7/25/2019 avui_a2015m1d23p3cultura

1/1

32 3 . 0 1 . 2 0 1 5

O

pini

DES DEL JARD VICEN PAGS JORD

oan Estelrich era el fill de gurdia civilque va dirigir la collecci Bernat Met-ge, el brillant intellectual catalanista

que no va dubtar a passar-se al govern deBurgos. Llegir Fnix o lesperit de Renaixena(RBA), publicat per primera vegada el 1934,ens mostra les complexitats de la nostra his-tria.

El llibre, aparegut poc desprs de la vict-

ria electoral de Francesc Maci, es pot enten-dre com la defensa tctica duna certa idea dela tradici, per tamb com una mostra deles contradiccions dun intellectual dac-ci abans de la Guerra Civil espanyola.Duna banda, hi trobem el vocabulari de ladreta influda pel feixisme (aristocrcia, je-rarquia, energia,poltica viril,transcendn-cia). De laltra, hi descobrim una defensa in-equvoca de la catalanitat: Estelrich conside-

J

Joan Estelrich, home incmodera el comproms de Casp com linici de la de-cadncia, i la derrota del 1714, com la prduade les llibertats. Avui dia, seria difcil no subs-criure moltes de les seves afirmacions: Elscatalans som un poble, no una raa; una cul-tura, no una estirp, La unitat hispnica esconstata sobretot en els aspectes negatius, enels defectes, Sospito que el nostre naciona-lisme s, purament i simplement, antinacio-

nalisme.Autor i crtic, editor i dinamitzador, JoanEstelrich (Felanitx, 1896 Pars, 1958) entnla Renaixena com un estat dnim ms queno pas com un perode histric: es tractadapuntalar el futur a partir dels antecessors.El cam, segons ell, s lhumanisme catal,equidistant entre el folklorisme nacionalistai el modernisme dorigen estranger. Partidaridel realisme espiritualista, Estelrich la-

menta la falta de penetraci dels escriptorsdel seu temps, que potser s tamb el nostre:Grans sectors de la nostra vida no han presestat literari.

En lhomenot que li va dedicar, Pla el pre-senta alhora com ungourmeti ungourmand.Curis Joan Estelrich, que utilitza ladjectiubeat en sentit negatiu i sacerdotal en sentitpositiu. Cita Nietzsche, per tamb Keyser-

ling (que va criticar el militarisme alemany),Goethe i Bergson, Maragall i Crexells. Benmirat, lautntic fnix va ser ell mateix, quedesprs de criticar lnsia homogenetzadorade lEstat va ser lambaixador permanent delEspanya franquista a la Unesco. Intellec-tual incmode, no va ser acceptat pel falan-gisme. Ens queda, en tot cas, la seva lucidesa:Ni frem irlandesos, irreductibles; ni fremescocesos, aprofitadors.

Joan Estelrich

entn la Renaixenacom un estat dnimms que no pas comun perode histricARXIU

GABINET DE CURIOSITATS ARTUR RAMON NAVARRO

ntre els diversos tipus de colleccio-nistes, el de papallones s el ms genuperqu conjuga la caa dimatges be-

lles amb la seva classificaci. Possessi i clas-sificaci. Passi i rigor. Intuci i nostlgia.Acci i narraci. Art i cincia.

Noms cal veure la cara de nen entremaliatdel novellista Vladmir Nabkov, armatamb el seu caapapallones i sobre un tur, ala recerca dun mn perdut, com el podem

contemplar en una fotografia molt i molt co-neguda.

E

El colleccionistaConstruir una collecci s inventar un

mn, explicar una autobiografia. De nen,lautor de Lolitava descobrir a la casa delsseus avis de Vyra, al sud de Sant Petersburg,llibres illustrats amb insectes lepidpters.Tenia vuit anys. La resta de la seva vida es vadedicar a atrapar aquell somni i a classificar-lo lentament, clavant-hi agulles, tant quanho feia en la seva collecci particular comquan ordenava les espcies de la Universitat

de Harvard: No puc separar el plaer estticde veure les papallones i el cientfic de saber

qu sn, va dir. A diferncia de Julio Cort-zar, que no podia suportar veure les papallo-nes clavades en un cartr, Nabkov disfruta-va com a explorador entomolgic tant comho feia com a escriptor de perversions.

El seu fill Dimitri explica que lescriptor,agonitzant en el seu llit de mort i portat pelsfantasmes que apareixen prop del necessarifinal, va plorar. Una llgrima va recrrer elseu rostre, com un estel fuga travessa un cel

nocturn, quan una papallona groga va aco-miadar el seu darrer al.