ANY XXXVI N. 435 OCTUBRE 2015 SANTA COLOMA DE QUERALT 3 e

La Segarra2

Dades MeteorològiquesDia Precipitació Temperatures

8 Hores Màx. Mín.

1 16,2 26,8 15,2

2 1,7 17,2 21,2 16

3 2,1 16,6 20,8 14,8

4 2,6 15,4 16,8 15

5 4,7 11,2 19,2 10,8

6 13 23,2 10,6

7 13 24 10

8 12,2 22,6 11,4

9 10,8 24,8 9,2

10 15,8 20,4 10,6

11 11,9 15,4 20,8 14

12 16,8 26,2 15,2

13 14,6 27 13,6

14 2,9 15,2 20,4 12,8

15 12,4 22,6 11,2

16 13,8 20,6 12,4

17 0,5 16 21,9 11,6

18 14,6 22,5 9,2

19 0,1 15,9 23,6 9,9

20 15,8 25 8,6

21 10,4 24 8,4

22 12,8 23,4 9,8

23 11,6 20,8 11,2

24 9,4 20,8 8,4

25 11 26 8,4

26 12 24 11,2

27 0,4 14 20,2 11,6

28 1 9,6 22,6 9

29 11,6 19,4 9

30 10,2 12 15 11

Temp. màxima + alta 27 “ “ - alta 17 “ “ mitjana 22,2Temp. mín. + baixa 8,4 “ “ - baixa 16 “ “ mitjana 11,3 Dies de precipitació 11Total precipitació 38,1Màxima en un dia 11,9

per Marga Fuster Compte Setembre

> CONTRAPORTADA 138,00 e

> 1 PÀGINA A COLOR

(números especials) 200,00 e

> 1 PÀGINA 100,00 e

> 1/2 PÀGINA 61,00 e

> 1/4 PÀGINA 40,00 e

> 1/8 PÀGINA 28,00 e

> 1/16 PÀGINA 18,00 e

> 1/16 PÀGINA

(Inserció anual) 10,00 e

> Subscripció anual 29,00 e

> Números endarrerits 4,00 e

> Franqueig especial 40,00 e PUBLICITAT: En cas de 6 insercions a l’any, descompte del 20 % En facturar es carregarà l’IVA vigent.

TARIFA 2015

EditorialSumari

Octubre 20153

La Segarra no es fa responsable de l’opinió expressada pels seus col·laboradors. Els arti-cles d’opinió hauran d’anar signats per l’autor.

CASA DE LA VILA ....................... 977 88 00 88SERVEI DE BOMBERS ....................................... Santa Coloma ............................ 977 88 15 16Montblanc ................................. 977 86 29 49Control Central Tarragona .......................... 085VIGILÀNCIA MUNICIPAL.............. 665 918 139EMERGÈNCIES .......................................... 112CENTRE A. PRIMÀRIA ................. 977 88 07 78SERVEI D'AMBULÀNCIA ............. 977 88 07 78ATENCIÓ SANITÀRIA ................... 902 111 444Llar Residència ............................ 977 880 767FUNERÀRIA ROVIRAMontblanc ..................................977 86 01 41Farmàcia I. Ximenos ................... 977 88 00 40Farmàcia Josep Balcells .............. 977 88 00 30DENTISTA Santiago López ...........977 88 06 72TAXIS. M. Moix ...........................977 88 04 52PARRÒQUIA ................................977 88 00 07JUTJAT DE PAU ............................977 88 19 53CÀRITAS .....................................977 88 00 07PIUS HOSPITAL VALLSCentraleta ...................................977 61 30 00 Jutge de Pau (mòbil)Santa Coloma de Queralt ......... 663 197 481Consell Comarcal ....................... 977 880 478

Dades meteorològiques ................................. 2Editorial ........................................................ 3Vida local ...................................................... 4Recordant ..................................................... 4Eleccions 27 de setembre .............................. 5Bústia ...................................................... 6-7Equip de Govern ........................................... 8Pàgina d’història ............................................8I Concurs Teatre Amateur ............................... 9Escola Cor de Roure .............................. 10-11Vedruna Santa Coloma ................................ 12Orfeó Santa Coloma .....................................13Arxiu Comarcal Conca de Barberà ............... 14Associació Dones Colomines........................ 15Associació ornitològica ................................ 16Concerts de Tardor ...................................... 17Antena del Coneixement ........................ 18-19Fotos Colomines .......................................... 20Amics de Sant Magí .................................... 21Conesa ....................................................... 22Bellprat ....................................................... 23Històries locals ............................................ 24Esbart dansaire Alt Gaià .............................. 24Club de Lectura ........................................... 25Cal Nialet .................................................... 25Col·laboració .......................................... 26-27Cuina .......................................................... 27Parròquia .............................................. 28-29Laia Moix ............................................... 30-31C.B. Àguiles ................................................. 31CEQ ...................................................... 32-33BTT Queralt ................................................. 34Unió Esportiva Santa Coloma ...................... 35

LA SEGARRA

Editada amb la col·laboració de:

Edita: Associació Cultural Revista

La Segarra. N.I.F. G-43.303.163

President: Carles Roca Fontanet

Sotspresident: Frederic Vallbona i Farré

Secretàries i tresoreres:

M. del Carme Casas Enrich,

Montse Custodi Canosa

Vocals: Anna Albareda Lliró,

Guillem Carreras Albareda,

Anna Esplugas Tomàs,

Anna Montanyà Balcells,

Francesc Solà Sendra.

Autoedició i Impressió: Publicitat Tafaner sl

Domicili Social:

Major, 43 Santa Coloma de Queralt

Subscripció anual: 28 e N. endarrerits: 4 e

Dipòsit Legal: T-390-1979

TENIM MANDAT INDEPENDENTISTA

Mai tants catalans havien expressat el seu parer en les eleccions catala-nes. Unes xifres que reforcen el caràcter plebiscitari dels comicis, i la re-presentativitat dels resultats. Una vegada més, tristament, cal denunciar els impediments que les ambaixades espanyoles van posar als catalans re-sidents a l’estranger perquè exercissin el seu dret a vot. Coneixedores que es tracta d’una bossa social de votants majoritàriament independentis-ta, han prohibit l’elecció dels seus representants polítics. De les 196.000 persones censades a l’exterior, només 14.000 han pogut escollir la seva opció política. La darrera demostració que vivim un Estat que anteposa la unitat d’Espanya als principis democràtics més elementals. La fredor de les dades ens revela tres fets objectius. Per una banda, cons-taten que els partits que es declaraven inequívocament partidaris de la independència obtingueren 24 escons el 2012, i actualment en tindran 72. Uns resultats excel·lents, considerant que tots els poders fàctics ju-gaven en contra; que gran part de la burgesia catalana i espanyola ha engegat tots els mecanismes per espantar la ciutadania. Mai abans els independentistes havien obtingut la majoria absoluta al Parlament de Ca-talunya. Per l’altra, ens mostren que les llistes independentistes han ob-tingut un 48% de votants enfront el 39% obtingut per les candidatures unionistes. Finalment, com a derivada de l’anterior, també mostren que les candidatures independentistes no han obtingut el 50% de suports a les eleccions. Han faltat 80.000 vots perquè els independentistes assolis-sin una majoria de paperetes que hauria facilitat i legitimitat enormement la Declaració Unilateral d’Independència portes enfora. En les eleccions de 1931, els partits republicans no van aconseguir el 50% de suports, però van superar abastament els monàrquics. Llavors Espanya, començant per Alfons XIII, va entendre l’opinió de la gent, i en conseqüència es va declarar la II República. Sembla ser que, actualment, aquests estàndards no són suficients. Els independentistes tenen la legiti-mitat, però no el reconeixement internacional. Canadà va acceptar que el Quebec celebrés un referèndum quan l’in-dependentisme va assolir un 41% dels sufragis; Gran Bretanya respecte Escòcia amb un 44%; tanmateix, Espanya no s’avindrà a celebrar un re-ferèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, l’única solució que seria possible per comptar-nos sense equívocs. Mentrestant, caldrà aprofundir en les decisions unilaterals. Desacatar sis-temàticament les lleis del govern i les sentències del Tribunal Constitucio-nal que el Parlament consideri injustes. Representar el xoc de legitimitats fins que puguem celebrar el referèndum. Cada setmana que l’Estat se-gueixi entestat en la seva prohibició, afegirà encara més legitimitat a les decisions unilaterals que prenem des de Catalunya. Esperem que Junts pel Sí i les CUP trobin l’encert necessari per bastir un programa fort i comú. Tothom és necessari, en aquest camí, però absolutament ningú és imprescindible. El projecte independentista sorgeix del poble i és per al poble.

La Segarra4

Vida Local

Recordant Maria Teresa Lliró Torras

NAIXEMENTSDANIELA GUILLÉN GODIA, nascuda el 24-08-2015, pares José Luis i Maria Àngels.BLAU PLASSA SUBIRÀ, nascuda el 15-09-2015, pares Pere i Iolanda.QUERALT PLASSA SUBIRÀ, nascuda el 15-09-2015, pares Pere i Iolanda.LOLA TRULLOLS VALES, nascuda el 21-09-2015, pares Josep i Belén Alejandra.

MATRIMONISLUIS ANGEL ALONSO VILLAGRA i NEUS VALLS MORAGUES, dia 05-09-2015.

DEFUNCIONSMONTSERRAT ROSELL SABATÉ, naixement 18-04-1933, defunció 31-08-2015.MARIA TERESA LLIRÓ TORRAS, naixement 16-03-1924, defunció 31-08-2015.

A LA MEMÒRIA DE LA MEVA MARE, LA MARIA TERESA LLIRÓ

Quan va morir el meu pare, el Quim Martí, mo-liner de la fàbrica, va escriure en honor seu que un home es viu mentre se’l recordi i que ell tenia molta sort perquè deixava un estol de fills i néts que l’estima-va i el recordaria un munt d’anys. I és veritat, enguany hem celebrat el centenari del seu naixement.

El dia 26 de setembre es va morir la mare... i es fa molt difícil parlar de records. Perquè... què són els records per una persona malalta d’Alzheimer? Aquesta és, òbviament, una pregunta que no li podríem fer a ella. Però posats a fer, bé podríem mirar de salvar els seus records, ajudar-la a compatir amb nosaltres un re-guitzell d’emocions, vivències i maneres de fer que la feien tan especial com ho és cadascuna de les persones que habiten aquest món.

I així, recordar que era filla de Barcelona i que sempre ho deia... i a mi em feia tanta malícia. I que adorava el seu pare, amb qui diumenge si i diumenge no anava al camp de les Corts a veure el Barça.

I que tenia un gust exquisit i unes mans d’or, so-bretot fent ganxet i mitja. I una elegància...

I li agradava la música i anar al Liceu. I potser aquests van ser els últims plaers que es va permetre quan ja estava malalta. Gràcies a les que li van fer costat.

I li encantaven les coses velles i les rampoines; i arreplegava els mobles, les rajoles, les portes i les do-velles de les masies que mica a mica s’anaven abando-nant en aquests rodals. I es feria quan veia passar el Florencio ‘Patetes’ amb una bàscula de ferro o una cas-sola d’aram que s’havia tret de sobre vés a saber qui.... I sortia al balcó i li comprava. Valgués el que valgués.... que en aquells anys tot eren quatre duros.

I cada dimarts anava a Barcelona.

I tenia un sentit tràgic i pessimista de la vida que a vega-des ens treia de po-lleguera i a vegades la feia emmalaltir. I sempre, sempre, va ser al costat del pare. I això no era fàcil!

I de jove era molt bona balladora i es veu que, quan de soltera venia a la vila, tots i totes la miraven de reüll. Ells, pel goig que feia, i elles, també.

I guardava les pells a l’armari, perquè no tenia mai fred.

I quan va poder manar a casa, va fer despintar les bigues perquè lluïssin el color natural de la fusta. I els més vells diu que deien: –La jove de cal Groc s’ha tornat boja!

I no va tenir gaires amigues a Santa Coloma, ami-gues de veritat.... I les que ho van ser més van ser les minyones de casa i les noies que venien a ajudar. Elles saben de la seva generositat i de com n’era de planera. Compartien amb ella la tibantor amb la sogra i mes-tressa.

I va tenir dos fills, set filles, deu néts, set nétes i un besnét a qui ja no va conèixer. I un munt de gendres i un parell de joves i més d’una cuidadora...

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos! I nosaltres, els que l’estimàvem i l’estimem, haurem de guardar per sempre els seus records, tant els bons com els dolents...

Lali Albareda

Octubre 20155

SANTA COLOMA DE QUERALTTotal votants 1.683 82,10%Abstenció 367 17,90%Vots nuls 8 0,48%Vots en blanc 9 0,53%

JxSí 1.215 72,54%CUP 130 7,76%PSC 74 4,42%C's 74 4,42%PP 69 4,12%unio.cat 63 3,76%CatSíqueesPot 36 2,15%PACMA 3 0,18%RECORTES CERO-ELS VERDS 2 0,12%

FORÈS

Total votants 37 77,08%Abstenció 11 22,92%Vots nuls 1 2,70%Vots en blanc 0 0%

JxSí 24 66,67%CUP 5 13,89%PP 3 8,33%C's 1 2,78%CatSíqueesPot 1 2,78%GANEMOS 1 2,78%unio.cat 1 2,78%

LLORAC

Total votants 67 77,91%Abstenció 19 22,09%Vots nuls 0 0%Vots en blanc 1 1,49%

JxSí 47 70,15%CUP 7 10,45%C's 4 5,97%unio.cat 3 4,48%CatSíqueesPot 2 2,99%PSC 2 2,99%PACMA 1 1,49%

SAVALLÀ DEL COMTATTotal votants 52 92,86%Abstenció 4 7,14%Vots nuls 2 3,85%Vots en blanc 1 1,92%

JxSí 31 62,00%CatSíqueesPot 6 12,00%PSC 5 10,00%CUP 5 10,00%C's 1 2,00%unio.cat 1 2,00%

BELLPRAT

Total votants 57 82,61%Abstenció 12 17,39%Vots nuls 0 0%Vots en blanc 1 1,75%

JxSí 32 56,14%CUP 6 10,53%C's 6 10,53%PSC 5 8,77%CatSíqueesPot 4 7,02%unio.cat 3 5,26%

CONESATotal votants 87 83,65%Abstenció 17 16,35%Vots nuls 2 2,30%Vots en blanc 1 1,15%

JxSí 58 68,24%CUP 13 15,29%PSC 3 3,53%C’s 3 3,53%CatSíqueesPot 3 3,53%unio.cat 3 3,53%PP 1 1,18%

LES PILES Total votants 140 84,85%Abstenció 25 15,15%Vots nuls 0 0%Vots en blanc 2 1,43%

JxSí 87 62,14%CUP 28 20,00%PSC 6 4,29%CatSíqueesPot 5 3,57%C’s 5 3,57%PP 4 2,86%unio.cat 3 2,14%

PONTILS

Total votants 92 82,14%Abstenció 20 17,86%Vots nuls 2 2,17%Vots en blanc 1 1,09%

JxSí 56 62,22%PSC 15 16,67%PP 5 5,56%CUP 4 4,44%C’s 4 4,44%unio.cat 4 4,44%CatSíqueesPot 1 1,11%

VALLFOGONA DE RIUCORBTotal votants 69 85,19%Abstenció 12 14,81%Vots nuls 0 0%Vots en blanc 0 0%

JxSí 54 78,26%CUP 6 8,70%unio.cat 4 5,80%CatSíqueesPot 2 2,90%PP 2 2,90%PSC 1 1,45%

Eleccions 27 setembre 2015

El passat 27 de setembre es van celebrar a Catalunya les elec-cions al Parlament català. En aquesta ocasió les eleccions tenien un caire plebiscitari, que en certa manera substituien un referèndum sobre la independència de Catalunya que des de l’Estat espanyol sempre ha estat vetat.

