ANN MEO tBARCI VOL LNX 1385 N. 7 1 85

TERAPÉUTICA

ESQUIZOFRÉNIES: TRACTAMENTS BIOLÓGICS

J. J. CASTILLON ZAZURZA*

Des de la seva introducció el 19521.23 els neuroléptics 5 constitueixen el tractament fonamental dels trastorns esquizofrénics4. AM 4 AA

Una classificció útil d'aquests, basada en criteris cli- -----nico-farmacológics, és la de P. DENIKER5 que els divideix 3 en desinhibiaors, polivalents, migs i sedatius segons que i

1 predomini l'efecte clínic antiinhibitori o sedatiu; general- -----.. Iltli ment correspon más poténcia antipsicótica (antidelirant i i antial.lucinatória) als neuroléptics polivalents i desinhibi-

i dors. Alguns efectes secundaris s'associen amb más fre- 1, i AU qüéncia a un grup de la classificació o a un altre, i ha estat sobre el segon criteri (efectes hipercinétics-efectes neuro-vegetatius) que s'ha establert aquesta ordenació (Taula \ I).

També resulta práctica la classificació de BOBON icol.ls. que representa en forma d'estel de sis puntes ("estel de Lieja") els diversos efectes clínics i secundaris ( atará-xic, antimaníac, antiautístic, antidelirant, extrapiramidal i A l I P adrenolític) de cada neuroléptic, distingint per a cada una de les esmentades accions una intensitat que va de O NATURALESA DE L'EFECTE INTENSITAT DE L'EFECTE (nu1.1a) a 5 (molt intensa), tal com es pot observar a la AT = ataráxic O = nul I , figura 1. AM = antimanIac 1 = molt feble

Tanmateix, els efectes diferencials entre neuroléptics, AA --- antiautIstic ' 2 = feble 3 = moderat

que destaquen les classificacions de DENIKER i BOBON, EApD:eanxtrdadpeilirran.tdai 4 =- intens

no són acceptats universalment i alguns autors nord-ame- AL = adrenolltic 5 --- molt intens ricans s'oposen a qualsevol distinció d'efectes7 o, a tot esti-rar, admeten que els neuroléptics es divideixen en dos Figura 1. — Classificació de BOBON i col.ls. grups: d'alta poténcia o de baixa poténcia segons que la 1

1 TAULA I

CLASSIFICACIO DELS NEUROLEPTICS DE P. DENIKER

(,1 Nom deis medicaments Família química cn NEUROLÉPTICS

"..) 1) NEU Levomepromacina (Sinogan) r:Z Fenotiacines alifátiques e SEDANTS w Clorpromacina (Largactil) Ly cn

c,w Reserpina (Serpasol) Reserpiniques w k u Clotiapina (Etumina) Dibenzoacepines tl Lq — Lq

! r., I-. w 2) NEUROLÉPTICS Propericiacina (Nemactil) L.,

í MITJANS Fenotiacines piperidí 'ligues kl 14.

Q Tioridacina (Me/en!) u.1 • s 3) NEUROLÉPTICS Pipotiacina (Piportil)

,! , cn Butirofenones c: POLIVALENTS (,) u o Haloperidol (Haloperidol)

15. Flufenacina (Moditen) Z:3 Tioproperacina (Majeptil)

,. Fenotiacines piperaciniques cx u.1 cn 4) NEUROLÉPTICS Proclorpemacina (Tementil) e-- Lv J e DESINHIBIDORS Perfenacina (Trilafan) , LA 1

4J Trifluperidol (Triperidol) Butirofenones k u u w Sulpirida (Dogmatil) Benzamida u4 u, 1.,

Carpiprarnina (Pracinil) ' *Servei de Psiquiatria Hospital de SL Pau.

19 . ..

186 ANN MEO. (BARC) VOL LX X 1985 N.. 7

dosificació (en mg) necessária per obtenir un determinat Fins en aquest moment la monitorització de nivells pl as-efecte clínic sigui baixa (desenes de mg, és a dir <100 mg) o mátics26 no ha resultat decisiva per guiar la posologia d'un alta (centenes de mg, ésa dir>100 mg i de vegades fins més neuroléptic. Així, per exemple, per a la clorpromacina els

. de 1000 mg, com per exemple clorpromazina)8. nivells terapéutics, amplissims, aniñen de 20 a 750 ng/ml; Pel que fa al mecanisme d'acció d'aquests fármacs a més, s'han detectat múltiples metabólits d'aquestes

antipsicótics está demostrada la seva capacitat per bloque- substácies, fms a 168 per ala clorpromacina25. Un métode jar els receptors postsináptics dopaminérgics i el seu efecte indirecte per valorar l'efecte dels neuroléptics sobre el sis-terapéutic queda explicat pel bloqueig que exerceixen tema nerviós central el constitueix la determinació de pro-sobre els receptors DA2, ja que els receptors DAI són blo- lactina plasmática que, en virtut de l'efecte inhibidor que quejats per les fenotiazines peró no per les butirofenones i les neurones dopominérgiques exerceixen sobre la secre-ambdós grups de neuroléptics tenen propietats antipsicóti- ció d'aquesta hormona, augmenta en bloquejar aquests ques. El bloqueig dopaminérgic DA2, responsable de fármacs els receptors per a dopamina. De totes maneres l'efecte clinic observat es porta a terme en les vies meso- els resultats otue s'han obtingut en diversos estudis no són lo, limbiques i mesocorticals' ii. Els efectes secundaris concordants2' 28

