L’AUTOESTIMA

CONJUNT DE JUDICIS DE VALOR SOBRE UN MATEIX, ES A DIR, ESTIMACIÓ SOBRE LA PRÒPIA VALUA.

Es forma a partir de:• Les pròpies experiències, pensaments i

emocions passades i les seves conseqüències

• I la retroalimentació subministrada pels altres significatius (efecte mirall)

L’AUTOESTIMA

• Té gran influència sobre l’estabilitat emocional i el benestar personal.

• Està lligada a dues necessitats bàsiques de l’èsser humà: – Valer per a qualque cosa– Valer per a qualcu

L’AUTOESTIMA

• Segons el grau de generalitat, es pot parlar de dos tipus d’autoestima:–Específica o situacional–General o caracteriològica.

Les persones amb una bona autoestima

• Tenen confiança en les seves capacitats • Tenen sentit de pertinença a un grup, relacions

socials • Atribució correcta de responsabilitats • Assertivitat i optimisme• Capacitat d'assumir els canvis a la pròpia vida,

sensació de control • Interpretació acurada dels missatges aliens • Sentiment d'ésser estimat, actuant com a factor de

protecció contra sentiments depressius, aïllament…

• Autoconeixement i acceptació de la pròpia personalitat

Una persona amb una baixa autoestima:

Tendrà menys èxit en les tasques que emprèn, ja que no coneix els seus punts forts i no sap aprofitar-los,

Tendirà a desanimar-se amb facilitat i no assumir riscos. Les expectatives negatives acaben condicionant el resultat.

Serà influïble pels demés: Canviarà d’idees i de comportament amb molta freqüència,segons amb qui estigui. El/la manipularan altres persones amb personalitats més fortes.

Eludirà situacions que provoquin estrès: tindrà poca tolerància davant les circumstàncies que li provoquin angoixa, temença, ira, o sensació de desordre.

Es posarà a la defensiva i es frustrarà amb facilitat: serà una persona punxeta, incapaç de rebre crítiques o peticions inesperades, i posarà excuses per justificar el seu comportament.

Culparà els altres de les seves debilitats: tindrà locus de control extern ( no admet els seus errors i/o debilitats i atribueix als demés o a la mala sort la causa de les seves dificultats).

L’autoestima

• El seu excés porta a l‘orgull i, fins i tot, al narcisisme

Els 4 aspectes de l’autoestima

1. VINCULACIÓ: resultat dels vincles amb les persones i que els altres també reconeixen com importants.

2. SINGULARITAT: la persona sent reconeixement i respecte per les qualitats que la fan especial, diferent, única, recolzada per l’aprovació que rep dels altres per aquestes qualitats.

3. PODER: sensació de seguretat, tenint els mitjans, oportunitats i capacitat per modificar les circumstàncies de la seva vida de manera significativa.

4. MODELS O PAUTES: punts de referència vàlids, exemples adequats, humans, filosòfics, polítics i pràctics, que serveixen per consolidar els valors, objectius, ideals i maneres pròpies.

• LES QUATRE CONDICIONS HAN D’ESTAR PRESENTS • TOTES SON IMPORTANTS, I NO HI HA UNA MILLOR QUE UNA

ALTRA • CAL SABER MODIFICAR O AMPLIAR AQUESTS QUATRE

ASPECTES DE L’AUTOESTIMA

Una cultura és un conjunt de comportaments, costums i valors que estableixen les senyes d’identitat de un grup.

La identificació dels adolescents com un grup psicosocial permet parlar d’una cultura adolescent.

LA CULTURA ADOLESCENT

Trets característics de la cultura adolescent:

1. Valoració del cos i culte a la imatge2. Consumisme3. Realitat virtual i realitat virtuosa4. Tolerància o indiferència?5. Felicitat personal i responsabilitat

social

La cultura adolescente

• YouTube - Complot www.tenemosunplan.com - Rexona.avi

• YouTube - PUBLICIDAD AUTOMOTRIZ.avi

EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU

• L’adolescent adquireix el pensament formal, el pensament abstracte.

