Balanç i perspectives de l'avaluació ambiental a Catalunya

7/31/2019 Balan i perspectives de l'avaluaci ambiental a Catalunya

1/100


2/100


3/100

Balan i perspectivesde lavaluaci ambiental a Catalunya

Manuals davaluaci ambiental 04


4/100

BIBLIOTECA DE CATALUNYA DADES CIP

Balan i perspectives de lavaluaci ambiental a Catalunya

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i Habitatgehttp://www.gencat.cat/dmah

Aquest document ha estat elaborat sobre la base del treball Estudi sobre criteris i directrius de planificaci i gestiterritorial aplicables a lavaluaci ambiental (2010), elaborat per ERF. Gesti i Comunicaci Ambiental, SL, perencrrec del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Edici del llibre: octubre de 2010 Tiratge: 1.000 exemplars

Disseny: Inslit Disseny, SCPCompaginaci i impressi: 9disseny SL

DL: B-36.991-2010

Balan i perspectives de lavaluaci ambiental a Catalunya. (Manualsdavaluaci ambiental ; 4)Bibliografia

I. Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge II.Collecci: Manuals davaluaci ambiental ; 41. Medi ambient Anlisi dimpacte Catalunya 2. Gesti ambiental Catalunya Avaluaci504.54(467.1)


5/100

PRLEG 5

INTRODUCCI 7

ABREVIATURES I ACRNIMS 8

1. LAVALUACI AMBIENTAL A CATALUNYA. PERSPECTIVA GENERAL 91.1. Context general de lavaluaci ambiental 10

1.1.1 Plans, programes, projectes i avaluaci ambiental 101.1.2 Evoluci del marc normatiu i organitzatiu 11

1.2. Els processos de tramitaci 15 1.2.1 En relaci amb els plans i programes 15

1.2.2 En relaci amb els projectes 171.3. Balan de lactuaci de lOficina dAvaluaci Ambiental 19

1.3.1 Emissi de resolucions i altres documents davaluaci 19 1.3.2 Millora de processos i metodologies 23

1.3.3 Contribuci al canvi sostenibilista del pas 24

1.4. Eines per a lavaluaci ambiental 25 1.4.1 Elaboraci de materials especfics i divulgaci 25

1.4.2 Participaci i informaci 27

2. EL MARC DACTUACI I ELS CONDICIONANTS29 2.1. El marc dactuaci 30

2.2 Els condicionants 33 2.2.1 Condicionants extrnsecs 33 2.2.2 Condicionantsintrnsecs 34

3. LEXPERINCIA I LES CONTRIBUCIONSDE LAVALUACI AMBIENTAL 35

3.1. Lexperincia acumulada: reflexions i exemples 36 3.1.1 Reflexions a lentorn dels processos davaluaciambiental 36

NDEX


6/100

3.1.2 Resultats concrets de lavaluaci ambiental de plansi de projectes: alguns exemples illustratius 37

3.2. Les contribucions de lavaluaci ambiental 60 3.2.1 Inducci de canvis en la cultura de la planificaci i la

projectaci i en el model de desenvolupament 60

3.2.2 Incorporaci duna visi proactiva a la cultura ambiental613.2.3 Millora en la integraci de les poltiques sectorials i lacoordinaci de les administracions concernides 613.2.4 Foment deines i processos de consulta i participaci 62

4. VALORACI GLOBAL, REPTES I OPORTUNITATSDE LAVALUACI AMBIENTAL 634.1. Valoraci global de la incidncia de lavaluaci ambiental 64

4.2. Debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats delavaluaci ambiental 66

4.3 rees datenci especial, propostes i reptes 67 4.3.1 El rol dels promotors i equips redactors 67

4.3.2 El rol de lOficina dAvaluaci Ambiental 68 4.3.3 El rol de les administracions afectades 69 4.3.4 Els processos participatius 69 4.3.5 Lavaluaci ambiental i lEstratgia de desenvolupament

sostenible de Catalunya 70 4.3.6 Reptes de futur per a lavaluaci ambiental 71

ANNEX.CRITERIS GENERALS DAVALUACI AMBIENTAL 731. Matriu territorial i usos del sl 75

2. Patrimoni natural i paisatgstic i biodiversitat 77

3. Assentaments humans i poltica dhabitatge 79

4. Mobilitat i infraestructures viries i ferroviries 81

5. Activitats econmiques 83

6. Cicle de laigua 85

7. Energia 878. Atmosfera 89

9. Residus 91

10. Canvi climtic 93


7/100BALAN I PERSPECTIVES DE LAVALUACI AMBIENTAL A CATALUNYA 5

1 . L a v a

l u a c

i a m b

i e n

t a l a C a

t a l u n y a .

P e r s p e c

t i v a g e n e r a

l

PrlegDes de lany 2003, la nostra tasca dins el Govern ha estat presidida per la ferma voluntat de contribuir a lamodernitzaci ambiental de Catalunya i de compartir el comproms davanar envers el desenvolupamentsostenible. s aquest el context en qu sinscriu limpuls que hem volgut donar a lavaluaci ambiental amb totsels instruments disponibles. Si b lavaluaci ambiental abasta les decisions relatives als plans, els programes, elsprojectes i les activitats econmiques, en aquesta publicaci ens referirem especficament a lavaluaci ambientaldels instruments de planificaci i projectaci que en termes acadmics es coneix, respectivament, com a Avaluaciambiental estratgica (AAE), referida als plans i programes, i Avaluaci dimpacte ambiental (AIA), en el cas delsprojectes.

Linici de lavaluaci ambiental de projectes es remunta a Catalunya a lany 1986, i en aquests moments estconsolidada quant a la seva funci i implementaci en tota mena de projectes tant diniciativa pblica, com arales carreteres, com diniciativa privada, com han estat fins ara els parcs elics. En canvi, lavaluaci ambiental deplans i programes ha estat una realitat iniciada i impulsada dins dels dos darrers mandats del Govern, puix quees va iniciar lany 2005, bsicament en lmbit dels plans urbanstics, i sen va ampliar progressivament labastals altres tipus de plans, tant territorials com sectorials. Una fita especialment remarcable ha estat laprovacipel Parlament de Catalunya de la Llei 6/2009, de 28 dabril, davaluaci ambiental de plans i programes, que hadotat Catalunya dun marc legislatiu propi, ha consolidat i perfeccionat el model davaluaci ambiental de plans i

programes adoptat i ha incorporat les millores aportades per lexperincia prctica adquirida.Daltra banda, conv destacar que laplicaci dels nous instruments de lavaluaci ambiental ha estat especialmenttil i oportuna, ja que en els dos ltims mandats, i particularment en el darrer, el Govern ha dut a terme unaintensa tasca de planificaci en els mbits territorial (amb tots els plans territorials parcials aprovats, entre altres),urbanstic i sectorial sense precedents a Catalunya, la qual ha cobert un buit histric que havia restat pendent enles etapes de govern anteriors.

Aix doncs, hem incorporat lavaluaci ambiental a tots aquests processos de decisi, la qual cosa ha perms alsdiversos actors implicats (promotors i redactors dels plans, consultors, pblic interessat i Administraci ambiental)posar unes bases slides quant a sostenibilitat en els pilars de la planificaci del futur del nostre pas.

Lactivitat de tots aquests actors ha estat molt intensa, per al mateix temps ens ha fornit a nosaltres, com a Administraci ambiental, loportunitat de reflexionar amb amplitud de mires sobre els procediments i els processos

i sobre les condicions del medi en les quals sinsereixen els plans i projectes per formular criteris i orientacions,aprendre de lexperincia acumulada i identificar els reptes i les oportunitats per al futur. Aix s el que trobareuen aquesta publicaci.

Expressem el nostre agrament, i aix ho fem, als qui ens han ajudat a redactar el llibre, perqu una mirada externasobre la feina prpia s sempre convenient, per sobretot a la professionalitat, competncia i dedicaci de lequiphum de lOficina dAvaluaci Ambiental, que constitueixen, juntament amb el capital de coneixement que aracompartim, lactiu principal daquest impuls de lavaluaci ambiental.

No obstant aix, cal remarcar que lxit principal, ms enll de la quantitat i qualitat de la feina feta, s el perceptibleavan que ja sha produt envers el principal objectiu de lavaluaci ambiental, que s aconseguir que les diferentsparts implicades en la formulaci, aprovaci i execuci dels plans i projectes incorporin, des de linici de la sevaconcepci, els requeriments ambientals i en modulin les determinacions als reptes i les exigncies actuals ifutures per coadjuvar en la construcci dun mn ms sostenible.

