Apunts d'Història d'Espanya
of 63
Transcript of Apunts d'Història d'Espanya
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
1/63
HISTRI
U
M
N
E
:
DANIMEDIN
A
P
F
R
:
XAVIM
ARTN
:
SEGONDEBATXILLERAT
N
Y
:
2011-2012
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
2/63
2
NDEX
La Revoluci Liberal-Burgesa 4
La Restauraci 5
La primera fase de la Restauraci 6
El bipartidisme 6
La Constituci del 1876 6El pacte poltic 7
El caciquisme 7
El pacte econmic 7
El carlisme 8
La poltica exterior 8
El desastre del 98 8
El regeneracionisme 9
Lorigen i la consolidaci del catalanisme poltic 10
El moviment obrer durant la primera fase de la Restauraci 12
Els origens i levoluci del moviment obrer 12
La teoria marxista 12
La teoria bakuninista 13
La Gloriosa a Espanya 13
Evoluci del moviment obrer en la primera fase de la Restauraci 13
Evoluci del moviment obrer espanyol de tendncia
marxista 14
Evoluci del moviment obrer espanyol de tendncia
anarquista 14
Les transformacions econmiques del segle XIX 16
La demografia 16
Lagricultura 16
La indstria 16
La indstria txtil catalana 17
La indstria espanyola 17
La creaci del mercat com espanyol 18
Les transformacions econmiques i socials de la primera fase
de la Restauraci 19La demografia 19
Leconomia 19
El camp 19
La indstria 20
La segona fase de la Restauraci 21
El fracs del primer govern regeneracionista (1899-1901) 21
La crisi del civilisme (1902-1907) 22
La Crisi del Pacte del Pardo (1907-1912) 22
La Setmana Trgica de Barcelona 22La crisi mltiple del 1917 (1912-1918) 23
La fase de descomposici (1918-1923) 24
Les demandes autonomistes catalanes 24
Lincrement de lagitaci i conflictivitat socials 24
El desastre de lAnnual 25
La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) 25
Suports i oposicions al rgim 26
El directori militar (1923-1925) 26
El directori civil (1925-1930) 27
La caiguda del dictador 27
La dictablanda (1930-1931) 27
El catalanisme durant el primer ter del segle xx 28
La Mancomunitat de Catalunya 29
El moviment obrer durant la segona fase de la Restauraci 30
El socialisme durant la segona fase de la Restauraci 30
Lanarquisme durant la segona fase de la Restauraci 30
Les transformacions econmiques i socials durant la segona
fase de la Restauraci 32
La demografia 32
El camp 32
La indstria 32
Leconomia 32
La Segona Repblica Espanyola 34
Introducci 34Context histric 34
Bienni Reformista o Radical-Socialista (1931-1933) 35
Bienni Conservador o Negre (1933-1936) 38
Front Popular (1936-1939) 40
La Guerra Civil Espanyola 42
La Guerra Civil Espanyola 42
Lesclat de la Guerra Civil 43
Les fases de la Guerra Civil 44
La lluita per Madrid (juliol del 1936-mar del 1937) 44Locupaci del nord (abril-octubre del 1937) 44
Larribada al Mediterrani (novembre del 1937-juny del
1938) 45
Locupaci de Catalunya (juliol del 1938-febrer del 1939) 45
La fi de la guerra (febrer-abril del 1939) 45
La rereguarda republicana 45
La rereguarda insurrecte 47
La internacionalitzaci de la Guerra Civil 47
Conclusions de la Guerra Civil 47
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
3/63
3
El Franquisme 49
Naturalesa i suports del Franquisme 49
Procs dinstitucionalitzaci del franquisme 50
Fase totalitria (1939-1959) 50
Fase tecnocrtica (1959-1969) 51
Fase de descomposici (1969-1975) 52
Formes de repressi del franquisme 52Oposici antifranquista 53
Dcada del 1940 53
Dcada del 1950 54
Dcada del 1960 i primera meitat de la dcada del 1970 55
Oposici antifranquista a Catalunya 55
Evoluci econmica i social durant el Franquisme 56
Evoluci econmica a la dcada del 1940 57
Evoluci econmica a la dcada del 1950 59
Evoluci econmica a la dcada del 1960 61
Evoluci econmica de la segona meitat de la dcada del1970 63
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
4/63
4
LA REVOLUCI LIBERAL-BURGESA (1808-1874)
La Revoluci Liberal-Burgesa (1808-1874) s el perode de la
histria dEspanya en el que es produeix el pas dun rgim ab-
solutista a un rgim de carcter liberal. En aquest procs es
van succeir poques de mxima radicalitat revolucionria i eta-
pes ms o menys conservadores. A aix, safegeixen dos ele-
ments importants:
- Les tres Guerres Carlinesentre els sectors protagonis-
tes del canvi (liberals) i els que sn contraris i
soposen a aquest canvi (carlinso absolutistes).
- Les constants intervencions de lexrcit en la vida pol-
tica espanyola, mitjanant els conegutspronunciamien-
tos.
Un pronunciamientos un aixecament militar acompanyat dun
discurs ideolgic que convida a la participaci dun sector de lapoblaci.
La Revoluci Burgesamarca el procs de transici duna socie-
tat feudala una societat liberalque trenca amb lAntic Rgim.
No es tracta dun canvi instantani de lordre existent, sin que
s un procs de llarga durada. Aix comportar tota una srie
de canvis que afectaran a la societat en conjunt a nivell estructu-
ral:
- Rgim: Antic Rgim!Rgim Liberal.
- Estructura poltica: Absolutista!Liberal.
- Estructura econmica: Senyorial!Capitalista.
- Estructura social: Estamental!Classista.
La Revoluci Liberalfa referncia noms als aspectes poltics i
ideolgics i s una de les mximes expressions de la revoluci
burgesa. Per tant, no sha de confondre la revoluci burges amb
la liberal, ja que la segona forma part de la primera.
Un liberal s aquella persona contraria a labsolutisme i que
defensa un Estat constitucional. Defensa la divisi de podersi
les llibertats, tant individuals com col!
lectives (expressi, asso-ciaci, impremta, pensament...). Tamb defensa la participaci
dels ciutadans en la vida poltica, tot i que al principi es propo-
sar un sufragi censatari (restringit segons la riquesa individual)
i no pas universal. Per tant, tamb s partidari de la propietat
privada. Pot arribar a defensar la democrcia poltica, per mai
la igualtat econmica i social.
La Constituci s la llei mxima, fonamental i superior que
defineix lEstat, que estableix les seves competncies i on que-
den recollides totes les obligacions, llibertats i drets de la ciuta-dania. Tota constituci sestableix sobre la base de tres princi-
pis:
- Assemblea Nacional.
- Igualtatde tothom davant la llei.
- Contracte entre governants i governats (contracte
social de Rousseau).
Labsncia de qualsevol daquests elements implica que no es
pugui parlar de Constituci.
Els furs sn el conjunt de normes jurdiques, lleis i privilegis
exclusius duna regi determinada que la diferencia de la nor-
mativa general de la resta del pas.
Una desamortitzaci s lembargament per part de lEstat
duna part de les propietats de lEsglsia i dels municipis (bns
comunals), i la seva posterior venta en pblica subhasta.
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
5/63
5
LA RESTAURACI (1874-1931)
La Restauraci (1874-1931) s un perode que es divideix en
dues fases separades per lany 1898, lany del desastre en el que
Espanya va perdre les seves darreres colnies: Cuba, Puerto
Rico i Filipines.
La Restauraci es caracteritzar per:
- Transigncia poltica. Durant aquest perode es va
produir una alternana pacfica en el poderde les du-
es grans famlies del liberalisme espanyol daleshores:
el Partit Conservador i el Partit Liberal. Aquesta al-
ternana pacfica en el govern es coneix amb el nom
de bipartidisme i oferir una imatge dequilibri pol-
tic, que en realitat es fonamentar en el frau i la ma-
nipulaci electorals(caciquisme).
- Intransigncia social. Durant aquest perode es va
produir una persecucii repressi sistemticade tota
una srie de fenmens socials que apareixeran amb
fora, sobretot durant la segona fase de la Restauraci:
els nacionalismes perifrics (catal i basc),
lobrerismei el socialisme, i el republicanisme.
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
6/63
6
LA PRIMERA FASE DE LA RESTAURACI
El 29 de desembre del 1874 el general Martnez Campos va
protagonitzar un pronunciamiento i va proclamar Alfons XII
(fill dIsabel II) rei dEspanya. El 30 de desembre es formar a
Madrid un govern provisional presidit per Antonio Cnovas
del Castillo, qui gaudia de la confiana del rei. Duna banda,
era el cap del Partit Alfonsi, daltra banda, va ser lencarregat
de publicar el conegutManifest de Sandhurst, on Alfons XII feia
pbliques les seves pretensions de recuperar la corona espanyo-
la. El 7 de gener del 1875 Alfons XII arriba a Espanya pel Port
de Barcelona i, cinc dies desprs, a Madrid. Aix, el 12 de gener
es va restaurar la monarquia dels Borbons.
EL BIPARTIDISME
Antonio Cnovas del Castillo va ser larquitecte del sistema
poltic de la Restauraci. Aquest sistema es va caracteritzar per
la formaci de dos grans partits dinstics, que representaven la
dreta i lesquerra del liberalisme espanyol. La Restauraci s,
en el fons, un joc polticideat per Cnovas del Castillo inspirat
en el govern britnic: un rei i dos partits (el Partit Liberal i el
Partit Conservador).
Aquests dos partits salternaran en el govern de forma pacfica a
partir dun pacte i amb el consentiment del rei i les forces eco-
nmiques del pas. Lobjectiu s que els canvis de govern siguin
pactats i pacfics, i no mitjanantpronunciamientos(civilisme). A
ms, un dels principis del sistema era que cada nou govern ha-
via de respectar lobra del govern anterior, fet que garanteix la
seva estabilitat.
El civilismeestableix que el poder militar queda sub-
ordinat al poder civil.
El reis la columna vertebral del sistema, ja que quan un pre-
sident de govern havia de dimitir a causa duna crisi o un es-
cndol, el rei encarregava al lder de loposici la formaci dun
nou govern. Les Corts eren dissoltes i es convocaven noves
eleccions, que guanyava el partit de loposici per majoria abso-
luta grcies als mecanismes de frau i manipulaci electorals
(caciquisme).
Podem afirmar que durant tot el procs de la Restauraci mai es
van produir unes eleccions netes a Espanya. Totes van ser ma-
nipulades i organitzades amb la complicitat dels governadors
civils (provncia), dels alcaldes (ciutats i municipis) i dels ca-
cics locals.
Els dos partits que salternaran en el poder seran:
- Partit Liberal Conservador o Partit Conservador.
