ANTROPOLOGIA LUL.LIANA

8/9/2019 ANTROPOLOGIA LUL.LIANA

1/11

Antropologia lulliana

Trobem la clau de lantropologia lulliana al Cap. III del Libre de Home-Liber dehomine(ca.1300), on es respon a la pregunta: Home, com s home? - Quomodo homoest homo?La contundent resposta que en breus lnies Llull ens dna revela al mateixtemps quines sn les diverses perspectives1 on se situa la seva especial metafsica i elmtode de treball que li dona accs a la realitat. L'home que Llull busca definir slhome real, concret, tal coms al mn, sense barreja de subjectivismes. La perspectivade lantropologia lulliana pretn revelar el ques lens home, copsar all que el tornadiferent en lhoritz de la totalitat dels ens. Al cap i a la fi, busca la veritat sobre lhome.

Llull es trob amb el desafiament de la realitat, sempre nova i de vegades contradictria,de lens hum i sesfor al llarg de la seva vida per penetrar-la des de dins, tornantevidents les seves parts constitutives, els seus dinamismes naturals, ordenant les esferesde la vida i de lesperit deler de totes les antropologies en una unificaci quesupera els contraris.

Lsser de lens hum

Llull descobreix dues parts a lens home. Millor dit, tres, doncs segons ell tots els ens esconstitueixen en aquest estat per un acte que uneix o connecta les seves partsconstitutives.

Seguint a Aristtil,2

Llull sap que noms la uni de les parts que el constitueixen no spas suficient per a donar-li elstatusde ens. Cal la permanncia daquesta uni; s a dir,que lacte que la realitza sigui tamb una activitat constitutiva. En poques paraules: pera que un ens adquireixi entitat prpia no s pas suficient la conjugaci de les sevesparts, s necessria tamb la permanncia de lacte que les uneix. O, dit duna altramanera: si lens es constitueix en aquest estat de ens quan adquireix realitat per lacte,tot el que s amb inclusi de lacte ha dobeir a dos principis fonamentals: actuar iromandre en lsser que hom s.

Qu significa que un acte romangui? Significa actuar sempre a partir de la prpiarealitat ja constituda. En resum: no es pot romandre en lsser si no sactua, i no es pot

actuar sense romandre en lsser que hom ja s.3

1 Notem que perspectiva s diferent de conjectura. Segons el diccionari Houaiss, perspectiva s la formao aparena sota la qual alguna cosa es presenta i conjectura lacte o efecte d'inferir o deduir quequelcom s provable, basat en presumpcions, evidncies incompletes, pressentiments. El contingut dela paraula conjectura s tant sols el d'un jutjament subjectiu, mentre que el de perspectiva pretnaproximar-se de la realitat tal com ella s en si mateixa. Per no tots accepten aquesta diferncia. ABrasil Miguel Reale, conegut filsof kanti, ha construt un sistema que ell anomena dePerspectivisme en el que la teoria de l'sser s una teoria conjectural de l'sser, fonamentant aix la Metafsica enles infinites perspectives de l'sser. Cf. Miguel Reale, Perspectiva e teoria do ser, in:Folha de SoPaulo, (3/01/2004).

2 Cf. Aristtil, De anima, II-5, 417b 6-7. Lacte (enrgeia) s un progrs cap a si mateix i cap lacte(entelcheia).

3 Cf. Ramon Llull, Arbre de Scincia, in: Obres essencials, Barcelona 1960 vol 1: Dels hbits del arbrehumanal, ( passim).


2/11

II

Llull dedica la primera part del Libre de Homea explicar lsser de lhome. Al primercaptol parla del cos i al segon de lnima. Al tercer, Llull respon a la pregunta de quparlvem al comenament Home, com s home? - Quomodo homo est homo? ambunes sorprenents paraules que resumeixo aix: Tant en el cos com en lnima shi trobenparts actives i passives. El conjunt de parts actives constitueix respectivament la forma

del cos i la forma de lnima; el conjunt de parts passives, la matria del cos i la matriaespiritual de lnima. Aquestes parts actives i passives del cos i de lnima tenen, dunaen una, els seus actes naturals, que, al conjuminar-se, culminen en dos actes naturalscomuns, un del cos i laltre de lnima, a mig cam entre la matria i la forma iconnectant al mateix temps ambdues, dels quals resulten dues substncies: el cos hum ilnima racional. Simultniament, les formes actives del cos i de lnima, assimiladesentre si per les seves activitats i fins, originen la forma comuna de lhome, i les matriespassives de lnima i del cos, mogudes per les seves respectives formes, per de talmanera que la forma de lnima, movent la forma del cos a moure la matria del cos capa un mateix fi com a ambdues matries, origini la matria comuna de lhome. Lhome,finalment, sorgir tant sols per lactivitat dun acte superior per mitj del qual i en elqual la forma comuna de lhome i la matria comuna de lhome suneixen i romanenunides.E enaix home est en lo som4 Et sic homo est superius.

