%5&JZ.̂ Ufe èU. A^ lU.*M

NO 137 ARIANY Juliol - Agost 1983

Año SantoCon estas palabras «Abrid las puertas al Redentor»

se inicia la Bula de indicción de Jubileo para el MCMLaniversario de la Redención. El Papa puso su nombre alpie de la Bula el día de la Epifanía, el 6 de enero. Y eldocumento fue hecho público en L'Osservatore Romanodel sábado 22 de enero; donde cubre dos páginas, a lasque siguen otras dos con la versión italiana.

«Abrid las puertas al Redentor» es algo así comohilo conductor del Pontificado de Juan Pablo II. Desdeque fuera elevado a la Cátedra de San Pedro, su espírituse ha centrado, más que en otro tiempo alguno, enCristo Redentor y en el Misterio Pascual. Del hecho dela Redención deriva el Ministerio universal propio delObispo Romano. Cada año litúrgico es ya en sí conme-moración y celebración de la Redención de Cristo,índice este año el MCML aniversario del hecho reden-tor. El Papa recordó ante los Cardenales —el 26 denoviembre del 82—, la celebración instituida porPío XI, en 1933, de modo que un Año Santo extraordi-nario conmemorará el MCM aniversario de la Reden-ción. Ahora será Juan Pablo II personalmente quienabra la Puerta Santa el 25 de marzo, fiesta de la Anun-ciación del Señor. El Año será clausurado el 22 de abrilde 1984, fiesta de la Resurrección del Señor. Este AñoSanto, explica el Papa, está en línea con el celebrado en1975 por indicción de Pablo VI, quien le asignó como

de la Redenciónfin principal «la renovación en Cristo y la reconciliacióncon Dios». Toda la Iglesia, la razón de su existencia y desu vida —especialmente por medio de todos y cada unode sus Sacramentos—, radica en el misterio de laRedención de Cristo. El Papa insiste en el peculiarsignificado del Sacramento de la Penitencia.

Este Año Santo se celebra de una vez, simultánea-mente en toda la Iglesia. El Papa sugiere en su Bula doslíneas profundas de celebración, que los Obispos dio-cesanos habrán de concretar para sus respectivas igle-sias locales.

Es un Año Santo de viva espiritualidad cristiana, deun cristianismo 'fuerte', que promana directamente dela Muerte y Resurrección de Cristo. Año Santo de revi-talización de la fe, de implantación valiente del mensajeevangélico de amor y de paz entre los hombres.

El Papa ofrece una oportunidad de 'parusía', en laexpectativa de ese tercer milenio de cristianismo, alque este Año Santo nos prepara como nueva infusiónde fuerza y vigor. El Señor le ha inspirado este AñoSanto fuerte, valiente, esperanzador: año radicado enla Muerte y Resurrección de Cristo. Una vez más elPapa es 'testigo de esperanza' para un mundo abatido yexasperado por crisis, malentendidos y ambicionessin límite.

I centenario de la coronación de laVirgen de Lluc

La Basílica de Lluc, casa común da loi mallorquines

Estimats germans i germanes,preveres, religiosos, religioses ilaics de l'Església mallorquina:

Ens trobam davant el recordd'un esdeveniment de primeramagnitud a la nostra Diòcesi: lacelebració del centenari de la Co-ronació Pontifícia de l'estimada ivenerada imatge de la Mare derìóii río | dir

En efecte: el dia 10 d'agost de1884 l'Excm. i Rvdm. D. MateuJaume i Garau, Bisbe de Mallor-ca, llavors ja un ancià extraordi-nàriament apreciat per tot el seu

(segueix a darrera oàa )

José MascaróPasa ri us

Es historiador i moltes més coses.Tot el que és cultural, bo i bell li inte-ressa. Un no sap que admirar més si laseva extensa acció polifacètica o eldesig d'aïdar en els altres a conèixer oreivindicar la història, ja en el aspectelocal o general.

Per la seva gentilesa i iniciativapersonal, a les hores, coneixem un pocmés el nostre passat.

Mesos enrera s'interessà per conèi-xer el terme municipal d'Ariany perrealitzar la carta arqueològica local. Eldos d'Agost des de Taull (PirineuCatalà) tingué la finesa de transmetrela seguen t missiva:

"Molt estimat amic: Som amb eldoctor Joan Coromines treballantsobre la toponimia mossàrab balear.

Com avui hem estudiat el topònimAriany, que podria ésser pre-romà men'enrecordat especialment de vostè.Vaig rebé la còpia del mapa del nouMunicipi d'Ariany. Me falten unesdades, però ja he començat la CartaArqueològica..."

Amb motiu de les festes patronals,de molt bon grat, acceptà la invitacióper participar a la celebració de laMissa Major i compartir la joiosa jorna-da de la nostra festa major acompanyatde la seva amable senyora.