Est dirigit per Antonio Cnovas del Castillo. Prov
de lantic Partit Alfons(encapalat pel mateix Cno-
vas), i reunir a lantic Partit Moderat, sectors de la
Uni Liberal i el sector ms moderat del Partit Pro-
gressista. Comptar amb el suport de lEsglsia, la
gran burgesiai els grans propietaris rurals.
- Partit Liberal Fusionista o Partit Liberal. Va ser
fundat el 1880 i est dirigit per Prxedes Mateo de
Sagasta. Reunir a lantic Partit Progressista i el sec-
tor ms moderat del Partit Demcrata. Comptar
amb el suport de les classes mitjanes urbanes, els fun-
cionarisi les professions liberals.
Els dos partits sn idntics i noms es diferencien a nivell es-
tructural:
Potestat delrei
Moral Sufragi
PartitConservador
Ms Catlica Censatari
PartitLiberal
Menys Laica Universal (mascul)
El Partit Conservdor va guanyar les primeres eleccions convo-cades desprs de la restauraci dAlfons XII. Sota el seu govern,
es redactar una nova constituci: la Constituci del 1876. A
partir daleshores, la vida poltica espanyola es basar en
lalternana pacfica daquests dos grans partits dinstics.
LA CONSTITUCI DEL 1876
Els principis de Antonio Cnovas del Castillo, les anomenades
verdades madre, en els quals es va basar per redactar la Constitu-
ci del 1876 eren la ptria, la monarquia, la dinastia histrica,la llibertat, la propietat i el govern conjunt del rei amb les
Corts. El context histric en el que es redacta es caracteritza per
un nivell democrtic baix (transigncia poltica) i una aplicaci
social nul!la (intransigncia social), ja que el rgim no
sinteressa per les qestions i necessitats socials.
- Sobirania. Rau en el reii les Corts, que representen al
poble. Aix s en la teoria, perqu en la realitat la so-
birania est en mans de la classe poltica del moment.
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
7/63
7
- Llibertats i drets individuals. Sn mplies en apa-
rena, per a la prctica haur una escassa aplicaci
de les llibertats de lindividu.
- Divisi de Poders. El poder legislatiu queda en les
mans del rei i les Corts, en composici bicameral:
Congrs i Senat. El poder executiuqueda en mans del
rei, que t dret a vet i capacitat per dissoldre les Corts.
El poder judicial s tericament independent, per
totalment manipulat.
- Organtizaci territorial de lEstat. LEstat est to-
talment centralitzat.
- Relacions amb lEsglsia. LEstat s confessionali la
religi s la catlica, tot i que quedava reconeguda la
llibertat de culte sense manifestaci pblica.
- Forces armades. El reis el cap de les forces armades,
fet que garanteix el civilisme.
- Altres aspectes. Ser una Constituci no aplicada a
les colnies, fet que significar el manteniment de
lesclavisme.
EL PACTE POLTIC
El 1885 Alfons XII mor sense descendncia i amb la reina Ma-
ria Cristina Habsburg-Lorena embarassada. Davant daquesta
situaci, Antonio Cnovas del Castillo, molt hbil, dimiteix iaconsella a la reina que encarregui la formaci dun nou govern
al cap del Partit Liberal, Sagasta. Aquesta operaci poltica es
coneix amb el nom del Pacte del Pardo. Aquest pacte significa-
r la consolidaci del bipartidisme i garantir lalternana
pacfica dels dos partits.
La dcada del 1880, exceptuant dos anys de govern conservador
(1884-1885), van ser uns anys dhegemonia del Partit Liberal.
En aquest perode saprovaran bona part de les lleis ms impor-
tants de la primera fase de la Restauraci:
- Llei dImpremta (1883). Reconeixia la llibertat
dexpressi.
- Llei dAssociaci(1887). Molt important sobretot per
levoluci del moviment obrer.
Llei del Sufragi Universal Mascul(1890). Molt criti-
cada pels conservadors, ja que si aquest sufragi fos real,
hauria danar acompanyat de tota una srie de refor-
mes socials per tal devitar que els sectors ms popu-
lars i desfavorits, que sn la immensa majoria, votes-sin a les altres formacions poltiques no integrades en
el sistema per legalitzades a partir de la Llei
dAssociaci del 1887. A partir del 1890 es presenta el
dilema entre les reformes o el frau. La resposta evident
ser el frau i la manipulaci electorals. Cap dels sufra-
gis, ni el censatari (Partit Conservador) ni luniversal
(Partit Liberal), reconeixia la participaci de les dones,
que representaven el 50 % de la poblaci espanyola.
EL CACIQUISME
El caciquismeva ser el principal problema polticde la Restau-
raci, tot i que de fet s un fenomen identificat amb el mateix
sistema. El cacic s aquella persona que a nivell local
sencarrega de garantir els interessos poltics daquell moment.
Es tracta duna persona que est en contacte directe amb el go-
vernador civil, el cap poltic duna provncia, que sencarrega
del recompte de vots i que alhora est directament relacionat
amb el govern. El caciquisme era especialment com a les capi-tals de provncies rurals i les ciutats petites.
El cacic desenvolupa una doble funci que permet que aquest
sistema funcioni.
- Garantir el resultat electoral que interessi en aquell
moment (Partit Liberal o Partit Conservador).
- Garantir lintercanvi de favors necessaris per obtenir
aquest resultat mitjanant el control del mercat labo-
ral(oferta de treball a canvi de vots).
Si aquest sistema de coacci o xantatge fallava, el cacic tenia
altres mecanismes:
1. Compra descarada de vots.
2. Tupinades(afegir o treure vots de les urnes).
3. Pucherazos (incrementar el cencs electoral amb els di-
funts).
Si, tot i aix, els resultats no eren els desitjats, sinvalidaven les
eleccions amb qualsevol excusa i es tornaven a convocar fins
que sortissin els resultats prviament fixats.
EL PACTE ECONMIC
Tamb va afavorir la consolidaci del rgim el pacte al qual van
arribar les diferents famlies poltiques i econmiques del pas:
el Pacte del Pardo (1885) entre els conservadors i els liberals, i
el pacte entre proteccionistes i lliurecanvistes.
El proteccionisme s aquella teoria econmica dirigi-da a protegir la indstria nacional de la competncia
estrangera amb els coneguts aranzels, que sn impos-
tos duaners que graven sobre els productes que venen
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
8/63
8
de fora i que, daquesta manera, sencareixen, perden
competitivitat amb el mercat interior i afavoreixen el
consum del producte nacional, que s ms barat.
El lliurecanvismes aquella teoria econmica que de-
fensa la lliure circulaci de les mercaderies sense en-
trebancs ni aranzels.
El manteniment de les colnies era de gran importncia, ja que
representaven un mercat protegit pels interessos proteccionistes
del pas, sobretot de la indstria catalana i el sector agrari cerea-
lstic. Tot i aix, que el sistema de la Restauraci defensi els
interessos proteccionistes de la indstria catalana no vol dir que
accepti els plantejaments del catalanisme poltic, que a la prc-
tica seran rebutjats i reprimits. Lany 1882 saprovar la Llei de
Relaci Comercial amb les Colnies. Es tracta duna llei de
carcter proteccionista segons la qual les colnies (sent la ms
important Cuba) estaven obligades a consumir productes
dEspanya i a pagar molt ms cars els productes estrangers.
Aquesta mesura va afectar molt als Estats Units.
Perode Valor de les explotacions espanyoles (milionsde pessetes)
1872-1882 75
1882-1891 115
1891-1898 304
Quan el 1898 Cuba assoleixi la seva independncia, aquest pac-
te es trencar i aix significar la primera gran crisi poltica ide valors del rgim. Per aquesta ra aquest fet es coneix amb el
nom del desastre del 98.
El rgim de la Restauraci va comportar un relatiu retorn al
conservadorisme caracterstic anterior al Sexenni Democrtic.
Tot i aix, tamb va significar la consolidaci del cicle de la
Revoluci Liberal-Burgesa a Espanya, ja que s quan
saproven lleis que shavien plantejat per primera vegada durant
el Sexenni Democrtic (per exemple, el Sufragi Universal). A
ms, la Restauraci tamb va contribuir a la pacificaci de de-terminats sectors dirigents de la societat: lEsglsiaes reconci-
liar amb lEstat i lexrcites sotmet per primera vegada al po-
der civil (civilisme), fet que garanteix lalternana poltica dels
dos partits.
EL CARLISME
La primera acci poltica important que va dur a terme el nou
rei, aconsellat per Cnovas del Castillo, va ser fer front a la Ter-
cera Guerra Carlina. Davant daquest conflicte, Alfons XII
oferir als carlins una mplia amnistia a canvi del reconeixe-
ment de lamonarquia constitucional i liberalque ell represen-
tava. Ramon Cabrera, un dels principals dirigents carlins, va
acceptar aquesta amnistia i va adrear un escrit a les tropes car-
lines perqu abandonessin les armes. Tot i aix, la guerra va
continuar, sobretot al Pas Basc i Navarra, fins que el 1876 el
pretendent carl (lhipottic Carles VII) va ser derrotat i va fugir
a Frana.
Desprs de la guerra, el carlisme evolucionar cap a posicionspoltiques de carcter autonomista. Defensar els furs i els
privilegis tradicionals, i rebutjar les mesures centralistes i
uniformitzadores dels governs liberals. A partir del 1876 el
carlisme mai es tornar a aixecar en armes, tot i que el seu pen-
sament tradicionalista es mantindr viu. Participar en la vida
poltica del pas i passar a ocupar lextrema dreta de larc par-
lamentari.
LA POLTICA EXTERIOR
Lmbit exterior en el que el nou rgim va haver dactuar de
forma decidida en la pacificaci de Cuba, on poc desprs de la
Gloriosa va comenar una guerra dalliberament, que va durar
10 anys i havia comenat amb el Grito de Yara. El Grito de Yara
s un manifest de la Junta Revolucionaria de Cuba, presidida
per Carlos Manuel Cspedes (un dels caps de la insurrecci
cubana), que acabava amb el crit de: Viva Cuba libre!. En
aquest sentit, el general Martnez Campos va ser enviat a Cuba
amb lobjectiu de combatre als rebels i pacificar lilla. Aquesta
pau arribar de forma momentnia amb la signatura el 1878 de
la Pau de Zanjn. En ella es reconeixien tericament als cubans
els mateixos drets que als espanyols, tot i que en realitat es va
continuar mantenint lesclavisme.
