��������������

�������������

����� �������������������������������

��� ���������������������������������������������������������������� ��� ��������������� ����������������������������������������������� ����!��"�� �#�$���� %���� �����������������&��� ���� ����� ��������� � �������������� ��#�������'������#

���� ����!"�#

$��%&��%�'(����(����������

(������) *��+� &����,�� ��-��%�.��#/����*���%�

0�1�2��) *��+� &����,�� ��-��%�-#�*#

!�#� ��132� �) "���"4�'�"��1 ���2��)�5���65�����������132� ������ �37

8����) !���������� � ���� ,������

5 �4�) ������!��� ������9 ��� ����5��:5;:#�<#)

�����)��&

*�+%������,-'(���+�����$���(�%����)���� ������������,����.�)�����/��+�����,-)���,��������������0,-1�������2�������,�3������45���054� �6���������������%���,�������(%+���,��2�,��������������%�������������,��������+����(���,��0�0,�%�����(���,����+(������������

Data de declaració de parc natural:8 de juliol de 1986Incorporació a la Llista de zones humidesd'importància internacional ConferènciaRamsar:8 de maig de 1990Data declaració àrea ZEPA:(Zona d'especial protecció per a les aus)8 de juny de 1994Data d'aprovació PORN:(Pla d'ordenació dels recursos naturals)16 de maig de 1995Data d'aprovació PRUG:(Pla rector d'ús i gestió)19 de novembre de 2004

Municipis dins del parc:El Parc Natural de l'Albufera, situat al sud deValència, ocupa una superfície de 21.120 ha i s'es-tén per part de tretze municipis:València, Alfafar, Sedaví, Massanassa, Catarroja,Albal, Beniparrell, Silla, Sollana, Sueca, Cullera,Albalat de la Ribera i Algemesí.

El seu origen geològic parteix, milers d'anys enrere,d'un golf marí que va quedar aïllat del marMediterrani per les aportacions sedimentàries delsrius Túria i Xúquer.

B. A

lbia

ch G

alán

Espectacular capvespre en la llacuna de l'Albufera.L'únic lloc de la Comunitat Valenciana on podemveure posar-se el sol sobre l'aigua

En l'actualitat el Parc Natural de l'Albufera comptaamb nombrosos hàbitats protegits que estan inclososen la directiva d'Hàbitats. Aquesta gran varietat mor-fològica queda definida dins de tres grans ambients:

La restinga litoral. És la barra sedimentària que vaseparar la totalitat del sistema del mar. Allí es trobaencara, un cordó dunar ben conservat, en el qual s'i-dentifica una bona mostra de la vegetació pròpia dela màquia mediterrània i les mallades, xicotetes àreesd'aigües salobres, repartides entre les dunes i el sis-tema forestal de la devesa.

L'arrossar és l'ambient de major superfície(14.000 hectàrees) perquè aconsegueix dues ter-ceres parts de la superfície total del parc natural.Originàriament, amb el tancament, la superfícieque van ocupar les aigües marines es va transfor-mar en un extensa marjal d'aigües salobres perconformar finalment, a partir del segle XV i amb elcultiu de l'arròs, una de les principals zones arros-seres d'Espanya. Travessat per una atapeïda xarxade séquies i canals, els seus cicles d'inundació ientollament el presenten com la principal àrea d'a-limentació de la rica ornitofauna albuferenca.Dispersos, fonamentalment pel sector oest, eslocalitzen xicotets brolladors que, en la zona, esconeixen com ullals.

La llacuna de l'Albufera és un sistema costaner de3.000 ha de superfície d'aigües succintes, que comp-ta amb quasi 300 ha de vores i illes en què creix unadensa vegetació palustre. És important pel seu signi-ficat en la regulació del flux hídric en l'arrossar, comtambé pel seu valor ecològic i paisatgístic.

B. A

lbia

ch G

alán

B. A

lbia

ch G

alán

Història

Tres són els usos tradicionals més importants de lazona, l'agricultura vinculada al cultiu de l'arròs, lapesca i la caça.

La pesca és reconeguda legalment l'any 1250, que ésquan es realitzen les bases de pesca per a laComunitat de Pescadors del Palmar (veïns de Russafaque es van instal·lar definitivament a l'illa del Palmarper a pescar més fàcilment) i que després s'aplicariena les de Silla i Catarroja. Fins a la industrialització del'àrea d'influència del llac, la pesca aportava impor-tants rendiments econòmics, ja que les aigües netesdel llac oferien gran abundància de peixos (gambeta,petxinot, anguila, llobarro, etc.).

L'agricultura en el parc està relacionadaamb el cultiu de l'arròs

Actualment, la pesca de llobarro i anguila ha dismi-nuït sensiblement i ha augmentat la de llisses i crancamericà (espècie introduïda en els anys 80).

