ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat...

54
Anàlisi dialectològica d’uns parlars del Solsonès octubre de 2014 1 ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS PARLARS DEL SOLSONÈS Júlia Sala Prat 2n de batxillerat A, curs 2014-2015 Àmbit: Llengües Departament: Llengua Catalana i Literatura Tutor: Eugeni Barniol Estany Institut Francesc Ribalta Solsona, 17 d’octubre de 2014

Transcript of ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat...

Page 1: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

1

ANAgraveLISI DIALECTOLOgraveGICA DrsquoUNS

PARLARS DEL SOLSONEgraveS

Juacutelia Sala Prat

2n de batxillerat A curs 2014-2015

Agravembit Llenguumles

Departament Llengua Catalana i Literatura

Tutor Eugeni Barniol Estany

Institut Francesc Ribalta

Solsona 17 drsquooctubre de 2014

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

2

IacuteNDEX

1 INTRODUCCIOacute 3

11 MOTIVACIOacute 4

12 OBJECTIUS I HIPOgraveTESIS 6

13 METODOLOGIA 8

131 Teoria 8

132 Entrevistes 8

133 Anagravelisi 10

2 TEORIA I PROCEDIMENT 11

21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL CATALAgrave 12

22 ZONA GEOGRAgraveFICA 13

23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute 14

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES 15

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al registre 15

242 Quumlestionari per a la conversa 17

243 Els informadors 17

244 Lrsquoenquestador 17

245 Entrevistes i transcripcions 18

3 SINOPSI DE RESULTATS 20

31 ISOGLOSSES 22

32 GRAgraveFICS 33

321 Apartats 34

322 Municipis 36

323 Gragravefics globals 38

324 Altres tipus de gragravefics 39

4 CONCLUSIONS 43

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute 50

6 AGRAIumlMENTS 54

ANNEX

DVDs amb les gravacions de les entrevistes

DVD amb el treball

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

3

1 INTRODUCCIOacute

Motivacioacute

Objectius i hipogravetesis

Metodologia

ldquoBenu amb el ruc anagravevam que no seacute contas horas hi estava que el

tancagravevum allagrave vora el purtal que allagrave abans hi havia un astabla () el

carragagravevum i vinga cap aquiacute Marxagravevam de fosc i turnagravevam fosc aixograve siacuteldquo

Navegraves

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

4

1 INTRODUCCIOacute

11 MOTIVACIOacute

Durant lrsquoestiu del 2013 ja comenccedilava a pensar en el treball de recerca perograve no tenia

res en ment Des de petita que sempre mrsquoha agradat molt sentir com parla la gent de

les Illes Balears de Lleida de Girona de Valegravencia del Paiacutes Basc drsquoAndalusia Era

un tema que mrsquoatreia i vaig comenccedilar per aquiacute

Sabia perfectament que no podia fer un treball de recerca de les diferents maneres

de parlar de tot Catalunya mrsquohagueacutes agradat molt fer-lo perograve era molt complex i

molt llarg a meacutes de costoacutes

Els motius pels quals em vaig centrar en el Solsonegraves van venir determinats per la

meva motivacioacute personal i per logiacutestica

1 Havia drsquoacotar la zona geogragravefica del treball per fer possible la recollida

drsquoinformacioacute

2 Sempre he tingut una certa curiositat en la forma de parlar de la meva

famiacutelia paterna La meva agravevia nascuda a Navegraves utilitzava expressions i frases poc

usuals i caracteriacutestiques linguumliacutestiques progravepies de la seva zona i segons

mrsquoexplicaven completament diferents de lrsquoavi que va neacuteixer a Lladurs Els seus fills

van adoptar un parlar atiacutepic una mescla de tots dos que sempre mrsquoha cridat

lrsquoatencioacute Vaig comenccedilar a fer una llista de paraules i expressions que no havia sentit

a dir mai i que ells usaven forccedila sovint Aixiacute em vaig engrescar en el legravexic

3 Parlant amb diferents persones i cercant informacioacute per Internet vaig veure

alguns mapes que separaven el subdialecte nord-occidental (de la zona de Lleida)

del subdialecte central (de la zona de Barcelona) i que justament la liacutenia travessava

el Solsonegraves de forma molt imprecisa

En un treball de la UOC1 vaig poder llegir

ldquoPodem dir que la divisioacute linguumliacutestica entre central i nord-occidental segueix la divisioacute

comarcal amb una uacutenica excepcioacute el Solsonegraves tallat de nord a sud pel feix

1 VENY Joan i MASSANELL Mar Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i algueregraves

Universitat Oberta de Catalunya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

5

drsquoisoglosses2 que segueix la particioacute de les conques fluvials del Cardener i del

Segrerdquo

La meva comarca eacutes una excepcioacute en lrsquoagravembit linguumliacutestic Podria jo acotar aquesta

isoglossa drsquouna forma meacutes precisa

4 Buscant ldquodialectes del catalagraverdquo a Internet vaig trobar una web amb un

quadre de divisioacute dialectal del catalagrave-valenciagrave on incloiumla el xipella3 i el salat de

Tagraverbena i Vall de Gallinera com a dialectes de transicioacute entre blocs i dins del xipella

hi havia el solsoniacute4 Podria comprovar si al Solsonegraves es parlava xipella

Tots aquests van ser els motius pels quals vaig comenccedilar a imaginar-me el meu

treball drsquouna forma meacutes visual i meacutes complexa No sabia quina estructura acabaria

tenint perograve la idea general comenccedilava a tenir una forma meacutes aproximada

2 Isoglossa liacutenia imaginagraveria que assenyala el liacutemit entre la presegravencia i lrsquoabsegravencia drsquoun tret linguumliacutestic

determinat i que pot contribuir a delimitar dues agraverees dialectals Font DIEC2 3 Variant de la parla del catalagrave oriental i el catalagrave nord-occidental que es caracteritza pel pas a ldquoirdquo de

la ldquoerdquo agravetona final 4 Vegeu annex pagravegina 3

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

6

12 OBJECTIUS I HIPOgraveTESIS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball eacutes aprofundir al magravexim en la mesura de les

meves possibilitats en lrsquoanagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per arribar a aquest objectiu general caldragrave treballar a partir de diferents

paragravemetres

- un feix drsquoisoglosses entre el catalagrave nord-occidental i el central aixiacute es podragrave

comparar amb altres mapes i comprovar si han estat precisos a lrsquohora de fer la liacutenia

que travessa el Solsonegraves

- lrsquoanagravelisi de les parles drsquouns habitants del Solsonegraves per tal drsquoincloure cada

municipi en algun dels dialectes

- el grau de similitud en la parla de diferents persones de la comarca

- la cerca drsquoalgunes particularitats en aquests parlars com pot ser la

presegravencia del parlar xipella al Solsonegraves

Per poder acomplir aquests paragravemetres es prenen com a punt de partida dues

hipogravetesis que en la conclusioacute final han de ser confirmades refutades o esmenades

Per a fer la primera hipogravetesi seragrave important basar-se en un mapa on es representi

una isoglossa entre el catalagrave nord-occidental i el catalagrave central per aixiacute poder-la

comparar amb el feix drsquoisoglosses que recerqui a la comarca del Solsonegraves

Figura 1 Liacutemits entre el catalagrave nord-occidental i el

central Font VENY Joan i MASSANELL Mar

Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i

algueregraves Universitat Oberta de Catalunya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

7

A partir drsquoaquest mapa es pot formular la hipogravetesi seguumlent

ldquoLa particioacute que es representa en el mapa dels dialectes geogragravefics

catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del Solsonegraves i per tant no

pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir en aquest treball

de recercardquo

Podem fer una segona hipogravetesi referent al grau de similitud entre municipis que

seria

ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis distants del Solsonegraves eacutes

baixardquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

8

13 METODOLOGIA

En aquest treball srsquoutilitzaragrave bagravesicament el paquet ofimagravetic Microsoft Office i tota la

redaccioacute drsquoaquest estaragrave realitzada mitjanccedilant Microsoft Office Word

La metodologia seragrave diferent segons la part del treball que srsquoestigui realitzant

131 Teoria

Una bona part de la informacioacute teograverica utilitzada correspon a uns estudis de

batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en quegrave he iniciat aquest

treball de recerca Lrsquoesforccedil per a dominar-la ha estat considerable

132 Entrevistes

La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts

Caracteriacutestiques en la part del recull drsquoinformacioacute es faran entrevistes a

persones amb unes caracteriacutestiques estipulades des drsquoun principi per assegurar-se

que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors

externs Per ordre drsquoimportagravencia les condicions soacuten les seguumlents

- majors de 65 anys com meacutes edat millor

- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi

- si es possible que els dos pares siguin del mateix municipi que lrsquoentrevistat

si no eacutes possible que ho compleixi un preferiblement la mare ja que aporta una

major influegravencia a la criatura

- que hagin anat poc temps a lrsquoescola per tal que la lectura i lrsquoescriptura no els

influeixi en la parla

- que hagin viatjat poc

- que hagin vist poc la televisioacute drsquoaquesta manera no estan tan influenciats

pels mitjans de comunicacioacute

Contactes a lrsquohora de cercar aquestes persones haurem de contactar amb gent

que conegui beacute la comarca i els seus habitants Partint drsquoun mapa del Solsonegraves i de

la guia telefogravenica caldragrave parlar amb familiars amics ajuntaments i saber si

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

9

lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar

una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu

Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i

imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de

dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la

seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta

segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat

Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que

permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes

Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps

relativament llarg

Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per

tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la

gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder

escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute

innecessagraveria o inadequada i sorolls

Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns

criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes

transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat

sense la necessitat de saber res drsquoaquest

Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document

Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute

5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i

procediment a la pagravegina 17

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

10

133 Anagravelisi

Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les

diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una

taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per

poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat

SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot

plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses

Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics

estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades

importants per a destacar en lrsquoestudi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

11

2 TEORIA I PROCEDIMENT

Caracteriacutestiques dialectals

Zona geogragravefica

El Solsonegraves una excepcioacute

Elaboracioacute de les entrevistes

ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()

srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu

portu micagundeacutesrdquo

Clariana de Cardener

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

12

2 TEORIA I PROCEDIMENT

21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL

CATALAgrave

La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc

occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i

el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental

Entre dos dialectes hi pot haver zones de

transicioacute on la parla teacute algunes

caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes

o tambeacute pot haver-hi subdialectes que

concretin drsquoalguna manera les propietats

drsquoaquella agraverea

El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte

central que teacute algunes caracteriacutestiques del

dialecte nord-occidental per aixograve es pot

considerar un subdialecte de transicioacute entre

aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave

Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6

A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental

extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques

del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8

que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats

diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests

quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9

6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala

7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4

9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre

Dialectologia Catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

13

22 ZONA GEOGRAgraveFICA

El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el

Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu

Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se

nrsquoinclouran dos meacutes10

En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els

actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins

llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves

per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a

la Molsosa des que pertany al Solsonegraves

Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca

Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels

municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per

unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute

de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan

sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de

Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques

ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que

no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem

canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip

Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes

industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter

bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com

familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el

Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip

10

Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11

Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

14

23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute

Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes

realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat

informacioacute sobre aquest punt

En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les

fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes

perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit

dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la

frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria

Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una

consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de

consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una

determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de

divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les

actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de

precisarrdquo

Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes

la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de

la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb

altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del

Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el

catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la

necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria

Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla

Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo

12

BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

15

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES

Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que

ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de

fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al

registre

Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i

expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per

poder comparar els resultats

Llistat de paraules

En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents

temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute

verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien

estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri

vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic

Megravetodes per a lrsquoenquesta

Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13

a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes

un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada

b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre

idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita

saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute

c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona

entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que

lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes

concrets

13

Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

16

d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent

Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat

per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que

seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de

traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els

casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la

paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el

megravetode indirecte (d) en quaranta-nou

Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es

pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en

lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta

Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant

lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la

transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)

Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-

occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per

lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les

caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre

claudagravetors

Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute

Figura 317

Exemple de la pauta per al registre

14

Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15

Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16

Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17

Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 2: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

2

IacuteNDEX

1 INTRODUCCIOacute 3

11 MOTIVACIOacute 4

12 OBJECTIUS I HIPOgraveTESIS 6

13 METODOLOGIA 8

131 Teoria 8

132 Entrevistes 8

133 Anagravelisi 10

2 TEORIA I PROCEDIMENT 11

21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL CATALAgrave 12

22 ZONA GEOGRAgraveFICA 13

23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute 14

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES 15

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al registre 15

242 Quumlestionari per a la conversa 17

243 Els informadors 17

244 Lrsquoenquestador 17

245 Entrevistes i transcripcions 18

3 SINOPSI DE RESULTATS 20

31 ISOGLOSSES 22

32 GRAgraveFICS 33

321 Apartats 34

322 Municipis 36

323 Gragravefics globals 38

324 Altres tipus de gragravefics 39

4 CONCLUSIONS 43

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute 50

6 AGRAIumlMENTS 54

ANNEX

DVDs amb les gravacions de les entrevistes

DVD amb el treball

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

3

1 INTRODUCCIOacute

Motivacioacute

Objectius i hipogravetesis

Metodologia

ldquoBenu amb el ruc anagravevam que no seacute contas horas hi estava que el

tancagravevum allagrave vora el purtal que allagrave abans hi havia un astabla () el

carragagravevum i vinga cap aquiacute Marxagravevam de fosc i turnagravevam fosc aixograve siacuteldquo

Navegraves

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

4

1 INTRODUCCIOacute

11 MOTIVACIOacute

Durant lrsquoestiu del 2013 ja comenccedilava a pensar en el treball de recerca perograve no tenia

res en ment Des de petita que sempre mrsquoha agradat molt sentir com parla la gent de

les Illes Balears de Lleida de Girona de Valegravencia del Paiacutes Basc drsquoAndalusia Era

un tema que mrsquoatreia i vaig comenccedilar per aquiacute

Sabia perfectament que no podia fer un treball de recerca de les diferents maneres

de parlar de tot Catalunya mrsquohagueacutes agradat molt fer-lo perograve era molt complex i

molt llarg a meacutes de costoacutes

Els motius pels quals em vaig centrar en el Solsonegraves van venir determinats per la

meva motivacioacute personal i per logiacutestica

1 Havia drsquoacotar la zona geogragravefica del treball per fer possible la recollida

drsquoinformacioacute

2 Sempre he tingut una certa curiositat en la forma de parlar de la meva

famiacutelia paterna La meva agravevia nascuda a Navegraves utilitzava expressions i frases poc

usuals i caracteriacutestiques linguumliacutestiques progravepies de la seva zona i segons

mrsquoexplicaven completament diferents de lrsquoavi que va neacuteixer a Lladurs Els seus fills

van adoptar un parlar atiacutepic una mescla de tots dos que sempre mrsquoha cridat

lrsquoatencioacute Vaig comenccedilar a fer una llista de paraules i expressions que no havia sentit

a dir mai i que ells usaven forccedila sovint Aixiacute em vaig engrescar en el legravexic

3 Parlant amb diferents persones i cercant informacioacute per Internet vaig veure

alguns mapes que separaven el subdialecte nord-occidental (de la zona de Lleida)

del subdialecte central (de la zona de Barcelona) i que justament la liacutenia travessava

el Solsonegraves de forma molt imprecisa

En un treball de la UOC1 vaig poder llegir

ldquoPodem dir que la divisioacute linguumliacutestica entre central i nord-occidental segueix la divisioacute

comarcal amb una uacutenica excepcioacute el Solsonegraves tallat de nord a sud pel feix

1 VENY Joan i MASSANELL Mar Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i algueregraves

Universitat Oberta de Catalunya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

5

drsquoisoglosses2 que segueix la particioacute de les conques fluvials del Cardener i del

Segrerdquo

La meva comarca eacutes una excepcioacute en lrsquoagravembit linguumliacutestic Podria jo acotar aquesta

isoglossa drsquouna forma meacutes precisa

4 Buscant ldquodialectes del catalagraverdquo a Internet vaig trobar una web amb un

quadre de divisioacute dialectal del catalagrave-valenciagrave on incloiumla el xipella3 i el salat de

Tagraverbena i Vall de Gallinera com a dialectes de transicioacute entre blocs i dins del xipella

hi havia el solsoniacute4 Podria comprovar si al Solsonegraves es parlava xipella

Tots aquests van ser els motius pels quals vaig comenccedilar a imaginar-me el meu

treball drsquouna forma meacutes visual i meacutes complexa No sabia quina estructura acabaria

tenint perograve la idea general comenccedilava a tenir una forma meacutes aproximada

2 Isoglossa liacutenia imaginagraveria que assenyala el liacutemit entre la presegravencia i lrsquoabsegravencia drsquoun tret linguumliacutestic

determinat i que pot contribuir a delimitar dues agraverees dialectals Font DIEC2 3 Variant de la parla del catalagrave oriental i el catalagrave nord-occidental que es caracteritza pel pas a ldquoirdquo de

la ldquoerdquo agravetona final 4 Vegeu annex pagravegina 3

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

6

12 OBJECTIUS I HIPOgraveTESIS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball eacutes aprofundir al magravexim en la mesura de les

meves possibilitats en lrsquoanagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per arribar a aquest objectiu general caldragrave treballar a partir de diferents

paragravemetres

- un feix drsquoisoglosses entre el catalagrave nord-occidental i el central aixiacute es podragrave

comparar amb altres mapes i comprovar si han estat precisos a lrsquohora de fer la liacutenia

que travessa el Solsonegraves

- lrsquoanagravelisi de les parles drsquouns habitants del Solsonegraves per tal drsquoincloure cada

municipi en algun dels dialectes

- el grau de similitud en la parla de diferents persones de la comarca

- la cerca drsquoalgunes particularitats en aquests parlars com pot ser la

presegravencia del parlar xipella al Solsonegraves

Per poder acomplir aquests paragravemetres es prenen com a punt de partida dues

hipogravetesis que en la conclusioacute final han de ser confirmades refutades o esmenades