Francesc Baltasar i AlbesaConseller de Medi Ambient i Habitatge


8/100



IntroducciLimpuls legislatiu promogut principalment per la Uni Europea, aix com un creixent concerniment de lasocietat europea, inclosa la catalana, han posat de manifest que avui ja no s possible plantejar cap intervencial territori sense considerar els seus efectes ambientals. Ms enll daquesta evidncia, i tal com mostra ladefinici dhoritzons i objectius a mitj i llarg termini que tamb ha desenvolupat el Govern Estratgia catalanade desenvolupament sostenible, Pla marc de mitigaci del canvi climtic, Pla de lenergia, Estratgia del vehicleelctric...-, cal reconixer la sostenibilitat com a valor que transcendeix la prpia generaci. Un valor que va moltms enll del simple acompliment de la legislaci vigent, que t una significaci de proposta proactiva, per cert,recollida a lEstatut de Catalunya.

Tanmateix, la sostenibilitat no seria ms que un concepte merament retric si lambient no esdev un factorestratgic. Per tant, cal recollir principis rectors que tractin de cohesi social i territorial, de transversalitat, deprevenci, de precauci, de gesti del risc, de subsidiarietat, de seguretat alimentria, deficincia en ls delsrecursos, de responsabilitat social i ambiental, de lluita contra el canvi climtic, de restabliment i mantenimentdels sistemes naturals i de la diversitat biolgica, dels principis del model energtic, territorial i de mobilitat, dela valoritzaci del paisatge o de la gesti integral de laigua i els residus. Dimpuls duna economia de baixesemissions de carboni.

Lavaluaci ambiental ha esdevingut una tcnica efectiva per a normalitzar la incorporaci daquesta perspectivaa lacci de govern. La planificaci i la programaci sn activitats eminentment pbliques. Aix fa que lavaluaciambiental de plans i programes esdevingui una tcnica per a la incorporaci de criteris ambientals i de sostenibilitatque ens ha portat a treballar principalment amb els equips de planificaci sectorial del Govern, aix com amb elsajuntaments. Cal constatar la utilitat de lexistncia duna tcnica amb vocaci transversal i que reconeix, en primerterme, la responsabilitat del promotor per a la incorporaci dobjectius de qualitat ambiental, de minimitzacidimpactes, per a la preservaci i la recuperaci de la funcionalitat dels sistemes naturals i per a la contenci enls de recursos no renovables. El disseny i lexecuci de projectes t un component pblic carreteres, metro,regadius...- i tamb privat parcs elics, fotovoltaics, actuacions en sl no urbanitzable...-. En aquest cas, la llargatradici de lavaluaci ambiental de projectes ha estat reforada pels marcs establerts en lavaluaci dels plans iels programes, on shan definit criteris que han perms abordar lavaluaci des duna perspectiva escalar.

En definitiva, es tracta duna tcnica i una tasca amb poca projecci pblica perqu sexerceix en el procs deplanificaci i projectaci, ambds, processos interns de lAdministraci. I, tanmateix, els resultats tenen unagran transcendncia pblica, perqu els plans i els projectes es tradueixen al final en artefactes territorials quetransformen lentorn, o en la seva absncia. Per b que imperfecte, la transparncia i la consulta pblica inherentsal procs i la praxi que lha desenvolupat permet tamb la implicaci de la ciutadania concernida des dels inicisdels processos de planificaci i disseny.

Lavaluaci ambiental, per la seva naturalesa i vocaci, no s lorigen ni el final de la bondat ambiental daquestestransformacions que, en definitiva, responen a les orientacions politicotcniques dels responsables sectorialsi per tant, correspon a cadasc valorar el grau dintegraci de criteris ambientals realment assolits-. Ara b,laplicaci sistemtica i generalitzada daquesta tcnica ha perms, com deia, la normalitzaci de la incorporacide criteris ambientals en lacci pblica i la garantia de la coherncia ambiental del conjunt de decisions pbliquesque afecten el territori des de la perspectiva ambiental.

Avui, ning no discuteix que cal revisar el projecte, posem per cas, duna carretera, si afecta una ermita. Fa centanys aix no era aix. Ha calgut un procs legislatiu i de concerniment per integrar el patrimoni arquitectnic comun b pblic que cal tenir en consideraci per a la intervenci territorial i que cal restaurar, preservar i gestionar. Amb el patrimoni natural, els recursos no renovables i la qualitat del medi que afecten la nostra salut, a leficinciade les nostres activitats productives i a la nostra qualitat de vida, encara no som al cap del carrer. Per hem iniciatel cam amb determinaci. Lavaluaci ambiental ha estat i seguir sent un instrument molt valus, per b que nos lnic ni, probablement, el ms determinant per al canvi sostenibilista que ens s imprescindible. Els equips ila praxi estan a punt, com crec que aquesta publicaci posa de manifest. Un bon punt de partida per abordarmillores administratives, dinstruments danlisi i seguiment, de ms participaci i duna millor integraci de lasostenibilitat en la presa de decisions i en la seva execuci. Em sumo a lagrament de les persones que des delAdministraci i des de lmbit privat treballen dia a dia amb convicci i rigor.

Frederic Ximeno

Director general de Poltiques Ambientals i Sostenibilitat


10/1008 BALAN I PERSPECTIVES DE LAVALUACI AMBIENTAL A CATALUNYA

Abreviatures i acrnims

AAE Avaluaci ambiental estratgica

AIA Avaluaci dimpacte ambiental DAR Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural

DIA Declaraci dimpacte ambiental

DMAH Departament de Medi Ambient i Habitatge

DPTOP Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques

GEH Gasos amb efecte dhivernacle

ISA Informe de sostenibilitat ambiental

ISAP Informe de sostenibilitat ambiental preliminar

OAA Oficina dAvaluaci Ambiental

OTAA Oficines territorials davaluaci ambiental

POUM Pla dordenaci urbanstica municipal

PPU Pla parcial urbanstic


11/100

1. LAVALUACI AMBIENTAL A CATALUNYA. PERSPECTIVA GENERAL



v

m

C

y

v

1. LAVALUACI AMBIENTAL A CATALUNYA.PERSPECTIVA GENERAL

1.1 Context general de lavaluaci ambiental

1.1.1 Plans, programes, projectes i avaluaci ambientalLes obligacions jurdiques i les eines metodolgiques destinades a assolir una integraci plena de la dimensiambiental en els plans i en els projectes sn encara molt recents al nostre pas1, tot i lexistncia de nombrososantecedents dinters. A escala del projecte, a finals de la dcada de 1980 lavaluaci dimpacte ambiental vaesdevenir imperativa en determinats supsits. Tanmateix, no va ser fins a lany 2005 que va comenar formalmentlaplicaci de lavaluaci ambiental de plans i programes amb la creaci de les oficines territorials davaluaciambiental (OTAA) en el marc dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). Lanysegent, va ser creada la Subdirecci General dAvaluaci Ambiental, adscrita a la Direcci General de Poltiques Ambientals i Sostenibilitat del DMAH2.

Tradicionalment, la consideraci de les possibles repercussions ambientals en les decisions que sadoptaven durantlelaboraci, la tramitaci i lexecuci dun pla o dun projecte ha estat molt limitada o nulla. En aquest sentit, elscondicionants econmics, socials, poltics, etc., tenien (i sovint encara tenen) un pes molt superior als ambientals.

Aix mateix, la manca, fins a poques molt recents, de planificaci fsica en molts mbits i escales i lescassainterrelaci entre els instruments existents han constitut una dificultat afegida. Durant el segle XX, lordenaciterritorial sha anat conformant precriament dacord amb dos tipus de decisions preses a escales diferents ifreqentment duna manera inconnexa. Duna banda, les infraestructures (especialment les viries), plantejadesen molts casos des duna escala territorial de pas. Daltra banda, els plans urbanstics, a escala de ciutat (toti que, en ocasions, dmbit plurimunicipal). En general, els instruments de planificaci territorial de gran abastterritorial o de planificaci sectorial (energtics, hidrolgics, agraris, forestals, etc.) han estat inexistents o amb ungrau dincidncia molt baix. De les diverses formes de planificaci, el planejament urbanstic municipal ha estatel ms implantat al nostre pas, amb una llarga trajectria recorreguda des de la meitat del segle XIX a partir delsprimers plans dalineacions, deixample i de reforma interior. En aquests moments, una gran majoria dels municipiscatalans disposa dinstruments de planejament urbanstic propis que ordenen el seu territori, si b habitualmenthan centrat la seva atenci nicament en els sls urbans i en aquells altres destinats a ser-ho. Cal remarcar tambque lescala dordenaci municipal no permet abordar molts aspectes territorialment i ambientalment claus querequereixen una perspectiva ms mplia i uns altres instruments dordenaci i de gesti.

Lincrement progressiu de la conscincia ambiental i de les exigncies socials i legislatives, i tamb limportantdesplegament de la planificaci territorial i sectorial a Catalunya en els anys ms recents, han representat un pasdecisiu per a la superaci de les mancances assenyalades i han creat un marc ms adequat per a la integracidels requeriments ambientals.