L'arròs és un altre ús tradicional, encara que moltmés recent (segle XVII), i té una gran importànciaeconòmica i ambiental. A la important tasca com afiltre verd de les 14.000 hectàrees que rodegen la lla-cuna s'uneix la de ser rebost del parc, mercé a laconsiderable població d'invertebrats aquàtics i xico-tets macròfits que serveixen d'aliment a gran part deles poblacions d'aus.

La pesca en el llac es continua realitzantde forma tradicional

B. A

lbia

ch G

alán

Llentilla d'aigua (Lemna gepa)

Vegetació

La major part de la superfície del parc està ocupadaper cultius d'arròs i per la mateixa llacuna, de mane-ra que la vegetació autòctona queda restringida,d'una banda, a les séquies, ullals, zones marginals del'arrossar i de la llacuna litoral i, d'una altra, a la fran-ja costanera arenosa, especialment en la devesa i elfront dunar.

En les platges arenoses del parc natural, com tambéen les dunes immediates, es troben una sèrie deplantes adaptades a les dures condicions d'aquestsmitjans, on predomina el vent i una alta salinitat. Estroba ací el borró, com també el lliri marí i la cam-paneta de mar, entre altres. En l'arenal estabilitzat,després de les àrees de dunes, apareixen matolls plu-riespecífics, entre els quals destaca la presència delllentiscle i l'aladern.

La vegetació de les mallades i saladars s'assentasobre sòls particularment enriquits de sals i subjectesa entollades periòdiques. Les espècies botàniquesdominants són les soses i les barrelles, que confor-men un subambient de gran importància, per la seuaescassa presència a la Comunitat Valenciana.

En les zones d'aigües dolces i substrats menys salo-bres, trobem diverses comunitats botàniques asso-ciades a aiguamolls, formades fonamentalment perplantes palustres, submergides i flotants, de grandiversitat i singular importància. Les plantes submer-gides o macròfites compten amb les seues millorspoblacions en els ullals i en les séquies de millor qua-litat hídrica. Pel que fa a la vegetació palustre dezones entollades, destaquen els canyissos, la boga,les masegues i les malves d'aigua o trencadalla, fona-mentalment distribuïdes en les mates de la llacuna.

B. A

lbia

ch G

alán

B. A

lbia

ch G

alán

Fauna

Abundant i diversa, la fauna de l'Albufera presentaalguns endemismes mediterranis, com també nom-broses espècies protegides. Crustacis coneguts comgambetes, mol·luscos dels gèneres Unio i Anodontai peixos de la família dels ciprinodòntids, com elsamaruc i el fartet.

Pel que fa a les aus, el parc natural és de la màximaimportància dins del context europeu. Segons laGeneralitat, mes de 350 espècies ornítiques hansigut observades en algun moment, d'aquestes, d'en-tre 240 i 250 són visitants habituals cada any, i 90 sónreproductores habituals.

A l'hivern destaquen els anàtids, amb censos de20.000 exemplars. L'espècie més abundant és l'àneccollverd, destacant també la presència de sivert, elbragat i el boix.

Garcilla bueyera (Bubulcus ibis)

En època de cria, el Parc Natural de l'Albufera és degran importància per les seues colònies d'agrons, quesolen superar les 5.000 parelles. Instal·lades en elmés dens del canyisser de la llacuna, destaca la pre-sència d'una important població d'oroval, com tambéd'agró roig, acompanyades de les més abundants,esplugabous i de la garseta.

Les colònies de xatracs situen el parc en el segon llocen importància per a aquestes aus en la penínsulaIbèrica. Són més de 6.000 les parelles nidificants, deles quals destaquen el xatrac d'albufera i el xatracbecllarg i la camallonga.

Altres espècies nidificants rares o escasses, són larosseta, l'ànec blanc i la gavina corsa que en els últimsanys s'està consolidant com a nidificant regular.

Samaruc (Valencia hispanica)

B. A

lbia

ch G

alán

CV-500

al Perelló (Sueca) --->

al Palmar --->

Mallada del’Hospitalet

Lago de l’Albufera

E: 1/9.000

Des del centre parteixen dos itineraris

La senda de l'esquerra, porta fins a un observatorisituat en la llacuna nord [2], allí podeu observar lesaus en el seu hàbitat natural. El recorregut peraquesta senda es realitza a través d'un bosc de dunesestabilitzades, en el qual gaudireu de vegetaciócaracterística d'aquest ambient.

