AUTOESTIMA,AUTOIMATGE INSTITUCIONALO MALESTAR PROFESSIONAL

Educació Emocional i Desenvolupament Personal

Mariano Royo

Fonts:Fonts:

ANDRES F. I SANCHEZ A. (2001) ANDRES F. I SANCHEZ A. (2001) El sistema de valors dels catalansEl sistema de valors dels catalans. . Institut català d’Estudis Mediterranis. BarcelonaInstitut català d’Estudis Mediterranis. BarcelonaCANALS M.A. I d’altres.(2001) CANALS M.A. I d’altres.(2001) La renovació pedagògica a Catalunya des La renovació pedagògica a Catalunya des de dins.(1940de dins.(1940--19801980) Ed 62. Barcelona) Ed 62. BarcelonaJ.M. ESTEVE. (2001) J.M. ESTEVE. (2001) La salud de los profesores: influjo del trabajo La salud de los profesores: influjo del trabajo profesional en la salud del educadorprofesional en la salud del educador. IV Jornades sobre el professor de . IV Jornades sobre el professor de psicologia i pedagogia de sencundària. Barcelona.psicologia i pedagogia de sencundària. Barcelona.GOMEZ DACAL G. (1992) GOMEZ DACAL G. (1992) Centros educativos eficientesCentros educativos eficientes. PPU Barcelona.. PPU Barcelona.POSTMAN,M. (2001) POSTMAN,M. (2001) La fi de l’educacióLa fi de l’educació. Eumo.Vic.. Eumo.Vic.ROYO, M. (2001) ROYO, M. (2001) A vueltas, de nuevo, con el malestar docenteA vueltas, de nuevo, con el malestar docente. Revista . Revista del Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació de Catalunya. Ndel Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació de Catalunya. Nº 24.º 24.ROYO, M. (1994) “ROYO, M. (1994) “La autopercepción institucional de los centros La autopercepción institucional de los centros educativos y su incidencia en la gestióneducativos y su incidencia en la gestión”. En Autonomia Institucional de ”. En Autonomia Institucional de los Centros Educativos. Universidad de Deusto. Bilbao.los Centros Educativos. Universidad de Deusto. Bilbao.SALMURRI F. (2004) SALMURRI F. (2004) Llibertat emocionalLlibertat emocional. Paidós.. Paidós.VEENMAN.S.(1996) “VEENMAN.S.(1996) “El director de centros como formadorEl director de centros como formador”, en Dirección ”, en Dirección participativa y evaluación de centros docentes. ICEparticipativa y evaluación de centros docentes. ICE--Deusto. BilbaoDeusto. BilbaoVERA,J. (88) VERA,J. (88) El profesor principiante.El profesor principiante. Promolibro. ValenciaPromolibro. Valencia

algunes dades algunes dades (Esteve 01)(Esteve 01)

El 17% dels professors ha manifestat desitjos El 17% dels professors ha manifestat desitjos dd’’abandonar la docabandonar la docèèncianciaEl 9% del professors pateix molta ansietat i El 9% del professors pateix molta ansietat i estrestrèès associat a la feina. s associat a la feina. El 45% pateix una certa ansietat o estrEl 45% pateix una certa ansietat o estrèèss ..El 15% del professors desenvolupen sentiments El 15% del professors desenvolupen sentiments de desconcert i contradiccide desconcert i contradiccióó..El 10% dels professors fa consum de tranquilEl 10% dels professors fa consum de tranquil··litzants.litzants.

PeròPerò……

NomNomèès el 1s el 1’’26% pateixen ansietat greu, 26% pateixen ansietat greu, neurosi o depressineurosi o depressióó. (Esteve incrementa en . (Esteve incrementa en un 0un 0’’50% 50% ----11’’76%76%---- aquesta dada pel 2001. aquesta dada pel 2001. Pel 2006?).Pel 2006?).NomNomèès el 3s el 3’’4% admet haver demanat baixes 4% admet haver demanat baixes per estrper estrèès.s.El 37El 37’’5% diu que font de tensi5% diu que font de tensióó éés el tracte s el tracte amb alumnesamb alumnes..

