Antoni Navarro Article-ressenya Txtnum7
1
suplement educatiu de la revista L’illa 14 hivern 2007 TXT t’ofereix aquest espai perquè pugues recomanar llibres, pel·lícules, obres de tea- tre… que t’hagen resultat interessants per la seua relació amb l’educació i l’ensenya- ment. Si trobes algun llibre que creus que els teus companys de professió no s’haurien de perdre, conta’ns-ho per correu electrò- nic a [email protected] o per correu postal a Revista TXT (Apt. de Correus 147, 46600 Alzira) indicant «Recomanació» en el sobre. Juntament amb el text en què ens expliques per què t’ha agradat (2.000 caràcters aprox.), cal que adjuntes una fotograa de carnet i les dades personals (nom, cognoms, centre educatiu on treballes, adreça i telèfon). Si vols recomanar una pel·lícula, una cançó, una exposició..., envia’ns un text que no su- pere els 500 caràcters. Els autors de les reco- manacions publicades rebran un llibre de Bromera com a obsequi. Antoni Navarro, assessor del CEFIRE de Sagunt, ens recomana el llibre La teua recomanació «Les preguntes són la clau» KEN BAIN Aquest assaig reexiona sobre la idea que «ensenyar no signica merament fer classe» i té més a veure amb un treball de creació i d’indagació personal sobre com aprenem les persones Recomanacions Elena Pacheco Alfonso, del CP Campanar de València, ens recomana la pel·lícula Hoy empieza todo Daniel és professor i director d’una escola infantil en un població deprimida de França. És un home sensible i tenaç, apassionat del seu treball, però que es troba atrapat per una jerarquia que no li permet extralimitar- se en les seues funcions com a educador, ve- ient-se forçat a seguir les normes bàsiques mentre els seus alumnes van a escola literal- ment morts de fam i esparracats. Daniel no es donarà per vençut i aconseguirà el suport de tota la comunitat. Una història de corat- ge i valor; la lluita per aconseguir que, per a aquests xiquets, hui comence tot. El que fan els millors professors universita- ris, de Ken Bain, 220 pàgs. Publicacions de la Universitat de València, 2006 (1a ed. anglesa, 2004) T’has preguntat alguna vegada si les teues classes estimulen intel·lectualment els alum- nes? Saps despertar-los el plaer de pensar, o com motivar-los perquè desitgen aprendre més i millor? Per a ser més concrets, i formu- lant-ho amb una de les preguntes favorites de l’autor: et consideres un professor que sap plantejar preguntes interessants als alum- nes? Si és així, encara que no et dediques a l’ensenyament universitari, aquest assaig t’in- teressarà, perquè en realitat reexiona sobre la idea que «ensenyar no signica merament fer classe» i té més a veure amb un treball de creació i d’indagació personal sobre com aprenem les persones tant si som professors com si som alumnes. Cap de nosaltres no hem oblidat aquells professors que ens van despertar el plaer del coneixement, i la pre- gunta de partida que es fa Ken Bain és preci- sament aquesta: com treballen els professors que recorden els estudiants ns i tot després de llicenciar-se? De fet, aquesta, no n’és més que una dins de l’ampli ventall de preguntes a les quals intenta respondre l’autor. Ken Bain, actual director del Centre per a l’Excel·lència en l’Ensenyament de la Universitat de Nova York, resumeix en aquest assaig el resultat de quinze anys d’investigació en diversos colle- ges dels Estats Units. Si posem atenció al que entén per «millors professors universitaris», descobrirem que, en el fons, les característi- ques que els deneixen no difereixen molt de les que haurien de denir «els millors profes- sors» en totes les etapes educatives: generen expectatives, parteixen de la quotidianitat, dominen la seua matèria, són oberts, estimen la docència, fan autocrítica, creen entorns per a l’aprenentatge, eviten l’arbitrarietat, fan comunitat. Tres aspectes fan de la lectura d’aquest assaig un plaer per als apassionats de la docència: la consideració de l’ensenya- ment com un art que es pot aprendre estudi- ant els models; la rellevància de les tècniques dramàtiques per als professors que volen mi- llorar la seua comunicació i crear els millors entorns d’aprenentatge per als alumnes, i la importància de desenvolupar la capacitat del professorat per tal de motivar l’auditori amb tota mena de relats i de preguntes reptado- res. Encara no t’ha picat la curiositat?