Per a fer la primera hipogravetesi seragrave important basar-se en un mapa on es representi

una isoglossa entre el catalagrave nord-occidental i el catalagrave central per aixiacute poder-la

comparar amb el feix drsquoisoglosses que recerqui a la comarca del Solsonegraves

Figura 1 Liacutemits entre el catalagrave nord-occidental i el

central Font VENY Joan i MASSANELL Mar

Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i

algueregraves Universitat Oberta de Catalunya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

7

A partir drsquoaquest mapa es pot formular la hipogravetesi seguumlent

ldquoLa particioacute que es representa en el mapa dels dialectes geogragravefics

catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del Solsonegraves i per tant no

pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir en aquest treball

de recercardquo

Podem fer una segona hipogravetesi referent al grau de similitud entre municipis que

seria

ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis distants del Solsonegraves eacutes

baixardquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

8

13 METODOLOGIA

En aquest treball srsquoutilitzaragrave bagravesicament el paquet ofimagravetic Microsoft Office i tota la

redaccioacute drsquoaquest estaragrave realitzada mitjanccedilant Microsoft Office Word

La metodologia seragrave diferent segons la part del treball que srsquoestigui realitzant

131 Teoria

Una bona part de la informacioacute teograverica utilitzada correspon a uns estudis de

batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en quegrave he iniciat aquest

treball de recerca Lrsquoesforccedil per a dominar-la ha estat considerable

132 Entrevistes

La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts

Caracteriacutestiques en la part del recull drsquoinformacioacute es faran entrevistes a

persones amb unes caracteriacutestiques estipulades des drsquoun principi per assegurar-se

que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors

externs Per ordre drsquoimportagravencia les condicions soacuten les seguumlents

- majors de 65 anys com meacutes edat millor

- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi

- si es possible que els dos pares siguin del mateix municipi que lrsquoentrevistat

si no eacutes possible que ho compleixi un preferiblement la mare ja que aporta una

major influegravencia a la criatura

- que hagin anat poc temps a lrsquoescola per tal que la lectura i lrsquoescriptura no els

influeixi en la parla

- que hagin viatjat poc

- que hagin vist poc la televisioacute drsquoaquesta manera no estan tan influenciats

pels mitjans de comunicacioacute

Contactes a lrsquohora de cercar aquestes persones haurem de contactar amb gent

que conegui beacute la comarca i els seus habitants Partint drsquoun mapa del Solsonegraves i de

la guia telefogravenica caldragrave parlar amb familiars amics ajuntaments i saber si

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

9

lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar

una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu

Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i

imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de

dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la

seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta

segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat

Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que

permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes

Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps

relativament llarg

Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per

tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la

gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder

escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute

innecessagraveria o inadequada i sorolls

Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns

criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes

transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat

sense la necessitat de saber res drsquoaquest

Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document

Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute

5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i

procediment a la pagravegina 17

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

10

133 Anagravelisi

Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les

diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una

taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per

poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat

SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot

plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses

Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics

estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades

importants per a destacar en lrsquoestudi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

11

2 TEORIA I PROCEDIMENT

Caracteriacutestiques dialectals

Zona geogragravefica

El Solsonegraves una excepcioacute

Elaboracioacute de les entrevistes

ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()

srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu

portu micagundeacutesrdquo

Clariana de Cardener

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

12

2 TEORIA I PROCEDIMENT

21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL

CATALAgrave

La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc

occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i

el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental

Entre dos dialectes hi pot haver zones de

transicioacute on la parla teacute algunes

caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes

o tambeacute pot haver-hi subdialectes que

concretin drsquoalguna manera les propietats

drsquoaquella agraverea

El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte

central que teacute algunes caracteriacutestiques del

dialecte nord-occidental per aixograve es pot

considerar un subdialecte de transicioacute entre

aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave

Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6

A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental

extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques

del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8

que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats

diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests

quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9

6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala

7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4

9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre

Dialectologia Catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

13

22 ZONA GEOGRAgraveFICA

El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el

Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu

Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se

nrsquoinclouran dos meacutes10

En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els

actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins

llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves

per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a

la Molsosa des que pertany al Solsonegraves

Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca

Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels

municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per

unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute

de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan

sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de

Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques

ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que

no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem

canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip

Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes

industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter

bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com

familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el

Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip

10

Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11

Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

14

23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute

Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes

realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat

informacioacute sobre aquest punt

En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les

fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes

perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit

dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la

frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria

Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una

consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de

consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una

determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de

divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les

actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de

precisarrdquo

Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes

la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de

la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb

altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del

Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el

catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la

necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria

Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla

Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo

12

BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

15

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES

Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que

ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de

fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al

registre

Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i

expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per

poder comparar els resultats

Llistat de paraules

En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents

temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute

verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien

estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri

vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic

Megravetodes per a lrsquoenquesta

Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13

a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes

un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada

b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre

idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita

saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute

c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona

entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que

lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes

concrets

13

Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

16

d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent

Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat

per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que

seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de

traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els

casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la

paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el

megravetode indirecte (d) en quaranta-nou

Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es

pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en

lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta

Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant

lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la

transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)

Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-

occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per

lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les

caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre

claudagravetors

Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute

Figura 317

Exemple de la pauta per al registre

14

Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15

Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16

Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17

Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 3: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

3

1 INTRODUCCIOacute

Motivacioacute

Objectius i hipogravetesis

Metodologia

ldquoBenu amb el ruc anagravevam que no seacute contas horas hi estava que el

tancagravevum allagrave vora el purtal que allagrave abans hi havia un astabla () el

carragagravevum i vinga cap aquiacute Marxagravevam de fosc i turnagravevam fosc aixograve siacuteldquo

Navegraves

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

4

1 INTRODUCCIOacute

11 MOTIVACIOacute

Durant lrsquoestiu del 2013 ja comenccedilava a pensar en el treball de recerca perograve no tenia

res en ment Des de petita que sempre mrsquoha agradat molt sentir com parla la gent de

les Illes Balears de Lleida de Girona de Valegravencia del Paiacutes Basc drsquoAndalusia Era

un tema que mrsquoatreia i vaig comenccedilar per aquiacute

Sabia perfectament que no podia fer un treball de recerca de les diferents maneres

de parlar de tot Catalunya mrsquohagueacutes agradat molt fer-lo perograve era molt complex i

molt llarg a meacutes de costoacutes

Els motius pels quals em vaig centrar en el Solsonegraves van venir determinats per la

meva motivacioacute personal i per logiacutestica

1 Havia drsquoacotar la zona geogragravefica del treball per fer possible la recollida

drsquoinformacioacute

2 Sempre he tingut una certa curiositat en la forma de parlar de la meva

famiacutelia paterna La meva agravevia nascuda a Navegraves utilitzava expressions i frases poc

usuals i caracteriacutestiques linguumliacutestiques progravepies de la seva zona i segons

mrsquoexplicaven completament diferents de lrsquoavi que va neacuteixer a Lladurs Els seus fills

van adoptar un parlar atiacutepic una mescla de tots dos que sempre mrsquoha cridat

lrsquoatencioacute Vaig comenccedilar a fer una llista de paraules i expressions que no havia sentit

a dir mai i que ells usaven forccedila sovint Aixiacute em vaig engrescar en el legravexic

3 Parlant amb diferents persones i cercant informacioacute per Internet vaig veure

alguns mapes que separaven el subdialecte nord-occidental (de la zona de Lleida)

del subdialecte central (de la zona de Barcelona) i que justament la liacutenia travessava

el Solsonegraves de forma molt imprecisa

En un treball de la UOC1 vaig poder llegir

ldquoPodem dir que la divisioacute linguumliacutestica entre central i nord-occidental segueix la divisioacute

comarcal amb una uacutenica excepcioacute el Solsonegraves tallat de nord a sud pel feix

1 VENY Joan i MASSANELL Mar Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i algueregraves

Universitat Oberta de Catalunya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

5

drsquoisoglosses2 que segueix la particioacute de les conques fluvials del Cardener i del

Segrerdquo

La meva comarca eacutes una excepcioacute en lrsquoagravembit linguumliacutestic Podria jo acotar aquesta

isoglossa drsquouna forma meacutes precisa

4 Buscant ldquodialectes del catalagraverdquo a Internet vaig trobar una web amb un

quadre de divisioacute dialectal del catalagrave-valenciagrave on incloiumla el xipella3 i el salat de

Tagraverbena i Vall de Gallinera com a dialectes de transicioacute entre blocs i dins del xipella

hi havia el solsoniacute4 Podria comprovar si al Solsonegraves es parlava xipella

Tots aquests van ser els motius pels quals vaig comenccedilar a imaginar-me el meu

treball drsquouna forma meacutes visual i meacutes complexa No sabia quina estructura acabaria

tenint perograve la idea general comenccedilava a tenir una forma meacutes aproximada

2 Isoglossa liacutenia imaginagraveria que assenyala el liacutemit entre la presegravencia i lrsquoabsegravencia drsquoun tret linguumliacutestic

determinat i que pot contribuir a delimitar dues agraverees dialectals Font DIEC2 3 Variant de la parla del catalagrave oriental i el catalagrave nord-occidental que es caracteritza pel pas a ldquoirdquo de

la ldquoerdquo agravetona final 4 Vegeu annex pagravegina 3

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

6

12 OBJECTIUS I HIPOgraveTESIS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball eacutes aprofundir al magravexim en la mesura de les

meves possibilitats en lrsquoanagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per arribar a aquest objectiu general caldragrave treballar a partir de diferents

paragravemetres

- un feix drsquoisoglosses entre el catalagrave nord-occidental i el central aixiacute es podragrave

comparar amb altres mapes i comprovar si han estat precisos a lrsquohora de fer la liacutenia

que travessa el Solsonegraves

- lrsquoanagravelisi de les parles drsquouns habitants del Solsonegraves per tal drsquoincloure cada

municipi en algun dels dialectes

- el grau de similitud en la parla de diferents persones de la comarca

- la cerca drsquoalgunes particularitats en aquests parlars com pot ser la

presegravencia del parlar xipella al Solsonegraves

Per poder acomplir aquests paragravemetres es prenen com a punt de partida dues

hipogravetesis que en la conclusioacute final han de ser confirmades refutades o esmenades

Per a fer la primera hipogravetesi seragrave important basar-se en un mapa on es representi

una isoglossa entre el catalagrave nord-occidental i el catalagrave central per aixiacute poder-la

comparar amb el feix drsquoisoglosses que recerqui a la comarca del Solsonegraves

Figura 1 Liacutemits entre el catalagrave nord-occidental i el

central Font VENY Joan i MASSANELL Mar

Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i

algueregraves Universitat Oberta de Catalunya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

7

A partir drsquoaquest mapa es pot formular la hipogravetesi seguumlent

ldquoLa particioacute que es representa en el mapa dels dialectes geogragravefics

catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del Solsonegraves i per tant no

pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir en aquest treball

de recercardquo

Podem fer una segona hipogravetesi referent al grau de similitud entre municipis que

seria

ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis distants del Solsonegraves eacutes

baixardquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

8

13 METODOLOGIA

En aquest treball srsquoutilitzaragrave bagravesicament el paquet ofimagravetic Microsoft Office i tota la

redaccioacute drsquoaquest estaragrave realitzada mitjanccedilant Microsoft Office Word

La metodologia seragrave diferent segons la part del treball que srsquoestigui realitzant

131 Teoria

Una bona part de la informacioacute teograverica utilitzada correspon a uns estudis de

batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en quegrave he iniciat aquest

treball de recerca Lrsquoesforccedil per a dominar-la ha estat considerable

132 Entrevistes

La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts

Caracteriacutestiques en la part del recull drsquoinformacioacute es faran entrevistes a

persones amb unes caracteriacutestiques estipulades des drsquoun principi per assegurar-se

que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors

externs Per ordre drsquoimportagravencia les condicions soacuten les seguumlents

- majors de 65 anys com meacutes edat millor

- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi

- si es possible que els dos pares siguin del mateix municipi que lrsquoentrevistat

si no eacutes possible que ho compleixi un preferiblement la mare ja que aporta una

major influegravencia a la criatura

- que hagin anat poc temps a lrsquoescola per tal que la lectura i lrsquoescriptura no els

influeixi en la parla

- que hagin viatjat poc

- que hagin vist poc la televisioacute drsquoaquesta manera no estan tan influenciats

pels mitjans de comunicacioacute

Contactes a lrsquohora de cercar aquestes persones haurem de contactar amb gent

que conegui beacute la comarca i els seus habitants Partint drsquoun mapa del Solsonegraves i de

la guia telefogravenica caldragrave parlar amb familiars amics ajuntaments i saber si

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

9

lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar

una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu

Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i

imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de

dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la

seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta

segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat

Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que

permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes

Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps

relativament llarg

Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per

tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la

gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder

escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute

innecessagraveria o inadequada i sorolls

Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns

criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes

transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat

sense la necessitat de saber res drsquoaquest

Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document

Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute

5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i

procediment a la pagravegina 17

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

10

133 Anagravelisi

Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les

diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una

taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per

poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat

SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot

plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses

Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics

estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades

importants per a destacar en lrsquoestudi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

11

2 TEORIA I PROCEDIMENT

Caracteriacutestiques dialectals

Zona geogragravefica

El Solsonegraves una excepcioacute

Elaboracioacute de les entrevistes

ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()

srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu

portu micagundeacutesrdquo

Clariana de Cardener

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

12

2 TEORIA I PROCEDIMENT

21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL

CATALAgrave

La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc

occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i

el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental

Entre dos dialectes hi pot haver zones de

transicioacute on la parla teacute algunes

caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes

o tambeacute pot haver-hi subdialectes que

concretin drsquoalguna manera les propietats

drsquoaquella agraverea

El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte

central que teacute algunes caracteriacutestiques del

dialecte nord-occidental per aixograve es pot

considerar un subdialecte de transicioacute entre

aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave

Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6

A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental

extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques

del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8

que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats

diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests

quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9

6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala

7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4

9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre

Dialectologia Catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

13

22 ZONA GEOGRAgraveFICA

El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el

Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu

Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se

nrsquoinclouran dos meacutes10

En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els

actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins

llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves

per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a

la Molsosa des que pertany al Solsonegraves

Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca

Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels

municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per

unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute

de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan

sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de

Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques

ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que

no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem

canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip

Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes

industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter

bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com

familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el

Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip

10

Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11

Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

14

23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute

Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes

realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat

informacioacute sobre aquest punt

En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les

fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes

perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit

dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la

frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria

Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una

consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de

consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una

determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de

divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les

actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de

precisarrdquo

Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes

la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de

la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb

altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del

Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el

catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la

necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria

Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla

Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo

12

BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

15

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES

Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que

ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de

fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al

registre

Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i

expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per

poder comparar els resultats

Llistat de paraules

En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents

temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute

verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien

estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri

vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic

Megravetodes per a lrsquoenquesta

Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13

a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes

un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada

b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre

idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita

saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute

c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona

entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que

lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes

concrets

13

Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

16

d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent

Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat

per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que

seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de

traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els

casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la

paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el

megravetode indirecte (d) en quaranta-nou

Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es

pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en

lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta

Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant

lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la

transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)

Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-

occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per

lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les

caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre

claudagravetors

Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute

Figura 317

Exemple de la pauta per al registre

14

Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15

Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16

Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17

Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 4: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

4

1 INTRODUCCIOacute

11 MOTIVACIOacute

Durant lrsquoestiu del 2013 ja comenccedilava a pensar en el treball de recerca perograve no tenia

res en ment Des de petita que sempre mrsquoha agradat molt sentir com parla la gent de

les Illes Balears de Lleida de Girona de Valegravencia del Paiacutes Basc drsquoAndalusia Era

un tema que mrsquoatreia i vaig comenccedilar per aquiacute

Sabia perfectament que no podia fer un treball de recerca de les diferents maneres

de parlar de tot Catalunya mrsquohagueacutes agradat molt fer-lo perograve era molt complex i

molt llarg a meacutes de costoacutes

Els motius pels quals em vaig centrar en el Solsonegraves van venir determinats per la

meva motivacioacute personal i per logiacutestica

1 Havia drsquoacotar la zona geogragravefica del treball per fer possible la recollida

drsquoinformacioacute

2 Sempre he tingut una certa curiositat en la forma de parlar de la meva

famiacutelia paterna La meva agravevia nascuda a Navegraves utilitzava expressions i frases poc

usuals i caracteriacutestiques linguumliacutestiques progravepies de la seva zona i segons

mrsquoexplicaven completament diferents de lrsquoavi que va neacuteixer a Lladurs Els seus fills

van adoptar un parlar atiacutepic una mescla de tots dos que sempre mrsquoha cridat

lrsquoatencioacute Vaig comenccedilar a fer una llista de paraules i expressions que no havia sentit

a dir mai i que ells usaven forccedila sovint Aixiacute em vaig engrescar en el legravexic

3 Parlant amb diferents persones i cercant informacioacute per Internet vaig veure

alguns mapes que separaven el subdialecte nord-occidental (de la zona de Lleida)

del subdialecte central (de la zona de Barcelona) i que justament la liacutenia travessava

el Solsonegraves de forma molt imprecisa

En un treball de la UOC1 vaig poder llegir

ldquoPodem dir que la divisioacute linguumliacutestica entre central i nord-occidental segueix la divisioacute

comarcal amb una uacutenica excepcioacute el Solsonegraves tallat de nord a sud pel feix