.

depenen del bloqueig dels receptors DA1 (Síndrome Clínicament es poden distingir uns efectes precogos dels extrapiramidal) i DA2 ( Síndrome extrapiramidal + Disci- neuroléptics sobre l'esquizofrénia d'altres efectes que es nésies) en els nuclis grisos (via nigroestriada dopaminér- presenten a llarg termini, tal com distingeixen DENI-gica); quan aqueixa acció antidopaminérgica s'exerceix KER i GINESTET. sobre els receptors de la via infundíbulo-tuberal, especial- Els efectes inicials dels neuroléptics, alguns dels quals ment sobre els DA2, apareixen galactorrea, amenorrea i acostumen a manifestar-se des de les primeres dosis admi-inhibició de l'impuls sexual. Altres efectes indesitjables nistrades al pacient, deriven de: ir l'acció sedativa diferent dels neuroléptics s'expliquen per l'efecte que exerceixen de la dels ansiolitics; 2n L'acció hipnógena; 3r L'acció sobre diferents transmissors, especialment per la seva antimaníaca i depressiva de l'humor i 4t L'acció antipsicó-acció adrenolítica i anticolinérgica8. tica plasmada, sobretot, en els efectes antidelirants i

La dosificació d'aquests psicofármacs és objecte de antial.lucinatoris. controvérsia ja que, davant les dosis habituals, preconitza- A llarg termini els neuroléptics han transformat notable-des i practicades durant anys13' 14' 15 s'han prescrit, en el ment la imatge clássica de l'esquizofrénia, reduint la inten-darrer decenni, megadosisI°, 17.18, 19, 20, 21 l'eficácia de les sitat i la freqüéncia dels brots processuals i fragmentant quals ha estat posada en dubte22 23, 24 fa poc; així mateix hi l'evolució de la psicosi. La semiologia s'ha empobrit, dis-ha autors que reivindiquen, actualment, l'eficácia de les minuint l'activitat delirant i el deliri arriba a un procés microdosis (100-300 mg de clorpromazina o el seu equiva- d'enquistament Els mecanismes básics del deliri, sobre lent per a altres neuroléptics). La corba dosi-resposta els quals es constitueixen les idees delirants, es veuen afee-roman, encara, indefinida. tats pels neuroléptics tal com ho demostren la reducció de

L'equivaléncia estimada entre els diversos neuroléptics la tensió passional i reivindicativa, la crítica possible de les varia pera alguns productes segons els diferents autors7' 8' I I . interpretacions delirants i la disminució —fins que de-A titol orientatiu presentem a la taula II els Valors que pro- sapareixen— de les al.lucinacions. Malgrat aquests indub-, . porcionen MASON i GRANACHER. tables efectes positius dels neuroléptics sobre l'esquizo-

TAU LA II frénia les recurréncies es van presentant, de vegades per la interrupció voluntária de la terapéutica, dada a tenir sem-i

DE MASON i GRANACHER EQUIVALÉNCIA ESTIMADA ENTRE NEUROLÉPTICS. pre present en planificar el tractament de manteniment

FACTOR DE El curs dels trastorns esquizofrénics ha quedat profun-NEUROLÉPTICS DOSIS CONVERSIó dament modificat en el període 1930-1960, en funció dels FENOTIAZINES tractaments que s'hi han introdult, primer l'electroxoc i —ALIFÁTIQUES més tard els neuroléptics. Aquesta evolució queda reco-

Clorpromazina 100 1:1 llida a la taula III a partir de dades preses de LEHMAN, qui Triflupromazin a 25 1:4 ha realitzat una extensa revisió en els hospitals psiquátrics

—PIPERIDÍNIQUES estatals dels EUS12. En aquests país, en qué el descobri-Tioridazina 100 1:1 ment dels neuroléptics i llur aplicació clínica foren rebuts Mesoridazina 50 1:2 amb una certa reticéncia, es demostrá al llarg dels anys 50 Piperacetazina 10 1:10 la superioritat indiscutible d'aquests fármacs sobre pla-

-PIPERAZÍNIQ UES , cebo en nombrosos estudis29. Carfenazina 25 1:4 , Plocorperazina 15 1:6 Perfenazina 10 1:10 TAU LA III Trifluoperazina 5 1:20 M01)11- ICACIÓ DEL CURS DE L'ESQUIZOFRENIA Flufenazina 2 1:50 PRES DE LEHMON Butoperazina 10 1:10