El rgim de la Restauraci va ser el rgim constitucional ms
estable que havia tingut el pas fins aleshores. Si va durar tants
anys s perqu va gaudir dun context internacional favorable,
ja que va ser reconegut immediatament per les diferents potn-
cies europees. Aix es du a que la monarquiaera interpretada
com a sinnim dordre i pau, i a que va saber oferir la imatge
dun rgim democrtic. Tot i aix, de democrtic va tenir ben
poc, ja que a les prctiques de frau i manipulaci electorals (ca-
ciquisme) sha dafegir la marginaci que patien tota una srie
de moviments poltics i socials: el republicanisme, els naciona-
lismes perifrics, lobrerisme i el socialisme, i el carlisme.
EL DESASTRE DEL 98
Desprs de la Gloriosa del 1868, les insurreccions cubanesha-
vien estat una constant. Aquestes insurreccions es van sufocar,
o b mitjanant la intervenci militaro b mitjanant la signa-
tura de pactes polticscom la Pau de Zanjn (1878). Durant els
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
9/63
9
darrers anys del segle XIX els Estats Unitsimpulsats per la seva
poltica imperialistai, sobretot, pels seus interessos econmics
(companyies sucreres) van voler substituir els espanyols en el
domini de la illa de Cuba. Amb aquest objectiu, van oferir la
seva ajuda als independentistes cubans.
En aquest context, es va produir lenfonsament del Maine, un
vaixell de guerra nord-americ, al port de lHabana. Aquestaccident es va atribuir al sabotatge espanyol i els Estats Units el
van aprofitar per declarar la guerra a Espanya.
A la batalla naval de Santaigo de Cuba el 1898 la flota espa-
nyola va ser esclafada. El desembre del 1898 va ser signada la
Pau de Pars, que va significar la prdua de totes les possessi-
ons ultramarinesdEspanya: Cuba, Puerto Rico i Filipines (on
la flota espanyola tamb va ser esclafada a la batalla naval de
Cavite.
EL REGENERACIONISME
El Regeneracionismes el moviment poltic de carcter nacio-
nalista i reformista que es va desenvolupar arran de la insatis-
facci causada pel sistema econmic, social, poltic i cultural de
la Restauraci a Espanya desprs del desastre del 98 amb
lobjectiu de regenerar el pas. El Regeneracionisme sha
dentendre com un concepte plural, ja que hi hauran diferents
propostes i possibles solucionsper tal de superar la situaci de
crisi, decadncia i catstrofe derivada del desastre del 98. Elsnacionalismes perifrics shan dentendre com una proposta
ms del Regeneracionisme.
La situaci lany 1898 s duna autntica conscincia genera-
litzada de crisi i decadncia a Espanya: la sensaci de que
shavia tocat fons i que no es podia anar pitjor. Es tracta duna
inquietud intel!lectualque sacabar fins i tot qestionant qu
era Espanya. Aquesta inquietud quedar personificada en la
coneguda Generaci del 98: Unamuno, Azorn, Po Baroja i
Antonio Machado. En aquest sentit, el Regeneracionisme shadentendre com un moviment de classes mitjanes intel!lectuals
insatisfetes amb el sistema i que no apareix tot just de la guerra,
sin que shavia anat desenvolupament tota la dcada del 1890.
El mxim representant del Regeneracionisme va ser Juaqun
Costaamb obres com Oligarqua y caciquismo i Colectivismo agra-
rio en Espaa. Ell va ser qui va encunyar lexpressi de revolu-
ci des de dalt, ja que pensava que era la classe poltica la qu
havia de resoldre els problemes que patia Espanya.
Segons Carlos Serrano, un dels principals estudiosos del Rege-
neracionisme, Cuba i la Restauraci eren les dues cares duna
mateixa manera: si una es perd, laltra es comenar a desinte-
grar, ja que lEstat sense les colnies era incapa de satisfer els
interessos particulars del pas.
Per aquesta ra, sense les colnies comenar la progressiva
desintegraci del sistema de la Restauraci (segona fase de laRestauraci). A ms, es produir el trencament del pacte que
lhavia fet possible. Finalment, des de determinades rees del
pas apareixeran els regionalismes, i des dels sectors ms popu-
lars sorgir el sindicalisme de classes. Aix no far altra cosa
que erosionar encara ms el sistema.
El programa global del moviment regeneracionista era:
- Modernitzar Espanya prenent com a model Europa.
Sha deuropetzar el pas o, en paraula del mateix
Juaqun Costa, sha de desafricanitzar Espanya.
- Impulsar un ambicis pla dobres pbliques i hidru-
liques. Sha de desenvolupar un pla de regadiu de ca-
rcter nacional que doni una empenta a aquest tipus
dagricultura.
- Articular un mercat intern. Sha de crear un mercat
intern a partir de la creaci duna nova xarxa de
transport i comunicaci.
-
Alfabetitzar el pas. Sha dimpulsar lensenyamentmitjanant la creaci duna educaci pblica i gratuta,
i descoles dofici.
- Realitzar una reforma poltica. Sha de reformar el
sistema amb lobjectiu dacabar amb el caciquisme i
els mecanismes de frau i manipulaci electorals.
- Descentralitzar lEstat. Sha de produir la descentra-
litzaci del poder poltic en favor de les diputacions
provincials i els ajuntaments.
El Regeneracionisme acabar fracassant ja que elaborar un
programa molt ambicis per sense preveure els mitjans eco-
nmics necessaris per desenvolupar-ho. A ms, el fet de ser un
moviment de classes mitjanes intel!lectuals i no estar integrat a
bona part de les classes populars, va dificultar que es consolids
com un partit poltic alternatiu al Partit Liberal i al Partit Con-
servador.
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
10/63
10
LORIGEN I LA CONSOLIDACI DEL CATALANISME POLTIC (1714-1901)
L11 de setembre del 1714 els Decrets de Nova Plantavan abo-
lir tots els drets i llibertats de Catalunya. Tot i aix, es va man-
tenir viu un dels principals senyals didentitat de la cultura cata-
lana: la llengua.
Al llarg del segle XIX, el moviment de laRenaixena
, junta-
ment amb el federalisme catal i alguns aspectes del carlisme
(furs), va significar la recuperaci de ls literari de la llengua
catalanai el desenvolupament dun primer nacionalisme cata-
l. La Renaixena s aquell moviment cultural que va aparixer
a Catalunya a la dcada del 1830 i que es caracteritza per la
voluntat de recuperar ls literari de la llengua catalana.
Lorigen daquest moviment sacostuma a datar lany 1833 per
la publicaci de lodaPtriade Carles Aribau.
Ara b, la persona potser ms important en aquesta tasca va ser
Joaquim Rubi i Ors, que va ser el responsable en restaurar els
coneguts Jocs Floralsel 1859. Els Jocs Florals sn un concurs
de poesia que, a ms del seu valor literari, va impulsar el catal
com a llengua i smbol de Catalunya, que aleshores estava ple
de castellanismes.
Paral!lelament, altres institucions com la Universitat de Barce-
lona, lAteneu Barcelons o la Acadmia de les Bones Lletres
van contribuir a la expansi de la Renaixena. Ho van fer mit-
janant lestudi i divulgaci de la histria de Catalunya, la
literatura medieval i el dret tradicional catal, considerat
lnima i la base de la personalitat poltica catalana.
Lxit daquest moviment sexplica fonamentalment per tres
motius:
1. Evoluci de la societat catalana. La societat catalana
s una societat diferenciada de la resta dEspanya,
que sanava industrialitzant i que tenia una burgesia
forta i, en un principi, poc vinculada al poder de
lEstat.2. Reacci contra el centralisme. El moviment reaccio-
na davant del fort centralisme poltic i cultural, i les
clares intencions homogenetzadores amb el que
sestava construint el nou Estat liberal espanyol.
3. Influncia del Romanticisme europeu. El Romanti-
cisme s un moviment cultural que valorava de forma
exagerada el passat medieval dels pobles. En aquest
sentit, els representants de la Renaixena van arribar a
la conclusi de que lEdat Mitjana havia estat a Cata-lunya un perode diferent de la resta de la Pennsula.
Aix es du a que durant aquell temps Catalunya ha-
via tingut institucions prpies i havia viscut un perode
desplendor i expansi. Aquest fet els servir per defi-
nir una identitat catalana diferenciada de la resta
dEspanya. La individualitat es trobava en el passat
histric.
Podem distingir dos tipus de catalanisme poltic:
- Un catalanisme de carcter conservadorque defensa
els interessos de la burgesia.
- Un catalanisme de carcter popular i desquerres.
Daquests dos catalanismes, lhegemnic ha estat gaireb sem-
pre el conservador. De fet, noms en dos moments histrics el
catalanisme popular desquerres ha estat lhegemnic: en la
dcada del 1880 i durant la Segona Repblica Espanyola (1931-
1936/1939).
La qesti s que a Catalunya, durant la primera fase de la Res-
tauraci, sanir configurant un nou catalanisme ents com un
moviment cultural que buscar la forma dorganitzar-se pol-
ticament. Aquest catalanisme reunir dues idees bsiques:
1. La idea de progrsprocedent del mn del federalisme.
2. La idea de tradiciprocedent del mn del carlisme.
De fet, loriginalitat daquest primer catalanisme rau en la com-
binaci daquests dos principis: la idea de modernitzar el pas apartir de la industrialitzaci de la societat, per mantenint els
seus senyals didentitat cultural.
En aquest sentit, durant la primera fase de la Restauraci po-
drem distingir tres cercles importants del catalanisme:
- Els literats romnticsaplegats al voltant de la revista
La Renaixena, sovint fora radicals i intransigents.
- El grup catlic reunit al voltant del setmanari de Vic
La Veu de Montserrat, de tendncia conservadora i de-fensora dels interessos de lEsglsia.
- Els federals encapalats per Valent Almirall, que va
ser qui va impulsar durant la dcada del 1880 el pri-
mer catalanisme poltic.
Valent Almirall va ser, doncs, un dels personatges destacats
del catalanisme poltic. Algunes de les tasques principals que va
dur a terme sn les segents:
- 1879. Funda el primer diari escrit ntegrament en llen-gua catalana i qu es deiaDiari Catal.
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
11/63
11
- 1880i 1883. Convoca els dos primers Congressos Ca-
talanistes.
- 1882. Funda la primera organitzaci poltic-cultural
del catalanisme, el Centre Catal.
- 1885. s linspirador del conegut Memorial de Greuges
(originalment, Memoria en defensa de los intereses morales
y materiales del catalanismo), un document publicat pel
Centre Catal. Duna banda, el document s una de-
nncia a lopressi que havia patit Catalunya per
part de Castella. Daltra banda, presentaven tota una
srie de reivindicacions catalanes: la protecci de
leconomia catalanai la defensa del dret, la llengua i
la cultura catalanes (senyals didentitat de Catalu-
nya).
- 1886. Deixa escrita la seva doctrina en el llibreLo Ca-
talanisme.