Mereix una menció especial el càdec marí (Juniperusoxycedrus ssp. macrocarpa), espècie que té el seuhàbitat en els arenals costaners del Mediterrani.Aquesta planta és de gran interés, entre altres raonsper la seua escassa abundància a causa de l'expansióurbanística en les costes. Per tot açò, està inclosa enun dels projectes LIFE de recuperació d'espèciesamb fons europeus.

Grup d'escolars iniciaran la ruta delRacó de l'Olla

Ruta RACÓ

Duració: 2 hores.Recomanacions:Es recomana portar prismàtics.

En la vostra visita al Centre d'Informació Racó del'Olla, gaudireu d'una panoràmica meravellosa delparc natural des de la torre-mirador, contemplareugran varietat d'aus des de l'observatori de fusta,coneixereu a través de les dues sendes espècies vege-tals adaptades a aquests ambients tan peculiars i visi-tareu les exposicions en el Centre de Cavallerisses.

La ruta s'inicia en el Centre d'Informació [1]. Acídisposeu d'una xicoteta exposició sobre la reservadel Racó de l'Olla i d'una torre-mirador, des d'onpodeu observar, sobretot en època hivernal, granconcentració d'anàtids i corbes marines en la Matadel Fang a l'Albufera.

B. A

lbia

ch G

alán Torre observatori en el Centre d'Informació

Racó de l'Olla

Continuarem la ruta tornant al Centre d'Informació isense entrar-hi, seguirem la senda. Per aquesta tro-bareu una desviació a la dreta, que condueix a unapassarel·la des d'on podeu contemplar un altre delsambients representats: la mallada [3]. Les malladessón depressions del terreny situades entre les dunes.En el sòl d'aquestes predominen els llims grisos i lesargiles i el nivell freàtic està molt pròxim a la super-fície, la qual cosa facilita que en època plujosa es pro-duïsca una entollada i que a l'estiu es formen crostessalines originades per l'evaporació de l'aigua.

Reprenem la senda que transcorre per un bosc deribera i arribem al Centre de Cavallerisses [4]. Enaquest centre trobareu diverses exposicions sobreels aiguamolls de la Comunitat Valenciana, el sama-ruc i el Parc Natural de l'Albufera.

A més, un aquari amb samarucs i fartets reprodueixl'hàbitat ideal per a aquestes espècies i una pantallaque ens ofereix imatges en tres dimensions d'aquestambient subaquàtic. També podeu gaudir de duescambres que permeten observar, a temps real, imat-ges de dues àrees de reserva integral situades en elRacó de l'Olla i la Mata del Fang. Finalment, al finaldel recorregut de Cavallerisses arribem a la sala d'au-diovisuals, on es projecta un passe de diapositivessobre el Parc Natural de l'Albufera.

La ruta finalitza tornant al Centre d'Informació..

B. A

lbia

chG

alán

Mata delFang

Mata de laBarra

Zacarés

elCampot

Tancat deBaldoví

Tancat deMalta

Mata del’Antina

Mata de Sant Roc

Flotons delPortet

Séquia Alqueresía

Séqu

ia l’

Obe

ra

Séquia delPetxinar

Barranc de Xiva

Gola de Pujol

Estany de Pujol

LaDevesa

elPalmar

el Racóde l’Olla

Séqu

ia d

els

Cam

pots

Mata del Rei

Punta de Sant Pere

la Foia

Punta deLlebeig

el Brossar el PujolVell

la Manseguerota

el Fangaret

la Mata deEn Torre

canal del Romaní

CV-500

E: 1/80.000

El nom Albufera prové del terme àrab: Al Buhaira,diminutiu d'Al Bhar (el mar).Les albuferes o estanys litorals són el modelmorfològic d'aiguamoll costaner més freqüent en elMediterrani.

Es caracteritzen, a diferència de les llacunes lito-rals, que tenen una vida prou autònoma del mar(encara que influeix prou en la seua gènesi) perquè labarrera de tancament sol ser molt hermètica.

Poden estar també connectats amb aquest mitjançantpassos, goles o bocanes, però no són de tipus marea iquasi no són funcionals en el sentit mar-terra.

El 4 d'agost se celebra la Festa del Crist dela Fe del Palmar

Ruta ALBUFERA

Hi ha cinc embarcadors principals (vegeu mapa):els ports de Silla [1] i Catarroja [2], del Saler [3],i els embarcadors del Palmar [4] i la gola del Pujol[5].

L'Albufera es va formar després del tancament d'unantic golf per l'aparició d'un cordó litoral, tambédenominat restinga, que s'estén des de Valènciafins a Cullera. Fa aproximadament 6000 anys vacomençar la formació de la restinga per les aporta-cions sedimentàries dels rius Túria i Xúquer.L'onatge i els corrents litorals van transportar elssediments fins a formar la barra arenosa, que vaaïllar l'Albufera del mar Mediterrani.

