del tipisme i de lagastronomia dels pobles de lacomarca.

ARACENA

La localitat d’Aracena potconsiderar-se el centre neuràlgic dela comarca i, al mateix temps, delparc natural. És un nus de comu-nicacions important: hi conflueixenles carreteres de Sevilla, Huelva,Badajoz i Portugal. Està situada a lesfaldes de dos turons; els seus carrers,per tant, són costeruts i ambpendents. Dalt d’un turó es troba elcastell, d’origen almohade. Baixantdel castell ens trobem amb la bonicaplaza Alta, on es troba el singularedifici del Cabildo, del s XV,antigament casa consistorial i avuiCentre de Visitants del Parc Natural,amb una exposició permanent obertaal públic, sobre la relació entre l’homei el medi en aquest espai natural, amés d’altres exposicions temporalssobre pintura i fotografia. Ben a propes troba l’Església de Nuestra Señorade la Asunción, edifici renaixentista

molt gran, sembla una catedral.L’edifici de l’Ajuntament estàrenovat i és interessant la sevadecoració interior amb rajoles(azulejos); hi ha una placa en la qualel consistori declara a la població “lamuy culta ciudad de Aracena”.L’atractiu més turístic del poble és,però, La Cueva de las Maravillas,ubicada dintre del casc urbà, sota elcastell; és una caverna subterrània deformació calcària amb estalactites iestalagmites, amb 1200 metres derecorregut durant el qual es visitendotze salons i sis llacs. Aracena tébotigues de tota mena, bars,restaurants i hotels; és un centreturístic important i hi ha molta vida.També té una plaça de toros, comgairebé tots els pobles de la comarca.Vàrem entrar a prendre un refresc alCasino, un local acollidor per alssocis, però una mica antiquat des delnostre punt de vista.

ALAJAR

El principal atractiu turísticd’Alajar és l’ermita de NuestraSeñora de los Angeles, situada daltd’un turó anomenat Peña de AriasMontano (conseller del Rei Felip II).La penya és un magnífic miradornatural sobre el poble i la comarca.El turó és de característiquescalcàries, erosionat per fenòmenscàrstics, cosa que es tradueix enl’existència de nombroses coves,algunes de les quals tenen accés pels


miradors existents al costat de lapròpia ermita. Al santuari hi ha unaimatge daurada de la verge, vergeque està “en projecte de sercoronada”. Prop del santuari hi haunes botigues on venen formatges,licors, i tota mena d’herbes remeieres;però a l’esplanada hi havia tambéunes venedores ambulants cridantles meravelles de les seves nous icastanyes, i els seus crits tenien èxit,perquè la gent dels autocars queanaven arribant els compraven mésque no pas a les de les botigues.

ALMONÁSTER LA REAL

Almonáster la Real és un poblegran i amb vida. Dalt d’un turó hi haun recinte emmurallat dins el qual estroba una església-mesquita, petita,acollidora i ben conservada. Elcampanar és l’antic minaret; al seu

costat hi ha una plaça de toros. Encertes ocasions la mesquita és un llocde culte per a la població musulmanade la zona i la plaça de toros esconverteix aleshores en basar. Lesfaçanes de les cases del poble sónblanques i els carrers estan molt nets.A les carnisseries del poble venenpernils i embotits amb denominaciód’origen IBÉRICO DE BELLOTAJABUGO.

AROCHE

Aroche està dalt d’un turó i elsseus carrers són costeruts; ens vacridar l’atenció uns estenedors deroba que consistien en unes cordesque anaven d’una banda a l’altra delcarrer i que es podien mouremitjançant unes politges per estendrei recollir la roba. Algunes cases tenenunes finestres pintades amb gust i

Porcs ibèrics pasturant a una devesa de Linares de la Sierra


decorades amb reixes artísticamentforjades. Aroche té un castell i unaesglésia al campanar de la qual duescigonyes lluïen llurs esveltes figures.En un bar vàrem dinar “platosserranos” la base dels quals la carnde porc ibèric. Al nord-oest del poble,molt a prop de Portugal, es trobal’embassament d’Aroche i Los Picosde Aroche, en un paisatge cobert demoltes hectàrees d’estepes (jarales).En aquesta zona també hi ha extensesdeveses on pasturen toros de lídiasota superbes sureres.