Darrerament hem d'agrair l'aten-ció d'entregar-nos personalment lesprimeries de l'estudi realitzat amb elsenyor Coromines sobre l'origentoponímic d'Ariany: "ETIMOLOGIADELTOPÒNIM ARIANY"

Del treball inèdit del doctor JoanCoromines i J. Mascaró Pasarius.

Títol provisional: "La toponímiamossàrab i pre-romana de les Balears".

ARIANT (i ARI AN Y)

Nom d'una vall í d'una gran pos-sessió amb torre de defensa i capella(Mapa Mascaró Pasaríus, 1, f-9) situa-da a l'extrem NO. del t. de Pollença.La vall fou habitada pels indígenes pre-romans com ha quedat clarament esta-blert després de les excavacions arqueo-

lògiques dirigides pel P. Cristòfol Veny,Doctor en Història. Citada en el MapaDespuig (1784). L'Arxiduc ("DieBalearen") publica un bell dibuix de lavall, de la torre i de les muntanyes quel'enreyolten.

E'S inevitable recordar-se del nomd'Ariany, antic llogaret (avuimunicipi)del t. de Petra, a propòsit d'aquestnom. L'aspecte fonètic de tots dos ¡aens condueix a descartar un origenaràbico una formació de data catalana,per exclusió, doncs, hem de creure quetots dos són noms d'herència mossà-rab. N 'hi ha de tots dos documentacióben antiga.

Però tot això no decideix encarasi són noms romànics o pre-romans, ini tan sols decideix encara si hi ha real-ment un paren tiu etimològic entre elsdos noms.

D'Ariant, pel costat romànic hempensat si pot venir del llatí ARGEN-TUM; una evolució de -GE- en -ia-

e's possible en mossàrab. Realment sesab que els romans havien cercat moltla plata a Mallorca, com a tota la terrahispànica (confer la teoria de Coromi-nes referent a Sóller i Selva a "Entredos llenguatges", etc.) De tota maneraaixò obligaria a descartar el nomd'Ariany en aquesta qüestió, el canvide -NT en -N Y no e's practicable.

No més podem dir que dins la Valld'Ariant si conten almenys quatrecoves amb nom ben conegut, però és

clar que fins aquí no hi ha proves genspositives d'aquesta etimologia. Restamolt positiva, en canvi, la possibilitatque sigui algun nom pre-romà i llavorspodríem tornar a unir-hi el nomd'Ariany, suposant un ètímon en-NN o -ND, un nom de personad'origen germànic (Heliand, pròpia-ment Salvador)?? El canvi de la I en rseria degut a la pronúncia dels moros.No deixa d'haver-hi algun rar nomd'origen personal germànic a Mallorca,com Gotmar, a Pollença mateix.

Desitjam i esperam que el nostrepassat, present dins el transcurs de laHistòria de Mallorca ocuparà un llocpredilecte en el seus quefers d'investi-gació històrica. M. A.

¿ATOCHA O ATOTXA?

Nuestro amigo y colaborador.Hermano Sebastián Rubí', publicó enApóstol y Civilizador de Enero de1983, no. 94,pág 8 (260) un interesan-te artículo titulado "¿El Pare Gine-bre?" del cual reproducimos lo quesigue por el interés que tiene por nues-tra cultura y por nuestra Historia.

Nuevamente ha sido rebautizado.

Si nunca acabó de satisfacernos elnombre de Ginebró, menos nos ha deagradar el de Ginebre, vocablo quesabe más bien para nosotros, & ginebra,la bebida alcohólica aromatizada conginebras, frutos del enebro, y que a suvez, por asociación de ideas recuerda algin fabricado en nuestra hermanaMenorca.

Todavía queda algo más. La notaen cuestión de la GUIA citada terminaasí: A Ariany fan la seva festa per laMare de Déu d'Atotxa (sic), darrerdiumenge d 'Agost".

En el supuesto de que no se hayaquerido catalanizar la grafía, convienerecordar que en lengua catalana noexiste el vocablo atotxa, y en castellanoatocha es esparto (espart). He aquípor qué la madrileñísima Virgen deAtocha, de la que es una réplica la deAriany, se llame así, según la tradición,porque fue hallada en un atochal (es-partar) de los alrededores de Madrid,como ya lo cantó Lope de Vega:

No quiso Montes Serrados,ni Peñas de Francia altivas,a nuestros ojos esquivas,sino atochas y sembrados,viñas, álamos y olmos.

Entre els molts d'actes, tots ellsprou interessants, de les festes cal des-tacar l'atenció de gratituta Dona Cata-lina Vanrell Gomis, sa mestra Pou,com vulgarment és coneguda entrenoltros, per iniciativa de les nostresAutoritats Municipals amb la col·labo-ració de la Parròquia i l'afectuosaparticipació dels veïns i d'altres, avuiacampats per altres entorns, agraïts enel seu mes t rage.