B. A

lbia

ch G

alán La vegetació palustre serveix de recer a

multitud d'espècies animals

Altres llacunes, com les de Venècia o les que espoden trobar a Tunis, reben el nom de llacuneslitorals ja que, malgrat haver tingut el mateix pro-cés de formació, tenen una gran influència de lesmarees que en aquestes zones es produeixen.

Hi ha hagut una gran reducció de la superfície del'Albufera des del seu origen, passant d'aproxima-dament 30.000 ha que tenia en l'època delsromans, a les 2.837 ha actuals. Aquesta reducció,que es produeix de forma natural, es va veureaccelerada des de fa uns 200 anys pel cultiu exten-siu de l'arròs.

La importància de l'Albufera és inqüestionable enel parc natural, tant pel seu significat en la regula-ció del flux hídric en l'arrossar com pel seu valorecològic i paisatgístic.

En l'interior i en els seus marges es troben lesmates, que són acumulacions o illes de vegetaciópalustre. Les seues plantes més comunes són elcanyís Phragmites australis i la boga Typha sp., orares com la trencadalla Kosteletzkia pentacarpos,planta les poblacions més pròximes de la qualestan en orient pròxim (Iran i Turquia).

Amb aproximadament 350 ha complixen unimportant paper com a àrea de cria d'aus, princi-palment 7 espècies d'agrons (7450 parelles l'any2000), ànecs, alguns larolimícoles, i ràl·lids entreels quals destaca el gall de canyar Porphyrio porphy-rio, recentment recuperat de l' extinció en quasitot el litoral mediterrani.

Albal

Beniparrell

Alcàcer

Silla

Picanya

Paiporta

Torrent BenetússerCastellar

L’Oliveral

Pinedo

El Saler

El Palmar

Massanassa

Catarroja

AlfafarLugar Nuevode la Corona

La Torre

Sedaví

Valencia

Picassent

Almusafes

El Romaní

Factoría Ford

Benifaió Sollana

Alginet

Algemesí

Guadassuar

L’Alcúdia

Albalat dela Ribera

Polinyà deXúquer

Benicull deXúquer

Riola

Sueca

el Perelló

les Palmeres

Muntanyetadel Sants

Ullal de Baldoví

Bega de Mar

MarenyBlau

Mareny deSant Llorenç

Ermita dels Sants de laPedra (Abdón y Senén)

Mareny deBarraquetes

el Perellonet

Gola de Pujol

platja del Saler

platja de la Devesa

Platja del Pouet

Platja de Motilla

Platja del Mareny

Platja del Dosser

Gola de Sant llorenç

Gola del Perelló

Gola del Perellonet

-10

-20

-30

-40

Laguna del’Albufera

Fortaleny

TérminoMunicipal de

Cullera

CV-500

CV-401

CV-33

CV-50

0

N-332

N-3

32

N-3

40

N-3

40

AP-7

AP-7

CV-

42

CV-520

Río Xúquer

0 2.000 8.000 m4.000

E: 1/150.000

Rio Xùquer (Júcar

)

Barrancde

Xi va

Mar Mediterrani

carretera

senda

construccions

linea ferrea

limit administratiu

centre d’informació

museu

mirador

zona de descans

pàrquing

ermita

vèrtex geodèsic

123

45

67

894

49

101112

1314

15

161718

19

2021

22

94

la Mata delFang

la Mata de la Barra

Séqu

ia l’

Obe

ra

elPalmar

elPerelló

Séqu

ia d

els

Cam

pots

la Manseguerota

elFangaret

la Mata deEn Torre

2

3

4

9

76

5

22

10

1112

13

14

15

15

16

16

17

17

19

10

21

18

1

el Racóde l’Olla

18

Muntanyeta dels Sants

8

E: 1/75.000

el Perelló

GoladelPerelló

Gola del Perellonet

Ruta MARJAL SUR

Ahora te proponemos dos rutas por el marjal sur del ParqueNatural de la Albufera.

Km 0. Centre d'Informació Racó de l'Olla.Km 3,0. Arribada al Palmar. Km 3,9. Final del Palmar. Gir a la dreta, direcció Sollana.

Recorregut curtKm 5,0. Pas sobre un pont. Gir a la dreta. Km 5,4. Desviació a l'esquerra per la travessia de Sacarés(davant la Casa de Baldoví).Km 5,8. Pas sobre un pont. Continuem recte.Km 6,1. Pas sobre dos ponts seguits. Gir a l'esquerra pel camíparal·lel a una séquia. Km 8,1. Encreuament amb un camí asfaltat. Gir a l'esquerra.Km 8,6. Encreuament amb camí asfaltat. Gir a l'esquerra.Km 10,1. Desviació a la dreta creueu pont. Volta al Palmar.