Si agregem a aquestes idees les que es troben al Libre de Anima racional(ca. 1296) ensadonarem que lantropologia lulliana savana fora al seu temps i soluciona diversesdisputes de la seva poca, sense abandonar, tanmateix, els fonaments del pensamentclssic. De fet, Llull continua metafsic; no abandona mai la perspectiva de lens,iniciada per Aristtil al seu fams De anima, i la basa en una teoria de lsser; t unaposici molt clara en la discutida querella de saber si les potncies de lnima formenpart de la seva substncia o sn tan sols potncies accidentals;5 defineix lnima com laforma substancial del cos; cancella la doctrina de la multiplicitat de formes al ens; iintrodueix la perspectiva del subjecte a lhora de comprendre la totalitat dels objectes,sense, per, subjugar aquests ltims al subjectivisme, com va passar a partir de Kant. I,sobretot, no abandona mai la transcendncia, al contrari, la metafsica lulliana assoleix ies basa en la transcendncia. Al dessobre, Llull opina que noms pot transcendir allque s immanent, i per aquest motiu, si lhome sestableix a lacte i omple la totalitat delseu sser, assolir el Transcendent i, sense caure en el inmanentisme, no li caldr sortirde si mateix, perqu aleshores la Veritat transcendent habitar en ell6.

Considerem ara pam a pam la novetat que aquesta concepci de lens hum ens revela.

Lhome s per un acte

Encara caudatari de Aristtil, Llull afirma que les substncies sn el resultat dels actes:acabem de veure que les substncies de lnima i del cos resulten dels seus actes

4 Cf . id ., Libre de Home, in: Obres de Ramon Llull, Mallorca 1950, vol. XXI, p. 28: "E a mateix delsactus de l nima e del cors, qui sajusten, e de lur conjunyiment e ajustament resulta e hix home quipassa e est en ter nombre, e s lo tot simple en nombre de home, segons sa diffinici, e ses parts snla sua forma comuna e matria comuna e l actu com que dit havem. E en ax home est en lo som."Sobre el sentit delsom lul.li, cf. S. Trias Mercant, Nota sobre la pregunta antropolgica lulliana,Studia Lulliana,40 (2000) 111-115.

5 Diabolica disputatiola denominava Le Mysier, cf. J.N. Hillgart, Ramon Llull i el naixement dellullisme, Montserrat, 1998, p. 266.

6 Sobre la transcendncia al pensament lulli, cf. Esteve Jaulent, Inmanencia y trascendencia en elpensamiento luliano, in:Studia Lulliana, 38 (1999), p. 15-37.


3/11

III

naturals i que tamb lhome s el resultat dun acte, lacte dsser home. Encara que laprimacia de lacte dins la substncia fou descoberta per Aristtil, Llull va ser el primer amantenir aquesta primordialitat fins al final dels seus escrits, doncs, com s sabut,7 Aristtil abandon aquest sentit transcendental de lacte. sser substncia s sser enacte. Brilla aqu amb tot el seu esplendor la doctrina lulliana dels correlatius de lacte,

que veu els ens, substancials o accidentals, des de la seva tridimensionalitat de forma-matria-acte, o subjecte-objecte-acte, o acci-pasi-acte. No trobarem al mn de lesrealitats cap forma o subjecte o acci sense acte, aix com no trobarem tampoc capmatria, objecte o passi sense acte.

Lhome, als ulls de Llull, sorgeix com una criatura superior que es constitueix en enshum per un acte superior que culmina els actes de les seves parts inferiors i els elevacap una harmonia i unitat tamb superiors. Lactivitat prpia dels elements que integrenlestructura ntica de lens hum depn daquest acte emergent i superior; sense ell,aquesta activitat no podria tenir lloc. En Llull, lacte constitueix lens; i, per tant, lobrarhum, lhome concret.

