ANÀLISI DE LA FORMACIÓ DE LA BIBLIOTECA D’AULA I...
1
ANÀLISI DE LA FORMACIÓ DE LA BIBLIOTECA D’AULA I IDENTIFICACIÓ D’ESTRATÈGIES D’ANIMACIÓ LECTORA: ESTUDI DE CAS. Autora: Eva Adell [email protected] Tutora: Elisabeth Ballús Pla de Lectura de Centre (Depart. Ensenyament, 2013) 1. Aprendre a llegir 2. Llegir per aprendre 3. GUST PER LA LECTURA OBJECTIUS I RESULTATS CONCLUSIONS REFERENTS TEÒRICS DESTACATS Centelles, J. (2005). La biblioteca, el cor de l’escola. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. Colomer, T. (2010a). Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Madrid: Síntesis. Lluch, G. (2012). La lectura al centre. Llegir (i escriure) llibres, pantalles i documents en el Pla de Lectura de Centre. Alzira: Bromera. L’article complet AQUÍ: El gust per la lectura és una trobada fantàstica entre el nen i el llibre (Centelles, 2005). Lectura silenciosa Llegir és un acte íntim i creatiu (Ballester, 2002). Biblioteca d’aula. Lectura compartida Activitat: Padrins de lectura. Model lector: companys més grans. Lectura en veu alta Activitat: Hora de la biblioteca. Model lector: el mestre. Objectiu 1. Analitzar la formació de la biblioteca d’aula per fomentar el gust de la lectura: Figura 1. Valoració del fons bibliogràfic de la biblioteca d’aula en funció de la seva adequació a la diversitat. Figura 2. Valoració de l’ambient lector de l’aula. Figura 3. Valoració dels indicadors d’ús de la biblioteca d’aula. Figura 4. Valoració de les estratègies identificades durant la primera mitja hora de lectura diària dins l’aula. 2.1. Dins l’aula: Mitja hora de lectura diària Figura 6. Grau de compliment dels objectius del projecte Apadrinament Lector segons el PLEC del CEIP Mallorca. Figura 5. Comparativa de l’ús de les tècniques de lectura en les estratègies d’animació lectora dins i fora de l’aula. Taula 1: Quadre comparatiu que il·lustra la bona coordinació entre la Bibloteca d’aula i la Biblioteca escolar. INTRODUCCIÓ HÀBIT LECTOR FOMENT LECTURA Animació Lectora: La biblioteca escolar és el cor de l’escola La biblioteca d’ aula és el pont entre la biblioteca escolar i la biblioteca personal (Centelles, 2005). MÈTODE Disseny Estudi de cas: 1r A Escola Mallorca Barcelona Participants 25 alumnes 1r A Tutora 1r A i Dinamitzadora biblioteca escolar Instruments Graella d’observació 2 entrevistes Biblioteca d’aula Biblioteca escolar Gèneres literaris No àlbum il·lustrat Es treballa específicament l’àlbum il·lustrat Tècniques de lectura (Veure Figura 5) Silenci Veu alta i compartida Paper alumnes “Passiu” (llibres seleccionats per a ells) Actiu (formació d’usuaris) Classificació llibres Mida Gènere i edat Objectiu 2. Identificar estratègies d’animació lectora: 2.2: Fora de l’aula: Hora de la biblioteca Visita a la biblioteca pública Apadrinament lector Prospectiva: És d’esperar que amb la bona pràctica general detectada en el centre, els nens de primer hagin vinculat la lectura a una acti vitat plaent i que aquesta dinàmica segueixi en cadas- cun dels cursos de primària, la qual cosa podria ser el tema d’un altre estudi de seguiment per a una futura recerca. Objectiu 1: Biblioteca d’aula: Bona pràctica general en les tres dimensions. Les mancances detectades es treballen de manera específica (l’àlbum il·lustrat i la classificació per gèneres) en les activitats d’an- mació lectora fora de l’aula analitzades a l’objectiu 2. Objectiu 2: Estratègies d’animació lectora dins i fora de l’aula: El compliment del Pla Lector del Centre, integrador, multidimensional i basat en la nova concepció de la competència lectora com a viure la literatura, fa que hi hagi una bona co- ordinació entre les mestres i que les activitats d’animació lectora, les tècniques de lectura i els gèneres literaris es comp lementin dins i fora de l’aula. 1.3. Ús de la biblioteca d’aula. 1.2. Ambient lector 1.1. Fons bibliogràfic A la biblioteca d’aula hi ha tot tipus de tipografia i gèneres literaris diversos. Manca l’àlbum il·lustrat. Bona accessibilitat i distribució. El criteri de classificació és per mides i no per gèneres. La tutora concep la competència lectora com un hàbit que es va construint a demanda del nen. Les mancances de la biblioteca d’aula es treballen de manera específica en les activitats que es fan a la biblioteca escolar.
Transcript of ANÀLISI DE LA FORMACIÓ DE LA BIBLIOTECA D’AULA I...