1 VENY Joan i MASSANELL Mar Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i algueregraves

Universitat Oberta de Catalunya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

5

drsquoisoglosses2 que segueix la particioacute de les conques fluvials del Cardener i del

Segrerdquo

La meva comarca eacutes una excepcioacute en lrsquoagravembit linguumliacutestic Podria jo acotar aquesta

isoglossa drsquouna forma meacutes precisa

4 Buscant ldquodialectes del catalagraverdquo a Internet vaig trobar una web amb un

quadre de divisioacute dialectal del catalagrave-valenciagrave on incloiumla el xipella3 i el salat de

Tagraverbena i Vall de Gallinera com a dialectes de transicioacute entre blocs i dins del xipella

hi havia el solsoniacute4 Podria comprovar si al Solsonegraves es parlava xipella

Tots aquests van ser els motius pels quals vaig comenccedilar a imaginar-me el meu

treball drsquouna forma meacutes visual i meacutes complexa No sabia quina estructura acabaria

tenint perograve la idea general comenccedilava a tenir una forma meacutes aproximada

2 Isoglossa liacutenia imaginagraveria que assenyala el liacutemit entre la presegravencia i lrsquoabsegravencia drsquoun tret linguumliacutestic

determinat i que pot contribuir a delimitar dues agraverees dialectals Font DIEC2 3 Variant de la parla del catalagrave oriental i el catalagrave nord-occidental que es caracteritza pel pas a ldquoirdquo de

la ldquoerdquo agravetona final 4 Vegeu annex pagravegina 3

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

6

12 OBJECTIUS I HIPOgraveTESIS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball eacutes aprofundir al magravexim en la mesura de les

meves possibilitats en lrsquoanagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per arribar a aquest objectiu general caldragrave treballar a partir de diferents

paragravemetres

- un feix drsquoisoglosses entre el catalagrave nord-occidental i el central aixiacute es podragrave

comparar amb altres mapes i comprovar si han estat precisos a lrsquohora de fer la liacutenia

que travessa el Solsonegraves

- lrsquoanagravelisi de les parles drsquouns habitants del Solsonegraves per tal drsquoincloure cada

municipi en algun dels dialectes

- el grau de similitud en la parla de diferents persones de la comarca

- la cerca drsquoalgunes particularitats en aquests parlars com pot ser la

presegravencia del parlar xipella al Solsonegraves

Per poder acomplir aquests paragravemetres es prenen com a punt de partida dues

hipogravetesis que en la conclusioacute final han de ser confirmades refutades o esmenades

Per a fer la primera hipogravetesi seragrave important basar-se en un mapa on es representi

una isoglossa entre el catalagrave nord-occidental i el catalagrave central per aixiacute poder-la

comparar amb el feix drsquoisoglosses que recerqui a la comarca del Solsonegraves

Figura 1 Liacutemits entre el catalagrave nord-occidental i el

central Font VENY Joan i MASSANELL Mar

Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i

algueregraves Universitat Oberta de Catalunya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

7

A partir drsquoaquest mapa es pot formular la hipogravetesi seguumlent

ldquoLa particioacute que es representa en el mapa dels dialectes geogragravefics

catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del Solsonegraves i per tant no

pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir en aquest treball

de recercardquo

Podem fer una segona hipogravetesi referent al grau de similitud entre municipis que

seria

ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis distants del Solsonegraves eacutes

baixardquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

8

13 METODOLOGIA

En aquest treball srsquoutilitzaragrave bagravesicament el paquet ofimagravetic Microsoft Office i tota la

redaccioacute drsquoaquest estaragrave realitzada mitjanccedilant Microsoft Office Word

La metodologia seragrave diferent segons la part del treball que srsquoestigui realitzant

131 Teoria

Una bona part de la informacioacute teograverica utilitzada correspon a uns estudis de

batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en quegrave he iniciat aquest

treball de recerca Lrsquoesforccedil per a dominar-la ha estat considerable

132 Entrevistes

La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts

Caracteriacutestiques en la part del recull drsquoinformacioacute es faran entrevistes a

persones amb unes caracteriacutestiques estipulades des drsquoun principi per assegurar-se

que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors

externs Per ordre drsquoimportagravencia les condicions soacuten les seguumlents

- majors de 65 anys com meacutes edat millor

- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi

- si es possible que els dos pares siguin del mateix municipi que lrsquoentrevistat

si no eacutes possible que ho compleixi un preferiblement la mare ja que aporta una

major influegravencia a la criatura

- que hagin anat poc temps a lrsquoescola per tal que la lectura i lrsquoescriptura no els

influeixi en la parla

- que hagin viatjat poc

- que hagin vist poc la televisioacute drsquoaquesta manera no estan tan influenciats

pels mitjans de comunicacioacute

Contactes a lrsquohora de cercar aquestes persones haurem de contactar amb gent

que conegui beacute la comarca i els seus habitants Partint drsquoun mapa del Solsonegraves i de

la guia telefogravenica caldragrave parlar amb familiars amics ajuntaments i saber si

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

9

lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar

una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu

Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i

imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de

dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la

seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta

segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat

Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que

permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes

Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps

relativament llarg

Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per

tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la

gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder

escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute

innecessagraveria o inadequada i sorolls

Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns

criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes

transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat

sense la necessitat de saber res drsquoaquest

Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document

Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute

5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i

procediment a la pagravegina 17

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

10

133 Anagravelisi

Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les

diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una

taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per

poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat

SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot

plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses

Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics

estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades

importants per a destacar en lrsquoestudi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

11

2 TEORIA I PROCEDIMENT

Caracteriacutestiques dialectals

Zona geogragravefica

El Solsonegraves una excepcioacute

Elaboracioacute de les entrevistes

ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()

srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu

portu micagundeacutesrdquo

Clariana de Cardener

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

12

2 TEORIA I PROCEDIMENT

21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL

CATALAgrave

La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc

occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i

el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental

Entre dos dialectes hi pot haver zones de

transicioacute on la parla teacute algunes

caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes

o tambeacute pot haver-hi subdialectes que

concretin drsquoalguna manera les propietats

drsquoaquella agraverea

El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte

central que teacute algunes caracteriacutestiques del

dialecte nord-occidental per aixograve es pot

considerar un subdialecte de transicioacute entre

aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave

Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6

A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental

extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques

del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8

que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats

diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests

quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9

6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala

7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4

9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre

Dialectologia Catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

13

22 ZONA GEOGRAgraveFICA

El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el

Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu

Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se

nrsquoinclouran dos meacutes10

En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els

actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins

llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves

per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a

la Molsosa des que pertany al Solsonegraves

Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca

Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels

municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per

unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute

de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan

sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de

Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques

ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que

no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem

canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip

Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes

industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter

bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com

familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el

Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip

10

Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11

Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

14

23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute

Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes

realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat

informacioacute sobre aquest punt

En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les

fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes

perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit

dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la

frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria

Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una

consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de

consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una

determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de

divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les

actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de

precisarrdquo

Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes

la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de

la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb

altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del

Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el

catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la

necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria

Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla

Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo

12

BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

15

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES

Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que

ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de

fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al

registre

Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i

expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per

poder comparar els resultats

Llistat de paraules

En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents

temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute

verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien

estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri

vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic

Megravetodes per a lrsquoenquesta

Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13

a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes

un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada

b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre

idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita

saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute

c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona

entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que

lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes

concrets

13

Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

16

d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent

Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat

per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que

seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de

traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els

casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la

paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el

megravetode indirecte (d) en quaranta-nou

Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es

pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en

lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta

Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant

lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la

transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)

Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-

occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per

lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les

caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre

claudagravetors

Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute

Figura 317

Exemple de la pauta per al registre

14

Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15

Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16

Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17

Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 5: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

5

drsquoisoglosses2 que segueix la particioacute de les conques fluvials del Cardener i del

Segrerdquo

La meva comarca eacutes una excepcioacute en lrsquoagravembit linguumliacutestic Podria jo acotar aquesta

isoglossa drsquouna forma meacutes precisa

4 Buscant ldquodialectes del catalagraverdquo a Internet vaig trobar una web amb un

quadre de divisioacute dialectal del catalagrave-valenciagrave on incloiumla el xipella3 i el salat de

Tagraverbena i Vall de Gallinera com a dialectes de transicioacute entre blocs i dins del xipella

hi havia el solsoniacute4 Podria comprovar si al Solsonegraves es parlava xipella

Tots aquests van ser els motius pels quals vaig comenccedilar a imaginar-me el meu

treball drsquouna forma meacutes visual i meacutes complexa No sabia quina estructura acabaria

tenint perograve la idea general comenccedilava a tenir una forma meacutes aproximada

2 Isoglossa liacutenia imaginagraveria que assenyala el liacutemit entre la presegravencia i lrsquoabsegravencia drsquoun tret linguumliacutestic

determinat i que pot contribuir a delimitar dues agraverees dialectals Font DIEC2 3 Variant de la parla del catalagrave oriental i el catalagrave nord-occidental que es caracteritza pel pas a ldquoirdquo de

la ldquoerdquo agravetona final 4 Vegeu annex pagravegina 3

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

6

12 OBJECTIUS I HIPOgraveTESIS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball eacutes aprofundir al magravexim en la mesura de les

meves possibilitats en lrsquoanagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per arribar a aquest objectiu general caldragrave treballar a partir de diferents

paragravemetres

- un feix drsquoisoglosses entre el catalagrave nord-occidental i el central aixiacute es podragrave

comparar amb altres mapes i comprovar si han estat precisos a lrsquohora de fer la liacutenia

que travessa el Solsonegraves

- lrsquoanagravelisi de les parles drsquouns habitants del Solsonegraves per tal drsquoincloure cada

municipi en algun dels dialectes

- el grau de similitud en la parla de diferents persones de la comarca

- la cerca drsquoalgunes particularitats en aquests parlars com pot ser la

presegravencia del parlar xipella al Solsonegraves

Per poder acomplir aquests paragravemetres es prenen com a punt de partida dues

hipogravetesis que en la conclusioacute final han de ser confirmades refutades o esmenades

Per a fer la primera hipogravetesi seragrave important basar-se en un mapa on es representi

una isoglossa entre el catalagrave nord-occidental i el catalagrave central per aixiacute poder-la

comparar amb el feix drsquoisoglosses que recerqui a la comarca del Solsonegraves

Figura 1 Liacutemits entre el catalagrave nord-occidental i el

central Font VENY Joan i MASSANELL Mar

Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i

algueregraves Universitat Oberta de Catalunya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

7

A partir drsquoaquest mapa es pot formular la hipogravetesi seguumlent

ldquoLa particioacute que es representa en el mapa dels dialectes geogragravefics

catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del Solsonegraves i per tant no

pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir en aquest treball

de recercardquo

Podem fer una segona hipogravetesi referent al grau de similitud entre municipis que

seria

ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis distants del Solsonegraves eacutes

baixardquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

8

13 METODOLOGIA

En aquest treball srsquoutilitzaragrave bagravesicament el paquet ofimagravetic Microsoft Office i tota la

redaccioacute drsquoaquest estaragrave realitzada mitjanccedilant Microsoft Office Word

La metodologia seragrave diferent segons la part del treball que srsquoestigui realitzant

131 Teoria

Una bona part de la informacioacute teograverica utilitzada correspon a uns estudis de

batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en quegrave he iniciat aquest

treball de recerca Lrsquoesforccedil per a dominar-la ha estat considerable

132 Entrevistes

La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts

Caracteriacutestiques en la part del recull drsquoinformacioacute es faran entrevistes a

persones amb unes caracteriacutestiques estipulades des drsquoun principi per assegurar-se

que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors

externs Per ordre drsquoimportagravencia les condicions soacuten les seguumlents

- majors de 65 anys com meacutes edat millor

- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi

- si es possible que els dos pares siguin del mateix municipi que lrsquoentrevistat

si no eacutes possible que ho compleixi un preferiblement la mare ja que aporta una

major influegravencia a la criatura

- que hagin anat poc temps a lrsquoescola per tal que la lectura i lrsquoescriptura no els

influeixi en la parla

- que hagin viatjat poc

- que hagin vist poc la televisioacute drsquoaquesta manera no estan tan influenciats

pels mitjans de comunicacioacute

Contactes a lrsquohora de cercar aquestes persones haurem de contactar amb gent

que conegui beacute la comarca i els seus habitants Partint drsquoun mapa del Solsonegraves i de

la guia telefogravenica caldragrave parlar amb familiars amics ajuntaments i saber si

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

9

lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar

una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu

Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i

imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de

dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la

seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta

segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat

Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que

permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes

Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps

relativament llarg

Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per

tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la

gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder

escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute

innecessagraveria o inadequada i sorolls

Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns

criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes

transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat

sense la necessitat de saber res drsquoaquest

Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document

Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute

5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i

procediment a la pagravegina 17

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

10

133 Anagravelisi

Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les

diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una

taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per

poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat

SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot

plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses

Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics

estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades

importants per a destacar en lrsquoestudi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

11

2 TEORIA I PROCEDIMENT

Caracteriacutestiques dialectals

Zona geogragravefica

El Solsonegraves una excepcioacute

Elaboracioacute de les entrevistes

ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()

srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu

portu micagundeacutesrdquo

Clariana de Cardener

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

12

2 TEORIA I PROCEDIMENT

21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL

CATALAgrave

La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc

occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i

el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental

Entre dos dialectes hi pot haver zones de

transicioacute on la parla teacute algunes

caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes

o tambeacute pot haver-hi subdialectes que

concretin drsquoalguna manera les propietats

drsquoaquella agraverea

El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte

central que teacute algunes caracteriacutestiques del

dialecte nord-occidental per aixograve es pot

considerar un subdialecte de transicioacute entre

aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave

Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6

A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental

extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques

del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8

que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats

diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests

quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9

6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala

7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4

9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre

Dialectologia Catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

13

22 ZONA GEOGRAgraveFICA

El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el

Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu

Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se

nrsquoinclouran dos meacutes10

En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els

actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins

llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves

per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a

la Molsosa des que pertany al Solsonegraves

Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca

Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels

municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per

unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute

de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan

sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de

Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques

ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que

no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem

canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip

Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes

industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter

bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com

familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el

Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip

10

Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11

Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

14

23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute

Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes

realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat

informacioacute sobre aquest punt

En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les

fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes

perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit

dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la

frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria

Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una

consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de

consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una

determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de

divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les

actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de

precisarrdquo

Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes

la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de

la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb

altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del

Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el

catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la

necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria

Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla

Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo

12

BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

15

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES

Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que

ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de

fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al

registre

Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i

expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per

poder comparar els resultats

Llistat de paraules

En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents

temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute

verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien

estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri

vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic

Megravetodes per a lrsquoenquesta

Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13

a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes

un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada

b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre

idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita

saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute

c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona

entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que

lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes

concrets

13

Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

16

d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent

Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat

per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que

seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de

traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els

casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la

paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el

megravetode indirecte (d) en quaranta-nou

Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es

pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en

lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta

Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant

lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la

transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)

Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-

occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per

lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les

caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre

claudagravetors

Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute

Figura 317

Exemple de la pauta per al registre

14

Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15

Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16

Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17

Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 6: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

6

12 OBJECTIUS I HIPOgraveTESIS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball eacutes aprofundir al magravexim en la mesura de les

meves possibilitats en lrsquoanagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per arribar a aquest objectiu general caldragrave treballar a partir de diferents

paragravemetres

- un feix drsquoisoglosses entre el catalagrave nord-occidental i el central aixiacute es podragrave

comparar amb altres mapes i comprovar si han estat precisos a lrsquohora de fer la liacutenia

que travessa el Solsonegraves

- lrsquoanagravelisi de les parles drsquouns habitants del Solsonegraves per tal drsquoincloure cada

municipi en algun dels dialectes

- el grau de similitud en la parla de diferents persones de la comarca

- la cerca drsquoalgunes particularitats en aquests parlars com pot ser la

presegravencia del parlar xipella al Solsonegraves

Per poder acomplir aquests paragravemetres es prenen com a punt de partida dues

hipogravetesis que en la conclusioacute final han de ser confirmades refutades o esmenades

Per a fer la primera hipogravetesi seragrave important basar-se en un mapa on es representi

una isoglossa entre el catalagrave nord-occidental i el catalagrave central per aixiacute poder-la

comparar amb el feix drsquoisoglosses que recerqui a la comarca del Solsonegraves

Figura 1 Liacutemits entre el catalagrave nord-occidental i el

central Font VENY Joan i MASSANELL Mar

Dialectes orientals Catalagrave central rossellonegraves balear i

algueregraves Universitat Oberta de Catalunya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

7

A partir drsquoaquest mapa es pot formular la hipogravetesi seguumlent

ldquoLa particioacute que es representa en el mapa dels dialectes geogragravefics

catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del Solsonegraves i per tant no

pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir en aquest treball

de recercardquo

Podem fer una segona hipogravetesi referent al grau de similitud entre municipis que

seria

ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis distants del Solsonegraves eacutes

baixardquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

8

13 METODOLOGIA

En aquest treball srsquoutilitzaragrave bagravesicament el paquet ofimagravetic Microsoft Office i tota la

redaccioacute drsquoaquest estaragrave realitzada mitjanccedilant Microsoft Office Word

La metodologia seragrave diferent segons la part del treball que srsquoestigui realitzant