A fi dexplicar millor aquesta construcci de la substncia humana, cal recordar queLlull distingeix en cada una de les substncies actes amb objectes interiors (de dins) iactes amb objectes exteriors, i aclareix que els objectes exteriors es tenen en elsinteriors.8 Els actes propis sn intrnsecs al subjecte i el caracteritzen. A lnimaracional, per exemple, Llull diu que cal que hi existeixin actes permanents damor,denteniment i de memria en cada una de les respectives potncies. Sn els actespropis, intrnsecs a lnima, amb els quals lenteniment sentn, la voluntat sestima, ila memria es recorda de si mateixa. Tots els altres actes extrnsecs conixer, voler irecordar les coses exteriors shan de realitzar sota lemparament daquells altres actespropis interiors. A ms a ms, aclareix que els actes interiors sn substancials, radicals, ilens es mant en all que s grcies a ells. Sn, doncs, actes permanents, s a dir, estansempre en acte i no passen de la potncia al acte, i el seu contingut es transforma en laprpia substncia. Si no hi hagus contnuament en la memria un recordar, enlenteniment un entendre i en la voluntat un voler, lhome no podria realitzar cap altraacci i en conseqncia no tindria lloc lacte a travs del qual lhome s home perqu,recordem-ho, s lacte de ser home que sustenta aquelles altres accions. Per tant, convque els radicals recordar, entendre i voler estiguin contnuament en acte durant tot eltemps en que lhome s home.9

Aix explica que els actes des de els ms senzills als ms complexos, dels ms

externs als ms ntims que amb el suport de la seva llibertat lhome va realitzant, estornin els constructors del seu propi sser. De fet, no ens recordarem, no entendrem ovoldrem res si no hi hagus contnuament en nosaltres un recordar-nos, un entendrens iun voler-nos a nosaltres mateixos; i, al mateix temps, cada acte operatiu de recordar,conixer i voler les altres coses perfecciona em nosaltres el record, el coneixement ilamor a nosaltres mateixos. Per tant, la impressi que ens deixa una bona msica, la

7 Cf . Jess de Garay, Los sentidos de la forma en Aristteles, Pamplona 1987, p. 144 e seg.8 Cf. Ramon Llull, Libre de nima racional, ORL XXI , p. 206.9 Cf . id , Libre de Home, ORL XXI , p. 35: Si en la memria no era continu membrar, e enteniment

entendre, e en la volentat voler, les formes e les matries sperituals de la nima que dites havem en locaptol Com s hom, serien ocioses e no haurien ab qu s poguesen ajustar, e car les formes nohaurien acti ni les matries passi sens radicals membrar, entendre e voler, l nima no hauria ab quenforms los cors, ni ab qu li dons sser ni vida, e ab ell no s poria ajustar ni conjunir. Cov, donchs,que ls radicals membrar, entendre e voler sien en continu actu en aquell temps en qu home s home.Cf tamb Libre de Home, ORL XXI , p. 28, nota 4.


4/11

IV

contemplaci dun bell paisatge, o lacte de pensar, de voler, de parlar, dofendre a alg,de pecar, de perdonar... van construint i revelant-nos al mateix temps el qu som.Conscientment o no, aquesta experincia vital est present al nostre dia a dia iconstitueix part de la nostra realitat actual.

Veurem ms endavant com les conseqncies que es deriven daquesta doctrinaaclareixen la manera com sefectua lengranatge entre lhome i el mn.

La descoberta experimental del propi sser

Ara que ja sabem com s lhome, podem preguntar-nos pel contingut de lacte que ensfa ser homes. Qu s ser home? Llull acaba de dir-nos que lhome, aquest home concreti real, s el resultat dun acte superior que mant constantment unides la forma i lamatria comunes de lhome. Per, qu s aquest acte de ser home? Que trobem quan ensadonem de que estem sent homes?

Llull diu que lacte dsser home s el principi actiu unificador que sustenta els actesconcrets del cos i de lnima, o sigui, els actes delementar, vegetar, sentir, imaginar,voler, entendre i recordar. Ms endavant veurem que la substncia generada per aquestacte superior lhome posseeix tamb un a |e propri, que es realitza dins de simateix (de dins) i que consisteix en humanitzar-se. Ara voldria dirigir latenci cap elfet de que aquest mtode de involucrar uns actes dins dels altres permet a Llull vincularlexperincia del propi sser a la percepci de lsser de les coses i de lsser Suprem,Du. La metafsica lulliana, doncs, t com fonament la transcendncia. I a partirdaquest moment, Llull sallunya dAristtil.