Els resultats ja han estat comentats en l’editorial, només vol-dríem remarcar que la Baixa Segarra és una comarca clarament in-dependentista, superant en quasibé tots els pobles una majoria que sovint supera el 80 %.

Cal destacar, també, que la candidatura JxSi estava integrada per CDC, ERC i altres moviments ciutadans, això explicaria l’ampli suport rebut a la nostra comarca.

Majoria independentista a la Baixa SegarraFoto Frederic Vallbona

La Segarra6

Ajuntament informa

Des de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt i en col·laboració amb entitats del poble estem endegant una nova via de recuperació del nostre material etno-gràfic i històric.

Hem preparat una jornada dedicada al safrà que rebrà per nom “Som terra de safrà” i serà el dia 14 de novembre. La matèria base amb què treballarem es centra en la recuperació d’un dels trets de clara iden-titat del nostre poble, el cultiu del safrà. El nostre call jueu fou molt poblat durant tota l’Edat Mitjana, ja se’n tenen referències del 1272, i en els seus afers comer-cials hi tingué un paper indubtable el safrà. Tot i que des de mitjans del segle XIII el seu cultiu era ja impor-tant, podem constatar que en els dos segles següents anà en increment i a mitjan s. XV Santa Coloma cons-tava en la llista dels 63 mercats safraners de Catalunya, segons les dades consignades a les llicències atorgades per la Diputació del General de Catalunya. Aquest co-merç, com el del blat, es feia sobretot en el mercat dels dilluns. El centre de contractació era a la plaça de l’Om (actual plaça de l’Església), on hi havia les anomenades taules del safrà, que establien els preus.

Així doncs, és natural que en la recuperació dels valors del nostre poble hi consti no només aquesta es-pècia sinó també la història i l’espai en què s’emmarcà, el Call Jueu; la gastronomia vinculada al gust intens que confereix el safrà a un arròs, un caldo, un suquet

de peix i, fins i tot, unes postres; i l’explotació de la nostra terra on mai ha faltat el safrà i ara fins i tot s’hi ha intensificat.

La data que s’ha triat per ubicar-hi la jornada no és en absolut arbitrària sinó que és justament entre oc-tubre i novembre quan se’n fa la recol·lecció. I les acti-vitats que es duran a terme al llarg de la jornada estan totes encaminades a descobrir aquests diferents valors de què hem parlat abans:

Gastronomia: Taller de melmelades i gelea amb safrà; mostra de productes elaborats pels nostres productors amb safrà; oferta de menús de safrà als res-taurants colomins durant el migdia i de tapes ensafra-nade als bars a partir de les 8 del vespre.

Història i descoberta d’espais: Visita guiada al Call jueu i visita d’una plantació de safrà; exposició de ma-terial divers vinculat amb l’espècia; fotografies i vídeos il·lustratius; xerrada sobre les aplicacions mèdiques i culinàries del safrà durant l’Edat Mitjana; taula rodona sobre el cultiu, la recol·lecció i la conservació.

I, tot això, sense oblidar la part ludicofestiva de la jornada: matinal de circ, taller de manualitats a la tarda, batucada al vespre i ball jove a la nit.

El dia 14 de novembre serà, doncs, una jornada completa i engrescadora. Us hi convidem!

Regidoria de Cultura

Som terra de safrà

Història de l’Aigua VellaHe sigut dues vegades president de la junta de l’Aigua Vella, o sigui l’aigua de l’Aiguadolç. La primera vegada que ho vaig ser, jo i tots els membres de la junta vàrem baixar al pou i vàrem recórrer per l’interior de les mines on surt l’aigua. A més des del pou fins a la caseta on es tancava i s’obria l’aigua, vàrem veure que estava molt esquerdat i es perdia molta aigua, i vàrem decidir fer nou tot aquest tros de mina; i ho vàrem fer treballant-hi tots els membres de la junta.

La segona vegada que vaig ser president, vàrem tenir problemes seriosos amb alguns veïns que vàrem haver de resoldre per mediació d’un advocat. A més, sóc enginyer tècnic químic, pel que crec que puc opinar sobre l’aigua.

Està molt bé que s’hagi fet un dipòsit més elevat i així l’aigua pugui arribar a tot el poble, doncs sense aquest dipòsit, a la part alta del poble, no arribava mai l’aigua. També es va considerar que no es podien posar comptadors a les cases, ja que com que l’aigua es tan-cava i s’obria els comptadors rodarien o marcarien amb l’aire de les canonades.

El problema ha sorgit quan una presidenta

d’aquesta aigua ha decidit fer un pou molt fondo da-vant el pou on es baixava a les mines: sí, així tenim mol-ta aigua!, però com que el subsòl del nostre poble està ple de sulfats, (i els sulfats són solubles amb l’aigua) resulta que l’aigua que es treu d’aquest pou està plena de sulfats. Sulfat de calç SO4Ca, el que en diem guix; i ara tenim una aigua que no és potable.

L’actual president em va dir que tot això ho sap, però com que ell a casa seva, em va dir, té un descal-cificador i un filtre d’osmosi, sempre té l’aigua bona, també em va dir que el descalcificador gasta molta sal a causa de la quantitat de guix que ha de treure. També em va dir que no volia parlar amb mi i em va penjar el telèfon. També li vaig dir que faria un article a La Se-garra, i em va dir que fes el que volgués, per tant estic autoritzat pel president a fer aquest escrit.

De l’Aigua Vella en som uns 150 partícips, que crec que hem de tenir aigua potable sense descalcificar.

A més a la plaça del Portal hi ha una font pública de l’Aigua Vella, i els qui beuen d’aquesta font creuen que és més bona, i se’ls està enganyant.

Ramon Bartra Sendra

Bústia

Octubre 20157

Bústia

Des d’aquesta pàgina voldria adreçar-me al poble de Santa Coloma per qüestionar el servei de la Guàrdia Municipal. Tot i la crisi econòmica que està suportant la nostra població, aquest servei no s’ha vist afectat, ni alterat, ni reduït, però tampoc s’ha fet cap esforç per millorar les seves prestacions i capacitats en bé dels colomins, tot al contrari, dóna la sensació que cada ve-gada es va degradant més l’equip de vigilància. Això em fa reflexionar sobre el cost econòmic que té per la nostra població, potser desmesurat per les prestacions i el servei que rebem.

Quin és el servei que ens dóna? A qui el dóna? Qui els controla? Qui els dirigeix i els exigeix els treballs i els resultats? Passen algun control psicològic, d’apti-tud, d’idoneïtat, de capacitat...?

Aquest personal sembla completament autònom. La sensació general del ciutadà és que es formen dos equips, un d’individual i un altre de parella que no s’en-tenen entre ells, lliures de donar explicacions a algú, i això, els porta a actuar amb desordre i descontrol fent el que volen, aplicant la llei com els sembla indiscrimi-nadament, depenent de l’origen, de la casa, o simple-ment que caiguis més bé o no al municipal de torn.

Algun d’ells, (sense un pèl de tonto), s’aprofita de l’uniforme i l’autoritat que li confiem els colomins, per fer abusos indiscriminats d’autoritat,... legals? Morals segur que no. Empaitar els petits a la plaça per aga-far-los la pilota, expropiar els petards per les revetlles, això si, als nens de 10 o 11 anys, més grans no que ja se li reboten, donar-los l’alto cara a la paret amb les mans enlaire, i cames obertes, insultant-los que són la púrria, “que no valen per a res, que no faran res a la vida”, tirant-los de panxa a terra i posant-los el peu a sobre com a les pel·lícules,... i quan ha cregut que s’ha divertit prou, apa fins un altre dia! Jo em pregunto, què pot esperar aquesta guàrdia municipal del jovent d’aquest poble?

Ara parlaré sobre els guals, jo en disposo de dos perquè l’ajuntament m’hi obliga, ja que davant del meu garatge l’espai es destina a aparcament públic, alesho-res, per poder entrar i sortir amb llibertat he de pagar els guals. Això no seria cap problema i en general no ho és, fins que et trobes amb el guàrdia municipal més llest que cap i sense un pèl de tonto, que no actua si no

el crides, i quan el crides depenent de l’humor que tin-gui, del cotxe que sigui, aleshores aplica la seva llei. Mai anirà a buscar els propietaris tot i reconèixer el vehicle, (ell els coneix), quan li sembla multa ràpidament. M’he trobat que he tingut un cotxe més de tres dies aparcat al gual i no li ha donat la gana de multar-lo. L’últim després d’estar dos dies al gual i una vegada reconegut el cotxe li posa una nota textual: “Llámame 665 918 139”, és el número dels municipals. En una altra ocasió requerit el servei i un cop present el guàrdia, se li diu que ja està resolt i que ja hem localitzat el propietari del vehicle. Sorpresa! Resposta del guàrdia (sense un pèl de tonto): “Hi ha una trucada al servei de vigilància i com a tal, tinc l’obligació de multar el vehicle”, i el multa, tot i estar el propietari del vehicle present i el problema resolt. Aquesta és la seva autoritat i la seva llei, gens de sentit comú.

L’altra dia la meva filla després de passar l’estiu treballant fora arriba a casa a la nit, puja a buscar les claus per obrir la porta del garatge, i temps de pujar i baixar ja li havia posat la denúncia, no va fer falta ni avisar-lo. Està clar qui era el municipal de torn (sense un pèl de tonto), això sí que és un servei exemplar, vaja, quin servei pel poble! Només em queda felicitar-lo per ser tan ràpid, rigorós i eficient en la seva feina, llàstima que no ho apliqui a tot arreu igual.

Crec que hi ha moltes deficiències de seguretat ciutadana, de circulació, d’higiene local, per no citar el tràfic d’altres matèries més nocives i no està el temps per llençar els diners que paguem amb els nostres im-postos jugant a serenos i policies. Caldria una investi-gació i revisió per part de l’autoritat competent per po-sar, si més no aquest departament, a l’alçada del servei que ens mereixem tots els colomins.

Si algun colomí/na se sent identificat amb algun abús, falta de tacte, de sentit comú per part dels mu-nicipals, recolliré firmes per presentar davant del Sr. alcalde per tal que actuï amb la màxima celeritat sobre aquest departament de la Guàrdia Municipal. Us po-deu dirigir al correu iea59@hotmail.com, o al telèfon 977 881 484.

Isidre Esplugas i Amenós

Guàrdia Municipal de Santa Coloma

i també tintes d’impressoraSANTA COLOMA DE QUERALT Pere II de Queralt, 2 / 977 881 050

La Segarra8

La Segarra està revisant, per a la seva possible publi-cació, un quadernet escrit per Ricard Mullerat que ens ha fet conèixer l’existència de Frederic Clascar i Sanou. I d’entre moltes coses que més avall exposarem, sobre aquest personatge hi podem llegir: “no va ser profeta en sa terra, la nostra vila. No se’l considerà com era, en canvi brillà per la seva naturalitat al cap i casal de Catalunya.”

Fem una mica de recerca i d’entrada trobem que Frederic Clascar i Sanou (Santa Coloma de Farners 1873-Barcelona 1919) fou un sacerdot amic de Josep Torras i Bages i d’Enric Prat de la Riba, que va col·la-borar amb Pompeu Fabra i Josep Carner en la tasca d’ordenació de la llengua des de l’Institut d’Estudis Ca-talans. Fou liturgista, educador, historiador del pensa-ment català i primer traductor de la Bíblia al català a partir dels textos originals. Que no és poca cosa!

Doncs bé, aquest erudit es va criar a Santa Colo-ma de Queralt. Arran de la mort del seu pare, als qua-tre anys Frederic Clascar Sanou deixa la seva vila nadiua on feia d’apotecari el seu pare i s’instal·la a la nostra vila, d’on era originària la seva mare, la mestra Raimun-da Sanou. I dels quatre fins al catorze anys, una etapa importantíssima en el seu procés d’aprenentatge, viu

a Santa Coloma. El 1888 comença els seus estudis ecle-siàstics al seminari de Vic i a finals del segle XIX s’intro-dueix en la crema de l’intel·lectualitat catalana a través de diferents camins.

Enguany se celebra el centenari de la publicació de la seva traducció del Génesi i un grup de colomencs (de Far-ners) i de colomins ens hem proposat de revisar la seva figura i de reivindicar-la. Tant és així que properament tindrem el gust de rebre la visita del colomenc Ramon Sargatal Pellicer, que ens parlarà de la figura d’aquest il·lustre català.

Lali Albareda i Guillem Carreras

Frederic Clascar i Sanou. Un personatge a reivindicar. PROPERA CONFERÈNCIA

Pàgina d’història

Equip de GovernPassem a informar que, el passat dia 1 d’octubre es ce-lebrà el primer Ple ordinari d’aquesta legislatura. Des-taquem aquí els punts de l’ordre del dia que, al nostre entendre, varen tenir més transcendència.

Impostos municipals.Donat que encara no es donen les circumstàncies

de recuperació econòmica i laboral de moltes famílies del poble, l’equip de govern va proposar, pensem amb molt bon criteri, no incrementar les taxes municipals corresponents al proper exercici del 2016. Per tant, els impostos municipals queden congelats, amb l’excep-ció de les taxes de l’Escola Municipal de Música que s’apugen un simbòlic 0’69% de mitjana, simplement per arrodonir imports.

Modificació pressupostària.Aquest és un punt que creiem molt significatiu i

que per tant volem també destacar. Es tracta, entre al-tres partides, de traspassar 35.000. pressupostats per aquest any 2015 en concepte de retribucions i segure-tat social de càrrecs electes, a la partida de conservació i reparació de parcs públics i jardins. Què vol dir això?

Que s’alliberen 35.000. que en principi estaven desti-nats al sous fixos de l’alcalde i regidora pel que resta d’exercici, i que aquests diners, en no existir sous, es podran destinar a cobrir necessitats del poble.

També fer esment que s’aconseguí que els rebuts que es passen des de BASE siguin més detallats per conceptes i, per tant, més entenedors.

Al marge d’aquestes i altres propostes, també s’aprovaren dues mocions: una de suport a l’acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats a la Mediterrània i l’altra de suport al president Mas, l’ex-vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau, amb motiu de la seva imputació per l’organització del 9N.

En acabar el Ple, tal com s’havia promès pels grups que conformen l’equip de govern, es va procedir a tenir un animat col·loqui entre el públic assistent i els regidors.

GRUPS MUNICIPALS COMPROMÍS PER SANTA COLOMA-FIC

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

Octubre 20159

El passat diumenge 18 d’oc-tubre, a la sala municipal l’Estre-lla, es va cloure la primera edició del Concurs de Teatre Amateur de Santa Coloma de Queralt, amb l’entrega de premis a les diferents categories.

El balanç d’aquesta primera edició és del tot positiu, tant pel que fa a l’assistència de públic a to-tes les funcions, com per la qualitat de les obres representades.

