7/31/2019 [Animaci] PAC 1

1/4

A N I M A C I

J O R D I L L O N C H E S T E V E

C C B Y - N C - S A

7/31/2019 [Animaci] PAC 1

2/4

Animaci

PAC 1

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA Pg. 2/4

1. Explica a qu ens referim quan parlem de la lnia dacci duna

animaci.

La lnia dacci duna animaci s el cam que segueix un objecte animat. En elcas dun desplaament desquerra a dreta duna pilota, la lnia recta que va delpunt A al punt B seria la lnia dacci de la pilota.

En aquest exemple el moviment s molt senzill i, per tant, la lnia dacci s moltfcil de localitzar, per la cosa es complica quan la pilota realitza un movimentms complicat, com ara un rebot i una volta.

Aix doncs, podem definir la lnia dacci duna animaci com la lnia imaginriaque dibuixa qualsevol element mbil en desplaar-se des del punt inicial fins alpunt final de la seva trajectria.

A B

A

H

B

C

D G

F

E

7/31/2019 [Animaci] PAC 1

3/4

Animaci

PAC 1

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA Pg. 3/4

2. Explica a qu ens referim quan parlem de fases dunaanimaci i quina relaci tenen amb els fotogrames claude la mateixa.

Les fases duna animaci sn les posicions clau dun objecte animat quedefineixen les caracterstiques ms expressives del seu moviment. En lexempleutilitzat en lapartat anterior, seran fases de lanimaci els punts A i B, en eldesplaament duna pilota desquerra a dreta i els punts A, B, C, D, E, F, G i H,en el rebot i volta de la pilota.

Aix doncs, les fases duna animaci mostren els canvis de moviment duna pilota,els canvis destat anmic dun personatge, etc. Sn els plans que inclouria uncmic i reben el nom de fotogrames clau en programes danimaci. Per aaconseguir la sensaci de moviment es creen interpolacions clssiques, demoviment o de forma entre aquests fotogrames clau, de manera que es genera

una imatge per a cada fotograma, que reproduts de manera contnua genera unasensaci de moviment.

3. En els dibuixos 1 i 2 de la imatge segent es podenveure dos coneguts personatges de dibuixos animats,tots dos dibuixos tenen en com el fet de contenir undels principis clssics d'animaci 2D. Explica, raonantla resposta, de quin principi es tracta i en quinsdibuixos de la seqncia identificada amb el nmero 3

pot trobar se el mateix principi.

El principi clssic de lanimaci 2D que podem veure en les imatges 1 i 2 slanticipaci, el moviment previ a lacci que el personatge dur a terme. Tant elpersonatge 1 com el 2 sestan preparant per crrer cap a la dreta. Lanimador haaplicat lanticipaci per a aconseguir ms impacte amb lacci final.

En la seqncia 3 sidentifica el llanament de la javelina com a acci final, pertant, tota acci duta a terme abans daquesta acci es considerar anticipaci.Estem parlant, doncs, dels dos primers fotogrames clau.

7/31/2019 [Animaci] PAC 1

4/4

Animaci

PAC 1

Jordi Llonch Esteve CC BY-NC-SA Pg. 4/4

4. En el dibuix segent es mostra una seqnciacorresponent a tres fotogrames identificats amb elsnmeros 1, 2 i 3, els quals representen el moment decontacte amb el terra dun personatge que va saltant.

Els tres fotogrames tenen en com el fet dhaver los hiaplicat el mateix principi danimaci. Explica de quin

principi es tracta i de quina manera, pel fet dhaver seaplicat, ha modificat el dibuix del personatge en cadaun dels tres fotogrames.

El principi de lanimaci en dues dimensions present en aquest dibuix s eldestirar i encongir, ja que el personatge que sens mostra ha patit deformacionsen la seva figura a causa de lacci de saltar. En impactar contra el terra (unobjecte inamovible) veiem com el seu cos es comprimeix (o encongeix) com si estracts duna molla en la seva posici de compressi mxima. A continuaci elpersonatge sestira i assoleix una forma ms prima i alta que loriginal i mostra

aquesta elasticitat que podrem trobar en una molla.

s important observar que el personatge t dimensions diferents en cadafotograma clau, per el seu volum es mant constant, aspecte fonamental ha tenirpresent quan saplica aquest principi.

5. Explica qu sn i per a qu serveixen els arcs demoviment d'una animaci.

En cada etapa de la vida, les persones disposem duna energia que caracteritza lanostra forma de mourens. Per exemple, un nen petit acostuma a crrer i mouressense pensar en les conseqncies i fa s de tota la seva energia en jugar o saltar.En canvi, una persona gran, acostuma a no malgastar massa seva energia encaminar, ja que el seu objectiu final s arribar al lloc on es dirigeix.

En lanimaci es pot dotar daquesta energia als personatges que shan danimarper a dotar-los duna personalitat caracterstica. Aquesta energia es transmet acada personatge a travs dels arcs de moviment. Com comentvem en lexempleanterior, un nen que disposi de molta energia es traduir en un arc gran i unapersona gran que camini de manera lenta tindr un arc ms suau.

s important mantenir el mateix arc per a cada personatge, ja que si es canvia enuna mateixa animaci, lespectador pot sentir-se confs.