131 Teoria

Una bona part de la informacioacute teograverica utilitzada correspon a uns estudis de

batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en quegrave he iniciat aquest

treball de recerca Lrsquoesforccedil per a dominar-la ha estat considerable

132 Entrevistes

La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts

Caracteriacutestiques en la part del recull drsquoinformacioacute es faran entrevistes a

persones amb unes caracteriacutestiques estipulades des drsquoun principi per assegurar-se

que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors

externs Per ordre drsquoimportagravencia les condicions soacuten les seguumlents

- majors de 65 anys com meacutes edat millor

- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi

- si es possible que els dos pares siguin del mateix municipi que lrsquoentrevistat

si no eacutes possible que ho compleixi un preferiblement la mare ja que aporta una

major influegravencia a la criatura

- que hagin anat poc temps a lrsquoescola per tal que la lectura i lrsquoescriptura no els

influeixi en la parla

- que hagin viatjat poc

- que hagin vist poc la televisioacute drsquoaquesta manera no estan tan influenciats

pels mitjans de comunicacioacute

Contactes a lrsquohora de cercar aquestes persones haurem de contactar amb gent

que conegui beacute la comarca i els seus habitants Partint drsquoun mapa del Solsonegraves i de

la guia telefogravenica caldragrave parlar amb familiars amics ajuntaments i saber si

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

9

lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar

una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu

Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i

imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de

dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la

seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta

segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat

Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que

permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes

Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps

relativament llarg

Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per

tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la

gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder

escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute

innecessagraveria o inadequada i sorolls

Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns

criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes

transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat

sense la necessitat de saber res drsquoaquest

Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document

Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute

5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i

procediment a la pagravegina 17

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

10

133 Anagravelisi

Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les

diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una

taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per

poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat

SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot

plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses

Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics

estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades

importants per a destacar en lrsquoestudi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

11

2 TEORIA I PROCEDIMENT

Caracteriacutestiques dialectals

Zona geogragravefica

El Solsonegraves una excepcioacute

Elaboracioacute de les entrevistes

ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()

srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu

portu micagundeacutesrdquo

Clariana de Cardener

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

12

2 TEORIA I PROCEDIMENT

21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL

CATALAgrave

La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc

occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i

el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental

Entre dos dialectes hi pot haver zones de

transicioacute on la parla teacute algunes

caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes

o tambeacute pot haver-hi subdialectes que

concretin drsquoalguna manera les propietats

drsquoaquella agraverea

El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte

central que teacute algunes caracteriacutestiques del

dialecte nord-occidental per aixograve es pot

considerar un subdialecte de transicioacute entre

aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave

Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6

A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental

extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques

del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8

que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats

diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests

quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9

6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala

7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4

9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre

Dialectologia Catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

13

22 ZONA GEOGRAgraveFICA

El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el

Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu

Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se

nrsquoinclouran dos meacutes10

En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els

actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins

llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves

per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a

la Molsosa des que pertany al Solsonegraves

Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca

Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels

municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per

unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute

de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan

sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de

Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques

ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que

no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem

canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip

Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes

industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter

bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com

familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el

Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip

10

Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11

Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

14

23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute

Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes

realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat

informacioacute sobre aquest punt

En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les

fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes

perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit

dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la

frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria

Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una

consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de

consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una

determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de

divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les

actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de

precisarrdquo

Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes

la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de

la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb

altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del

Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el

catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la

necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria

Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla

Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo

12

BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

15

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES

Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que

ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de

fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al

registre

Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i

expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per

poder comparar els resultats

Llistat de paraules

En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents

temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute

verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien

estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri

vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic

Megravetodes per a lrsquoenquesta

Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13

a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes

un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada

b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre

idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita

saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute

c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona

entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que

lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes

concrets

13

Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

16

d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent

Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat

per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que

seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de

traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els

casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la

paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el

megravetode indirecte (d) en quaranta-nou

Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es

pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en

lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta

Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant

lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la

transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)

Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-

occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per

lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les

caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre

claudagravetors

Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute

Figura 317

Exemple de la pauta per al registre

14

Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15

Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16

Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17

Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 7: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

7

A partir drsquoaquest mapa es pot formular la hipogravetesi seguumlent

ldquoLa particioacute que es representa en el mapa dels dialectes geogragravefics

catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del Solsonegraves i per tant no

pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir en aquest treball

de recercardquo

Podem fer una segona hipogravetesi referent al grau de similitud entre municipis que

seria

ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis distants del Solsonegraves eacutes

baixardquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

8

13 METODOLOGIA

En aquest treball srsquoutilitzaragrave bagravesicament el paquet ofimagravetic Microsoft Office i tota la

redaccioacute drsquoaquest estaragrave realitzada mitjanccedilant Microsoft Office Word

La metodologia seragrave diferent segons la part del treball que srsquoestigui realitzant

131 Teoria

Una bona part de la informacioacute teograverica utilitzada correspon a uns estudis de

batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en quegrave he iniciat aquest

treball de recerca Lrsquoesforccedil per a dominar-la ha estat considerable

132 Entrevistes

La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts

Caracteriacutestiques en la part del recull drsquoinformacioacute es faran entrevistes a

persones amb unes caracteriacutestiques estipulades des drsquoun principi per assegurar-se

que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors

externs Per ordre drsquoimportagravencia les condicions soacuten les seguumlents

- majors de 65 anys com meacutes edat millor

- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi

- si es possible que els dos pares siguin del mateix municipi que lrsquoentrevistat

si no eacutes possible que ho compleixi un preferiblement la mare ja que aporta una

major influegravencia a la criatura

- que hagin anat poc temps a lrsquoescola per tal que la lectura i lrsquoescriptura no els

influeixi en la parla

- que hagin viatjat poc

- que hagin vist poc la televisioacute drsquoaquesta manera no estan tan influenciats

pels mitjans de comunicacioacute

Contactes a lrsquohora de cercar aquestes persones haurem de contactar amb gent

que conegui beacute la comarca i els seus habitants Partint drsquoun mapa del Solsonegraves i de

la guia telefogravenica caldragrave parlar amb familiars amics ajuntaments i saber si

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

9

lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar

una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu

Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i

imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de

dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la

seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta

segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat

Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que

permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes

Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps

relativament llarg

Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per

tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la

gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder

escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute

innecessagraveria o inadequada i sorolls

Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns

criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes

transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat

sense la necessitat de saber res drsquoaquest

Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document

Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute

5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i

procediment a la pagravegina 17

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

10

133 Anagravelisi

Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les

diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una

taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per

poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat

SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot

plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses

Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics

estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades

importants per a destacar en lrsquoestudi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

11

2 TEORIA I PROCEDIMENT

Caracteriacutestiques dialectals

Zona geogragravefica

El Solsonegraves una excepcioacute

Elaboracioacute de les entrevistes

ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()

srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu

portu micagundeacutesrdquo

Clariana de Cardener

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

12

2 TEORIA I PROCEDIMENT

21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL

CATALAgrave

La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc

occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i

el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental

Entre dos dialectes hi pot haver zones de

transicioacute on la parla teacute algunes

caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes

o tambeacute pot haver-hi subdialectes que

concretin drsquoalguna manera les propietats

drsquoaquella agraverea

El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte

central que teacute algunes caracteriacutestiques del

dialecte nord-occidental per aixograve es pot

considerar un subdialecte de transicioacute entre

aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave

Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6

A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental

extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques

del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8

que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats

diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests

quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9

6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala

7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4

9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre

Dialectologia Catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

13

22 ZONA GEOGRAgraveFICA

El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el

Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu

Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se

nrsquoinclouran dos meacutes10

En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els

actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins

llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves

per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a

la Molsosa des que pertany al Solsonegraves

Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca

Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels

municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per

unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute

de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan

sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de

Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques

ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que

no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem

canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip

Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes

industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter

bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com

familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el

Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip

10

Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11

Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

14

23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute

Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes

realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat

informacioacute sobre aquest punt

En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les

fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes

perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit

dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la

frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria

Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una

consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de

consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una

determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de

divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les

actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de

precisarrdquo

Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes

la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de

la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb

altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del

Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el

catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la

necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria

Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla

Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo

12

BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

15

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES

Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que

ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de

fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al

registre

Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i

expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per

poder comparar els resultats

Llistat de paraules

En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents

temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute

verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien

estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri

vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic

Megravetodes per a lrsquoenquesta

Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13

a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes

un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada

b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre

idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita

saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute

c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona

entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que

lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes

concrets

13

Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

16

d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent

Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat

per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que

seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de

traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els

casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la

paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el

megravetode indirecte (d) en quaranta-nou

Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es

pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en

lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta

Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant

lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la

transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)

Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-

occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per

lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les

caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre

claudagravetors

Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute

Figura 317

Exemple de la pauta per al registre

14

Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15

Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16

Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17

Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 8: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

8

13 METODOLOGIA

En aquest treball srsquoutilitzaragrave bagravesicament el paquet ofimagravetic Microsoft Office i tota la

redaccioacute drsquoaquest estaragrave realitzada mitjanccedilant Microsoft Office Word

La metodologia seragrave diferent segons la part del treball que srsquoestigui realitzant

131 Teoria

Una bona part de la informacioacute teograverica utilitzada correspon a uns estudis de

batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en quegrave he iniciat aquest

treball de recerca Lrsquoesforccedil per a dominar-la ha estat considerable

132 Entrevistes

La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts

Caracteriacutestiques en la part del recull drsquoinformacioacute es faran entrevistes a

persones amb unes caracteriacutestiques estipulades des drsquoun principi per assegurar-se

que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors

externs Per ordre drsquoimportagravencia les condicions soacuten les seguumlents

- majors de 65 anys com meacutes edat millor

- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi

- si es possible que els dos pares siguin del mateix municipi que lrsquoentrevistat

si no eacutes possible que ho compleixi un preferiblement la mare ja que aporta una

major influegravencia a la criatura

- que hagin anat poc temps a lrsquoescola per tal que la lectura i lrsquoescriptura no els

influeixi en la parla

- que hagin viatjat poc

- que hagin vist poc la televisioacute drsquoaquesta manera no estan tan influenciats

pels mitjans de comunicacioacute

Contactes a lrsquohora de cercar aquestes persones haurem de contactar amb gent

que conegui beacute la comarca i els seus habitants Partint drsquoun mapa del Solsonegraves i de

la guia telefogravenica caldragrave parlar amb familiars amics ajuntaments i saber si

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

9

lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar

una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu

Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i

imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de

dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la

seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta

segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat

Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que

permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes

Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps

relativament llarg

Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per

tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la

gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder

escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute

innecessagraveria o inadequada i sorolls

Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns

criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes

transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat

sense la necessitat de saber res drsquoaquest

Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document

Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute

5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i

procediment a la pagravegina 17

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

10

133 Anagravelisi

Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les

diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una

taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per

poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat

SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot

plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses

Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics

estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades

importants per a destacar en lrsquoestudi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

11

2 TEORIA I PROCEDIMENT

Caracteriacutestiques dialectals

Zona geogragravefica

El Solsonegraves una excepcioacute

Elaboracioacute de les entrevistes

ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()

srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu

portu micagundeacutesrdquo

Clariana de Cardener

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

12

2 TEORIA I PROCEDIMENT

21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL

CATALAgrave

La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc

occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i

el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental

Entre dos dialectes hi pot haver zones de

transicioacute on la parla teacute algunes

caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes

o tambeacute pot haver-hi subdialectes que

concretin drsquoalguna manera les propietats

drsquoaquella agraverea

El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte

central que teacute algunes caracteriacutestiques del

dialecte nord-occidental per aixograve es pot

considerar un subdialecte de transicioacute entre

aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave

Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6

A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental

extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques

del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8

que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats

diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests

quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9

6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala

7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4

9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre

Dialectologia Catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

13

22 ZONA GEOGRAgraveFICA

El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el

Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu

Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se

nrsquoinclouran dos meacutes10

En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els

actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins

llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves

per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a

la Molsosa des que pertany al Solsonegraves

Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca

Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels

municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per

unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute

de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan

sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de

Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques

ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que

no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem

canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip

Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes

industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter

bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com

familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el

Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip

10

Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11

Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

14

23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute

Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes

realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat

informacioacute sobre aquest punt

En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les

fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes

perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit

dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la

frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria

Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una

consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de

consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una

determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de

divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les

actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de

precisarrdquo

Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes

la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de

la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb

altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del

Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el

catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la

necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria

Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla

Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo

12

BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

15

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES

Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que

ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de

fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al

registre

Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i

expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per

poder comparar els resultats

Llistat de paraules

En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents

temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute

verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien

estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri

vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic

Megravetodes per a lrsquoenquesta

Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13

a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes

un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada

b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre

idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita

saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute

c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona

entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que

lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes

concrets

13

Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

16

d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent

Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat

per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que

seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de

traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els

casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la

paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el

megravetode indirecte (d) en quaranta-nou

Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es

pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en

lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta

Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant

lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la

transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)

Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-

occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per

lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les

caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre

claudagravetors

Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute

Figura 317

Exemple de la pauta per al registre

14

Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15

Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16

Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17

Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 9: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

9

lrsquoindividu reuneix la majoria de les condicions A partir drsquoaquiacute haurem de concretar

una data per a fer lrsquoentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu

Enquesta la pauta per a realitzar lrsquoentrevista constaragrave drsquoun conjunt de preguntes i

imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de

dir Hi hauragrave tambeacute una segona part que consistiragrave a fer-los parlar de coses de la

seva vida perquegrave ho facin de forma meacutes espontagravenia i sense pressions Drsquoaquesta

segona part es podran extreure paraules noves i informacioacute personal de lrsquoenquestat

Material a meacutes de la pauta tambeacute seran necessaris un o dos aparells que

permetin gravar-ho tot Drsquoaquesta manera seragrave meacutes fagravecil enregistrar-les totes

Srsquoutilitzaragrave qualsevol telegravefon mogravebil o MP3 que permeti gravar converses drsquoun temps

relativament llarg

Edicioacute per poder editar les entrevistes srsquoempraragrave el programa Adobe Audition i per

tant una web drsquoInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la

gravacioacute de forma fagravecil o lleugera Aquest programa ens serviragrave tambeacute per poder

escoltar amb claredat cada paraula que no srsquoha entegraves o per a eliminar informacioacute

innecessagraveria o inadequada i sorolls

Transcripcioacute a lrsquohora de transcriure les entrevistes eacutes molt important tenir uns

criteris5 molt clars per tal de ser al magravexim drsquoobjectiu possible La intencioacute drsquoaquestes

transcripcions eacutes que el lector es faci una idea de la forma en quegrave parla lrsquoentrevistat

sense la necessitat de saber res drsquoaquest

Per recollir tota la informacioacute seragrave imprescindible tenir una taula o un document

Microsoft Excel on de manera agravegil es puguin introduir les dades de cadascuacute

5 Vegeu criteris de les transcripcions apartat 225 Entrevistes i transcripcions de la teoria i

procediment a la pagravegina 17

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

10

133 Anagravelisi

Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les

diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una

taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per

poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat

SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot

plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses

Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics

estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades

importants per a destacar en lrsquoestudi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

11

2 TEORIA I PROCEDIMENT

Caracteriacutestiques dialectals

Zona geogragravefica

El Solsonegraves una excepcioacute

Elaboracioacute de les entrevistes

ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()

srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu

portu micagundeacutesrdquo

Clariana de Cardener

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

12

2 TEORIA I PROCEDIMENT

21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL

CATALAgrave

La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc

occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i

el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental

Entre dos dialectes hi pot haver zones de

transicioacute on la parla teacute algunes

caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes

o tambeacute pot haver-hi subdialectes que

concretin drsquoalguna manera les propietats

drsquoaquella agraverea

El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte

central que teacute algunes caracteriacutestiques del

dialecte nord-occidental per aixograve es pot

considerar un subdialecte de transicioacute entre

aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave

Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6

A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental

extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques

del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8

que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats

diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests

quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9

6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala

7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4

9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre

Dialectologia Catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

13

22 ZONA GEOGRAgraveFICA

El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el

Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu

Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se

nrsquoinclouran dos meacutes10

En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els

actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins

llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves

per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a

la Molsosa des que pertany al Solsonegraves

Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca

Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels

municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per

unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute

de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan

sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de

Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques

ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que

no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem

canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip

Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes

industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter

bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com

familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el

Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip

10

Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11

Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

14

23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute

Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes

realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat

informacioacute sobre aquest punt

En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les

fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes

perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit

dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la

frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria

Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una

consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de

consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una

determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de

divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les

actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de

precisarrdquo

Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes

la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de

la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb

altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del

Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el

catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la

necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria

Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla

Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo

12

BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

15

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES

Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que

ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de

fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al

registre

Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i

expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per

poder comparar els resultats

Llistat de paraules

En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents

temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute

verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien

estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri

vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic

Megravetodes per a lrsquoenquesta

Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13

a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes

un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada

b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre

idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita

saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute

c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona

entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que

lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes

concrets

13

Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

16

d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent

Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat

per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que

seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de

traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els

casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la

paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el

megravetode indirecte (d) en quaranta-nou

Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es

pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en

lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta

Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant

lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la

transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)

Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-

occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per

lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les

caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre

claudagravetors

Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute

Figura 317

Exemple de la pauta per al registre

14

Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15

Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16

Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17

Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 10: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