El concurs s’inicià el dia 15 d’agost amb l’obra El Nom que re-presentà el grup l’Escotilló de Vila-nova i la Geltrú, després vingueren Només perquè t’estimo del Grup de Teatre l’ACR de Fals, 25 de ge-ner de Punt i Seguit Teatre de Te-rrassa, Cobejant el genet del Grup Escènic Navàs, 8 Dones del Casal Recreatiu Els Carlins de Manresa i finalment Cervells en la fosca del Grup Teatral de Capellades.

L’acte de diumenge es va ini-ciar amb la representació del diver-tit espectacle Boom Baby, creat per la Mercè Piqué i el Ramon Puras del Grup de Teatre Naltrus, espe-cialment per aquesta ocasió.

Després se sortejaren unes entrades per a la representació del proper muntatge del Grup Naltrus prevista pel 27 de desembre, en-tre les persones que ompliren les butlletes per valorar les diferents obres al final de cada representa-

ció.Un cop finalitzat el sorteig, es procedí a l’entrega de premis, que van quedar repartits de la manera següent:

Premi al millor actor de repar-timent per Marcel Riba en el seu paper d’Ignasi a l’obra Cervells en la fosca del Grup Teatral de Cape-llades.

Premi a la millor actriu de repartiment per Àngels Torrents, l’Augustine de l’obra 8 Dones del Casal Familiar Recreatiu Els Carlins de Manresa.

Premi al millor actor principal per Francesc Falguera, pel seu pa-per d’Esteve a l’obra 25 de Gener de Punt i Seguit Teatre de Terrassa.

Premi a la millor actriu prin-cipal per Anna Terrades que in-terpretà la Juliette a l’obra Només perquè t’estimo del Grup de Teatre l’ACR de Fals.

Premi a la millor direcció per Eloi Falguera, per l’obra 25 de Ge-ner de grup Punt i Seguit Teatre de Terrassa, de la qual també n’és l’autor.

Premi a la millor escenografia per l’obra 25 de Gener de Punt i Segui Teatre de Terrassa.

Tercer premi a la millor obra per Només perquè t’estimo del Grup de Teatre l’ACR de Fals.

Segon premi a la millor obra per Cervells en la fosca del Grup

Teatral de Capellades.Primer premi a la millor obra

per 25 de Gener del grup Punt i Se-guit Teatre de Terrassa.

Premi especial de votació po-pular per l’obra Cervells en la fosca del Grup Teatral de Capellades.

Per finalitzar l’acte, es va fer entrega a tots els grups seleccio-nats pel concurs d’un trofeu per la seva participació i de l’obsequi d’una panera amb productes de la nostra comarca.

La idea d’organitzar un con-curs de teatre no és fàcil de dur a terme, però s’ha demostrat que ha estat una iniciativa d’èxit.

El Grup de Teatre Naltrus de Santa Coloma de Queralt, organit-zador del concurs, vol agrair a tots els col·laboradors la seva tasca de suport; als grups que varen portar les seves propostes el teatre d’alt nivell que ens van oferir i al públic la seva fidelitat i col·laboració obra rere obra.

Ara trobarem a faltar les funcions dels diumenges a la tar-da, però segur que l’any vinent, la segona edició del Concurs de Teatre Amateur de Santa Coloma de Queralt, ens portarà noves his-tòries que ens emocionaran i que ens faran gaudir de grans estones de bon teatre.

Meritxell Armesto

I Concurs de Teatre Amateur

Premiats i jurat del I Concurs de Teatre Amateur a Santa Coloma de Queralt.

Merce Piqué i Ramon Puras autors i actors de Boom Baby.

Fotos: cedides

La Segarra10

El passat dia 27 de setembre, tal i com ja us vam anunciar en l’exem-plar de La Segarra del mes passat, 25 alumnes del nostre centre van emprendre una aventura que avui podem dir que recordarem amb il-lusió tota la vida.

A les deu del matí, tots car-regats de maletes vam pujar a l’autobús amb destí a Talaman-ca de Jarama, un poble situat a uns 40 kilòmetres de la ciutat de Madrid. Allí hi faríem una estada de set dies, amb l’allotjament i la manutenció gratuïta per a tots els alumnes. El programa a realitzar giraria entorn a temes de medi (l’aigua, la flora i la fauna, la Terra i l’impacte de l’home en el seu en-torn). Teníem la lliçó apresa perquè des de l’escola ja havíem tractat aquests continguts prèviament en anglès. L’objectiu de la metodolo-gia d’immersió era aconseguir que tot l’alumnat, independentment de la seva llengua familiar, reforcés la seva competència comunicativa, de manera que pogués utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i que com-prengués i emetés missatges orals en anglès.

Doncs bé, les expectatives que teníem abans d’anar al centre El Jarama, es van veure superades amb escreix un cop vam ser allí. El lloc era espectacular, una granja escola que ens oferia moltes pos-sibilitats! Hectàrees d’espais verds on poder practicar equitació, cano-

es, jocs col·lectius, rocòdroms, tir a l’arc i amb múltiples zones dedi-cades als animals on observar, per exemple, ruscs d’abelles. Els inte-riors també estaven molt bé, amb habitacions grans i aules de tallers.

Tots aquests serveis els vam compartir amb els alumnes i les mestres d’una escola de Galícia: Castro Baxoi. Cal esmentar que si un dels objectius del programa era aprendre a conviure amb nens i nenes d’una comunitat autòno-ma diferent a la nostra, aquest el vam superar amb bona nota. Vam passar tots set dies junts, barrejats en tot moment, compartint i apre-nent. Val a dir que al principi no va ser fàcil parlar castellà amb ells i entre nosaltres, però poc a poc vam anar adquirint l’hàbit de for-ma natural.

Els mestres nadius i no nadius ens van organitzar l’estada a la perfecció. Van seguir la programa-ció al peu de la lletra, i des que ens despertaven amb el “good mor-ning” fins que ens deien el “good night” ens parlaven en anglès. Al final del dia, ja us podeu imaginar la quantitat d’informació que els nostres alumnes havien hagut de retenir! Podem confirmar que el plurilingüisme va ser present tots els dies! D’aquesta manera els alumnes van aprendre sense ado-nar-se que estaven aprenent, van fer ús de l’anglès en un context natural i funcional, jugant, fent manualitats, cantant i represen-tant.

Vam tenir molta sort perquè el temps ens va acompanyar en tot moment, i vam poder fer totes les

Cor de Roure

Programa d’Immersió Lingüística Tardor 2015Fotos: cedides

Alumnes i mestres de Cicle superior a Talamanca del Jarama.

Octubre 201511

Cor de Roure

AMPA Cor de Roure

sortides previstes: excursió al riu Jarama, al Pontón del Olivo, al Pantano de Guadalix i la més esperada, a Ma-drid ciutat, on els nostres alumnes van poder fer el que més desitjaven: comprar un regalet a les famílies!

De moments per recordar n’hi van haver molts, des de l’intercanvi de detalls entre una escola i una al-tra, des de les presentacions finals que van fer els grups amb les teachers d’allà, des del vídeo que vam gravar tots junts “Let’s save the Earth”, etc. Però, sens dubte, el més emocionat va ser l’acomiadament. Va ser difí-cil fer pujar els alumnes a l’autobús, tot eren plors i paraules boniques: I will miss you!!! Te escribiré! Os llamaremos! We will remember you...

Un cop aquí vam voler fer la valoració del pro-grama amb els nostres alumnes, en destaquem les se-güents afirmacions:

A.A.: - The best moment was when I met the stu-dents from Galicia.

A.M.:- The monitors were very nice.H.S.:- For me the funniest was the night games. J.M.:- I found The King Kong Song very funny!O.T.:- I enjoyed the Disco.J.C.:- I liked Madrid!Sentim que el nostre deure com a educadors és

facilitar als nostres alumnes el màxim d’oportunitats per créixer com a persones i per adquirir aprenentatges que els siguin útils per defensar-se en una societat on la diversitat de llengües és present a tot arreu. Com a centre plurilingüe que volem ser, ara tenim uns deures a fer: seguir en contacte amb l’escola de Galícia. Te-nim idees i les volem madurar, per tal que en surti un projecte cooperatiu. L’experiència ha estat molt bona, hem tornat amb ganes de més, amb ganes de seguir treballant i amb ganes de repetir!

Mestres de Cicle Superior

L’AMPA de l’Escola Cor de Roure vol fer públic el seu agraïment a dues mestres de la nostra escola, l’Anna Costa, mestra de l’especialitat d’anglès, i Judit Ester, tutora de 6è. Ambdues han acompanyat els alum-nes de 5è i 6è, de forma desinteressada, durant la setmana del 27 de setembre al 3 d’octubre, al CEI de Talamanca del Jarama (Madrid), on han desenvolupat un projecte d’immersió lingüística en parla anglesa organitzat pel Ministeri d’Educació, Ciència i Esport.

Volem donar les gràcies a la Comunitat Educativa per haver elaborat i presentat el projecte, que ha estat seleccionat pel Ministeri. Això ha donat l’oportunitat als alumnes de participar en una experiència molt enriquidora que de ben segur no oblidaran mai.

Moltes gràcies per la vostra vocació. Des de l’AMPA animen tot l’equip de mestres de l’escola a seguir treballant en aquesta línea, els beneficis de projectes d’aquest tipus recauen en els alumnes i ells són qui en gaudeixen.

AMPA Escola Cor de Roure

Els alumnes i mestres del Cor de Roure i Castro Baxoi a Madrid.

La Segarra12

Projecte plurilingüe

Català com a llengua pròpia. Cas-tellà a educació primària. Anglès de P3 a 6è amb el mètode Artigal i Eleanitz English Projects.

A l’escola tenim com a objec-tiu que els nostres alumnes adqui-reixin un bon nivell de competèn-cia en llengües, i especialment en la llengua anglesa. És per això que considerem important començar a prendre contacte amb l’anglès des d’una edat primerenca. Així doncs, com ja hem explicat en altres oca-sions, la nostra escola fa una apos-ta ferma per l’aprenentatge de l’anglès des de ben petits. Aquest pla d’aprenentatge està estès ja a diferents nacions d’Europa com ara Finlàndia, Itàlia, França i Euskal Her-ria.

El projecte de l’aprenentatge de l’anglès amb el mètode Arti-gal comença a P3 (educació in-fantil) i inclou el cicle inicial (1r i 2n d’educació primària). Durant aquests primers anys ens centrem en el perfeccionament de la llen-gua a nivell oral a partir de con-tes, cançons, teatres... Tot jugant, cantant i interpretant van adquirint de forma natural els sons anglesos i van perdent la por a expressar-se en la nova llengua. La comprensió oral és una de les habilitats comu-nicatives que més s’ha d’utilitzar en l’aprenentatge d’una nova llengua, però és precisament la més difícil de practicar per la manca d’oportuni-tats d’interacció oral en un entorn de no immersió. Per tant l’escola,

en aquest sentit, minimitza aquest problema quan promou l’aprenen-tatge de l’anglès ja des dels cursos inicials (ed. infantil).

Satisfets amb els resultats ob-tinguts en aquests nivells, aquest nou curs comencem a treballar de 3r fins a 6è amb un nou material, que és el que dóna continuïtat al mètode Artigal utilitzat als cursos inferiors. Materials igual d’engres-cadors i enriquidors per als alum-nes que surten del més tradicional i que no trenquen amb la línia d’en- senyament que es treballa en els nivells anteriors. Es comencen a treballar també lectures en anglès, es fan petites produccions, i a me-sura que avancen els cursos es van ampliant i reforçant les habilitats adquirides en els anys anteriors. La productivitat lingüística de l’alum-nat creix arribant fins i tot a redac-tar una revista o a fer ells mateixos un teatre en anglès, fent que ells siguin els veritables protagonistes

de l’aprenentatge. El mestre guia, orienta i acompanya. Amb aquest mètode la llengua anglesa es con-verteix en una llengua dinàmica, viva i activa, que pren significat perquè s’utilitza d’una manera con-textualitzada. Es potencia l’apre-nentatge de la llengua de forma natural, adquirint una competència lingüística que els permetrà utilitzar les estructures apreses en diferents contextos i situacions.

Aquest inici de curs hem re-but la visita de l’Amaia i la Sagrario, dues mestres d’escoles concertades del País Basc, creadores i impulso-res de l’Eleanitz English Projects. El motiu de la seva visita ha estat presentar-nos el nou material i fer la corresponent formació a les nostres especialistes d’anglès amb la participació dels alumnes de 3r i de 6è, donant l’impuls necessari per arrencar amb èxit aquest nou projecte que esperem assoleixi amb escreix els objectius plantejats.

Fotos: cedides

Vedruna Sta. Coloma de Queralt

Assessorament amb els alumnes de 3r.

Assessorament amb els alumnes de 6è.

Octubre 201513

Els dies 10, 11, i 12 d’octubre la Coral 3x4 de Bi-nissalem va venir a Santa Coloma. Era la tornada de l’intercanvi amb l’orfeó (nosaltres hi vam ser pel pont de maig). Era important no esperar massa per fer la tor-nada perquè amb el temps la cosa es refreda i es perd el contacte. El dissabte a les 7.30 del matí van arribar a l’aeroport de Barcelona. Els vam recollir i l’autocar ens va portar fins a Montserrat. Després d’esmorzar i visi-tar la basílica i els seus voltants ens va rebre en Ramon Oranias monjo de Montserrat i fill de Santa Coloma. Ens va explicar la història del monestir i el dia a dia de l’escolania. Després de la benvinguda ens vam dirigir a la Basílica, on la Coral 3x4 va fer un petit concert i va cantar la Salve i el Virolai (normalment això ho canta l’escolania, però els dissabtes són a casa). Després de dinar a Montserrat, el viatge va continuar fins a les Piles, a la casa de colònies Mon Seré, on hi van estar allotjats els tres dies.

El diumenge van visitar el Monestir de Poblet. Una visita molt interessant tant per la seva història com pel seu conjunt monumental. També aquí ens va rebre un colomí i monjo de Poblet, en Lluís Solà. El dinar el vam fer a Santa Coloma, al Casal. Teníem preparada una fi-deuada. Les dues corals (uns vuitanta) ens vam entaular, vam fer petar la xerrada i vam cantar. A la tarda hi havia programat el plat fort de l’intercanvi: el concert de la Coral 3x4. Van cantar a la sala gran del Castell. La sala era plena i pels comentaris dels assistents el concert va ser un èxit. Després vam anar al Casal a sopar plats va-riats preparats pels components de l’orfeó (truita, pas-ta, arengades, ous farcits, pa amb tomàquet i embotit, etc). La vetllada es va acabar de la millor manera, expli-cant acudits.

El dilluns al matí l’Ajuntament de Santa Coloma va rebre la Coral de Binissalem. La regidora Assumpció

Canela va ser l’encarregada de donar la benvinguda i de lliurar un obsequi a la presidenta de la Coral 3x4. Des-prés en Josep M. Carreras ens va obsequiar amb una visita per Santa Coloma i la seva història. També van passejar per la plaça Major, aprofitant que era dia de mercat. Després vam anar a Bellprat, on s’hi celebrava la 6a Diada de Castelleres, festa en honor a la primera alcaldessa de tot Espanya en temps de democràcia. El pregó el va fer la Carme Forcadell. Després del parla-ment i de ballar sardanes, diverses colles castelleres van construir castells, sempre carregats i descarregats per dones. Per dinar, l’Ajuntament va organitzar una paella. Després de la sobretaula i cantar alguna cançó, l’hora de l’adéu s’apropava. Ens vam desplaçar amb cotxes particulars fins a les Piles per recollir les maletes i espe-rar l’autocar que portaria els amics de Binissalem a l’ae-roport de Barcelona. Una vegada carregades les maletes vam cantar l’hora dels adéus. Entre abraçades i petons vam desitjar-los un bon viatge i felicitar-nos tots plegats per un intercanvi que no oblidarem mai, tot un èxit.