Recorregut llargKm 5,0. Pas sobre un pont. Gir a l'esquerra.Km 6,5. Encreuament. Continuem recte.Km 8,6. Recte en direcció sud per un camí de terra. Km 10,2. Gir a l'esquerra.Km 10,7. Desviació a la dreta per camí asfaltat. (A partir d'acíel recorregut sempre serà per camins asfaltats).Km 11,8. Gireu a l'esquerra en el primer encreuament.Km 14,5. Encreuament amb un camí asfaltat. Gir a l'esquerra.En girar la Muntanyeta dels Sants queda davant.Km 15,7. Gir a la dreta vorejant la Muntanyeta dels Sants,deixant unes sitges d'arròs a la dreta.Km 16,0. Pujada a la Muntanyeta dels Sants.Ermita dels Benisants de la Pedra.Km 16,2. Després de passar un pont, gir a l'esquerra pel camíde la Canal.Km 16,9. En la bifurcació seguim per l'esquerra (a la dretaqueda el camí de la Llosa).Km 18,4. Seguim recte.Km 20,3. Gir a l'esquerra creuant un pont que entra en la tra-vessia de Caro.Km 22,2. Casa de Ricardo Alarte. Desviació a la dreta pel camíde Trompón.Km 25,2. Encreuament. Gir a la dreta.Km 26,7. Gir a la dreta. Tornada al Palmar

ItinerariItinerari a peu

G.B

.

B. A

lbia

ch G

alán

de l'Albufera. Des d'aquella època l'Albufera ha reduïtmolt la seua extensió.

De manera natural l'Albufera tendeix a fer-se cadavegada més xicoteta pels sediments que van aportanta poc a poc els barrancs que hi arriben, però aquestareducció es va accelerar molt des que es va comen-çar a cultivar l'arròs.

Els àrabs van introduir el cultiu de l'arròs, existeixendades cartogràfiques del segle XV on podem obser-var camps d'arròs en la zona sud de l'Albufera, on huien dia es troba el municipi de Sueca.

Des de llavors, l'espècie humana ha anat guanyantterreny a l'Albufera aterrant-la per a cultivar l'arròs.Blasco Ibáñez conta, en la seua novel·la Canyes i fang,la impressió que li causava aquest fet al Tio Paloma:

El cultiu de l'arròs està moltarrelat en el parc

En el vostre passeig podeu gaudir d'un paisatge dominatper camps d'arròs, séquies, motors amb les seues vellesximeneres, cases d'apers, masies, a més de nombrosesespècies d'aus. Un paratge de gran valor cultural, natu-ral i paisatgístic on l'aigua és la peça clau d'aquestvaluós ecosistema.

La marjal és una zona inundada la major part de l'anyactualment ocupada, en la gran majoria, per campsd'arròs. Però açò no va ser sempre així. En el segle II (fa uns 1900 anys) el lloc que visitareuformava part de l'Albufera. En aquella època, elsromans van conéixer l'Albufera amb unes 30.000 ha,10 vegades més gran que en l'actualitat.

Perquè us feu una idea, on hui en dia es troba la cate-dral de València, els romans van construir un templededicat a la deessa Diana a la vora d'una de les illes

La Muntanyeta del Sants destaca com unagran roca que domina el Parc Natural

B. A

lbia

ch G

alán

"Ho cultivarien tot, tirant terra i més terra sobre el llac...l'albufera la transformaven els hòmens amb els seus cul-tius... en el llac es veien barcasses carregades de carbó,els camps d'arròs s'estenien per totes les bandes, avança-ven en el llac, engolint-se l'aigua"D'aquesta manera, s'ha anat transformant el paisatgeprimitiu fins a arribar al moment actual quan els campsd'arròs cobreixen 14.000 ha del parc natural.

Una vegada en la Muntanyeta dels Sants, podeu visi-tar l'ermita dels Benisants de la Pedra, Sant Abdó iSenent. Des d'ací, gaudireu d'una excel·lent panorà-mica de la marjal. A més, si mireu en direcció nord-est veureu, rodejat de canyes, canyissos i bogues,l'ullal de Baldoví. Els ullals són brolladors d'aiguadolça i neta fet que els converteix en una reservamolt important sobretot per la presència d'espèciesúniques i en perill d'extinció com les gambetes, elpetxinot o els peixos samaruc i fartet.

Els animals més comuns que podeu veure són les ausque varien depenent de l'època de l'any. A l'hivern ésfàcil veure l'ànec collverd, el sivert, el bragat, l'arpellade marjal, i les gavines: gavinot fosc, argentat delMediterrani i comuna. A l'estiu, podeu veure la cama-llonga, el fumarell negre, el curroc i l'agró roig. I duranttot l'any són comunes l'agró blau, la garseta blanca il'esplugabous.