JABUGO

El poble de Jabugo sembla dedicattotalment a la cura i venda de pernils:naus, cellers, botigues, bars,restaurants, camions… tot semblamonogràfic; la plaça major del pobles’anomena “Plaza del Jamón”.L’urbanisme del poble no està tancuidat com en els altres pobles de laSerra; les façanes no són tanblanques, els carrers no estan tannets; és una llàstima en una comarcaon sembla que tots els pobles estiguinen constant competició per estar mésblancs, més polits, més nets, méscuidats.

RUTA ECOLÒGICA

Aracena, Linares de la Sierra, LosMarines, Aracena

El Patronat Provincial de Turismede Huelva edita un mapa amb molts

itineraris per la serra d’Aracena; perla comarca passen quatre senders degran recorregut (GR) i divuit de petitrecorregut (PR).

D’Aracena surt un camí (PR A-48) de 5 km fins a Linares de la Sierra;el principal ecosistema que trobem ésla DEVESA: sureres (alcornoques) ialzines. A les deveses pasturen elsporcs ibèrics que es crien en estatsemisalvatge, menjant aglans, peròtambé pinso. Linares de la Sierra téuna bonica plaça amb un safareig iuna font d’aigua fresca que bevemamb goig, perquè estàvem asse-degats per la calor. La plaça major delpoble és arrodonida i amb graderiesals costats; és una plaça de torossense portes, però quan s’ha decelebrar la corrida, per Sant Joan, leshi posen.

Sortim de Linares de la Sierra iprenem un camí (PR A-39) de 4quilòmetres cap al poble de LosMarines; l’itinerari passa per un coll,el Alto del Chorro; abans d’arribar alcoll passem per la solana on trobemestepes (jaras), oliveres, alzines iromaní mascle (cantuesos); un coppassat el Alto del Chorro, a l’obaga,la vegetació canvia: sureres, rourevalencià (quejigos), mareselva,falgueres i castanyers. Aquest tramde camí el vàrem fer al migdia i feiamolta calor. Dinem a Los Marines,petit poble amb façanes blanques,una acollidora plaça i una bonicaesglésia.


Després de dinar emprenguéremla tornada des de Los Marines fins aAracena; seguim el GR 41-3, un tramde 6 quilòmetres per camí planer. Lavegetació principal la formavenmilers i milers de castanyers queencara conservaven algunes fulles decolor groc vermellós, però les fullescaigudes formaven una immensacatifa al llarg i ample de molteshectàrees; com que la zona erahumida hi creixien multitud defalgueres. Hi veiérem molts porcsnegres, ramats d’ovelles, i ramats devaques. Arribàrem a Aracena alcapvespre quan el sol començava aamagar-se.

ALTRES PROPOSTES

Disposant de més dies hom potfer rutes combinades turístico-

ecològiques; heus aquí algunssuggeriments: des d’Aracena fins al’embassament pel camí del Rebollar;des del poble d’Alajar fins a l’ermitade San Bartolomé; des d’Alajar aCortelazor passant per Fuente-heridos i el cerro del Palancar; des deSanta Ana la Real fins a los Chorrosde Ollancros; de Cortelazor a CharcoMalo.

La temperatura d’aquests dies eramolt agradable, entre 15 i 17 graus;tot i que al migdia podia ser més altaperquè tots els dies eren assolellats.Però a la nit refrescava molt i aug-mentava la humitat; a l’hotel onestàvem allotjats hi havia una salaamb una llar de foc sempre encesa,el que feia més agradable l’estança iel descans.


ACTIVITATS

L’ARXIU D’EXCURSIONSDE LA SEAS

Daniel Cardona

El GERP en plena ebullició.Coneixement del Prepirineu

El 1974 continua essent d’altaactivitat. Destaquen el GERP amb elJosep Nicolàs, Miquel Angel Reñé id’altres a la cova de la Fou de Bor ala Cerdanya o la Cueva Nueva deVillanúa amb el Juli Ochoa junt ambuns amics del SIRE. Destaquen enaquest any les fitxes d’anar aaprendre a esquiar al Port delCompte amb la idea de fer esquí demuntanya, i el curset d’escalada del’ENAM als cingles del Bertí iMontserrat que fan el FrancescCastillo i en Daniel Cardona. Esconeix el Prepirineu català mitjançantuna excursió al congost de Mont-rebei i al Montsec d’Ares, ques’amplià l’any següent al Montsec deRúbies (amb cotxes particulars) i a laserra de Sant Mamet. Abans, el 1972,havíem descobert el Boumort on vatornar al 1973 un altre grup.

