ACTIVITATS PARROQUIALS - parroquiasantpere.net · sense parar a la Mare del Senyor, a la Reina de...

4
Aquesta confiança plena es converteix en alegria, vida i desig de ser millor del que soc. La consciència, moltes vegades intranquil·la i, fins i tot, turmentada, recupera un estat íntim de pau, de serenor i d’estabilitat emocional. Precisament per això aquest Sagrament esdevé profundament humà. L’home i la dona, a més de sentir la necessi- tat d’ésser estimats, també senten la necessitat d’ésser reconciliats. El penitent ha d’experimentar, a través del confes- sor, la bondat entranyable i l’amor misericordiós del Pare del Cel. Això no significa -tots ho entenem bé- una actitud de permissibilitat o de relativisme moral. Un pare o una mare que estimen de debò el fill, han de ser molt comprensius i benignes, alhora que exigents en les coses que són importants. Moltes vegades aquest Sagrament deriva en un diàleg espiritual i en una ajuda, orientació i recon- fort del penitent. Per això, entre d’altres raons, l’Església determina que la Confessió ha de ser individual. El sacerdot no està autoritzat a admi- nistrar aquest Sagrament amb altres formes d’ab- solució que no sigui la individual. Cal un esforç interior per a veure, en el moment de rebre el Perdó de Déu, la imatge de Jesús da- vant el pecador: la Magdalena, la dona adúltera, el paralític, Zaqueu, el bon lladre, el mateix Pere des- prés de les negacions. Aquella mà alçada cap al Cel com a signe de recon- ciliació de l’home caigut amb el bon Pare Déu i aquelles paraules que ressonen com a vingudes del més enllà: “En el Cel hi ha més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per no- ranta-nou justos que no necessiten convertir-se” Mn. Josep Ma MARTÍ i LÓPEZ , Rector Definir una cosa és un exercici difícil atès que sig- nifica condensar en poques paraules una realitat més complexa. Tots sabem què és el sagrament de la Penitència o Confessió, però... ¿com trans- metre el que és viu i s’experimenta quan rebem aquest Sagrament? Jo ho resumiria breument d’aquesta manera: “Deixar-se estimar”. Hem contemplat, més d’una vegada, un infant, bressolat a la falda de la mare, cercant les seves carícies i tendreses. És precisament això el que nosaltres busquem quan, de genolls, demanem el perdó de Déu. En aquell moment, sentim amb tota la força, l’escalf amorós del Pare Déu que ens diu: “Fill meu, tot està perdonat”. I penso que no cerquem pas aquest escalf arbitrà- riament, sinó perquè el necessitem! Totes les persones que són conscients de les se- ves imperfeccions i pecats, necessiten sentir-se estimades i perdonades... només l’autosuficient i l’orgullós creu que no té necessitat d’ésser esti- mat i, en conseqüència, d’ésser perdonat: per ai- xò, aquesta actitud prepotent, que ens destrueix íntimament, és radicalment contrària a la fe cristi- ana, que té com a condició indispensable la humi- litat. El Sagrament de la Confessió suposa un acte molt autèntic de sinceritat: em reconec “tal com sóc”. Però, alhora, un acte de gran confiança: “Reconec Déu tal com és i com se m’ha revelat en Jesucrist”. Llavors el reconeixement de la meva indignitat i del meu pecat es fonen en el reconeixement de la infinita bondat de Déu... el mal passa a segon ter- me, i l’amor diví és el que preval per damunt de tot.

Transcript of ACTIVITATS PARROQUIALS - parroquiasantpere.net · sense parar a la Mare del Senyor, a la Reina de...

Aquesta confiança plena es converteix en alegria, vida i desig de ser millor del que soc.

La consciència, moltes vegades intranquil·la i, fins i tot, turmentada, recupera un estat íntim de pau, de serenor i d’estabilitat emocional. Precisament per això aquest Sagrament esdevé profundament humà. L’home i la dona, a més de sentir la necessi-tat d’ésser estimats, també senten la necessitat d’ésser reconciliats.

El penitent ha d’experimentar, a través del confes-sor, la bondat entranyable i l’amor misericordiós del Pare del Cel.

Això no significa -tots ho entenem bé- una actitud de permissibilitat o de relativisme moral. Un pare o una mare que estimen de debò el fill, han de ser molt comprensius i benignes, alhora que exigents en les coses que són importants.

Moltes vegades aquest Sagrament deriva en un diàleg espiritual i en una ajuda, orientació i recon-fort del penitent. Per això, entre d’altres raons, l’Església determina que la Confessió ha de ser individual. El sacerdot no està autoritzat a admi-nistrar aquest Sagrament amb altres formes d’ab-solució que no sigui la individual.