Lany 1887 els elements ms conservadors del Centre Catal,
com ara ngel Guimer i, sobretot, Enric Prat de la Riba,
marxen i funden la Lliga de Catalunya. Aquest partit aprofitar
la visita a Barcelona de la Reina Regent amb motiu de la Expo-
sici Universal de Barcelona del 1888 per lliurar-li un document
conegut com el Missatge a la Reina Regent on sexigir
lautonomia poltica de Catalunya.
El 1891 els dirigents de la Lliga de Catalunya sintegraran dinsde la Uni Catalanista. La fundaci daquest partit sentn com
la creaci duna federaci dentitats catalanistes molt diverses,
tant des del punt de vista poltic com des del punt de vista social.
La creaci daquest partit t com objectiu unir tots els nuclis
catalanistes existents aleshores al pas.
La Uni Catalanista convocar el 1892 una assemblea a Man-
resa. Daquesta assemblea sorgiran les conegudes Bases de Man-
resa, que shan dentendre com un primer projecte de la forma-
ci dun Estatut dAutonomia per a Catalunya. Aquest fet
coincidir amb la publicaci de La Tradici Catalana. Aquestaobra del bisbe Josep Torres i Pages reflexa el recolzament per
part de la jerarquia eclesistica catalanaa les idees manifestes
en aquestes bases, tot defensant els interessos de lEsglsia.
Una altra iniciativa daquesta Uni Catalanista va ser el cone-
gutMissatge al Rei dels Hellensel 1897. En ell, el poble catal es
solidaritzava amb els habitants de la illa de Creta, aleshores sota
el domini dels turcs. Es feia una comparaci entre la situaci
daquesta poblaci amb la situaci de Catalunya respecte Caste-
lla. El govern central de Madrid va tenir sempre una respostade carcter repressiu, ja que es considerava que aquest catala-
nisme posava en perill la unitat del pas. Aix va suposar la
prohibici moltes publicacions(censura) i la suspensi dactes
de propaganda. De fet, ja des daleshores i des de Madrid es
comenar a fer servir la paraula separatista amb una conno-
taci pejorativa per tal de desqualificar el catalanisme poltic.
Tot i aix, marxaran lany 1900 per fundar el Centre Nacional
Catal. A partir del 1901, el Centre Nacional Catal es fusiona-
r amb la Uni Regionalista, donant com a resultat la fundacide la Lliga Regionalista. La Lliga Regionalista s el gran partit
conservador de la burgesia catalana.
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
12/63
12
EL MOVIMENT OBRER DURANT LA PRIMERA FASE DE LA RESTAURACI (1874-1898)
Les condicions de vida i laborals de la classe obrera espanyola
al llarg del segle XIX van ser extraordinriament dures:
- Llargues jornades laborals. Les jornades laborals po-
dien arribar a ser de 15 hores diries, tant pels adults
(homes i dones) com pels infants (a partir dels 7 anys).
- Condicions laborals precries. Treballaven en espais
tancats sense ventilaci, suportant temperatures ex-
tremes tant a lhivern com a lestiu, ambients molt so-
rollosos i sense cap tipus de descans. Es tracta duna
classe obrera que patia deformacions i accidents pro-
vocats per les mquines.
- Altres condicions. Mala alimentaci, acomiadament
lliure, salaris baixos, miserables condicions de vida
familiar fora de la feina, analfabetisme i manca dequalsevol tipus de protecci social. De fet, lesperana
de vida dels treballadors industrials era daproximada-
ment 30 anys, gaireb la meitat que la dun burgs (55
anys).
Aquests sn clars exemples de la intransigncia social caracte-
rstica de la Restauraci. Per aix qualsevol increment dels
preus de productes de primera necessitat provocava greus pro-
blemes de subsistncia i l esclat dautntiques revoltes, sobre-
tot urbanes, conegudes amb el nom de bullangues. Tamb esvan estendre entre la classe obrera fenmens com lalcoholisme
i la prostituci.
ELS ORIGENS I LEVOLUCI DEL MOVIMENTOBRER
Els factors que expliquen laparici i el desenvolupament del
moviment obrer seran:
- La implantaci dunes noves formes de vida i de tre-
ball derivades del desenvolupament de la RevoluciIndustrial i el capitalisme.
- La reivindicaci de tota una srie de drets i llibertats
poltiques i socialsper part de la classe treballadora.
- La difusi dels primers idearis igualitaristes.
La industrialitzaci va alterar la societat tradicional a partir de
dos fenmens:
- Mitjanant lexpulsi dels components de les propie-
tats rurals (xode rural).
- Mitjanant la imposici de la nova cultura del progrs
industrialassociada a la implantaci de la maquinria.
Davant daquest procs de proletaritzaci es produir un aug-
ment de lagitaci i la conflictivitat socials. Cal destacar el
moviment ludista, s a dir, latac i destrucci de les mquines.
Els ludistes consideraran que la mquina agredia els interessos
dels treballadors, provocava latur i una reducci dels salaris. La
mquina estava associada a la imposici dun nou ordre laboral
i social de carcter capitalista que subordinava a la classe treba-
lladora a la voluntat de lempresari; el patr era qui fixava la
durada de la jornada laboral i el salari sense que hi hagus cap
regulaci social o estatal. Aquestes accions sestendran per totes
les rees industrialitzades (crema de la fbrica Bonaplata el
1835 a Barcelona) i van evidenciar com els governs faran costat
als interessos dels empresaris mitjanant la repressi daquest
moviment.
El 1864 es funda a Londres la Primera Associaci Internacio-
nal dels Treballadors (AITo Primera Internacional), una as-
sociaci obrera de carcter internacional (predominant a Euro-
pa occidental) que pretenia aconseguir lemancipaci econmi-
ca i social de la classe obrera i arribar a una societat igualit-
riadeixant enrere la societat classista. Aquests objectius noms
es podien aconseguir mitjanant la col!lectivitzaci dels mit-
jans de producci i la desaparici de la propietat privada. Se-
gons aquesta associaci, la emancipaci de la classe obrera ha-
via de ser obra de la mateixa classe treballadora. En aquest sen-tit, les principals reivindicacions de lAIT van ser:
! Jornada laboral de 8 hores.
! Desaparici de lexplotaci infantil, ja que els nens
han de tenir dret a leducaci.
! Millora de les condicions de vida de la dona.
! Sociabilitzaci dels mitjans de producci.
! Desaparici dels exrcits permanents.
A partir de 1871 es produir un enfrontament intern a lAIT
personificat en Karl Marx i Mikhail Bakunin, que va tenir elseu origen en les diferncies sobre els mitjans que shavien de
seguir per assolir els objectius de la Primera Internacional.
LA TEORIA MARXISTA
Segons Marx la classe obrera shavia dorganitzar en un partit
propi per conquerir el poder de lEstat. El 1848 Marx va publi-
car, juntament amb Friedrich Engels, el Manifest del Partit
Comunista. s la primera obra socialisme cientfic i on es
desenvolupar una crtica al capitalisme i quedar plasmada lateoria marxista, que es basa en tres principis:
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
13/63
13
! Lluita de classes. Lantagonisme entre opressors(mi-
noria) i oprimits (immensa majoria) que t els seus
orgens en les relacions socials que shan produt en
cadascuna de les etapes de la histria de la humanitat,
caracteritzades pel mode de producci: esclavisme
(els amos posseeixen els esclaus, els quals mantenen
els seus privilegis), feudalisme (el rei, els nobles ilEsglsia posseeixen la terra) i capitalisme(els burge-
sos posseeixen el proletariat). La histria de la huma-
nitat ha estat una histria de lluita de classes, que es
pot entendre com el motor del desenvolupament his-
tric.
! Critica del present. El sistema capitalista es caracte-
ritza perqu lobrer rep en concepte de salari un valor
molt inferior a la riquesa que genera el seu treball.
Aquesta diferencia rep el nom de plusvlua, que va aparar al propietari dels mitjans de producci i que pot
ser incrementada baixant el salari o augmentant el
ritme de producci.
! Presa del poder poltic. La necessitat de superar
aquesta etapa sassocia a un projecte de futur: la socie-
tat comunista. Aquest objectiu sassoleix a travs de
la conquesta del poder poltic per part del treballa-
dors, que donaria lloc a una situaci transitria de dic-
tadura del proletariat amb la qual, mitjanant la
col!lectivitzaci dels mitjans de producci, sarribaria
a una societat igualitria. Marx, conscient de que la
burgesia mai renunciaria al poder poltic, defensar
com a nic mitj per acabar amb el capitalisme i
lexplotaci dels treballadors la revoluci.
LA TEORIA BAKUNINISTA
Bakunin rebutjar tota participaci poltica de la classe obrera i
defensar la destrucci directa de lEstat, de la propietat pri-
vada i de tota forma de autoritat (familiar, religiosa, poltica).
Alhora, defensar una organitzaci de la societat a partir de la
federaci de comunes lliures. El pensament bakuninista, anar-
quista o llibertari es fonamentar per tres principis:
! Exaltaci de la llibertat individual amb el marc duna
solidaritat entre tots el individus duna societat.
! Crtica i rebuig a la propietat privada i defensa de la
propietat col!lectiva.
! Oposici a qualsevol tipus dorganitzaci jerrquica,
principalment lEstat, que sha de destruir.
Aquestes divergncies van provocar el trencament de lAIT, que
es va dividir en dues famlies: la marxista o socialista i la
bakuninistao anarquista. El 1872 els bakuninistes marxaran de
lAIT i formaran la Internacional Anarquista o Internacional
Antiautoritaria. La resta de lAIT, perseguida a Europa, marxa-
r a Nova York on acabar desapareixent lany 1876.
LA GLORIOSA A ESPANYA
A Espanya mentrestant, la Revoluci del 68 va significar elreconeixement dmplies llibertats individuals i col!lectives que
afavoriran a la organitzaci del moviment obrer. Aquest va
dirigir la seva atenci cap a lAIT i rebr la influncia dels dos
sectors enfrontats.
El 1868 Giuseppe Fonelli, estret col!laborador de Bakunin,
arriba a Espanya i funda els primers nuclis espanyols de lAIT.
El 1870 tindr lloc el Primer Congrs Obrer Espanyola Barce-
lona, on 74 dels 90 obrers seran catalans (fet que evidencia el
pes a nivell industrial de Catalunya en el conjunt de lEstat). Enaquest congrs triomfaran les tesis bakuninistes i fomentar la
creaci la Federaci Regional Espanyola de lAIT. Quan en
1871 es produeixi el trencament de lAIT tindr lloc a Espanya
el Congrs Obrer de Crdova, on tornaran a triomfar les tesis
bakuninistes. Paral!lelament, a Madrid es funda el primer nucli
dinspiraci marxista, fundat per Paul Lafargue. Des
daleshores, el moviment obrer espanyol quedar dividit en
dues famlies: la socialistaseguidora de Marx (Astries, Cant-
bria, Bilbao i Madrid) i lanarquistaseguidora de Bakunin (Ca-
talunya, Andalusia, Arag i Valncia).