L’Encantat Petit, el cursetd’autocar, canó d’Añisclo iprimera sortida als Alps

La primera sortida dita

“d’autocar” del curset “La terra, elpaisatge i l’home”, va tenir lloc alfebrer del 1975. A Orís iniciaren unesexcursions que, a hores d’ara, sónencara ben vives. També durant laSetmana Santa es prepara elcampament de la secció infantil aBeget i on s’informa dels nois i noiesque la formaven amb els monitorsDolors Cardona, Pere Aceitón,Montse Farràs i Joan Castaño.Marcel·lí Camats i Daniel Cardonaomplen la fitxa de la primera part dela travessia pirenaica d’Irún a Salardúen 29 dies. També destaca aquest anyles primeres excursions d’altamuntanya de la tercera fornada de lasecció infantil (Oleguer i MarcMasjuán, Pilar Cubells, Rafael i JosepMartí, Carles Obiols, etc.) acom-panyats per la Dolors Cardona, PereAceitón i l’Enric Oliveres.

Una sortida que està molt benressenyada és l’ascensió del’Encantat Petit feta del 17,18 i 19 demaig per la bretxa Brulle on esdescriu “pujant per la canal de labretxa Brulle hi ha un petit accidentdel Pere Pascual en caure-li unapedra al cap que per sort sols va seruna petita ferida que ens va ferdubtar de seguir o no. Arribem al’Encantat Petit a les cinc de la tarda,havíem sortit de Sant Maurici a les 8del matí!”. Hi eren: David Garcia;Pere Orriols, Miquel Reverter, PerePascual, Felip Linares, Pere Aceitón


i Daniel Cardona.De la mà d’en Pere Solans de

Montargull (la Noguera) hi ha tresfitxes de la serra de Sant Mamet (laNoguera), la vall de Santa Magdalena(Alt Urgell) i la pujada al Mirapallars(Montsec) que es va fer conjuntamentamb amics del Centre Excursionistade Tàrrega

El 1976 destaca la primeraexcursió de la SEAS al canó d’Añiscloper Marisa i Laura León, DolorsCardona, Pere Aceitón, Fina Faneca,Enric Oliveres, Paco? , Pere Orriols iAlbert Cortès. S’amplien elsconeixements del Prepirineu visitantla serra d’Aubenç i Sant Honorat (Alt

Urgell). Com un acte de celebraciódel centenari del CEC, doscomponents de la secció pugen alCanigó seguint el relat de Pere elGran des de Vallmanya. Però, sensdubte, potser el fet més important fouel quart campament d’alta muntanyaal poble de Sarre a prop d’Aosta(Itàlia). Ascensions al Ciarforon,Gran Paradiso i la Grívola. La fitxaexplica dia per dia l’activitatrealitzada i ens recorda que vàremaixecar-nos a les 2 del matí perquè elguarda ens va dir que la Grívolal’havíem de fer abans de les 10 delmatí per la caiguda de pedres.Assistents: M.Sala, M.Gómez,

A la font del Briançó (1966). D’esq. a dret: F.Fàbregas, J.Malaret, F.Mascarell,A.Simó, A.Malaret, F.Planas, L. Crusellas, F. Homedes, J. Farràs, D. Lleixà iM.Ripoll


P.Pascual, F.Garrigós, M.Marzo,M.Camats, J Campreciós, J.Gironès,J.Villanueva, F.Linares i D.Cardona.

La decadència de la mà de lesllibertats polítiques

Sorprenentment, el 1977 no hi hacap fitxa feta i el 1978 hi ha fitxessobre l’activitat feta per l’EnricOliveras i l’Isaïes Bravo, la de Rafaeli Josep Martí, la de Santi Martí alMontseny, una del Taga, un cursetd’excursionisme i un d’iniciació al’alta muntanya que organitzà laSEAS amb 23 assistents. Hi ha duesfitxes que expliquen les sortidesrealitzades a la Setmana Santa del

1978 (del 23 al 27 de març). Laprimera la fan en Josep M. Grau i enFrancesc Juárez a l’olla de Núria,pujant al Noufonts, Finestrelles iPuigmal on es destaca com ha pujatla vida, els viatges (cremallera inclòs640 ptes!) i els refugis (75 ptes. perdia). La segona excursió la vamrealitzar el Marcel·lí Camats, el JoanCampreciós i el Daniel Cardona, alsPorts de Beseit seguint la guia delsgermans Brull (UEC Tortosa),seguint el següent itinerari: Prat deComte – Paüls – ermita de Sant Roc– refugi de les Clotes – Montcaro –Beceit. El pressupost amb viatges ifondes fou de:2.400 ptes. Horaris: 20h.30 min. En els detalls es nota que