• Característiques: – OBERTURA AL MÓN D’ALLÒ POSSIBLE– PENSAMENT LÒGIC– POSSIBILITA EL RAONAMENT

HIPOTETICODEDUCTIU– PENSAMENT EGOCÈNTRIC

CONSEQÜÈNCIES DEL DESENVOLPAMENT COGNITIU

• Les utilitzarà en la seva vida quotidiana i li serviran per a entendre's millor a si mateixos, a altres persones, i a les relacions que s'estableixen entre elles.

• Serà capaç de comprendre millor les intencions ocultes dels altres i explicar el seu comportament com producte de la interacció entre les seves capacitats personals i factors situacionals.

• Li permetrà desenvolupar una millor comprensió d'idees socials i polítiques, i avaluar el funcionament de diverses institucions com la família, l'escola, o l'estat.

• És com si acabés de descobrir que la realitat pot ser d'altra forma i per tant pot canviar-se. Això podria explicar el inconformisme o rebel·lia freqüentment observat entre els adolescents.

• També podria justificar el temps que dediquen a pensar sobre si mateixos, sobre els seus sentiments, els seus pensaments i la seva forma de ser. Fins i tot la intel·lectualizació o la cavil·lació sobre els més diversos temes religiosos, polítics o socials, en que nois i noies es veuen embolicats amb freqüència, així com la seva discussió amb els amics, no seria sinó una exercitació o posada en pràctica de les habilitats intel·lectuals recent adquirides.

EL DESENVOLUPAMENT MORAL

• NIVELL 1: PRECONVENCIONAL– ESTADI 1: HETERONOMIA

• 0-5 ANYS• EL BÉ I EL MAL EL DETERMINEN AGENTS

EXTERNS (PARES, PERSONES GRANS, L’ALTRE)

• ACTUEN EN FUNCIÓ DEL PREMI I EL CÀSTIG• HI HA ADULTS QUE ES QUEDEN TOTA LA VIDA

EN AQUEST ESTADI

EL DESENVOLUPAMENT MORAL

• ESTADI 2: EGOISME MUTU– INDIVIDUALISME: 6 A 10-11 ANYS, ESTADI DE LA

INFANTESA– ES DESCOBREIXEN LES REGLES DEL JOC I ES

COMPLEIXEN NO PER RESPECTE ALS ALTRES NI PER POR, SINÓ PER EGOISME.

– LA REGLA BÀSICA D’AQUEST ESTADI ÉS LA LLEI DE TALIÓ: “ULL PER ULL…”

– ELS ADULTS QUE ES QUEDEN EN AQUEST ESTADI: ET RESPECTO SI EM RESPECTES, NO MENTEIXO SI NO EM MENTEIXES…

EL DESENVOLUPAMENT MORAL

• NIVELL 2: CONVENCIONAL– ESTADI 3: EXPECTATIVES INTERPERSONALS

• 11 FINS ALS 20 ANYS• PROPI DE LA PUBERTAT I ADOLESCÈNCIA• ES FA EL QUE S’ESPERA DE NOSALTRES, PERQUÈ

ENS CONSIDERIN “BONS”• ES POT PRODUIR EL CONFLICTE

D’EXPECTATIVES, SI ELS PARES ESPEREN UNA COSA DE L’ADOLESCENT I ELS AMICS UNA ALTRA.

• ELS ADULTS QUE ES QUEDEN EN AQUEST ESTADI, SÓN GENT AGRADABLE, QUE ES FA ESTIMAR, PERÒ QUE ES DEIXA PORTAR PER FACTORS EXTERNS: ELS ALTRES, LA MODA, EL CONSUMISME…

EL DESENVOLUPAMENT MORAL

• ESTADI 4: RESPONSABILITAT I COMPROMÍS– SI ARRIBA ALS 18-20 ANYS O MAI. – COMENÇA L’AUTONOMIA MORAL– ETAPA DE LA RESPONSABILITAT. ES COMPLEIX

AMB L’OBLIGACIÓ NO PER POR, NI PER EGOISME, NI PER QUEDAR BÉ, SINÓ PER RESPONSABILITAT

– L’ADULT FA ALLÒ A QUE UN S’HA COMPROMÈS PERÒ NO MÉS I ES LIMITA AL SEU GRUP, FAMÍLIA I AMICS, LA RESTA NO ÉS RESPONSABILITAT SEVA.