10

133 Anagravelisi

Quan tinguem totes les dades recollides srsquohauran de posar en comuacute i observar les

diferegravencies entre la pronuacutencia de les diferents persones A partir drsquoaquiacute amb una

taula dinagravemica es podragrave observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per

poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat

SMART Notebook 11 Cada paraula o grup de paraules tindragrave la seva isoglossa i tot

plegat formaragrave el feix drsquoisoglosses

Tambeacute a partir de la mateixa taula dinagravemica de lrsquoExcel es podran fer gragravefics

estadiacutestiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades

importants per a destacar en lrsquoestudi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

11

2 TEORIA I PROCEDIMENT

Caracteriacutestiques dialectals

Zona geogragravefica

El Solsonegraves una excepcioacute

Elaboracioacute de les entrevistes

ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()

srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu

portu micagundeacutesrdquo

Clariana de Cardener

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

12

2 TEORIA I PROCEDIMENT

21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL

CATALAgrave

La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc

occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i

el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental

Entre dos dialectes hi pot haver zones de

transicioacute on la parla teacute algunes

caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes

o tambeacute pot haver-hi subdialectes que

concretin drsquoalguna manera les propietats

drsquoaquella agraverea

El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte

central que teacute algunes caracteriacutestiques del

dialecte nord-occidental per aixograve es pot

considerar un subdialecte de transicioacute entre

aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave

Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6

A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental

extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques

del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8

que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats

diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests

quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9

6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala

7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4

9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre

Dialectologia Catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

13

22 ZONA GEOGRAgraveFICA

El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el

Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu

Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se

nrsquoinclouran dos meacutes10

En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els

actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins

llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves

per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a

la Molsosa des que pertany al Solsonegraves

Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca

Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels

municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per

unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute

de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan

sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de

Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques

ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que

no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem

canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip

Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes

industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter

bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com

familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el

Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip

10

Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11

Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

14

23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute

Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes

realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat

informacioacute sobre aquest punt

En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les

fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes

perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit

dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la

frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria

Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una

consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de

consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una

determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de

divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les

actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de

precisarrdquo

Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes

la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de

la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb

altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del

Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el

catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la

necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria

Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla

Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo

12

BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

15

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES

Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que

ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de

fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al

registre

Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i

expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per

poder comparar els resultats

Llistat de paraules

En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents

temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute

verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien

estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri

vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic

Megravetodes per a lrsquoenquesta

Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13

a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes

un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada

b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre

idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita

saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute

c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona

entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que

lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes

concrets

13

Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

16

d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent

Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat

per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que

seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de

traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els

casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la

paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el

megravetode indirecte (d) en quaranta-nou

Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es

pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en

lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta

Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant

lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la

transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)

Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-

occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per

lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les

caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre

claudagravetors

Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute

Figura 317

Exemple de la pauta per al registre

14

Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15

Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16

Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17

Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 11: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

11

2 TEORIA I PROCEDIMENT

Caracteriacutestiques dialectals

Zona geogragravefica

El Solsonegraves una excepcioacute

Elaboracioacute de les entrevistes

ldquoVan baixar amb un bastoacute es veu que hi anavan de maldadas ia ()

srsquoaixeca la brusa aixiacutes i treu una pistulota diu guoita quin sant cristu

portu micagundeacutesrdquo

Clariana de Cardener

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

12

2 TEORIA I PROCEDIMENT

21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL

CATALAgrave

La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc

occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i

el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental

Entre dos dialectes hi pot haver zones de

transicioacute on la parla teacute algunes

caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes

o tambeacute pot haver-hi subdialectes que

concretin drsquoalguna manera les propietats

drsquoaquella agraverea

El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte

central que teacute algunes caracteriacutestiques del

dialecte nord-occidental per aixograve es pot

considerar un subdialecte de transicioacute entre

aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave

Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6

A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental

extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques

del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8

que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats

diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests

quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9

6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala

7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4

9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre

Dialectologia Catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

13

22 ZONA GEOGRAgraveFICA

El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el

Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu

Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se

nrsquoinclouran dos meacutes10

En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els

actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins

llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves

per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a

la Molsosa des que pertany al Solsonegraves

Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca

Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels

municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per

unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute

de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan

sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de

Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques

ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que

no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem

canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip

Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes

industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter

bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com

familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el

Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip

10

Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11

Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

14

23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute

Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes

realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat

informacioacute sobre aquest punt

En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les

fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes

perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit

dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la

frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria

Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una

consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de

consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una

determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de

divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les

actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de

precisarrdquo

Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes

la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de

la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb

altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del

Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el

catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la

necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria

Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla

Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo

12

BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

15

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES

Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que

ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de

fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al

registre

Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i

expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per

poder comparar els resultats

Llistat de paraules

En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents

temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute

verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien

estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri

vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic

Megravetodes per a lrsquoenquesta

Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13

a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes

un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada

b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre

idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita

saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute

c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona

entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que

lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes

concrets

13

Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

16

d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent

Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat

per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que

seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de

traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els

casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la

paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el

megravetode indirecte (d) en quaranta-nou

Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es

pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en

lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta

Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant

lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la

transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)

Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-

occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per

lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les

caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre

claudagravetors

Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute

Figura 317

Exemple de la pauta per al registre

14

Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15

Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16

Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17

Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 12: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

12

2 TEORIA I PROCEDIMENT

21 CARACTERIacuteSTIQUES DIALECTALS DEL

CATALAgrave

La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals el bloc oriental i el bloc

occidental El primer compregraven quatre dialectes el rossellonegraves lrsquoalgueregraves el balear i

el central i el segon bloc en teacute dos el valenciagrave i el nord-occidental

Entre dos dialectes hi pot haver zones de

transicioacute on la parla teacute algunes

caracteriacutestiques progravepies drsquoaquests dialectes

o tambeacute pot haver-hi subdialectes que

concretin drsquoalguna manera les propietats

drsquoaquella agraverea

El solsoniacute eacutes un subdialecte del dialecte

central que teacute algunes caracteriacutestiques del

dialecte nord-occidental per aixograve es pot

considerar un subdialecte de transicioacute entre

aquests dos Figura 2 Mapa dels dialectes del catalagrave

Font Blocs dels cursos de catalagrave de la Bisbal6

A partir de les caracteriacutestiques linguumliacutestiques del dialecte central i del nord-occidental

extretes majoritagraveriament del llibre de dialectologia catalana7 i de les caracteriacutestiques

del solsoniacute extretes de la pagravegina web de Viquipegravedia srsquohan pogut crear uns quadres8

que guien lrsquoestudi drsquouna manera meacutes ordenada Estan classificats en quatre apartats

diferents vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme i morfologia En aquests

quadres srsquohi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat9

6 Web httpblocscpnlcatcursoslabisbalvarietats-dialectals-del-catala

7 ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide S A Colmiddotleccioacute ldquoEl BlauMariacuterdquo 9 8 Vegeu annex pagravegina 4

9 Aquestes paraules es van escollir a partir de lrsquoestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre

Dialectologia Catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

13

22 ZONA GEOGRAgraveFICA

El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el

Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu

Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se

nrsquoinclouran dos meacutes10

En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els

actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins

llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves

per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a

la Molsosa des que pertany al Solsonegraves

Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca

Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels

municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per

unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute

de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan

sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de

Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques

ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que

no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem

canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip

Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes

industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter

bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com

familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el

Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip

10

Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11

Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

14

23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute

Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes

realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat

informacioacute sobre aquest punt

En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les

fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes

perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit

dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la

frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria

Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una

consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de

consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una

determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de

divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les

actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de

precisarrdquo

Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes

la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de

la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb

altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del

Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el

catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la

necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria

Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla

Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo

12

BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

15

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES

Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que

ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de

fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al

registre

Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i

expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per

poder comparar els resultats

Llistat de paraules

En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents

temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute

verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien

estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri

vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic

Megravetodes per a lrsquoenquesta

Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13

a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes

un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada

b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre

idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita

saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute

c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona

entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que

lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes

concrets

13

Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

16

d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent

Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat

per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que

seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de

traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els

casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la

paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el

megravetode indirecte (d) en quaranta-nou

Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es

pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en

lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta

Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant

lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la

transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)

Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-

occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per

lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les

caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre

claudagravetors

Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute

Figura 317

Exemple de la pauta per al registre

14

Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15

Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16

Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17

Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 13: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

13

22 ZONA GEOGRAgraveFICA

El Solsonegraves eacutes una comarca de Catalunya situada entre la Depressioacute Central i el

Prepirineu Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu

Cardener Aquesta comarca estagrave composta per quinze municipis i properament se

nrsquoinclouran dos meacutes10

En aquest estudi uacutenicament srsquoha treballat amb catorze municipis que soacuten tots els

actuals exceptuant la Molsosa perquegrave eacutes un municipi que es va afegir el 1990 Fins

llavors era originari de lrsquoAnoia Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsonegraves

per tant srsquoentrevisten persones drsquouna edat avanccedilada i cap drsquoelles no hauragrave nascut a

la Molsosa des que pertany al Solsonegraves

Biosca i Toragrave soacuten els municipis que properament formaran part drsquoaquesta comarca

Segons lrsquoAgegravencia Catalana de Notiacutecies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels

municipis de Toragrave i Biosca de la comarca de Segarra lrsquoany 2010 van aprovar per

unanimitat deixar de pertagravenyer a la Segarra i passar a ser del Solsonegraves La Comissioacute

de Delimitacioacute Territorial va aprovar el canvi drsquoadscripcioacute comarcal i actualment tan

sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant Lrsquoalcaldessa de

Toragrave i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanccedilant raons histograveriques i econogravemiques

ldquogeogragraveficament lentorn ja ens recorda meacutes a les caracteriacutestiques del Solsonegraves que

no de la Segarrardquo sanitagraveriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem

canviar dagraverea sanitagraveria i el nostre bisbat eacutes el de Solsonahellip

Altres opinions dels veiumlns soacuten ldquoa la Segarra hi ha una mentalitat meacutes

industrial que no pas al Solsonegraves i a Toragrave tenim induacutestria autogravectona i un caragravecter

bastant industrial estem molt lligats amb el Solsonegraves ja sigui histogravericament com

familiarment sempre hem sentit a dir que per la part de lagricultura eacutes millor el

Solsonegraves perquegrave estan meacutes beneficiats amb les subvencionshellip

10

Vegeu apartat 3 Mapes de la zona geogragravefica de lrsquoannex pagravegina 11 11

Informacioacute extreta del Nacioacute Solsona Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar lrsquoadhesioacute al Solsonegraves

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

14

23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute

Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes

realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat

informacioacute sobre aquest punt

En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les

fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes

perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit

dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la

frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria

Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una

consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de

consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una

determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de

divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les

actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de

precisarrdquo

Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes

la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de

la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb

altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del

Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el

catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la

necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria

Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla

Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo

12

BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

15

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES

Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que

ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de

fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al

registre

Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i

expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per

poder comparar els resultats

Llistat de paraules

En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents

temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute

verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien

estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri

vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic

Megravetodes per a lrsquoenquesta

Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13

a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes

un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada

b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre

idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita

saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute

c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona

entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que

lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes

concrets

13

Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

16

d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent

Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat

per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que

seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de

traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els

casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la

paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el

megravetode indirecte (d) en quaranta-nou

Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es

pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en

lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta

Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant

lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la

transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)

Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-

occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per

lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les

caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre

claudagravetors

Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute

Figura 317

Exemple de la pauta per al registre

14

Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15

Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16

Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17

Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 14: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

14

23 EL SOLSONEgraveS UNA EXCEPCIOacute

Una de les motivacions drsquoaquest treball era la curiositat de si el Solsonegraves eacutes

realment una excepcioacute drsquoentre la resta de les comarques i per aixograve srsquoha buscat

informacioacute sobre aquest punt

En un llibre drsquoAntoni Maria Badia i Margarit12 srsquoafirma que les fronteres dialectals i les

fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones Aquestes

perograve soacuten excepcions lleus la important eacutes lexcepcioacute del Solsonegraves en la qual el liacutemit

dialectal de la comarca coincideix amb la particioacute de les aiguumles i no pas amb la

frontera comarcal Per aquest motiu el catedragravetic de gramagravetica histograverica Antoni Maria

Badia i Margarit feacuteu recerca dinformacioacute i trobagrave que lrsquoany 1932 es va proposar una

consulta als ajuntaments i sadonagrave que algunes respostes de membres de

consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una

determinada direccioacute Aixiacute quan lrsquoany 1936 es va aprovar el segon projecte de

divisioacute territorial de Catalunya ja es delimitaren unes dimensions semblants a les

actuals del Solsonegraves tot i que ldquoes tracta drsquouna entitat geogragravefica un xic difiacutecil de

precisarrdquo

Malgrat tot Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsonegraves eacutes

la consequumlegravencia de la necessitat de fer homogegravenies totes les comarques del paiacutes de

la necessitat de no desfer els partits judicials i a meacutes ja existia una relacioacute amb

altres si no fos aixiacute la comarca del Solsonegraves seria uacutenicament la conca alta del

Cardener Des drsquoun punt de vista linguumliacutestic la frontera entre el catalagrave oriental i el

catalagrave occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca sense la

necessitat drsquohaver fet una divisioacute territorial contragraveria a lrsquoopinioacute majoritagraveria

Leminent filograveleg conclou que aquest cop es pot dir que ldquolrsquoexcepcioacute confirma la regla

Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixenldquo

12

BADIA I MARGARIT Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

15

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES

Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que

ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de

fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al

registre

Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i

expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per

poder comparar els resultats

Llistat de paraules

En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents

temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute

verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien

estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri

vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic

Megravetodes per a lrsquoenquesta

Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13

a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes

un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada

b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre

idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita

saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute

c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona

entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que

lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes

concrets

13

Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

16

d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent

Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat

per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que

seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de

traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els

casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la

paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el

megravetode indirecte (d) en quaranta-nou

Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es

pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en

lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta

Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant

lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la

transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)

Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-

occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per

lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les

caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre

claudagravetors

Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute

Figura 317

Exemple de la pauta per al registre

14

Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15

Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16

Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17

Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 15: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

15

24 ELABORACIOacute DE LES ENTREVISTES

Per desenvolupar aquest treball cal realitzar una acurada recollida de dades que

ens permetin analitzar les diferents caracteriacutestiques de la zona escollida Per tal de

fer aquestes entrevistes eacutes necessari tenir en compte els elements seguumlents

241 Llistat de paraules megravetodes drsquoenquesta i pauta per al

registre

Per poder comenccedilar les entrevistes srsquoha elaborat una llista de cent paraules i

expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrsquoagraverea estudiada per

poder comparar els resultats

Llistat de paraules

En un primer moment es van escollir una segraverie de mots classificats en diferents

temagravetiques temps vegetals animals i insectes estris la persona alimentacioacute

verbs A partir drsquoaquiacute i tenint en compte les caracteriacutestiques dialectals que es volien

estudiar en cada paraula es van haver de reordenar segons un altre criteri

vocalisme agraveton vocalisme togravenic consonantisme morfologia i legravexic

Megravetodes per a lrsquoenquesta

Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre megravetodes diferents13

a) Correspondegravencia eacutes el sistema pel qual srsquoenvia lrsquoenquesta per correu Eacutes

un megravetode poc fiable i poc recomanable per a persones drsquoedat avanccedilada

b) Traduccioacute o megravetode directe consisteix a donar el mot concret en un altre

idioma per tal que lrsquoentrevistat el tradueixi Comporta problemes ja que es necessita

saber les dues llenguumles i pot produir alguna variacioacute en el mot genuiacute

c) Dibuixos o fotografies es tracta drsquooferir una imatge a la persona

entrevistada perquegrave en digui el mot al qual fa referegravencia Lrsquoavantatge eacutes que

lrsquoentrevistador parla poc i no interfereix Cal que siguin imatges clares i conceptes

concrets

13

Informacioacute extreta del llibre de dialectologia general Proceacutes drsquoelaboracioacute drsquoun atles Pagravegina 40

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

16

d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent

Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat

per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que

seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de

traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els

casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la

paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el

megravetode indirecte (d) en quaranta-nou

Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es

pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en

lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta

Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant

lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la

transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)

Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-

occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per

lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les

caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre

claudagravetors

Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute

Figura 317

Exemple de la pauta per al registre

14

Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15

Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16

Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17

Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 16: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

16

d) Megravetode indirecte es formula una pregunta a lrsquoinformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent

Un cop elaborat el llistat de les cent paraules srsquoha escollit el megravetode meacutes adequat

per a cada una drsquoelles Srsquoha descartat el megravetode de correspondegravencia (a) ja que

seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis El megravetode directe o de

traduccioacute (b) srsquoutilitzaragrave en una paraula i si eacutes necessari tambeacute es pot utilitzar en els

casos que lrsquoentrevistat no entengui la formulacioacute de la pregunta o no recordi la

paraula El megravetode de fotografies (c) srsquoempraragrave en cinquanta paraules i a lrsquouacuteltim el

megravetode indirecte (d) en quaranta-nou

Tenint en compte tots aquests elements es confecciona un llistat de paraules que es

pot veure a lrsquoapartat 4 de lrsquoannex pagravegina 12 A partir drsquoaquest llistat present en

lrsquoannex es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lrsquoenquesta

Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informacioacute drsquouna manera agravegil i immediata durant

lrsquoentrevista srsquoha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides la

transcripcioacute fonegravetica drsquoaquestes i el megravetode utilitzat (preguntes i imatges)