ANÀLISI DE LA FORMACIÓ DE LA BIBLIOTECA D’AULA I
IDENTIFICACIÓ D’ESTRATÈGIES D’ANIMACIÓ LECTORA: ESTUDI DE CAS.
Autora: Eva Adell [email protected] Tutora: Elisabeth Ballús
Pla de Lectura de Centre (Depart. Ensenyament, 2013)
1. Aprendre a llegir
2. Llegir per aprendre
3. GUST PER LA LECTURA
OBJECTIUS I RESULTATS
CONCLUSIONS
REFERENTS TEÒRICS DESTACATS Centelles, J. (2005). La biblioteca, el cor de l’escola. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Colomer, T. (2010a). Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Madrid: Síntesis.
Lluch, G. (2012). La lectura al centre. Llegir (i escriure) llibres, pantalles i documents en el Pla de Lectura de Centre. Alzira: Bromera. L’article complet AQUÍ:
El gust per la lectura és una trobada fantàstica entre el nen i el llibre (Centelles, 2005).
Lectura silenciosa
Llegir és un acte íntim i creatiu (Ballester, 2002).
Biblioteca d’aula.
Lectura compartida
Activitat: Padrins de lectura.
Model lector: companys més grans.
Lectura en veu alta
Activitat: Hora de la biblioteca.
Model lector: el mestre.
Objectiu 1. Analitzar la formació de la biblioteca d’aula per fomentar el gust de la lectura:
Figura 1. Valoració del fons bibliogràfic de la biblioteca d’aula en funció de la seva adequació a la diversitat. Figura 2. Valoració de l’ambient lector de l’aula. Figura 3. Valoració dels indicadors d’ús de la biblioteca d’aula.
Figura 4. Valoració de les estratègies identificades durant la primera mitja hora de lectura diària dins l’aula.
2.1. Dins l’aula:
Mitja hora de lectura diària
Figura 6. Grau de compliment dels objectius del projecte Apadrinament Lector segons el PLEC del CEIP Mallorca.
Figura 5. Comparativa de l’ús de les tècniques de lectura en les estratègies d’animació lectora dins i fora de l’aula.
Taula 1: Quadre comparatiu que il·lustra la bona coordinació entre la Bibloteca d’aula i la Biblioteca escolar.
INTRODUCCIÓ
HÀBIT LECTOR
FOMENT LECTURA
Animació Lectora:
La biblioteca escolar és el cor de l’escola La biblioteca d’aula és el pont entre la biblioteca escolar i la biblioteca personal (Centelles, 2005).
MÈTODE
Disseny Estudi de cas:
1r A Escola Mallorca Barcelona
Participants 25 alumnes 1r A
Tutora 1r A i Dinamitzadora biblioteca escolar Instruments Graella d’observació
2 entrevistes
Biblioteca d’aula Biblioteca escolar
Gèneres literaris No àlbum il·lustrat Es treballa específicament
l’àlbum il·lustrat
Tècniques de lectura (Veure Figura 5)
Silenci Veu alta i compartida
Paper alumnes “Passiu” (llibres seleccionats per a ells)
Actiu (formació d’usuaris)
Classificació llibres Mida Gènere i edat
Objectiu 2. Identificar estratègies d’animació lectora:
2.2: Fora de l’aula: Hora de la biblioteca
Visita a la biblioteca pública
Apadrinament lector
Prospectiva:
És d’esperar que amb la bona pràctica general detectada en el centre, els nens de primer hagin vinculat la lectura a una activitat plaent i que aquesta dinàmica segueixi en cadas-
cun dels cursos de primària, la qual cosa podria ser el tema d’un altre estudi de seguiment per a una futura recerca.
Objectiu 1: Biblioteca d’aula:
Bona pràctica general en les tres dimensions. Les mancances detectades es treballen de manera específica (l’àlbum il·lustrat i la classificació per gèneres) en les activitats d’an-
mació lectora fora de l’aula analitzades a l’objectiu 2.
Objectiu 2: Estratègies d’animació lectora dins i fora de l’aula:
El compliment del Pla Lector del Centre, integrador, multidimensional i basat en la nova concepció de la competència lectora com a viure la literatura, fa que hi hagi una bona co-
ordinació entre les mestres i que les activitats d’animació lectora, les tècniques de lectura i els gèneres literaris es complementin dins i fora de l’aula.
1.3. Ús de la biblioteca d’aula. 1.2. Ambient lector 1.1. Fons bibliogràfic
A la biblioteca d’aula hi ha tot tipus de tipografia
i gèneres literaris diversos.
Manca l’àlbum il·lustrat.
Bona accessibilitat i distribució.
El criteri de classificació és per mides i no per gèneres.
La tutora concep la competència lectora com un hàbit
que es va construint a demanda del nen.
Les mancances de la biblioteca d’aula es treballen de manera
específica en les activitats que es fan a la biblioteca escolar.