BUTIROFENONES 1 ' Haloperidol 2 150 Anys

Interna ment Remissió parcial Remissió cantina Readaptacio Readaptació TIOXANTENS problemática

Clorprotixé 100 I :1 1930-40 60% 20% 20% Tiotixé 5 1:20 1940-50 34% 21% 45%

DIBENZOXAZEPINES 501950 11% 34% 56% 1 Loxapina 15 1:6

20

Ji ,1 I t t •.()1 110FRCNIES TRACTAMENTS B1OLOGICS 187

A la práctica el tractament farmacológic de l'esquizo- TAU LA IV frénia es planteja de manera diferent segons el període evo- PAUTA DE NEUROI F PTIZA('IO RÁPIDA lutiu de la malaltia, de manera tal que es pot distingir entre el tractament de l'episodi psicótic agut i la terapéutica (Castillón, Tejedor, Puigdellivol, Turnos, Fornés, Servei de manteniment. de Psiquiatria, Hospital de Sant Pau, U.A.B.)

a) TRACTAMENT DE L'EPISODI AGUT.- Es a Indicacions: Sempre que s'acompleixin les següents dir, del trastorn esquizofreniforme o de les exacerbacions condicions: agudes de les esquizofrénies subcróniques o cróniques4 o 1) Preséncia d'un deis símptomes descrits prenent com a referéncia la classificació internacional de en el criteri A. de Tr. Esquizofrénic deis malalties de l'OMS-9, l'episodi esquizofrénic agut i els DSM-II1. brots evolutius de les diverses formes d'esquizofrenia. 2) Edat inferior a 45 anys.

En relació amb la simptomatologia predominant (pro- 3) Abséncia de malaltia somática important ductiva vs negativa)14' 3°' 31, es prescriuran neuroléptics Pauta: (Dosi orientativa Haloperidol i.m. : 0,3-0,5 mg/ d'un tipus o un altre. Com que l'elecció d'aquests neuro- kg. léptics ve donada per la presencia de símptomes-diana O h. : Haloperidol 5 mg. + Biperidé 2 mg. (target-symptoms) s'administraran els de tipus poliva- i.m. lent, especialment haloperidol o tioproperacina, quan les 4 h. : Haloperidol 5 mg i.m. idees delirants i les pseudo-percepcions estiguin en el pri- 8 h. : Haloperidol 6 mg + Biperidé 2 mg., mer pla del quadre clínic; la presentació d'agitació, ansie- i.m. tat psicótica, insomni, inquietud psicomotriu, desperso- 14 h. : 1.a Valoració: Passar a via oral si s'acom-nalització o símptomes semblants aconsellaran la pres- pleix una de les següents condicions: cripció de neuroléptics sedatius, p. e. levopromacina o a) Instauració de la. son. clotiapina. b) Disminució significativa deis simptomes

En aquells casos en els quals la simptomatologia nega- (B.P.R.S.). tiva predomina clarament (aplanament afectiu, apatia, c) T.A. inferior a 90 (sistólica) retracció social, autisme, pobresa de pensament) d) Aparició de discinésia intensa. ran neuroléptics desinhibidors com per exemple triperidol Dosificació per via oral: es calculará la dosi/24 o sulpirida. Tot i que, segons la psicopatologia present n'hi h. multiplicant la dosi administrada per via i.m. per hagi prou a administrar un neuroléptic, de vegades cal 2-4. Es donará la 1.2 dosi oral en aquest moment recórrer a l'associació de dos d'ells, generalment un poli- seguint després cada 8 h. valent amb un sedatiu, per exemple haloperidol + le- Si no es dóna cap de les circumstáncies esmen-vomepromacina14. tades continuar per via i.m.

En pacients que no cooperen o en aquells en els quals 14 h. : Haloperdiol 5 mg. i.m. l'agitació o l'agressivitat és molt marcada pot estar indi- 20 h. : Haloperidol 5 mg + Biperidé 2 mg., cada la via i.m. des del comengament. Així mateix, els i.m. métodes de neuroleptització rápida, la base deis quals está 2.a Valoració: Passar a via oral (dosi orientativa a obtenir una impregnació neuroléptica rápida mitjangant per a 24 h.: dosi i.m. per 1-2) administrant la 1.a la utilització de dosis altes per via i.m. durant les primeres dosi 8 h després i continuant cada 8 h. 24-48 h. de tractament, amb la finalitat d'accelerar la res-posta terapéutica, troben en aquest periode la seva millor Decanoat de Flufenazina o 100 mg de palmitat de pipotia-