Feim nostres les paraules de convi-da del Senyor Bade, D. An toni Pascual:

"No vull entrar amb I ' anàlisi deles virtuts i defectes que haguin pogutpresidir la vida de sa Mestra Pou,perquè no me cab dubte que com a tothumà haurà tingut les seves virtuts itambé el seus defectes.

Amb el que no hi ha discusió possi-ble, perquè és un fet, és que aquestadona, des de fa més de seixanta anys,després d'atendre les obligacions fami-liars com a mare de família, s 'ha dedi-cat a 1'ensenyament de les primereslletres als infants, i sobre tot, a la tascad'ensenyar-nos a la gran majoriad'arianyers, les oracions, començantpel Pare Nostro, i encara avui ambtants d'anys a l'esquena, li perduraaquest do de saber-se guanyar alsinfants, que amb ella si troben a gust".

Opinam que la seva obra ha estatsobre tot de catequista, ja ensenyantles oracions a gairebé a tots els nins, jaacompanyant, com una mare, els ninsa les funcions Parroquials, ja fent de ca

HOMENAT6E'Sa JVIestra Pou

Por lo tanto, tampoco es correctoescribir Atotxa refiriéndose a la Patro-na de Ariany. En cambio, por la mismarazón que al P. Serra se le convierte enP. Ginebre, Na- Sra. de Atocha habríade ser Mare de Déu de l 'Espart, lo cualno sé hasta qué punto seria del agradode sus fieles devotos y hasta qué puntosería correcto, dado que los nombrespropios en estos casos no suelen tradu-cirse, pues a nadie se le ocurriría caeren la cuenta que la Virge de Atocha esla Verge de l'Espart, marianologíasaparte. Creo que al final todos preferi-rán que nose introduzca dicho cambio.Prosigamos, pues, cantando los Goigsde nuestro llorado Bartomeu Guasp,aunque con la grafía correspondiente,salvo mejor opinión:

D'Atocha sou titulada;d'enllà de la mar emportada,aquí us heu arreladacom un roser de tot l'anyBenei'u vostra filiada,oh Patrona d ' Ariany.

seva una petit santuari durant el mesde maig amb grans i petits per cantar iresar a la Verge Maria, sense oblidar eldifícil treball d ' entretenir els nins, jaamb cançons, ja amb els populars tam-bors, i sobre tot la capacitat per ense-nyar-los poesies.

La seva vida ja carregada d'anys,puix nasqué el 26 de Décembre de1894, ha estat de dedicació a la famíliai als demés, amb èpoques agradoses ialtres contrarioses.

Entre els seus fills: Antoni, Joan,Pere i Guillem, el cual fou ordenatsacerdot franciscà i morí el 23 de Junyde 1961 deixant un record lluminós debondat franciscana.

L'homenatge realitzat la segonafesta patronal consistí en una solemneConcelebració presidida pels P. Fran-cesch Batle, Provincial dels Franciscans,P. Bartomeu Nicolau, T.O.R., per Mn.Pep Caldentey i Mn. Mateu Amorós,amb una nombrosa participació, encap-çalada per les nostres Autoritats.

Després en la nova Casa Consisto-rial, en el saló de recepcions, el SenyorBatle, en nom d'Ariany l'obsequiàamb una hermosa placa d'argent ambla següent inscripció:L'AJUNTAMENT D'ARIANY ADONYA CATALINA VANRELL IGOMIS "SA MESTRA POU" AMBRECONEIXEMENT A LA SEVADEDICACIÓ A LA INFANTESSAD'AQUEST POBLE.

Tots els asistents foren obsequiáisamb un refresc per l'Ajuntament.

f\.,f\.

ARIANY - Servicios de Urgencias

Médico D. Bartolomé Tous 527370

Practicante D. Juan Llambias 523087

Religiosas Franciscanas de Ariany 561213

AMBULANCIAS:

Ayuntamiento de Sta. Margarita 523403

523033Ayuntamiento de Manacor 550063

Centro Médico 285858

Cuartel de la Guardia Civil 561003

C.O.S. 221100

Festes tel 983 ^ww.

Un any més, hem passat les festesen honor de la Mare de Déu d'Atocha.Un any més, tot aquell que es sent,encara que sia molt poc, arianyer, haacudit a la crida d'uns dies d'alegria ide trobada de familiars i amics, s ' hasentit encisat per els sons de les ances-trals xeremies i embolicats de la incon-fusible olor de l'alfabeguera.

No diré que han estat les millorsfestes de la història; totes les festes sónbones, però sí que han estat unes festesespecials: eren les primeres festes patro-nals amb Ajuntament democràtic desde la independència i havia que cele-brar-ho.