Cal un esforç interior per a veure, en el moment de rebre el Perdó de Déu, la imatge de Jesús da-vant el pecador: la Magdalena, la dona adúltera, el paralític, Zaqueu, el bon lladre, el mateix Pere des-prés de les negacions.

Aquella mà alçada cap al Cel com a signe de recon-ciliació de l’home caigut amb el bon Pare Déu i aquelles paraules que ressonen com a vingudes del més enllà: “En el Cel hi ha més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per no-ranta-nou justos que no necessiten convertir-se”

Mn. Josep Ma MARTÍ i LÓPEZ , Rector

Definir una cosa és un exercici difícil atès que sig-nifica condensar en poques paraules una realitat més complexa. Tots sabem què és el sagrament de la Penitència o Confessió, però... ¿com trans-metre el que és viu i s’experimenta quan rebem aquest Sagrament? Jo ho resumiria breument d’aquesta manera: “Deixar-se estimar”.

Hem contemplat, més d’una vegada, un infant, bressolat a la falda de la mare, cercant les seves carícies i tendreses.

És precisament això el que nosaltres busquem quan, de genolls, demanem el perdó de Déu. En aquell moment, sentim amb tota la força, l’escalf amorós del Pare Déu que ens diu: “Fill meu, tot està perdonat”.

I penso que no cerquem pas aquest escalf arbitrà-riament, sinó perquè el necessitem!

Totes les persones que són conscients de les se-ves imperfeccions i pecats, necessiten sentir-se estimades i perdonades... només l’autosuficient i l’orgullós creu que no té necessitat d’ésser esti-mat i, en conseqüència, d’ésser perdonat: per ai-xò, aquesta actitud prepotent, que ens destrueix íntimament, és radicalment contrària a la fe cristi-ana, que té com a condició indispensable la humi-litat.

El Sagrament de la Confessió suposa un acte molt autèntic de sinceritat: em reconec “tal com sóc”. Però, alhora, un acte de gran confiança: “Reconec Déu tal com és i com se m’ha revelat en Jesucrist”.

Llavors el reconeixement de la meva indignitat i del meu pecat es fonen en el reconeixement de la infinita bondat de Déu... el mal passa a segon ter-me, i l’amor diví és el que preval per damunt de tot.

ACTIVITATS PARROQUIALS

CONFESSIONS

DILLUNS, 12 de FEBRER: de dos quarts de 7 de la tarda a les 7 (18.30–19h), i sempre que ho de-manem al sacerdot.

Quan ens confessem ens obrim a l’amor infinit

de Déu que ens estima fins a donar la vida, en una creu, per tots nosaltres.

PREGÀRIA MARIANA DEL ROSARI DIMARTS, 13 de FEBRER i DIJOUS, 15: a dos quarts de 7 de la tarda (18.30h).

Quan resem el Rosari ens unim a la multitud dels àngels, dels màrtirs i de tots els sants que lloen sense parar a la Mare del Senyor, a la Reina de

l’univers, a la poderosa advocada i intercessora de tots els homes.

DILLUNS, 12 DE FEBRER: SANTA EULÀLIA, VERGE I MÀRTIR, PATRONA DE LA CIUTAT DE BARCELONA En la cripta que hi ha sota l’altar major de la catedral de Barcelona, i en un majestuós sarcòfag, tallat en alabastre per un artista pisà, venerem les relíquies de santa Eulàlia. Aquesta santa té un culte constant a Barcelona, des de temps molt antics. Segons la tradició, Eulàlia era una nena, educada en la fe cristiana, que vivia a les afores de Barcelona (el que avui és el barri de Sarrià) i que només amb tretze anys va ser cruelment tortu-rada fins a ser crucificada, en temps de l’emperador Dioclecià (finals del segle III), per mantenir-se fidel a la seva fe cristiana. Per aquest motiu, a més de la Missa habitual de les 7 de la tarda, en celebrarem una altra a les 12 del migdia.

DIMECRES 14 DE FEBRER: DIMECRES DE CENDRA

C O M E N C E M L A Q U A R E S M A El poble d’Israel va caminar molts anys pel desert amb l’esperança d’arribar un dia a la terra que el Se-nyor li havia promès, la terra que raja llet i mel. A nosaltres també se’ns convida a fer camí pel desert a l’espera del Dia de la Resurrecció, la llum, Jesucrist victoriós sobre la mort, sobre el mal, sobre la foscor que entenebreix sovint la nostra vida. Celebrarem l’Eucaristia a les 12 del migdia, a les 17.30h (amb la catequesi) i a les 7 de la tarda (19h)

En totes elles beneirem i imposarem la CENDRA a fi de recordar-nos la necessitat que tenim de CONVERSIÓ.