. indicaciós• 20, 21 (Taula IV). zina cada 3-4 setmanes. Hom estima que l'equivaléncia Tal com ja hem assenyalat abans no hi ha acord genera- entre alguns NAPs i la clorpromazina és la següent:

litzat sobre l'avantatge d'utilizar megadosis, o encara —0,61 mgrs. de Decanoat de Flufenazina = 100 mg microdosis, en aquest període, enfront de les posolo- CPZ. gies tradicionals. —0,67 mgrs. d'Enantat de Flufenazina = 100 mg

b) TERAPÉUTICA DE MANTENIMENT.- Es CPS. porta a tenme adaptant les dosis de neuroléptics a la situa- Es aconsellable mantenir al tractament amb NAP sis ció de remissió clínica, total o parcial, de la malaltia. En mesos després del primer brot, un any després del segon aquest període és habitual utilitzar neuroléptics d'acció brot i de manera indefinida després del tercer35. prolongada (NAP) l'efecte deis quals s'estén per espai de Es discutible si l'administració d'antiparkinsonians ha 2-4 setmanes, segons els diferents pre2arats. d'esdevenir obligatória quan es prescriuen neuroléptics.

S'ha comprovat en diversos estudis". 33' 34 que el per- Es considera pertinent sempre que es desenvolupin simp-centatge de recaigudes en pacients tractats amb NAP és tomes extrapiramidals (discinésia'aguda, parkinsonisme, significativament inferior al deis grups sense tractament acatísia, acinesia) o bé abans que apareguin si la dosi de Aixi, en el primer any les recaigudes són del 31% en el neuroléptics és alta o hi ha antecedents farmacológics que grup tractat davant el 67% en el grup sense NAP. Després ho facin aconse11ab1e36.37.38. Tanmateix, els efectes extra-del segon any aquestes xifres.eren del 48% i el 80% res- piramidals tendeixen a disminuir a mesura que el tracta-pectivament. En el tercer any la relació era encara más ment progressa, per un fenomen de tolerancia del receptor favorable al grup amb NAP, en el qual hi havia una recai- DA de la via nigroestriada, per la qual cosa després de 3-4 guda de cada tres en el grup sense tractament mesos d'adminsitració conjunta de neuroléptics-antipar-

Les dosis a administrar, i l'interval entre aquestes, kinsonians, aquests poden ser retirats. varien segons l'estat clínic, el neuroléptic en qüestió i Segons Mande39 després de 3-5 mesos d'utilitzar NAP altres circumstáncies relatives a cada pacient (pes, efectes pot aparéixer un quadre depressiu fins en el 25% de secundaris) utilitzant com a orientatives les de 25 mg de pacients. Tanmateix no queda encara clara la freqüéncia

21

188 ANN MED. (BARC) VOL LXX 1985 N. 7

de depressions postpsicótiques i Ilurs causes ja que, de la ció gabérgica de les BDZ, tenint en compte l'efecte modu-mateixa manera que s'ha imputat un paper etiológic als lador que el GABA exerceria sobre la dopamina25' 5°. neuroleptics, poden obrar-hi factors psicológics o bé for- Electroxocs.— Les indicacions actuals de l'electroxoc mar part de l'evolució de la mateixa esquizofrenia"' 41. en l'esquizofrenia es limiten als casos de refractarietat, i la

seva utilització es pot plantejar com alternativa als neuro-TRACTAMENT DELS CASOS REFRACTARIS leptics en les formes catatóniques i davant la presencia de

síndrome depressiva concomitant intensa"' '6. Es considera una esquizofrenia refractária42 al tracta- Alises tractaments.— En els casos de manca de res-

ment amb neuroléptics quan no hi ha hagut resposta a posta a diversos tractaments i després d'una curosa selec-aquests després d'haver administrat tres fármacs de dife- ció, pot estar indicada la cirurgia estereostática56. rent familia química (per exemple butirofenones, piperazi- Actualment s'assaja l'administració d'altres terapéutiques nes, tioxantens) durant un periode de sis setmanes cada com els gabérgics57, prostaglandines58, neuropéptids59 i un. En aquests casos s'han assajat diversos tractaments, algunes más l'eriumeració de les quals seria prolixa; qual-sols o associats als mateixos neuroléptics, alguns deis sevol judici prop de la seva utilitat resultaria prematur. quals revisem breurnent tot seguit: Estudis contro1ats60 no han mostrat fins en aquests

Liti.- Les sals de liti estarien indicades en el trastorn moments que l'hemodiálisi sigui efica9 en el tractament esquizofreniforme, en el qual hi ha estudis que comparen de l'esquizofrenia. la seva eficácia a la deis neuroléptics, ene! trastorn esqui-zoafectiu i en aquelles formes d'esquizofrenia que cursen TAU LA V amb simptomatologia neurológica 25' 43' 44. FÁRMACS AMB INTERACC1ó POTENCIAL AMB ELS Antidepressius.- Malgrat que podríem esperar un cert efecte deis antidepressius sobre els símptomes residuals i NEUROLÉPT1CS PRES DE MASON I GRANACHERdeflcitaris, la seva eficácia solament está comprovada en aquells casos en els quals hi ha una vertadera simptomato- Fármac 1nteracció.