Les plantes més comunes en les vores de les séquies iels ullals són el canyís, la canya, la boga i a la primave-ra podreu veure en flor el vistós lliri groc. També, alvoltant de les cases i motors i en les motes (separacióentre camp i camp), podeu veure xops (xops) i salzes(salzes) amb la funció de fixar d'una manera més efi-cient la terra entre camps d'arròs. Finalment, cal ano-menar la vegetació subaquàtica dels ullals que es trobaen greu perill d'extinció.

1

2

3

4

3

4

5

6

7

2

1

5

6

78

9

E: 1/75.000

Alfafar

Benetússer Castellar

Pinedo

l’Oliveral

Massanassa

Catarroja

Lugar Nuevode la Corona

Puerto deCatarroja

Sedaví

Valencia

platja del Saler

Laguna del’Albufera

CV-401

CV-500

N-3

32

Barranc

deX

iva

El Saler

El Palmar

Ruta MARJAL NORTE

Duració: mig diaMitjans: cotxe o bicicletaRecorregut total: 30 kmRecomanacions: portar prismàtics

Aquesta ruta ens permetrà conéixer diversos llocsd'interés del Parc Natural de l'Albufera, cobrint bonapart de la marjal nord.S'inicia en el Centre d'Informació del Racó de l'Olla (P1),circulant per la ctra. CV-500 en direcció a València.

A la nostra esquerra, de seguida, després de passar lescomportes de la gola del Pujol, el mirador (P2); onpodem realitzar un passeig amb barca per l'Albufera.

Just abans de la primera redona (P3) veurem unsenyal que indica vivers municipals, on es trobal'Oficina Tècnica Devesa-Albufera del'Ajuntament de València. El nostre camí segueixdirecció València.

En la segona redona (P4) es pot accedir al tallafoc dela Rambla per a visitar la interessant zona dunar de ladevesa, però per a continuar el nostre recorregutens desviarem per la desviació d'Alfafar que discorreper la ctra. CV-401.

Aquesta carretera recorre una zona dedicada al cul-tiu de l'arròs, de difícil accés, encara que hi ha dife-rents camins de terra al costat esquerre.

Després de passar dues redones cap a Alfafar, triaremla primera desviació a l'esquerra cap a la casa deRevisanxo (P5), que discorre al costat de la séquia delmateix nom. També podem fer el mateix recorregutpel següent camí a l'esquerra, passant el restaurant laMatandeta (P6) (alternativa en època de caça).Circulant per aquest camí en direcció NO i seguint laséquia tornarem a la carretera principal (P7).

B. A

lbia

ch G

alán

8

9

A més, en aquest port, se celebra el concurs de velallatina al voltant del 15 de setembre i la processó deSant Pere amb barca, a finals de setembre.La ruta és d'anada i tornada i pot realitzar-se en la seuatotalitat o tornar en qualsevol punt sobre els nostrespassos per a degustar un menjar típic en qualsevol delsbars del port de Catarroja i rematar així la jornada.

Per a realitzar la ruta completa es recomana l'ús dela bicicleta, o si es fa a peu, disposar de més temps,procurant evitar les hores de màxima insolació,especialment a l'estiu.És una ruta recomanada per a realitzar en diferentsèpoques de l'any i poder observar com canvia la fiso-nomia de l'arrossar.

Consulteu les èpoques de veda abans d'eixir.

Port de Catarroja

A finals de gener i fins a primers de març és fàcilveure, gavines comunes, gavinots foscos i argentatsdel Mediterrani, garseta blanca, esplugabous, agróblau i agró roig. A l'hivern veurem concentracions decorba marina grossa, ànec collverd, sivert i exem-plars de xoriguer, aligot i amb sort alguna àguila pes-cadora. A més podrem observar el blauet en algunaséquia.

Una vegada passem el polígon de tir la carreteraacaba en la zona comercial d'Alfafar (P8) i s'uneixamb la N-332. Travessem un túnel de dimensionsreduïdes accedint a la zona comercial.

Ací podem donar l'excursió per conclosa o continuarseguint les indicacions per a incorporar-nos a la ctra.d'Alacant. A uns quilòmetres (P9) veurem una indi-cació d'eixida a Catarroja. Eixint per aquest vial deservei s'arriba a una gasolinera verda. Només méspassar-la hi ha un túnel que travessa la N-332; perdavall girant a la dreta trobem l'accés. Aquest mateixcamí, VV-1044, ens portarà al port de Catarroja i auna altra extensa zona de marjal.

