Article 2 maig
1
19 EL MUNDO. VIERNES 2 DE MAYO DE 2014 OPINIÓN EN EL CASO de la industria, se suscita ade- más el hecho de que, contrariamente a lo que podría ser una visión apresurada y sim- plista de nuestra realidad, en la isla de Ma- llorca ha existido y existe una sólida tradi- ción industrial, por mucho que este fenóme- no resulte chocante si se pone en relación con la condición insular. (Document elaborat pel Cercle d’Economia en març del 2002, ponent Sr. José Antonio Roselló Rausell) Efectivament, Mallorca ha tengut des de fi- nals del segle XIX una notable presència in- dustrial, generant fins i tot processos migra- toris molt important en pobles com Alaró, Llo- seta, Inca, Llucmajor, Esporles, Palma.... He volgut començar aquest article amb aqueta ci- ta, per ressaltar la importància que ha tengut la indústria a Balears, ja des de les darreries del segle XIX i durant tot el segle XX. La indústria és un sector econòmic es- tratègic. I ho és per moltes raons. És la bran- ca productiva a on s’obtenen majors incre- ments de productivitat, de fet la industria li- dera els creixements de productivitat del món. És la peça clau per generar, aplicar i di- fondre avenços en innovació i recerca. A més a més és on se genera més estabilitat i millors condicions laborals. No és casual que les economies europees més industrialitzades siguin les que s’han mostrat més resilents a la pitjor crisi econòmica que ha patit Europa des de la II Guerra Mundial. El cert és que avui en dia, el nou paradig- ma econòmic que recorr Europa és la rein- dustrialització. Durant anys s’ha assistit en- tre la passivitat i la indolència, a la desloca- lització industrial d’Europa, com si el que resultàs modern fos l’economia de servicis o finançera, el no produir. Conscient de la importància i de la neces- sitat d’impulsar la indústria, la Comissió Eu- ropea s’ha fixat com a objectiu que l’aporta- ció del sector industrial europeu passi del 15% al 20% en el 2020 (comunicació de la Comissió Europea de 10 d’octubre de 2012 «Una indústria Europea més forta per al crei- xement i la recuperació econòmica») Seguint l’estela fixada per la Unió Euro- pea, la comunitat de Castella-Lleó ha presen- tat en el mes d’abril un Acord per a la Com- petivitat Industrial que té per finalitat aug- mentar l’aportació del seu sector industrial de l’actual 16,1% al 20%. Catalunya ha deci- dit implementar un ambiciós pacte industrial amb 138 mesures concretes. Les Illes Canàries fins i tot tenen per objectiu duplicar el seu PIB industrial el 2020. I quin és l’objectiu que té Balears?. O més aviat, té qualque objectiu Balears? Lamentablement Balears no té aprovat cap pla integral d’indústria, i el que és pitjor, no n’hi ha cap en perspectiva. I la veritat és que seria ben necessari ja que l’únic sector econòmic que no va créixer el 2013 va ser el sector industrial, de fet va retrocedir el 1,1%. Molt per davall del que ha retrocedit al con- junt d’Espanya (-0,4%), a on fins i tot hi ha hagut comunitats autònomes que han vist re- puntar positivament el seu sector industrial. Les exportacions han retrocedit un 12,5% (especialment en el sector del calçat, moble, bijuteria, pell i cuiro) i l’índex de confiança empresarial és molt inferior en relació als al- tres sectors econòmics (dades del Bolletí de Conjuntura Econòmica de les Illes Balears de març de 2014 del Govern Balear). Seria injust atribuir exclusivament la res- ponsabilitat d’aquests resultats al Govern Ba- lear. Igualment com tampoc és correcte atri- buir-li exclusivament l’inici del que sembla la reactivació econòmica. Això no obstant, el que no ens sembla bé és aquesta poca atenció, poc interès que me- reix al Govern el sector industrial. Pareix que ens tornam a centrar en la hipertròfia de la construcció (amnisties urbanístiques vàries) que tants de mals de caps ens ha generat i que sens dubte ha agreujat notablement els impactes de la crisi econòmica del 2007. Serà necessari bastir un model econòmic pactat entre tots, en el que impulsem de for- ma