A dir veritat, seria millor concloure que Llull va continuar sent aristotlic, doncs segu al seu mestre en aquest tema de la doctrina de lacte, i que va sser Aristtil qui esdistanci parcialment daquesta doctrina al abandonar la perspectiva de lacte com aprincipi de lens i al situar equivocadament el principi de lens en la forma o essncia.Lacte adv a la substncia per la forma, diu lEstagirita, tanmateix aquesta afirmacisignifica per Aristtil que cada forma exerceix el seu acte segons unes condicionsprpies prviament establertes, les diferncies de les quals quedaran sense explicar.Essent aix, cada forma s actualitzada pel seu acte, per sense cap intervenci de lActePrimer. Per Aristtil, doncs, no hi ha acte, sin actes. Elimina aix la possibilitatdunificar per mitj de lActe els actes. Llull, al contrari, diu que la forma s acte i,

essent aix, qui t la primacia a lhora de principiar lens no s la forma sin lacte. Laforma est en potncia vers lacte; la fi de la forma s lacte. Aix mateix, les difernciesque trobem als diversos aspectes de les coses sn, segons Llull, diferncies amb relacial acte propi daquestes coses. Lacte, doncs, permet unificar tant lens real com lesexplicacions que dell donem. Aristtil abandona aquesta perspectiva i intenta explicarles diferncies que hi han entre els ens per les formes. Lacte deixa aleshores de ser unprincipi transcendental supra-formal. Passen a haver-hi, llavors, diversos principis actiusdiferents, i es perdr la possibilitat dunificar la totalitat del que s real a partir delacte.10

Per no haver perdut mai la perspectiva de la principalitat de lacte, quan Llull examina

lestructura dels actes de lens, els lliga sempre a un acte superior, i daquesta manera

10 Cf. Jess de Garay,op. cit ., p. 146-7.


5/11

V

arriba, diferentment dAristtil, a un Acte primer, Du, que realitza i sustenta luniversdels actes. Aix, lhome, al descobrir el seu propi sser, s condut necessriament acontactar amb lsser div.

Lhome percep el seu sser a lencontre de les coses. Lhome, diu Llull, s intellectiu i

mou el seu enteniment a entendre enlintelligible dedins.11

Apareix ac altra vegadala tripartici de lacte de conixer en els seus tres correlatius entendre, ents iintelligible sense els quals el conixer no tindria lloc. Al mateix moment que posemun acte de coneixement, sobrev per consegent, una actualitzaci de lentenimentprovocada, sense cap dubte, per les realitats objecte de coneixement, s, per tamb isobretot per el mateix subjecte que coneix, ja que s ell qui mou el seu enteniment aentendre. s justament aquesta actualitzaci de lenteniment la que manifestar lsserde la cosa entesa. Per qu? Perqu lacte dentendre el que la cosas lessncianoms es pot realitzar sota lemparament de lacte habitual que ens dona la notcia delnostre propi sser i, a ms a ms, ser precisament aquesta notcia habitual la que enspermetr contactar amb lacte dsser de la cosa que entenem. En efecte, quan entenemla cosa, ens coneixem no com a ens que tant sols estan sent, sin tamb que estanentenent, i entenent aquesta cosa. Mai entendrem res si no sabssim que estem entenentquelcom.

Daquesta manera, lacte de conixer ens ofereix una informaci simultnia sobre elnostre sser i sobre lsser de les coses. Dit daltra forma: Llull afirma rotundament elnostre contacte habitual amb la realitat de les coses. Estem en contacte permanent ambtot el que s real, amb len-side les coses i no tan sols amb els fenmens.12 Tenim accsa la realitat, fins i tot abans de conixer el seu quid, elqu s. On obtenim aquestaccs? Al intelligible propi, ens diu Llull.

Per Llull ens diu molt ms. Al trobar-se amb les coses, continua el nostre filsof,lhome es descobreix a si mateix. I que hi troba? Un sser que sustenta actes de sentir,dimaginar, de recordar, dentendre i de voler. Un sser ques per aquests actesradicals, continuats i permanents, i que vol sentir, imaginar, recordar, entendre, i voler...encara ms, per a ser ms home. Un ser, aix, indigent. Per Llull diu clarament oposant-se a all que fa una bona part de la filosofia moderna, sobretotlexistencialisme, que es tanca dins de lexperincia do propi sser i la torna fonamentde la subjectivitat13 que lexperincia del propi sser impelleix cap a latranscendncia. La indigncia i finitut que lhome descobreix en si mateix sn, confirmaLlull, de proporcions immenses, s fins al punt de que lsser que descobreix em si

mateix s un sser que li fou donat , per aquesta mateixa indigncia s el trampol que laixeca fins a un sser Suprem i infinit. En ltima instncia, direm que lhome,quan percep el seu sser, descobreix que fou Du qui el torn real, collocant-lo fora delno-res.

11 Cf. Ramon Llull, Libre de Home, ORLXXI, p. 31: Entendre cavall o castell s obra accidental exida einfluda del entendre dedins, qui s obra substancial e primera de la essncia del enteniment, del qualentendre substancial l ome qui s intellectiu trau l entendre accidental ab lo qual ateny los objects quedesira entendre, e ab aquell ser ents fantstich e spcia guanyada e multiplicada, e s de la semblanadel intelligible dedins, treta d ell per l ome qui s intellectiu movent son enteniment a entendre, e s pero del intelligible dedins car l object defores s intelligible, o s cavall o castell, e enax de los altres.12 Veig l Ars lul.liana com una lgica dels actes, un sistema per copsar cada ens a partir del seu acte deser.