Començaren amb un acte cultural.Una conferència a càrrec de 1 ' historia-dor i folklorista D. Bartomeu Ensenyat,el qual, ens parlà de manera concisa,però suficientment clara, dels nostresavantpassats prehistòrics fent especialreferència, a la cova de "Sa Canova" i laseva importància dins el camp arqueo-lògic; va ésser on es va trobar la prime-ra ceràmica incisa de Mallorca i pertant, va donar un caire nou a la històriade la nostra illa.

Després, també parlà amb mésamplitud, dels costums i balls mallor-quins fent referència al que ha recollitde gent del nostre poble. A continua-ció, va haver-hi una mica d'exposiciódels balls, tal com està recollit que hofeien un temps. Fou una conferènciamolt interessant i bastant concorregudai crec que va esser un bon comença-ment de festes.

El dissabte, ha estat sempre, el diadels infants; tots esperen el momentque per ells comença la bulla: les xere-mies i el dimoni, que com sempre nomancaren a la cita. Després de recórrerel poble i omplir-lo de sons, corregudesi crits d'alegria, començaren els jocsinfantils amb un ginkama. Però aquí,ja començaren a aparèixer les gotesd'aigua i la pluja ja no ens deixà en

tota la nit o sia que la berbena va éssermolt curta i passada per aigua, però lagent quedà satisfeta ja que el camp jaho necessitava.

Les festes patronals, són, com jadiu el seu nom, religioses i com a con-seqüència, l'acte central és encara araa Ariany, no així a molts altres pobles,la missa del dia del patró, que a dirveritat cada any es supera. Enguany,ha rossat la perfecció, per començar, esdignaren presidir la ceremonia el Presi-dent del Parlament Balear, l'excel·len-tíssim Sr. Gabriel Cañellas; el Presidentdel Consell Insular, l'exceüentíssimSr. D. Jeroni Alberti; un dels fills delMarquès d'Ariany, davant la impossi-bilitat de l'assistència del propi Mar-quès, així com també, les autoritatslocals. També ens volgueren acompa-nyar en dia tan assenyalat, l'autord'un himne a Ariany, capdavanter deles lletres actuals mallorquines, D. Mi-quel Bota Totxo, així com el destacathistoriador i investigador MascaróPassarius, l'escriptor D. Rafel Ferrer,el pintor D. Miquel Aguiló, etc. I sigala hi havia en quant a autoritats, galahi va haver a la ceremonia. Un anymés, el cor, es multiplicà en esforços iens deleita amb meravelloses interpre-tacions en honor de la Mare de Déu, iper altra part, la dansa, també es va feroració, a través del ball de 1 ' Oferta.

A continuació, les autoritats, esdirigiren al nou edifici de l'Ajuntamentel qual i després d'enlairar les bande-res espanyola, mallorquina i del Consell,beneiren i inauguraren.

Acte seguit, es va inaugurar unaexposició al Local Parroquial delpintor, Miquel Aguiló, el qual, unavegada inaugurada, va fer donaciód'una de les obres més admirades, alpoble d'Ariany, a través de l'Ajunta-ment.

L'esport, també va fer acte depresència a les festes i de manera prou

Cañellas y Albtí, en ArianyEn la constituckdel municipio

t

importat. No per els resultats, sinó perel fet de què també s'inaugurà el noucamp de futbol, una gran aspiracióesportiva dels darrers anys.

El diumenge a la nit, va haver-hiuna vetlada mallorquina força interes-sant a la qual hi participaren el GrupFrontera que a base de ranxeres, pas-dobles i "corridos" feren recordar untemps no molt llunyà a molts delsnostres majors.

Actuaren també, el matrimoniSalom de Petra, interpretant un parellde tonades de segar i batre, que nomésescoltar-los produïen calfreds, eren laviva estampa del nostre camp abans demotoritzar-lo.

I també, l'Escola de Música iDanses de Mallorca amb un repertoride danses de 1 ' illa que va entussiasmaramés d'un.

El públic, realment, disfruta, i laprova, és 1 ' animació i participació queva haver-hi per part del públic.

El dilluns al matí, va tenir lloc unmolt merescut i emotiu homenatge a lanostra "Mestra Pou". Tota una institu-ció del poble, per la qual, podem dirque han passat el 80 "¿ de les genera-cions actuals, bé per aprendre a llegir iescriure o aprendre la doctrina.

A la tarda, un acte simpàtic; uncinturó cicloturístic, arreplegà a totsels nins d'Ariany. Començà a la plaça,arribà a So N ' Huguet i tornà a la plaçaon va seguir el trull amb jocs infantils,cintes, carreres, etc.