Inhibició de l'absorció intestinal deis neuroléptics. logia depressiva associada a la patologia psicótica25'

45'

Anttácids Antiparkinsonians Darrerament s'ha negat que disminueixin els nivells 26 plasmátics de neuroléptics.

Propanolol.- Tot i que en algun cas s'han informat sobre Ansiolitics Poden potenciar els efectes atropínics deis neuro-léptics. la possible acció antiesquizofrénica del propanolol, no hi ha . Anddepressius Les fenotiazines poden inhibir el metabolisme hepátic fins ara dades demostratives, i s'ha observat, en canvi, el deis triciclics.

seu efecte terapéutic sobre les psicosis orgániques25 " 47 Antihistaminics Rics d'hipoglicemia severa amb l'associació clor-48 promazina-orfenadrina.

CC -Metildopa.- H ha referéncies sobre un efecte poten- Guanetidina Possible inhibició de la captació normal de guaneti-i dula per les fenotiazines, amb exacerbació de l'HTA. ciador deis neuroléptics. Dos mecanismes de la seva acció Clonidina Por potenciar els efectes antihipertensius periférics. podrien explicar l'efecte antipsicótic: 1) La inhibició com- -Metildopa Pot bloquejar la captació de -metil-noradrenalina petitiva de la dopa decarboxilasa, enzim que intervé en el originant una resposta hipertensiva paradoxal. pas de dopa a dopamina. 2) La metabolització a T- Propanotocl Efecte hipotensor additiu. A ials

Possible inhibició metabolisme hidantoines. metildopamina que pateix; aquesta substácia podria des- B:tirbni iic s Poden incrementar el metabolisme deis neuroléptics placar la dopamina de les seves vesícules d'emmagat- per inducció enzimática hepática. zematge"' 52. Estrogens Poden incrementar els nivells plasmátics.

Clonidina.- Els primers estudis amb aquest fármac ene! Hipoglicemiants Glicé.mies inestables quan s'afegeixen neuroléptics a tibtacibueetics ig doopraalrns.inIrgiccamp de l'esquizofrenia posaven de manifest l'abséncia de Levodopa El pot inhibir la resposta a la

propietats antipsicótiques. Posteriorment s'ha observat un L-Dopa. efecte beneficios en alguns casos sobre la discinésia tar- Liti Poden potenciar els efectes hiperglicemiants del dana, i una bona resposta clinica en pacients esquizofré- liti.

Narcótics Potenciado deis efectes analgésics. nics que també responien bé als neuroléptics. És per Quinidina Rar efecte quinidina additiu sobre el cor. aquest motiu que no es considera un fármac d'elecció en Sedants i hipnotics Efecte additiu. l'esquizofrenia refractária i está indicat, en tot cas, en • 51 malalts que no tolerin els neuroleptics49 25 • . La seva acció farmacológica, agonista delscc-2 receptors adrenér- TAU LA VI gics presináptics, tindria com a resultat .1a inhibició de EFECTES DELS NEUROLÉPTICS SOBRE ALG UNES PROVES l'alliberament de noradrenalina, i així implicada el sis- DE LABORATOR1 PRES DE MASON 1 GRANACHER tema noradrenérgic en la patogénia de l'esquizofrenia.

Fármac Efecte Carbamacepina.— S'ha descrit el seu efecte beneficios Colesterol Les fenotiazines poden incrementar la colestero-

sobre les esquizofrénies amb EEG anormal, amb tots els lémia en relació amb la dosi. Colinestera^a Les fenotiazines poden disminuir els seus ni-dubtes prop del diagnóstic diferencial que un rétol tal pot vells.

p1antejar25' 53' 54. CPK Les elevacions observades no es relacionen amb Benzodiazepines.— S'han portat a terrne fins ara cinc els neuroléptics (possible paper activitat muscular

estudis doble cec, alguns utilitzant dosis molt altes (300 psicótics; atrició muscular per injecció...) Glucosa Poden produir hiperglicemia i glucosuria. mgrs. diazepan o clordiacepóxid), sobre l'efecte antipsicó- Proves d'embarás Poden aparéixer falsos positius o falsos nega-

tic de les BDZ, i en quatre d'ells s'ha comprovat que tius. aquests fármacs es mostraven superiors al placebo en Esteroides urinaris Poden aparéixer resultats anormals deis 17- alguns malalts de la mostra, peró no en tots. ceto i 170x.