Cal destacar, en aquest sentit, dos fets especialment significatius. En primer lloc, laparici, com a eix bsic de la

legislaci urbanstica catalana (i, per extensi, de lactivitat urbanstica), del principi jurdic de desenvolupamenturbanstic sostenible, emmarcat en les premisses de la Conferncia de Rio de 1992 i de la Carta dAalborg, entre altresinstruments a escala mundial; aix ha propiciat una millora ambiental significativa en el nou urbanisme, si b encarainsuficient en conjunt. Daltra banda, laprovaci recent duna veritable generaci dinstruments de planejamentterritorial, de planejament urbanstic supramunicipal i de planificaci sectorial, amb un nivell de cohesi important,els quals han estat, a ms, sotmesos a avaluaci ambiental (vegeu1.3.1). Bona part daquests plans es configurensobre la base de lordenaci integrada de tres sistemes territorials de gran incidncia ambiental: els espais oberts,els assentaments i les infraestructures de transport.

1 Contrriament, en el cas de les activitats amb efectes potencials sobre el medi ambient, laplicaci de mecanismes administratius deprevenci i control ambiental es remunta als anys 20 i t un extens recorregut. Actualment a Catalunya aquest mbit de lavaluaciambiental, que no s objecte daquesta publicaci, s regit per la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenci i control ambiental de lesactivitats.

2 En aquesta publicaci sha adoptat la denominaci dOficina dAvaluaci Ambiental (OAE) per designar al conjunt de les unitats deldepartament de Medi Ambient i Habitatge especialitzades en lavaluaci ambiental de plans, programes i projectes: la SubdirecciGeneral dAvaluaci Ambiental i les oficines territorials davaluaci ambiental (OTAA). Entre altres funcions, correspon a la SubdirecciGeneral dAvaluaci Ambiental coordinar, donar suport i supervisar funcionalment lactuaci de les OTAA.



1 . L a v a

l u a c

i a m b

i e n

t a l a C a

t a l u n y a .

P e r s p e c

t i v a g e n e r a

l

En aquest context, els instruments davaluaci ambiental de plans, programes i projectes esdevenen einesvaluoses i imprescindibles, no solament per la seva finalitat que s garantir el tractament adequat dels aspectesambientals en tot el cicle de vida daquells plans, programes i projectes amb una incidncia potencialmentimportant sobre el medi ambient, sin tamb perqu el seu enfocament sistmic i estratgic permet potenciar, enclau de sostenibilitat, la coherncia i les sinergies entre els diversos instruments de planificaci i de projectaci iles respectives escales i mbits temporals.

1.1.2 Evoluci del marc normatiu i organitzatiuLaprovaci l1 de gener de 1970 de la Llei nacional de poltica ambiental (NEPA,The National Environmental Policy

Act ) als Estats Units va representar linici de lavaluaci ambiental de projectes. Un dels objectius de la NEPA eraperfeccionar el procediment administratiu que sutilitzava fins aleshores per aprovar projectes federals, a fi demillorar la qualitat de la presa de decisions des de la perspectiva ambiental i social.

Els principis establerts en aquesta Llei van ser determinants per al desenvolupament de les successives normativesambientals aprovades a diversos pasos del mn (Sucia, Alemanya, el Canad, Austrlia, Nova Zelanda, etc.).La Uni Europea, com sha dit anteriorment, no s fins a la meitat dels vuitanta que aprova la Directiva 85/337/ CEE, relativa a lavaluaci de les repercussions de determinats projectes pblics i privats sobre el medi ambient.Dacord amb aquesta Directiva, lobjectiu de lavaluaci ambiental de projectes s avaluar les repercussions sobreel medi dels projectes pblics o privats que puguin tenir efectes significatius sobre el medi.A escala estatal icatalana, aquesta normativa europea va ser transposada amb certa celeritat mitjanant el Reial decret legislatiu1302/1986 i el Decret 114/1988, respectivament. Posteriorment, dacord amb lexperincia de la seva aplicaci,la UE va aprovar la Directiva 97/11/CE (que modifica la Directiva 85/337/CEE), amb lobjectiu daclarir, completar imillorar les normes relatives al procediment davaluaci de projectes (vegeu la taula 1.1).

A diferncia dels projectes, lavaluaci ambiental de plans i programes t un origen molt ms recent, linici del quals laprovaci de la Directiva 2001/42/CE, sobre lavaluaci dels efectes de certs plans i programes sobre el mediambient. Lobjectiu daquesta Directiva s assolir un elevat nivell de protecci del medi ambient i contribuir a la

integraci dels aspectes ambientals en la preparaci i adopci de plans i programes[...]que puguin tenir efectessignificatius en el medi ambient . Aquesta Directiva fixa els principis generals dun sistema davaluaci ambientalestratgica, en defineix lmbit bsic daplicaci i estableix un procediment mnim que confereix als estats membresuna gran flexibilitat a lhora destablir procediments i metodologies per a lavaluaci. El termini per a lentrada en vigorde la legislaci nacional de transposici de la Directiva va finalitzar el 21 de juliol de 2004.

La transposici daquesta Directiva a lEstat espanyol es va fer, amb retard, mitjanant la Llei 9/2006, sobreavaluaci dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient. A Catalunya, laplicaci delavaluaci ambiental estratgica va avanar la transposici de la Directiva en lmbit del planejament urbanstic(Llei 10/2004, de modificaci de la Llei 2/2002, de 14 de mar, durbanisme, per al foment de lhabitatge assequible,de la sostenibilitat territorial i de lautonomia local), sense concretar-ne, per, el procediment administratiu. No vaser fins a laprovaci del Reglament de la Llei durbanisme (Decret 305/2006) que es va establir un procedimentformal davaluaci ambiental dels plans urbanstics i es va definir el contingut dels seus informes de sostenibilitatambiental.

Finalment, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 6/2009, davaluaci ambiental de plans i programes,que transposa a lordenament jurdic catal la Directiva 2001/42/CE i que ha afegit nous elements a lavaluaci

ambiental del planejament urbanstic i territorial. Aquesta Llei estableix un marc normatiu propi i com per alavaluaci ambiental de tots els plans tramitats a Catalunya, b siguin sectorials, territorials o urbanstics. Dacordamb la Llei, lobjectiu de lavaluaci ambiental s garantir la integraci dels valors i els criteris ambientals en la

preparaci, laprovaci i el seguiment dels plans i programes que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient . Cal remarcar la significaci que satorga en aquesta definici a la finalitat integradora de la dimensiambiental i la importncia de considerar totes les fases del pla o programa avaluat (s a dir, tot el seu cicle devida), fet que comporta estendre lavaluaci ambiental a les fases posteriors a laprovaci (desenvolupament,execuci, funcionament...) mitjanant el seguiment.

A banda daquesta legislaci bsica, cal remarcar que hi ha un elevat nombre de normativa sectorial relacionadaamb lavaluaci ambiental. Per exemple, en el cas dels projectes, cal considerar diverses disposicions dmbitcatal que estableixen lobligatorietat que certs tipus de projectes i installacions segueixin el trmit davaluacidimpacte ambiental, com ara activitats extractives (Llei 12/1981 i Decret 343/1983), carreteres (lleis 7/1993

i 6/2005 i Decret 293/2003), aeroports (Llei 19/2000) o parcs elics (Llei 20/2009 i Decret 147/2009), entredaltres.



v

m

C

y

v

Taula 1.1. Evoluci de la normativa bsica relacionada amb lavaluaci ambiental deprojectes, plans i programes.

Any Normativa bsica relacionada amb lavaluaci ambiental

EUROPEA

1985 Directiva 85/337/CEE, relativa a lavaluaci de les repercussions de determinats projectespblics i privats sobre el medi ambient.

1997 Directiva 97/11/CE, que modifica la Directiva 85/337/CEE, relativa a lavaluaci de lesrepercussions de determinats projectes pblics i privats sobre el medi ambient.

2001 Directiva 2001/42/CE, relativa a lavaluaci ambiental de determinats plans i programessobre el medi ambient.

ESTATAL

1986 Reial decret legislatiu 1302/1986 , sobre avaluaci dimpacte ambiental.

1988 Reial decret 1131/1988 , que estableix el Reglament pel qual es desenvolupa el RDL1302/1986.

2001 Llei 6/2001, que modifica el RDL 1302/1986, davaluaci dimpacte ambiental.

2006

Llei 9/2006, sobre avaluaci dels efectes de determinats plans i programes en el mediambient.

Llei 27/2006, per la qual es regulen els drets daccs a la informaci, de participaci pblicai daccs a la justcia en matria de medi ambient.