El cop destat del general Pavia (1874) va significar la
il!legalitzaci de totes les associacions obreres espanyoles, que
hauran dactuar en clandestinitat.
EVOLUCI DEL MOVIMENT OBRER EN LAPRIMERA FASE DE LA RESTAURACI
La classe obrera i camperola espanyola va sortir de la experin-
cia del Sexenni Democrtic, a ms de dividida en dos corrents
pel que fa al moviment obrer (socialista i bakuninista), amb un
cert escepticisme fruit de la frustraci de les esperances deposi-
tades en els partits desquerres i republicans.
Linici de la Restauraci coincidir amb la desaparici de lAIT
(1876) i de la Internacional Anarquista (1881). Durant els pri-
mers anys de la Restauraci, amb Cnoves del Castillo com a
cap de govern, les organitzacions obreres hauran dactuar des
duna clandestinitat que contribuir a la seva radicalitzaci.
El sistema de Restauraci es va caracteritzar per la despreocu-
paci general per les qestions socials. De fet, el 1877 el 71,5%
de la poblaci era analfabeta i, en el cas de les dones, el 81%.
LEsglsia reconciliada amb el rgim (Estat confessional des de
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
14/63
14
la Constituci del 1876) aprofitar aquesta situaci per fundar
nombroses escoles adreades a les classes mitjanes i altes.
El sistema mai va mostrar voluntat dintegrar el moviment
obrer. Aquesta intransigncia social es manifesta en les pssi-
mes condicions laborals i de vidade la classe obrera (jornades
llargues de treball, absncia de protecci social i salaris molt
baixos).
Per la seva banda, la classe intel!lectual espanyola va ser ex-
tremadament crtica amb la situaci econmica, social i cultural
del pas, tal i com demostra la publicaci dobres de denncia
com Oligarqua y caciquismo (Juaqun Costa) o la fundaci
dinstitucions com la Institucin Libre de Enseanza (ILE).
La ILE s una instituci pedaggica fundada a Madrid el 1876
per Francisco Giner de los Ros i un grup de catedrtics univer-
sitaris apartats de lensenyament oficial. Tenia una tendncia
progressista propera al republicanisme i va aplicar mtodes di-dctics avanats, sobretot del centre dEuropa (Alemanya), a
lensenyament secundari. Qestionar la forma de fer de
lEsglsia.
EVOLUCI DEL MOVIMENT OBRER ESPANYOL
DE TENDNCIA MARXISTA
Quan el 1876 es dissol lAIT, Karl Marx aconsellar la forma-
ci de partits marxistes dmbit nacional que actuessin amb
independncia a cada pas. Seguint aquesta consigna, a Espa-nya el 2 de maig del 1879 es fundar des de la clandestinitat el
Partit Socialista Obrer Espanyol (lactual PSOE), presidit pel
seu fundador, el tipgraf Pablo Iglesias. Poc desprs i aprofitant
la Llei dAssociacions del Partit Liberal de Sagasta (1887), els
fundadors del PSOE van inscriure oficialment el partit. Tot
seguit, convocaran una vaga de tipgrafsa Madrid que tindr
poca repercussi a Espanya, per que va deixar a la capital sen-
se diaris. Pablo Iglesias ser detingut i molts tipgrafs seran
acomiadats i hauran de marxar de la ciutat. Aquest fet contribu-
ir a la difusi del pensament socialista per la resta del pas.
Del primer congrs del PSOE a Barcelona el 1888 sorgir la
fundaci de la Unin General de Trabajadores (UGT), el sin-
dicat vinculat al PSOE. Aix, es van diferenciar les tasques pr-
pies del partit (defensa els interessos dels obrers al Parlament) a
les del sindicat (negocia els interessos dels obrers dia a dia amb
lempresari).
Al llarg de la dcada del 1990 el socialisme espanyol va incor-
porar dues noves idees:
! Construcci de cases del poble. Les cases del poble
sn centres de reuni de carcter obrerista amb unes
funcions culturals (alfabetitzaci), formatives (apren-
dre un ofici) i doctrinals (difusi del pensament socia-
lista).
! Reivindicaci de la jornada laboral de 8 hores. Con-
signa lligada a la Segona Internacional (fundada el
1889 a Pars i de carcter exclusivament marxista) que
shavia de manifestar en les diferents concentracions
convocades l1 de maig de cada any. Aquest dia es ce-lebrava el Dia Internacional del Treballador, festivitat
creada per la Segona Internacional i celebrada per
primer cop a Espanya el 1890 (especialment a Barce-
lona i Madrid).
Tot i la Llei de Sufragi Universal (1890), exclusivament mascul,
no ser fins al 1910 quan el PSOE tingui el seu primer diputat
en el Congrs dels Diputats: Pablo Iglesias.
EVOLUCI DEL MOVIMENT OBRER ESPANYOL
DE TENDNCIA ANARQUISTA
Les idees anarquistes van tenir un notable xit entre el movi-
ment obrer de Catalunya i entre la poblaci camperola
dAndalusia. Es fonamentaven en dos principis bsics:
1. Exaltaci de la llibertat individual total i absoluta sen-
se cap mena de jerarquia.
2. Confiana en la bondat duna societat lliure per natu-
ralesa.
Ara b, la manca dorganitzaci anarquistava ser el seu punt
feble. De fet, desprs dels Congressos Anarquistes de Sevilla
(1882) i Valncia (1883) les diferncies internes sobre la forma
dorganitzar-se i actuar van provocar la prctica dissoluci del
moviment anarquista. En aquest sentit, aquesta prctica disso-
lucii la influncia de noves ideesprocedents dEuropa.
En aquest sentit, lanarcocomunisme (Kropotski o Malatesta)
arrelar a Catalunya (Barcelona) i es fonamentar en la cone-
guda acci directa o propaganda del fet, que es traduir enla planificaci duna srie datemptats terroristes amb
lobjectiu de lemancipaci de la classe obrera:
! El 1893 lanarquista Paul Palls atemptar contra el
capit general de Catalunya, el general Martnez
Campos, qui resultar ferit. Lautor de latemptat ser
detingut i afusellat. Com a resposta a aquesta execuci,
lanarquista Santiago Salvador llenar dues bombes
contra el Liceu i provocar una vintena de morts i
nombrosos ferits. La resposta del govern va ser
lempresonament de ms de 400 obrers, dels quals 6
seran afusellats.
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
15/63
15
! El 1896un anarquista francsque mai va ser detingut
va atemptar contra la Processi del Corpusamb el re-
sultat de 12 morts i 44 ferits. La resposta de les autori-
tats va ser novament la detenci de ms de 400 obrers.
Daquests, 87 van ser traslladats al Castell de Mont-
juic, on seran jutjats per un tribunal militar amb el re-
sultat de 5 condemnes a mort. El Procs de Montjuicva estar manipulat i va ser objecte de rebuig internaci-
onal. Tot i aix, va significar la prctica desarticula-
ci del moviment anarquista a Barcelona i
lafavoriment al moviment socialista.
Arran daquests atemptats, les lleis espanyoles senduriran con-
tra lanarquisme i el mateix 1896 es crearan uns cossos policials
especials sota comandament militar amb lobjectiu dactuar
contra lanarquisme a Espanya, fonamentalment a Barcelona.
Aix es du a que els principals objectius daquests atemptats
eren lexrcit (Martnez Campos), la burgesia (Liceu) i
lEsglsia(Corpus), els tres pilars del sistema de la Restauraci.
! El 1897 lanarquista itali Michelle Angiolillo, com
a venjana pel Procs de Montjuic, va assassinar en el
balneari de Santa gueda (Pas Basc) a Antonio
Cnovas del Castillo.
A partir daquesta data lactivitat terrorista del moviment obrer
anarquista va desaparixer prcticament.
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
16/63
16
LES TRANSFORMACIONS ECONMIQUES DEL SEGLE XIX
Durant la Revoluci Liberal-Burgesa leconomia espanyola no
va assolir el nivell daltres pasos europeus. Llevat de Catalunya
i el Pas Basc on la transformaci industrial va ser considerable,
la resta del pas va seguir sent majoritriament agrari.
Lestat liberal va promoure el desenvolupament econmic amb
la creaci i articulaci interna dun mercat nic espanyolmit-
janant la supressi de les duanes interiors, la unificaci del
sistema monetari, una important reforma fiscal i la implanta-
ci del ferrocarril.
LA DEMOGRAFIA
Al llarg del segle XIX la poblaci europea va crixer ms del
doble (la poblaci de la Gran Bretanya gaireb va quadruplicar-
se), mentre que la poblaci a Espanya va passar d11 milions el
1797 a 16 milions el 1877. Aquest redut creixement demogr-
fices du a lelevada taxa de mortalitat a causa de les guerres
civils, el retardat i escs creixement industrial i laparici
depidmies.
Durant aquest perode es va produir un gran xode rural, pel
qual es van produir moltes migracions del centre cap a la perif-
ria. Aix va produir una disminuci de la poblaci activa del
sector primari a favor de la poblaci dels sectors secundari i
terciari.
LAGRICULTURA
Durant el segle XVIII no es va aconseguir modernitzar
lagricultura perqu sempre es va topar amb la burgesia i
lEsglsia, que eren propietaris poc emprenedors i que vivien
de les rendes. Perqu el camp fos ms rendible, calien una in-
versi en maquinria i millores per augmentar el rendiment.
Els propietaris preferien viure de les rendes i dels contractes pels
quals els camperols, generalment molt pobres i amb moltes
dificultats, treballaven les seves terres.
A ms, tamb hi havia les terres comunals, propietat dels mu-
nicipis i sovint no cultivades, on els habitants del poble troba-
ven mtodes per complementar la seva economia. Les terres de
lEsglsia i els municipis (propietats de mans mortes) no es
podien posar a la venda i, per tant, no podien canviar de mans.
Per aquesta ra, al comenament del segle XIX el progrs de
lagricultura espanyola no era possible.
- Desamortitzacions. Els canvis en lestructura de la
propietat de la terra eren necessaris per tal
daconseguir una expansi de la producci agrcola
(problema que sarrossegar fins el segle XX). Per tant,
shavien deliminar totes les restes del rgim senyorial
i posar en venta les propietats de mans mortes perqu
nous propietaris modernitzessin els camps.
Les dues primeres desamortitzacions del 1836 i el
1837van produir-se durant la regncia de Maria Cris-
tina (1830-1840) decretades per Mendizbal. LEstat
es va apropiar de gran part delsbns de lEsglsiai les
terres comunals dels municipis, que van ser declarats
bns nacionals i venuts en pblica subhasta. Els objec-
tius daquesta desamortitzaci eren: finanar la guerra
carlina, pal!liar el dficit de la hisenda, fomentar la
construcci del ferrocarril i canviar de mans una quan-
titat considerable de terres.
