ÍNDEX

Editorial2

Impressions de 1r ESO

3

Projecte Singular

9Escola Verda

5

Visita al CAP17

Entrevistes6

Treball de recerca

18Enquestes

21

Llengües25

Concursde portada

2

Tallers deNadal

30

1

Esportisteslloretencs

11

Fitxesalumnes

10

PAC20

Sortidesnovembre

28

E n t r e t e n i -ments

35

Racó de paraules

33Solucionari

44

EDITORIALCom els darrers anys, el alumnes de tercer d'ESO han fet la revista amb l'ajuda dels professors d'optativa Joan Vila i Mònica Vilosa. Durant aquest curs hem treballat les entrevistes, les enquestes, les gràfiques, els entreteniments, etc. Els alumnes han anat descobrint com fer pas a pas tot el contingut d'una revista. La veritat és que han aconseguit fer una bona feina tot i tenir poc temps i pocs recursos. Esperem que gaudiu de les següents pàgines, ja sigui llegint els articles, jugant als passatemps o per als més mandrosos... fent una ullada ràpida.

Equip de redacció : Àlex Carrillo, Stefania Cerap, Sagar Chhetri, Jonathan Cordero, David Hernández, Òscar López, Javier Muñoz, Jordi Vinacua, Alexander Makarov,Elisabet González, Omar Carvajal, Iryna Demyanchuk, Omaru Dukuray, Alexander Kazarov, Summeet Kumar, Cristian Rodríguez, Vladimir Smirnov, Dúnia Uceda, Mark Voskuil i Alexandra González.

CONCURS DE PORTADA PER A LA REVISTA

Aquest any des de la revista i amb l’ajut del professor de dibuix Jose Antonio de Olano s’ha preparat un concurs per trobar una portada a la revista. Els participants han estat els alumnes de 3r d’ESO.

El tribunal va estar format per l’alumnat i el professorat redactors de la revista i el professor de dibuix. La guanyadora ha estat Sara Colomé. Podeu veure’n el dibuix a la portada, en segon lloc vam seleccionar la làmina de Mark Voskuil que podeu veure a la contraportada. Per la diada de sant Jordi farem el lliurament de premis obtinguts arran d’aquest concurs de portades.

2

PRIMER DIA D’INSTITUT

IMPRESSIONS A 1R D'ESO

Aquest recull d'opinions està extretde les expressions escrites en què els alumnes de primer d'ESO exposaven com els havia anat el primer dia, les impres-sions i els sentiments que havien tingut. Víctor Carbonell 1r BLes aules estan bé però necessiten més decoració com alguns cartells, un rellotge, etc. Les taules tenen xiclets enganxats sota la taula.Tenia un piló d'amics a l'altre col·legi, els professors eren molt exigents i ho volien tot net i polit, ara hi ha professors que em cauen bé.

Melanie Rojas Moreno 1r BAquest any he notat que treballem as-signatures noves i més hores que a primària, i hem de començar les classes molt més d'hora. L'hora del pati, per a nosaltres, a part de ser un descans també l'aprofitem per fer deures i estudiar.A mi el canvi a secundària m'ha agra-dat perquè he fet molts nous amics. A la classe que m'ha tocat tots han estat molt amables amb mi, però també m'he adonat que els companys que jo tenia a primària no eren tan bons amics com aquests, potser és perquè som a principi

de curs, però jo crec que el canvi ha estat bo. Raúl Abril García 1r BHola, em dic Raúl i en aquesta redacció explicaré tot el que penso de l'institut. Quan vaig entrar a l'institut, tot va ser nou per a mi, fins i tot tenia por de tots els rumors que deien sobre l'institut IES Rocagrossa. Però jo ja no m'ho crec, per-què una vegada estàs dins ja t'expliquen els professors tot el que has de fer i ja vas alerta amb totes les normes. El primer dia d'institut va ser molt diver-tit, ja que a mi m'agrada organitzar-me, també a vegades no sabíem on eren les classes, però jo com que anava amb els amics, no em perdia.També volia fer amics nous, perquè ja estava gairebé cansat dels altres. Els nous amics són molt bons, la veritat, m'ho estic passant molt més bé a secundària que a primària. Els professors de l'institut fiquen molta “canya”, n'hi ha que són més bons, i altres més dolents, però ens preparen molt bé perquè a l'hora d'estudiar ens siguin més fàcils els exàmens, que per cert els estan ficant molt fàcils, però jo no me'n refio, perquè després ve el difícil “suposo”.Quan tenia algun dubte sobre l’institut, anava a preguntar als amics de segon d’ESO que m’han ajudat molt en el meu traspàs de primària a secundària.

3

MarLes aules són diferents de l’escola, per exemple, en algunes aules hi ha projec-tor, també hi ha laboratoris , classes de dibuix, etc. Però encara que hi hagi més aules, ja m’he après on són totes. I per últim, els exàmens són més difícils, però ens fa pensar que no tot en aquesta vida es fàcil.