2008Reial decret legislatiu 1/2008 , pel qual saprova el text refs de lavaluaci dimpacteambiental de projectes.

2010 Llei 6/2010,que modifica determinats aspectes del Reial decret legislatiu 1/2008.

CATALANA

1988 Decret 114/1988 , davaluaci dimpacte ambiental.

1999 Decret 136/1999 , que desenvolupa la Llei 3/1998.

2006 Llei 12/2006, de mesures en matria de medi ambient.

2009 Llei 6/2009, davaluaci ambiental de plans i programes.

Tanmateix, pel que fa a lavaluaci ambiental de plans i programes, ats que el nombre ms elevat de plansobjecte davaluaci ambiental correspon a instruments de carcter urbanstic (vegeu lapartat 1.3.1), bona partde les disposicions aplicables sn a la legislaci urbanstica, la qual ha incorporat progressivament qestionsambientals en el seu articulat i ha estat objecte de nombrosos canvis al llarg de la darrera dcada (vegeula taula 1.2). Com sha dit anteriorment, el Reglament de lany 2006 s en aquests moments la referncia

principal.



1 . L a v a

l u a c

i a m b

i e n

t a l a C a

t a l u n y a .

P e r s p e c

t i v a g e n e r a

l

Taula 1.2. Legislaci urbanstica recent.

Legislaci recent en matria durbanisme

2002 Llei 2/2002, durbanisme.

2003 Decret 287/2003 , pel qual saprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002,durbanisme.

2004 Llei 10/2004, de modificaci de la Llei 2/2002, durbanisme, per al foment delhabitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de lautonomia local.

2005 Decret legislatiu 1/2005 , pel qual saprova el text refs de la Llei durbanisme.

2006 Decret 305/2006 , pel qual saprova el Reglament de la Llei durbanisme.

2007 Decret llei 1/2007, de mesures urgents en matria urbanstica.

2009 Llei 26/2009, de mesures fiscals, financeres i administratives (article 48-51).

2010 Decret legislatiu 1/2010 , pel qual saprova el text refs de la Llei durbanisme.

Pel que fa als aspectes organitzatius i funcionals, dacord amb el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuraciparcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge, correspon a la Direcci General de Poltiques Ambientals iSostenibilitat exercir les competncies que corresponen al Departament en relaci amb el procediment davaluaciambiental de plans i programes, dacord amb la normativa vigent; participar en la Ponncia Ambiental, dacordamb larticle 22.2 del Decret 136/1999, de 18 de maig, de Reglament de desplegament de la Llei 3/1998, de27 de febrer, i donar-li suport en relaci amb el procediment davaluaci dimpacte ambiental de projectes. LaSubdirecci General dAvaluaci Ambiental, adscrita com sha dit anteriorment a lesmentada Direcci General,t encomandes, entre altres funcions:

Establir les directrius per a lavaluaci ambiental de plans i programes.

Dur a terme lavaluaci ambiental de plans, programes i projectes, en els termes que preveu la normativaaplicable; coordinar, donar suport i supervisar funcionalment lactuaci de les OTAA, i determinar elsexpedients que els correspon tramitar. A la prctica, la Subdirecci General duu a terme directamentels procediments davaluaci del planejament territorial i sectorial, i tamb lavaluaci dels plans directorsurbanstics, mentre que les OTAA desenvolupen els procediments davaluaci dels plans dordenaci

urbanstica municipal i el planejament urbanstic derivat. Elaborar un banc de dades sobre informaci ambiental disponible per a lavaluaci ambiental de plans,

programes i projectes i facilitar laccs pblic a la informaci.

Assessorar els promotors de plans, programes i projectes en relaci amb els aspectes procedimentalsi sobre lexistncia i disponibilitat dinformaci per a lavaluaci ambiental.

Fer el seguiment dels aspectes ambientals dels plans i programes i dels projectes previstos, en elstermes que preveu la normativa aplicable.

Elaborar un banc de dades sobre informaci ambiental disponible per a lavaluaci ambiental de plans,programes i projectes.

Anteriorment, mitjanant el Decret 125/2005, de reestructuraci dels Serveis Territorials del Departament deMedi Ambient i Habitatge, havien estat creades les cinc oficines territorials davaluaci ambiental distribudes pelterritori catal de la manera segent (figura 1.1):



v

m

C

y

v

Figura 1.1. Localitzaci de les cinc oficines territorials dAvaluaci Ambiental (OTAA) en el context catal i mbits territorials dactuaci de cadascuna.

Cada OTAA depn, com a rea funcional, del servei territorial corresponent del DMAH. Les funcions de lesoficines territorials sn les segents:

Rebre i fer el seguiment de les sollicituds davaluaci ambiental de plans, programes i projectes.

Tramitar els expedients davaluaci ambiental que siguin competncia dels serveis territorials i fer laproposta de resoluci corresponent.

Trametre a lrgan competent els expedients davaluaci ambiental que no siguin competncia delsserveis territorials i collaborar-hi en la tramitaci i resoluci.

Informar i assessorar en relaci amb lavaluaci ambiental a ens locals, empreses i ciutadania.

Emetre els informes sobre els plans, programes i projectes que li siguin requerits.

Fer el seguiment de lavaluaci ambiental dels plans, programes i projectes del seu mbit territorial.

Qualsevol altra funci de naturalesa anloga que li sigui encarregada.

Lexistncia duns serveis descentralitzats facilita una avaluaci ms propera al territori. Els plans, programes i

projectes que tenen un abast territorial molt significatiu (com poden ser els plans territorials parcials o els planssectorials que incideixen sobre el conjunt del pas) sn avaluats pels serveis centrals amb la collaboraci, quanpertoca, de les oficines territorials.



1 . L a v a

l u a c

i a m b

i e n

t a l a C a

t a l u n y a .

P e r s p e c

t i v a g e n e r a

l

1.2 Els processos de tramitaci

1.2.1 En relaci amb els plans i programes

Lavaluaci ambiental dun pla o programa segueix un plantejament fora lineal, ntimament associat a la tramitacimateixa del pla o programa.

Els trmits davaluaci ambiental del planejament territorial i de lurbanstic o de la planificaci sectorial (plans demobilitat, plans dinfraestructures de mobilitat, plans de regadiu, plans dequipaments comercials, etc.) segueixenen tots els casos unes pautes bsiques fora similars, si b amb algunes diferncies que sn comentadesoportunament. A continuaci, sexposen, sintticament, les principals fites de lavaluaci ambiental dun pla oprograma (vegeu tamb lesquema de la figura 1.2).

El primer pas consisteix a determinar si el pla o programa est subjecte a avaluaci ambiental perqu sinclou en elssupsits de lannex I i dels articles 6 i 7 de la Llei 6/2009. Si no s aix, caldr verificar si est sotms a un procedimentpreliminar anomenat de decisi prvia davaluaci ambiental (dacord amb larticle 8 i lannex II de la Llei 6/2009);si s el cas, caldr que lrgan ambiental, amb consulta prvia a les administracions afectades, emeti una resoluciespecfica sobre la necessitat o no diniciar el procediment davaluaci estndard.

Lavan de pla en els casos on la normativa preveu aquesta figura, que sobretot fan referncia al planejamentterritorial i urbanstic- ha dincorporar lInforme de sostenibilitat ambiental preliminar (ISAP). Constitueix el primerdocument generat pel promotor sotms a trmit. En el cas dun pla on no resulti obligatori el document davan(situaci freqent en plans de carcter sectorial) per que estigui sotms a avaluaci ambiental, caldr presentarexclusivament lISAP, amb el grau de detall que correspongui al nivell de desenvolupament del pla avaluat.

Lavan pot ser sotms a exposici pblica en el cas que normativament estigui previst (per exemple, els plansdordenaci urbanstica municipal). A partir daquesta documentaci, el DMAH ha demetre el Document dereferncia (DR) desprs duna fase de consultes preceptives a les administracions pbliques afectades i el pblicinteressat.

En el cas del planejament urbanstic, el termini per emetre el document de referncia (inclosa la fase de consultes)s de dos mesos des de la recepci de lavan. A ms, des de lentrada en vigor de la Llei 6/2009, el DPTOP ha de

lliurar, en el termini dun mes, un informe urbanstic i territorial (que el Document de referncia ha dincorporar coma annex) amb la valoraci de ladequaci de lavan del pla a la legislaci urbanstica vigent, a les directrius delplanejament territorial i als criteris de desenvolupament urbanstic sostenible. En altres tipus de plans i programes,el Document de referncia sha de notificar al promotor en el termini dun mes des de la finalitzaci de la fase deconsultes.