Pel camí passarem junt al Club Eqüestre i l'Escola deCapatassos de Catarroja en el pati de la qual hi hauna exposició de barraques.

Des del port de Catarroja, lloc d'atracada, construc-ció i reparació de les típiques embarcacions que s'u-sen en la llacuna (albuferencs), es pot accedir albarranc de Massanassa o de Torrent, travessant lespartides del Bony i la Tancadeta a l'arrossar deCatarroja. Per a això es continua per un camí deterra que discorre paral·lel al llit, i que permet apro-ximar-se fins a la mateixa vora de la l'Albufera, en lapunta del Llebeig. Aquest camí de terra pot estartallat amb una cadena en època de caça pel qualpodem acabar aquest trajecte caminant. Des d'ací ésfàcil observar xitxarres, arpelles de marjal, gavines,corba marina grossa, agrons, cabrellots i es pot arri-bar a escoltar el gall de canyar o el cabussonet.

B. A

lbia

ch G

alán

2

1

1

2

Urb.Bonavista

la Bassa Rasa

Parque acuatico

el Mareny

el Dosser

Ermita dels Sants de laPedra (Abdón y Senén)

Platja delCap Blanc

Platja del’Illa

Platja del Mareny

Platja del Dosser

Cabo deCullera

Montaña del Oro

3

Faro delMediterraneo

Casa delPastisser

rotonda

CV-503

Campo motocros

Bassa deSant Llorenç

Monte delCabeçol

E: 1/45.000

ItinerarioItinerario a pieItinerario alternativo

FarLa seua direcció està indicada en aquesta rotonda. Elfar està ubicat en el cap de Cullera i cara est de la serrade les Raboses. Aquesta representa uns dels últimscontraforts del sistema Ibèric, amb una altitud màximade 233 m.s.m i queda a les portes del Parc Natural del'Albufera en la seua zona més meridional.

Des d'ací teniu una bona panoràmica del marMediterrani i si sou aficionats a l'ornitologia i visiteuel parc a l'hivern, possiblement podreu observardiferents aus marines com baldrigues, cauets ixatracs becllarg.

Bassa de Sant LlorençDes de la mateixa rotonda cal agafar direcció Cullera(VP-1041) i després de passar diverses revoltes veu-reu una desviació a l'esquerra; agafeu-la. Aquestacarretera passa per davant del Club de Tenis de

La Bassa de Sant Llorenç

Ruta CULLERA

Duració: 2 o 3 horesMitjans: bicicleta o cotxeRecomanacions: es recomana portar prismàtics, i enalguns llocs deixar el cotxe i continuar caminant.Hem de tindre en compte que des de mitjans d'octu-bre fins mitjan de gener, es caça en la marjal i algunsdels camins poden estar tancats.

Aquesta ruta ens ajudarà a conéixer un poc millor lamarjal de Cullera.

Es parteix des del Centre d'Informació Racó de l'Olla,agafant la carretera de Natzaret-Oliva (CV-500) ensentit Cullera. Per aquesta, s'arriba a la cara nord delCabeçol. On comença a elevar-se aquesta xicotetaserra, trobem una rotonda (R) des de la qual comen-cen els tres itineraris proposats.

B. A

lbia

ch G

alán

3

cedeix a través del camí de terra que heu de fercaminant, (mirar plànol). Des del cim d'aquest xico-tet promontori rocós també podeu gaudir del pai-satge de la marjal i de les aus que allí es troben.Des de la població podeu visitar els punts més alts dela serra de les Raboses. S'accedeix des de la carrete-ra que puja al castell i continua al RadarMeteorològic. Obtindreu una excel·lent vista pano-ràmica del Parc Natural de l’Albufera.

Cullera

Cullera està situada en la comarca de la Ribera Baixa, a38 km de la ciutat de València. Es tracta d'una ciutat degran interés turístic ja que compta amb magnífiques plat-ges, algunes amb qualificació de bandera blava.

La seua economia es basa en el cultiu i la comercialit-zació de la taronja i l'arròs, la pesca i el sector turístic.Els seus màxims exponents gastronòmics són la pae-lla, l'arròs a banda, allipebre, l'espardenyada (guisat decarn amb anguiles) i el seu plat especial, l'allipebre derap i llagostins.

Es recomana visitar- L'Església dels Sants Joans construïda en el segle

XVII sobre un antic temple gòtic del qual només esconserva una capella.

- El castell d'origen àrab, que va ser construït sobrerestes ibèriques i romanes. Va tindre gran impor-tància a causa de la seua situació ja que li perme-tia dominar la costa i les riberes del Xúquer.Formant part del castell es troba el santuari de laMare de Déu de l'Encarnació. És d'estil neobizan-tí, construït en el segle XI.

