L’ART A L’ANTIGA ROMA

IES PRIORAT

Departament de Ciències Socials

Pilar Manzano

Context històric i geogràfic• A la península itàlica vivien

diversos pobles:• Al nord i centre: els etruscs,

al centre el llatins (Laci) i al sud el grecs (Magna Grècia).

• Origen de Roma: Grup de tribus pastors i

pagesos. Aquestes aldees es van federar i van crear la ciutat de Roma (753 a C).

• Llegenda de Ròmul i Rem.

Etapa de la Monarquia (s. VIII-VI aC): Des de la seva fundació Roma va ser governada per 7 reis. A l’última època de la monarquia Roma va ser ocupada i dominada pels etruscs. Gran desenvolupament econòmic.

Etapa de la República (s.

VI-I aC): Els romans van

expulsar els reis etruscs, van

introduir la República.

En aquesta època, Roma

aconseguirà la seva màxima

expansió territorial: la península

Itàlica, i s’enfrontarà a Cartago

pel domini del Mediterrani.

Conquerirà Grècia i una gran part

del Mediterrani oriental.

•L’IMPERI: (s. I aC al V dC).Octavi August nomenat emperador. Tots els poders civils i militars requeien en la seva persona. Pax Augusta: màxima expansió i prosperita. Al llarg del s. I dC l’Imperi Romà va continuar expandint-se. La crisi del s. III dC, la pressió dels pobles germànics, la dificultad de governar un imperi tan extens i la falta d’autoritat per part dels últims emperadors, portarà a la desintegració de l’Imperi Romà d’Occident, l’any 476.

ASPECTES CULTURALS

• L’eclecticisme: els romans assimilaren moltes influències dels pobles conquerits (etruscs, grecs, egipcis...) i al mateix temps, elaboraren una cultura pròpia.

• La influència que van rebre de la cultura etrusca va ser directa, dels quals van copiar el culte als morts i el fet de representar (esculpir) el retrat de la persona difunta.

• La cultura que més va influir sobre Roma va ser la grega, de la qual va copiar els models estètics pel que fa a l’arquitectura i l’escultura; la religió i la mitologia.

• Però els romans van saber elaborar una cultura pràctica. Es van convertir en grans arquitectes i enginyers. Van construir obres d’infraestructura com ponts, aqüeductes, calçades...

• Van convertir l’art en un mitjà propagandístic per glorificar i exaltar el poder, sobretot a l’època de l’Imperi (culte a l'emperador).

CARACTERISTIQUES GENERALS DE L’ART• L’àmbit geogràfic de l’art romà abasta tota la Mediterrània.

El seu centre és, evidentment, la Península Itàlica i, sobretot, la ciutat de Roma.

• Davant l'estatisme propi de l' arquitectura arquitravada grega, la romana emprarà una tècnica més dinàmica a base d'elements com l'arc, la volta de canó i la cúpula. 

• La concepció de l'espai també varia. Els arquitectes romans donaran més importància a l’interior dels edificis.

• En lloc del caràcter purament religiós de l'arquitectura grega, la romana és essencialment civil i militar. S'interessen pel sentit funcional i per les grans obres d'enginyeria (ponts, aqüeductes, amfiteatres, circs….)

• Desenvoluparen un art oficial al servei d’ interessos de l'Estat romà.

• Tendència al realisme: que es manifesta en el retrat

L’ARQUITECTURA: característiques

Utilització del sistema constructiu voltat (arc de mig punt, volta de canó i cúpula) que els va permetre crear espais interiors més amplis (exem. cúpula del Panteó).

Pel que fa als materials: van incorporar el morter, i van combinar el maó amb la pedra.

Continuen utilitzant habitualment els ordres grecs, però van incorporar l’ordre toscà (dòric amb fust llis i amb base) i el compost (jònic i corinti).

Interior del Panteó, a Roma

EDIFICIS RELIGIOSOS: els temples Maison Carré, a Nimes

• L’edifici més important és el temple.

• El tipus més comú deriva del temple grec: una cel·la rectangular més ampla, precedida d’un pòrtic amb columnes.