Venilmandélic urinari Pot estar disminuit Hom ha intentat explicar aquest efecte a través de l'ac-92

J•1 CASTILLON, ESQUIZOFREN1ES: TRACTAMENTS BIOLOGICS 189

PREDICCIÓ DE LA RESPOSTA AL TRAC- chiatry II, Baltimore, Williams and Wilkins, 1975. 19. HOLLISTER, L.E.; KIM, D.Y.: "Intensive treatment with haloperi-

TAIvIENT.- Alguns deis indicadors que assenyalen un dol of treatment resistant chronic schizophrenia patients". Am. J. bon pronóstic de l'esquizofrenia són, ait mateix, predic- Psych., 1982; 139, II, 1466-1468. tors útils d'una bona resposta al tractament l'inici agut del 20. DONLON, P.T.: "High dosage neuroleptic therapy". Int. Pharma-

quadre, la bona adaptació pre-mórbida en són exemples. copsychiatry, 1976; 11:235-245 21. ZARIFIAN, E.; SCATTON, B.: BIANCHELL1, G. y cols.: "High

Hom esmenta, també, alguns canvis en l'EEG després doses of haloperidol in schizophrenia". Arch. Gen. Psych. 1982; d'una dosi-prova de neuro1éptic25' 61 i, per a alguns fár- 39:212-215. macs, determinacions biológiques especifiques com ara la 22. NEBNORSKY. R.; VANONSKY, D.: MUNSON, E,; DEPRY, D.:

resposta de la GH a l'apomorfina y el quocient Li "Rapid treatrnent of acute psychotic symptoms with high and low-dose Haloperidol". Arch. Gen. Psych. 1981; 38:195-199.

• intraeritrocitari/Li plasmátic, per a les sals de liti62. 23. ERICKSEN, S.E • HURT, S.W • CHANG, S. y cols.: "Haloperidol EFECTES SECUNDARIS, INTERACCIONS I dose, plasma levels, and clinical response: A double blind study". Psy-

MOD1FICACIONS DE PROVES DE LABORATORI chopharm. Bukl, 1978; 14:15-15. 24. BOLLINI, P.; ANDREANI, A.; COLOMBO, F. y cols.: "High-dose PRODUTDES PELS NEUROLÉPTICS.- En parlar neuroleptics: Uncontrolled clinical practice confirrns controlled clini-

dels mecanismes d'acció dels neuroléptics i de la utilizació cal trials". Brin. J. Psychiat. 1984; 144:25-27. de correctors ja s'ha fet referéncia als principals efectes 25. DONALDSON, S.R.; GELENBERG, A.J.; BALDESSARINI, secundaris d'aquests fármacs la descripció deis quals R.J.: "The pharmacologic treatment of schizophrenia: A progress

Schizophret els9ta8t3e;s 90,f4 s50c4h-05tr 027. sobrepassaria els límits d'aquest per la gual cosa 26. rBALDESSARINI,e) ". p y pic drug blood levet remetem el lector a textos especialitzats6' 8' 13' 1 4; per a la assays and other biochemical measurements in clinical psychiatry". discinésia tardana vegeu també63 i per a la síndrome Am. J. Psych. 1979; 136:1177-1189. ma1igna64. 27. BJORNDAL, N.; BJERRE, J.: "High dosage haloperidol therapy in

chronic schizophrenia patients: A double-blind study of clinical res-Les interaccions principals amb altres fármacs i les alte- ponse, side effects, serum haloperidol and serum prolactin". Psychop-racions que els neuroléptics poden originar en algunes harmacology, 1980; 67:13-23. exploracions paracliniques les podem observar ales taules 28. BROWN, W.A.: "Prolactin levels and effects of neuroleptics".

V i VI. Psychosomatics, 1983; 24,6, 569-581. 29. DAVIS, J.M.; SCHAFFER, C.B.; KILLIAN, G.A.; KINARD, C.;

C HAN, C.: "Important issues in the drug treatment of schizophrenia".

BIBLIOGRAFIA Schizophrenia Bu!!. 1980; 6,1, 70-87. 30. ANDREASEN, N.C.: "Negative symptoms in schizoprhenia". Arch.

I. LABORIT, H.; HUGUENARD, P.; ALLVAME, R.: "Un nou- Gen. Psych. 1982; 39:784-789. veau stabilisateur végétatin (Le 4560 RP). Press. Méd. 1952; 60: 31. ANDREASEN, N.C.: "Negative vs positive schizophrenia". Arch. 206-208. Gen. Psych. 1982; 39:789-794.

2. HAMON, J.; PARAIRE, J.; VELLUZ, J.: "Remarques sur l'action 32. HOGARTY, G.E.; GOLDBERG, S.C. SCHOOLER, N.R.; UL-du 4560 RP sur l'agitation maniaque". Ann. Méd. Psychol, 1952; 110 RICH, R.F.: "Drug and sociotherapy in the aftercare of schizopphre-(2), 331-335. nic patients II: Two years relapse ratas". Arch. Gen. Psych. 1974;

3. DELAY, J.; DENIKER, P.; HARL, J.M.: "Utilisation en thérapeuti- 31:603-608. que psychiatrique d'une phénotiazine d'action centrale élective". Ann. 33. MC EVOY J.; ALLISON, C.M.; HOGARTY, G.E.: "Diferences in Méd. Psychol. 1952; 110 (2), 112-117. the nature of relapse and subsequent inpatient course between medi-

4. DSM-III: "Diagnostic and Stadistical Manual". 3.A ed. A.P.A. Was- cation-compliant and noncompliant schizophrenic patients". J. Nerv. hington, 1980. Ment. Dis. 1984; 172,7, 412-416.