A la Punta Harlé (1973). D’esquerra.a dreta: P.Pascual, D.Garcia, J.Campreciós,M. Fuentes, J.Franco, D.Cardona, M.Pia, F.Garrigós, A.Cortès, D.Cardona,F.Linares i F.Castillo.


bufava el vent d’Aragó o “cierzo”amb ventades de 100 a 110 Km/h(personalment vaig perdre lesulleres).

... a manera de conclusió

Dues-centes cinquanta-vuit fitxesseparen els anys 1964 al 1978. Moltessortides no es varen ressenyar itrobem a faltar les primeres sortidesd’esquí de muntanya, entre d’altres.La idea de Fulgenci Baños, duta aterme per Jordi Gironès, d’apuntarl’excursió realitzada va servir-nos amolts (horaris, llocs per anar a dor-mir, preus, etc.), així es van repetint

excursions sempre fetes per grupsdiferents. En aquesta comunicaciógeneracional “la fitxa” recordava laveritat, sobretot en horaris. Es varenacabar durant la crisi més forta queha tingut la nostra secció, una crisique ens ha d’alegrar, perquè vinguéarrel de les llibertats polítiques quanforça companys joves deixaren laSEAS per iniciar els somnis dellibertat en els partits polítics la qualcosa feu que la SEAS se’n ressentís.Ara potser ens queda passar aquestesfitxes a una base de dades per noperdre-les, perquè hi ha una part dela història de la SEAS en aquestapetita i vella capsa verda.

Al cim del Comabona (1975). D’esquerra a dreta i drets:J.Malaret, O.Grande, J.Garcia, P.Gómez, F.Garrigós, M.Camats,

J.Campreciós, R.Malaret, F.Linares. Asseguts: L.Mestres, M.Mayo,D.Garcia,D.Cardona, T.Reverter, P.Aceiton, M. Mancha i F.Castillo.


INFORMACIÓ DE LA SEAS

ASSEMBLEA GENERAL 2003

El proppassat dia 1 de febrer vatenir lloc l’Assemblea General anualde la SEAS amb l’assistència de 37socis, 3 més que l’any anterior.

Després de revisar breumentl’acta de l’anterior assemblea es vafer l’acostumada revisió de lesactivitats fetes, les quals segueixenessent força nombroses si bé vatornar a aparèixer la semprepreocupant manca de relleu pel quefa a gent jove. Tot i que en FelipLinares va confirmar la continuïtat deles sortides d’alta muntanyadirigides a joves, les nombrosesintervencions van conduir a l’opor-tunitat de crear una «secció de joves»oberta a tot tipus d’iniciativa dirigidaa aquest col·lectiu per reforçar-hoalhora que es demanava que es fessinnous contactes amb les altres entitatsjoves del poble. Finalment l’assem-blea va considerar la necessitat deformar una comissió que treballésconjuntament amb la Junta perestudiar el tema més a fons. Es vanoferir els companys Dolors Cardona,Felip Linares, Daniel Cardona i JosepMaria Rius.

L’apartat econòmic també vagenerar força participació en saber-se que tot i que hi ha hagut unbenefici de 550,21 euros i que elcompte de tresoreria dóna un balançpositiu de 2.236,74 euros, només

disposem de 680,55 euros perquèseguim sense poder disposar, demoment, dels 1.556,19 euros que ensdeu l’Ateneu a causa dels problemeseconòmics que segueix havent-hi acausa dels impagaments delsanteriors llogaters del cafè.

Es va comentar la decisió presa ala darrera assemblea de l’Ateneusobre la necessitat d’aconseguir queles seccions augmentin la sevacontribució econòmica, la qual cosava ser entesa pels assistents ifinalment es va decidir augmentar lesquotes, tant per poder atendreaquesta necessitat com per recuperarl’augment del cost de la vida. Aquestdarrer augment s’ha decidit fer-hocada any a través de l’assemblea.