clara l’excel·lència en el turisme (el pro- ducte, Balears, és excel·lent), un turisme de gran valor afegit, un turisme lobby del medi ambient. Un turisme que aporti importants increments de productivitat. Ara bé, no ens podem acontentar sols amb això, es fa necessari impulsar un pol indus- trial, un potent pol industrial. Ben cert que no és fàcil introduir encletxes quan hi ha monocultius econòmics com el nostre, però el cert és que és fonamental pel nostre equi- libri econòmic, social i territorial. Hem d’impulsar una decidida aposta in- dustrial, que passi necessàriament per la so- cietat del coneixement, la societat 2.0, per molts de motius: perquè és una indústria de futur, de gran valor afegit, però per sobre de tot perquè és l’única que no té el cost de la insularitat. Juntament amb aquesta indús- tria, hem de considerar estratègic el sector audiovisual (incipient i de gran projecció in- ternacional), la construcció (rehabilitació, eficiència energètica, moble...), l’agroalimen- tari (tenim un mercat natural local de tretze milions de persones) i els sectors de la indús- tria tradicional que ja tenim aquí. No és una empresa fàcil, però resulta abso- lutament aconsellable. És per això que recla- mam un major interès del Govern pel sector industrial, estratègic i clau per la productivitat, per la riquesa i per una ocupació de qualitat i estable. És per això que demanam al Govern que es fixi públicament un objectiu d’aporta- ció del sector industrial al PIB Balear. Potser no hi arribarem, però haurem fet camí com el conte africà del nin que cada vespre sortia a fora vila a tirar pedres a la lluna, els altres nins se’n reien... fins que un dia un altre nin li de- manà perquè tirava pedres a la lluna si tanma- teix mai hi arribaria, el nin li contestà que ben bé sabia que no hi arribaria, però era el nin del poble que llançava les pedres més enfora... Miquel Àngel Mas es diputado del Grupo Parlamentario Més y abogado en ejercicio. El nin que tirava pedres a la lluna TRIBUNA MIQUEL ÀNGEL MAS «La indústria és la branca productiva a on s’obtenen majors increments de productivitat» El sector del calzado, uno de los más potentes de la industria balear. / JORDI AVELLÀ
-
Upload
margalida4 -
Category
Documents
-
view
41 -
download
0
Transcript of Article 2 maig
19EL MUNDO. VIERNES 2 DE MAYO DE 2014
OPINIÓN
EN EL CASO de la industria, se suscita ade-más el hecho de que, contrariamente a lo que podría ser una visión apresurada y sim-plista de nuestra realidad, en la isla de Ma-llorca ha existido y existe una sólida tradi-ción industrial, por mucho que este fenóme-no resulte chocante si se pone en relación con la condición insular. (Document elaborat pel Cercle d’Economia en març del 2002, ponent Sr. José Antonio Roselló Rausell) Efectivament, Mallorca ha tengut des de fi-nals del segle XIX una notable presència in-dustrial, generant fins i tot processos migra-toris molt important en pobles com Alaró, Llo-seta, Inca, Llucmajor, Esporles, Palma.... He volgut començar aquest article amb aqueta ci-ta, per ressaltar la importància que ha tengut la indústria a Balears, ja des de les darreries del segle XIX i durant tot el segle XX.
La indústria és un sector econòmic es-
tratègic. I ho és per moltes raons. És la bran-ca productiva a on s’obtenen majors incre-ments de productivitat, de fet la industria li-dera els creixements de productivitat del món. És la peça clau per generar, aplicar i di-fondre avenços en innovació i recerca. A més a més és on se genera més estabilitat i millors condicions laborals.
No és casual que les economies europees més industrialitzades siguin les que s’han mostrat més resilents a la pitjor crisi econòmica que ha patit Europa des de la II Guerra Mundial.
El cert és que avui en dia, el nou paradig-ma econòmic que recorr Europa és la rein-dustrialització. Durant anys s’ha assistit en-tre la passivitat i la indolència, a la desloca-lització industrial d’Europa, com si el que
resultàs modern fos l’economia de servicis o finançera, el no produir.