• Però presenten algunes diferències: el temple s’aixeca damunt un pòdium amb escalinates d’accés.

• Solament un pòrtic a la part davantera (pròstil).

• Les columnes que envolten el temple resten adossades als murs de la cel·la (pseudoperípter).

• Alguns temples tenien la planta circular, com el Panteó a Roma.

Part darrera del temple. Les columnes hi són adossades directament al mur de la cel.la.

Maison Carré, a Nimes

Decoració de l’entaulament

L’entaulament del temple

Detalls del sostre i de la façana

EL PANTEÓ (Roma)

Dibuix del Panteó Planta

L'Ara Pacis Augusta (Altar de la Pau d'August). És un monument commemoratiu dels anys de pau que aquest emperador va proporcionar als territoris que comprenia l’Imperi. Està ubicat al Camp de Mart, a Roma.

EDIFICIS CIVILS: edificis per a espectacles públics i esbarjo

• El edificis més importants són el l’amfiteatre, el teatre, el circ i les termes.

Amfi

Amfiteatre de Flavi també anomenat Coloseo.

• De los tres teatros existentes en la Roma de Augusto (el de Pompeyo, el de Balbo y el de Marcelo) el único visible en parte hoy en día es el tercero, el más antiguo de los casi doscientos edificios teatrales de época romana que, según cálculos de Alfonso Jiménez, están localizados de una punta a otra del Mediterráneo.

• Lo inició César, y lo terminó Augusto, a nombre de su sobrino y yerno, Marcelo,entre los años 13 y 11 aC.

• Tal y como hoy lo vemos en la vía de su nombre, el Teatro de Marcelo es fruto de una meritoria labor de restauración llevada a cabo entre 1926 y 1932. En la fecha de su edificación original, los romanos habían acumulado una experiencia de siglos construyendo teatros y anfiteatros de madera, no sólo en terrenos en cuesta, como los griegos hacían sus teatros, sino en suelo completamente llano, de modo que la construcción de graderíos inclinados, sobre andamios de costillas radiales y ambulacros curvos, no encerraba ya secretos para ellos. Bastó con trasladar sus experiencias al hormigón y a la piedra, para que el edificio teatral en suelo plano, con la escena y la cávea .

• Teatro de Marcelo

Teatre de MèridaTEATRE DE MÈRIDA

Maqueta del circ romà de

Mèrida

Restes del circ romà de Mèrida

“Las termas constituyeron un importante elemento de la vida del Imperio romano. A mediados del siglo IV a.C. existían en Roma 952 baños públicos. Las termas de Caracalla, construidas en Roma hacia el 217 d.C. para el placer de las clases ociosas, podían albergar hasta 1.600 bañistas. El enorme interior abovedado, en su día revestido con mármol, contenía baños, piscinas, salas de lectura, salones, e instalaciones para hacer ejercicios”

Edificis administratius i monuments commemoratius• L’edifici administratiu més

important és la basílica, on s’administrava justícia i/o es tractaven assumptes comercials.

• Els arcs de triomfs i les columnes commemoratives es feien per tal de perpetuar la memòria d’algun fet gloriós (una victòria) d’algun emperador.

• Arc de Trajano

Arc de Constantí, a Roma

L’ESCULTURA• Els dos gèneres més

característics són el retrat realista i el relleu narratiu o commemoratiu.

• A les ciutats de l'Imperi Romà s'aixecaven gran nombre d'estàtues. A les places i edificis públics proliferaven les escultures, així el poble podia contemplar diàriament les representacions de divinitats, herois, emperadors i homes il·lustres.

• El retrat realista es combinarà amb la idealització de la representació dels emperadors.

El retrato como veneración al antepasado:

"Cuando muere en Roma algún personaje de consideración se coloca la imagen del difunto en el lugar más patente de la casa, metida en un armario de madera. En las funciones públicas estas imágenes se suelen descubrir y adornar con esmero. Y cuando fallece otro miembro ilustre de la familia se sacan para que formen parte del cortejo fúnebre y sean llevados por personas que las asemejan en estatura y aspecto físico"

Polibio"Otras clases de imágenes se veían en los atrios de nuestros mayores. Eran rostros hechos de cera, guardados cada cual en su correspondiente armario, destinados a figurar en los entierros de los miembros de la familia como imágenes de sus antepasados..."