A la nit, es representà l'obra deteatre "Es Batle nou" a càrrec delGrup de Teatre Popular de Manacor.La vetlada, es presentava interessantperò la veritat és que va esser un pocfluixa; així i tot, fou seguida amb inte-rès pel públic i la gent va passar-hoentre tengut.

Una traca a mitja nit, ens va dir atots que la cosa s'havia acabada i finsl'any que ve.

EXPOSICIÓDE PINTURA

Amb motiu de les Festes Patronalsla cultura, a través de la Pintura, es féupresent mitjançant el renombrat escul-tor i pintor, D. Miguel Aguiló, enamo-rat ja fa molts d'anys del nostre Poble ;afecte amarat d'agradosos recordscompartits amb la seva amable esposa, "Dona Laura Matas, els primers diesdesprés de les seves noces, i d'agraï-ment esplendorosament expresat ambel muntatge de la valuosa Exposició enel Local Parroquial i amb la donació eldia de la Festa Major d'una meravellosapintura per el novell Casal de 1 ' Ajunta-ment i una altra per la Parròquia.

El seu pas per Ariany els dies deles festes ha estat embaxada d'art i degenerós mecenatge, però sobre totd ' un home agradós que junt amb laseva gentil esposa ha deixat un retaulede bells records.

Amics, Ariany, vos está i estarásempe agraïts. M. A.

EnresurnTcrecquelfestes d'una qualitat aceptable, bastantparticipades i dins de les possibilitatslimitades de poble petit, dins la catego-ria que ens mereixem tots els arianyers.

Biel Tovell.

NUESTRA SEÑORADEL CAR

COFRADÍA DE NTRA. SRA.DEL CARMEN.

La respuesta de la feligresía a ladevoción de Ntra. Sra. del Carmen,debido al celo del piadoso Mn. D. Bru-no Rebassa, Prv., encargado de la Capi-lla de Ariany, propiedad de la FamiliaCotoner, señores de s'Auberg, se puedededucir gracias a las anotaciones quedicho sacerdote dejó consignadas en elLibro, N-.1 : "Cargo y Data desde 1844a 1870" que, sin lugar a dudas, es elmás importante de nuestro ArchivoParroquial, a través del cual podemosconocer la situación socio-religiosa deaquel entonces.

La Obrería de la Virgen del Carmenparece que no se instituyó hasta 1856,cuando las otras: la de Ntra. Sra. deAtocha, del Sto. Cristo y Animas, deS. Antonio, de S. José, de S. Sebastián,de la Purísima ya estaban establecidas.En el Balance de dicho año consta:"De las caixas obertas amb intervencióde los Obreros día 28 de Septiembrede 1856". (Nota 1):

"De la Caixa de la Verge del Car-me 5 lliures y 10 sous".

En las entradas del mismo añoconstan:

"De 5 barsellas, 5 aumts. de favascedidas per un particular a la Verge delCarme, vendidas a Bartomeu Josama(N. 2) a pública subasta . . . . 5 lliures16 sous 8 diners.

De la Oferta a favor de la mateixaVerge del Carme dia 1er. de Juliol de1856, en ocasió de la bendició de laseva figura; comprés un donatiu de 42lliures y 5 sous per Monseñor D. Fran-cisco Cabrera . . . . 173 lliures, 4 sous,10 diners.

De las Taulas del mateix dia 16 . .2 lliures 10 sous 10 diners.

De limosnas recollida« en la iglesiai vicaria el temps que se estaba cons-truint la figura de la Verge del Carmeper costear dicha figura. . . . 39 lliures

De la capta de la població feta dia20 de Juliol a favor de la mateixa Vergedel Carme . . 7 lliures 8 sous 6 diners.

De Escapularis de la Verge delCarme venuts desde el dia de la sevafesta hasta el present 10 lliures,6 sous 8 diners.

Imagen de Ntra. Sra. del Carmenhecha por el escultor Vicente Matas elaño 1856.

Nota 1,- Rafaela Mestre vecina deesta población durant el tems del cor-rent comte costea un palis (N. 3) ab lacorresponent base, que importa15 lliures 14 sous, sens la tela de india-na (N. 4) y el forro, que també donà lamateixa Rafela. Fou regalo fet a laMare de Déu del Carme.

Nota 2.- La mateixa Rafela Mestreentrega 2 lliures 17 sousper unes estoballes per la Mare delCarme; ab cuya cantidad y altra parti-da de altra procedencia se comprarenunes estoballes que importaren6 lliures".

ACLARACIONES:

"Gasto del Oratori desde l'últimcomte: (N. 5)

Per 45 pams de tela de fil, mes 5,5pams de musolina, mes 28 pams deranda de cotó, eltotperduasestoballasy dos amits 4 lliures 13 sous.

Per 17 pams de llustrina per forroa 10 diners 14 sous 2 diners.