Laura Martín 1rBHem tingut sort amb els professors, són molt simpàtics, i ho expliquen tot molt bé, millor que al col·legi. Jo no he aga-fat armariet, perquè no m’agraden gaire. De moment estic molt contenta amb l’institut.

DenisaEls deures i els exàmens són una mica més complicats què a primària, però al-guns exàmens són fàcils. Socials és una de les matèries més difícils per a mi.A secundària em sento més gran.

Martina Wang 1rC

Que ràpid, ja ha arribat el primer dia d'ESO!Estava caminant pel camí de l'escola tot pensant; quins companys em tocaran? Quins professors? I com són?...Quan vaig arribar a l'escola en aquell mateix moment em vaig sorprendre molt de veure tanta gent desconeguda. No po-dia parlar amb la gent desconeguda que estaven al meu voltant, estava nerviosa i tenia una mica de vergonya.

Verónica Valcarce de Veer 1rC Els professors són com sempre, això no canvia, alguns m'agraden i altres no tant. Però tots ens posen més deures que abans.Els horaris no m'agraden gens perquè ens posen un dia unes assignatures amb tots els llibres gruixuts i pesats i els altres dies la meva motxilla no pesa gens.No m'han donat el meu armariet encara perquè em vaig deixar l'encadenat a casa aquell dia i ja no trobo l'encarregada. Lidia Garcia Moreno 1rDM’agrada molt perquè he après mol-tes coses i perquè he fet molts amics i amigues noves. També m’agrada perquè, encara que tenim més hores de classe, hi ha alguns dies que no hem d’anar a l’institut a la tarda i aprofito per fer coses que tinc pendents.L’institut m’està ensenyant a ser més responsable a l’hora de fer els deures i els treballs, a l’hora d’organitzar el meu temps, per dividir-ho i tenir temps de fer-ho tot. En definitiva, crec que l’institut m’està preparant per l’estudi superior i jo ho vull aprofitar per ser una dona de profit en el dia de demà.

4

BLOC

La comissió de l’Escola Verda de l’IES Rocagrossa estrena bloc. Tot just estan a l’inici, però promet. Visiteu-lo, val la pena.http://escolaverdaiesrocagrossa.blogspot.com/

ELS CONSELLS

Utilitzeu els contenidors que podeu trobar a l’entrada del passadís, davant de

consergeria, per reciclar ELS CARTUTXOS DE TINTA I LES PILES.

Empreu també els contenidors que ja coneixeu: el de paper, el de plàstic i

envasos.

Entre tots podem fer un món més net, sostenible i respectuós! La cura del medi

ambient és feina de tots!

L’ESTACIÓ METEOROLÒGICAGràcies a l’equip l’Escola Verda ja tenim estació meteorològia. Va arribar, es va muntar, es va posar en marxa, van instal·lar el programari en un ordinador i van comprovar que la transferència de les dades era correcta. Finalment van reutili-tzar un tamboret vell per fer de suport i aquí podeu observar el muntatge final.

ESCOLA VERDA

5

ENTREVISTESENTREVISTA A LA CRISTINA

feta per Iryna Demyanchuk

Quan fa que vius aquí? Uns 2 anys.

Què fas fora del teu horari? Vaig a una escola de ball.

Quin és el teu hobby? Ballar.

Quants dies a la setmana balles? Ballo quatre dies a la setmana.

Quin tipus de balls fas? Faig gimnàstica rítmica, flamenco, hip-hop, ballet i dansa del ventre.

Quin és el que t’agrada més? La dansa del ventre i el hip-hop.

Quants anys tens? Tinc 11 anys.

Tens alguna mascota? Si tinc un gatet preciós.

Com es diu la teva mascota? Es diu Syeva.

Quan fa que el tens? El tinc des de fa un any i mig....

Qui sap si d'aquí uns anys la Cristina serà una ballarina famosa? Esperem que puguis aconseguir tots els teus somnis!

I tots aquells nois i noies que teniu il·lusions... No les perdeu! I lluiteu cada dia per aconseguir-ho. Amb l'esforç del dia a dia i una mica (o molta!) voluntat, de ben segur que ho aconseguireu. ;-)

Presentació:

La Cristina Shumakova viu a Lloret de Mar, va al CEIP Pere Torrent. Quasi cada dia fa activitats extraescolars: gimnàstica rítmica, flamenco, hip hop, ballet i dansa del ventre. És una per-sona molt feliç i molt simpàtica. Té onze anys i viu amb els seus pares i amb un gatet molt bonic.

6

ENTREVISTA A PACO MORENO

L’Alexandra González, alumna detercer d’Eso, va conèixer a Paco Moreno ara fa tres anys, quan va començar a fer teatre al gimnàs de l’IES Rocagrossa i ell n’era el professor. Ara continua fent teatre però els hi fa les classes al teatre de Lloret. L’Alexandra està molt contenta de fer teatre i d’haver conegut a en Paco i per això ella va de-cidir fer-li la següent entrevista:

Com et dius? Paco Moreno, el meu nom és Francisco, però el nom que utilitzo és el de la meva feina.

A què et dediques? Sóc actor i professor de teatre i he acabat de muntar una com-panyia de teatre amb l’actor Fermí Reixach, la companyia es diu O'TEATRE.