La segent desamortitzaci del 1855 va produir-se du-
rant el Bienni Progressista (1854-1856) decretada per
Pascual Madoz. No noms va afectar a les terres co-
munals, sin tamb a les de les ordres militars.
Les conseqncies de les desamortitzacions sn: el
canvi de propietat (la major part dels compradors
eren aristcrates o clergues sense ordre religis que
engrandeixen les seves propietats o comerciants i in-
dustrials per simbolitzar el seu estatus social), la ines-
tabilitat i la inseguretat de molts agricultors(els jor-nalers del camp van esdevenir m dobra assalariada i
es va iniciar el procs de proletaritzaci) i lampliaci
de la superfcie cultivada (es van introduir els adobs,
que van permetre laugment de la productivitat).
- Agricultura comercial. A la segona meitat del segle
XIX es va comenar a imposar una agricultura orien-
tada a la comercialitzaci, tant al mercat interior com
a lexportaci. Es va generalitzar el conreu de la vinya,
els ctrics, larrs, la canya de sucrei, menys impor-tants, els fruits secs i loli doliva. Durant la primera
fase de la Restauraci (1874-1898) Espanya va tripli-
car el volum dexportaci de vins a causa de la plaga
de la fil!loxera en les vinyes franceses.
LA INDSTRIA
Al final del segle XIX la Revoluci Industrial fracassar a Es-
panya i noms afectar a Catalunya (indstria txtil), el Pas
Basc (indstria siderrgica) i, en menor mesura, a Andalusia, el
Pas Valenci i Castella. Aix es du a:
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
17/63
17
- Poca demanda de productes manufacturats. La po-
bresa de la immensa majoria de la poblaci espanyola,
sobretot camperola, va provocar que aquesta no tin-
gus un gran poder adquisitiu.
- Excessiu proteccionisme. Segons els industrials cata-
lans i bascos, sense protecci no hi pot haver indstria.
Aquest excessiu proteccionisme no va estimular la re-novaci tecnolgica i va provocar lencariment dels
productes.
- Altres factors. La manca dinversions, les males co-
municacions terrestresi la falta de xarxes comercials
no permetien portar els bns al consumidor.
LA INDSTRIA TXTIL CATALANA
Els elements perqu la indstria pugui prosperar sn: el capital,
la m dobra, les innovacions tecnolgiques i lexistncia dematries primeres i fonts denergia abundants i barates. En el
cas de la indstria txtil tamb s imprescindible una bonda
demanda de teixits.
A Catalunya no es donava gaireb cap daquestes condicions: el
cot i el carb shavien dimportar i hi havia una poca capacitat
de compra. Tot i aix, a Catalunya es va crear una indstria
txtil important(sobretot cotonera) grcies al proteccionismei
el dinamisme de leconomia.
El proteccionisme espanyolva ser imprescindible per mantenirla indstria catalana, ja que, com a conseqncia daquest, les
colnies havien de consumir els productes txtils de Catalunya
(absorbien ms del 20 % de tota la producci).
Catalunya va saber aprofitar la llibertat de comer amb les co-
lnies americanes(decretada el segle XVIII per Carles III). Des
del segle XVIII ja shavien creat una xarxa manufacturera i una
infraestructura comercial: fbriques dindianes (teixits cotoners
estampats), molins de paper i adoberies (tractament del cuir).
Els beneficis derivats daquestes a activitats, el creixement de-mogrfic, la abundant m dobra i lesperit diniciativa van
possibilitar la indstria a Catalunya.
Els germans Bonaplata van construir la primera fbrica que
funcionava amb vapor (1832-1833), que va ser cremada pels
seus propis treballadors (1835). Poc desprs, van comenar a
aparixer altres fbriques de vapor als pobles del pla de Barce-
lona.
Inicialment, la indstria catalana va seguir el model angls: s
del carb per aconseguir la pressi de vapor necessria permoure la maquinria. A mitjans del segle XIX, a causa de
lelevat cost del carb (que simportava i encaria els productes),
es comenar a aprofitar la fora hidrulica dels corrents dels
rius. Per aquesta ra es van crear moltes colnies industrials a
les conques del Ter i del Llobregat.
Les colnies sorganitzaven en les mateixes parts que un poble:
la fbrica, els magatzems, lesglsia(permet controlar els treba-
lladors), les escoles, el lloc desbarjo, la casa de lamo (situada
en un tur per remarcar la superioritat i permetre la vigilncia.
La Revoluci Industrial catalana tamb va ser un senyal
didentitat que va diferenciar la societat catalana de la resta
dEspanya (Renaixena).
Pel que fa a lagricultura, a Catalunya es van mantenir els con-
tractes demfiteusi.
Un contracte emfiteusis un contracte agrari dorigen
medieval pel qual un pags tenia el dret de cultivar la
terra dun propietari de forma perpetua, introduir les
millores que calguin, deixar-la dherncia i vendre-la acanvi dun cens o pagament fix.
La rabassa morta s un contracte de conreu pel qual
es cedia una parcel!la a un pags (rabassaire) perqu
hi plants vinya. El contracte es dissolia a la mort de
dos teros dels primers ceps plantats.
En aquest sentit, larribada de la fil!loxera a Catalunya a finals
del segle XIX va provocar lanul!laci de molts contractes.
Conseqentment, els propietaris van renegociar nous tipus de
contractes molt ms favorables per ells que van tenir com a re-sultat la crisi de la indstria vitivincola catalana.
Levoluci econmica general de la indstria txtil va ser:
- Perode dexpansi constantfins a la dcada de 1860.
- Perode de crisidurant la dcada de 1860 causat per
lencariment del cot a causa de la Guerra de Secessi
nord-americana (1861-1865).
- Perode de recuperaci lenta i constantdurant lltim
quart del segle fins la independncia de les colnies el
1898.
LA INDSTRIA ESPANYOLA
Exemples que manifesten la diversificaci industrial a Espanya
durant el segle XIX sn:
- Siderrgia basca. Producci de ferro i expansi de
lacer.
- Indstria agroalimentria. Fbriques de farina, em-
preses delaboraci de vins i alcohols, i producci dolidoliva.
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
18/63
18
- Sector qumic. Elaboraci de colorants (indstria tx-
til), adobs (agricultura) i dinamita (explotaci minera).
- Indstria mecnica. Fbrica El Vapor (germans Bo-
naplata) i la Maquinista Terrestre i Martima (1855).
- Extracci minera. Mines de carb, ferro, mercuri,
coure i plom.
- Indstria txtil. Majoritriament cotonera.
LA CREACI DEL MERCAT COM ESPANYOL
Entre el 1837 i el 1892 es va produir a Espanya la creaci dun
mercat nicgrcies a quatre reformes:
1. Comunicacions. Fins a mitjans del segle XIX el mitj
de transport era el carro, molt lent i impossible
dutilitzar en poques de pluja. Les niques vies de
comunicaci eren els sis camins reals (unien Madrid
amb el Pas Basc, Catalunya, Valncia, Andalusia,
Extremadura i Galcia).
El 1850 sestableix el sistema de correus i el 1852
sinaugura el servei de telgrafs. Durant el Bienni
Progressista (1854-1856) simpulsa la construcci del
ferrocarril(el 1848 sobre la primera lnia entre Barce-
lona i Manresa). Entre el 1854 i el 1896 es construei-
xen ms de tretze mil quilometres via finanats per
capital estranger que signifiquen una revoluci del sis-
tema de transport i aconsegueixen el trasllat i la co-
mercialitzaci de productes agrcoles i industrials.
2. Legislaci mercantil. Al comenament del segle XIX
hi havia moltes normes comercials i sistemes de pesos,
mesures i comptes monetaris.
Per aquesta ra eren imprescindibles la uniformitza-
ci de la legislaci comerciali la supressi de les du-
anes interiors. El 1841 es va suprimir la ltima duana
interior i el 1849 saprova la Llei de Pesos i Mesures
que obligava ls del sistema mtric decimal.
3. Unificaci del sistema monetari. Fins a la meitat del
segle XIX hi havia diferents monedes i sistemes decompte.
El 1869 el ministre dHisenda Laure Figuerola ins-
taura la pesseta (cada pesseta consta de quatre rals,
que sn vint-i-cinc cntims) com a moneda nica. El
1874 el ministre dHisenda Jos de Etchegaray esta-
bleix el paper moneda(bitllets i xecs bancaris).
4. Unificaci del sistema fiscal. El sistema fiscal espa-
nyol el segle XIX era arcaic: van arribar a existir ms
de cent tipus dimpostos diferents, que afectaven nega-
tivament la bona marxa de lactivitat comercial. La
majoria dels ingressos provenien del tabac, les salines,
les duanes interiors i exteriors (aranzels) i el paper
timbrat (paper estampat amb un segell de lEstat).
El 1845 el ministre dHisenda Alejandro Mon impulsa
la reforma del sistema fiscal reduint la gran quantitat
dimpostos en cinc grups: immobles, conreus i ramats,
producci industrial i activitat comercial, consum, i
lloguers i hipoteques.
Tot i que el frau fiscal va ser molt elevat, saconseguir la crea-
ci dun mercat nic espanyol.
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
19/63
19
LES TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS DE LA PRIM ERA FASE DE LA RESTAURACI(1874-1898)
Espanya es va caracteritzar durant aquest perode per un aug-
ment demogrfic i una prosperitat econmica. Ara b, aquest
creixement demogrfic no va ser tan important com el de la
resta dEuropa ni els beneficis econmics van ser generalitzats.
En aquest sentit, sha de tenir present la intransigncia social
del rgim de la Restauraci, que va afectar tant en la redistribu-
ci de la riquesa(va ser desigual i va condemnar a la misria a
milers de famlies espanyoles, sobretot dmbit rural) com en les
qestions densenyament(elevades taxes danalfabetisme).
LA DEMOGRAFIA
Durant la primera fase de la Restauraci la poblaci espanyola
augmenta, per a un ritme inferior al de la resta dEuropa. A
Catalunya levoluci demogrfica va ser similar a la de la resta
dEspanya, tot i que amb una densitat de poblaci (nmero
dhabitants per quilmetre quadrat) ms elevada que la resta
dEuropa***.
En aquest sentit, la situaci demogrfica espanyola sexplicar
fonamentalment per un lleuger descens de la taxa de natalitati
pel manteniment dunes elevades taxes de mortalitat (30 ).
La taxa de mortalitat sexplica per tres factors: les guerres(Ter-
cera Guerra Carlina i Guerra de Cuba), les epidmies(clera) i
les pssimes condicions de vidade la poblaci espanyola (fam).