13 Cf. Diversos Autors,El pecado en la Filosofia Moderna, Madrid 1963, p. 133.


6/11

VI

Jo, home culpable, mesqu, pobre, desprezat per tots, indigne...14 sc! Per aix Llullno cap en si mateix de tanta alegria al donar-se conta de que existeix:covinent cosa sque lo nostre alegre, lo qual havem en vs, que no cpia en nostre cor.Lamonumental enciclopdia del Libre de Contemplacicomena examinant la descobertade lsser per l'home. Sorprenentment, Llull vincula aquesta descoberta amb la passi

de lalegria i s degut a aix que intitula el primer dels 366 captols:Com hom se deualegrar per o com Dus s en sser;i el segon:Com hom se deu alegrar per o com sen sser .

Percebressent s sentir-se fora del no-res, percebres indigent s sentir-se molt a propdel no-res15. Tanmateix, el contacte amb lsser a Llull li sembla una festa.E doncsns, Snyer, per honor daquesta festa la qual havem per latrobament de vostre sser,direm als nostres membres que ells colguen e en ls no sien sin en contemplacivostra i no alegrar-se pel contacte amb lsser comporta sempre sofriment i dolor:spies que si no talegres en la noblea de ton creador, que dolor e treball e pena tsaparellat a soferir per tots temps.

Aquesta alegria prov de sentir-sesent en Du. Tot el que es troba dins lhome s real iho s perqus en Du, i Du s alegria i goig:E o per qu a mesdev, Snyer, s s per o car jo som tot en vs, e vs sts tot goig e alegre.16

s evident en Llull una forma metafsica de reconixer la transcendncia. Lsser hums conscient de que noms podr salvar-se en Du i que fora de Du noms trobar laperdici Tot aix explica que lsser hum, en la doctrina lulliana, no sigui un tros de lanatura17, del mon fsic, perqu frueix de llibertat per a escollir. La tria entre lsser de latranscendncia i lsser que ell s.

Lantropologia lulliana arrenca, doncs, daquesta primera situaci vital, la descobertaDel sser propi i de lsser div al trobar-se amb les coses: un ens precari, indigne,pecador, en front de l'Ens Ple, Donador i Salvador.

Lnima, forma substancial del cos hum

Llull presenta una postura clara a respecte del tema de lnima com forma substancialdel cos. Per entendre-la, tornem altre vegada a les paraules abans mencionades amb lesquals Llull descrivia com s home.

14Cf. Ramon Llull,O livro do gentio e dos trs sbios, Petrpolis, 2001, p. 4115 Al admetre, i amb molta fora, la finitut i misria humanes, Llull ensenya no tan sols que lhome no potsser el fonament de tota la veritat sin tamb que ell mateix necessita dun fonament. Llull trobaaquest fonament en lsser Transcendent.

16 Cf. Libre de Contemplaci, op. cit. p. 108-110. Altres expressions trobades en aquests dos primerscaptols: Honor e reverncia sia feta a vs, snyer Dus, qui havets dada tanta de grcia a vostre serf,tro que son cor nada en goig e en alegre, aix com lo peix nadant per la mar: lo qual goig e alegre li ve,Snyer, adoncs com considera lo vostre sser sser en sser. ...hom que vaja, vaig alegre, e on queestia, som alegre, e on que gir ma cara, som alegre.

17 Es podria dir, amb altres paraules, que la natura de lhome s diferent de la natura del mn fsic. Llullentn que la natura dun ens es constitueix pel conjunt de la seva activitat, i anomena natura a lainclinaci o tendncia de lens a realitzar el seu acte propi. Per tant, la natura indicar sempre all quelens pot sser. Lhome t conscincia de lsser que ha rebut de la primera Causa, un sser caigut,dbil, subms al mn fsic, i que no pot deixar de ser aix que est sent. Tantmateix, t tambconscincia de les seves possibilitats. Al donar-se conta de la seva precarietat, sen adona tamb fins onpot arribar. Aix lhome pren conscincia de la prpia responsabilitat respecte al seu sser. En aixconsisteix la seva grandesa.