Posteriorment, una vegada finalitzada la redacci del pla o programa per a laprovaci inicial del pla (en el casdel planejament territorial i urbanstic) o una versi tcnicament completa (en el cas del planejament sectorial), sesotmet a informaci pblica durant un perode mnim de 45 dies i a la recollida dinformes preceptius, entre elsquals els determinats en el DR i generalment el de lrgan ambiental. El pla o programa ha dincorporar lInformede sostenibilitat ambiental (ISA) corresponent, on savaluen amb detall les implicacions ambientals de les sevesdeterminacions a partir de les indicacions establertes al Document de referncia.

Un cop finalitzat el perode dinformaci pblica (rebuts els informes de les administracions afectades ianalitzades les allegacions i aportacions realitzades), es prepara una nova versi del pla destinada a laprovaciprovisional (aquest supsit sesdev sempre en el cas del planejament urbanstic per no necessriament enaltres tipus de plans) o a la definitiva. En tots dos casos, el promotor ha delaborar una proposta de memriaambiental on fa una valoraci general de tot el procs davaluaci i de les millores ambientals introdudes alllarg de la tramitaci.

La memria ambiental ha de ser objecte duna resoluci de conformitat per part de lrgan ambiental en untermini de tres mesos (o dun mes, si es tracta de planejament urbanstic) perqu es produeixi lacte formalsegent daprovaci del pla o programa. La memria ambiental i lacord de lrgan ambiental sn requisits previs iindispensables per a laprovaci vlida dun pla o programa, o duna modificaci, sotmesos a avaluaci ambiental.Les determinacions contingudes a la resoluci ambiental han de ser incorporades al pla o programa, i, si no hosn, la seva no-inclusi ha de ser motivada.

La presa en consideraci de lISA, la memria ambiental i lacord de lrgan ambiental shan de fer constar enlacord aprovatori del pla o programa mitjanant una declaraci especfica en qu, en el cas de discrepnciesamb els resultats de lavaluaci ambiental, cal justificar-ne els motius i les mesures adoptades.



v

m

C

y

v

Figura 1.2. Esquema del procs de tramitaci dun pla o programa.

Nova propostade pla Proposta deMemriaambiental

ISA

Decisi prvia davaluaciambiental motivadasegons criteris delannex II (1 mes)

Inici del procs de tramitacidel pla o programa

Est incls en els supsits delannex I o larticle 6 de la Llei6/2009?

Est sotms a decisi prviadavaluaci ambiental(annex II)?

No

Avan de Pla(en els supsits previstos normativa-ment en el cas de plans i programesno urbanstics s freqent que no hihagi avan de pla, per sempre calpresentar ISA preliminar)

Si

Exposici pblica de lavan(si est previst normativament)

Fase de consultes prviesdel DMAH

Fase de consultes prviesdel DMAH

Documentaci sucientsobre la potencial incidncia

ambiental

Document de referncia

Modicacions (si sescau) al Pla o Programa, que ha dincorporar,en la seva documentaci, la Memria ambiental

Aprovaci provisional (si sescau)i/o denitiva

ISA preliminar

Pla per a laprovaci inicial(planejament)

Pla tcnicament acabat(planificaci sectorial)

ISA

Resoluci sobre laMemria ambiental(3 mesos, 1 mes per

planejament)

Si

rgan ambiental

Document general

Procediment facultatiu

Informaci pblica (45 dies) i sol licitud dinformeals organismes afectats



1 . L a v a

l u a c

i a m b

i e n

t a l a C a

t a l u n y a .

P e r s p e c

t i v a g e n e r a

l

1.2.2 En relaci amb els projectesLavaluaci ambiental de projectes segueix (malgrat les diferncies escalars i conceptuals) un esquemametodolgic similar al que ha estat exposat per als plans i programes3 (vegeu la figura 1.3).

En primer lloc, cal determinar si el projecte en qesti est incls en els supsits previstos legalment (Reial decretlegislatiu 1/2008, pel qual saprova el text refs de la Llei davaluaci dimpacte ambiental de projectes, en endavantRDL 1/2008), o b si est sotms a decisi prvia davaluaci ambiental. En aquest segon cas, el promotor delprojecte haur daportar documentaci suficient sobre la incidncia ambiental potencial perqu lrgan ambientalpugui emetre, dacord amb els criteris definits a lannex III del RDL 1/2008 i desprs del corresponent perode deconsultes prvies, una resoluci sobre la necessitat o no de sotmetre el projecte a avaluaci ambiental.

Si escau el trmit davaluaci dimpacte ambiental, es redacta un document ambiental inicial (dacord amb larticle6 del Reial decret legislatiu 1/2008). A partir daquesta documentaci, el DMAH ha demetre, en el termini de dosmesos, un informe dabast i contingut de lEstudi dimpacte ambiental (EIA), desprs duna fase de consultesprvies.

En una segona fase, un cop redactat lEIA corresponent, aquest EIA juntament amb el projecte seran sotmesosa informaci pblica durant un perode de temps determinat pel procediment dautoritzaci corresponent.Parallelament, cal sollicitar als organismes afectats els informes respectius en relaci amb el projecte. Lrganambiental disposa de quatre mesos per emetre la Declaraci dimpacte ambiental (DIA) formulada per la Ponncia Ambiental del DMAH, la qual pot ser favorable o desfavorable (en aquest segon cas, cal desestimar el projecte oreformular-lo completament).

El projecte abans de ser aprovat definitivament- haur dincorporar (si sescau) les modificacions fruit de lesallegacions presentades al llarg del perode dinformaci pblica, i tamb les determinacions que es derivin dela DIA.

Un cas particular de lavaluaci ambiental de projectes sn els parcs elics (i fotovoltaics), els quals disposenduna regulaci especfica pel que fa a la seva tramitaci que t com a finalitat simplificar els complexos trmitsque havien de seguir aquestes installacions i racionalitzar-ne la implantaci en el territori mitjanant la designacide zones de desenvolupament prioritari (ZDP), considerades ptimes ambientalment, paisatgsticament,urbansticament i tcnicament. El Decret 147/2009, de 22 de setembre, regulador de la tramitaci de parcs elicsi fotovoltaics, est orientat a facilitar lassoliment dels objectius del Pla de lenergia en matria denergia elica (una

potncia installada de 3.500 MW lany 2015)4

.

3 De fet, seria ms correcte dir que s lavaluaci ambiental de plans i programes la que segueix un esquema similar a la dels projectes, atsque aquesta ltima es va iniciar molt abans.

4 En el moment daprovar aquest Decret, hi havia 448 MW elics en servei, 349,4 en construcci i 1.100 MW autoritzats.



v

m

C

y

v

Figura 1.3. Esquema del procs de tramitaci dun projecte.

Resoluci sobre si cal o nolavaluaci ambiental segons

criteris annex III del RDL1/2008 (1 mes)

Inici del procs de tramitacidel projecte

Est incls en els supsits delannex I de la normativa?

Est sotms a decisi prviadavaluaci ambiental(annex II)?

No

Si

Fase de consultes prviesdel DMAH (1 mes)

Fase de consultes prviesdel DMAH(1 mes)

Document ambiental inicial(dacord amb larticle 16

del RDL 1/2008)

Informe dabast i contingutde lEIA (1 mes)

Informaci pblica(segons la durada prevista

dacord amb la tramitaci deltipus de projecte)

i sollicitud dinforme alsorganismes afectats

Modicacions (si sescau) al projecteresultat dallegacions i/o de la DIA

Aprovaci del projecte

Si

Documentambiental inicial

(dacord amb larticle 6del RDL 1/2008)

Avande projecte

rgan ambiental

Document general

Procediment facultatiu

Estudi dimpacteambientalProjecte

Declaraci dimpacteambiental

(DIA, 4 mesos)

Tramitaciurbansticadel projecte(si sescau)



1 . L a v a

l u a c

i a m b

i e n

t a l a C a

t a l u n y a .

P e r s p e c

t i v a g e n e r a

l

1.3 Balan de lactuaci de lOcina dAvaluaci Ambiental Tot i els pocs anys transcorreguts den de la creaci de lOAA i dels seus serveis territorials, la tasca duta aterme ha estat considerable. Tanmateix, no sempre queda prou evidenciada, ats que una part considerablede les seves funcions resta circumscrita a informes de carcter intern o de difusi limitada o a daltres aspectesestratgics poc objectivables o quantificables que van molt ms enll del nombre de documents emesos enels processos avaluadors. Lobjectiu daquest apartat s evidenciar aquest conjunt de tasques, des de les msevidents (emissi de documents associats a procediments) a les menys conegudes o intangibles.

1.3.1 Emissi de resolucions i altres documents davaluaci Tot seguit, se sintetitzen les principals estadstiques en relaci amb el volum de documents emesos per lOficinadAvaluaci Ambiental en el marc dels processos davaluaci ambiental tramitats, i es diferencien els que fanreferncia a projectes dels corresponents als plans i programes.