Cada paraula estagrave escrita en tres columnes corresponents a la parla nord-

occidental solsonina i central per tal drsquoassenyalar la forma pronunciada per

lrsquoentrevistat Cal dir perograve que nomeacutes hi ha transcrites fonegraveticament les

caracteriacutestiques drsquoaquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre

claudagravetors

Per exemple ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzacioacute

Figura 317

Exemple de la pauta per al registre

14

Vegeu lrsquoapartat 5 de lrsquoannex pagravegina 13 15

Aquestes imatges es poden trobar en lrsquoapartat 6 de lrsquoannex a la pagravegina 15 16

Vegeu apartat 7 de lrsquoannex a la pagravegina 21 17

Figures drsquoelaboracioacute progravepia de la 3 fins a la 43

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 17: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

17

242 Quumlestionari per a la conversa18

Una altra part de lrsquoentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que

lrsquoentrevistat srsquoexpressi de manera meacutes espontagravenia Aixograve pot servir per a comprovar

algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir

altres paraules genuiumlnes

243 Els informadors

Un dels aspectes meacutes importants per a lrsquoegravexit de lrsquoestudi eacutes poder comptar amb

informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal drsquoassegurar la

parla originagraveria Com que lrsquoobjectiu drsquoaquest treball no eacutes estudiar lrsquoevolucioacute i els

canvis de la llengua ens centrarem en les persones de la primera generacioacute la gent

gran seguint les condicions detallades en lrsquoapartat de metodologia drsquoaquest mateix

treball (pagravegina 7)

Pel que fa al sexe dels informadors srsquointentaragrave que hi hagi una representacioacute forccedila

equitativa entre els homes i les dones En alguns casos tambeacute es pot entrevistar un

grup de persones o una famiacutelia sempre que reuneixin les condicions anteriors

Tal com srsquoha explicat la cerca dels contactes es fa a partir drsquoamics i familiars que

coneguin persones de les caracteriacutestiques descrites anteriorment per facilitar la

confianccedila entre lrsquoinformador i lrsquoenquestador

La llista dels enquestats escollits eacutes en lrsquoapartat 9 de lrsquoannex pagravegina 27 on tambeacute hi

ha el dia que es va fer lrsquoentrevista

244 Lrsquoenquestador

La majoria de les entrevistes srsquohan de realitzar fora de Solsona i per tant eacutes

indispensable un mitjagrave de transport privat Per aquesta raoacute sempre anireacute

acompanyada generalment drsquoun familiar que assistiragrave a les entrevistes Aquest

aspecte pot ser positiu per a facilitar la confianccedila de lrsquoinformador

18

Vegeu apartat 8 de lrsquoannex a la pagravegina 26

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 18: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

18

Lrsquoenquestador cal que tingui sobretot paciegravencia ja que es tracta de persones grans

que poden tenir dificultats drsquoorella de parla o de memograveria Tambeacute eacutes important que

condueixi lrsquoenquesta cap als canals adequats ja que eacutes fagravecil sortir del tema indicat

Tenir un miacutenim coneixement de la persona enquestada ajudaragrave a no parlar drsquoalgunes

situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars guerra) i a

motivar lrsquoenquestat cap a temes que li fossin del seu grat Un bon estat drsquoagravenim per

part de lrsquoenquestador sempre facilitaragrave un clima adient durant lrsquoentrevista

245 Entrevistes i transcripcions

Entrevista

Un cop enllestits els elements necessaris per a lrsquoelaboracioacute de lrsquoentrevista es

comencen a programar les dates de realitzacioacute drsquoacord amb els diferents contactes

Per al dia de lrsquoentrevista eacutes necessari portar la pauta per al registre que ens

permetragrave senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonegraveticament

en el mateix moment el bloc de les imatges i lrsquoequip drsquoenregistrament (MP3 i mogravebil)

Per tal drsquoestablir una major confianccedila amb cada contacte es comenccedila lrsquoentrevista

amb una primera part del quumlestionari on hi ha preguntes fagravecils de respondre (de la

primera a la novena) A continuacioacute es demanen les cent paraules del registre i es

finalitza amb la pregunta desena del quumlestionari

Transcripcioacute

La recollida drsquoinformacioacute de cada entrevista consta de dues parts

a) Registre de les cent paraules mitjanccedilant la pauta utilitzada durant lrsquoentrevista i la

gravacioacute srsquoomple el registre a lrsquoordinador19 de forma meacutes clara i precisa Tambeacute

srsquoentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris

per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lrsquoelaboracioacute de les taules i els gragravefics

b) Registre del quumlestionari20 a traveacutes de la gravacioacute srsquoescriu tota la informacioacute que

lrsquoenquestat ha explicat de forma resumida Lrsquoobjectiu meacutes important drsquoaquest apartat

eacutes que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona

19

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46 20

Vegeu apartat 12 de lrsquoannex pagravegina 46

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 19: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

19

entrevistada de manera que les paraules srsquoescriuen tal com les diuen seguint uns

criteris propis adequats per a aquest treball

1 Quan la ldquoordquo neutra eacutes pronunciada [u] srsquoescriu ldquourdquo

comprareacute ldquocumprareacuterdquo

2 a) La ldquoardquo neutra srsquoescriu segons la normativa en conjuncions interjeccions

preposicions adjectius demostratius i pronoms

b) la ldquoa neutra srsquoescriu tal com la diuen

mare ldquomarardquo ldquomarerdquo

era ldquoerardquo ldquoererdquo

escales ldquoascalasrdquo ldquoascalesrdquo ldquoescalesrdquo

3 Si eacutes necessari es canvia lrsquoortografia original de la paraula

vacances ldquovacansasrdquo ldquovacancesrdquo

metge ldquometjardquo ldquometgerdquo

4 Les ldquorrdquo finals (acabar) les ldquotrdquo finals (molt) i les ldquoirdquo davant de ldquoxrdquo (neix) srsquoescriuran

igualment encara que no les pronunciiumln

5 Els accents srsquoescriuran tal com els digui la persona

meacutes ldquomegravesrdquo ldquomeacutesrdquo

cantareacute ldquocantaregraverdquo ldquocantareacuterdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 20: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

20

3 SINOPSI DE RESULTATS

Isoglosses

Gragravefics

ldquoVan anar a buscar el metge i allavons va dir si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera norsquons hu vi dit () veus que trsquoexplicu cosesrdquo

Sant Llorenccedil de Morunys

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 21: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

21

3 SINOPSI DE RESULTATS

En un document Excel21 srsquoha creat una taula dinagravemica que permet visualitzar de

forma fagravecil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula

segons la pronuacutencia progravepia del dialecte central o del nord-occidental del solsoniacute o

del central i solsoniacute etc Drsquoaquesta manera i modificant lrsquoorganitzacioacute drsquoaquesta

taula es pot escollir un grup de paraules meacutes ampli o meacutes concret a fi de fer-ne un

estudi a fons

En lrsquoapartat 31 es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes

les caracteriacutestiques que srsquohan estudiat i per tant de totes les paraules que srsquohan

demanat als entrevistats

Per tal de poder fer el feix drsquoisoglosses com que amb les cent paraules seria poc

entenedor srsquohan escollit vuit paraules les caracteriacutestiques de les quals soacuten rellevants

per fer la distincioacute entre el catalagrave central i el nord-occidental

- Neutralitzacioacute ae agravetones a final de paraula (dialecte central) o distincioacute ae

agravetones a final de paraula (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten dotze i (ella) mirava

- Neutralitzacioacute ou agravetones (dialecte central) o distincioacute ou agravetones (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten esmorzar i (jo) canto

- ĒĬ llatines sonen ldquoerdquo oberta (dialecte central) o ldquoerdquo tancada (dialecte nord-

occidental)

Les paraules soacuten pera i conegraveixer

- No es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu (dialecte central) o siacute que es

pronuncia (dialecte nord-occidental)

Les paraules soacuten caixa i faixa

En lrsquoapartat 32 de gragravefics depenent de la complexitat drsquoaquests srsquoutilitzaran les vuit

paraules o srsquoutilitzaran les setanta-sis corresponents al vocalisme agraveton togravenic

consonantisme i morfologia (srsquoexclou el legravexic) Srsquoaniragrave especificant la quantitat de

paraules usades en cada apartat

21

Vegeu DVD TREBALL

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 22: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

22

31 ISOGLOSSES

Tal com srsquoha explicat en la introduccioacute una isoglossa eacutes una liacutenia imaginagraveria que ens

permet delimitar en un mapa la presegravencia o absegravencia de cada caracteriacutestica

estudiada

Srsquohan fet els mapes de totes les caracteriacutestiques estudiades del treball que

diferencien el catalagrave nord-occidental del central En aquest apartat perograve nomeacutes

srsquoinclouen els mapes de les dotze caracteriacutestiques meacutes importants de fonegravetica i

morfologia La resta es poden trobar a lrsquoannex22

Aquestes dotze caracteriacutestiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat

Alegre Dialectologia catalana on es mostren les quinze caracteriacutestiques meacutes

importants que distingeixen el catalagrave occidental de lrsquooriental contemplant fonegravetica

morfologia i legravexic Drsquoaquestes quinze nomeacutes sersquon treballaran dotze Les tres que no

srsquohan tingut en compte soacuten les seguumlents

1 Plurals drsquoantics esdruacuteixols perden la consonant nasal (catalagrave oriental) o la

mantenen (catalagrave occidental)

Per exemple homes o hogravemens

2 Formes pronominals reforccedilades o reduiumldes (catalagrave oriental) o formes plenes

(catalagrave occidental)

Per exemple em et es ens us o me te se nos vos

3 Legravexic especiacutefic del catalagrave oriental comparat amb lrsquooccidental

Per exemple mirall o espill

Aquestes tres caracteriacutestiques srsquohan obviat per les raons que es presenten a

continuacioacute

El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catalagrave i el bloc de dialectes

occidentals en canvi aquest treball se centra en els parlars especiacutefics del Solsonegraves

Per aixograve algunes caracteriacutestiques srsquohan hagut drsquoexcloure ja que no eren gens

rellevants per a fer-ne la distincioacute en la zona estudiada o almenys aixograve era el que se

suposava Per exemple les dues primeres van ser excloses de bon comenccedilament ja

que es considerava que no eren progravepies del Solsonegraves Tot i aixograve despreacutes drsquohaver

analitzat les entrevistes hom es pot adonar que una persona va fer la forma

22

Vegeu lrsquoapartat 10 de lrsquoannex a la pagravegina 29

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 23: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

23

occidental de la primera i sens dubte aquesta persona estagrave localitzada en lrsquoagraverea

occidental del Solsonegraves concretament a Castellar de la Ribera En el cas de la

segona caracteriacutestica no hi ha cap cas enregistrat Quant a la tercera no estagrave

exposada a continuacioacute juntament amb la resta de mapes perograve siacute que es pot trobar

en lrsquoannex23 Lrsquoobjectiu seria poder identificar si un determinat legravexic eacutes meacutes comuacute en

un dialecte que en un altre perograve aquest estudi srsquohauria de realitzar posteriorment a

causa de lrsquoamplitud drsquoaquest treball

VOCALISME AgraveTON

1 Distincioacute o neutralitzacioacute de ldquoardquordquoerdquo agravetones amb les variants corresponents

del solsoniacute

VERMELLA tarda migdia llebre febre

aquesta isoglossa encercla els entrevistats

que han pronunciat [ ] (subdialecte

solsoniacute) en lrsquouacuteltima lletra drsquoaquestes

paraules anteriors La resta les mateixes

paraules les han pronunciades [ə]

(dialecte central) No hi ha cap cas que

pronunciiuml [ε] (dialecte nord-occidental)

VERDA jo mirava aquesta liacutenia eacutes igual a

lrsquoanterior excepte al municipi drsquoOdegraven en

quegrave el segon entrevistat ha pronunciat

tambeacute [ ] (subdialecte solsoniacute) La resta

tambeacute han pronunciat [ə] (dialecte central) i

tampoc no hi ha cap mostra del dialecte

nord-occidental que pronunciaria [ε]

BLAVA ella mirava dotze vespre diumenge a la dreta de la isoglossa els

entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [ə] (dialecte central) i a lrsquoesquerra es

pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Les paraules ldquotomagravequetrdquo i ldquopatatardquo estan incloses en lrsquoapartat de legravexic ja que molts

entrevistats van dir ldquotomaca tomagravetigardquo i ldquotrumfordquo

23

Vegeu Legravexic a lrsquoannex pagravegina 38

Figura 4

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 24: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

24

2 Distincioacute o no de ou agravetones

LILA conill aquesta isoglossa nomeacutes inclou una persona en tot el Solsonegraves que

hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) la resta han

pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solsoniacute)

VERDA esmorzar a lrsquoesquerra de la liacutenia els entrevistats van pronunciar la lletra en

vermell [o] (dialecte nord-occidental) La resta van pronunciar [u] (dialecte central i

subdialecte solsoniacute)

VERMELL FOSC I CLAR orenetes a lrsquoesquerra de la liacutenia vermell fosc la lletra en

vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental) entre la liacutenia vermell fosc i

vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solsoniacute) i a la dreta de

la liacutenia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

BLAU FOSC I CLAR ovelles aquesta com en lrsquoanterior a lrsquoesquerra de la liacutenia blau

fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental) els que

estan encerclats per la liacutenia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solsoniacute) i la

resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

La paraula ldquoocellsrdquo estagrave inclosa dins lrsquoapartat de legravexic ja que alguns entrevistats van

dir ldquomoixonsrdquo

Figura 5 Figura 6

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 25: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

25

3 Manteniment o no de ldquoguardquo i ldquoquardquo agravetones

VERDA llengua per sobre de la liacutenia

verda els entrevistats van pronunciar

llen[g]a i per sota de la liacutenia van

pronunciar llen[gw]a La liacutenia discontiacutenua

significa que van dir aquestes dues

opcions

VERMELLA aigua aquesta isoglossa teacute

les mateixes caracteriacutestiques que

lrsquoanterior per sobre la liacutenia vermella es

pronunciagrave ai[g]a i per sota la liacutenia

ai[gw]a La liacutenia discontiacutenua representa

els qui han dit aquestes dues opcions

En el registre de les entrevistes es diferencia lrsquouacuteltima ldquoardquo drsquoaquestes dues paraules

segons si eacutes progravepia del central del nord-occidental o del solsoniacute perograve en realitat no

hauria calgut fer-ho ja que no eacutes la caracteriacutestica especiacutefica drsquoaquest apartat

Figura 7

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 26: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

26

VOCALISME TOgraveNIC

4 ĒĬ llatines sonen [eacute] o [έ]

LILA neacutet per a aquesta paraula no srsquoha pogut fer una isoglossa que enllaci

diferents municipis ja que nomeacutes tres entrevistats van pronunciar n[eacute]t (dialectes

nord-occidental i central) Tota la resta van pronunciar n[έ]t (subdialecte solsoniacute)

VERMELLA pera a lrsquoesquerra de la liacutenia es va pronunciar p[eacute]ra (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta p[έ]ra (dialecte central)

BLAVA mossegraven a lrsquoesquerra de la isoglossa els entrevistats van pronunciar

moss[eacute]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute) en canvi a la dreta van

pronunciar moss[έ]n (dialecte central)

VERDA conegraveixer a lrsquoesquerra de la liacutenia van pronunciar con[eacute]ixer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta con[έ]ixer (dialecte central)

TARONJA estregravenyer a lrsquoesquerra van pronunciar estr[eacute]nyer (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) i a la dreta estr[έ]nyer (dialecte central)

Les paraules ldquomeacutesrdquo ldquocadenardquo i ldquocebardquo tambeacute es troben dins drsquoaquesta caracteriacutestica

perograve tots els entrevistats les van pronunciar igual i per tant no sersquon pot fer una

isoglossa Tots van pronunciar m[έ]s (subdialecte solsoniacute) cad[έ]na (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i c[έ]ba (subdialecte solsoniacute i dialecte central)

Figura 8 Figura 9

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 27: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

27

5 La paraula ldquojoncrdquo eacutes lrsquouacutenic exemple de la caracteriacutestica ldquoŬ breu llatina sona [u] o

[o]rdquo del vocalisme togravenic Tots els entrevistats han pronunciat j[uacute]nc (dialecte nord-

occidental i subdialecte solsoniacute) excepte dos que no van saber a quina paraula ens

referiacuteem un de Solsona i lrsquoaltre de Pinoacutes per tant no es pot fer una isoglossa ja que

ninguacute no ha pronunciat lrsquoopcioacute del dialecte central j[oacute]nc

6 ldquoguardquo ldquoquardquo sona [g ] [k ] o es mantenen

VERMELLA guatlla a lrsquointerior de la

liacutenia vermella tots els entrevistats van

pronunciar [g ]tlla (subdialecte solsoniacute i

dialecte central) i a lrsquoexterior van

pronunciar [gwaacute]tlla (dialecte nord-

occidental i central)

VERD CLAR I VERD FOSC dos quarts

de quatre la liacutenia verd fosc separa per

lrsquoesquerra els que van dir dos [kwaacute]rts

de [kwaacute]tre (dialectes nord-occidental i

central i subdialecte solsoniacute) del que va

dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) La liacutenia verd

clar inclou a lrsquoesquerra les entrevistes

que van dir aquestes dues opcions

BLAU FOSC I BLAU CLAR quant a lrsquointerior de la liacutenia blau fosc els entrevistats van

dir [k ]nt (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoexterior de la liacutenia van dir [kwaacute]nt

(subdialecte solsoniacute i dialectes central i nord-occidental) Les dues entrevistes

encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors

Figura 10

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 28: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