7/11


8/11

VIII

Igualment, aquesta forma per sis creada. Llull prova que lnima racional s creada ino generada22 mitjanant deu maneres diferents, recolzant-se en realitats que ellconsidera evidents. Per exemple, la llibertat humana. Llull diu que si lnima fosgenerada no seria lliure, com veiem que s. A ms a ms, en tal cal seria un cos,naixeria de corrupci, envelliria i moriria, i si fos aix, Du seria injust. Sense recolzar-

se mai en les veritats revelades, com sempre fa, dona tamb altres deu raons23

perprovar la immortalitat de lnima humana, sent la primera el fet daquesta haver estatcreada sense parts contrries, doncs totes sn concordants entre si. Leviternitat delnima es requereix tamb pel seu fi lnima s eviterna perqu fou creada perrecordar, estimar i conixer Du ; perqu les criatures corporals puguin assolir el seufi en Du; per ser la vida una de les seves parts essencials i per ser lnima la sevaespcie, i per tant no necessita de les coses externes per a subsistir, etc.

Lnima, per consegent, s una substncia espiritual, forma creada i immortal, queconstitueix una part de lhome24. Laltra part, el cos hum, es mant unit a ella grcies alacte superior que torna lhome existent. Al separar-se, per qualsevol motiu, el cos delnima, lhome mort, deixa de ser, per lnima roman, per ser forma immortal.

La segona consideraci toca una altra polmica de la seva poca, la teoria sobre lamultiplicitat de les formes substancials dins lens. Llull descarta dentrada aquestaopini perqu la seva teoria sobre la inserci dels actes entre si, i la consegent incluside les formes inferiors en les superiors, la contradiu frontalment. De fet, sempre slacte superior que sustenta el inferior, e per tant totes les formes que constitueixen lenshum sn potncies actualitzades pels seus actes superiors. Deixant dexistir aquestsltims, els primers desapareixen. Deixant dactuar lacte de ser home, totes les altresformes desapareixen, amb lexcepci de lnima humana, per ser immortal. Aix ho vaentendre tamb el seu primer deixeble francs Le Mysier, que afirm que, parlantprpiament, segons la doctrina lulliana no hi ha altra cap altre forma ltima a lhome ano ser lnima racional, ja que les totalitats inferiors estan en potncia respecte a lessuperiors25.

Conseqncies

Traiem ara algunes conseqncies de la doctrina que acabem dexposar:

Primer recordem les perspectives on es situa la metafsica lulliana: 1) lens com un tot,

en si mateix, s vist sempre a partir de les parts que el constitueixen la perspectiva dela part ; i 2) el fet de que tant les parts com el tot sn vistes sempre a partir dels seus

forma en quant enforma lo cors per accident, o s a saber, per o car participa ab ell, ax con lavolentat del home qui mou lo cors de un loch en altre.

22 ibid.Cf. tot el captol De la .ij.a spcia de la primera part.23 ibid.Cf. el captol De la .iija. spcia de la primera part.24 ibid.. p.187: s nima substncia speritual qui s part d ome, e per a s potncie d ome, ax com part

qui s de son tot.25 Cf. Thomae Migerii (Le Mysier), in:Suplementum Lullianum,Tom. I, Breviculum seu Electorium

parvum. Turnholt 1990, p. 89:Apparet enim, quod in figura est quoddam totum compositum, scilicet homo, quod est actu ex sua materia et forma. Materia enim est, ut patet, composita ex pluribus, quae plura unumquoque intensive in se est actu, ut patet, sed prout est in superiori, est in potentia, ut patet deducendo, ita quod proprie nulla est ultimata forma in homine, ipsum actu hominem perficiens, nisirationalis. Et quicquid est de inferioribus, totum est in potentia, in illo toto extenso, quamvisunumquoque in se sit id, quod est, et non aliud.


9/11

IX

actes propis teoria dels correlatius de lacte . Recordem tamb que a la personahumana, composta dnima i de cos, shi troba una activitat prpia, la finalitat de laqual s constituir lhome, i una activitat apropiada, que es realitza mitjanant elcontacte amb la realitat que el circumvolta.

Llull pensa que en tots els ens les activitats prpies i apropiades sobrevenensimultniament, inserides les unes en les altres, les segones realitzant-se sempre sotalemparament i sustentaci de les primeres. De ms, una alimenta laltra i els objectespropis es nodreixen dels objectes apropiats de tal manera que no hi ha objectepropi sense objecte apropiat. Per altra banda, aclareix que lobjecte extern es t en elintern26. Finalment, dir que els actes apropiats naturals tenen per fi els actes propis,el que significa que aquests ltims no sobrevenen sense lexistncia dels primers. Comla llum de la lmpada viu de loli, aix tamb lobjecte propi viu de lapropiat i dellextrau aliment i natura apropiada.27

Aplicant aquesta doctrina al cas de lhome, no hi ha com no dir que lacte propi delhome, lacte dhumanitzar-se, no sobrev a la persona humana sense la humanitzacide la seva realitat envolupant.