Quant als plans i programes, les dades disponibles5 mostren com (solament en relaci directa amb lavaluaciambiental del planejament territorial i urbanstic) el nombre anual de documents de referncia i de resolucions(de decisi prvia davaluaci ambiental, sobre conformitat amb memries ambientals i, des de 2009, sobre

no-subjecci a avaluaci) emesos supera cada any els 350. Solament en el trienni 2007-2009, shan ems247 resolucions de decisi prvia, 630 documents de referncia, 336 resolucions sobre memries ambientalsi 30 resolucions de no-subjecci. Lavaluaci ambiental del planejament territorial i urbanstic representa unpercentatge molt elevat del conjunt de resolucions i documents de referncia emesos (un 95%) durant aquestperode (vegeu la figura 1.4).

Figura 1.4. Evoluci del nombre de resolucions i documents de referncia emesos per lOficina dAvaluaci Ambiental en relaci amb el planejament territorial i urbanstic.

Tot i el pes quantitativament poc elevat de lavaluaci ambiental de la planificaci sectorial al capdavall el nombrede plans a avaluar s limitat-, la seva importncia qualitativa s molt significativa i abasta mbits tan diversoscom la mobilitat (Pla dinfraestructures de transport de Catalunya, Pla daeroports, aerdroms i heliports deCatalunya, plans de mobilitat urbana...), laigua (Pla de regadius en curs o els diversos programes de lAgncia

5 Les dades relatives al nombre dinformes i resolucions emesos pel DMAH en relaci amb els plans i programes es recullen sistemticamentdes de linici de lactivitat de lOficina dAvaluaci Ambiental lany 2005. Tanmateix, les dades corresponents al perode 2005-2006 estanrecopilades amb una metodologia diferent i, per tant, no sn directament comparables amb les dels anys posteriors. En tot cas, el gruixdexpedients davaluaci ambiental estratgica sinicia a partir de lany 2007.



v

m

C

y

v

Catalana de lAigua), el canvi climtic (Pla marc de mitigaci del canvi climtic), els residus (programes de gestide residus municipals, industrials i de la construcci), lhabitatge (Pla territorial sectorial dhabitatge), etc. Enconjunt, durant el perode 2007-2009, shan ems 32 documents de referncia i 17 resolucions de memriesambientals relacionades amb aquests tipus de plans o programes (vegeu la figura 1.5).

Figura 1.5. Evoluci del nombre de resolucions i documents de referncia emesos per lOficina dAvaluaci Ambiental en relaci amb el planejament sectorial.

La taula 1.3 desenvolupa algunes daquestes dades segons els diversos tipus de plans i programes. Mostratamb el nombre anual dinformes preceptius elaborats per les diverses oficines; cal esmentar al respecte que, abanda de la preparaci i formulaci de resolucions i de documents de referncia, les tasques de lOAA comportentamb lemissi dun elevat nombre dinformes preceptius durant els procediments davaluaci ambiental (comara els informes sobre les aprovacions inicials dels plans territorials i urbanstics) o al seu marge (planejament nosotms a avaluaci, determinades autoritzacions urbanstiques en sl no urbanitzable, etc.). Durant el perode2007-2009, el nombre dinformes preceptius elaborats, principalment pels serveis territorials per ra del seuabast, va assolir els 3.212.



1 . L a v a

l u a c

i a m b

i e n

t a l a C a

t a l u n y a .

P e r s p e c

t i v a g e n e r a

l

TAULA 1.3. Dades quantitatives de lavaluaci ambiental de plans i programes(2007-2009).

2007 2008 2009 Total

RESOLUCIONS CAS A CAS

TOTAL 90 97 60 247

RESOLUCIONS DE NO-SUBJECCI

TOTAL - - 30 30

DOCUMENTS DE REFERNCIA

Plans territorials parcials i plans directors territorials 2 1 2

Plans directors urbanstics 4 22 5

Plans dordenaci urbanstica municipal 79 67 57Modificacions del planejament general 81 80 89

Planejament urbanstic derivat 33 45 31

Plans de mobilitat10

11 3

Altres plans i programes sectorials 8

TOTAL 209 226 195 630

RESOLUCIONS DE MEMRIES AMBIENTALS

Plans territorials parcials i plans directors territorials 3 1

Plans directors urbanstics 3 12

Plans dordenaci urbanstica municipal 31 37

Modificacions del planejament general 62 61

Planejament urbanstic derivat 18 12

Plans de mobilitat 5 1

Altres plans i programes sectorials 6 1

TOTAL 83 128 125 336

INFORMES PRECEPTIUS

TOTAL 1.080 1.139 993 3.212

Les dades exposades en els quadres anteriors corresponen, com sha dit, al trienni 2007-2009. En el moment definalitzar la redacci daquest document (octubre de 2010), no ha concls lexercici i no resulta possible presentarun balan anual complet. Cal assenyalar, per, que, en tractar-se dun any de final de legislatura, sha acceleratla tramitaci dun nombre estimable de plans i programes, especialment daquells promoguts per lAdministracide la Generalitat, i, com a conseqncia, la seva avaluaci ambiental. Ha concls lavaluaci de la totalitat delsplans territorials parcials amb les resolucions corresponents als de la Regi Metropolitana de Barcelona, les Terres de lEbre i les Comarques Gironines, la resoluci de diferents plans directors urbanstics i tamb la de plansi programes de carcter sectorial de caracterstiques molt diverses. La taula 1.4 cont una relaci dels plans iprogrames daquestes tipologies avaluats des de la creaci de lOficina fins a loctubre de 2010. Entre parntesifigura lany demissi de la resoluci sobre la memria ambiental.



v

m

C

y

v

TAULA 1.4. Plans i programes territorials i sectorials i plans directors urbansticsavaluats des de la creaci de lOcina dAvaluaci Ambiental.

Plans territorials parcials

Alt Pirineu i Aran (2006)Ponent (2007)Comarques Centrals (2008)Camp de Tarragona (2009)Pla territorial metropolit de Barcelona (2010)

Terres de lEbre (2010)Comarques Gironines (2010)

Plans directors territorials

LEmpord (2006)LAlt Peneds (2008)La Garrotxa (2008)

Plans territorials sectorials

Pla de Ports de Catalunya (2007)Infraestructures de transport de Catalunya (PITC) (2006)Equipaments comercials (2006)Equipaments culturals (PECCat) (2009)

Aeroports i helipor ts de Catalunya (2008)Habitatge (2010)Infraestructures de gesti dels residus municipals de Catalunya (2008)

Altres plans i programes de carcter sectorial

Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2007-2013 (2007)Programa de fangs (2010)

Programa de reutilitzaci daigua a Catalunya (2010)Programa de mesures del Pla de gesti del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (2010)Pla zonal de cabals de manteniment del Ter superior (2010)Programa de gesti de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) (2008)Programa de gesti de residus municipals de Catalunya (PROGRIC) (2008)Programa de gesti de residus de la construcci de Catalunya (PROGROC) (2008)Pla marc de mitigaci del canvi climtic a Catalunya 2008-2012 (2008)Pla dactuaci per restablir la qualitat de laire a 40 municipis de la Regi Metropolitana de Barcelona (2007)Pla de transports de viatgers de Catalunya 2007-2013 (2008)Pla estratgic de la bicicleta (2008)Pla director de mobilitat de la Regi Metropolitana de Barcelona (2008)Pla director de mobilitat del Camp de Tarragona (2010)Pla director de mobilitat de les comarques gironines (2010)Plans de mobilitat urbana de Barcelona (2007), Granollers (2008) i Sabadell (2010)

Plans directors urbanstics

Pla de Bages (2006)Serra de Rodes (2006)Colnies del Llobregat (2008)Conca ddena (2008)El Pallars Sobir (2008)La Cerdanya (2008)Era Val dAran (2010)

rees residencials estratgiques (12 plans) (2009-2010)Eix transversal ferroviari (2009)Lnia orbital ferroviria (2010)

El Pla de lEstany (2010)Sistema urb de Girona (2010)Colnies del Ter i del Freser (2010)



1 . L a v a

l u a c

i a m b

i e n

t a l a C a

t a l u n y a .

P e r s p e c

t i v a g e n e r a

l

Quant als projectes, el nombre de declaracions dimpacte ambiental emeses anualment pel DMAH des de lany2005 se situa entre la trentena i la quarantena tret de lany 2006 en qu es va arribar a 48-, de les quals a lentorndel 95% sn favorables6. Per tipologies, els projectes relacionats amb les infraestructures viries representen alentorn de la meitat del global de projectes al llarg de la srie histrica disponible. Destaquen, en segon terme, elsprojectes que incideixen sobre espais dinters natural amb reconeixement legal, especialment durant els anys2006 i 2009 (vegeu la figura 1.6).