Quant fa que et dediques a això? Fa aproximadament 7 anys, molts anys abans, amb vuit anys ja vaig començar a fer pastorets i és allà on vaig veure que volia dedic-ar-me al món de la interpretació.

Què vas estudiar? Vaig formar-me com a actor a una escola privada de teatre que es diu Nancy Tuñón. També he estudiat, a l’escola de teatre El Galliner de Girona, com donar classes de teatre. I en l’actualitat estic a l'Institut del Teatre de Vic acabant un postgrau de Teatre i Educació.

Què et va cridar l'atenció d'aquesta professió? Poder posar-me a la pell d'altres vides, i també el teatre com educació a les escoles i als instituts. I sobretot poder transmetre tot el que sé del món del teatre a altres generacions.

Has fet alguna pel·lícula? He treballat en sèries com El cor de la ciutat, i he treballat pel programa Buenafuente. Ara acabo de rodar una pel.lícula amb anglès pels Estats Units i tinc diversos projectes teatrals per fer aquest 2010.

Has fet molts viatges per qüestió de feina? Sí, tot i que tinc una mica de mania al fet de volar amb avió, per motius de feina he hagut d'anar molt a Madrid, ja que és la capital d’Espanya i és allà on hi ha més producció en l’àmbit de la televisió, el cin-ema i el teatre.

7

Has treballat amb algun famós? He treballat sobretot molt a la televisió amb l’Andreu Buenafuente amb Chikilicuatre i el nen de Castefa. He compartit escenari amb Alejandro Sanz i amb el jugador Michael Laudrup.

Què fas al teu temps lliure? Llegir, viatjar, anar al teatre i preparar projectes.

Amb qui t'agradaria fer una pel·lícula? Amb Marlon Brandon, que ja no pot ser, Al Pacino i amb el director Pedro Almodóvar.

8

PROJECTE SINGULAR, UN PROJECTE

INTERESSANT DE L’AULA OBERTAEl Projecte Singular forma part de l’oferta educativa de l’IES Rocagrossa i s’adreça als alumnes de l’Aula Oberta que cursen el darrer any dels estudis obligatoris. El títol del nostre projecte, Tastets d’oficis, reflecteix perfectament l’objectiu d’aquest pro-grama. Els alumnes fan pràctiques en empreses ubicades a Lloret els matins de dimarts i dijous durant tot el curs.

Aquest projecte és fruit de la col·laboració entre diferents administracions i empreses. El Departament d’Educació signa un conveni amb l’Ajuntament de Lloret i aquest en signa un altre amb les empreses col·laboradores.

Cada alumne fa pràctiques en l’empresa col·laboradora que més s’ajusta als seus interessos. El seu treball és supervisat pels responsables de cada empresa, els quals anoten, en un quadern de seguiment de l’alumne, les tasques que li han estat encomanades i n’avaluen aspectes diversos, com ara la puntualitat, la realització de les tasques, la iniciativa, etc.

L’experiència és molt positiva i enriquidora, ja que es tracta d’una iniciació al món laboral que els pot servir per orientar-los i per crear-los noves expectatives de futur.

9

FITXES DELS ALUMNES PARTICIPANTS1. Míriam Picallo Abrouk, de 15 anys d’edat, estudia el 4t curs d’ESO. Fa les pràctiques al CEIP Àngels Alemany. En fa la valoració següent: «M’agrada perquè he après moltes coses útils.» Un cop acabats els estudis, té pensat de fer algun mòdul professional, sense especificar-ne cap.

2. Deivisson De Lima Miranda, de 16 anys d’edat, estudia el 4t curs d’ESO. Fa les pràc-tiques en una lampisteria (Lampisteria Comas). En fa la valoració següent: «M’agrada perquè he après molt; ara, quan s’espatlla alguna cosa a casa meva, el llum o alguna altra cosa, sovint puc arreglar-la.» L’any que ve vol estudiar Disseny gràfic a Barcelona.

3. José Luis Carrascosa Jiménez, de 15 anys d’edat, estudia el 4t curs d’ESO. Fa les pràctiques a la terminal d’autobusos de Lloret. En fa la valoració següent: «M’agrada perquè aprenc coses; m’encarrego de vigilar que no robin.» Quan acabi aquest curs té la intenció de posar-se a treballar «en qualsevol lloc».

10

ESPORTISTES LLORETENCS A PRIMERA FILA DE L'ESPORT

CATALÀEn aquest breu reportatge podreu llegir informació relativa als principals esportistes nascuts a Lloret i que competeixen al més alt nivell.

Nom i cognoms Ivan Tibau

Esport Hoquei patins

Edat 36

Principals títols Lliga catalana, un títol europeu i la Copa de la

CERS

Equips amb qui ha jugat CH Lloret, Blanes CH, Igualada CH i CP Tordera.