5. DENIKER, P.; GINESTET, D.: "Les effets psychiques des neuro- 34. BALDESSARINI, R.J.; DAVIS, J.M.: "What in the best mainte-leptiques en "Neuroleptiques: 20 ans aprés". Confr. Psych. Specia ed., nance dose of neuroleptic in schizophrenia?". Psych. Res. 1980; 1975; 13: 135-153. 3:115-122.

6. BOBON, J.; PINCHARD, A.; COLLARD, J.; BOBON, D.P.: "Cli- 35. GARFINKEL, P.E.: "Effícient management of the acute psychotic nical classification of neuroleptics with special reference to their anti- patient: stabilization and maintenance with haloperidol". Proc. R. Soc. maniac, antiautistic and ataraxic properties". Compr. Psychiatry, Med. 60 (Suppl. ti), 1976; 26-29. 1972; 13, 2, 123. 36. KEEPERS, G.A.; CLAPPISON, J.J.; CASEY, D.E.: "Initial anti-

7. KESSLER, K.A.; WALETZKY, JA.: "Clinical use of the antipsy- cholinergic prohylaxis for neuroleptic-induced e xtrapy ram idal s yndro-chotics". Am. J. Psych. 1981; 138, 2, 202-209. mes". Arch. Gen Psych. 1983; 40:1114-1117.

8. MASON, A.S.; GRABACHER, R.P.: "Clinical Hand-book of 37. CHOUINARD, G.; ANNABLE, L.; ROSS-CHOUINARD, A.: antipsychotic drug therapy". Brunner/Mazel, New York, 1980. "Flophenazine enanthate and fluphenazine decanoate in the treatment

9. SCATTON, B.: "Modes d'action des neuroleptiques" en S éminaire de of schizophrenics outpatients: extrapyramidal symptoms and thera-Psychiatrie Biologique. I, 127-149, Fournier F. ed, Gennevilliers, peutic effect". Am. J. Psych. 1982; 139, 3, 312-318. 1981. 38. BENNIE, E.H.: "Anti-parkinsonian medication in depressed schi-

10. SNYDER, S.H.: "Dopamine receptors, Neuroleptics and Schizophre- zophrenics on depot neuroleptics". Brit. J. Psych. 1982; 140, 210. nia". Am. J. Psych. 1981; 138, 4,460-464. 39. MANDEL, M.R.; SEVERE, J.R.; SCHOOLER, N.R.; GELEN-

11. VERHOEVEN, W.M.A.; VESTENBERG, H.G.H.; VAN REE, BERG, A.J.; MIESKE, M.: "Development and prediction of post-J.M.: "Déterminants biologiques des psychoses schizophteniques". psychotic depression in neuroleptic treated shizophrenics". Arch. Gen. L'Encephale X: 1984; 53-68. Psych. 1982; 39:197-203.

12. BALDESSARINI, R.J.; KATZ, B.; COTTON, P.: "Dissimilar 40. MC. GLASHAN, J.H.; CARPENTER, J.R. W.T.: "An investiga-dosing with high-potency and low-potency neuroleptics"Am. J. Psych. tion of the post-psychotic depressive syndrome". Am. J. Psych. 1976; 1984; 141,6, 748-652. 133:14-19.

13. LEHMANN, N.E.: "Physical therapies of schizopehrenia" en Arieti, 41. WISTEDT, B.; PALINSTIERNAT, T.: "Depressive symptons in S.: Am. Handbook of Psych., Basic Ronks, Nova York, 1974. chronic schizophrenic patients alter withdrawal of longacting neuro-

14. ABELLA, D.: "Psiquiatria fonamental". Ed. 62, Barcelona, 1981. leptics". J. Clin. Psych. 1983; 44,10, 369-371. 15. G1NESTET, D.; PERON-MAGNAN, P.; ZARIFIAN, E.: CHE- 42. BERRIOS, G.E.: "Neuroleptic-refractory patients and their drug

VALIER, J.F.: "Abnegó de chimibthérapie psychiatrique". Masson, plasma levels". L'Encephale 8 (4), 1982; 465-485. Paris, 1979. 43. DELVA, N.J.; LETEMENDIA, F.J.J.: "Lithium treatment in schi-

16. PRIEN, R.F.; COLE, C.O.: "High dose CPZ therapy in chronic schi- zophrenia and schizo-affective disorders". Brit J. Psychiat. 1982; zophrenia". Arch. Gen. Psych., 1968; 18:482-495. 141:387-400.