Fotos: Maria teresa sendra

Visita a Montserrat.

Concert a la Sala gran del Castell. Cant comú.

Orfeó Santa Coloma

Intercanvi....

La Segarra14

Arxiu Comarcal Conca de Barberà

Dissabte dia 19 de setembre es van dur a terme les III Jornades cinematogràfiques “Imatges que fan His-tòria” organitzades per l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. Van tenir lloc a Santa Coloma de Queralt, amb una projecció de films enregistrats per Marcel Pa-nadès Amatller entre 1967 i 1980. Unes 160 persones van omplir la Sala Gran del Castell de Santa Coloma, i es va fer evident l’interès del públic en aquesta jor-nada. Concretament, es van reproduir una jornada de Sant Jordi de l’any 1967 i la representació de cinc pes-sebres vivents infantils datats el 1972, el 1974, el 1978, el 1979 i el 1980.

L’acte va ser presentat per l’alcalde de la localitat, Magí Trullols. També hi van intervenir Josep M. Porta, el director de l’Arxiu; Pedro Nogales, reconegut histo-riador del cinema i membre de la Unitat d’Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili, i el mateix propietari de les pel·lícules, el colomí, home de teatre i gestor cultural, Marcel Panadès.

El director de l’ACCB, Josep M. Porta, va incidir en les principals funcions de l’Arxiu, centrant-se sobre-tot en la importància de la recuperació de les imatges, tant fixes com en moviment. En aquest sentit va fer una crida a la ciutadania que pugui tenir pel·lícules de cinema amateur o fotografies històriques per tal que siguin recuperades i dipositades a l’Arxiu Comarcal i així afavorir-ne la seva preservació i difusió.

Per la seva banda, Pedro Nogales va destacar la tasca de l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà com a pioner a nivell de Catalunya en matèria de recupera-ció i difusió del cinema. També va explicar que el cine-ma amateur i familiar, que mostra la vida quotidiana de la gent i d’un poble, reflecteix de manera fidedigna la història local i que per aquest motiu és tant important

la seva recuperació per a la preservació de la memòria històrica.

El propietari i autor de la majoria dels films pro-jectats, Marcel Panadès, de manera breu va explicar el contingut de la projecció d’aquesta III jornada cinema-togràfica “Imatges que fan història” i va destacar que “ens ho podem passar molt bé compartint records”.

L’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt posarà a l’abast dels ciutadans una còpia d’aquesta projecció a la biblioteca de la localitat per tal que tota la ciutadania hi pugui accedir i/o tornar a visualitzar els films.

Cal destacar que aquestes jornades cinemato-gràfiques formen part d’un projecte iniciat el 2005, amb una projecció a Montblanc de pel·lícules d’Enric Sànchez-Cid, que va tenir continuïtat el 2012 amb la projecció de pel·lícules de diferents autors montblan-quins i de Solivella.

Núria Vilà, Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Èxit d’assistència a les III Jornades cinematogràfiques “Imatges que fan Història” organitzades per l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Pedro Nogales, historiador del cinema; Josep M. Porta, director de l’ACCB; Magí Trullols, alcalde de Santa Coloma i Marcel Panadès, autor dels films projectats.

Públic assistent a l’acte.

Fotos: cedides

Octubre 201515

Teatre El divendres 25 de setembre, l’Associació de Dones Colomines va organitzar un autocar per anar al Gran Teatre de la Passió de Cervera a veure Els veïns de dalt, amb Àgata Roca, Pere Arquillué, Nora Navas i Jordi Rico. És el debut de Cesc Gay com a autor i director teatral. Una comèdia que, segons diu, li van inspirar uns nous veïns amb una intimitat massa sorollosa.

Una història de crisi de pare-lla, de gent normal enxampada en-mig d’un dia menys normal que de costum, però amb situacions molts divertides. Una hora i vint-i-cinc minuts sense parar de riure.

Sortida a TV3Una cinquantena, entre sòcies i acompanyants, vam anar a TV3 el dia 13 d’octubre com a espectadores del programa Divendres. Algunes ja hi havien estat, per a d’altres era la primera vegada. Després d’un bon dinar, vam entrar a veure el programa. Es va parlar de política (vols que no!) i del concurs Oh happy Day. El professor Sebastià Serrano i Tian Riba, molt amables, ens van saludar. Tot va anar molt bé excepte que la presentadora, l’Helena Garcia Melero, no va anomenar d’on veníem: no hi va pensar...

III Trobada Comarcal de DonesAquest any la Trobada Comarcal de Dones de la Conca de Barberà s’ha fet a Vimbodí el diumenge 18 d’octubre. És una jornada festiva, promoguda pel Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Consell Comarcal de la Conca de Barberà amb la col·laboració de les associacions de dones de la comarca i dels ajuntaments.

De Santa Coloma vam sortir unes vint dones i durant el trajecte l’autobús va anar recollint les dels altres pobles de la Conca. Al final vam ser una setantena.

Acompanyades de la coor-dinadora territorial de l’Institut Català de les Dones, Lídia Bargas, del conseller de Benestar Social i alcalde de Santa Coloma, Magí Trullols, i de l’alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Güell, vam fer una visita guiada pel poble i l’església. Tot seguit al Museu del Vidre vam veure una demostració de com s’elabora una peça de vidre bufat. Havent dinat, vam assistir a una ex-hibició de ball de grups de country.

Un bon dia de convivència i fins el proper any!

Carme Chumillas

Associació Dones Colomines

Foto M. teresa sendra

Foto siad Montblanc

Fotografia de grup de la III Trobada Comarcal de Dones de la Conca de Barberà a Vimbodí.

El públic colomí del programa Divendres de TV3 del 13 d’octubre.

La Segarra16

Associació ornitològica

El passat dissabte 26 de setembre l’Associació Ornitològica Baixa Se-garra va organitzar a Santa Coloma de Queralt el Dia Internacional de les Aus per 18è any consecutiu. De 10 a 2 del migdia i de 5 a 8 del ves-pre vam fer concursos d’identifica-ció d’ocells que va guanyar la Ma-ria Forns, pintar dibuixos d’ocells, fer sopes de lletres, pintar caixes niu, jocs d’ordinador, venda de lli-bres, cd, postals, samarretes. A la 1 del migdia vam fer l’alliberament de rapinyaires a l’esplanada del ce-mentiri municipal; la Rosa Cabó va alliberar 1 xoriguer comú, el Martí 1 milà negre i també es va alliberar 1 aligot comú i 12 perdius roges. A la 1 del migdia dinar de germa-nor i al vespre sorteig del quadre pintat pel pintor local Joan Rey-mundi i entrega de la panera cedi-da per la Coperal a la guanyadora.

El passat divendres 16 d’octubre cap a les 8 del vespre ens van trucar per-què hi havia un ocell al lateral de la ctra. d’Albió. Hi vam anar i allí ens es-perava el Gerard i entre els dos la vam agafar, no volava i no ens va costar gens agafar-la.

Un cop a santa coloma vam trucar els agents rurals per notificar-los la troballa.

No va ser fins el dissabte a les 5 de la tarda que la van recollir per portar-la al Centre Mediterrani Veterinaris de Reus, on es deu estar recupe-rant. Després suposem que la portaran a Torreferrussa per acabar de fer la recuperació.

És una àguila de mida mitjana; nidificant a la península Ibérica, i a Iugoslàvia, Rumania, sud de Rússia... Hi pot haver dues fases una és la fase clara (com la que vam trobar) i una fase fosca.

Aquesta que vam trobar ja deuria estar migrant ja que entre setembre i octubre abandonen les zones de cria i tornen a les sabanes d’Àfrica per passar-hi l’hivern.

És una au vulnerable a Catalunya, on hi viuen menys de 1.000 exem-plars.

Martí SendraEl Martí amb l’àguila ferida.

Alliberament de rapinyaires.

Paradeta a la Plaça.

Fotos Josep Maria Mañé

Dia Internacional de les Aus

Octubre 201517

Èxit de públic al concert inaugural del Cicle de Concerts de Tardor

Dissabte 3 d’octubre es va donar el tret de sortira d’una nova edició del Cicle de Concerts de Tardor de Santa Coloma de Queralt.

Enguany, el primer concert va anar a càrrec de Gestions Musicals Núria Morera, amb el quartet de veus En Clau de Cor. Les quatre components del grup formen part del Cor de Noies de l’Orfeó Català, la qualitat musical, doncs, estava més que garantida.

Mitja hora abans del concert, la gent ja començava a arribar, i sense deixar d’entrar gent, poc abans de les 22 h la sala ja estava ben plena, a punt per gaudir del concert.

En Clau de Cor van començar molt puntuals, amb una posada en escena molt elegant, acompanyades amb un piano de cua i amb un escenari decorat molt finament però creant un ambient molt càlid i acollidor (a càrrec de la productora Gestions Musicals Núria Morera).

El concert va constar de 2 parts: en la primera van cantar temes del Renaixement, amb una alta complexitat però amb un gran virtuosisme que no les va deixar fins al final de tot el concert, ja que la segona part constava de temes de compositors catalans (E. Toldrà, Marina Rossell, etc.) però amb una alta complexitat.

Tot i l’alt nivell i el gran repte que es van posar les components d’En Clau de Cor, van brodar els temes seleccionats passant amb nota el repte que es van fixar.

Núria Morera

El passat dissabte, 17 d’octubre, el Quartet Altamira omplí la Sala Gran del Castell de Santa Coloma de Queralt.

La formació nasqué l’any 2012 i malgrat ser un quartet jove han tocat arreu de la geografia catalana oferint obres d’un ampli ventall d’estils. Els seus membres comparteixen unes trajectòries acadèmiques similars. Han estudiat al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona i han continuat posteriorment la seva formació a la ciutat de Tel Aviv, a l’estat d’Israel. Des de la formació del grup el quartet ha pogut treballar amb professors de gran prestigi com els membres del quartet Casals i el quartet Qvixote. L’estiu del 2013 van ser guardonats amb el primer premi del concurs internacional Tocando el cielo a Panticosa. D’entre els intèrprets ens féu especial il·lusió la presència del jove colomí Joan Mestres Descarrega, així com també la de l’actual professora de violoncel de la nostra escola de música, Mariona Tuset. Els altres dos membres del quartet eren David Andújar, que també fou professor de la nostra escola, i Lluís Peña.

Durant la primera part del concert ens oferiren unes peces de Beethoven que foren efusivament aplaudides pel públic.

La segona part contrastà amb la primera. Començaren amb una polka de Dmitri Shostakovich, compositor que es caracteritza per usar un llenguatge molt cru, colpidor i moltes vegades grotesc i sarcàstic. Després vam poder escoltar un quartet especialment dramàtic que va ser escrit per Shostakovich en memòria a la seva difunta esposa.

Fet i fet, fou un concert de gran nivell que satisféu el públic assistent.

Concerts de Tardor

Tel. 977 88 14 79

ENVIA’NS EL TEU ESCRIT O FOTOS ABANS DEL DIA 15 A: lasegarra@eltafaner.com

Clau de Cor.

La Segarra18

Antena del Coneixement

El dia 16 d’octubre a la sala gran del castell, va tenir lloc la inauguració del curs 2015-2016 de l’Ante-na del Coneixement de la URV a Santa Coloma de Queralt.

En el decurs de l’acte es va lliurar el premi Campus Extens 2015 a l’estudiant de la Conca de Barberà amb la millor qualificació a les proves d’accés a la universitat (PAU), Jacob Espejo Rosa, de Barberà de la Conca, que ha obtingut un 9,30 a la fase general. En representació del Jacob, van recollir el premi, un ordinador portàtil, la seva mare i Jordi Tuset, director de l’Institut Jaume Huguet de Valls, centre on ha cursat el batxillerat.

Seguidament començà la taula rodona amb la intervenció de tres membres de la càtedra Unesco del Diàleg Intercultural Mediterrani de la URV: el Dr. Enric Olivé, director de la càtedra, la doctora en filologia àrab Sílvia Monserrate i la doctora siriana Noor Alchiekh.

Trini Esteve

Inauguració de curs 2015-2016

Trini Esteve, Magí Trullols, alcalde i Josepa Garreta, responsable tècnica del projecte Campus Extens de la URV,

Carmen Rosa, mare de Jacob Espejo, Josepa Garreta i Jordi Tuset, director de l’Institut Jaume Huguet de Valls, en el moment del lliurament del premi.

Foto a. esplugas

Antena del Coneixement de la URV NOVEMBRE 2015

• Dia 2 AULA DE LA GENT GRAN Tema: “Impressió 3D. Del dibuix a l’objecte”Professor: José Ramon Domingo, Dept. d’Arquitectura.Lloc: casal dels Jubilats, a les 6 de la tarda.

• Dia 4 ASS. DE DONES I DE JUBILATSCinema debat “Què t’ha semblat?” Crònica dels anys 60. Imatges de la vida i la festa a la SéniaLloc: local de l’Associació de Dones, a les 6 de la tarda.

• Dia 7 CLUB DE LECTURAComentari amb l’autor, Pep CollLlibres: Les senyoretes de Lourdes, El salvat-ge dels Pirineus, Dos taüts negres i dos de blancs.Lloc: sala d’àudio, a 2/4 de 7 de la tarda.

• Dia 16 AULA DE LA GENT GRAN Tema: “La laïcitat, una proposta de convi-vència en el pluralisme de consciència”Professor: Santiago Castellà, Dept. de Dret Públic de la URV.Lloc: casal dels Jubilats, a les 6 de la tarda.

• Dia 31 AULA DE LA GENT GRAN Tema: “L’estrella de Betlem”Professor: Javier Castelo, Dept. de Física de la UAB.Lloc: casal dels Jubilats, a les 6 de la tarda.

antena.quer.alt@urv.cathttp://www.urv.cat/antenes_coneixement/quer_alt

Octubre 201519

Magí Trullols, alcalde de Santa Co-loma participant en la taula rodona.

Noor Alchiekh durant la seva intervenció, amb Enric Olivé i Sílvia Monserrate, director i coordinadora de la Càtedra Unesco del Diàleg Intercultural Mediterrani de la URV.

Foto a. esplugasFoto Frederic Vallbona

Antena del Coneixement

Síria està vivint uns moments extraordinàriament difíci-ls. Tots en som conscients, malgrat que la complexitat d’interessos geopolítics i rivalitats religioses moltes ve-gades ens dificulta entendre les causes d’aquest drama humanitari. La inauguracií del curs de l’Antena de Co-neixement, seguida d’una taula rodona sobre la guerra civil siriana, va ser una oportunitat perfecta per enten-dre el conflicte en tota la seva dimensió. Especialment, en tres nivells: quins són els interessos dels actors pro-tagonistes de la regió i les principals potències interna-cionals en el conflicte, què podem fer com a poble per acollir els sirians que la guerra ha expulsat de la seva pàtria, i com han de sobreviure els sirians que intenten fugir de la guerra, els segrestos i la misèria.