Les conseqncies daquest conjunt didees fonamentals sn importants:

1) Lhome accedeix al seu propi sser al trobar-se amb les coses, i el contacte amb elpropi sser li revela el Creador, i en aix consisteix la seva grandesa i dignitat.

2) En contacte permanent amb lsser, lhome no deuria tancar-se en la seva autonomiaoptant pel seu propi sser indigent, sin que tindria descollir sempre, en totes les sevesaccions, el Ser que dins de la seva indigncia es transparenta. Tothom veu ambevidncia que tenim la capacitat de realitzar aquesta tria, e anomenem llibertat aaquesta capacitat28.

3) Noms amb accions prpiament humanes aquelles en les quals es tria el Sertranscendent i lsser de les coses enquant criatures , que lhome construir el seupropi sser, i es podr humanitzar.

26 Cf. Liber da anima rationalis, op. cit. p. 193: Ha nima en si matexa los obgects que pren [...] e pera les potncies de la nima no hixen defores la subsstncia e s atenyen los obgects, mas que de lessubstncies de fores los recullen de dins.

27 Cf. Thomae Migerii (Le Mysier),op. cit.p. 100, lnees 118-122.28 La llibertat, segons Llull, s potncia antecedent, lacci lliurement feta s potncia conseqent i

esdevindr necessriament per obra de la potncia motriu. Cfr. Libre de Contemplaci en Du, C.51,25. in: Obres esencials, Barcelona 1960, vol 2, p. 209 O benigno Senhor, cmulo de Virtudes ePlenitude de todo Bem. Estabelecestes o homem numa ordem de grandeza tal, que, por razo daliberdade, na qual sua vontade se encontra, de escolher fazer o bem ou fazer o mal, afirma-se nele omrito da glria ou o mrito da pena; e por razo da obra conseqente, que a que se realiza pelapotncia motiva, acontece o que por necessidade deve acontecer, pois em vossa omniscincia estprevisto que assim acontea. Tot s llibertat a lhora de realitzar les diverses i infinites combinacionspossibles dels principis essencials constitutius de la realitat, i tot s necessitat a lhora de lexercicidaquestes possibilitats. Encara que el nostre actuar sigui lliure, les nostres obres realitzen all que,necessariament, ja estava previst. Du s el Suprem Artista de lart de dirigir els fets de la llibertathumana cap el que vol la Voluntat divina.


10/11

X

4) En lnsia de conixer el mon, a fi de poder orientar la seva acci prctica29, lhomeno pot abandonar la perspectiva de la creaci. Noms podr entendre el sentit ltim deles realitats, si mant viva la conscincia de que totes sn criatures de Du.

5) Donat que els objectes propis es nodreixen dels apropiats, lhome noms

aconseguir humanitzar-se si la seva acci prctica t com objecte la humanitzaci delseu entorn, cosa que significa emprar les criatures segons les exigncies de la creaci.Aquest s el motiu de que Llull indiqui el vertader sentit de lsser hum amb unadefinici exacte i illuminadora de la seva realitat:animal homificans30, un animal quehumanitza. Tant a si mateix com a tot el que t a la seva volta.

6) Lhome noms pot actuar humanament se resta en lsser que ja s, per tant, com sun compost de cos i dnima, la corporalitat t dentrar en les accions humanes amb ladignitat que li adv per ser una part de la persona humana, part creada per Du, tant comlnima.

7) Els actes apropiats de lhome tenen per fi lacte propi dhumanitzar-se, perqulhome est en lo som. Aix significa que tota la seva activitat els seusconeixements, els records, volers, alegries i tristeses, s a dir, tota la seva experinciavital simprimeix al seu sser espiritual i corporal, i s daquesta manera que es vaedificant la seva realitat actual. Per tant, segons Llull, un individu hum s irrepetible imai no podr sser copiat, perqu no es pot reduir a la seva biologia. Trobem en aquestadoctrina una fonamentaci de les teories gentiques modernes, que afirmen quelexperincia vital, memoritzada als circuits neurals, no es transmet pas genticament.

8) Lhome noms es pot humanitzar orientant b la seva acci prctica, s a dir,incorporant el mn, experimentant-lo correctament, cosa que sols aconseguir realitzarsi recorda, coneix i vol b el mon creat, en quant creat. Si ho fa, conquistar, a travesdaquests actes tots ells: sentiments, intencions, coneixements i amors , la unitatamb la totalitat que lembolcalla i, a la mesura que ho aconsegueixi, podr obtenir unenteniment ms pregon d'aquesta totalitat i podr humanitzar-la a traves de les sevesproduccions tcniques i esttiques.