EL DESENVOLUPAMENT MORAL

• NIVELL 3: POSTCONVENCIONAL– ESTADI 5: TOTHOM TÉ DRETS

• CONTRACTE SOCIAL: SI ARRIBA ALS 20/30 ANYS O MAI.

• EN AQUEST ESTADI, ES PENSA I DEFENSA ELS DRETS BÀSICS DE TOTS ELS ÉSSERS HUMANS.

EL DESENVOLUPAMENT MORAL

• ESTADI 6: TOTS SOM IGUALS– PRINCIPIS ÈTICS UNIVERSALS– S’HI ARRIBA ENTRE ELS 20/30 ANYS O

MAI– FAIG A L’ALTRE EL QUE VULL PER MI– ES L’ESTADI DELS QUE VIUEN,

DEFENSEN I LLLUITEN PER LA IGUALTAT, EL RESPECTE AUTÈNTIC I L’AMOR A TOTS ELS ÉSSERS HUMANS (GANDHI, LUTHER KING…)

EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA SOCIAL:

L’ASSERTIVITAT• L’ÈSSER HUMÀ ÉS SOCIAL.• COMUNICAR-NOS I INTERACTUAR

AMB ELS ALTRES ÉS UNA DE LES NOSTRES ACTIVITATS QUOTIDIANES

• LES HABILITATS SOCIALS SÓN LES CONDUCTES O DESTRESES ESPECÍFIQUES QUE FEM SERVIR EN LES NOSTRES RELACIONS INTERPERSONALS.

EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA SOCIAL:

L’ASSERTIVITATLES HABILITATS SOCIALS, CARACTERÍSTIQUES:• NINGÚ NO NEIX SABENT COM CAL RELACIONAR-

SE. LES HS S’APRENEN, PER INSTRUCCIÓ O PER EXPERIÈNCIA DIRECTA

• LES HS TENEN COMPONENTS MOTORS OBSERVABLES (LA CONDUCTA GESTUAL) EMOCIONALS (ANSIETAT O ALEGRIA) I COGNITIUS (PERCEPCIÓ SOCIAL, AUTOLLENGUATGE)

• LES HS SÓN ESTILS DE RESPOSTES ESPECÍFIQUES A SITUACIONS CONCRETES. LA COMPETÈNCIA SOCIAL CANVIA A TRAVÉS DE LES SITUACIONS

EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA SOCIAL:

L’ASSERTIVITAT• LA CONDUCTA PASSIVA és pròpia de les

persones que no expressen els seus pensaments ni sentiments, i si ho fan és amb falta de confiança o de manera derrotista. “Tu tens drets i jo no”

• LA CONDUCTA AGRESSIVA implica la defensa dels drets, pensaments i sentiments però sense tenir en compte els altres. Les persones agressives són temudes pels altres.“Jo tenc drets i tu no”

EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONDUCTA SOCIAL:

L’ASSERTIVITAT• LA CONDUCTA ASSERTIVA consisteix a

expressar les necessitats, drets o opinions sense atacar o violar els drets dels altres – Tenc drets i vull que me’ls respectis. Sé

que tú també en tens i vull respectar-los.

Passiu Assertiu Agressiu

No mirar als ulls

Baix to de veu

Negar importància

Callar

Contacte ocular

To de veu adequat

Parla fluïda

Gestos ferms

Missatges en primera persona

Mirada fixa

Veu alta

Parla excessivament ràpida

Gestos d’amenaça

Potser, suposo, ja sé que

Llistat de HS

• Demanar un favor• Donar les gràcies• Elogiar • Fer front a l’enuig d’un altre• Saber resistir a les pressions• Presentar una queixa• Demanar disculpes• Respondre a un fracàs• Saber negociar, saber trobar l’acord• Saber escoltar

LA COMPETÈNCIA SOCIAL

• HABILITATS SOCIALS

• DESENVOLUPAMENT MORAL

• HABILITATS COGNITIVES– SPIVACK I SHURE– "pensaments": el pensament causal,

l'alternatiu, el conseqüencial, el de perspectiva i el de mitjans-fins.

LES RELACIONS INTERPERSONALS

• INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL

• Tenir relacions creatives amb altres és un art que s’ha de cultivar i requereix comprendre i distingir desig, atracció i enamorament.