El doctor Enric Olivé obrí el col·loqui explicant l’entramat internacional que s’està jugant a Síria. Una població que es rebel·la originàriament contra el seu dèspota, en el si de les revoltes al món àrab; una força emergent (Estat Islàmic) que aprofita el caos del con-flicte per introduir les armes a un país radicalment con-trari als seus posicionaments; un món occidental co-vard que ha preferit no molestar els seus tirans que no pas defensar els drets dels més desfavorits; una Rússia que vol tornar a emergir com a potència central i que, fidel a un afany llargament perseguit, busca una sor-tida de la seva zona d’influència al Mediterrani; una Turquia que ha trobat l’oportunitat perfecta per, pa-ral·lelament al camí cap a la islamització de la repúbli-ca, atacar la població kurda; una guerra entre faccions religioses (sunnites i xiïtes, en les diferents versions) per guanyar influència al món islàmic, etc. En definitiva, un còctel indigerible per la població siriana. El doctor Olivé també subratllà la gran capacitat organitzativa d’Es-tat Islàmic com a potència emergent, finançada pels petrodòlars i totalment estable econòmicament, i la nostra responsabilitat com a europeus permetent que les seves quotes de poder (al port de Barcelona, a la sa- marreta del Barça, i cada vegada a més llocs) augmen-tin sense aturador. Segons el doctor Olivé, el 40% de la problemàtica siriana estaria solucionada si les potències occidentals deixessin de comerciar amb els Estats que

financen Estat Islàmic. La doctora en filologia àrab Sílvia Monserrate llegí

una crònica molt sincera i emotiva de la seva experièn-cia a Síria l’any 2000. Unes línies molt boniques en què recordava la rapidesa amb què fou acollida i l’amabi-litat de la seva gent. Subratllà la lentitud de les admi-nistracions generals per bastir un protocol d’actuació per acollir la població refugiada, i destacà la necessitat que les poblacions comencin a organitzar-se per sí ma-teixes. En aquest sentit, recordà que el procés d’adap-tació és molt més senzill en els pobles petits, on l’accés a habitatge, escolarització i adaptació social és més im-mediat i segur, doncs contràriament al que pot passar en un nucli urbà, es limiten els perills de crear guetos. Quan Santa Coloma es mostri tan solidària com és per recollir famílies sirianes refugiades, la seva experiència, així com la del seu poble, serà molt útil.

Finalment, la doctora siriana Noor Alchiekh expli-cà la seva commovedora experiència familiar. Com va venir a Tarragona a estudiar ignorant completament que no podria tornar, almenys de moment, al seu país natal; com ha viscut el segrest del seu germà per part de mercenaris, ignorant si l’havia capturat l’exèrcit del règim o l’oposició i amb l’únic temor que si pagaven una quantitat exorbitant rebrien el seu cos a trossos; el periple que passen els refugiats per arribar a Ale-manya o Suècia a través de Grècia, i els escandalosos i abjectes beneficis del tràfic de persones, facilitats pel tancament de fronteres practicat per Hongria; la sen-sació de seguretat generalitzada; i finalment, malgrat tot, la creença que els qui poden marxar són les capes socials privilegiades de Síria, prou riques per pagar a les màfies, deixant enrere una multitud de compatriotes obligada a participar en una guerra enquistada i sense solució pròxima aparent.

El torn de preguntes i intervencions fou molt par-ticipatiu i enriquidor. Tant de bo Santa Coloma, i el con-junt de Catalunya, es mostri tan fraternal i humanitària com en altres conflictes recents viscuts prop de les nos-tres fronteres.

Guillem Carreras

Taula rodona sobre el conflicte sirià

La Segarra20

seaf

1768. Rauric, era de cal Farrera, circa 1925. A la fila del darrere la segona és Antònia Sendra Berenguer, els altres Anton Farrera Claria, Francesc Far-rera Albareda i Rosa Claria. A la fila del davant a partir del segon són: Josep Farrera Sendra, Àngela Farrera Sendra. Fotografia cedida per Fina Farrera.

fotos colomines

1769. Rauric, era de cal Farrera, circa 1925. A la fila del darrere del primer al quart són: Joan Farrera Claria, Francesc Farrera Albareda, Rosa Berenguer i Antònia Sendra Berenguer, l’últim Anton Farrera Claria amb un diable a les mans. A la fila del davant els dos primers: Josep Farrera Sendra, i Àngela Farrera Sendra.

1760. Santa Coloma de Queralt. Benedicció d’animals per Sant Antoni. A l’esquerra Josep Padró Fusté, al mig Andreu Roca Corbella, al costat Josep Maria Moix An-glès, a la dreta Ramon Duch Torrescasana. Fotografia cedida per Diana Roca Trull.

1773. Santa Perpètua de Gaià. Acampada escolta. D’esquerra a dreta: Josep Albi Mestres, Ramon Bar-tra Simó, Joan Trull Borràs, Josep Domingo Fontanet, Joan Sureda Bosch, Carles Roca Fontanet i Josep Enrich Rovira, circa 1965. Fotografia cedida per Carles Roca Fontanet.

Octubre 201521

És el tercer diumenge de setembre. Novament arriba l’aplec que cada any ens aplega a Sant Magí i que ser-veix com a comiat de l’estiu i benvinguda a la tardor i al temps dels bolets. Qui no ha sentit dir que, a vegades, si les pluges acompanyen, per l’aplec de Sant Magí ja es troben els primers rovellons?

El dia promet des de bon matí i es compleixen les previsions de bon temps. Cap a quarts de nou comen-cen a venir els primers automòbils i a partir de quarts de deu va arribant un degoteig de caminants des de la Llacuna, Pontils i Santa Coloma. El primer que fan és un bon esmorzar per recuperar forces. I després Sant Magí és un bullit de molta altra gent procedents dels indrets més diversos: Tarragona, Cervera, el Pla de San-ta Maria, Barcelona, Sant Quintí de Mediona... Final-ment arriben els cavalls de la Llacuna i cap a migdia els ciclistes de Sant Climent de Llobregat.

Les celebracions comencen a mig matí amb la pregària de benvinguda als romeus i pelegrins i, ja al migdia, l’Ofici al Santuari amb l’ofrena que la Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona fa cada any. En aca-bar, el Ball Pla i les sardanes amb la cobla Cossetània. I després l’arrossada popular. Havent dinat comença la gresca a l’esplanada de les fonts, on s’organitzen balls de tota mena: el Ball Pla, el ball del fanalet i molts i molts d’altres animats pels músics del grup Balls a plaça que en són els encarregats d’aquest any...

Cap a quarts de sis de la tarda els balladors van sent cada vegada més escassos i arriba l’hora de tornar cap a casa o de recollir bancs, tau-les, cadires i tot l’enrenou de coses que han servit per a la festa... i a esperar l’aplec de l’any que ve.

Quart centenari de l’aplec L’ofrena que cada any

la Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona fa durant l’Ofici del tercer diu-menge de setembre segur que té el seu origen en la “Dinada dels pobres” que ens explica Mossèn Segura en la seva Història del San-tuari de Sant Magí en la pà-gina 119:

Dinada dels pobres.- A Barcelona hi havia una rica confraría instituída á honor

de Sant Magí. Los confrares anavan tots los anys á nostre Santuari, lo tercer diumenge de Setembre, per celebrarhi una magnífica festa. Lo dissapte al vespre se cantavan Complétes: lo diumenge se cantava un so-lemníssim ofici ab música, sermó y professó. Cada any solian los confrares barcelonins presentar alguna joya al Santuari: l’any 1620 regalaren unes hermosíssimes imatges de plata.

Aques dia donavan dinar á tots los pobres que en gran número acudian de totes parts, servintlos á la tau-la los mateixos confrares, que feyan ab esta almoyna un gasto considerable, ja per la abundància del menjar, ja per la multitut que se’n aprofitava. Per aquest motiu esta festa era coneguda ab lo nom de la dinada dels pobres...

Aquest text ens dóna la data més antiga de la que es té constància de la celebració d’una festa el tercer diumenge de setembre a Sant Magí: l’any 1620. Du-rant aquests 400 anys, excepte en temps de guerra, pestes o altres circumstàncies molt greus, la festa s’ha anat celebrant i a la vegada s’ha anat adaptant als can-vis socials de cada època fins arribar a l’actual aplec. Pocs n’hi ha, si és que n’hi ha cap, que puguin presumir d’una tradició tan remota. D’aquí a cinc anys en po-drem celebrar el quart centenari.

El 20 de setembre, l’aplec de Sant Magí de la Brufaganya

Amics de Sant Magí ...

Qualsevol moment i qualsevol lloc és bo per jugar durant l’aplec de Sant Magí.

Foto tribus de la segarra

La Segarra22

Com cada diumenge, les campanes de l’església de Santa Maria de Conesa avisen els conesins que són les nou del matí. Però el primer diumenge d’octubre sonaven diferent. Els atletes sabien que el so de les campanes era el tret de sortida de la Cursa de muntanya i de la Caminada popular de Conesa. La d’enguany era la cinquena edició, i va destacar pel gran nombre de participants.

El trajecte de la cursa es va de-senvolupar per alguns dels camins de Conesa, i un dels seus atractius principals va ser, com cada any, la gran varietat de tonalitats que te-nen els arbres i la vegetació durant la tardor. Des dels grocs més inten-sos al vermell foc, passant pel mar-ró i el verd.

Per altra banda, tres eren les categories amb les quals es podia participar en la competició; en pri-mer lloc, va ser el torn d’aquells at-letes que participaven en la Cursa de muntanya de 15 quilòmetres. Eren els més valents de la jornada. Dos minuts més tard, els camina-dors, que tenien dues opcions, re-córrer 15 quilòmetres o bé 8,5, van endinsar-se al paisatge. Un total de 350 persones van gaudir de les vistes i encants dels camins de Co-nesa: unes imatges difícils d’obli-dar.

Si per alguna cosa destaca la Cursa de Conesa, és perquè en els últims tres quilòmetres de recor-regut s’hi poden trobar diferents instal·lacions artístiques i efímeres, que sorprenen els atletes i camina-dors. Aquesta pràctica s’anomena Land Art –art en la natura–, i es va incorporar a la Cursa durant la se-gona edició. Croissants i tasses ge-gants, una pista d’esquí al mig del bosc, roba estesa, un canal aquàtic amb un vaixell de paper i pedres i arbres pintats. Aquestes són al-gunes de les sorpreses que es van trobar els atletes durant el trajecte. La intenció d’aquestes instal·laci-ons era fer més lleuger i entretin-

gut l’últim tram, que segons alguns dels participants «va ser el més dur». A més, els creadors del Land Art tenien l’objectiu de fer pensar i reflexionar a tots aquells que pas-saven per allà.

La iniciativa de la Cursa de Conesa va sorgir ara fa 5 anys per part d’un grup de conesins amb ganes d’explotar –en el millor sentit de la paraula– el seu paisatge. Un cop acabada la senyalització dels camins es va poder celebrar la pri-mera Cursa. Cinc anys després, els organitzadors asseguren que l’acti-vitat està consolidada. I és cert que cada any té més èxit.

Conesa

Una Cursa amb encants de tardor

Fotos: cedides

Els guanyadors:

• Cursa 15 km. Dones1a: Fernandez Cambara, Laura2a: Tarragó Solé, Sònia3a: Jurado Cortés, Eva

• Cursa 15 km. Homes1r: Mas Cáceres, Lluisma2n: Bergadà Corominas, Josep M.3r: Omaña Espinosa, Manuel

• Classificats de Conesa: Daniel Tubert Pla i Ruth Cuesta Sagarra

Octubre 201523

Bellprat

Festa a Bellprat

Foto tribus de la segarra

Foto tribus de la segarra Foto tribus de la segarra

Foto Frederic Vallbona

Sardanes vora l’església, amb una cobla de la Plana de Vic, els Lluïsos de Taradell. Comencen a ballar uns quants, l’Angelina, la Isabel, la Montserrat... totes do-nes, però aviat s’hi va afegint més gent, també homes, i canalla que en volen aprendre. És el que té la sardana, tothom s’hi pot anar incorporant, tothom hi és benvingut, i les coses de cadascú, a terra i al mig de la rotllana. Cada vegada hi ha més gent ballant i més gent que mira, i alhora tant per dalt de l’església, com per baix l’ajuntament, no paren d’arribar molts castellers i tres colors pre-dominen ara a Bellprat, el groc, el morat i el vermell.

Acabades les sardanes, co-mença el parlament de la Carme Forcadell, que ha estat invitada en aquest dia que Bellprat homenatja la seva mestra, la Natividad Yarza, que va arribar a ser la primera alcal-dessa de Catalunya i d’Espanya. Va ser elegida a les eleccions del 1934, per la candidatura d’ERC de Bell-

prat. Va fer de mestra al poble des del 1931 fins al 1936. La seva famí-lia és present avui a Bellprat i estan contents d’aquests homenatges, una neboda explica que va morir a Tolosa el 1960, on s’havia exiliat en acabar la guerra. Un antic alumne seu, el Joan Rossich de ca l’Agustí, que ara té més de 90 anys, expli-ca que a classe eren 42 alumnes. Hi ha qui no pot creure que n’hi haguessin tants en un poble tan petit, però és que també venien els nens de les masies, i dins del terme de Bellprat n’hi ha moltes. Explica el Joan que era molt bona mestra, i que els grans ajudaven els petits, i en acabar la classe, la mestra es quedava una hora amb els grans per compensar el temps que havien perdut amb els petits. Ell en té molt bon record.

La Carme Forcadell, en el seu parlament, reivindica el paper de la dona, durant tants i tants anys apartada i relegada, i ara, que ens pot semblar que hem superat ja to-tes les discriminacions, explica que

encara ens queda molta feina a fer. I parla també del procés i de l’alli-berament del nostre poble, i ens anima a confiar perquè, malgrat les dificultats que anem trobant pel camí, ens en sortirem segur. Les se-ves paraules van seguides de molts aplaudiments, i un cop acabat el parlament, comença l’actuació de les castelleres de les tres colles que han vingut.

Les colles van actuant, gent de totes les edats, els grans fan pinya, les més joves s’enfilen cap a dalt i les més petites coronen el castell, un cop feta la feina, la canalla no para de córrer i jugar. Moltes famí-lies entre els castellers i els músics, t’adones que s’ho passen bé, molt bon ambient entre uns i altres.

Molta gent de fora, i també molta gent de la zona, mig Santa Coloma és avui a Bellprat, la jorna-da s’acaba amb una arrossada pels qui hi vulguin participar. I fins l’any que ve.

Montserrat Rumbau

La Carme Forcadell i l’alcalde de Bellprat apadrinant la geganta Natividad Yarza.L’enxaneta a punt.

L’actuació castellera va acabar amb uns pilars que simbolitzaven la bandera republicana.Ple de gom a gom.

La Segarra24

Històries Locals

A l’octubre del 1935 va esclatar l’escàndol de l’estraperlo. El President de la República espanyola va rebre una denúncia de part dels promotors d’un joc de la ruleta anomenat Stra-Perlo (pels noms dels creadors Strauss, Perle i Lowmann). Resulta que aquests tres personatges havien pagat comissions i suborns a familiars i amics del president del govern, Alejandro Lerroux, del Partit Radical. Van aconseguir l’autorització d’aquest joc d’atzar, que en aquell moment estaven prohibits a Espanya, i el van instal·lar al Casino de Sant Sebastià. El joc no era tant d’atzar perquè es va provar que prement un botó sempre guanyava la banca. Això va provocar la intervenció de la policia que el va prohibir. Els promotors volien rebre indemnitzacions pels costos de la instal·lació i per això van fer la denúncia al President de la República. Aquest cas de corrupció va provocar la creació d’una comissió parlamentària i la posterior sortida del Govern d’Alejandro Lerroux.