Informació important Capità de la selecció catalana d’hoquei

11

Nom i cognoms Àngel Mullera

Esport Atletisme

Edat 30

Principals títols Campió d’Espanya i de Catalunya

Equips amb qui ha jugat Lloret de Mar

Informació important Ha participat al campionat del món

12

Nom i cognoms Marc Muniesa i Martínez

Esport Futbol

Edat 17

Principals títols Copa del rei, Champions i Lliga espanyola

Equips amb qui ha jugat FC Barcelona i a la Penya Barcelonista de Lloret

de Mar

Informació important Juga de defensa. Quan tenia 15 anys ja era titu-

lar de l’equip juvenil

13

Nom i cognoms Jose Luís Blanco

Esport Atletisme

Edat 34

Principals títols Medalla de plata en 3.000m.obstacles que ha

aconseguit al Campionat Europeu de Goteborg

2006.

Ha guanyat nou mundials de cross.

Ha participat en els Jocs Olímpics de Pequín

Tres finals de 3.000 m. obstacles en els Campi-

onats del Món de París´03, Hèlsinki´05 i Osa-

ka´07, i per un lloc no s’ha classificat per a la

final de Berlín 2009.

Equips amb qui ha jugat CA Lloret-La Selva

Informació important Va participar a les Olimpíades de Pequín. Jose

Luis és l’organitzador de la Cursa Sant Silvestre

de Lloret, coneguda com La Sansi.

14

Nom i cognoms Laura Lladó

Esport Rugbi

Edat 18

Principals títols Quarta d’Europa

15

Nom i cognoms Miquel Molina

Esport Formula 3.5

Edat 20

Principals títols Campionat d’Europa de Fórmula Renault 2000,

Campió de Catalunya i ha aconseguit participar

en World Series

Equips amb qui ha jugat Catalunya

Informació important Va començar a conduir als 7 anys (kartis), als 8

anys va guanyar un campionat i als 9 va guan-

yar el campionat de Catalunya.

16

VISITA AL CAP DE LLORET AMB LA INFERMERA CARME BAQUÉ

El dia 26 de novembre vam sortir de l'institut per anar al CAP de Lloret de Mar. La

infermera Carme Baqué ens va atendre a la seva consulta per explicar-nos com fun-

ciona el servei del Cap i respondre a

les preguntes que portàvem una mica

preparades.

Vam tenir l'oportunitat de veure com

treballava perquè quan érem allà va

arribar un pacient amb crisi d'asma,

no podia respirar. Vam fer diverses

preguntes com per exemple si alguna

persona havia parit allà, i ens va con-

testar que sí i ens ho va explicar una

mica. També teníem curiositat per saber si havia vist morir algun pacient i també ens

va explicar algun cas impactant que havia viscut. Ens va parlar d'un cas en concret,

una dona que deia: “Em moro, em moro...” i realment va ser així, aquella dona notava

que la vida li marxava, i el que passava és que la melsa havia quedat malmesa per

l'accident que havia tingut i s'estava dessagnant per dins.

Vam preguntar: què és la melsa? I vam saber com n'és d'important aquest òrgan de

l'abdomen.

Un dels casos més impactants que ella ha viscut va ser quan treballava a Suïssa i va

arribar un home al servei d'urgències, al qual havia esclatat dinamita a les mans.

Això de Suïssa va despertar la nostra curiositat... Quan va anar a allà? Com i per

quina raó? A Suïssa hi va treballar durant uns anys, després d'acabar els estudis. Amb

el francès que ella sabia ja hi podia accedir i va ser una experiència molt bona.

“I els estudis d'infermeria són molt difícils?” És una altra pregunta que vam fer. “No

és molt difícil si s'hi posa voluntat i empeny.”

L'infermera ens va tractar amb molta educació i amb molt de respecte. Va ser un gran

gest que ens deixés passar a unes 20 persones al seu lloc de treball, va sacrificar una

estona per atendre'ns personalment. 17

TREBALL DE RECERCA DE BATXILLERAT

Dues alumnes de 2n de Batxillerat ens han explicat les seves impressions

en el procés d’elaboració del treball de recerca, del qual ja s’han avaluat i

n’han obtingut una nota excel·lent.

Laura Mena 2n BATX-B

Aquest any faré una petita contribució a la revista del nostre institut explicant-vos

la meva opinió sobre el treball de recerca.

El treball de recerca és una petita investigació sobre un tema que escollireu vosal-

tres. És important que en trieu un que us agradi i així tot serà més fàcil. Teniu tot

un any per preparar-lo. Heu de treballar una mica cada dia i no deixar-ho tot per al

final. Aprofiteu al màxim tots els recursos que teniu a l'abast: guió, tutor... però re-

cordeu que el tutor només us ha d'ajudar, vosaltres sou els que heu de fer la inves-

tigació. Finalment un tribunal format per professors del centre farà una valoració del

vostre treball i assistirà a la vostra exposició oral.

En la meva opinió, aquesta és una oportunitat per madurar i per aprendre perquè

us enfrontareu a una situació que no heu viscut mai i haureu de superar-vos. És

veritat que els professors us han preparat i que heu fet treballs, però no n'heu fet

cap com aquest. No obstant això, no us desanimeu. Heu de veure-ho com un repte

que cal superar.