LES RELACIONS INTERPERSONALS

El procés amorós és una aventura amb diferents moments:

• Atracció: “Té quelcom especial”• Desig:“M’agrada” • Enamorament: És un sentiment fort que

ocupa la ment i el cor. Hi ha un fort interès per l’altre i un desig profund de reciprocitat. També hi ha desencantaments i dubtes. “T’estimo”

LES RELACIONS INTERPERSONALS

• Enrique Rojas (psiquiatra) tracta de l’enamorament en alguns dels seus llibres. Escriu (cap. IV "Enamorarse" del libro "Remedios para el desamor“)” El enamoramiento es un estado emocional surcado por la alegría y la satisfacción de encontrar a otra persona que es capaz de comprender y compartir tantas cosas como trae consigo la vida".

• Amor madur: Implicació més forta de la intel·ligència i la voluntat. Es fan projectes comuns. “Em comprometo amb tu; desitjo fer-te feliç”

L’ATRACCIÓ INTERPERSONAL

JUDICI QUE UNA PERSONA FA D’UNA ALTRA AL LLARG D’UNA DIMENSIÓ ACTITUDINAL, ELS EXTREMS DE LA QUAL SÓN LA VALORACIÓ POSITIVA (AMOR) I UNA AVALUACIÓ NEGATIVA (ODI).

L’ATRACCIÓ INTERPERSONAL

VARIABLES:

• PROXIMITAT

• APARENÇA FÍSICA

• SEMBLANÇA

• RECIPROCITAT

AMOR, PASSIÓ I COMPROMÍS.

• L’ENAMORAMENT PRESUPOSA EL DESIG I L’ATRACCIÓ.

• ENAMORAMENT: – LA PERSONA PATEIX UN PROCÉS

D’ENCANTAMENT– DESIG DE L’ALTRA PERSONA DE FORMA

EXCLUSIVA– QUAN HI HA CORRESPONDÈNCIA, LA

RELACIÓ ÉS D’ENTUSIASME I LA RUPTURA ES CONVERTEIX EN PATIMENT

AMOR, PASSIÓ I COMPROMÍS

• L’ENAMORAMENT– LA RUTINA I L’AVORRIMENT SÓN ELS

PRINCIPALS ENEMICS DE L’AMOR.– VA UNIT A UN DESIG D’INTIMITAT

AFECTIVA, SEXUAL I DE MÉS COMPROMÍS

L’AMOR ÉS UN MITE?QUAN SABEM QUE ESTEM ENAMORATS?QUINES CONDICIONS SÓN NECESSÀRIES

PERQUÈ L’AMOR PROSPERI

CONCEPCIÓ TRIANGULAR DE L’AMOR. ROBERT STERNBERG

• AMOR

• PASSIÓ

• COMPROMÍS

LA PARELLA

• L’art de la comunicació: donar i rebre• Reconèixer els missatges destructius que

pertorben la comunicació: – Ordenar: “vine a les 7!”– Ridiculitzar: “mira que ets idiota”– Imposar solucions: “o deixes els teus amics o

et deixo”– Criticar: “sempre deixes les coses per acabar”– Interpretar: “estàs fent això per tornar-me boig”

Errors que solen cometre les dones

• Intenta millorar la conducta de l’home amb consells que ell no ha demanat

• Intenta canviar o controlar la conducta d’ell manifestant sentiments negatius

• No reconèixer el que ell fa per ella i queixar-se del que no fa

• Manifesta els sentiments de disgust de manera indirecta (“com has pogut fer-me això”)

• Si ell pren decisicions, ella el corregeix o el critica.

Errors que solen cometre els homes

• No escolta i es distreu. No fa preguntes que mostrin interès i preocupació

• Es pren els sentiments d’ella al peu de la lletra i la corregeix. Creu que ella demana solucions

• L’home escolta i a continuació, s’enutja i acusa la dona de reprimir-lo o disgustar-lo.

• Dóna poca importància a les necessitats i sentiments d’ella.

• Quan ella s’enutja, ell explica per què no té raó i no hauria d’enutjar-se.

• Després d’escoltar, ell no parla o s’absenta.