A partir d’aquí el nom d’estraperlo es va popularit-zar per anomenar tots els negocis fraudulents. Durant la guerra i la postguerra, els cereals estaven intervin-guts pel govern. Això volia dir que es quedava a molt baix preu bona quantitat del que collien els pagesos. Deien que era per alimentar els soldats i pel pa de les cartilles de racionament. Això va provocar que els pa-gesos anessin substituint la producció de cereals per al-tres productes no intervinguts i fàcils de fer créixer com els cigrons i les guixes. Aquests no necessitaven adob, no estaven intervinguts pel govern i es podien vendre a millor preu. Les guixes són com les faves però de color blanc, més insípides, però més productives. Durant la guerra i postguerra ens vam alimentar de guixes, pot-ser per això després, quan es va recuperar l’economia, no les volíem ni veure, igual que el pa i el sucre morè.

Les cases que no tenien terres i, sobretot a les ciutats, van passar molta gana. El govern no era ca-

paç d’abastir d’aliments a tota la població. Així que les persones venien caminant a comprar cigrons, patates, guixes, ous... que els pagesos venien a preus més cars i elles ho revenien a les ciutats. Era el mercat d’estra-perlo perquè es venia al marge dels canals legals esta-blerts pel règim. O sigui, fora de les botigues i sense pagar impostos. La Guàrdia Civil ho perseguia i per això s’havia de fer mig d’amagat. Però també hi havia cer-ta connivència amb les autoritats i càrrecs oficials. De fet, moltes de les actuals fortunes es van fer en aquell moment. Compraven grans quantitats de productes d’estraperlo que després venien a les ciutats a preus desorbitats. A Santa Coloma ningú es va fer milionari, però sí que va ser el moment en el qual els pagesos van anar millor. Els feia llàstima la misèria que veien en aquells que venien cansats de caminar i marxaven carregats dels productes que els havien venut, però també veien que era la seva oportunitat per guanyar un mica més de diners. Aquests anys de bonança pels pagesos van servir perquè molts poguessin comprar més terres, nova maquinària, i construir cases noves i més grans. Cases fetes per ells mateixos durant l’hi-vern, amb l’ajuda d’algun paleta. Van ser uns anys que van viure millor, fins els anys 60 i 70 quan, amb les no-ves màquines, ja no feia falta tanta mà d’obra i els que tenien poca terra van deixar definitivament la pagesia.

L’estraperlo doncs, va ser un cas de corrupció que va donar nom al comerç il·legal que es va generalitzar molt després de la guerra amb els productes agrícoles de primera necessitat i va continuar després amb co-merç de tabac i alcohol comprats a Andorra. Qui sap, potser amb els noms dels casos de corrupció actuals també sortirà un nou nom per identificar un nou nego-ci fraudulent.

La corrupció de la meva època: l’estraperlo

Maria Aubia Asbert

Esbart Dansaire Alt GaiàEn resposta a l’escrit publicat a La Segarra el passat mes de juny de 2015 de l’Esbart Dansaire Alt Gaià, ens vam reunir alguns membres de l’antiga junta per contestar els possibles dubtes que hi puguin haver al respecte.

Pel que fa referència al vestuari, fins llavors estava guardat en una sala del Casal i com que l’Ajuntament volia fer-hi reformes ens quedàvem sense local. Davant la inactivitat de la nostra entitat, es va acordar entre-gar-lo a un esbart dansaire perquè en fessin ús.

Ara, veient que l’Esbart Dansaire Alt Gaià reprèn una nova etapa, els fem entrega de tot el material que disposem, format per: partitures, àlbums de fotogra-fies, músiques en format casset, dibuixos dels vestits, documentació diversa (programes, circulars...), tot es-perant que els sigui útil, com tampoc dubtem que en faran un bon ús pel bé de l’entitat.

Membres de l’antiga junta

Octubre 201525

Hem començat el nou curs llegint el llibre Arrels nòmades de Pius Alibek. Aquest autor va néixer a l’Iraq l’any 1955 i actualment resideix a Barcelona, on, entre d’altres activitats, regenta un restaurant de cuina ira-quiana. Pius Alibek va estudiar filologia anglesa al seu país on va residir fins que va esclatar la guerra entre l’Iraq i l’Iran l’any1980. El llibre que hem llegit precisament recull en forma autobiogràfica aquesta primera etapa de la vida de l’autor. Aquell conflicte es va perllongar durant 8 anys i, tot i que va acabar sense vencedors ni vençuts, hi van perdre la vida 500.000 soldats i la ma-teixa quantitat de civils.

Tornant al llibre, cal reconèixer que per a nosaltres l’Iraq de fa 60 anys és un país tan desconegut com ho pot ser l’Iraq actual, del qual malauradament només te-nim notícies bèl·liques i luctuoses. Pius Alibek va néixer en una família cristiana de la minoria siriaco-caldea, i la seva llengua materna és l’arameu, la que parlava Jesús de Natzaret. El seu pare era funcionari de l’estat, i ens va cridar l’atenció que el nivell de vida d’aquesta família no era gaire diferent del d’una família de classe mitja-na del nostre entorn occidental. Amb una gran ameni-tat l’autor descriu un enfilall d’anècdotes d’infantesa i d’adolescència en una societat molt diversa, on convi-vien diferents grups ètnics (kurds, assiris...) i religiosos, bàsicament cristians i musulmans. Tot i l’aparent bona convivència eren grups hermètics i els matrimonis mix-tos, conflictius o impossibles. Pius Alibek, no s’ha pogut estar de denunciar les injustícies de què va ser testimoni.

En això va seguir l’exemple del seu pare que va fer sa-ber una situació flagrant de corrupció i, de resultes de la denúncia, es va veure obligat a canviar de residència amb tota la família a l’altra punta del país. Pius Alibek va notificar els abusos sexuals que va presenciar en l’escola jesuítica on estudiava, cosa que afortunadament no se li va girar en contra ja que en aquell moment polític con-vuls, els jesuïtes, de nacionalitat americana, estaven a punt de ser expulsats del país per raons polítiques.

Ens han agradat les descripcions de les tempestes de sorra i de pluja que ens fa quan li toca fer el servei militar vigilant una estació de radars enmig del desert, en un període de pau abans de la guerra del 1980. En la forma d’explicar els fets, algú hi ha vist l’estil àrab d’explicar les coses, per la parsimònia del ritme narratiu.

Com ja hem dit, quan va esclatar la guerra entre l’Iraq i l’Iran, l’autor va aprofitar per anar a estudiar a Londres i finalment venir a raure a Barcelona. La seva facilitat per als idiomes —parla arameu, anglès, àrab, kurd, català i castellà— li va permetre fer classes a di-verses escoles i a la universitat, i fer feines de traducció per a diverses entitats com la Comunitat Europea. Du-rant les mobilitzacions contra una altra guerra, la del Golf, que va enfrontar els Estats Units contra Iraq l’any 2003, Pius Alibek va irrompre com un lluitador per la pau. L’any 2004 va rebre la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona per la seva aportació a la comprensió i l’es-tima mútua de les cultures catalana i iraquiana.

Jordi Gras Escardó

Club de Lectura

Arrels nòmades

Cal NialetPels qui encara no ho sabien... L’es-plai Cal Nialet s’ha despertat! Dis-sabte dia 17 d’octubre vam ser una gentada. Moltes gràcies a tothom per venir! Pels qui estigueu interessats a sa-ber-ne més, aquest és el nostre co-rreu electrònic:

esplaicalnialet@gmail.comEls dies d’esplai d’aquest trimestre seran: Dissabte 31 d’octubre a la tardaDissabte 14 de novembre al matíDiumenge 29 de novembre al matíDiumenge 13 de desembre al matíTarda: de 2/4 de 5 a 7 Matí: d’11 a 2/4 de 2

Les monitores i el monitor

Foto cedida

La Segarra26

Col·laboració

Els de cal Rei de Montargull són els Esplugas. I la casa, se’n deia cal Rei perquè venien de cal Rei de Santa Perpètua.

El primer que va anar a viure a Montargull va ser l’Antonio Esplugas Perelló, nascut el 1883 al carrer del Portal de Santa Coloma. Va ser el seu pare, el Francesc, pagès i casat amb la Bonaventura Perelló, de Llorac, qui va venir de cal Rei de Santa Perpètua. I va ser l’avi, que era de Selmella –poble que pertany al Pont d’Ar-mentera– el primer Esplugas que es va instal·lar a Santa Perpètua. Segurament va ser cap a la meitat del segle XIX, quan es va casar amb la Magdalena Armejach que era de Santa Perpètua, i vivia justament a cal Rei. La família no sap en quin moment la casa va passar a ser coneguda com a cal Rei, ni per quina raó en deien així.

A Sant Magí, quan hi van arribar els frares domi-nics, el 1605, hi havia un Joan Almejach, segons expli-ca mossèn Segura en la seva història de Sant Magí. Feia 32 anys que hi vivia, i era un escultor francès que feia les petites imatges de pedra blanca que representaven a sant Magí, i que es venien al santuari. Sembla que havia de ser aquest Joan Almejach, l’avantpassat dels Armejach de Viladeperdius, i també dels Armejach de Santa Perpètua. Sabem que al segle XVIII, una Arme-jach de Santa Perpètua es casava amb un descendent del Pere Orga, un altre francès que havia arribat pels mateixos anys que el Joan Almejach.

Així doncs, els originaris de cal Rei de Santa Perpè-tua, no eren els Esplugas, sinó els Armejach.

A casa de l’Antonio Esplugas, del carrer del Por-tal de Santa Coloma, eren molts germans, a més d’ell, el Jaume, la Carme, el Pere, la Mercè, la Montserrat, i d’altres que es van morir de petits. Ell va marxar de casa molt jove, i es va posar a treballar de mosso a Santa Maria del Camí, una filla seva explica que va haver de viure molt precàriament i amb molta misèria. I d’aquí, al cap d’un temps, va anar a treballar a una casa de Civit, on hi feia també de mosso i de rabadà.

Allà hi va conèixer la Mercè. La Mercè Fuster Mo-liner, nascuda el 1887, era de Barcelona, el seu pare sembla que era molt ric, però quan va morir la seva dona, va començar a jugar i es va arruïnar. L’home coneixia la família de Civit on hi treballava de mosso l’Antonio. Aquesta família no tenia fills, i van afillar la Mercè quan era petita. Però al cap de deu anys de ser a la casa, la dona va quedar embarassada i va tenir un nen. Quan aquest es va fer més gran, van començar els problemes per la Mercè, la maltractaven i la relació amb els pares adoptius i el germanastre es va esdeve-nir molt difícil. L’Antonio se la va endur d’allà, es van casar, i van marxar cap a Montargull, devia ser cap a 1910. La Mercè va rebre alguns diners segurament com

a dot, i això va permetre a la parella comprar a Montar- gull cal Mariano, una casa molt petita que estava entre l’església i el camí, i al costat de l’Abadia, que era com anomenaven els veïns de Montargull la rectoria, que en aquells anys ja estava abandonada i mig enrunada.

Una néta de l’Antonio i la Mercè, ha buscat a Barcelona alguna dada sobre la Mercè, quins eren el seus pares, on vivien... Però no ha trobat res, el nom de Mercè Fuster Moliner no surt per enlloc. Molts docu-ments es van perdre en temps de la Guerra Civil, i pot-ser aquesta seria la raó de no haver trobat res, també podria haver-hi una altra raó, que fos filla il·legítima, i un cop morta la mare, l’haguessin portada a Civit.

A Montargull, la jove parella va tenir molts fills: el Francesc, el Jaume, nascut el 1913, la Maria, l’Angele-ta, el 1919, el Ramon, el Joan i la Lola, el 1928.

La Lola, la petita, és qui explica les vivències de la família a cal Rei de Montargull. Tots els altres germans ja han mort, i només queda ella.

Segons la Lola, cal Mariano servia de cafè, hi havia algunes taules i els homes del poble s’hi reunien els diumenges. L’Antonio i la Mercè, anys més tard, van anar a viure a cal Sebastià com a masovers. Era la casa més gran del poble, feia cantonada amb el carrer del mig i tenia tres portes. Aquí hi van néixer els dos fills petits, el Joan i la Lola, els altres van néixer a la case-ta de cal Mariano. Més endavant, van comprar la casa dels Oranias que estava davant de la de cal Sebastià, allà hi guardaven les eines. Els Oranias ja havien baixat a viure a Santa Coloma.

Ben aviat cal Sebastià va passar a ser coneguda com cal Rei de Montargull.

Cal Rei de Montargull –primera part–

La Lola amb les seves amigues pel camí de Montargull, anys 40.

Foto cedida

Octubre 201527

El treballTotes les cases tenien forn, i cada família es feia

el pa. Els de cal Rei tenien 300 gallines, les tenien a la caseta de cal Mariano on havien viscut, i a la part del capdamunt de cal Rei hi tenien les gàbies pels conills on hi havia 10 o 12 conilles. A la soll, 3 o 4 tocinos, en mataven 2 per ells, ja que eren colla. I en els corrals, que estaven a l’altra banda del camí, hi tenien més de 200 bens que portaven ells mateixos i algun pastor que llogaven. Tenien un ruquet que després el pare es va vendre i unes 3 mules, una d’elles era guita, i donava cosses. A la part de dalt de la casa, al costat dels es-tables on també hi havia bens, hi tenien la llenya i el femer.

Els horts, els de Montargull els tenien darrere del poble, baixant cap avall, a mitja hora de camí. Allí hi havia la font i el safareig i l’aigua que sortia del ren-tador la feien anar a una bassa, i era amb aquesta ai-gua que regaven. Prenien la mula per carregar el que collien, però la Lola deia que calia vigilar molt amb la mula guita.

La Lola recorda com era de dur anar a rentar al safareig a l’hivern, amb el fred, el vent i el glaç de l’ai-gua que calia trencar. Perquè la roba no pesés tant a l’hora de pujar-la, l’estenien per allà al voltant perquè s’eixugués, encara que només fos una mica.

Feien blat, ordi, blat de moro, trepadella, besses, cigrons, guixes i erb, que era pels bens. També tenien

vinya, anys més tard, però, la van arrancar. La Lola tenia uns quatre anys quan li van ensenyar com tallar el raïm amb el falçó i no fer-se mal, ho va intentar i es va fer un bon tall a la mà, i encara ara recorda com estava d’espantada al veure tanta sang.

El blat de moro el tenien plantat en una zona ano-menada la Plana que estava a 3/4 d’hora del poble, cap al cantó de Santa Coloma, i la Lola explica com era de feixuc pujar de tornada cap a casa a peu i portant el panís al damunt.

L’era, era a la part de dalt del poble, feien servir l’era i la pallissa que havia sigut dels Oranias.

Montserrat Rumbau

Col·laboració

Les cases de Montargull.

CuinaALIMENTACIÓ NATURAL PER A LA SALUT I EL BENESTARCOL

Col farcida d’arròs i verdures: col arrissada, ceba ben picada, all picat, pastanaga ratllada, arròs in-tegral cuit, tomàquet triturat, panses de Corint, comí mòlt, julivert picat, orenga, brou vegetal, oli d’oliva i sal marina.