9) Si lhome fa tot aix, podr conduir aquest mn cap el seu Creador, i em aixconsisteix exactament la seva fi31. bviament, lhome perfecte que realitza aquestatasca dhumanitzar la creaci s Crist, el Du-Home, el Du encarnat que al encarnar-se

29Cf. Ramon Llull, Libre de contemplaci, Cap. CLXIX, n. 8.op.cit . p. 483:Enaixi, Snyer, los hmensque volen tractar de fer alcunes coses, veen intel.lectualment la qualitat i la quantitat significada en lescoses sensuals, les quals coses sensals representen a la intel.lectualtat la manera a la qual elles snaparellades a sser subject a aquella cosa que hom proposa a fer d'elles.

30 Cf. Raimundus Lullus, Ars brevis, Hamburg 1999, p. 62 i Lullus, Logica Nova, dist. 1 c 5, Palma deMallorca, 1744, p. 10. Per el tema de lhome animal homificant, cf. Alexander Fidora, El Ars brevisdeLlull, in: Ramon Llull caballero de la fe,Pamplona 2001, p. 76. s important adonar-se del significatde definir per lactivitat. Si al definir un ens tenim en conta lactivitat, el caracterizarem ms per lestatque pot assolir que per lestat de on parteix al comenar a actuar. Dit amb altres paraules, al definir perlactivitat afirmem que un ens s all que s per el seu atuar, que sempre depn duna finalitatintrnseca. Es a dir, que lacci apunta sempre cap a la plenitud del mateix ens. Aquest principi aclareixmoltes qestions.

31 De fet, tota la creaci est sent sustentada pel Creador, el seu Principi i Fi. Encara que totes lescriatures duna manera natural tendeixen cap a Du, noms lhome, degut a les caracterstiques de laseva natura, pot recordar, conixer i estimar Du; i com contacte amb tota la creaci al ser unasubstncia conjunta desperit i de cos Llull arriba a dir quae in se continet , torna possible queaquesta assoleixi el seu Fi.


11/11

XI

divinitza el univers32. Llull creu que totes les realitats sn naturals i al mateix tempssobrenaturals33 i, per consegent tots els homes necessiten nodrir-se del Crist.

Penso que lantropologia lulliana, per romandre en lhoritz de la transcendncia i perestar en consonncia amb la creaci s justament la que la humanitat necessitaria

restaurar al inici daquest nou millenni. Hem perdut, avui, la capacitat dalbirar latranscendncia i ha desaparegut, en la major part de les modernes teologies, la doctrinade la creaci. Per aix, shan construt antropologies redudes, que destaquen aspectesparcials de lsser hum: la seva finitud, les seves activitats, els seus fenmens comara el llenguatge, la mortalitat o la historicitat , i la seva dimensi cultural.Lantropologia lulliana, fonamentada en la transcendncia, contempla i explicaserenament tots aquests aspectes sense absolutizar-ne qualsevol dells.

32 Sobre el tema de l`Encarnaci de Crist, cf. Leopoldo Eijo Garay,La finalidad de la encarnacinsegn el beato Raimundo Lulio, Revista Espaola de Teologa, 2 (1942), p. 201-227.

33 No penso que aquesta convicci transformi la filosofia lulliana en teologia ni molt menys que comportila desclassificaci de la filosofia. El teleg ha dargumentar sempre a partir de les veritats de fe, Llull,per, mai es recolza en elles; noms diu que les realitats que la fe ens presenta sn tan realitats com lesaltres, i precisament per aix podem accedir a elles. s laccs de la fe. En temes on es tracten realitatsde fe, Llull empra sempre demostracionsquia, en les que es parteix dun efecte per arribar a una causa,que mai s una causa real prpia i que tampoc ens dona a conixer lessncia del subjecte de laconclusi. Encara que siguin autntiques demostracions, perqu donen la causa de lexplicaci, amb lesdemostracionsquia ens quedem sense conixer la causa de lsser. Quan Llull empra la demostraciper equiparacitant sols compara objectes, cosa que s pot fer sense conixer integralment el contingutdels objectes comparats. Si, per donar un exemple, partim de la noci de que cada atribut div sidentifica amb lEssncia divina, podrem concluir perequiparacique el seu Poder mai podr serms gran que la seva Voluntat, fins i tot sense saber en qu consisteixen ambds atributs. Llull nosubmergeix mai Du ni la fe dins de les realitats humanes, noms examina les realitats de la fe amb lara perqu pressuposa que la fe s veritat.

ANTROPOLOGIA LUL.LIANA

Documents

Transcript of ANTROPOLOGIA LUL.LIANA