Per 18 pams de drap per re f ors. . .1 lliure 2 sous 6 diners.

Per 30 pams de galó ample a 15 lacana 2 lliures 16 sous 3 diners.

Per seda, fil y guyas 6 sous.Per dues floreras de pape fêtas en

Palma 2 lliures 5 sous.Per 3 jornals de feina feta per

Mestre Antoni N. de Sineu en el ninchode la Verge del Carme. Per gratificacióa un adlot que li feu de manobre . . . .6 sous.

Per import de la figura de la Vergedel Carme (N. 6) construida per VicentMatas, escultor de Palma (N. 7)100 lliures.

Per un bacinet per la Verge delCarme comprat en la botiga de AntoniVives en Palma 1 lliure 7 sous.

Per una caixa en forma de bancfeta per Rafel Grimait per la capella dela Verge del Carme 11 (N. 8)

Per 450 imatges de la Verge delCarme comprades a Esteva Trias, perdistribuir en la oferta del 16 de Juliol

1 lliure 5 sous 6 diners.Per 12 Escapularis de seda de la

Verge del Carme comprats a les MonjasTeresas 2 lliures 8 sous.

Per roba y demés ingredients de150 Escapularis mes comuns fets perlas mateixas monjas 3 lliures.

Per altres vit dotsenas de Escapu-laris comuns comprats en Palma a 10sous la dosena 10 lliures.

Per los Escapularis brodats de lafigura de la Verge del Carme y del seuJesús 2 lliures 14 sous.

Per gratificació al Escola de Petraqui servi en l'altar el dia de la festa delCarme 10 sous.

Per nou Misas que celebrà el vicariper los benefactors de la Verge del Car-me durant la seva Novena . . . 2 lliures14 sous.

Per la tela (N. 9) de la Verge delCarme, la de San Alfonso Maria deLigón y demés pinturas y adornosposats en al Capella de la mateixaVerge del Carme per 1 ' escultor VicentMatas 111 lliures.

Per la figura del bacinet de la Vergedel Carme (N. 10) 4 lliures10 sous.

Per el caixó en que vingueren ditascuatre coronas 4 lliures 6 sous(N. 11)

Per sis canalobres platéate y dau-rats per la capella de la Verga del Car-me construits per el mateix Matas

23 lliures.

Continua

RELIGIOSA EJEMPLAR

La Hna. Bárbara Mestre Frontera,religiosa de la Pureza de María Santísi-ma, dejó este mundo para irse a la casadel Padre, el día 27 de Julio de 1983,en la ciudad de Manacor.

Hna. Bárbara, era hija de Ariany,de familia numerosa, la penùltimaentre sus hermanos, quedó huérfana demadre muy pronto.

Sus padres D. Miguel y Da- Bárbara,de fuerte arraigambre cristiana, trans-mitieron a sus hijos, la fe y piedad porellos vivida. Al faltar la madre, fue elpadre el que continuó la educación desus hijos.

Bárbara, fue una niña sencilla,ingenua y angelical, incapaz de ofendera nadie.

Sus diversiones consistían en visitariglesias y conventos.

Conoció a las Religiosas de la Pure-za de María y, dirigida por el PadreGinard, Felipense, entró en aquellaCongregación.

Una vez Religiosa, pasó su vidaentregada a los demás. Nunca exigiónada para sí, trabajadora, servicial,agradecida, hasta el extremo, obedientea los Superiores, cumplidora de susdeberes, no escatimó nunca un sacrifi-cio con tal de complacer a sus Herma-nas.

Pasaba largos ratos ante el Sagrariorogando por todas las necesidades delmundo. Amaba a la Virgen, a la queinvocaba con frecuencia sobre todocon el rezo del Santo Rosario.

En su última enfermedad, en quesus facultades estuvieron eclipsadaspor una esclerosis cerebral progresivaque la mantuvo postrada largos meses,nunca profirió una queja; antes al con-trario, afloraron las virtudes caracterís-ticas de nuestra Hna.: la piedad, elagradecimiento, la preocupación porlos otros, la abnegación de sí misma.Valga para muestra una anécdota:Pocas horas antes de morir, sofocadapor el excesivo calor de aquellos díasy abrasada por la sed, se le ofreció unabebida refrescante la cual no quisoapurar sin antes asegurarse de quehabía también para sus Hermanas.

Creemos que Dios la habrá acogidoen la Gloria para premiar su virtuosavida. Una Religiosa de la Pureza.

CRÓNICA RELIGIOSA

MAYODía 1.- Como ya es costumbre nues-

tros niños "el primer Diumen-ge de maig" recibieron la Pri-mera Comunión, pero con ladiferencia que esta vez sólo lahicieron dos niños: MiguelFont Rigo y Pedro ObradorBauza. Enhorabuena a loscomulgantes y a sus familiares.