MÉS DADES:MÉS DADES:

Segons Segons Amiel I MaceAmiel I Mace--Kradjian(1972), de cada 100 persones de Kradjian(1972), de cada 100 persones de 35 anys als 70 anys sobreviuen:35 anys als 70 anys sobreviuen:

* 73 professors* 73 professors* 71 funcionaris* 71 funcionaris* 65 pagesos* 65 pagesos* 65 caps de personal del sector públic* 65 caps de personal del sector públic* 63 propietaris de botiga o PIME* 63 propietaris de botiga o PIME* 57 obrers especialitzats* 57 obrers especialitzats* 49 obrers no especialitzats* 49 obrers no especialitzats

C O N C L U S I Ó :C O N C L U S I Ó :

“Comparativament, les nostres condicions de “Comparativament, les nostres condicions de treball (horari, vacances, seguretat de feina, treball (horari, vacances, seguretat de feina, democràcia organitzativa, autonomia democràcia organitzativa, autonomia personal…) són envejables i envejades, personal…) són envejables i envejades, encara que són una forma necessària encara que són una forma necessària d’equilibrar el plus de tensió associada a la d’equilibrar el plus de tensió associada a la naturalesa del nostre treball…” (naturalesa del nostre treball…” (Esteve 2001)Esteve 2001)

11--““De vegades tenen la sensació de què han De vegades tenen la sensació de què han perdut el control, que no tenen res a oferirperdut el control, que no tenen res a oferir””

(El País 29(El País 29--44--03)03)

22-- ““Els professors estan perseguits, com Els professors estan perseguits, com creuen, però no per nungú en particularcreuen, però no per nungú en particular

sinò per l’evolució de la societatsinò per l’evolució de la societatque ha imposat canvis profunds a la professióque ha imposat canvis profunds a la professió.”.”

(Esteve 2001)(Esteve 2001)

L’any L’any 8484 es publiques tres llibres sobre el tema:es publiques tres llibres sobre el tema:Ranjart: Ranjart: Los enseñantes perseguidosLos enseñantes perseguidos. . Hamon Hamon ii Rotman: Rotman: Mientras queden ProfesoresMientras queden Profesores..J.M. Esteve: J.M. Esteve: Profesores en conflictoProfesores en conflicto

Venen a dirVenen a dir pràcticament ddues coses:pràcticament ddues coses:

Esteve (2001) Esteve (2001) ““Fins lFins l’’any 75 es mantany 75 es mantèè, a la , a la literatura, una visiliteratura, una visióó ididíílica de la professilica de la professió”ó”. .

La literatura realista del XIX, en canvi, descriu La literatura realista del XIX, en canvi, descriu pefectament el mestre cremat: pefectament el mestre cremat: ”¿”¿CCóóm volen que ensenyi alguna cosa a aquests m volen que ensenyi alguna cosa a aquests galifardeus que no volen estudiar, galifardeus que no volen estudiar, ----els millors marxen a estudiar amb els fraresels millors marxen a estudiar amb els frares----, , que desapareixen en temps de collita, amb uns que desapareixen en temps de collita, amb uns pares que menyspreen el saber, oblidats de pares que menyspreen el saber, oblidats de ll’’administraciadministració…ó…??””

Curiositat: no es publiquen estudis Curiositat: no es publiquen estudis sobre el benestar docent.sobre el benestar docent.

Curiositat: si llegim les Curiositat: si llegim les estadístiques del revès, resulta que estadístiques del revès, resulta que

hi ha molts professors que hi ha molts professors que gaudeixen de la seva feina.gaudeixen de la seva feina.