Coure el tomàquet amb una mica d’oli i un polsim de sal, pebre i orenga, fins que quedi una salsa ben espessa. Fer bullir aigua amb un pessic de sal i coure-hi fulles de col (una per comensal) fins que quedin toves. Escórrer-les bé. Saltar la ceba i els alls amb una mica d’oli i un polsim de sal fins que comencin a enrossir. Afegir-hi la pastanaga i un polsim de sal i saltar uns minuts més. Afegir la col que ens hagi sobrat, en quan-titat proporcional a la resta de verdures, tallada en julia-na fina, i un polsim de sal, i donar-hi unes voltes. Afegir les panses, el comí i el julivert, i saltar-ho tot plegat fins que les verdures són cuites, afegint, si cal, miquetes d’aigua. Per últim afegir l’arròs. Barrejar-ho tot molt bé

ISABEL ALBIÑANA isabelalbinyana@gmail.com

www.facebook.com/isabelalbinyana

i farcir amb aquest preparat les fulles de col, emboli-cant-les i formant farcellets que anirem dipositant en una safata de forn. Regar-les amb brou i fornejar-les a 200 °C durant uns 20 minuts. Servir-ho acompanyat de la salsa de tomàquet.

Col arrissada saltejada amb gingebre: col ar-rissada tallada en juliana, arrel de gingebre fresca pica-da, oli d’oliva, salsa de soja i llavors de sèsam lleugera-ment torrades i mòltes.

En una paella o wok, saltar el gingebre amb una mica d’oli. Afegir-hi la col i un polsim de sal, continuar saltant durant uns minuts. Si la col és tendra, n’hi hau-rà prou per coure-la, si no ho és tant, caldrà afegir-li una mica d’aigua i deixar-la coure durant 3 a 5 minuts. Ha de quedar cuita però cruixent. Condimentar-la amb una mica de salsa de soja, donar-hi un parell de voltes i servir-la empolsinada amb el sèsam.

La Segarra28

Parròquia

FRUITS DE TARDOR

Els fruits de tardor són els més apreciats, perquè estan plens de dolçor, quan s’acosten les nostres petjades cap a l’hivern, el dia s’escurça i el fred comença a fer-nos companyia, potser amb un pessic de soledat. Els fruits de tardor estan plens dels millors sentiments.

També passa així amb nosaltres, quan hom s’acos-ta a la tardor de la vida ha acumulat l’experiència de molts anys i regala amb generositat els millors fruits del seu cor. Reparteix entre els altres aquests fruits que són: els consells de l’experiència que a voltes són mal rebuts pels joves. La pregària per les noves generacions de néts o besnéts que no paren de rodar pel món. Molt sovint les persones grans ignorades, aguanten el dolor de les seves xacres, acompanyades amb el pa del silenci per no fer nosa als qui més estimen. Són fruits de tardor, que sempre són els millors.

La saviesa de l’amor, els sentiments dins del cor, els porten a fer sacrificis per als seus, sense fer gaire remor. El pas del temps els fa veure la vida amb més calma i valorant el bé per damunt de tot. Són els fruits de tardor de tantes persones, avis i àvies, que en passar pel costat de les nostres vides, no fan gens de soroll, perquè masteguen la dolçor de l’amor.

Els fruits de tardor són les pregàries ofertes amb fe i amor, ignorades per la pròpia família de vegades, però precioses per al bon Déu que ho veu tot. Fruits de tar-dor són quan alcen la mirada, sempre amb esperança, cap al cel, font de salvació. No s’angoixen ni tenen por, perquè porten a l’esquena tota una vida de lluita i sacri-fici, d’amor i perdó. Han acomplert el cicle de la vida, i han donat els millors fruits de la seva tardor. Són els avis i les àvies que aguanten les famílies, tal com aguantava la creu nostre Senyor.

Mn. Joan F. Amigó

AGENDA DEL MES DE NOVEMBREHORARI DE DESPATX PARROQUIAL

El dimarts a les 10 i el dijous a les 6 de la tarda.

HORARI DE DESPATX DE CÀRITASEl primer i el tercer dimarts de cada mes a les 10

del matí a la rectoria.

HORARI DE LES MISSES DE FÈRIARecordeu que durant l’hivern les misses d’entre

setmana seran a 2/4 de 8 del vespre. Serà a partir de novembre.

FESTA DE TOTS SANTSEnguany la festa de Tots Sants cau en diumenge,

els horaris de les misses són com els dels diumenges. A la tarda hi haurà la pregària del rosari en sufragi dels

difunts als següents cementiris: Savallà 16.30 h, Conesa a les 16.30 h, les Piles a les 17 h, i a Santa Coloma a les 17.30 h.

DIA DELS DIFUNTSLa missa en sufragi de tots els fidels difunts serà el

dilluns dia 2 de novembre, a les 19.30 h a Santa Colo-ma de Queralt.

FESTA DEL PARE PALAU El divendres dia 6 de novembre celebrarem la festa

del Pare Palau, a la capella de les germanes Carmelites, a les 19.30 h.

FESTA DELS TRASLLAT DE LES RELÍQUIESEnguany la festa del Trasllat de les Relíquies cau en

diumenge, dia 8 de novembre. La missa serà a les 11.30 h com cada diumenge, amb la veneració de la relíquia i el cant dels goigs.

FESTA DE SANTA VICTÒRIA A CONESAEl diumenge dia 15 de novembre celebrarem la

Festa de Santa Vitòria a Conesa, la missa serà a les 12.45 h. del migdia.

CATEQUESI D’ADULTSDimecres dia 18 de novembre a les 6 de la tarda,

tindrem la reunió de la catequesi d’adults, a la rectoria.

VIDA CREIXENTEl dijous dia 26 de novembre a les 5 de la tarda,

tindrem la reunió de Vida Creixent, a la rectoria.

MISSA FAMILIAREl dissabte dia 28 de novembre, a les 8 del vespre

hi ha la missa familiar, amb tots els nens i nenes de la catequesi.

NOVENA DE LA IMMACULADAEl dia 1 de desembre començarem la novena de la

Immaculada a la missa del vespre.

Octubre 201529

Els passats dies 1, 2, 3 i 4 de setembre, un grup de setze persones d’aquestes contrades vam pelegrinar a Àvila per honorar a la Santa en el cinquè centenari del seu naixement (1515-2015).

El viatge va estar organitzar per la Parròquia de Santa Coloma de Queralt, sota la direcció de Mn. Joan Francesc Amigó i coordinat per M. Teresa Sendra.

El grup estava format per gent de Montblanc, Solivella, Belltall, Igualada i Santa Coloma de Queralt. Tots érem persones amb ganes d’assaborir les belleses d’aquesta meravellosa ciutat i de gaudir de l’espiritua-litat que irradien els llocs més emblemàtics on visqué i morí santa Teresa. L’empatia i la companyonia estigué sempre present durant tots els dies del pelegrinatge. Les bones rialles a les hores dels àpats i en els trajectes amb l’autocar van ser múltiples.

La pretensió d’aquest escrit no és fer cap crònica del viatge, sinó tan sols donar testimoni d’unes vivèn-cies de quatre dies a Àvila: al Monestir de l’Encarnació, la Catedral, la Basílica de Sant Vicens, el Convent de Sant Josep, el Convent de Santa Teresa i el Museu de Santa Teresa. A Alba de Tormes: el Convent de l’Anun-ciació i el Museu Carmelità.

Llocs, tots ells, embolcallats de la presència espi-ritual de la santa. Escoltant les explicacions de la guia

i/o dels audiòfons, hom gaudia d’uns moments extraor-dinaris i inoblidables. La Blanca, guia del grup, amb la seves exposicions i comentaris envers a tots aquells indrets feia que tots, per uns moments, ens sentíssim transportats cinc centúries endarrere, apreciant l’excep-cionalitat de Teresa i dels seus coetanis místics.

Des de la nostra humil condició de cristians de base, animem des d’aquesta revista a tot aquell que pugui a pelegrinar a la ciutat d’Àvila per seguir les pet-jades d’una dona que amb el seu exemple i amb el seu missatge fou avançada en el temps. I el seu carisma continua i és plenament vigent en el dia d’avui. Teresa de Cepeda i de Ahumada, santa Teresa de Jesús.

Aquests cristians-pelegrins som:Paquita Abelló, Serafin Carril, M. Rosa Gassol,

Anna M. Montanyà, Carme Marimon, Joan Tarragó, Mercè Caballé, M.Teresa Forné, Josep M. Moix, Roser Masalles, Rosa March, Maria Castro, Antonio Escoda, M. Rosa Tarragó, M.Teresa Sendra i Mn. Joan Francesc Amigó.

Ànims! Bon viatge per tots aquells que vulguin fer-lo. Nosaltres donem fe del seu valor.

Josep M. Moix Cabezas

Parròquia Santa Coloma

Pelegrinatge a Àvila organitzat per la parròquia de Santa Coloma de QueraltPelegrins de Santa Teresa. Un viatge pel record

PROMOCIÓ NOVEMBREAmb un peeling corporal, gaudiràs de 20’ de massatge gratuït.Passa i informa’t!

Fotos M. teresa sendra

La Segarra30

Laia Moix

La Laia Moix ha tingut un estiu molt intens. L’atleta colomina del Club Atlètic Igualada ha guanyat

el Campionat d’Espanya per Comunitats Autònomes i el Campionat de Catalunya. A més, també va quedar 5a al Campionat d’Espanya Individual.

La Segarra ha volgut conèixer com ha estat l’experiència i quina ha estat la seva trajectòria fins

aconseguir aquests grans resultats.

La Segarra: Per començar, i abans de parlar del final trepidant de la temporada passada. Com ha començat la temporada, Laia?

Laia Moix: De moment només estic entrenant i fins al desembre no començaré a competir en la meva prova, el salt d’alçada. Els primers mesos de competi-ció seran en pista coberta i a partir del març i l’abril ja començaran les proves a l’aire lliure.

LS: Quants dies entrenes a la setmana?LM: Els dimarts, dimecres i divendres són fixes,

durant tot l’any entrenem cada setmana aquests dies. I ara que encara no tenim competicions afegim un quart dia setmanal d’entrenament.

LS: Ara sí, expliquem com va ser el juny i ju-liol. Vas arribar a 2 campionats d’Espanya i un de Catalunya, oi?

L.M: Sí, el primer en què vaig competir va ser el campionat d’Espanya per Comunitats Autònomes, que es va disputar el 20 i 21 de juny a Alcobendas. A aquest campionat només hi van els primers classificats de cada comunitat de cada una de les disciplines. I en salt d’alçada, la que havia fet més punts al llarg de la temporada a Catalunya vaig ser jo.

LS: Va ser en aquests campionats, precisa-ment el dia que més alt necessitaves saltar, que ho vas aconseguir. Vas passar el llistó quan estava a 1,66 metres! Suposo que et sorprens...

LM: I tant! No ho havia aconseguit mai, ni en campionats ni en entrenaments. Em vaig posar a saltar pel matalàs, mentre tothom m’anava mirant. De fet, jo arribava a aquest campionat amb una marca de 1,61 metres. Primer vaig saltar 1,63 metres a l’últim intent, però en canvi vaig saltar els 1,66 metres a la primera, i l’altra noia que va arribar a aquesta altura no la va poder superar.

LS: I el cap de setmana següent, vas als cam-pionats de Catalunya. També guanyes?

L.M: Sí, de fet, com ja he comentat, era la que millor rànquing tenia de la temporada, i potser no va ser tanta la sorpresa com guanyar el cap de setmana anterior.

LS: I finalment, al juliol, a Valladolid compe-teixes en el Campionat d’Espanya individual. Com hi arribes?

LM: S’havia de fer una marca mínima, crec que eren 1,54 metres. De Catalunya vam ser 5 o 6 atletes que la vam aconseguir, però en aquest cas jo no com-petia representant a Catalunya sinó que competia amb el meu club, el Club Atlètic Igualada.

LS: Després de guanyar el Campionat d’Es-panya per Comunitats Autònomes, suposo que eres una de les favorites, no?

LM: Sí i això va ser una pressió afegida per mi. Just abans que em toqués saltar van dir el meu nom per la megafonia i van recordar als espectadors que jo havia guanyat el Campionat d’Espanya per Comunitats Autònomes i això em va posar molt nerviosa. No hi es-tava gens acostumada a això, i suposo que per això no ho vaig fer tan bé com l’anterior vegada i només vaig poder quedar cinquena.

LS: Ja hem parlat d’aquest inici d’estiu tan in-tens que vas tenir. Però, aquests resultats no arri-ben d’un dia per l’altre. Quan comences a practi-car atletisme?

LM: Vaig començar quan feia quart de primària. De fet el primer any ho combinava amb el bàsquet, però em vaig haver de decantar per un dels dos esports i vaig acabar triant l’atletisme. Vaig començar a entre-nar a Igualada i m’agradava, m’ho passava molt bé i vaig decidir continuar amb l’atletisme.

LS: I quan decideixes centrar els esforços en

Entrevista a Laia MoixFotos: cedides

Octubre 201531

C.B. Àguiles

RESULTATS BÀSQUET OCTUBRE

SÈNIOR MASCULÍ “A”20/09/15 C.B. ÀGUILES INFOBER B. BERGA 57 8226/09/15 MANY. REUS C.B. ÀGUILES 57 6503/10/15 C.B. ÀGUILES BC SANT JOAN DESPÍ 77 6410/10/15 CB IGUALADA C.B. ÀGUILES 62 6117/10/15 CB CALAFELL C.B. ÀGUILES 79 77

SÈNIOR FEMENÍ26/09/15 C.B. ÀGUILES CB SALOU 56 5304/10/15 MANYANET REUS C.B. ÀGUILES 59 6118/10/15 CB CALAFELL C.B. ÀGUILES 72 65

SÈNIOR MASCULÍ “B”26/09/15 B. B.TARRGONA C.B. ÀGUILES 64 5304/10/15 C.B. ÀGUILES MANYANET REUS B 48 6318/10/15 CB CAMBRILS C.B. ÀGUILES 64 6124/10/15 C.B. ÀGUILES AE CLARET 81 50

JÚNIOR FEMENÍ26/09/15 C.B. ÀGUILES B. TERESIANES 1999 89 20

03/10/15 TGN BÀSQUET C.B. ÀGUILES 48 4410/10/15 B. TERESIANES 1998C.B. ÀGUILES 67 6517/10/15 C.B. ÀGUILES AD TORREFORTA 87 25

CADET MASCULÍ12/09/15 MANY. REUS VERD C.B. ÀGUILES 80 5213/09/15 TORREDEM.BC C.B. ÀGUILES 45 5915/09/15 C.B. ÀGUILES AB EL VENDRELL 45 6603/10/15 C.B. ÀGUILES AB EL VENDRELL 51 76

INFANTIL FEMENÍ03/10/15 CB LA SELVA C.B. ÀGUILES 36 26

PREINFANTIL FEMENÍ18/10/15 C.B. ÀGUILES AE CLARET 41 61

MINI FEMENÍ10/10/15 C.B. ÀGUILES CB LLEIDA 25 6218/10/15 CEP VALLFOGONA C.B. ÀGUILES 28 78

Marc Vergés

Laia Moix

el salt d’alçada?LM: Crec que era quan feia 5è o 6è. Els entre-

nadors em van preguntar a quina disciplina em volia presentar als campionats de Catalunya i jo els vaig dir que en tanques, que era el que més m’agradava. Però amb els entrenadors vam veure que on millors resul-tats havia tret i on millor classificada anava era en el salt d’altura i de llargada i vaig començar a competir en aquestes disciplines. De fet, al primer Campionat de Catalunya en què vaig participar vaig quedar millor classificada en salt de llargada (2a) que en salt d’alçada (3a).