Les quotes anuals han quedatestablertes en 31 euros per als socisprotectors, 10 per als que són tambésocis de l’Ateneu, 15,5 per als jubilatsque no són de l’Ateneu i 5 per als quiho són, i 8,8 euros per als infantils.S’ha decidit que l’augment fos menorper als que són socis de l’Ateneu perevitar de gravar-los doble, perquètambé tindran un augment addi-cional com a socis de l’Ateneu.

També es va decidir continuarbuscant subvencions tant per ferfront al cost del butlletí com per altresactivitats, i finalment es va aprovarel pressupost per al 2003 que obligaa continuar en la línia actual decontenció de despeses evitables.


ACORDS DE LA JUNTA

Reunió del 3 de desembrede 2002

—S’informa de la tramesa a laFEEC del programa sobre el cicle deconferències i excursions sobreTalaies Comarcals per tractard’aconseguir-ne una subvenció.

—Els companys que s’enca-rreguen cada any de col·locar elPessebre de la SEAS ens han informatque enguany no va ser possibledeixar-lo al cim del Comabona(Cadí), tal com era previst, a causadel mal temps. Finalment es vacol·locar al cim Blancor, situat a propdel refugi de Prat d’Aguiló, al vessantnord del Cadí.

Reunió del 7 de generde 2003

—Durant la reunió d’avui s’haesmerçat bona part d’ella a prepararl’Assemblea General del proper dia1 de febrer.

—També s’ha comentat força laimportància de la renovació del’actual junta gestora de l’Ateneuperquè doni pas a una de definitivaque pugui fer front als difícils tempsque estem patint a l’Ateneu a causade la situació econòmica provocadaper les ensopegades amb els llogatersdel cafè. Sembla que alguns delsmembres actuals de la gestoraformarien part de la nova candi-

datura, la qual cosa és molt benvalorada.

ALTES DE SOCIS AL 2002

Tot seguit detallem les altes desocis que s’han produït durant el2002:

899 Núria Aceitón Cardona900 Maria Anguera Camós901 Ferran Fosalva Sanjuan902 Laia Èlia Gallego Monfort903 Andrés Gómez Castagnini904 Borja GuijarroUsobiaga905 Arnau Macià Molinero906 Cristina Úbeda Portabella907 Josep Maria Ballart Celis908 Xavier Amadó Buenosvinos909 Josefina Dalmau Isern910 Teodoro Sinche Yupanqui911 Marta Pagès Sala912 Lluís Solé Sugrañes913 Anna Ribé Pont370 Margarida Riera Ramón914 Luzdivina Sánchez García915 Eduardo Bernardo González916 Francesc Ayala Verdú917 Maite Nieto Camps918 Maria Mercè Quer Montull919 Manuel Feixa Lluvià920 Oscar Alfredo Cirilo Lestingi921 Maria Alejandra Veltri Agulló922 Conxita Pallarès Barrio923 Àngel Burniol Cardona924 Vicente Castillo Petite


SEASButlletí de la Secció Excursionista de l’Ateneu SantjustencAny XXXVII, núm. 245

Equip d’edició del butlletí: Daniel Cardona, Jordi Gironès,Antoni Anguera i Ferran de la Fuente (taula de redacció),Jordi Gironès (autoedició), Elisabeth Bart (tramesa)i Josep Nuet (dissenyador de la maqueta).Correcció de textos: Servei Local de Català.

Índex

Amb la col·laboració de:

CISTELLERIA BALLART, Bonavista, 82, tel, 933 71 13 64

DISSENY MOBLES, Creu, 42, tel. 933 7212 52

FLORS LORETO, Creu 66, tel. 933 72 31 03

FORMA CUINA, Creu 54, tel. 934 73 35 59

LLIBRERIA RESSENYA, Creu 54, tel. 933 71 08 43

IMMACULADA AMAT, JUST AMIGÓ, MARCEL·LÍ CAMATS, FRANCESC HOMEDES

Portada: Fotografia de la Secció infantil feta l’any 1969 al santuari deLourdes d’Arenys de MuntCalendari ......................................................................................... 278Editorial: .......................................................................................... 279Sierra de Aracena (Huelva), per Agustí Revilla ................................... 280L’arxiu d’excursions de la SEAS (Part II), per Daniel Cardona .............. 286Assemblea anual de la SEAS............................................................. 290Informació de la SEAS: acords de Junta i socis d’alta al 2002 ........... 291

A L’ATENEU NO LI SURTEN ELS NÚMEROS -...

Documents

Transcript of A L’ATENEU NO LI SURTEN ELS NÚMEROS -...