Escultura Romana: El retrato                                                               El retrato romano tiene su origen en el arte etrusco, en el mundo griego helenístico y en las imágenes mayorum, máscaras en cera de los muertos que se guardaban en las casas para rendirles culto y sacarlas en procesiones.

Los materiales más utilizados en el retrato fueron el bronce y el mármol y la estatuas eran apolícromas, salvo en un primer momento en que los ojos se coloreaban, práctica que se abandonó para ser tallados.

El retrato más frecuente de la escultura romana es el del emperador, que constituye el modelo para el resto de retratos .

                                                                                                                    

                                               

Este busto de mármol del 215 d.C. representa a Caracalla (emperador Marco Aurelio Antonino) como un hombre fornido y despiadado

Brutus

Pompeyo

Adriano

Constantino

Hay tres tipos de retratos:

Retrato togatos. Se esculpe al

emperador con toga y manto sobre

la cabeza. Le representa como

pontífice máximo.

Retrato toracatos, que representa al emperador como cónsul o militar, por lo que aparece con coraza.

Retrato apoteósico, que representa al emperador como una persona heroizada o divinizada. Aparece con la parte superior del cuerpo desnudo, corona de laurel y algún atributo de un dios.

LA PINTURA

• Els romans com a símbol d'ostentació, pintaven les parets interiors de les seves cases per a reflectir la seva riquesa.

• Els motius eran molt diversos, com ara paisatges, estructures arquitectòniques o escenes de festa. La ciutat de Pompeia, sepultada sota un riu de lava pel Vesubi l’any 79 dC, conserva algunes d’aquestes pintures.

Celebración del ágape. Villa de los Misterios.

Pompeya

• Fresco de "estilo arquitectónico" con arcos, frontispicios y thóloi.

Casa del Laberinto,

Pompeya.

• Fresco de "estilo arquitectónico" con efectos de paso de la pared con arcadas simuladas. Villa de los Misterios. Pompeya.

El llamado "Fresco de la Puerta" de la villa de P. Fanio Sinistor, en Boscoreale, ejemplo del II Estilo o "estilo

arquitectónico). Museo Arqueológico Nacional. Nápoles.

Frescos del cubiculum de la villa de P. Fanio Sinistor, en Boscoreale. The Metropolitan Museum of Art. New York. USA.

ELS MOSAICS Sacrifici d’Ifigènia a Empúries• Els mosaicsEls mosaics tenen un

origen antic, provè de la paraula grega “musa”. En el món clàssic, era considerat un art brillant, inspirat per les muses. Eren petites peces cúbiques que s'elaboraven i es col.locaven segons el dibuix a seguir, com si sigues un puzzle, aglomerat amb ciment.

• Els temes principals representaven la vida quotidiana i la mitologia;o motius geomètrics i els materials utilitzats eren el mabre, vidre, etc.

• Generalament s’utilitzaven per decorar els terres dels habitatges.

•

La gran cacería es uno de los numerosos mosaicos que cubren los suelos de la villa romana de Piazza Armerina, en Sicilia. Los mosaicos representan diversos aspectos de la vida a fines del Imperio romano. Estas escenas están realizadas con pequeñas teselas de cristal o terracota

coloreada.

. • Este suelo de mosaico, que se halla en la villa romana de Fishbourne (West Sussex, Inglaterra) fue construido en el 71-80 d.C. y representa un tema acuático: un niño que monta un delfín aparece rodeado por caballitos de mar y panteras.

• Els mosaics pavimentals, conservats i exposats en procedeixen fonamentalment dels habitatges romans de la zona coneguda com la Pedrera del Port.

• Molt aviat s'introduí la moda dels mosaics de tessel·les en blanc o en blanc i negre. Aquests, amb el temps, deriven cap a un barroquisme que inclou gran quantitat de detalls ornamentals. Cap al començament del s. III dC, els mosaics policroms substitueixen els anteriors.

• .

Detall de l´emblema de mosaic,d´opus vermiculatum, amb larepresentació de la Medusa.