Per tant, només em queda desitjar-vos de tot cor molta sort per a tots els que us

enfronteu a aquesta aventura.

18

Pamela Lombardo 2n Batxillerat

El treball de recerca s'ha de realitzar sobre un tema que ens agradi. Aquest aspecte

és fonamental perquè cal fer una recerca llarga i si no ens interessa el tema a trac-

tar, serà dificil de trobar la motivació necessària.

En el meu cas vaig fer un treball titulat Els indians lloretencs perquè és un tema poc

tractat i em va despertar la curiositat. Haig d'admetre que al començament costa

trobar tots els punt que s'han de tractar. Per a mi això va ser el més complex. Un

cop amb l'esquema disposat per seguir, es va fer entretingut anar a l'arxiu munici-

pal, a l'Ajuntament, fer enquestes...

Finalment vull animar-vos, perquè si es fa una feina constant, els resultats són evi-

dents. Personalment no pensava obtenir una bona nota com la que vaig tenir, però

és possible.

Jo ho vaig aconseguir! Ànims!

19

PLA D’AUTONOMIA DE L’IES ROCAGROSSA2010-2014: UN COMPROMÍS PER A LA

QUALITAT DEL SERVEI EDUCATIUL’IES Rocagrossa de Lloret de Mar és un dels centres educatius de les comarques

gironines que han sol•licitat, i han estat admesos, a la convocatòria per desenvo-

lupar un Pla d’Autonomia de Centre, per al període 2010-2014.

L’IES Rocagrossa ja prové d’una trajectòria consolidada de planificació estratègica

per a la millora dels resultats educatius i de la cohesió social. Concretament, ha

desenvolupat el Pla de Millora 2006-2009, el qual ara té la seva continuïtat natu-

ral en el Pla d’Autonomia que s’està començant a implementar. Això significa que

l’institut està compromès amb les metodologies de diagnosi, reflexió i planificació

amb l’objectiu d’incrementar la qualitat del servei.

El Pla d’Autonomia de Centre, que dura quatre anys, suposa realitzar en primer lloc

una diagnosi general del centre, en la qual participa tota la comunitat educativa

(pares i mares, alumnat, professorat i personal no docent), a partir de la qual es

determinen quins són els aspectes prioritaris de treball per a la millora, i es dis-

senya una planificació d’actuacions, que s’aplica i s’analitza.

Amb el Pla d’Autonomia, l’IES Rocagrossa adquireix, davant de l’administració

educativa, un compromís de treball, i alhora rep recursos per dur-lo a terme.

S’incrementa el marge d’autonomia per organitzar-se internament en funció de

les necessitats que cal atendre; es produeix un cert augment de la disponibilitat

d’hores de treball; i arriba una assignació

econòmica addicional per fer front a les

despeses que comporta l’aplicació de les

estratègies planificades (per exemple,

l’increment dels mitjans tecnològics per a

l’ensenyament i l’aprenentatge).

20

ENQUESTA SOBRE XARXES SOCIAL I ÚS D'INTERNET

Aquesta enquesta la van preparar els alumnes de 3r d'ESO i la van respon-

dre els cursos de 3r i 4t d'ESO.

1.Quina de les xarxes socials següents utilitzes més:

• Fotolog

• Facebook

• Tuenti

• Metrologia

• Altres

2.Quanta estona estàs diàriament connectat a Internet?

• menys d'una hora

• més d'una hora

• més de dues hores

3.Quan vas començar a utilitzar les xarxes socials d'Internet?

• A final de primària

• 1r d'ESO

• 2n d'ESO

• 3r d'ESO

• 4t d'ESO

• Altres

21

4.A quina hora et sols connectar?

• Al matí

• Al migdia

• A la tarda

• Al vespre

• A la nit

5.Què fas primer?

• Faig els deures, estudio i em connecto

• Em connecto, faig els deures i estudio.

• Em connecto i no faig els deures ni estudio.

• No em connecto i faig els deures i estudio.

6.Internet et treu temps per...

• Estar amb els amics fora de casa

• Fer activitats esportives

• Estudiar

• No em treu temps

22

7.Quin tipus de pàgines sols consultar?

• Jocs/entreteniment

• Xarxes socials

• Informàtica

• Esports

• Altres

SOBRE L'INSTITUT

1.T'agradaria sortir fora de l'institut a l'hora del pati?

• Sí

• No

• M'és igual

2.Quin horari preferiries per fer les classes?

• Intensiu sense tardes

• El mateix horari que tenim

• Intensiu i només una tarda

23

3.De quan voldries que fossin les sessions a l'aula?

• 45 minuts

• 30minuts

• 60minuts

• 90minuts

24

GRÀFIQUESDIVERSITAT LINGÜÍSTICA, UN TRESOR A PRESERVAR

Els diversos estudis sobre les llengües indiquen que al món es parlen aproximada-

ment 6.000 llengües. La distribució pels diferents continents és, no obstant això,

molt irregular. La meitat de les llengües del món es concentra en 8 estats: Pa-

pua Nova Guinea (832), Indonèsia (731), Nigèria (515), Índia (400), Mèxic (295),

Camerun (286), Austràlia (268) i Brasil (234).