Día 8.- Oficio aniversario en sufragiode Miguel Pascual Mestre.

Día 15.- Oficio en sufragio de JuanMasanet Pont, por haber per-tenecido a la Cofradía de lasAlmas.

Día 22 y día 29.- Los oficios de ambosdomingos se celebraron ensufragio de Gabriel BisquerraVicens por haber pertenecidoa las Cofradías de las Almas ydel Santísimo.

Día 29.- Conclusión del mes de Maig"en son Huguet".Celebración de la Jomada deMallorca Misionera, recogién-dose 19.467,- Ptas. para obratan esencial de la Iglesia.

Día 2.- Festividad del Corpus. Al atar-decer solemne CelebraciónEucarística en la que participóla mayoría de nuestra feligre-sía, terminando con la Proce-sión por las calles de costum-bre, todas ellas engalanadas yalfombradas de flores.El amor al Señor nos exigíatener en cuenta a los demásya en las plegarias, pero tam-bién en la comunicación mate-rial manifestada con la aporta-ción a Caritas de 16.591,-ptas.

Día 10.- Fiesta del Sdo. Corazón deJesús. Antes de la Misa sehizo Exposición Mayor delSantísimo. La celebración fuea intención de Catalina Cána-ves Mestre.

Día 12.- Solemne Eucaristía en sufra-gio del Rdo. D. BartoloméCaldentey, Pbro.

Oficio en sufragio de Jeróni-ma Ribot Mascaró.

Día 19,

Día 24,

Día 26,

Día 29.-

El oficio de dicho día fue ensufragio de Juan Sansó Bauza.

Oficio en sufragio de Bartolo-mé Pascual Martí.

Festividad de San Pedro: Cele-bración Eucarística en sufra-gio de Pedro Mestre Mayol.

*

JULIO

Las celebraciones de la Misa Mayorde los tres primeros Domingos de juliose celebraron en sufragio de MagdalenaCánaves Mestre por haber pertenecidoa las Cofradías de las Almas, del Santí-simo y del Rosario.Día 24.- Oficio en sufragio de Miguel

Febrer Fons, cofrade de lasAlmas.

AGOSTO

Día 7.- Oficio aniversario en sufragiode Salvador Salom Reat. >

Día 14 y 15.- Los oficios de ambosdías se aplicaron en sufragio 'de Juan Riutort Font porhaber pertenecido a las cofra-días de las Almas y del Santí-simo.

Día 21.- Oficio en sufragio de MiguelFebrer Fons, por haber perte-necido a la cofradía del Santí-simo.

Día 28.- Fiesta Patronal. A las 11 so-lemne Concelebración por elP. José Obrador, M.SS.CC. ylos Rdos. D. José Caldentey,D. Antonio Rubí y D. MateoAmorós, Pbros.

ESPORTS

Durant aquests mesos, en el nostrepoble, s'han realitzats un .parell departits de futbol.

Primerament, l'equip infantil, anàa jugar al camp de La Soledad contra"Rellotjeria Calvo". El partit acabàamb un resultat poc favorable per elsnostres colors.

Després d'un parell de setmanesde descans, va haver-hi un altre partitcontra l'Algaida el qual més o mancova anar bé.

Passant als grans, direm que hanmillorat molt respecte a l'any passat.Per la festa, el dissabte, jugaren contraPetra. El resultat, fou un empata zero.

El dia següent, els alevins jugarenamb els de Petra, el qual, fou superior iens guanyaren. L equip infantil, tambéjugà contra l'Algaida; el resultat foud'empat i es va decidir per penaltisessent el resultat favorable a l'equipd'Algaida.

La millor notícia esportiva, laprotagonitzaren els grans guanyant aMaria.

I això ja és tot el que hi ha haguten el camp esportiu. Adéu i fins unaaltra. Tomeu i Josep Maria.

(ve de primera peg.)

poble, coronava en nom i per de-legació del Papa Lleó XIII (Breu27-6-84) la imatge de la Verge deLluc.

L'acte, preparat amb esment,amb moltes setmanes d'anticipa-ció, a totes les parròquies i co-munitats, fou signe i expressióde la fe, de l'esperit de conver-sió i de la tendra devoció de totsels mallorquins a la seva Reina.«ANY DE LLUC»

El dia 10 d'agost de 1984 escompleixen els 100 anys de la

. Coronació de la Mare de Déu de' Lluc.

Durant tot aquest segle — i es-pecialment en ocasió de l'esde-veniment inicial i dels seus ani-versaris més assenyalats (25, 50i 75 anys) — s'ha evidenciat ple-nàriament la trascendencia realde la devoció a la Verge i de laincidència del Santuari de Llucen la vida de l'Església mallor-quina.