28

CONSONANTISME

7 Es produeix ieisme (sona [ј]) o no es produeix ieisme (sona [ʎ]) pel so [ʎ]

VERMELLA llentilles A la dreta de la

liacutenia vermella els entrevistats van

pronunciar llent[j]es (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) i a lrsquoesquerra

de la liacutenia van dir llenti[λ]es (dialecte

nord-occidental)

BLAVA cella els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar ce[λ]a (dialecte nord-

occidental) i els que no estan

encerclats van dir ce[j]a (subdialecte

solsoniacute i dialecte central) El qui estagrave

encerclat de color blau clar ens ho va

dir drsquoaquestes dues maneres

Dins drsquoaquesta caracteriacutestica tambeacute hi apareixen sis paraules meacutes que soacuten paller

vermell millor bitlles cabells i espatlla Aquestes no es poden incloure en aquest

mapa ja que tots els entrevistats van dir la ldquollrdquo de la mateixa manera pronunciant [λ]

(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solsoniacute) Cap drsquoaquestes sis

paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central)

Figura 11

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 29: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

29

8 Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant drsquoun so fricatiu

VERDA caixa faixa a lrsquoesquerra de la

liacutenia verda els entrevistats van pronunciar

la iod davant del so fricatiu van dir ca[iʃ]a

i fa[iʃ]a (dialecte nord-occidental) Tota la

resta drsquoentrevistats van pronunciar ca[ʃ]a

i fa[ʃ]a (subdialecte solsoniacute i dialecte

central)

9 Reforccedilament o no reforccedilament

drsquoalguns mots acabats en ldquorrdquo

BLAVA cor els entrevistats

encerclats de color blau van

pronunciar cor[t] (subdialecte solsoniacute

i dialecte central) i la resta van

pronunciar cor (propi de les tres

variants)

VERMELLA mar els entrevistats

encerclats de color vermell van fer

aquest reforccedilament pronunciant aixiacute mar[t] (subdialecte solsoniacute i dialecte central) i

els que no estan encerclats no van fer el reforccedilament pronunciant mar (propi de les

tres variants)

10 Addicioacute o no drsquouna ldquonrdquo en alguns mots

Tots els entrevistats van fer aquesta addicioacute en les paraules magrana i llagost

Pronunciaren ma[ƞ]grana i lla[ƞ]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solsoniacute)

Figura 12

Figura 13

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 30: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

30

MORFOLOGIA

11 Primera persona del present drsquoindicatiu es pronuncia [o] o [u]

BLAVA jo canto a lrsquoesquerra de la liacutenia

blava els entrevistats van pronunciar jo

cant[o] (dialecte nord-occidental) la

resta van pronunciar jo cant[u]

(subdialecte solsoniacute i dialecte central)

12 Incoatius acabats en ldquondasheixrdquo es

pronuncia [ndashiʃ ] o es pronuncien

igual

Lrsquoentrevistat encerclat de color blau no

va conservar la forma inicial dels

incoatius va pronunciar podr[iacuteʃ]

(dialecte nord-occidental) Tota la resta

van pronunciar-ho igual

Tot i aixograve srsquoha de fer distincioacute entre la

ldquoerdquo oberta i la ldquoerdquo tancada dels ldquo-eixrdquo

Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[έʃ] (dialecte central) i

la resta van pronunciar podr[eacuteʃ] (subdialecte solsoniacute)

Figura 14

Figura 15

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 31: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

31

FEIX DrsquoISOGLOSSES

A partir de les caracteriacutestiques meacutes distintives entre el catalagrave nord-occidental i el

catalagrave central corresponents a vuit paraules srsquoha creat un mapa amb les isoglosses

que formen el principal feix drsquoisoglosses del Solsonegraves

Totes les isoglosses drsquoaquest mapa

han estat explicades en els punts

anteriors per tant srsquoenumeraragrave

segons lrsquoapartat del qual srsquohan

extret

TARONJA Consonantisme (8)

paraules caixa i faixa

VERD CLAR Vocalisme agraveton (2)

paraula esmorzar

LILA Morfologia (11) paraula (jo)

canto

BLAU Vocalisme agraveton (1) paraules

(ella) mirava i vespre

VERMELL Vocalisme togravenic (4)

paraula pera

VERD FOSC Vocalisme togravenic (4)

paraula conegraveixer

Com es pot observar en el mapa les liacutenies del feix drsquoisoglosses depenen de les

caracteriacutestiques que srsquoestudiiumln En el cas de les isoglosses verd clar i lila veiem que

podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracteriacutestica de la

neutralitzacioacute ou agravetones Un altre exemple nrsquoeacutes el de les paraules (ella) mirava

vespre pera i conegraveixer Aquestes no soacuten progravepies drsquouna mateixa caracteriacutestica perograve

les isoglosses soacuten similars de manera que podrien formar-ne un feix meacutes preciacutes si

srsquoafegissin altres paraules

Figura 16

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 32: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

32

Tot i aixograve lrsquoobjectiu inicial era formar un feix drsquoisoglosses amb totes les paraules i

totes les caracteriacutestiques perograve despreacutes de fer-ne la particioacute srsquoha comprovat que no

eacutes prou comprensible

Finalment de la figura 16 es poden extreure els dos feixos drsquoisoglosses

corresponents a les dues caracteriacutestiques principals

En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell corresponent a la

neutralitzacioacute o distincioacute de les ae agravetones travessa el Solsonegraves de nord a sud

seguint aproximadament la conca del Cardener En canvi la neutralitzacioacute ou

agravetones forma una particioacute que srsquoaproxima meacutes a la conca de la Ribera Salada i la

Riera de Pinell que soacuten afluents del Segre

Figura 17 Isoglosses finals

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 33: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

33

32 GRAgraveFICS

Aquest punt consisteix en lrsquoelaboracioacute de diferents gragravefics per tal de poder observar

fagravecilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi

Srsquohan utilitzat diferents tipus de gragravefics i diagrames

Diagrama de sectors recull els percentatges de paraules pronunciades

segons les diferents opcions

Gragravefic de columnes apilades eacutes molt similar a un gragravefic de barres perograve en

una mateixa columna teacute dues variables Doacutena les dades en percentatge

Dendrograma ilmiddotlustracioacute gragravefica o diagrama de dades en forma darbre que

organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar

al nivell de detall desitjat24

En molts gragravefics es poden observar diferents opcions per a la pronuacutencia de cada

paraula que seran abreviades de la manera seguumlent

C dialecte central S subdialecte solsoniacute

N dialecte nord-occidental A altres

Tambeacute es mostra alguna opcioacute en quegrave sersquon combinen dues o tres de les anteriors

com C-N C-S N-S entre altres

Segons els apartats que srsquoestiguin treballant per fer els gragravefics srsquoutilitzaran les

setanta-sis paraules de vocalisme agraveton togravenic consonantisme i morfologia excloent

les vint-i-quatre del legravexic o les vuit paraules de les quatre caracteriacutestiques meacutes

importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central

Lrsquoavantatge de treballar amb setanta-sis paraules eacutes que es fan servir les dades que

srsquohan extret de les entrevistes soacuten fiables i representen totes les caracteriacutestiques

treballades tanmateix alguns gragravefics soacuten difiacutecils drsquoentendre ja que hi ha moltes

opcions i queda un diagrama molt repartit

En canvi si nomeacutes utilitzem les vuit paraules els gragravefics es podran entendre drsquouna

forma meacutes visual i clara perograve no soacuten unes dades tan fiables ja que hi ha poca

representativitat poca quantitat de paraules en relacioacute amb el total

24

Font Viquipegravedia

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 34: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

34

C 32

S-C 36

S 13

N-S 14

N 1

A 4

C 8

S-C 18

S 33

N-S 22

N 4

N-C 3

N-S-C 9

A 3

321 Apartats

En aquest punt srsquoelaboren els gragravefics amb les paraules de cada apartat (vocalisme

agraveton togravenic consonantisme i morfologia) que soacuten setanta-sis en total

Per tal drsquoelaborar aquests gragravefics se suma la quantitat de mots que entre tots els

entrevistats han dit en cada opcioacute (S C-N S-C A etc)

VOCALISME AgraveTON (27 paraules)

Com es pot observar en el vocalisme agraveton hi ha

un tant per cent forccedila considerable de catalagrave

central i molt poc drsquoinfluegravencia nord-occidental El

subdialecte solsoniacute queda forccedila reduiumlt ja que teacute

moltes caracteriacutestiques compartides amb el

central i el nord-occidental Les exclusives del

solsoniacute formen part de dues caracteriacutestiques

que soacuten ldquoardquo agravetona final sona com una [o] oberta

amb una lleugera nasalitzacioacute i ldquoordquo agravetona inicial

de paraula sona [əԝ]

VOCALISME TOgraveNIC (19 paraules)

Comparant aquests gragravefics amb lrsquoanterior es

constata que hi ha una disminucioacute important del

percentatge de catalagrave central i augmenta el del

nord-occidental Hi ha un gran nombre de

caracteriacutestiques progravepies del solsoniacute i es pot veure

que hi apareixen dues noves opcions

- amb un 3 les caracteriacutestiques comunes al nord-occidental i al central la

qual cosa fa incrementar el solsoniacute com a subdialecte

- les paraules que es pronuncien igual en els tres agravembits representen un 9

Figura 18 Gragravefic de sectors

Figura 19 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 35: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

35

C 5

S-C 17

S 12

N-S 17 N

5 N-C 4

N-S-C 40

A 0

C 7

S-C 30

S 23

N-S 8

N 2

N-C 7

N-S-C 19

A 4

CONSONANTISME (23 paraules)

En el consonantisme hi ha un gran nombre de

paraules que soacuten comunes en el central el nord-

occidental i el solsoniacute Entre els dos dialectes es pot

observar que tenen un percentatge similar amb un

lleuger predomini del nord-occidental Podem trobar

quatre paraules que soacuten habituals en el subdialecte

solsoniacute (fredolics mitjons corretja i bona nit) i que

representen aquest 12

MORFOLOGIA (7 paraules)

En aquest cas hi ha un percentatge relativament

baix del dialecte central i el nord-occidental i en

canvi augmenten les que soacuten comunes de tots

Hi ha una bona representacioacute del solsoniacute amb les

paraules faci anessin i jo menjareacute

Figura 20 Gragravefic de sectors

Figura 21 Gragravefic de sectors

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 36: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

36

322 Municipis

Per tal drsquoaprofundir meacutes en els resultats obtinguts de les entrevistes srsquoha creat una

segraverie de gragravefics de cada municipi amb vuit paraules

No srsquohan utilitzat totes en aquest apartat perquegrave algunes caracteriacutestiques meacutes

secundagraveries podrien fer variar els resultats i els gragravefics serien poc entenedors

Els mateixos gragravefics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit soacuten presents en

lrsquoapartat 11 de lrsquoannex a la pagravegina 45

Figures de la 22 a la 27

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 37: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

37

Figures de la 28 a la 35

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 38: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

38

Figura 36 Diagrama de sectors amb totes les opcions estudiades fins ara

Figura 38 Diagrama de sectors amb els dos dialectes principals

Figura 30 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

Figura 37 Diagrama de sectors amb les tres opcions meacutes rellevants

323 Gragravefics globals

En aquest apartat final srsquoelaboren gragravefics que englobin tots els municipis i que tinguin

en compte les setanta-sis paraules discriminables Com que tots els gragravefics queden

prou clars per poder-los entendre no caldragrave fer-los amb les vuit paraules

El primer gragravefic srsquoha creat amb les dades reals

obtingudes i per tant eacutes el meacutes exacte perograve amb

una visioacute global poc niacutetida ja que srsquoutilitzen les

setanta-sis paraules No es pot fer el gragravefic

comparatiu amb vuit paraules perquegrave aquestes

tenen quatre uacuteniques opcions de resposta i quedaria

un gragravefic molt similar al seguumlent (figura 37)

Com que les conclusions que srsquoextraurien drsquoaquest primer

gragravefic no serien prou rellevants se nrsquoha creat un altre on

les opcions que estan compartides (S-C N-S-C etc)

srsquohan repartit equitativament entre les que soacuten singulars

(S C i N) (figura 37)

Aquest gragravefic ens permet observar el nivell predominant

de solsoniacute respecte als altres dos amb una major

presegravencia del dialecte central respecte al nord-

occidental

Finalment srsquoha arribat a un tercer nivell on nomeacutes es

valoren dues opcions nord-occidental i central

El gragravefic srsquoha realitzat repartint entre les dues opcions les

paraules del subdialecte solsoniacute perquegrave es considera que

el solsoniacute eacutes un subdialecte en quegrave es mescla el catalagrave

central i el catalagrave nord-occidental amb la qual cosa es pot

considerar poc fiable perograve eacutes molt clar visualment

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 39: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

39

Tots aquests gragravefics han estat realitzats tambeacute amb les vuit paraules meacutes importants

per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin

dialecte predominava meacutes Un fet sorprenent va ser que els dos uacuteltims gragravefics van

sortir molt semblants per tant la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar

324 Altres tipus de gragravefics

Per a completar la informacioacute es va crear un gragravefic per veure el nivell drsquoinfluegravencia

dels dos dialectes en cada municipi

Aixiacute doncs a diferegravencia dels gragravefics anteriors no tan sols es mostra la quantitat de

vegades que srsquoha enregistrat cada opcioacute sinoacute que a meacutes permet saber a quin

municipi correspon Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les

dues entrevistes de cada municipi per a cada opcioacute

Srsquohan ordenat els municipis per nombre decreixent de lrsquoopcioacute N aixiacute es pot veure un

clar descens del nivell de nord-occidentalitat

El gragravefic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat

Podem veure que lrsquoincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi meacutes

central i el meacutes nord-occidental eacutes molt baix Aquest increment eacutes aproximadament

drsquoun 20

Tot i aixograve hi ha molt meacutes nivell de central que de nord-occidental ja que nomeacutes un

municipi ha superat el 50

Figura 39 Gragravefic de columnes apilades en 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 40: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

40

Despreacutes de veure el gragravefic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit

paraules per observar alguna possible diferegravencia

En aquest cas podem veure que tambeacute hi ha un descens perograve no eacutes tan progressiu i

esglaonat com lrsquoanterior i el pendent eacutes molt meacutes gran

Lrsquoincrement per tant tambeacute augmenta i eacutes aproximadament drsquoun 65

Tot i haver augmentat el pendent i lrsquoincrement cap dels municipis no eacutes

completament central o nord-occidental

Srsquoha drsquoafegir tambeacute que lrsquoordre dels municipis en lrsquoeix de les abscisses ha canviat i

que per tant els resultats poden variar bastant segons si srsquoestudien deu paraules

cent o mil

Seguidament mitjanccedilant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferegravencia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del

primer gragravefic Odegraven i Guixers va ser una satisfactograveria aportacioacute crear un

dendrograma un estudi de similitud entre els municipis Va ser creat amb un

programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre eacutes a dir eacutes un gragravefic

totalment fiable

Figura 40 Gragravefic de columnes apilades en vuit paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 41: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

41

Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relacioacute entre

municipis

En el dendrograma es poden veure dues branques principals ressaltades que

agrupen tots els municipis en dues parts Aquests dos grups srsquoassemblen

aproximadament en un 78 Del grup de la dreta en neixen dues branques meacutes que

srsquoassemblen entre elles en un 85 aproximadament i del grup de lrsquoesquerra dues

meacutes i aixiacute successivament Drsquoaquesta manera es pot fer evident i visual que la

relacioacute de semblanccedila entre per exemple Guixers i la Coma i la Pedra eacutes meacutes alta

que entre Sant Llorenccedil de Morunys i Riner

Figura 41 Dendrograma amb 76 paraules

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 42: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

42

En canvi si fem el mateix proceacutes perograve utilitzant les vuit paraules el dendrograma

canvia per complet de manera que la similitud entre les dues branques principals eacutes

ara drsquoun 52 aproximadament Tanmateix hi ha algun municipi que srsquoassembla

completament a un altre com per exemple Llobera i Solsona

Aquest mapa realitzat segons la classificacioacute

municipal dels dendrogrames presenta una particioacute

molt niacutetida en quegrave els municipis de Solsona i

Llobera passen a formar part del dialecte nord-

occidental juntament amb els drsquoOdegraven Lladurs

Castellar de la Ribera i Pinell de Solsonegraves

Figura 42 Dendrograma amb vuit paraules

Figura 43 Particioacute municipal segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 43: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

43

4 CONCLUSIONS

ldquoEl meu pare ja tanivi 65 anys () el quin tanivi 60 anys () si tanivi

dos fills i lu gran eri casat lu petit ja no li calivi narirdquo

ldquoAquell home en va salvar moltes di vides di pir qui el poblerdquo

Odegraven

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 44: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

44

4 CONCLUSIONS

Lrsquoobjectiu principal drsquoaquest treball consistia a aprofundir al magravexim en lrsquoanagravelisi

dialectologravegica drsquouns parlars especiacutefics del Solsonegraves i podem dir que dins les meves

possibilitats siacute que srsquoha acomplert

Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar drsquouna base de dades

que vaig obtenir a traveacutes de les entrevistes (gravacions) i drsquoun bon registre per tal de

poder gestionar tota la informacioacute que anava obtenint (document Excel)