CONCLUSICONCLUSIÓÓ: : Els professors Els professors

que gaudeixen de la seva feina que gaudeixen de la seva feina no marquen la imatge pno marquen la imatge púública blica

de la professide la professióó..Prima la autoimatge negativaPrima la autoimatge negativaque enviem al nostre entornque enviem al nostre entorn

que es torna contra nosaltres com un mirallque es torna contra nosaltres com un mirallincrementant aixincrementant aixíí la autoimatge negativala autoimatge negativa

que tornem a enviarque tornem a enviar……etc.etc.

RESUM:RESUM:

1.1.-- El problema: els alumnes que no volen El problema: els alumnes que no volen estudiar. estudiar. 2.2.-- El problema s’agreuja per una imatgeEl problema s’agreuja per una imatge--autoimatge negativa, que qualsevol autoimatge negativa, que qualsevol esdeveniment incrementa: resultats Pisa, esdeveniment incrementa: resultats Pisa, assetjaments, dades de baixes, assetjaments, dades de baixes, 3.3.-- Possiblement si reduïm 2, veurem Possiblement si reduïm 2, veurem l’autèntica dimensió de 1. l’autèntica dimensió de 1.

TENIM UNA PROFESSIÓ DIFICILTENIM UNA PROFESSIÓ DIFICIL

-- Manca de compensacions: no veiem Manca de compensacions: no veiem mai el resultat de la nostra feina sobre mai el resultat de la nostra feina sobre l’alumne.l’alumne.-- L’educació és un procès caòtic: el L’educació és un procès caòtic: el compost.compost.-- En especial a secundària actuem molt En especial a secundària actuem molt parcialment sobre l’alumne. parcialment sobre l’alumne. -- Hi ha molt poc agraïment de Hi ha molt poc agraïment de l’administració o dels pares. Derrerament l’administració o dels pares. Derrerament se’ns culpabilitza amb frequència.se’ns culpabilitza amb frequència.

TENIM UNA PROFESSIÓ TENIM UNA PROFESSIÓ EXTRAORDINÀRIA!EXTRAORDINÀRIA!

Filosofia de l’educació: l’educació és la professió Filosofia de l’educació: l’educació és la professió més productiva. més productiva. -- Produeix coneixements, Produeix coneixements, valors, ètica, ciutadania, emocions, hàbits, valors, ètica, ciutadania, emocions, hàbits, socialització, maduració personal, oficis, …en socialització, maduració personal, oficis, …en resum, HUMANITAT.resum, HUMANITAT.-- Permet passar als alumnes l’acumulació de Permet passar als alumnes l’acumulació de sabers, experiències vitals, emocions sabers, experiències vitals, emocions col·lectives, en resum, les troballes de col·lectives, en resum, les troballes de l’espècie en 50.000 anys d’història…l’espècie en 50.000 anys d’història…-- És una professió creativa, emocionant (i tant!), És una professió creativa, emocionant (i tant!), I a la vegada segura, democràtica, molt I a la vegada segura, democràtica, molt autònomaautònoma……

La societat ens valora molt. (La societat ens valora molt. (¿?¿?))Molt més del que pensem!Molt més del que pensem!

Consulteu :Consulteu :-- www.cis.eswww.cis.es (anàlisi de la confiança en les institucions)(anàlisi de la confiança en les institucions)

-- Andrés F. i Sánchez A.Andrés F. i Sánchez A.--El sistema de valors dels catalansEl sistema de valors dels catalans..Institut Català d’Estudis Mediterranis.Institut Català d’Estudis Mediterranis.

-- Fundación Santa María (El País 11Fundación Santa María (El País 11--55--06,ahir mateix)06,ahir mateix)

““NoNo estem pertorbats per les estem pertorbats per les coses en sí, sinó per la forma coses en sí, sinó per la forma que tenim de pensar sobre les que tenim de pensar sobre les coses”.coses”. EpictetEpictet ((EnchiridionEnchiridion))

Què cal fer?Què cal fer?1er1er: fer una important : fer una important

reestructuracióreestructuració cognitiva cognitiva per millorar la nostra autoimatge. per millorar la nostra autoimatge. 2on2on: comunicar: comunicar--ho eficaçment, ho eficaçment,

sobre tot als alumnes, les famílies, sobre tot als alumnes, les famílies, a l’entorn, a la societat en general. a l’entorn, a la societat en general.