Durant la temporada, en les diverses proves que fem també competeixo en altres disciplines, però on tinc les millors marques i on vaig a competir en fases finals és amb el salt d’alçada.

LS: I l’última. Quan vas estar més nerviosa, abans de fer el salt de 1,66 metres o quan vas ha-ver de pujar a buscar reconeixement pel Pregó de Festes?

LM: Pel Pregó de Festes, segur. Em feia molta vergonya. Ja m’ho havien dit uns dies abans que me’l donarien i sí que em va fer il·lusió, però també molta vergonya.

LS: Des de La Segarra esperem que puguis aconseguir molts més campionats, i sobretot que continuïs gaudint practicant l’atletisme. Moltes gràcies, Laia.

Marc Vergés

La Segarra32

Al coll de Monestero: Ramon Bartra, Jacob Martínez, Gemma Ma-cías, Mercè Sendra, Núria Fortuny, Isa Sota, Joan Esplugas, Mont- serrat Mestre, Laura Rodríguez, Gil Gabarró; Salvet, Teresa Gual i Lucía Sota.

CEQSortida al Peguera, 19 i 20 de setembre del 2015Dissabte. Avui som 15 els que ens trobem per fer el Peguera. A 2/4 de 8 sortim direcció al Parc Nacional Aigüestortes-Sant Maurici. Fem parada a Tremp per es-morzar. Quan arribem a Espot, anem a portar dos dels tres cotxes al pàrquing de l’entrada del parc. Deixem l’altre a la vora del camí i a les 12 comencem a cami-nar. Agafem el GR11 que va seguint el riu Peguera. A l’estany dels Lladres parem per dinar i reposar una bona estona. Continuem pujant fins al refugi Josep M. Blanc (2.326 m), que està envoltat per l’estany Tort de Peguera. Són quarts de 5 quan, ja instal·lats, anem a fer un volt fins a l’estany Negre, que està molt a prop. El refugi està ple de gom a gom i han de fer dos torns per sopar: a nosaltres ens toca a les 7. Tenim preparada una festeta d’aniversari al Salvet i hem de sortir al car-rer a fer-la, però després d’unes quantes ratafies ningú té fred. Amb una guitarra i un cançoner anem trinxant cançons fins que ens fan anar a dormir.

Diumenge. Esmorzem al refugi. El guarda ens cou uns rovellons que la vigília havíem anat collint pel camí de pujada: boníssims! A les 8 continuem el GR11 que passa per l’estany Negre i el de la Llastra, on el deixem i seguim direcció cap a l’estany Gran de Peguera. Des d’aquí pugem al coll de Monestero (2.716 m): a un costat tenim el pic Monestero i a l’altre el Peguera, que és el que hem vingut a fer. Comencem a pujar però de seguida es compliquen les coses i n’hi ha que es retiren. Alguns grimpem una estona més però també reculem: és molt dret i exposat i sense cordes no ho veiem clar. Aleshores el Salvet ens diu que per l’altra vall es puja sense cap problema, però que ell volia venir a aquest refugi pel seu cumple. Baixem fins al coll i comencem a davallar primer per una tartera i després per un caos de blocs fins quasi la pletiu de la Coveta, on parem a dinar. Continuem avall passant per l’estany de Monestero fins al refugi Ernest Mallafré, que està al costat de l’estany Sant Maurici. Fem una parada per refrescar-nos i una hora més tard ja som al pàrquing on tenim els cotxes. Una de les companyes, que no-més volia caminar fins al primer refugi, ha desfet sola el camí i ens ha portat l’altre cotxe. A les 6, satisfets, agafem carretera fins a casa.

La paella, 26 de setembre del 2015Com cada any al setembre, al Centre Excursionista tanquem temporada i encetem la següent amb una paella. Aquesta vegada el nostre company Rubén n’ha hagut de fer dues perquè som un bon grup de gent: uns seixanta. Com que el temps acompanya, fem la parada a la Muralla. Després de menjar-nos les esplèndides paelles i fer sobretaula, pugem al local, per veure i comentar un reportatge amb algunes de les

fotos de les matinals i sortides a muntanya que he anat fent durant la temporada.

Matinal a la Serra de Catllaràs, 3 d’octubre del 2015 La primera matinal de la temporada, la fem en dissabte perquè el diumenge 4 hi ha la Caminada Popular de Conesa.

Així doncs, el dissabte 3 d’octubre vuit excur-sionistes sortim a les 7 de Santa Coloma direcció a la Pobla de Lillet. El temps no pinta gaire bé: pel camí ja ens plou. Parem a esmorzar en un bar de la Pobla i continua plovent. Quan acabem d’esmorzar, però, para de ploure. Prenem una carretereta que puja cap a l’ermita de la Mare de Déu de Falgàs. D’aquí continuem per una pista durant una bona estona, fins al coll Fred, on deixem els cotxes. Agafem un senderó que va pujant cap a la roca de la Devesa. Pel camí trobem algunes mines abandonades. Quan som al Joc de la Pilota (una esplanada al bell mig del bosc, on antigament els miners jugaven a pilota), decidim no pujar a la roca de la Devesa perquè està molla i relliscarà molt. Continuem camí amunt cap al Serrat

Salvet mirant, Lali Masip i Rubén Simó atrafegats amb les paelles.

Fotos Joan esplugas

Octubre 201533

CEQde la Bandera. Un cop a dalt ja veiem el nostre pròxim objectiu baix de tot: la casa refugi Ardericó. Així que ara toca baixar una estona. Quan hi arribem, fem una paradeta, mengem quatre nous acabades de collir i continuem baixant cap al mas la Teuleria de Monclús. A partir d’aquí hem de remuntar tot el que hem baixat i ho fem pujant cap el pla Fondo de Dalt, on hi ha un petit estany. Amb boira, continuem cap a la collada Gran Pedrís. Durant un moment que s’aclareix veiem el refugi Ardericó, que ens torna a quedar molt avall. Seguim pujant cap a la collada del Pla de l’Orri, on parem a dinar. Mentre ho fem, sembla que es vulgui aclarir. Després del cafè i menjar un pastís que ens ha fet una companya, continuem cap al pla del Catllaràs. Aquí ja agafem direcció cap al coll Fred. Passem per la font del Prat Gespador, per sota la roca de la Devesa i fem una parada al mirador del Roc de la Lluna, des d’on veiem el Pedraforca, la serra del Cadí-Moixeró i, als nostres peus, la Pobla de Lillet. Acabem d’arribar fins als cotxes i comencem la tornada cap a casa fent una parada al llogaret de la Mare de Déu del Falgàs.

Sortida al Canigó, 10,11 i 12 d’octubre del 2015

El dissabte 10. Som catorze els que a les 6 de matí sortim direcció Puigcerdà, on fem parada per esmorzar i després continuar cap al país veí. A Vilafranca de Conflent agafem una carretereta que ens durà a Vernet-les-Bains, on deixem els cotxes. A les 11 comencem a caminar pel camí Saint-Jean, que va pujant fins a la Portiella de Dalt per un bosc de pins i faigs que està

espectacular amb el canvi de fulles. Quan som a la Portiella tenim als nostres peus un barranc, amb la riera de Sant Vicenç al fons. Anem vorejant el barranc fins arribar al refugi lliure de Bone-aigue. Són quasi les 2 quan hi arribem: l’hora de dinar. Tenim tota la tarda per fer un volt i reposar. El refugi està una mica tronat, però per una nit farà el servei.

El diumenge 11. Ens llevem d’hora, esmorzem una mica i a les 7 agafem un senderó que va remuntant per dins el bosc fins a la cruïlla del camí que va al refugi Courtalets. Aquí ja ens trobem altra gent que va cap al cim. Ja se’ns ha acabat el bosc. Passem per la font de la Perdiu, el pic de Joffre, la Portiella i anem fent ziga-zagues fins arribar al cim Canigó (2.784 m) passades les 10. Fa un dia clar, fins i tot veiem la costa. Després de menjar una mica i tirar quatre fotos, tres companys abandonen el grup, desfaran el camí per poder ser al vespre a casa. La resta hem de desgrimpar la Xemeneia del Canigó cap a la Bretxa Durier, on ens reagrupem. Anem tirant avall cap al pla de Cadí. A partir de la cabana refugi Aragó hi torna a haver bosc. Travessem el riu Cadí i anem davallant fins al refugi guardat Marialles (1.718 m). Hi arribem a 2/4 de 3. A la tarda reposem. Ens donen el sopar a les 7 i la fem petar fins a les 10, que apaguen els llums.

El dilluns 12. El temps no pinta gaire bé i amenaça pluja. Decidim escurçar la ruta de tornada. A les 8 sortim del refugi, baixem per un senderó que passa pel costat de la pista, sempre pel mig del bosc i amb un rec d’aigua. Passem pel coll de Cavalls, coll de Creu i coll de Jou. Aquí agafem el camí que ens durà al poblet de Casteil i després de fer un parell de quilòmetres de carretera arribem a Vernet-les-Bains, on farem una paradeta sota el castell per fer un mos. A les 11 ja som als cotxes, que havíem deixat als afores del poble. Comencem la ruta de tornada parant a Puigcerdà per deixar un company de Madrid. Parem a la Seu d’Urgell a dinar i a les 5 de la tarda ja som a casa havent passat un bon cap de setmana. Joan Esplugas

Al mirador del Roc de la Lluna: Joan Esplugas, Josep V. Miserachs, Fina Borràs, Francesc Mas, Roser Esplugas, Fina Malet, Núria Fortuny i Núria Aymerich.

Al cim del Canigó: Fernando Santoro, Miquel Alonso, Salvet i Ot i Ramon Mullerat; Perico (Madrid), Fina Borràs, Roser Esplugas, Jua-nito Ramos, Joan Rosich, Anna Alejandro; Joan Esplugas i Lucía i Isa Sota.

La Segarra34

BTT Queralt

PEDALS DE TROSFotos: cedides

Sortida.

El passat diumenge 18 d’octubre va tenir lloc la quarta edició de la Pedals de Tros. Com la majoria de gent ja sap, és la cursa de BTT que es fa a Santa Coloma.

Aquest any han participat 361 ciclistes de moltes parts de Catalunya i fins i tot algun de més enllà.

Cal mencionar que la Pedals de Tros té la seva part solidària i com cada any fem aportació d’1€ per inscripció a una associació o fundació, així doncs vam fer la donació de 361€ a l’Associació Aprodisca de Montblanc, que va ser l’escollida en aquesta edició.

En aquesta edició vam orga-nitzar 3 circuits, el curt amb 30 km, el llarg amb 55 km i la novetat d’enguany el circuit extrem amb 85 km. La majoria de ciclistes es van repartir a parts iguales entre el circuit curt i el llarg, deixant el circuit extrem per a 41 ciclistes. Tots tres circuits tenien parts en comú, i passaven per camins i corriols dels termes municipals de Santa Coloma, Bellprat i Sant Martí de Tous, sempre buscant els llocs més inhòspits i amagats, i per tant amb un encant desconegut per la majoria de gent.

Hem estat treballant molt de temps per poder aconseguir la Pedals de Tros 2015 amb moltes ganes, esforços i voluntat. Hem netejat camins i corriols perduts,

hem combinat pujades gairebé impossibles per la majoria de ciclistes amb baixades que posen els pèls de punta. Hem donat la màxima atenció a tots els participants gràcies a una bona colla de col·laboradors i voluntaris desinteressats, i tot això ens ha estat recompensat amb molts agraïments de diferents participants i amb el fet que la gent del poble sortís a la plaça Major i en gaudís durant tot el dia. Actualment podem dir que la Pedals de Tros ja és una cursa de BTT fixa en el calendari de la majoria de ciclistes.

Des del Club BTT Queralt donem les gràcies a totes les empreses i comerços que han col·laborat, a tots els voluntaris, a l’Ajuntament de Santa Coloma, als Ajuntaments de Bellprat i de Tous i als propietaris de les finques que creuàvem. També demanem disculpes si en el dia de la cursa s’ha causat alguna molèstia a alguna persona.

Esperem retrobar-nos l’any vinent, tot pedalant. Salut i pedals.

FIRA DE LA BICICLETA BIQUERJuntament amb la Pedals de Tros, el Club BTT Queralt ha col-laborat amb l’Ajuntament de Santa Coloma, en l’organització d’aquesta fira, on tot està relacionat amb el món de la bicicleta: BTT, carretera, elèctrica, roba esportiva, organitzadors d’esdeveniments esportius, materials i accessoris...

Aquest any s’ha celebrat la segona edició, i hi van participar 15 expositors.

Gràcies a la Pedals de Tros i a la Fira Biquer, (i al bon temps), la plaça Major va agafar un ambient i un caliu comparable als dies de Festa Major. Entre tots hem fet que un dia d’octubre tingui una importància rellevant en el calendari colomí.

Xavi Montanyà

Preparant la cursa.

Octubre 201535

El dissabte 17 d’octubre es va fer la presentació dels equips del futbol base de la Unió Esportiva. La primera a intervenir va ser la recentment escollida presidenta de l’entitat, Mònica Mas, que va aprofitar el seu discurs per presentar la nova junta directiva. Tot seguit, es va donar pas al coordinador del futbol base, en Joan Rodríguez. En el seu parlament va explicar les línies de treball a seguir en aquesta nova etapa al futbol base colomí, destacant-ne el respecte tant entre els companys d’equip com amb els rivals, la importància dels entrenaments per aconseguir bons resultats en les competicions i la

intenció de fer un club que tots els colomins se sentin seu.

Un cop fets els discursos dels nous responsables del club, es va donar pas a la presentació dels equips. Aquesta temporada la Unió Esportiva està formada per 5 equips de futbol base, a més del primer equip, que no va poder fer la presentació junt amb la resta d’equips però que la farà tan aviat com sigui possible. En

total al voltant d’una setantena de jugadors van anar desfilant, cadascun amb els seus companys d’equip.

I per acabar la presentació, una foto de família força original. Tots els jugadors i entrenadors van alçar unes cartolines grogues per tal que es poguessin veure les sigles de l’entitat (UESCQ) i es pogués fer una foto des d’un dron. Tot això esperant que a final de temporada tothom acabi content d’haver aconseguit assolir els objectius que s’havien plantejat en els primers entrenaments.

Marc Vergés

Presentació Unió Esportiva

Unió Esportiva Santa Coloma

U E

enviaran foto familia grups i presen-tació

Fotos: cedides

Santa Coloma de QueraltUna jornada d’història, gastronomia, agricultura i festa per al 14 de novembre

Foto: JauMe Martell

AL MATÍ: ESPECTACLE INFANTIL carpa de circ La Berta de la companyia Passabarret de Valls.

MATINAL DE SAFRÀ: Visita guiada de Jaume Martell pel call jueu Xerrada a càrrec de Teresa Helena Balcells Soriguera: El safrà i les seves aplicacions mèdiques a l’Edat Mitjana Exposició i tast “Som terra de safrà”

AL MIGDIA: MENÚ DEL SAFRÀ als restaurants locals

VESPRADA DE SAFRÀ: Taller de manualitats Taller d’elaboració de melmelades Estrena de la Batucada Ben sonats

TAPES “ENSAFRANADES” als bars

NIT: MÚSICA JOVE a l’Estrella: La Loca Histèria + Dj Àlex

(Avançament de programació)