Malgrat el gran nombre de llengües existents i la necessitat de preservar-les, ben

poques gaudeixen de bona salut. La globalització pot provocar que algunes comuni-

tats abandonin les seves llengües. Però també pot ser una oportunitat per difondre

amb més facilitat les diferents llengües que conviuen al planeta.

Segons la UNESCO, al voltant del 50 per cent de les 6.000 llengües del món estan

en perill de desaparició, el 96 per cent de les llengües són parlades per només el 4

per cent de la població mundial, i més del 90 per cent del contingut d’Internet és

redueix a només 12 llengües.

Llengües d’Europa

Es pot considerar que el nombre de llengües parlades al continent europeu, de

l’oceà Atlàntic a la serralada dels Urals – però sense la del Caucas –, és d’unes

setanta. La majoria d’aquesta setantena de llengües pertany a la família indoeuro-

pea, cosa que vol dir que tenen un origen comú i que, per tant, s’assemblen, mal-

grat que aquestes similituds –per exemple, entre l’italià i el suec- molt sovint només

les poden detectar els especialistes perquè no són gens evidents a simple vista.

Les llengües europees han manllevat mots les unes de les altres – i també de

llengües d’altres continents, és clar –, en una interrelació fecunda. Així, només a

tall d’exemple, el turc ha donat a un gran nombre de llengües europees paraules

com ara haviar (caviar) i yoghurt (iogurt). El mot sauna, existent a moltes llengües,

prové del finès.

25

El desafiament principal que les societats europees han d’afrontar avui dia és el de

continuar mantenint la diversitat lingüística que, sense contradicció amb una nota-

ble unitat cultural, sempre s’han desenvolupat, juntament amb les llengües de la

immigració, tan important actualment. Això vol dir trobar fórmules de comunicació

supranacional que no afavoreixin l’hegemonia de cap llengua i també donar vida a

totes les llengües del continent que, per raons econòmiques o polítiques, es troben

en situació de feblesa que n’amenaça la mateixa supervivència.

En les gràfiques següents podem observar la diversitat lingüística de Lloret

de Mar. S’han realitzat a partir d’una enquesta feta als alumnes de 3r i 4t

d’ESO de l’institut.

QUINA LLENGUA PARLES AMB EL PARE?

26

QUINA LLENGUA PARLES AMB LA MARE?

QUINES LLENGÜES SAPS?

27

SORTIDES NOVEMBREOBRA TEATRAL DE FEDERICO

GARCÍA LORCA

ALUMNES DE 3R I 4T D'ESO

La salida al teatro que hicimos el 6 de

noviembre, consistió en ir a ver la obra

de Federico García Lorca, La casa de

Bernarda Alba. La obra fue muy en-

tretenida y transmitió la sensación de

viajar en el tiempo hasta el siglo xx por

varias razones: por la forma de hablar

que tenían que era el castellano an-

tiguo, por la vestimenta que llevaban,

por las costumbres, por la declaración y

por cosas de la vida cuotidiana de antes

como los caballos, el establo, el pozo, el

patio...En esta obra se puede ver como

Bernarda Alba es muy autoritaria con

sus hijas y las quiere dejar 8 años sin

salir. El problema es que sus hijas son

mayores y les cuesta respetar el man-

dato de su madre. A lo largo de la obra

ocurren un seguido de acciones que

desembocan en el incumplimiento de

las normas por parte de la hija menor

de Bernarda Alba que se enamora del

mismo chico que sus hermanas y acaba

suicidándose al final de la obra. Mi

opinión personal es que esta obra es

muy interesa y refleja muy bien el am-

biente del siglo xx. Hacer salidas como

esta. Está muy bien porque las obras

son muy bonitas y aprendemos cosas

nuevas.

SORTIDA DELS ALUMNES DE 2N DE

BATXILLERAT

El dia 6 de novembre de 2009, tots els

alumnes de segon de Batxillerat van

anar a visitar el Museu Nacional d'Art

de Catalunya.

A les 8:30 van sortir de l'IES, i van ar-

ribar a la plaça Catalunya (Barcelona)

a les 10:00.

De les 10 fins a les 12 van fer la ruta

del Modernisme pel passeig de Gràcia

(Casa Batlló i la Pedrera) a les 13:00

els alumnes van ser recollits a la plaça

Catalunya i van ser traslladats al Mu-

seu Nacional d'Art de Catalunya de les

13:00 a les 14:30 va entrar el 1r grup

i de les 13:30 ale 15:00 va entrar el

2n grup. 28

A les 15:00 van tornar cap a Lloret, i

van arribar a les 17:00. El trajecte va

durar una hora i mitja. L'alumne Joan

Espinosa diu: “que la sortida va ser

interessant però que estava destinada

a un públic més humanístic, o sigui

que només hi havien d'haver anat els

alumnes d’aquesta modalitat.”

I en Robert Saris un alumne de segon

pensa el mateix però afegeix que va

servir per ampliar la cultura general.