VIA CRUCIS

DIVENDRES, 16 de FEBRER: a un quart de 7 de la tarda (18.15h): com és habitual tots els DIVENDRES de QUARESMA, farem l’exercici pietós del VIA CRUCIS a fi de recordar i acompanyar al Senyor en el seu camí dolorós cap al Calvari.

PREGÀRIA-ADORACIÓ QUARESMAL

DISSABTE, 17 DE FEBRER,

a les 6 de la tarda. Mitja hora de pregària en comu-nitat i adoració eucarística da-vant del Santíssim Sagrament.

PRIMERA TROBADA QUARESMAL QUI ÉS EL TEU PROÏSME? CRIDATS A SER

COMPANYS DE CAMÍ DELS MIGRANTS DISSABTE, 17 DE FEBRER, a dos quarts de 7 de la tarda (18.30h) Un espai per compartir en comunitat al voltant de la paràbola del bon samarità, centrada en la realitat del migrants i refugiats.

CUARESMA 2018: ¿QUIÉN ES TU PRÓJIMO?

LLAMADOS A SER COMPAÑEROS EN EL CAMINO

CARITAS PARROQUIAL MIÉRCOLES, 14 de FEBRERO: de 5 a 7 de la tarde (17–19h): El despacho de Caritas permanecerá abierto con la finalidad de atender a las personas que acudan para pedir alguna ayuda. Además, el Dr. Pere Martínez atenderá a los que necesiten alguna orientación médica, personal o psicológica.

CATEQUESIS - MEJ MIÉRCOLES, 14 de FEBRERO: a las 5 y media de la tarde (17,30h): CELEBRACIÓN DEL MIÉR-COLES DE CENIZA para todos los niños y niñas del MEJ. DOMINGO, 18 de FEBRERO: a las 11 de la ma-ñana: ESTUDIO DEL EVANGELIO: comentare-mos el Evangelio que luego escucharemos en la Misa de las 12, a fin de entenderlo mejor y vivirlo en la vida de cada día.

INFORMACIÓ DELS GRUPS

“La Cuaresma es el tiempo propicio para renovarse en el encuentro con Cristo vivo en su Palabra, en los sacramentos y en el prójimo” (Papa Francisco) A través de la ORACIÓN, encontramos a Cristo en nuestra vida y en cada miembro de nuestra familia humana. A través del AYUNO encontramos los obstáculos que nos impiden servir a Dios y a nuestro prójimo. A través de los DONATIVOS encontramos el amor de Dios y los compartimos con nuestros hermanos y hermanas necesitados. LLAMADOS A SER COMPAÑEROS EN EL CAMINO La Cuaresma es un tiempo de ENCUENTRO. Es un tiempo para reflexionar sobre nuestras relaciones con nosotros mismos, nuestros prójimos y nuestro Dios. Es un tiempo de preparación y transformación; no sólo nos provee una oportunidad de profundizar y enriquecer nuestra fe como familia y comunidad católica, sin también para apoyar a nuestros hermanos y hermanas más necesitados. La Parroquia nos ofrecerá esta Cuaresma un programa de fe en acción, a través del cual compartiremos historias de personas y comunidades en Irak, Nicaragua, Burkina Faso y otros lugares de todo el mundo. Cada viernes se nos invitará a comer comidas sencillas de estos países, sin carne. Y a través de las his-torias, aprenderemos acerca de los principio de la doctrina social de la Iglesia y cómo podemos ponerlos en acción durante la Cuaresma y más allá. Reflexionaremos sobre cómo un encuentro con nuestro próji-mo puede ser transformador. Veremos cómo nuestras oraciones, ayuno y donativos pueden ayudar a cambiar vidas. Esta Cuaresma la Parroquia te invita a ti y a tu familia a acompañar al buen samaritano, a reflexionar so-bre la pregunta ¿Quién es mi prójimo? Muchos de nuestros prójimos están en movimiento –migrantes, refugiados, personas desplazadas y ca-minantes-. El buen samaritano –un caminante, alguien en movimiento, nos señala lo que significa encon-trar a un extranjero, acompañar a alguien necesitado y ser un compañero en el camino. Jesús usa esta parábola para inspirar y enseñar a sus discípulos, para mostrarles cómo el amor y cuida-do hacia nuestro prójimo –no importa quiénes son ni dónde viven– contribuye a la creación de una cultu-ra de encuentro. Esta es la respuesta de Jesús a la pregunta ¿Quién es mi prójimo? Esta Cuaresma escuchamos la invitación de Jesús expresada a través de la parábola del buen samarita-no, su invitación a “ir y hacer los mismo”. Con los pilares espirituales de la Cuaresma a nuestra dispo-sición, emprendemos este camino de 40 días. Esta Cuaresma, comprométete a ser un compañero en el camino para tu prójimo –tanto cercano como lejano-.