A tot plegat shan dafegir els corrents migratoris cap Amrica.
Daltra banda, ja a finals del segle XIX a Espanya es van inten-
sificar dues constants demogrfiques que van caracteritzar la
demografia espanyola del segle XX:
- Corrents migratoris del camp a la ciutat (xode rural).
- Corrents migratoris del centre cap a la perifria.
A Catalunya tamb apareixeran aquelles constants demogrfi-
ques que la van caracteritzar durant bona part del segle XX:
- Reducci simultnia de les taxes de natalitat i mortali-
tat, amb el resultat dun redut creixement vegetatiu
(creixement vegetatiu = taxa de natalitat taxa de
mortalitat + corrents migratoris).
- Augment de la poblaci resident a la ciutat de Barce-
lona.
- Concentraci de la poblaci catalana a la franja costa-
nera.- Arribada de poblaci emigrant de les rees ms prope-
res a Catalunya (Arag i Pas Valenci).
Finalment, poblaci activa (poblaci en edat de treballar) indica
un altre tret caracterstic de la poca: Espanya continuava sent
un pas fonamentalment agrari, ja que la immensa majoria de
la poblaci estava ocupada en el sector primari i vivia en nuclis
dmbit rural.
LECONOMIA
A nivell econmic, la primera fase de la Restauraci va ser un
perode de prosperitat econmica paral!lela a la segona fase de
la Revoluci Industrial europea (petroli i energia elctrica).
Indicadors daquesta prosperitat sn:
- Amplificaci de la xarxa ferroviria.
- Augment de la renda agrcola.- Procs dindustrialitzaci a Catalunya i el Pas Basc.
EL CAMP
La situaci agrcola espanyola es va caracteritzar durant la pri-
mera fase de la Restauraci per:
- Introducci de nous conreus.
- Especialitzaci vitivincola*, sobretot orientada a
lexportaci.
- Importncia del conreu de la oliva*.
- Predomini dels conreus de sec, sobretot dels cereals*
(excepte els horts valencians, que eren de regadiu).
(*) Trilogia mediterrnia: vi, oli i blat.
A Catalunya, tot i que en menor norma, lactivitat agrria era la
que ocupava la major part de la poblaci, sobretot en el conreu
de la vinya (rabassaires). De fet, va ser precisament durant
aquesta poca quan es van produir el desenvolupament i crisi
vitivincola catalana. Lascens es va produir quan la fil!loxera
(parsit que ataca als ceps) va provocar la crisi de la vinya
francesa. Arran daix, el volum dexportaci vitivincola catal
i espanyol va augmentar de forma extraordinria. Ara b, el
1879 la fil!loxera arriba a lEmpord i el 1887 ja ha arribat al
Peneds. Daquesta manera, provoca la runa de les vinyes
catalanes. Els ceps autctons es van substituir per ceps dorigen
americ (Califrnia), immunes a aquest parsit. Tot i aix, la
producci vitivincola no tornar a recuperar els nivells anteri-
ors per la recuperaci de la vinya francesa. Malgrat aquesta crisi,
s quan apareix la indstria del cavaa Sant Sadurn dAnoia.
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
20/63
20
LA INDSTRIA
Els sectors industrials que ms es van desenvolupar durant la
primera fase de la Restauraci van ser el siderometal!lrgic
basc(Biscaia), amb la creaci dels Altos Hornos de Bilbao i els
Astilleros del Nervin, i la indstria txtil cotonera i llanera
catalana (Sabadell i Terrassa). Tot i aix, la indstria catalana
va haver de fer front a dos factors que dificultaven el seu crei-
xement:
- Manca de fonts denergia. El carb shavia
dimportar, fet que provocava lencariment del pro-
ducte final. Aix, durant el darrer quart del segle XIX i
amb lobjectiu destalviar costos, es van localitzar a la
vora dels rius (Ter i Llobregat) per aprofitar la fora
hidrulica. Aix va fomentar la creaci de colnies
industrials.
- Dificultat per trobar un mercat consumidor.
Lencariment del producte final va provocar que el
producte catal fos poc competitiu amb els productes
estrangers. Per fer front a aquesta situaci, els indus-
trials catalans (burgesia) exigiran al govern central deMadrid mesures proteccionistes (aranzels) per tal de
poder gaudir del mercat espanyol i colonial evitant tot
tipus de competncia estrangera. Per aquesta ra la
prdua de les colnies el 1898 va significar un trasbals
per la industria catalana.
Finalment, la indstria metal!lrgica catalana es reduir a la
coneguda Maquinista Terrestre i Martima.
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
21/63
21
LA SEGONA FASE DE LA RESTAURACI (1898-1931)
La segona fase de la Restauraci s el perode de la histria
dEspanya que va des del desastre del 98fins la proclamaci de
la Segona Repblica Espanyola el 1931. Durant aquest temps
es constaten dos fets simultanis que marcaran bona part
daquest perode:
1. Augment en lagitaci i la conflictivitat socials.
2. Constants intents per part de la classe poltica espa-
nyola de mantenir el sistema de la Restauraci.
A tot plegat shan dafegir els canvis econmics, el desenvolu-
pament del catalanisme poltici els problemes militars, tant a
linterior (Juntes de Defensa) com a lexterior (Guerres del Mar-
roc).
Tot i que la societat espanyola no ho va percebre aix, la veritats que la prdua de limperi colonial espanyol no va significar
cap catstrofe nacional fonamentalment per tres raons:
1. La forma de lEstat (monarquia parlamentria) es va
mantenir.
2. La Hisenda Pblica es va anar reequilibrant desprs
de les grans despeses de la Guerra de Cuba i, sobretot,
grcies a la repatriaci dels capitals espanyols invertits
a la illa.
3. Lalternana en el poder dels partits dinstics (Con-servador i Liberal) va continuar en un parlament on
gaudien de majoria malgrat laparici de noves forma-
cions poltiques (republicans, regionalistes i socialis-
tes), que gaudiran dimportants suports en els princi-
pals nuclis urbans del pas.
Amb tot, s veritat que el 1898 marcar linici de la crisi pro-
gressiva del poder de lEstat, manifestada en una gran inesta-
bilitat poltica: entre el 1901 i el 1923 (cop dEstat de Primo de
Rivera) a Espanya es produeixin 32 canvis en la presidncia del
govern. De fet, tots els intents de revoluci des de daltper
resoldre els problemes del pas van fracassar. Aix es deu a que
la classe poltica espanyola mai va voler renunciar als seus pri-
vilegis (caciquisme) ni acceptar cap tipus de reforma fiscal
(impostos) que dots lEstat de recursos econmics necessaris
per dur a la prctica el programa regeneracionista (pujar im-
postos als rics).
Finalment, el fracs del sistema de la Restauraci es va precipi-
tar amb el cop dEstat del general Miguel Primo de Rivera,
que va comptar amb la complicitat del rei Alfons XIII, i que
donar pas a una dictadura militarde 7 anys (1923-1930) per-
sonificada en la mateixa figura del general.
Els problemes dEspanya el comenament del segle XX seran:
- Retard econmic i cultural del pas respecte la resta
dEuropa occidental. El retard, entre daltres motius,
s conseqncia del desigual repartiment de la rique-
sa entre la poblaci (intransigncia social) i provocar
diverses respostes reivindicativesper part dels sectors
ms desfavorits de la societat (proletariat urb i jorna-
lers del camp).
- Corrupci del rgim poltic. El rgim consta dunes
institucions que no representaven la voluntat del poble,
ja que el sufragi continuava sent manipulat pels go-
vernadors civils i els cacics locals. De fet, tot i que el
rgim de la Restauraci es definia com a democrtic, a
la prctica era una autntica farsa i, en certa mesura,
com a conseqncia de lanalfabetisme dunasocietat
espanyola poc polititzada, a diferncia de leuropea.
- Exrcit ferit en el seu orgull desprs del desastre del
1898. Lexrcit possea un material antiquati tenia un
excs de comandaments (ms oficials que soldats),
fets que el convertien en un exrcit poc operatiu.
- Regionalismes perifrics (catal i basc). Segons al-guns sectors de lexrcit espanyol i la classe poltica
ms conservadora, aquests regionalismes representa-
ven un autntic perill per a la unitat del pas, que ja
shavia comenat a trencar amb la prdua de les darre-
res colnies el 1898.
La segona fase de la Restauraci sestructura en:
- 1899-1901: fracs del primer govern regeneracionista.
- 1902-1907: crisi del civilisme.- 1907-1912: crisi del Pacte del Pardo.
- 1912-1918: crisi mltiple del 1917.
- 1918-1823: fase de descomposici.
- 1923-1930: dictadura de Miguel Primo de Rivera.
- 1930-1931: Dictablanda.
EL FRACS DEL PRIMER GOVERN REGENE-RACIONISTA (1899-1901)
El 1899 la reina regent atorgar la seva confiana per formar un
nou govern al cap del Partit Conservador (Francisco Silvela).
Aquest nou govern imposar una poltica reformista de carc-
ter descentralitzador i una poltica pressupostria que signifi-
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
22/63
22
car lincrement dels impostos sobre els productes de primera
necessitat, alhora que crear nous impostos al deute de lEstat
generat de la Guerra de Cuba.
La qesti s que aquestes noves crregues fiscals van originar
una forta protesta a Catalunya, on el setembre del 1899 els co-
merciants de Barcelona es van negar a pagar les contribucions
trimestrals. Aquesta protesta va ser coneguda com el Tanca-ment de Caixes. Rpidament, el govern de Madrid va ordenar
lembargament de tots els morosos. Lalcalde de Barcelona (Dr.
Bartomeu Robert) es va negar a executar els embargaments i va
presentar la seva dimissi. Daquesta manera, el moviment de
protesta es va convertir en una autntica vaga general de co-
merciants que sestendr a altres ciutats catalanes (Sabadell,
Matar i Manresa). La resposta del govern central ser ordenar
lempresonament de tots els morosos, alhora que es produir la
suspensi de les garanties constitucionals a Barcelona (elsciutadans no tenen cap dret ni llibertat) i es declarar lestat de
guerra (presncia de lexrcit al carrer).
Com a conseqncia del Tancament de Caixes es va iniciar una
dinmica que va suposar el trencament entre les elits econ-
miques catalanes i els partits dinstics, alhora que el catala-
nisme poltic sanir consolidant com una alternativa al bipar-
tidisme. Tamb va significar la fi de lesperit regeneracionista i
el 1901 es tornar a reprendre lalternana pacfica dels dos
grans partits dinstics.