Els alumnes, fins i tot els de ciències,

van gaudir d'allò més al MNAC. Aquesta

sortida ha estat un encert.

SORTIDA DELS ALUMNES DE 2N

D’ESO

Van sortir ben puntuals per anar a Sel-

vaventura i s’ho van passar d’allò més

bé.

SORTIDA DE 1R ESO I DE BATXI-

LLERAT A LA BARCELONA OLÍMPICA

Els alumnes de 1r d’ESO i 1r de Batxill-

erat van visitar la Barcelona Olímpica i

van anar a patinar sobre gel. Van tenir

alguna relliscada quan patinaven... ja

se sap!

El ramat

Quatre de despistats

Les nenes maques

29

TALLERS DE NADAL

El dia abans d'iniciar el període no lec-

tiu de Nadal vam tenir la sort de poder

gaudir dels tallers que va organitzar el

professorat del centre

Balls de saló i cants de nadales

La Teodora Duruc afirma que està

bé i que aprendrà a ballar, en canvi,

l'Amanda Balbino diu que ja sap ballar

però que farà perfeccionament.

Futbol

En Brian de 1r de Batxillerat assegura

que guanyarà la lligueta. Pregunteu-li

com va anar perquè no es diu blat fins

que és al sac i ben lligat.

Fotografia

La Mireia Vilata de 2n ens explica que

l’havia triat i el recomana. Ens diu

també que n’ha tret molt de profit. Ja

sap emprar el zoom i el macro.

Confecció de postals de Nadal

La Laia Tello diu que li agrada molt, i la

Verònica Alcase diu que ja n’havia fet,

però ara en sabrà més. En Mohamend

Jawara no havia escollit aquest taller,

tanmateix al final n’està satisfet.

Confecció de postals nadalenques

i punts de llibre amb material reci-

clat

La Tamara Cordero ens explica que no

havia fet mai postals, n’ha après i li

han quedat molt xules.

30

Gimcama

L'Ainoa Pontes i la Melanie Rojas expli-

quen que s'ho passen molt bé.

Volei

En Dimitri Kornikov ha entrenat uns 20

minuts el seu equip i creu que tenen

possibilitats de guanyar.

Tennis taula

Els alumnes que van fer tennis taula

també s’ho van passar molt bé.

Banquet grecoromà

Una perfecta recreació dels banquets i

les bacanals de grecs i romans amb tots

els elements necessaris : túniques d’un

blanc impol·lut, llorers, esclaus, garum i

vi amb mel per menjar.

Alguna patata xip i alguna oliva farcida

desentonava una mica.

31

Escacs

La concentració era absoluta. Guan-

yava aquesta competició el millor de

totes les partides fetes. A més hi havia

la possibilitat d'emprar un cronòmetre.

Si la partida no es resolia en el temps

previst, cinc minuts per exemple, per-

dia el primer que esgotava el temps. En

aquesta modalitat es premia la rapidesa

en l'execució de cada jugada. El vence-

dor va ser Mark Voskuil, un alumne de

tercer.

Confecció de collarets

L’Elizabeth González està contenta de

participar-hi, però lamenta la manca de

peces per fer collarets més complets.

La coral

La coral va tancar els tallers el dia

22 de desembre amb una cantada de

cançons. La darrera era I use to rule

the world de Cold Play, versionada en

català amb la qual ens desitjaven unes

bones festes a tots i ens advertien que

alumnat i professorat han de viure la

vida.

Cuina

Els alumnes de cuina van fer uns pos-

tres molt bons.

32

EL RACÓ DE LES PARAULES...dóna espai a aquelles paraules que ens sorprenen ja sigui

perquè són especials o perquè sonen bé, etc. En aquest racó

cada persona ha escollit una paraula i després ens explica el

seu perquè.

Nyicris “perquè és una paraula estranya i m'agrada la seva fonètica, és un insult

original i surt a Doraemon” (Jonatan Aguayo)

Fulminar “M'agrada perquè té potència, demostra poder” (Joe Moynihan)

Apostoflant “m'agrada aquesta paraula perquè és estranya i també perquè m'agrada

el seu significat. És una manera de dir increïble, magnífic. Aquesta paraula la utilitza

el comentarista Jordi Robirosa en els partits de bàsquet i per això la vaig descobrir”

(Elías El Jaiedi)

Ànima “perquè és una paraula que quan la pronuncies és suau i dóna impressió de

pau. M'agrada com sona” (Ana Clara de Souza)

Somriure “m'agrada aquesta paraula pel seu significat i pel que transmet. Crec que

un somriure diu molt de la persona.” (Latefa)

Essència “perquè és una paraula que designa una fragància i jo m'imagino una olor

relaxant. També és una paraula que es fa servir per trobar el veritable jo. L'essència

de la persona, l'essència de la vida. A més, l'essència en termes filosòfics és allò que

és vertader i que tot i que l'aparença pugui canviar l'essència és fidel, com l'ADN.”