Edita: Parròquia de Sant Pere de les Puel·les.

Lluís el Piadós, 1 - 08003 Barcelona Tel. 932.680.742

www.parroquiasantpere.net Correu electrònic: [email protected]

Horari de despatx: Dimarts i dijous de 19.30 a 21.00 Horari de Misses: Laborables: 19 h. Dissabtes: 17 h. Diumenges i festius: 12 h. Horari de l’església: De Dilluns a divendres, de 9 a 13 i de 17 a 19.45. Dissabtes de 9 a 13 i de 16.30 a 18.45h. Diumenges, de 11 a 13.15. Festius entre setmana, de 9.30 a 13h

PROGRAMA DE QUARESMA

L’EIX CENTRAL DEL NOSTRE PROGRAMA DE QUARESMA:

LA PARÀBOLA DEL BON SAMARITÀ

LC 10, 25-37

GUARDIOLA DEL COMPARTIR El primer Diumenge de Quares-ma podrem recollir la nostra guar-diola del compartir. Som convi-dats a seguir l’exemple del bon samarità i dedicar els nostres sa-crificis per servir el meu proïsme més necessitat.

LA PREGÀRIA Durant el temps de Quaresma, a través de la pregària, personal i comunitària, som convidats a tro-bar a Crist a la nostra vida i a ca-da membre de la nostra família humana. La Capella del Santíssim, amb Jesús Sagramentat, la Creu a l’entrada de l’església, i la Mare de Déu dels Dolors, que estarà situada també a l’entrada de l’-església, seran espais especials de pregària durant la Quaresma, amb materials específics per ajudar a pregar. Els dissabtes a les 6 de la tarda som cridats a pregar en comuni-tat, davant del Santíssim Sagra-ment.

VIA CRUCIS Els divendres, a un quart de 7

(18.15h) farem l’exercici del VIA CRUCIS, acompanyant al Senyor

en el seu camí cap al Calvari.

DEJUNI I ABSTINÈNCIA El Dejuni consisteix en fer una sol àpat fort durant el dia: Dime-cres de cendra i Divendres Sant. Obliga dels 18 als 59 anys. L’Abstinència consisteix en no menjar carn. Dimecres de Cen-dra, tots els divendres de Quares-ma i Divendres Sant. Obliga a partir dels 14 anys. Amb aquests sacrificis volem in-troduir en la nostra existència el despreniment de l’actitud de con-sum, i que el nostre ésser partici-pi d’un acte en el que reconegui la necessitat de fer obres amb les que reparem el dany ocasionat pels nostres pecats i pel bé de l’església. Per ajudar i conscienciar sobre l’abstinència, oferirem per a cada divendres una senzilla recepta sense carn.

LES CRIDES SETMANALS A SER COMPANYS DE CAMÍ

La Paràbola del bon samarità es concretarà cada setmana en una crida específica a ser companys en el camí, apropant-nos a diver-ses realitats: 17 al 23 de Febrer: MIGRANTS. Vida i dignitat de l’ésser humà. 24 de Febrer al 2 de març: TRE-BALL: Dignitat del treball i drets dels treballadors 3 al 9 de març: POBRESA: Opció preferencial pels pobres 10 al 16 de març: FAMÍLIES NOMBROSES: Comunitat, parti-cipació i família. 17 al 23de març: LLIBERTAT RELIGIOSA. Cristians perseguits

PETITS GRUPS DE REFLEXIÓ i TROBADES DE QUARESMA

Caminar plegats. És l’objectiu dels petits grups de reflexió que durant aquesta quaresma es tro-baran un cop a la setmana a la Parròquia i a diverses cases de fidels del barri. És fàcil! Només has de convidar a unes quantes persones a fer camí plegats. I trobar-vos un dia a la setmana, bé a casa o a la Parròquia. Tenim disponibles els materials per dur a terme aquests petits grups. Demana’ls al Rector! Els que tinguin dificultat per for-mar aquests petits grups, la Par-ròquia n’oferirà un, en forma de TROBADES DE QUARESMA obertes a tothom, cada dissabte de Quaresma, a dos quarts de 7 de la tarda(18.30h)