- Les torres de la Reina Mora i la torre del Marenyet,que data de temps de Felip II.

- El Museu Arqueològic.- Les ermites de Sant Llorenç o de la Font Santa, del

segle XVI i les dels sants Abdó i Senent i SantaMarta, del segle XV.

Cullera fins a arribar al cim de la muntanya delCabeçol que al costat de la Muntanyeta dels Sants(Sueca) constitueixen els únics afloraments calcaris,(dolomies d'origen cretaci) del Parc Natural del'Albufera. Des d'ací (2) possiblement podreu obser-var algunes aus que es troben en la bassa de SantLlorenç, una xicoteta albufera l'origen de la qual pottrobar-se també en la restinga o barra arenosa queva aïllar l'Albufera de València del mar. Aquesta xico-teta llacuna s'alimenta d'aigües subterrànies i el seuperímetre es troba protegit per formacions de can-yís, a més de tindre un accés restringit.

Museu de l'ArròsDes de la rotonda i també per la carretera VP-1041arribareu a l'aparcament del parc aquàtic. Des d'acís'albira l'ermita dels Sants Abdó i Senent (segle XV)on està instal·lat el museu de l'arròs. A aquesta s'ac-

Desde la ermita dels Sants Abdó i Senent podremosdisfrutar de bonitas panorámicas del parque

B. A

lbia

ch C

asañ

Allotjament

La zona disposa d'una gran xarxa d'allotjaments enla majoria dels pobles i ciutats limítrofes i pedanies.A més es compta amb un parador de turisme i hotelen la devesa, com també una bona oferta de càm-ping de turisme en el Saler, el Perelló, les Palmereso el Mareny.

Gastronomia

Igual que en els allotjaments existeix variada ofertade restaurants tant en les ciutats i pobles, com en elsnuclis de població radicats dins del parc natural.Aquests ofereixen una carta que té la seua especiali-tat en la denominada cuina albuferenca, és a dir,aquella que es nodreix dels ingredients propis del'Albufera. Especial menció per a aquells plats que es

Pescadors en la gola del Perelló, una de les prin-cipals connexions del llac amb el mar

basen en l'arròs com a producte estrela, en totes lesseues modalitats de paelles i arrossos caldosos. L'arròsés un absorbent de sabors i així, segons l'època del'any i els ingredients que l'acompanyen, es guisa lapaella valenciana de pollastre i conill, de verdures icaragols, de marisc, l'arròs negre, la paella d'ànec, la defloricol o ceba i abadejo, la d'espinacs i alls tendres, l'a-rròs caldós amb bledes i caragols, i fins i tot la paellade llagosta, o l'arròs amb fesols i naps. I, tenint com abase l'anguila, l'allipebre, anguila al forn. També típicssón l'esgarraet, abadejo amb pimentó torrat, o la llisatorrada, entre altres.

Visites d'interés

El parc comprén 13 municipis diferents, entre els qualspodem trobar els següents punts d'interés:

Centre d'Informació del Racó de l'Olla. Sendes ecològi-ques, observatoris ornitològics i centre d'interpretació.

Relleu calcari de la Muntanyeta dels Sants, a Sueca.Promontori rocós de la marjal que ofereix una bonapanoràmica. En aquesta es troba l'ermita dels Sants de laPedra (segle XVII), que és visible des de qualsevol puntde l'arrossar.

Bassa de Sant Llorenç, a Cullera. Xicoteta llacuna encai-xada entre els relleus calcaris de la muntanya delCabeçol i la serra de les Raboses.

Mirador de la Gola de Pujol. Fantàstic lloc des d'onobservar les meravelloses postes de sol en el llac del'Albufera. És possible contractar recorreguts amb barca.

Els ports de Silla i de Catarroja (des del qual es pot pren-dre una embarcació amb vela llatina), l'embarcador elSaler i el Portet de Sollana.

B. A

lbia

ch G

alán

Normativa

Com arribarDes de València, dues vies travessen el parc en sen-tit de nord a sud, abraçant la llacuna per la vora occi-dental o per la costa o costat oriental: les carreteresN-332 i la CV-500, respectivament, són -al costat delferrocarril València-Gandia- les artèries de comuni-cació per a recórrer longitudinalment el parc. Altrescarreteres secundàries uneixen aquestes i ens con-dueixen a tots els racons del parc natural.

Respecteu el camí i no feudreceres

Observeu les plantes sense des-trossar-les, no les arranqueu

Depositeu el fem en el con-tenidor més pròxim

Si feu soroll o parleu fort,us perdreu els sons delparc natural

El gos, porteu-lo semprelligat

Observeu els animals sensemolestar-los

Només podeu acampar enles zones autoritzades

No encengueu fogueres, nofumeu, respireu aire pur