(Gonzalo Vargas)

Múrria “Sagaç, astut, picardiós, hàbil per a aconseguir allò que pretén.”” I m'agrada

perquè em fa recordar una gossa a qui van posar aquest nom, que li escau d'allò

més.” (Aida Andrade)

Esforç “m’agrada aquesta paraula perquè sense esforç no pots aconseguir els teus

somnis.” (Ariel Villasante)33

Ratpenat “em fa gràcia aquesta paraula i no sabria dir el perquè” (Jessica Ramos)

Trencaclosques “aquesta paraula em fa gràcia perquè és la unió de dues paraules

que no sembla que puguin tenir un sentit nou un cop estan juntes.” (Zaira Maliti)

Infància “aquesta paraula m'agrada perquè recordes quan eres un nen, quan ju-

gaves, quan els pares només estaven per tu, quan no tenies problemes, només

il·lusions. A més tan sols el so de la paraula ja és màgic, et fa viatjar a una època

oblidada que tothom té a dins seu”. (Tània Fernàndez)

CantesRap ”aquesta paraula no existeix però ens agrada perquè en un concurs

de talents el professor Joan Vila va dir “si cantes rap” i ens va fer tanta gràcia que

sempre li diem “cantesrap” i entre nosaltres ens entenem”. (David Hernández)

Amor “perquè et fa sentir bé i a la vegada malament” (Jonathan Cordero)

Encapçalar “jo crec que és curiosa” (Alex)

Somriure “a vegades val més que les paraules” (Alexandra)

34

ACUDITSEn un carro viatjava una parella de casats però s'acabaven de barallar.

Van passar per davant d'una granja i l'home va veure uns porcs i li va dir a la

dona:

- Són familiars teus?

- Sí, els meus sogres.

_________________________________________________________________

- Mare, mare és cert que descendim dels micos?

- No sé fillet, el teu pare mai m'ha volgut presentar a la seva família.

__________________________________________________________________

Hi havia una dona tant lletja, tant lletja, tant lletja, que quan va anar a la casa del

terror va tornar amb una sol·licitud de treball.

_________________________________________________________________

- Què fa un català si té fred?

- Es posa al costat de l'estufa.

- I si té molt fred?

- L'encén.

_________________________________________________________________

- Doctor, doctor, veníem perquè la meva dona té tres pits.

- Ah!, i què vol, que n'extirpi un?

- No, que m'implanti una altra mà.

35

SOPA DE LLETRESEn aquesta sopa hem perdut tots els mesos de l'any. A veure si els trobes en un

temps rècord.

36

COGNOMSConeixes alguns dels cognoms més repetits arreu d'Espanya? Busca'ls en aquest

sopa! N'hi ha quinze!

Solució: Flores, Pérez, Duran, Hernández, García, Torres, Vargas, Bermúdez, Miran-

da, Martínez, González, Segura, Rodríguez, Silva, Sánchez

37

El professor d’Educació Física ha perdut la memòria busca els esports que hi ha

i elements necessaris per fer exercici físic. Pilota, bàsquet, futbol, handbol, FIFA,

beisbol, cistella, golf i Waterpolo.

38

ESPORTSTroba les paraules que hi ha en aquesta sopa de lletres relacionades amb el món

de l'esport: Futbol, bàsquet, rem, rugbi, handbol, hoquei, piragüisme, ciclisme, gol,

escalada

39

WORD SEARCH

notebook, pencil, pen, blackboard, rule, rubber, desk, table, chair, computers,

reproducer, cannon, wastepaper, rucksack, windows

40

ENIGMES

41

IRONIASaps de qui es parla?

Una persona que...

1.Pot ficar-se al llit per qualsevol dels dos costats.

2.Una vegada no va poder escapar-se, com ho van fer tots els altres.

3.Està més interessada en les seves coses que en les meves.

4.Cada dia és més a prop d'allò que nosaltres volem tenir ben lluny.

5.Menja gràcies a les dents dels altres.

6.Treballa mirant com treballen els altres.

7.T'estima, fins i tot després de conèixer-te!

8.Escriu un document de deu mil paraules i després l'anomena “sumari”.

advocat egoista dentista solter vell encarregat amic heroi

42

Endevines de què és parla?

1.Qualitat que adjudiquem a les persones que pensen com nosaltres.

2.L’únic esport que no cal interrompre si se’n va la llum.

3.Aplaudiment unilateral.

4.Corrector ortogràfic de la vida.

5.Reunió social per parlar de futbol i de política.

6.Pagar els preus de l’any que ve amb els sous de l’any passat.

7.Una malaltia que es cura amb els anys.

8.Anestèsic cerebral d’ús generalitzat.

joventut bufetada inflació enterrament televisió divorci intel·ligència amor

43

IRONIA

advocat egoista dentista solter vell encarregat amic heroi

8 3 5 1 4 6 7 2

joventut bufetada inflació enterrament televisió divorci intel·ligència amor

7 3 6 5 8 4 1 2

SOLUCIONARIJEROGLÍFICS

1.De Sitges

2.Faig

3.Dits

4.Valent

5.Clarinet

6.Oriental

7.La menta

8.No ve més

9.Romania

10.De tu, res

11.Demà, no

12.De Creta

44