17. FRIEN, R.F.; LLETT, C.J.: "A n appraisal iflong-tenn use of tranqui- 44. MATOT, J.P.; OLIE, J.P.; LOO, H.: "Schizophrénies et traittement lizing medication with hospitalized chromic schizophrenics". Schi- per les seis de lithium". L'Encephale, 1983; IX:49-57. zophrenia Bu!!. 1972; 5:64-74. 45. SIRIS, S.G.; VAN KAMMEN, D.P.; DOCHERTY, J.P.: "Use of

18. DAVIS, J.M.: COLE, J.D.:"Antypsychotic drugs" en Freedman, A.; antidepressant drugs in schizophrenia". Arch. Gen. Psych. 1978; 35: Kaplan, W.I.; Sadock, B.J. (eds). Comprehensive textbook of Psy- 1368-1377.

23

190 ANN MEO. (BARC) VOL LXX 1985 N. 7

46. BRENNER, R.; SHOPSIN, B.: "The use of MA0I's in schizophre- 57. LAMBERT, P.A.; CHABANNES, J.P.; CANTINIAUX, P.; nia". Biól. Psych. 1980; 15:633-647. SCHECHTER, P.A.; TELL, G.P.: "Effects do gamma-vinyl GABA

47. PEET, M.; MIDDLEMISS, D.N.; YATES, R.A.: "Propanolol in per os dans cinq cas de schizophrénia hébéphréno-catatonique". L'En-sch izophrenia II Clinical and biochemical aspects of combining propa- cephale, 1983; IX: 145-149. nolol with clorpromazine". Brith. J. Psychiat. 1981; 138: 112- 58. SOULAIRAC, A.; LAMBINET, H.; NE MAN, J.C.: "Schizophré-117. me et prostaglandines". Ann. Med. Psychol. 1983; 141,8, 823-

48. KING, D.J.; COOPER S.J.; LIDDLE, J.: The effectc of propanolol 841. on CSF amine metabolites in psychiatric patients". Br. J. Clin. 59. VERHOEVEN, W.M.A.; VANN REE, J.M.; HEEZIUS VAN Pharm. 1983; 15:331-337. BENTOM, A.; DE WIELD, D.; VAN PRAAG, H.H.: "Antipsycho-

49. JOHNSON, J.M.: "Psychiatric uses of antiadrenergic and adrenergic tic properties of des-Enkepphalin - endorphin in treatment of schizopr-blocking drugs". J. Nerv. Ment. Dis. 1984; 172, 3:123-132.. henic patients". Arch. Gen. Psych. 1982; 39f648-654.

50. JIMMERSON, D.C.; VAN KAMMEN, D.P.; POST, R.M.; DO- 60. VANHERWEGHEM, J.L.; LINKONSKI, P.; MENDLEWICZ, CHERTY, J.P.; BUNNEY, W.E.: "Diazepan in schizophrenia: A J.: "Hemodialysis in schizophrenias". Arch. Gen. Psych., 1983; preliminary double-blind trial". Am. J. Psych., 1982; 139, 4:489- 40:211-214. 491. 61. ITIL, T.M.; SHAPIRO, D.; SCHNEIDER, S.; FRANCIS, I.B.:

51. FREEDMAN, R.; KIRCH, D.; BELL, J. y cols.: "Clonidine treat- "Computerized EEG as a predictor of drug response in treatment-ment ofschizophrenia: Double blind comparison to placebo and neyro- resistant schizophrenics". J. Neri'. Ment. Dis. 1981; 169: 629-leptic drugs". Acta Psych. Scan. 1982; 65:35-45. 637.

52. TAYLOR, P.; GILLMAN, P.B.; GABID, R.: "Alpha methyl-dopa in 62. HIRSCHOWITZ, J.; ZEMLAN, J.P.; GARVER, D.L.: "GH levels schizophrenia". J. Clin. Psych., 1978; 39:315-3 I 4. and lithium rations as predictors of succes of lithium therapy in schi-

53. HAKOLA, H.P.A.; LAULUMAS, V.A.: "Carbomaiepine in treat- zophrenia". Am. J. Psych., 1982; 139:644-649. ment of violent schizophrenics". Lancet I: 1982; 1358. 63. MIGNOT, G.: "Les dyskinésies tardives". L'Encéphale IX: 1983;

54. NEPPE, V.M.: "Carbamazepine in the psychiatric patient". Lancet 151-166. II: 1982; 334. 64. CAROFF, S.N.: "The neuroleptic malignant syndrome". J. Clin.

55. American Psychiatric Assoc. Repon t n.. 14 of the A.P.A. Task Force Psych. 1980; 41, 79-83. on Convulsive Therapy. Washington D.C., A.P.A. 1978. 65. BALDESSARINI, R.J.: "The use of chemotherapy in outpatient psy-

56. COLODRON, A.: "Las esquizofrenias". Siglo XXI, eds., Ma- chiatry". En A. Lazare (ed.): Outpatient Psychiatry, Williams and drid, 1983. Wilkins. Baltimore, 1979.

Ann Med (Barc), 1985,71: 185-190

•

•

24