Figura 1.6. Evoluci del nombre i la tipologia de les declaracions dimpacte ambiental de projectes emesesels darrers 5 anys.

1.3.2 Millora de processos i metodologiesLa tasca de lOAA duta a terme al llarg del seu perode de funcionament no s avaluable nicament per laquantitat de documents davaluaci emesos, sin que ha comportat tamb un procs de millora contnua enmltiples aspectes:

Establiment de criteris i metodologies estandarditzades.

Sistematitzaci de lestructura i el contingut dels documents davaluaci ambiental.

Increment de la proactivitat, la previsibilitat i la transparncia del procs.

Vinculaci de lavaluaci ambiental de plans i programes i lavaluaci ambiental de projectes, seguint unmodel davaluaci en cascada.

Desenvolupament de noves metodologies danlisi per abordar temes especfics, com lavaluaci decorredors en relaci amb la mobilitat.

Implicaci creixent en els continguts propis del pla, programa o projecte ms enll de les determinacionsen relaci amb la documentaci ambiental.

Millora en la interacci amb els diferents agents implicats (altres administracions, promotors, etc.).

Potenciaci de mecanismes dinformaci i participaci associats als procediments davaluaci ambiental(com ara el Banc de dades davaluaci ambiental; vegeu lapartat 1.4.2 Sistematitzaci de la informaci).

6 Aquest percentatge de declaracions favorables tan elevat sha dentendre aplicat als projectes que arriben al final de la seva tramitaci. Defet, molts projectes que presenten una valoraci ambiental clarament desfavorable en fases inicials sn desestimats o retirats abans derebre una declaraci dimpacte desfavorable.



v

m

C

y

v

En el marc daquest procs, shan elaborat diverses guies metodolgiques i impartit nombroses jornades iseminaris per ajudar a difondre i a facilitar el procs davaluaci (vegeu 1.4 Eines per a lavaluaci ambiental). Enlactualitat, sest duent a terme la redacci dun Pla estratgic de lOAA.

1.3.3 Contribuci al canvi sostenibilista del pasLa simple exposici de dades i la relaci de qestions merament operatives o procedimentals exposades enels dos apartats precedents no revelen, per, la veritable transcendncia de lavaluaci ambiental a Catalunyai, indirectament, el rol ltim de lOAA que s, al capdavall, avanar envers un escenari ms sostenibilista per alconjunt del pas.

Les aportacions ms importants de lavaluaci ambiental se situen, per tant, en un pla estratgic que no es pot inferir delvolum de documents preceptius emesos o de les guies i criteris metodolgics elaborats. Ms endavant (vegeu el captol3), sexposen amb ms detall (i sexemplifiquen) moltes daquestes qestions essencials que se sintetitzen en quatreaspectes centrals:

Impulsar un canvi de paradigma respecte de la manera de concebre el planejament territorial i urbanstic,la planificaci sectorial i la projectaci dinfraestructures, i tamb el model de creixement.

Incorporar una visi proactiva i preventiva de la dimensi ambiental des de fases inicials de tramitaci,tot superant enfocaments basats essencialment en la correcci a posteriori dels impactes ambientals.

Millorar la integraci de les poltiques sectorials i la coordinaci de les administracions afectades.

Fomentar eines i processos de consulta i participaci adreats a les administracions afectades i elpblic interessat.

Aquest conjunt daportacions estratgiques es tradueixen, a nivell prctic, en una millora del comportament ilevoluci dels diferents vectors socioambientals, per assumir en cada cas les limitacions que corresponen alabast del seu mbit dactuaci (vegeu lapartat 2.1 El marc dactuaci).



1 . L a v a

l u a c

i a m b

i e n

t a l a C a

t a l u n y a .

P e r s p e c

t i v a g e n e r a

l

1.4 Eines per a lavaluaci ambiental

1.4.1 Elaboraci de materials especcs i divulgaci

Des de la seva creaci, lOAA ha tingut una especial preocupaci a generar una base suficient de documentsinformatius i de guies metodolgiques amb lobjectiu de donar a conixer els nous instruments davaluaci, ompliralguns dels importants buits metodolgics inicialment existents i establir i homogenetzar criteris en lelaboracidels documents davaluaci ambiental, tant pel que fa al seu contingut com a la seva estructura i format.

Amb la mateixa finalitat, shan organitzat tamb directament o per iniciativa daltres agents afectats nombroses jornades, seminaris i cursos per abordar mltiples qestions en relaci amb laplicaci de lavaluaci ambiental,particularment de plans i programes atesa la seva novetat. Hi han intervingut administracions, promotors, collegisprofessionals, empreses consultores, etc. Entre les activitats formatives, cal destacar especialment les setedicions del Curs davaluaci ambiental de plans, programes i projectes de lEscola dAdministraci Pblica deCatalunya impartits a Barcelona i a Girona.

Pel que fa als documents diniciaci i de difusi de lavaluaci ambiental editats, cal esmentar la Guia bsicasobre lavaluaci ambiental del planejament urbanstic a Catalunya (2007), destinada especialment als ens locals.

Lany 2009, sen va publicar una segona edici revisada i adaptada a la Llei 9/2006. Igualment, en el web delDMAH, lapartatPreguntes ms freqents sobre lavaluaci ambiental pretn facilitar respostes clares als dubtesformulats amb ms freqncia pels actors implicats.

Daltra banda, les guies metodolgiques (tot i no tenir carcter normatiu) pretenen facilitar la implantaci aCatalunya de lavaluaci ambiental de projectes, plans i programes, dacord amb els objectius segents:

Propiciar la comprensi del procs davaluaci ambiental per a tots els actors pblic i privats implicats.

Aportar eines per a la integraci dels criteris ambientals al llarg del procs delaboraci, tramitaci iexecuci del pla, programa o projecte.

Ajudar a lelaboraci de la documentaci davaluaci ambiental que ha de contenir el pla, programa oprojecte.

Incidir en les especificitats de les diferents escales i tipologies de plans, programes o projectes.

Establir criteris per garantir la qualitat en la verificaci dels continguts ambientals dels plans, programeso projectes.

La taula segent mostra, per ordre cronolgic, les guies metodolgiques i daltres de carcter informatiu elaborades,les quals es troben disponibles, en format digital, al web del DMAH, on tamb es pot accedir a directrius sobrelavaluaci dimpacte ambiental de projectes, sobre la decisi prvia davaluaci ambiental(screening), sobrelabast de lavaluaci (scooping), i sobre la revisi de la informaci ambiental dels estudis dimpacte ambiental.

Taula 1.5. Guies metodolgiques i informatives publicades pel DMAH.

2006 Instruccions tcniques per a lavaluaci ambiental de plans dordenaciurbanstica municipal (POUM)7.

2007 Guia per a lelaboraci de linforme de sostenibilitat ambiental dels plansparcials urbanstics (PPU)8.

7 CARCELLER, X. (COORD.). 2006. Instruccions tcniques per a lavaluaci ambiental de plans dordenaci urbanstica municipal (POUM).DMAH. Disponible en format pdf a: http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_programes/doc/ poum06.pdf

8 CARCELLER, X. (COORD.). 2007. Guia per a lelaboraci de linforme de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanstics (PPU).DMAH. Disponible en format pdf a: http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_programes/doc/ppu07.pdf



v

m

C

y

v

Taula 1.5. Guies metodolgiques i informatives publicades pel DMAH.

2007 Criteris generals sobre custdia del territori a considerar en lavaluaciambiental de plans urbanstics municipals9.

Guia bsica sobre lavaluaci ambiental del planejament urbanstic aCatalunya10.

2008 Avaluaci ambiental en la planif icaci de la mobilitat(Pla de mobilitat urbana - PMU)11

AMBIMOB-U. Eina per avaluar lefecte ambiental dels PMU dacord amb elscontinguts del procs dAvaluaci ambiental estratgica12.

2009 Guia bsica sobre lavaluaci ambiental del planejament urbanstic aCatalunya13.

Document orientatiu per a la redacci de la Memria ambiental en el marcde lavaluaci ambiental dels POUM14.