LA CRISI DEL CIVILISME (1902-1907)
El 1902 Alfons XIII assoleix la majoria dedat i es fa crrec de
la Corona. Durant aquesta etapa hi va haver un govern conser-
vador (1902-1905) i un govern liberal (1905-1907). Va ser du-
rant aquest ltim que es va produir la primera gran crisi inter-
na del sistema de la Restauraci. El 1905 la revista satrica
Cu-cut! publica un acudit antimilitarista. Rpidament, 300
oficials de les casernes de Barcelona assalten i destrueixen la seudel Cu-cut! i de la Veu de Catalunya, que era el diari lligat a la
Lliga Regionalista. Aquests militars, en comptes de ser castigats
per indisciplina, rebran el recolzament de la resta de casernes
militars de la geografia espanyola.
Alhora, lestament militar exigir al govern de Madrid
laprovaci de la Llei de jurisdiccions, segons la qual tot acte
que fos interpretat (arbitrarietat) com un atac contra lexrcit o
la ptriapassaria a ser jutjat per un tribunal militar. Efectiva-
ment, el govern liberal presidit per Moret laprovar el 1906. Elcivilisme, un dels pilars del rgim de la Restauraci, patir un
important retrocs: la voluntat militar simposa sobre la volun-
tat civil.
La resposta de la societat catalana davant daquesta llei va ser
espectacular, ja que rpidament es formar una coalici de
totes les formacions poltiques catalanistes que va reunir des
dels carlins (dreta) fins els republicans (esquerra) encapalats
per la Lliga Regionalista: Solidaritat Catalana. Aquesta coali-
ci va aconseguir estar present en el Congrs dels Diputats,
sobretot grcies al gran triomf electoral del 1907, on va acon-seguir 41 dels 44 escons que es corresponien a Catalunya. Tot i
aix, va durar poc temps a causa de les diferncies internes i
lambigitat del seu programa poltic, en el qu noms coinci-
dien en un punt: la derogaci de la Llei de jurisdiccions (que
de fet no es derogar fins la proclamaci de la Segona Repbli-
ca Espanyola el 1931).
LA CRISI DEL PACTE DEL PARDO (1907-1912)
Durant aquest perode es produir una nova alternana en elpoder entre el Partit Liberal i el Partit Conservador. De fet, s
quan es trobaran els dos caps poltics ms rellevantsde lpoca:
Antonio Maura, cap del Partit Conservador (1907-1909), i Jos
Canalejas, cap del Partit Liberal (1910-1912).
Antonio Maura va destacar pel seu esfor a lhora de promulgar
una llei dadministraci local (ajuntaments) de carcter des-
centralitzador per intentar posar fi al caciquisme. En aquest
sentit, va comptar amb la col!laboraci del nmero dos i diputat
per la Lliga Regionalista en el Congrs dels Diputats: FrancescCamb. Ara b, Maura va veure interrompuda la seva tasca
com a conseqncia de la coneguda Setmana Trgica que t
lloc a Barcelona el juliol del 1909.
LA SETMANA TRGICA DE BARCELONA
Desprs de la prdua de les colnies el 1898, lnic lloc geogr-
fic on encara es podia manifestar la voluntat imperialista de
lexrcit espanyol era en el Marroc. All, lexrcit patir nom-
broses derrotes, com ara la del Barranco del Lobo (Melilla),que van fer necessria a mobilitzaci dels reservistes, que se-
ran cridats a files. Els reservistes sn aquelles persones que ha-
vien fet el servei militar per que encara estaven a disposici de
lexrcit i lEstat en cas que es considers necessari.
La impopularitat daquesta guerra a Catalunya i de la mesura
del govern Maura, va provocar una autntica vaga de protesta
a la ciutat de Barcelona el 26 de juliol del 1909. Aquesta vaga es
veur molt aviat desbordada, de tal forma que Barcelona es va
omplir de barricades (barreres per dificultar lactuaci de lesforces de lordre pblic).
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
23/63
23
Alhora, una multitud descontrolada comenar a incendiar
esglsies, convents i altres edificis religiosos com a manifestaci
de larrelament de lanticlericalisme, una corrent anarquista
que t lobjectiu dacabar amb lorganitzaci jerrquica de
lEsglsia. Aquest moviment sestendr a altres ciutats com ara
Sabadell, Granollers o Matar.
La resposta del govern va ser contundent i rpidament es vanenvair tropes militars des de lArag i Valncia cap a Catalunya.
Lexrcit aconseguir controlar la situaci el 31 de juliol del
1909 desprs dexercir una durssima repressi: ms de 2000
persones van fugir a Frana i 2500 persones van ser empresona-
des (1700 van ser jutjades per un tribunal militar en virtut de la
Llei de jurisdiccions amb el resultat de 59 sentncies a cadena
perptua i 17 penes de mort, de les quals es van executar 5).
Entre aquests ltims es trobava el pedagog Francesc Ferrer i
Gurdia, personatge desvinculat de lEsglsia fundador de la
coneguda Escola Moderna, que va ser considerat el responsable
de la vaga de protesta que va donar lloc a la Setmana Trgica
de Barcelona en un judici manipulat sense proves.
Els fets de la Setmana Trgica van tenir dues conseqncies
immediates:
- El trencament de Solidaritat Catalana, ja que la Lliga
Regionalista es posiciona amb el govern Maura.
- Les companyes de protesta a Espanya i Europacon-
tra la poltica repressiva de Maura sota leslganMaura, no!.
Aprofitant aquesta campanya de protesta, el Partit Liberal es va
solidaritzar amb els partits desquerra que la dirigien i que no
estaven integrats en el sistema. Tamb exigir la dimissi de
Maura i iniciar una campanya de boicot contra aquest govern.
Finalment, el rei Alfons XII far dimitir a Maura i cridar a
Moret perqu formi un nou govern liberal el 1909. La qesti s
que laliana del Partit Liberal amb els partits desquerra no
integrats en els sistema va provocar el trencament del Pacte del
Pardo (1885), a partir del qual cada partit es comprometia a
respectar lobra del govern anterior.
Desprs dun breu govern encapalat per Moret, el rei encarrega
la formaci dun nou govern al tamb liberal Jos Canaletas,
qui va intentar el consens poltic. En aquest sentit, Canalejas
desenvolupar un programa poltic de carcter regeneracionista:
1. Va aprovar un projecte de llei sobre mancomunitats
provincialsel 1912.
2. Va establir la intervenci i arbitratge de lEstat en els
conflictes socials.
3. Va modificar el servei militar amb la supressi de
lalliberament en metl!lic.
En poltica exterior, Espanya acordar amb Frana per formar
un protectorat francoespanyol en el Marrocque contribuir de
forma momentnia a la pacificaci de la zona. Lobra poltica
de Canalejas es veur interrompuda quan va ser assassinat el
1912 per un anarquista.
LA CRISI MLTIPLE DEL 1917 (1912-1918)
Es tracta dun perode en el que els partits dinstics sn incapa-
os de resoldre les dificultats i problemes del pas. Els governs
sn molt inestables i cada vegada menys representatius de la
societat espanyola. Es comena a produir una progressiva des-
composici dels partits dinstics alhora que es produir una
major intervenci de la Corona en els assumptes poltics i de
lexrcit, que reprimir amb contundncia qualsevol tipus de
manifestaci social (fonamentalment lobrera).
Paral!lelament de la decadncia dels partits, el sistema de la
Restauraci va patir la crisi interna ms greu que havia patit fins
aleshores: la triple commoci revolucionria del 1917. Efecti-
vament, el 1917 un sector de lexrcit, algunes formacions
parlamentries no dinstiques i el moviment obrer,
senfrontaran al sistema de la Restauraci.
Tot aix va succeir en un context caracteritzar per la confronta-
ci entre aliadfils (partidaris espanyols dAnglaterra, Frana i
Rssia) i germanfils (partidaris espanyols dAlemanya i us-
tria-Hongria) provocat per lesclat de la Primera Guerra Mun-
dial (1914-1918). En aquesta guerra Espanya es va declarar
neutre, fet que la va afavorir econmicament (comercialitzaci
daliments i minerals).
Les tres vessants de la crisi del 1917 sn:
1. Exrcit. La crisi del 1917 coincidir amb laparici
dun moviment militar de carcter reivindicatiu.Aquest moviment sorgir fruit del descontentament
que provocava entre les casernes de la Pennsula el
tracte de favor que rebien els militars destinats al Mar-
roc, que eren rpidament ascendits per mrits de guer-
ra. A ms, sha dafegir la precarietat del material de
lexrcit i el descrdits de molts poltics a ulls dels mili-
tars.
Tot aquest malestar acabar desembocant en la for-
maci de les anomenades Juntes de Defensa, una
mena de sindicalisme militar presidides pel coronel
Benito Mrquez. Aquestes exigiran al govern: un cri-
teri nic dascenso promoci interna dins de lexrcit
-
7/25/2019 Apunts d'Histria d'Espanya
24/63
24
fonamentat en lantiguitat, la modernitzaci de
larmamenti un augment de salari.
En un principi, el govern va reaccionar contra aquets
moviment militar suspenent les garanties constitucio-
nals i tancant les Corts. Tot i aix, acabar reconei-
xent de forma oficial les Juntes de Defensa, de manera
que la voluntat i el poder militar simposaran a la vo-luntat civil altra vegada.
2. Forces parlamentries. Aquest tancament de les Corts
va afavorir laparici dun nou moviment poltic con-
duit per la Lliga Regionalista: lAssemblea de Parla-
mentaris. Efectivament, el 19 de juliol del 1917 es re-
uniran a Barcelona 71 diputats i senador amb
lobjectiu dexigir a Madrid lapertura dunes Corts
constituents. Aquestes sencarregarien de reorganitzar
lestat i datendre els demandes autonomistes.
Rpidament, intervindran les forces de lordre pblic,
que van suspendre lassemblea i van empresonar els
assistents.
3. Moviment obrer. Finalment, lagost del 1917 es va
convocar una vaga general. Lorigen daquesta vaga
fou una vaga ferroviria convocada pel sindicat socia-
lista UGT que va comptar amb el suport de la Confe-
deraci Nacional del Treball (CNT), associaci de
tendncia anarcosindicalista fundada entre el 1910 i el
1911 a Barcelona. La vaga sestendr a altres sectors
productors i rpidament esdevindr general.
Tot i aix, la seva pssima organitzaci i planificaci
va facilitar que lexrcit la sufoqus amb facilitat. El
resultat va ser de 2000 empresonats, 200 ferits i 70
morts. Aquesta repressi comptar amb laprovaci de
la burgesia.
La crisi mltiple del 1917 va significar la fi del govern conser-
vador dEduardo Dato i una de les crisis ms greus que havia
patit el sistema de la Restauraci. De tota manera, el rei vaaconseguir formar un govern de concentraci nacionalpresidit
pel liberal Garca Prieto, en el qual va participar la Lliga Regio-
nalista. El govern de concentraci nacional s aquell govern
presidit per un conservador o un liberal per que comptar amb