Nosaltres — hereus de tots elsvalors i virtuts d'aquesta Esglé-sia, responsable de que avuiaconseguesqui la vitalitat queDéu espera d'ella per bé de totsels seus fills i del món al qual ésenviada — ens trobam amb l'a-legria i el do de poder celebrarel Centenari de la Coronació.

És una ocasió única i excepcio-nal per a infondre dinamisme atota la vida de l'Església de Ma-llorca. Una ocasió que no solsno podem deixar perdre, sinó quetenim el deure greu d'aprofitartant com puguem, personalmenti comunitàriament, en tota la se-va profunditat i en tots els seusvariats aspectes.

Em sent personalment cridat apromoure la celebració d'aquestcentenari, com un important ser-vici del meu ministeri episcopala la nostra Diòcesi, amb el con-venciment que en la Verge Ma-re de Déu trobarà la nostra Fs-glésia — i àdhuc el Poble de Ma-llorca — una nova esperança i unnou coratge pel seu camí. Enaquest sentit, m'atrevesc a apro-piar-me les paraules del PapaJoan Pau II al seu poble de Po-lònia davant la Verge de JasnaGora: «... vull ser missatger d'unagran expectativa i d'una ardentesperança. Els vostres cors estanplens d'aquesta expectativa. Ma-ria, ella mateixa, amb la sevaimatge vos duu l'esperança. Nofou un canvi gran en la històriade la humanitat el moment del'Anunciació a Natzaret? ¿No du-gué Maria l'esperança a la casade Zacaries quan anà a visitarElisabet, la seva parenta? ¿No haanomenat el Papa Pau VI la Ma-re de Déu en els nostres difícilstemps «principi d'un món mi-llor»? (A Czestochowa, 4 juny de19791

ï TEODOR ÚBEDA, Bisbe

_de la CartaPastoral sobre l'«Any de Lluc»)

HORARI DELS ACTES DELCULTE AMB PARTICIPACIÓ

DELS BLAVETSFestius: 11.00 l'Ofici.

11.45 Salve.Feiners: 11.45 Salve.

20.00 Missa Vespral.Dissabtes: 20.00 Sabatina.

HORARI DE MISSESFestius: 7

91112.301719

Feiners: 6.3011.3020

Dissabtes i Vigílies de festes:19.30

Rosari: 19.45El mes de juliol no hi ha

l'escolania.

COMUNICACIONS AMBEL SANTUARIDies feiners

Ciutat - Lluc: 16.30.Lluc - Ciutat: 8.Inca - Lluc: 9.45 i 17.15.Lluc-Inca: 8, 11 i 18.

Diumenges i festesInca - Lluc: 9.45 i 16.Lluc-Inca: 11, 14, 17 i 18.(Les sortides d'Inca i arriba-

des a Inca coincideixen ambarribades i sortides de tren deCiutat i pobles.)

Depósito Legal P. M 207 - 1971Imprime: Apóstol y Civilizador, PETRA (Mallorca)

LLUC»! ARIANY

A tots els pobles de Mallorca,inclus de les demés Illes, en el transcursdels segles la devoció a la Verge Mariaes va fer molt nostra, tant és així quela Història Insular és també Història deMaria a través del nom "apostòlic" ipastoril de Lluc, ungit de 1 ' oh' pur deles muntanyes de la tramuntana.

Ariany, jurídicament el poble mésjovenet de tot Espanya, malgrat el seuorigen estigui arrelat dins la foscor dela Prehistòria, refulgeix en la coronadevocional a la Verge petita i morenade les muntanyes d'Escorça. Amorsaborós, com el pa dels nostres majors,fet de constants i austeres peregrin 4-cions: de minyons biavets, fills de lesnostres famílies pagesas i cristianes; deconsagració oracional i de servei tanmanifest en el germà Tomeu Zuzamade tan grata recordança.

Si la integració d'Ariany en eldevenir religiós de Lluc és intensa iextensa no ho és menys avui:

En tot temps, floreix en la majoriad'arianyers el desig de peregrinar aLluc. Sempre cau bé anar-hi.

Si tot Lluc és com una bresca demel boscana, la seva puresa i dolcesa esfa més encisadora en les celebracionslitúrgiques amb els càntics dels blavets,que, com rossinyols de tota l'illa,alaban i pregan a Ntra. Mare i SenyoraMaria.

Aquest Any de la Redempció i deLluc, com diu el Senyor Bisbe: "... nos'han d'exdoure, sinó potenciar-semútuament. El Santuari de Lluc ha deser un ííoc privilegiat on s'obtenguinamb particular profit les gràcies del'Any Sant,

Sobre tot per la vivència i la pràc-tica reflexiva, sincera i conscient deJSagrament de] Perdó de la Penitència".