Conscient de la importància i de la neces-sitat d’impulsar la indústria, la Comissió Eu-ropea s’ha fixat com a objectiu que l’aporta-ció del sector industrial europeu passi del 15% al 20% en el 2020 (comunicació de la Comissió Europea de 10 d’octubre de 2012 «Una indústria Europea més forta per al crei-xement i la recuperació econòmica»)
Seguint l’estela fixada per la Unió Euro-pea, la comunitat de Castella-Lleó ha presen-tat en el mes d’abril un Acord per a la Com-petivitat Industrial que té per finalitat aug-mentar l’aportació del seu sector industrial de l’actual 16,1% al 20%. Catalunya ha deci-dit implementar un ambiciós pacte industrial amb 138 mesures concretes. Les Illes Canàries fins i tot tenen per objectiu duplicar el seu PIB industrial el 2020.
I quin és l’objectiu que té Balears?. O més aviat, té qualque objectiu Balears?
Lamentablement Balears no té aprovat cap pla integral d’indústria, i el que és pitjor, no n’hi ha cap en perspectiva. I la veritat és que seria ben necessari ja que l’únic sector econòmic que no va créixer el 2013 va ser el sector industrial, de fet va retrocedir el 1,1%. Molt per davall del que ha retrocedit al con-junt d’Espanya (-0,4%), a on fins i tot hi ha hagut comunitats autònomes que han vist re-puntar positivament el seu sector industrial.
Les exportacions han retrocedit un 12,5% (especialment en el sector del calçat, moble, bijuteria, pell i cuiro) i l’índex de confiança empresarial és molt inferior en relació als al-tres sectors econòmics (dades del Bolletí de Conjuntura Econòmica de les Illes Balears de març de 2014 del Govern Balear).
Seria injust atribuir exclusivament la res-ponsabilitat d’aquests resultats al Govern Ba-lear. Igualment com tampoc és correcte atri-buir-li exclusivament l’inici del que sembla la reactivació econòmica.
Això no obstant, el que no ens sembla bé és aquesta poca atenció, poc interès que me-reix al Govern el sector industrial. Pareix que ens tornam a centrar en la hipertròfia de la construcció (amnisties urbanístiques vàries) que tants de mals de caps ens ha generat i que sens dubte ha agreujat notablement els
impactes de la crisi econòmica del 2007. Serà necessari bastir un model econòmic
pactat entre tots, en el que impulsem de for-ma clara l’excel·lència en el turisme (el pro-ducte, Balears, és excel·lent), un turisme de gran valor afegit, un turisme lobby del medi ambient. Un turisme que aporti importants increments de productivitat.
Ara bé, no ens podem acontentar sols amb això, es fa necessari impulsar un pol indus-trial, un potent pol industrial. Ben cert que no és fàcil introduir encletxes quan hi ha monocultius econòmics com el nostre, però el cert és que és fonamental pel nostre equi-libri econòmic, social i territorial.
Hem d’impulsar una decidida aposta in-dustrial, que passi necessàriament per la so-cietat del coneixement, la societat 2.0, per molts de motius: perquè és una indústria de futur, de gran valor afegit, però per sobre de tot perquè és l’única que no té el cost de la insularitat. Juntament amb aquesta indús-tria, hem de considerar estratègic el sector audiovisual (incipient i de gran projecció in-
ternacional), la construcció (rehabilitació, eficiència energètica, moble...), l’agroalimen-tari (tenim un mercat natural local de tretze milions de persones) i els sectors de la indús-tria tradicional que ja tenim aquí.
No és una empresa fàcil, però resulta abso-lutament aconsellable. És per això que recla-mam un major interès del Govern pel sector industrial, estratègic i clau per la productivitat, per la riquesa i per una ocupació de qualitat i estable. És per això que demanam al Govern que es fixi públicament un objectiu d’aporta-ció del sector industrial al PIB Balear. Potser no hi arribarem, però haurem fet camí com el conte africà del nin que cada vespre sortia a fora vila a tirar pedres a la lluna, els altres nins se’n reien... fins que un dia un altre nin li de-manà perquè tirava pedres a la lluna si tanma-teix mai hi arribaria, el nin li contestà que ben bé sabia que no hi arribaria, però era el nin del poble que llançava les pedres més enfora...
Miquel Àngel Mas es diputado del Grupo Parlamentario Més y abogado en ejercicio.
El nin que tirava pedres a la lluna
TRIBUNA MIQUEL ÀNGEL MAS
«La indústria és la branca productiva a on s’obtenen majors increments de productivitat»
El sector del calzado, uno de los más potentes de la industria balear. / JORDI AVELLÀ
Impreso por . Prohibida su reproducción.