-
Upload
antoni-navarro-amoros -
Category
Documents
-
view
9 -
download
2
Transcript of Antoni Navarro Article-ressenya Txtnum7
suplement educatiu de la revista L’illa14 hivern 2007
TXT t’ofereix aquest espai perquè pugues recomanar llibres, pel·lícules, obres de tea-tre… que t’hagen resultat interessants per la seua relació amb l’educació i l’ensenya-ment. Si trobes algun llibre que creus que els teus companys de professió no s’haurien de perdre, conta’ns-ho per correu electrò-nic a [email protected] o per correu postal a Revista TXT (Apt. de Correus 147, 46600 Alzira) indicant «Recomanació» en el sobre. Juntament amb el text en què ens expliques per què t’ha agradat (2.000 caràcters aprox.), cal que adjuntes una fotogra!a de carnet i les dades personals (nom, cognoms, centre educatiu on treballes, adreça i telèfon). Si vols recomanar una pel·lícula, una cançó, una exposició..., envia’ns un text que no su-pere els 500 caràcters. Els autors de les reco-manacions publicades rebran un llibre de Bromera com a obsequi.
Antoni Navarro, assessor del CEFIRE
de Sagunt, ens recomana el llibre
La teua recomanació
«Les preguntes són la clau»
KEN BAIN
Aquest assaig re!exiona sobre la idea que «ensenyar
no signi"ca merament fer classe» i té més a veure amb
un treball de creació i d’indagació personal sobre com
aprenem les persones
Recomanacions
Elena Pacheco Alfonso, del CP Campanar de València, ens recomana la pel·lícula Hoy empieza todo
Daniel és professor i director d’una escola infantil en un població deprimida de França. És un home sensible i tenaç, apassionat del seu treball, però que es troba atrapat per una jerarquia que no li permet extralimitar-se en les seues funcions com a educador, ve-ient-se forçat a seguir les normes bàsiques mentre els seus alumnes van a escola literal-ment morts de fam i esparracats. Daniel no es donarà per vençut i aconseguirà el suport de tota la comunitat. Una història de corat-ge i valor; la lluita per aconseguir que, per a aquests xiquets, hui comence tot.
El que fan els millors professors universita-ris, de Ken Bain,220 pàgs. Publicacions de la Universitat de València, 2006 (1a ed. anglesa, 2004)
T’has preguntat alguna vegada si les teues classes estimulen intel·lectualment els alum-nes? Saps despertar-los el plaer de pensar, o com motivar-los perquè desitgen aprendre més i millor? Per a ser més concrets, i formu-lant-ho amb una de les preguntes favorites de l’autor: et consideres un professor que sap plantejar preguntes interessants als alum-nes? Si és així, encara que no et dediques a l’ensenyament universitari, aquest assaig t’in-teressarà, perquè en realitat re"exiona sobre la idea que «ensenyar no signi!ca merament fer classe» i té més a veure amb un treball de creació i d’indagació personal sobre com aprenem les persones tant si som professors
com si som alumnes. Cap de nosaltres no hem oblidat aquells professors que ens van despertar el plaer del coneixement, i la pre-gunta de partida que es fa Ken Bain és preci-sament aquesta: com treballen els professors que recorden els estudiants !ns i tot després de llicenciar-se? De fet, aquesta, no n’és més que una dins de l’ampli ventall de preguntes a les quals intenta respondre l’autor. Ken Bain, actual director del Centre per a l’Excel·lència en l’Ensenyament de la Universitat de Nova York, resumeix en aquest assaig el resultat de quinze anys d’investigació en diversos colle-ges dels Estats Units. Si posem atenció al que entén per «millors professors universitaris», descobrirem que, en el fons, les característi-ques que els de!neixen no difereixen molt de les que haurien de de!nir «els millors profes-sors» en totes les etapes educatives: generen expectatives, parteixen de la quotidianitat, dominen la seua matèria, són oberts, estimen la docència, fan autocrítica, creen entorns per a l’aprenentatge, eviten l’arbitrarietat, fan comunitat. Tres aspectes fan de la lectura d’aquest assaig un plaer per als apassionats de la docència: la consideració de l’ensenya-ment com un art que es pot aprendre estudi-ant els models; la rellevància de les tècniques dramàtiques per als professors que volen mi-llorar la seua comunicació i crear els millors entorns d’aprenentatge per als alumnes, i la importància de desenvolupar la capacitat del professorat per tal de motivar l’auditori amb tota mena de relats i de preguntes reptado-res. Encara no t’ha picat la curiositat?