Però sobretot entre nosaltres!Però sobretot entre nosaltres!Ens hem d’apreciar i ens hem de fer Ens hem d’apreciar i ens hem de fer

apreciar!apreciar!

““Les persones més felices acostumen Les persones més felices acostumen a tenir una elevada a tenir una elevada autoestimaautoestima, que és, que ésl’apreci I la consideració que donem a l’apreci I la consideració que donem a

nosaltres mateixos.nosaltres mateixos.EstimarEstimar--nos és sentirnos és sentir--nos nos responsablesresponsables

davant de nosaltres mateixos i dels davant de nosaltres mateixos i dels altres,altres,

i acceptar que la nostra situació depén i acceptar que la nostra situació depén de les nostres de les nostres decisionsdecisions, i no del que , i no del que

fan altres.fan altres. ((Salmurri 2004Salmurri 2004))

Així doncs, l’autoestima implica:Així doncs, l’autoestima implica:

-- honestedat.honestedat.-- responsabilitatresponsabilitat..

Però tambéPerò també-- cultura de l’excel·lència.cultura de l’excel·lència.

-- comunicació amb l’entorn.comunicació amb l’entorn.

Cultura de l’excel·lència? Què vol dir?Cultura de l’excel·lència? Què vol dir?

IgualtatIgualtat: Atendre també als desfavorits és ménys : Atendre també als desfavorits és ménys còmode però socialment més progressista que còmode però socialment més progressista que atendre només als selectes. atendre només als selectes. Educació integralEducació integral: Formar tots els aspectes de la : Formar tots els aspectes de la persona, i no nomès els acadèmics, és molt més útil persona, i no nomès els acadèmics, és molt més útil per cada alumne. per cada alumne. Reconeixement:Reconeixement: Atendre a cada alumne Atendre a cada alumne personalment segons les seves necessitats i personalment segons les seves necessitats i habilitats pròpies és més professional i més eficient.habilitats pròpies és més professional i més eficient.RealismeRealisme: tenir objectius assolibles I saber derivar : tenir objectius assolibles I saber derivar

quan no arribem, és més professional. quan no arribem, és més professional. (etc…)(etc…)

Comunicació amb l’entorn, qué vol dir?Comunicació amb l’entorn, qué vol dir?Reconèixer la Reconèixer la importància importància que té. Per exemple, que té. Per exemple, si aconseguim una imatge d’excel·lència i la si aconseguim una imatge d’excel·lència i la sabem comunicar:sabem comunicar:

Obtindrem més col·laboració dels pares, del Obtindrem més col·laboració dels pares, del municipi, municipi, Més respecte dels alumnes.Més respecte dels alumnes.Més autoestima pròpia. Més benestar.Més autoestima pròpia. Més benestar.Més ressistència de l’organització en temps difícils.Més ressistència de l’organització en temps difícils.Més seguretat, creativitat, satisfacció professional.Més seguretat, creativitat, satisfacció professional.Més institucionalitat, personalitat, identitat del Més institucionalitat, personalitat, identitat del centre reconeixible. (…)centre reconeixible. (…)

Cuidar la Cuidar la imatge físicaimatge física: Edifici, papers, informes, neteja, : Edifici, papers, informes, neteja, rituals escolars, visites dels pares, sortida dels alumnes, rituals escolars, visites dels pares, sortida dels alumnes, AMPA, ordre extern: demostrar professionalitat. AMPA, ordre extern: demostrar professionalitat.

Cuidar la Cuidar la imatge públicaimatge pública: opinions dels pares, de les : opinions dels pares, de les altres escoles, evolució de la matrícula, comunicació de altres escoles, evolució de la matrícula, comunicació de l’excel·lència, de les innovacions, dels resultats.l’excel·lència, de les innovacions, dels resultats.

