ANTOPOLOGIA CATALANA

Avantguardes: Joan Salvat-Papasseit

Judit Pagès i Nuri Galí

AVANTGUARDES L’Avantguardisme s’inicià el 1907 i arribà fins al 1940.

Pels avantguardistes l’art era un mètode de recerca i experimentació de noves formes artístiques.

Principals moviments de l’avantguardisme:

- Futurisme - Cubisme - Dadaisme - Surrealisme

Joan Salvat-Papasseit

Autor: Joan Salvat-PapasseitJoan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 1894 – 1924 (tuberculosi).

És va iniciar el món literari els 17 anys i se sentí a tret per el socialisme, desprès per l’anarquisme i més tard pel catalanisme.

Es qualificà ell mateix com a poetaavantguardiscatalà

Adoptà en la seva obra les tècniques i els recursos del cubisme i del futurisme: cal·ligrama, versos trencats...

El seu millor llibre de poemes és El poema de la rosa als llavis

Poema: Com sé que es besa

Poema traduït El port d’amor de MarsellaLa nostra senyora de la gar pegra per nosaltresResa una noia en món batell:

Oh vine a prop meu Pot posar amb emocióEls teus llavis sobre la meva boca-Un petó feroçJo seré tota teva!

SOTA LES VELES LA CAPTINDRÉ

Com sé que es besa La besaré

Marinet que no vigila- corsari ve i li pren l’ànima-

Si no li duia cap cançó - corsari ve i li pren l’amor-

COMENTARI

TEMA: Tracte d’un mariner que vol conquistar una noia. Si el mariner no ofereix una cançó convincent expressant el seu amor a la dama, li prendran.

El genère literari és narratiu.

ESTRUCTURA

El poema esta en forma de cal·ligrama - En la primera i segona estrofa el mariner es troba el port de marsella mostrant-li el seu amor a una dama.

“ Oh vine a prop meu Pot posar amb emoció Els teus llavis sobre la meva boca…”

A continuació de la segona estrofa explica la seducció del mariner

“ SOTA LES VELES LA CAPTINDRÉ”

Seguidament trobem una estrofa de dos versos expressant la incertesa de besar

“ Com sé que es besa la besaré”

Finalment si no li demostra el seu amor li pendrà. “ marinet que no vigila- corsari ve i li pren l’aimia- si no li duia cap cançó – corsari ve i li pren l’amor-”

Esquema mètric: no té rima. A8, B15, C9, d5, E8, F11, g5, H7, I9, j5, k4, L17, M16.

FIGURES RETÒRIQUES

Epítet

“ un petó feroç”

Anàfora

“ marinet que no vigila – corsari ve i li pren l’aimia- si no li duia cap cançó – corsari ve i li pren l’amor-.

CONCLUSIÓ

Aquest poema esta representat d’una forma molt original, en forma de cal·ligrama.

Un altre aspecte que és rellevant es la mescla de llengua del català i el francès perquè abans la llengua francesa era de gran prestigi artístic.

AUTOR: Josep Vicens Foix

Josep Vicens Foix va néixer a Sarrià el 1893- 1987.

S’interessà per la literatura i les arts plàstiques i col·laborà en nombroses revistes catalanes.

La seva obra poètica més important es va començar a publicar a partir de l’any 1947, i s’inicià amb el llibre de sonets Sol, i de dol.

El 1973 li fou concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

La seva obra poètica està escrita en prosa i en vers, està basicament vinculada a uns dels moviments d’avantguarda més importants, el Surrealisme.

Josep Vicens Foix

Poema : Sol, i de dol

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,Em veig sovint per fosques solituds,En prats ignots i munts de llicorella I gorgs pregons que m’aturen, astuts.

I dic: ¿ On só? ¿ Per quina terra vella -Per quin cel mort-, o pasturatges muts,Deleges foll? Vers quina meravella D’astre ignorat m’adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M’és present el paisatgeDe fa mil anys, l’estrany no m’és estrany: Jo m’hi sent nat; i, en desert sense estany

On en tuc de neu, jo retrob el paratge On ja vaguí, i, de Déu, el paranyPer heure’m tot. O del diable engany.

J. V. Foix, Sol, i de dol

Poeta amb un vocabulari actualitzatSol, i de dol, i amb vestimenta antiga,Em veig sovint per fosques solituds,En prats desconeguts i munts de pissarraI clots profunds que m’aturen, astuts.

I dic: ¿ On sóc? ¿ Per quina terra vella -Per quin cel mort-, o pasturatges muts,Desitges boig? Vers quina meravella D’astre ignorat m’adreço passos retuts?

Sol, sóc etern. M’és present el paisatgeDe fa mil anys, l’estrany no m’és estrany: Jo m’hi sento familiar; i, en desert sense estany

El cim d’una muntanya neu, jo retrobo el paisatgeOn ja hi havia estat, i, de Déu, el paranyPer heure’m tot. O del diable engany.

COMENTARI

Tema: La desorientació del protagonista en la natura que finalment resulta ser la seva terra innata.

Genère literari : Prosa, narrador únic i intern. El punt de vista es subjectiu.

ESTRUCTURA

El poema és un sonet format per dos quartets i dos tercets.

El primer paragraf presenta la solitud del protagonista

La segona estrofa presenta la desorientació i l’ansietat que pateix.

Al següent paragraf reconeix el paisatge.

Finalment l’últim paragraf relata el sentiment passiu, i dissolt en una múltitud de llocs i de moments que pot tenir un record bo o a la vegada dolent.

Esquema mètric: la rima es consonant i art major

10 A , 10 B, 10 A, 10 B/ 10 A, 10B, 10 A , 10 B/ 10 C, 10D , 10 D/ 10 C, 10 D,10 D

FIGURES RETÒRIQUES

Interrogacions retòriques “ ¿On só?” “ ¿ Per quina terra vella- Per quin cel mort-, o pasturatges mut, Deleges foll?” “ Vers quina meravella D’astre ignorat m’adreç passos retuts? “

Al·literacions el so “s”

Anafora “ i”

Encavallaments

Antítesis “ Déu i Diable” Contradicció “ l’estrany no n’és estrany”

CONCLUSIÓ

El punt de vista de Foix és imaginatiu perquè està farcit d’imatges i d’idees.

Aquesta obra la podem considerar original degut a l’ús de moltes paraules arcaiques.

Foix tenia un gran interès per l’època medieval i això ho podem veure a travès del lèxic que utilitza.

La seva poesia està influènciada per les avantguardes sobretot el surrealisme.