Antiga Roma
22
Transcript of Antiga Roma
L’ANTIGA ROMA
1. Organització Política.
a) Monarquia.
b) República.
c) Imperi.
2. Vida i societat.
a) Patricis – plebeus – esclaus.
b) Les ciutats romanes.
3. La Romanització
a) Llatí.
b) Dret Romà.
c) Construccions més
representatives
d) Religió
L’ANTIGA ROMACap al segle VIII a.C., sorgeix la ciutat de Roma de la unió de diversos
poblats al costat del riu Tíber. Des d’allà els romans es van estendre i
van arribar a dominar tota la Mediterrània; per això la van anomenar
Mare Nostrum, «el mar nostre».
L’ANTIGA ROMA
ORGANITZACIÓ POLÍTICA
Els romans van crear un estat molt poderós i ben administrat. Tots els
súbdits pagaven impostos i els diners recaptats es destinaven a la
construcció de vies, edificis públics i el manteniment de l’exèrcit.
Segons l’organització política, diferenciem tres períodes:
1 El període de la Monarquia (VIII aC – VI aC): la màxima autoritat era el
rei o monarca.
2 El període de la República (VI aC – I aC): la màxima autoritat era el
Senat, una assemblea formada per representants de les principals
famílies.3 El període de l’Imperi (I aC – V dC): per sobre del Senat hi havia
l’emperador, que concentrava tot el poder.
L’ANTIGA ROMA
VIDA I SOCIETAT
La societat romana es dividia en tres grans grups: els patricis, els
plebeus i els esclaus.
1. Els patricis eren els grans propietaris de terres i els comerciants
rics. Tenien dret a participar en la vida política.
2. Els plebeus eren els petits propietaris agrícoles o artesans. No
tenien drets polítics.
3. Els esclaus eren capturats en les guerres de conquesta i eren
obligats a treballar per als patricis.
La base de l’economia romana va ser l’agricultura i el
comerç. L’ús de la moneda va afavorir el comerç, que es
desenvolupava per terra i per mar.
Les ciutats es van convertir en importants centres
comercials.
L’ANTIGA ROMA
VIDA I SOCIETAT. LES CIUTATS
La vida a les ciutats romanes s’organitzava de la manera següent: durant
el matí la vida transcorria al voltant del fòrum, una plaça en la qual es
construïen els edificis públics. La tarda se solia dedicar a l’oci.
Les ciutats romanes estaven envoltades de muralles, dins les quals hi
havia dos carrers més importants, el cardo i el decamus, que
travessaven tota la ciutat de nord a sud i d’est a oest.
Hi havia una gran plaça central, el fòrum, i diversos edificis públics: els
temples, el teatre, l’amfiteatre i el circ.
Les ciutats romanes gastaven molta aigua; per obtenir-la, els romans
feien construir aqüeductes que anaven del riu a la ciutat.
TÀRRACO
Tarraco (Tarragona actual) va ser una de les ciutats més importants de
l’imperi romà a Hispania (Península Ibèrica).
Com totes les ciutats romanes, Tarraco era una ciutat emmurallada i
constava d’una sèrie d’edificis públics que tenien la seva utilitat.
Les construccions i edificis públics més importants eren els següents:
les muralles, el teatre, el temple, el circ, l’arc de triomf, les termes,
l’aqüeducte, el fòrum (local i provincial) i l’amfiteatre.
L’ANTIGA ROMATÀRRACO
Les muralles: al segle II aC es va construir una gran muralla que
envoltava tot el recinte urbà. La seva longitud era d’uns 3.500 metres
dels quals se’n conserven uns 1.100 que envolten el recinte antic de la
ciutat actual. De les torres que es conserven destaca la Torre de
l’Arquebisbe (importants reformes medievals) i la de Minerva (escultura i
inscripcions romanes més antigues de la Península Ibèrica).
Muralla de Tarragona
T. A
rquebis
be
T. M
inerv
a
L’ANTIGA ROMATÀRRACO
El temple (recinte de culte): en la segona meitat del segle I d. C.
l'acròpoli de la ciutat es va monumentalitzar amb la construcció del
Fòrum provincial i el circ, que, amb una superfície de 7,5 hectàrees, és el
complex més gran d'aquest tipus de tot el món romà. El Fòrum provincial
s'estructurava en dues places a diferents alçades. La plaça superior
(recinte de culte) estava envoltada d'un pòrtic, del qual queden notables
restes al claustre de la Catedral. En posició axial s'aixecava una aula,
que s'ha identificat com la cel·la d'un grandiós temple de culte a
l'emperador.
L’ANTIGA ROMATÀRRACO
El fòrum provincial (Plaça de Pallol, Plaça del Fòrum i Plaça del Rei)
era un enorme recinte rectangular de 318 x 175 m., envoltat per tres
costats d’una estructura complexa de pòrtics. L’interior estava ornat amb
jardins i estàtues.
El fòrum servia com a espai de reunió.