CuidarCuidar l’autoimatge: l’autoimatge: reconèixer els sabers i habilitats reconèixer els sabers i habilitats dels professors, la seva professionalitat, agrair els seus dels professors, la seva professionalitat, agrair els seus esforços, enfasitzar els èxits professionals, el treball en esforços, enfasitzar els èxits professionals, el treball en equip, fer bon ambient professional, no proposarequip, fer bon ambient professional, no proposar--se se objectius inassolibles, tenir un PEC creïble, ben assumit, objectius inassolibles, tenir un PEC creïble, ben assumit, pràctic…pràctic…Es tracta d’una imatge col·lectiva que ens arrosega amb Es tracta d’una imatge col·lectiva que ens arrosega amb molta facilitat. molta facilitat. Forma part de la cultura organitzativa. Forma part de la cultura organitzativa.

Cuidar la Cuidar la imatge prospectiva, imatge prospectiva, la imatge de futur, preveure la imatge de futur, preveure els riscos futurs, les oportunitats, les possibilitats,els riscos futurs, les oportunitats, les possibilitats,

Aquestes quatre imatgesAquestes quatre imatges formenformenlala imatgeimatge globalglobal del centredel centre

AUTOIMATG E

IMATGE PROSPECTIVAIMATGE

PÚBLICA

IMATGEFISICA

Joan Costa (1972)

“Com a individus socials, necessitem la “Com a individus socials, necessitem la valoració, l’apreci, l’acceptació I l’estima. (…)valoració, l’apreci, l’acceptació I l’estima. (…)“Acostumen a baixar l’autoestima, la “Acostumen a baixar l’autoestima, la culpabilització, el rebuig, l’abandonament, la culpabilització, el rebuig, l’abandonament, la manca de demostració afectiva” manca de demostració afectiva” (Salmurri 2004)(Salmurri 2004)

“L’apreci extern, l’a imatge positiva d’una “L’apreci extern, l’a imatge positiva d’una organització, comença per l’autoimatge organització, comença per l’autoimatge positiva realista” positiva realista” (Costa 1984)(Costa 1984)

Plaer, compromís, Plaer, compromís, sentitsentit..Martin SelingerMartin Selinger: : ““Hi ha tres components de la Hi ha tres components de la felicitat: plaer, compromís i sentit. El plaer ha estat el felicitat: plaer, compromís i sentit. El plaer ha estat el camí clàssic, però les neurociències demostren que camí clàssic, però les neurociències demostren que és el menys segurés el menys segur””¿La vida, la feina, tenen sentit? No ho sé, però hi ha ¿La vida, la feina, tenen sentit? No ho sé, però hi ha persones que hi troben o hi posen sentit. No cal que persones que hi troben o hi posen sentit. No cal que sigui un sentit transcendent. sigui un sentit transcendent.

DavidsonDavidson: “: “L’estil afectiu positiu …multiplica l’activitat L’estil afectiu positiu …multiplica l’activitat a l’escorça prefrontal esquerra, que s’associa a les a l’escorça prefrontal esquerra, que s’associa a les emocions positives, al benestar i a la ressistència a emocions positives, al benestar i a la ressistència a l’estrès”l’estrès”

PeròPerò…..i…..i els alumnes quèels alumnes què??

Els nostres alumnesEls nostres alumnes……NecessitenNecessiten autoestima,autoestima, com nosaltrescom nosaltres..Necessiten reconeixementNecessiten reconeixement,, com nosaltrescom nosaltres..Necessiten estímulNecessiten estímul…… com nosaltrescom nosaltres..Necessiten lideratgeNecessiten lideratge,, com nosaltrescom nosaltres..

TambeTambe necessiten límitsnecessiten límits,, seguretatseguretat,, bons bons hàbitshàbits, …. Que, …. Que nosaltres els podemnosaltres els podem donar.donar.

Però aquesta ésPerò aquesta és unauna altra històriaaltra història..

………de totes………de totes maneresmaneres,,sempre ens quedaràsempre ens quedarà enen Charlie BrownCharlie Brown

Charlie BrownCharlie Brown