Inicialment el meu propogravesit era trobar persones que conservessin la parla originagraveria

de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introduccioacute Aquest

aspecte ha estat meacutes complex del que mrsquoimaginava i per tant ha esdevingut un

entrebanc a lrsquohora drsquoestablir els contactes Molts municipis del Solsonegraves soacuten forccedila

despoblats i els seus habitants srsquohan relacionat amb gent de tota la comarca i altres

de properes Aixograve fa que el 46 dels entrevistats nomeacutes tinguin el pare o la mare

nascuts en el seu mateix municipi perograve en general lrsquoaltre progenitor era drsquoun

municipi proper Tambeacute eacutes cert que tots han anat a lrsquoescola malgrat que alguns tan

sols tres mesos Lrsquoedat dels entrevistats eacutes de 69 a 88 anys i tots han estat

influenciats poc o molt per la televisioacute o la ragravedio Srsquohan descartat algunes

entrevistes o beacute per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix

municipi o beacute per les dificultats que ha mostrat lrsquoentrevistat a lrsquohora de respondre les

quumlestions

En les preguntes directes indirectes i en les imatges de les entrevistes tothom volia

utilitzar un llenguatge meacutes estandarditzat del que normalment usen perograve quan

parlaven espontagraveniament la seva parla era molt meacutes genuiumlna per tant a lrsquohora

drsquoextreure resultats aquest aspecte srsquoha hagut de tenir en compte Durant les

entrevistes hi ha hagut algunes paraules que han estat difiacutecils de fer-les dir i he

hagut de recoacuterrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives En alguns

casos no srsquoha aconseguit

Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt meacutes complet i fiable amb

un mostreig meacutes ampli ja que dues persones per a cada municipi potser eacutes poc

representatiu perograve si es volgueacutes engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les

condicions establertes a lrsquohora de buscar els contactes i per tant els resultats

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 45: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

45

srsquohaurien de valorar des drsquoaltres punts de vista ja que serien persones meacutes

influenciades pel catalagrave estagravendard

Totes les famiacutelies han estat molt predisposades a colmiddotlaborar en aquest estudi i han

facilitat lrsquoobtencioacute drsquouna base de dades molt completa

Una de les tasques que es podria millorar seria la identificacioacute fonegravetica de cada

paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte Hauria estat de

gran ajuda poder disposar drsquoun espectrogravegraf que distingiacutes la variant a la qual

pertanyen els sons meacutes dificultosos de diferenciar ldquoardquo agravetona final sona com una [o]

oberta amb una lleugera nasalitzacioacute (tard[ ]) el so fricatiu inicial o postconsonagraventic

sol passar a africat en el solsoniacute (pan[tʃ]a) entre altres Drsquoaquesta manera el tant

per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat

El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules A lrsquohora de gestionar aquestes 2800 paraules per a fer les isoglosses

i els gragravefics ha calgut utilitzar els filtres les foacutermules la taula dinagravemica i altres eines

que ens proporciona aquest programa

Lrsquoelaboracioacute de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha permegraves

la particioacute de la comarca amb matisos molt concrets

- En el mapa de la figura nuacutemero 725 corresponent a les paraules llengua i

aigua es dibuixa una isoglossa que desfagrave la teoria que diu que lrsquooccidental manteacute

lleng[w]a tal com es pot veure a Odegraven i part de Lladurs mentre que el central fa

lleng[Oslash]a

- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronuacutencia [aw] en

paraules com ldquoorenetesrdquo o ldquoovellesrdquo [əԝ]renetes i [əԝ]velles no srsquoha drsquoaplicar al

subdialecte solsoniacute perquegrave ni a Solsona ni a Olius apareix

Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats soacuten

- La vigegravencia drsquoalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catalagrave-

valenciagrave-balear i que srsquohan pogut sentir en les entrevistes Un exemple nrsquoeacutes la

paraula xaf[e]gor corresponent al municipi drsquoOdegraven o x[u]f[u]gor a Navegraves

25

Vegeu la isoglossa de la figura 7 a la pagravegina 24 26

Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6 a la pagravegina 23

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 46: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

46

- Una particioacute molt meacutes precisa de la que sol aparegraveixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya En les isoglosses dels diferents apartats

es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una liacutenia clara i forccedila

uniforme de particioacute dialectal perograve drsquoaltres tendeixen a anar drsquoest a oest amb unes

liacutenies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla drsquoaquests dos

dialectes Alguns exemples serien les paraules ldquoratapinyadardquo ldquopapallonardquo ldquogall

dindirdquo etc Tambeacute hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual com ldquotimoacuterdquo

ldquogripaurdquo ldquogatrdquo etc per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsonegraves que

he investigat queden uniformitzats

Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen

els municipis del Solsonegraves dins dels dialectes catalans com si nomeacutes hi hagueacutes una

sola liacutenia divisograveria o que el feix drsquoisoglosses fos molt compacte

Figura 44 Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

i la frontera comarcal al Solsonegraves27

27

Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals drsquo Antoni Maria Badia i Margarit

Figura 17 Isoglosses finals Figura 1 Mapa presentat a la primera hipogravetesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 47: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

47

En lrsquouacuteltim mapa de lrsquoapartat de resultats es poden definir dues isoglosses principals

La particioacute dialectal del Solsonegraves elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell

correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzacioacute ou

(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre Tanmateix en el mapa

drsquoAntoni Maria Badia i Margarit29 la isoglossa que matisa lrsquoexplicacioacute del llibre

Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzacioacute ae que

segueix la conca del Cardener (liacutenia vermella)

Analitzant la primera hipogravetesi formulada (ldquoLa particioacute que es representa en el mapa

dels dialectes geogragravefics catalans defineix amb poca resolucioacute la comarca del

Solsonegraves i per tant no pot ser equivalent al feix drsquoisoglosses que pretenc descobrir

en aquest treball de recercardquo) podria arribar a la conclusioacute que srsquoha acomplert perograve

tambeacute eacutes cert que jo no he aconseguit una sola liacutenia divisograveria i per tant si les

hagueacutes drsquounificar possiblement srsquoacostaria molt a la particioacute esmentada en la

hipogravetesi

Amb els gragravefics per apartats srsquoarriba a la conclusioacute que tant en el vocalisme agraveton

com en la morfologia hi ha un clar predomini drsquoinfluegravencia central per sobre el nord-

occidental En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos En canvi en el

vocalisme togravenic hi ha una presegravencia notable del nord-occidental amb predomini del

solsoniacute

Els gragravefics de cada municipi ens aporten una informacioacute molt precisa del percentatge

del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama

de sectors nuacutemero 39 en lrsquoapartat de Gragravefics globals Aquest gragravefic engloba totes les

paraules i tots els municipis sense fer-ne distincioacute de manera que mostra un

percentatge superior al solsoniacute amb major influegravencia del central que del nord-

occidental

Aquesta mateixa conclusioacute tambeacute queda reflectida en el gragravefic de columnes apilades

nuacutemero 41 en lrsquoapartat drsquoAltres tipus de gragravefics

Un esment especial el farem en el dendrograma figura 41 que mostra la similitud

entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on efectivament es veu la

predominanccedila del catalagrave central al Solsonegraves A partir drsquoaquestes dades podem

28

Un dels linguumlistes i dialectogravelegs meacutes prestigiosos i famosos dels Paiumlsos Catalans 29

Filograveleg i linguumlista catalagrave drsquohistograveria i gramagravetica catalana

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 48: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

48

comprovar que la segona hipogravetesi (ldquoLa semblanccedila en el parlar entre municipis

distants del Solsonegraves eacutes baixardquo) eacutes falsa El nivell de similitud que forma el

dendrograma entre els dos blocs eacutes drsquoun 70 Eacutes un percentatge molt elevat per ser

una comarca amb tanta varietat dialectal

Lrsquoapartat de la sinopsi es basa en dues variables les isoglosses i lrsquoestadiacutestica En les

figures seguumlents es pot observar la similitud de la particioacute en els dos mapes i per

tant es veu clar que lrsquoestadiacutestica reforccedila els resultats obtinguts

Per finalitzar podem arribar a la conclusioacute que el Solsonegraves estagrave dividit en dos

dialectes un dels quals predomina lleugerament sobre lrsquoaltre que el solsoniacute es un

subdialecte que es decanta cap al central perograve tambeacute mostra moltes

caracteriacutestiques del nord-occidental fins al punt que el dendrograma el classifica

com a nord-occidental per tant que la comarca correspon a una zona de transicioacute

amb una gran diversitat de caracteriacutestiques dialectals

Lrsquouacuteltim paragravemetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats

com el xipella i siacute que srsquohan pogut trobar algunes paraules amb aquestes

caracteriacutestiques en les dues entrevistes drsquoOdegraven30

Quan vaig comenccedilar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha

estat en realitat La meva idea inicial era fer un estudi del legravexic de la comarca perograve

de mica en mica he anat atribuint meacutes importagravencia a la fonegravetica i morfologia i ha

30

Vegeu annex pagravegina 89

Figura 17 Isoglosses finals Figura 43 Particioacute per municipis segons el dendrograma

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 49: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

49

acabat essent un estudi dialectologravegic excloent-hi el legravexic per lrsquoextensioacute que suposava

tractar tots els seus exemples

Amb aquest projecte he apregraves molt de tothom Descobrir la meva comarca a traveacutes

de la relacioacute amb la gent bagravesicament del moacuten de la pagesia persones drsquoedat

avanccedilada impregnades de coneixements i experiegravencies ha estat un plaer La seva

parla eacutes realment autegraventica i en pocs anys seragrave bastant difiacutecil poder-ne gaudir Em

sento molt satisfeta drsquohaver pogut recollir aquesta documentacioacute per tal de mantenir

viu el seu testimoni

Soacutec conscient que amb aquesta base de dades amb meacutes coneixements i recursos

es podria aprofundir molt meacutes en tots els aspectes Srsquohauria drsquoelaborar lrsquoapartat de

legravexic continuar amb lrsquoestudi del solsoniacute amb la cerca de persones que parlessin

xipella etc Tambeacute seria interessant preveure com poden evolucionar aquests

parlars de la comarca

Mrsquoagradaria acabar amb un paragravegraf de lrsquoestudi de Mar Massanell ldquoEstat actual de la

llengua a lrsquoAlt Urgellrdquo

ldquoLes zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny

destudi magniacutefic perquegrave eacutes possible de percebre-hi laiguabarreig -i alhora

la pugna- entre els trets linguumliacutestics propis dun costat i altrerdquo

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 50: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

50

5 FONTS DrsquoINFORMACIOacute

BIBLIOGRAFIA WEB

Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 drsquooctubre de 2014

- httpcawikipediaorgwikiDialectes_del_catalC3A0DivisiC3B3_dialectal

- httpcawikipediaorgwikiSolsonC3AD

- httpdcvbiecatnet

- httpdlcieccat

- httpwwwdiccionaricat

- httpwwwexabyteinformaticacomuocDialectologia_catalanaDialectologia_

catalana_28Modul_229pdf

- httpwwwgoogleesimghphl=ca

Altres consultes

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_nord-occidental [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiCatalC3A0_oriental_central [Consulta 17 23

drsquoagost de 2013]

- httpcawikipediaorgwikiLa_Molsosa [Consulta 23 de juny de 2014]

- httpjuditbaezapatriciabalaguerblogspotcomes201006subdialectes-catala-

nord-occidentalhtml [Consulta18 de gener de 2014]

- httpwwwconvertfilescom [Utilitzacioacute del 20 de novembre de 2013 fins el 7

de juliol de 2014]

-httpwwwxteccat~aribas4llenguadialectologiaquadrecomparatiuhtm

[Consulta 17 i 23 drsquoagost de 2013]

- httpwwwxteccatcrp-baixllobregat6homiliesmassanellhtm [Consulta18 de

gener i 5 drsquooctubre de 2014]

- httpwww20gencatcatdocsLlengcatDocumentsAprendrearxiuscom_6_

mapespdf [Consulta18 de gener de 2014]

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 51: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

51

ARTICLES DIGITALS

Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014

- Comenccedila el proceacutes perquegrave Toragrave i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsonegraves

Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11169comencaprocesperque

torabioscadeixinsegarrapassinalsolsonesgt

- Els municipis segarrencs de Biosca i Toragrave soacuten a un pas dacuteintegrar-se al

Solsonegraves Regioacute 7 (2014)

lthttpwwwregio7catsolsones20140515municipis-segarrencs-biosca-tora-

son268125html gt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves El punt avui (2014)

lthttpwwwelpuntavuicatnoticiaarticle2-societat5-societat749411-tora-i-

biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-

solsoneshtmlpiwik_campaign=rssamppiwik_kwd=nacionalamputm_source=rssamputm_

medium=nacionalamputm_campaign=rssampf=El+Punt+Avuigt

- Toragrave i Biosca apelmiddotlen a raons histograveriques i econogravemiques per demanar ladhesioacute

al Solsonegraves Nacioacute Solsonacat (2014)

lthttpwwwnaciodigitalcatnaciosolsonanoticia11507torabioscaapellen

raonshistoriqueseconomiquesdemanaradhesioalsolsonesgt

CARTOGRAFIA

- Solsonegraves Mapa Comarcal de Catalunya 150 000 ICC (Institut Cartogragravefic de

Catalunya) 5a edicioacute gener 2008

- Gran Enciclopegravedia Catalana Atles Universal Catalagrave Enciclopegravedia Catalana

Barcelona

- Gran geografia comarcal de Catalunya El Bages el Berguedagrave i el Solsonegraves

Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana

- Mapa del Solsonegraves 1987 Consell Comarcal de Muntanya

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 52: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

52

BIBLIOGRAFIA

- ALEGRE Montserrat i altres Coneguem els nostres parlars Barcelona 1984

Comissioacute Interdepartamental de Recerca i Innovacioacute Tecnologravegica Generalitat de

Catalunya

- ALEGRE Montserrat Dialectologia catalana Barcelona 1991 Editorial Teide

S A Colmiddotleccioacute ldquoEl Blau Mariacuterdquo 9

- ALEGRE Montserrat ldquoLes vocals e i o tograveniques en catalagrave central mostra

drsquoalternances geogragravefico-linguumliacutestiquesrdquo Estudis de llengua i literatura catalanes

XII Miscelmiddotlagravenia Antoni M Badia i Margarit 4 Barcelona 1986 Publicacions de

lrsquoAbadia de Montserrat Autoedicioacute

- BADIA I MARGARIT Antoni M VENY I CLAR Joan Atles linguumliacutestic del domini

catalagrave Barcelona 1965 Autoedicioacute

- JULIAgrave-MUNEacute Joan i altres El catalagrave nord-occidental Descripcioacute i orientacions

ortoegravepiques Lleida 2004 Pagegraves editors Ha estat publicada amb lrsquoajuda de la

Universitat de Lleida

- ORTIacuteS Pere La parla de lrsquoUrgell Bellpuig 2002 Autoedicioacute Patrocina

Consell Comarcal de lrsquoUrgell

- RECASENS Daniel Estudi linguumliacutestic sobre la parla del camp de Tarragona

Tarragona 1985 Curial edicions catalanes Publicacions de lrsquoAbadia de

Montserrat

- SISTAC Ramon El catalagrave drsquoAgraveneu Pallars Subiragrave 1998 Colmiddotleccioacute Petits

Quaderns del Consell Cultural de les Valls drsquoAgraveneu

- VILAgrave Carme El parlar de la plana de Vic Manresa 1988 Obra Cultural Caixa

de Manresa

REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL Eugeni i altres LrsquoAfrau Revista de llengua i literatura 4 Solsona

1981 Publicat per Cercle Artiacutestic i Cultural del Solsonegraves

- Butlletiacute de Dialectologia Nord-Occidental 2 Revista de dialectologia dirigida per

Josep Rentildeeacute Urgell 1983 Publicat per Edicions del Butlletiacute

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 53: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

53

FONTS ORALS

Els entrevistats

Agravengel Olleacute Josep Muntaner

Antoni Vilar Josep Porredon

Carles Mosella Lola Casafont

Carme Itoacute Lola Pons

Dolors Baliellas Lourdes Soleacute

Efrem Besora Maria Claustre Xixons

Elvira Vilajosana Maria Freixes

Florenci Coromines Mariagrave Pujantell

Hortegravensia Piqueacute Miquel Feixas

Joan Barcons Miquel Nadal

Joan Sabata Pepa Vilar

Josefa Angrill Pere Torra

Josep Llorenccedil Pilar Roure

Josep Maria Bonsfills Ramon Campmajoacute

Josep Maria Feliu Remei Gilabert

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots

Page 54: ANÀLISI DIALECTOLÒGICA D’UNS - FilCat UBfilcat.ub.edu/sites/default/files/webfm/portada_treball.pdfCatalà central, rossellonès, balear i alguerès. ... Podem fer una segona hipòtesi

Anagravelisi dialectologravegica drsquouns parlars del Solsonegraves octubre de 2014

54

6 AGRAIumlMENTS

Per finalitzar mrsquoagradaria expressar un profund agriumlment a totes aquelles

persones que mrsquohan ajudat a lrsquohora de realitzar aquest treball

Al tutor que ha tingut molta paciegravencia i entusiasme en el seguiment Ha estat

de gran ajuda en moments drsquoindecisioacute i mrsquoha guiat en temes dels quals jo no tenia

gaires coneixements ni experiegravencia La seva disponibilitat i el seu interegraves mrsquohan fet

tirar endavant

A la famiacutelia que mrsquohan estat de gran ajuda durant aquest any facilitant-me

molt tant la recerca de contactes com el desplaccedilament per la comarca Mrsquohan donat

suport i consells per arribar a la meta final

Als entrevistats que mrsquohan proporcionat totes i cada una de les dades sobre

les quals he pogut desenvolupar aquest estudi Mrsquohan acollit a casa seva amb molta

hospitalitat i amabilitat Tambeacute faig extensiu lrsquoagraiumlment als seus familiars amics o

coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats

No voldria deixar-me ninguacute per tant nomeacutes em faltaria agrair a totes aquelles

persones que han fet possible aquest treball amb les quals mrsquohe posat en contacte

per demanar qualsevol dubte i a tothom que srsquoha interessat per saber com

avanccedilava en el proceacutes de la seva elaboracioacute

Sense tots ells aquest treball no seria pas el mateix

Moltes gragravecies a tots