Fòrum Plaça
PallolFòrum Plaça
Fòrum
Fòrum Plaça del
Rei
L’ANTIGA ROMATÀRRACO
El circ romà era un dels espais d’oci. S’hi disputaven les carreres de
carros, generalment de dos cavalls (bigues) o de quatre (quadrigues). El
circ de Tarragona està entre els més ben conservats d'Occident, tot i que
gran part de la seva estructura continua oculta sota vells edificis del
segle XIX. Actualment es pot visitar l'extrem oriental, on a més de la
façana monumental i les grades, poden contemplar- se les voltes de Sant
Hermenegild i de l'Enrajolat.
Circ romà de
TàrracoVoltes de l’Enrajolat
L’ANTIGA ROMATÀRRACO
L’amfiteatre també era una espai d’oci. Era un edifici per a espectacles
de lluites de feres, de gladiadors i execucions públiques. El de Tàrraco
fou construït a principis del segle II d. C. i fou objecte de reformes l'any
221, com indica la inscripció de 140 m., la més llarga de tot l'Imperi, que
coronava el pòdium. Actualment es conserva part de la grada tallada a la
roca, molt erosionada, i una part de la grada meridional, aixecada sobre
voltes de formigó.
L’ANTIGA ROMATÀRRACO
El fòrum local era el centre de la vida ciutadana. Al voltant d'una gran
plaça s'aixecaven els principals edificis: la cúria, la basílica, els temples i
moltes botigues. El Fòrum de Tàrraco es va destruir pels eixamples del
segle XIX, i només en resta la basílica, estructurada com un gran edifici
de tres naus separades per columnes. Un altre sector de les ruïnes que
es poden visitar mostra la part posterior del temple capitolí, carrers i
diverses cases.
L’ANTIGA ROMATÀRRACO
L’aqüeducte. Al segle I es van construir dos llargs aqueductes per
abastar d'aigua la ciutat. El primer prenia l'aigua del riu Gaià i tenia una
longitud d'uns 40 km. El segon la prenia del Francolí i en tenia 15. El
tram més espectacular conservat pertany a aquest últim aqueducte i és
un pont d'uns 200 m. de llarg i 26 d'altura màxima, que salvava un
barranc. Està construït amb grans carreus col·locats en sec, que formen
una doble línia d'arcades. Popularment es coneix com Pont del Diable o
Aqueducte de les Ferreres.
L’ANTIGA ROMATÀRRACO
El subministrament d’aigua a la ciutat de Tàrraco depenia de l’irregular
riu Francolí i, sobretot, de les aigües del subsòl (aqüífers). En la zona
baixa de Tàrraco era possible obtenir aigua a través de la perforació de
pous i brolladors naturals, com ho demostra la font dels Lleons.
Actualment s’ha trobat una llarga galeria subterrània (cuniculus)
excavada amb la finalitat de recollir aigua dels aqüífers i dur-la fins al port
militar. Estaríem parlant, doncs, d’un aqüeducte subterrani.
L’ANTIGA ROMATÀRRACO
Les termes eren banys públics o privats en què els romans de Tàrraco
anaven a rentar-se i a relaxar-se. Les més ben conservades es troben al
Carrer Sant Miquel, a la part baixa de Tarragona.
L’ANTIGA ROMATÀRRACO
El teatre va ser construït al segle I aC a la part baixa de la ciutat, molt
prop del fòrum local, aprofitant el desnivell del terreny per construir part
de les grades per als espectadors.
El teatre servia per representar obres teatrals.
L’ANTIGA ROMATÀRRACO
Els arcs de triomf servia per commemorar el triomf en alguna batalla.
Normalment constituïen l’entrada monumental de les ciutats. A
Tarragona hi ha l’arc de Barà. Situat a uns 20 km de la ciutat situat al
que era la Via Augusta, l’actual N-340.
L’ANTIGA ROMA
LA ROMANITZACIÓ
El llatí era la llengua utilitzada pels romans. Aquesta llengua es va
estendre pels territoris que van formar l’imperi romà fins a donar lloc a
moltes llengües actuals com el català, el castellà, el portuguès, el
francès, l’italià...
Un altre aspecte va ser el Dret romà. Era el conjunt de lleis amb les
quals els romans governaven els seus territoris i solucionaven els seus
problemes. Algunes de les lleis actuals es basen en el Dret romà
d’aquella època.
De mica en mica, els pobles conquerits pels romans van anar adoptant
molts elements de l’organització i la cultura dominant. Aquesta expansió
de la civilització romana arreu de l’imperi és el que s’anomena
romanització.
Les construccions que els romans han deixat són molt nombroses. Una
de les més destacades van ser les calçades que s’encarregaven d’unir
Roma amb les principals ciutats de l’imperi.
Els arcs de triomf eren monuments commemoratius que s’erigien per
recordar grans esdeveniments de l’època i demostraven el poder i la
glòria de l’imperi romà.
Els aqüeductes, els teatres, els amfiteatres... van ser altres mostres
arquitectòniques.
LA ROMANITZACIÓ
L’ANTIGA ROMA
La religió cristiana va ser adoptada per la major part dels territoris
conquerits pels romans quan va ser declarada religió oficial de l’imperi
romà.
Mapa calçades romanes a la Península Ibèrica