9 XARXA DE CUSTDIA DEL TERRITORI. 2007. Criteris generals sobre custdia del territori a considerar en lavaluaci ambiental deplans urbanstics municipals. DMAH. Disponible en format pdf a: http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/ plans_programes/doc/criteris.pdf

10 DMAH (1a ed. 2007; 2a ed. 2009). Guia bsica sobre lavaluaci ambiental del planejament urbanstic a Catalunya. Disponible en formatpdf a: http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_programes/doc/guia_basica_09.pdf

11 CERDAN, R. (DIR.). 2008. Avaluaci ambiental en la planificaci de la mobilitat (Pla de mobilitat urbana - PMU). DMAH. Disponibleen format pdf a: http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_programes/doc/PMU_aa_planificacio_mobilitat.pdf

12 INSTITUT CERD. 2008. AMBIMOB-U. Eina per avaluar lefecte ambiental dels PMU. En format MSExcel.http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_programes/ambimob.jsp

13 DMAH (1a ed. 2007; 2a ed. 2009). Guia bsica sobre lavaluaci ambiental del planejament urbanstic a Catalunya. Disponible en formatpdf a: http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_programes/doc/guia_basica_09.pdf

14 DMAH (2a ed. 2009). Document orientatiu per a la redacci de la Memria ambiental en el marc de lavaluaci ambiental dels POUM.Disponible en format pdf a: http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/avaluacio_ambiental/plans_programes/doc/memoria_poum.pdf.



1 . L a v a

l u a c

i a m b

i e n

t a l a C a

t a l u n y a .

P e r s p e c

t i v a g e n e r a

l

1.4.2 Participaci i informaciDes del seu inici, lOAA ha potenciat la utilitzaci del web del DMAH (http://www.gencat.cat/dmah) com a eina departicipaci pblica en els processos davaluaci ambiental i daccs a la informaci generada (figures 1.7 i 1.8).

La creaci, lany 2009, del Banc de dades davaluaci ambiental (incorporat a la pgina dAvaluaci ambientaldel web del DMAH15) t com a finalitat disposar de la informaci que genera lavaluaci ambiental de projectes,plans i programes i fer-la accessible als agents que intervenen en el procediment davaluaci ambiental, a lesadministracions pbliques afectades i al pblic interessat, i tamb al pblic en general.

Lexistncia daquest banc de dades s prevista a larticle 13 de la Llei 6/2009. Aquest banc de dades forma part, juntament amb la resta dinformaci daccs pblic de la web del DMAH com ara les capes SIG dinformacicartogrfica-, de la base de dades dinformaci ambiental del DMAH (tamb coneguda pel seu acrnimBadaia).

El banc de dades cont la informaci de la fase de consulta de lavaluaci ambiental dels plans, programes iprojectes promoguts o autoritzats per la Generalitat de Catalunya (apartat Participaci) i disposa tamb dunrecull histric de la informaci dels documents generats pel DMAH al llarg del trmit davaluaci ambiental (apartatInformaci). La informaci corresponent als plans, programes i projectes emesa amb anterioritat al 31.12.2008 sa lapartat Destacats de la mateixa pgina web.

Aquest banc de dades, que compta tamb amb continguts restringits a lOAA orientats a la gesti interna deles tramitacions, incorporar, amb el temps, noves funcionalitats i continguts daccs pblic, i, de fet, ja shi hanincorporat diverses millores en lany escs de funcionament que t.

Figura 1.7. Portal web del Banc de dades davaluaci ambiental del DMAH: participaci en lavaluaci ambiental.

15 Consultable a: http://mediambient.gencat.net/cat /el_medi/avaluacio_ambiental/part_info.jsp.



v

m

C

y

v

Figura 1.8. Portal web del Banc de dades davaluaci ambiental del DMAH: informaci sobre declaracionsdimpacte ambiental emeses.


31/100

2. EL MARC DACTUACII ELS CONDICIONANTS



m

2. EL MARC DACTUACI I ELSCONDICIONANTS

2.1 El marc dactuaciLanlisi del grau dincidncia de lavaluaci ambiental de plans, programes i projectes sobre el territori i elcomportament dels diversos vectors socioambientals exposats al captol 2 requereix una adequada comprenside quin s el seu mbit dactuaci en el marc del conjunt de processos i agents de canvi que actuen sobreaquest territori i vectors. Per entendre aquest marc, cal assumir que, a banda dels plans, programes i projectes,molts altres factors incideixen sobre el territori i els diferents vectors: des de la definici de poltiques pbliques inormatives fins a les decisions individuals de la ciutadania.

Lesquema adjunt (vegeu la figura 2.1) exposa, de manera contextualitzada, aquest marc dactuaci que, com esdesenvolupa tot seguit, sinscriu en un escenari complex.

Els processos que culminen amb una transformaci de la matriu territorial i/o dels fluxos socioambientals que shiprodueixen segueixen habitualment quatre etapes:

a Iniciativa i decisidimpulsar una determinada poltica, normativa, pla, programa, projecte o actuaci.

Aquesta iniciativa pot ser tant pblica com privada, segons els casos. Amb tot, s evident que les esferespblica i privada no actuen de manera allada sin que interactuen en mbits mltiples, com ara la definicide poltiques i marcs normatius, demandes dagents socioeconmics, processos de participaci ciutadana,eleccions, etc.

Les decisions que tenen a veure amb la definici de poltiques pbliques o lestabliment o modificacide normatives corresponen al Govern i a les administracions competents. Contrriament, les decisionsrelatives a la tramitaci de plans, programes, projectes o implantaci dactivitats poden provenir tant delesfera pblica com privada, tot i que habitualment els plans i programes sassocien a la iniciativa pblica

i molts projectes i gaireb totes les activitats a la privada.Finalment, la iniciativa privada pren mltiples decisions, tant individualment com els collectius especfics,que acaben incidint sobre la realitat del territori, si b no estan subjectes a cap tipus de regulaciespecfica: des de les opcions dels agents socioeconmics dimpulsar o no determinades iniciatives enel seu mbit privat fins a les decisions i les actituds dels consumidors.

b Tramitacide la figura que pertoqui

Excepte en el cas de les decisions individuals que corresponen a lesfera privada, en general cal seguirun procs de tramitaci oportunament regulat. Lesquema representat a la figura 1 noms illustra,per simplificar, el procs de tramitaci de plans, programes, projectes o activitats. Les interaccionsentre els diversos instruments i figures (plans, projectes, etc.) sn, o poden ser, mltiples. Aix, perexemple, el planejament urbanstic est condicionat pel planejament territorial jerrquicament superior,o determinats projectes dinfraestructures, com la construcci duna depuradora, estan determinats perla planificaci sectorial corresponent.

s en aquesta fase de la tramitaci de plans, programes i projectes on lavaluaci ambiental exerceix elseu rol (la implantaci dactivitats es gestiona mitjanant la Llei 20/2009, de prevenci i control ambientalde les activitats). Contrriament, no t capacitat legal dincidir en altres mbits com ara la tramitaci depoltiques pbliques o actes legislatius (normatives, regulacions, etc.), i, evidentment, tampoc no potinfluir en les decisions individuals en lmbit privat.

Un aspecte rellevant a destacar s el carcter eminentment preventiu de lavaluaci ambiental, ja que tincidncia des de les fases inicials dels processos de tramitaci, i perqu inclou determinacions i directriusper a les figures de planificaci o projectes derivats, la qual cosa permet una avaluaci en cascada i lacorrecta imbricaci entre lavaluaci ambiental de plans i programes i la de projectes. Aix permet incidir

sobre opcions estratgiques, sobre grans alternatives a considerar o, fins i tot, sobre la convenincia o lanecessitat dimplantar determinades actuacions sobre el territori.



2 .

E l m a r c

d a c

t u a c

i i e l s c o n

d i c i o n a n

t s

Un exemple clar daquesta situaci es produeix en lavaluaci ambiental de projectes dinfraestructuresque prviament han estat sotmesos a una avaluaci ambiental estratgica del pla territorial parcial oprograma corresponent, la qual cosa permet focalitzar latenci en lescala de treball adequada a cada casi plantejar les estratgies, les alternatives i els criteris ambientals segons els mbits escalars respectius.

c Execuci, implantaci o aplicaci material de la figura tramitada

Aquesta fase s la que realment comporta canvis efectius sobre la realitat del territori i levoluci delsvectors socioambientals. La manera com es produeixi aquesta implantaci, les decisions que sadoptinen la fase executiva, etc., determinaran, al capdavall, el resultat final de tot el procs. En aquest cas,lavaluaci ambiental exerceix una certa influncia (exclusivament sobre plans, programes i projectes),si b de manera habitualment indirecta: mitjanant la declaraci dimpacte corresponent en el cas deprojectes, o mitjanant les determinacions establertes en la resoluci ambiental en el cas de plans iprogrames.

d Gesti i seguiment

Lestabliment i previsi de mesures de gesti i dinstruments de seguiment s un aspecte fonamentalper garantir ladequada implantaci i viabilitat al llarg del temps de les poltiques i normes implantades,i dels plans, programes i projectes executats. Malgrat tot, s una qesti a la qual poques vegades esdedica prou atenci.

En aquest sentit, lavaluaci ambiental pot establir per a plans, programes o projectes indicacions degesti (per a la figura objecte davaluaci mateixa o per a figures derivades), i tamb indicadors deseguiment a mitj i llarg termini. Amb tot, el control efectiu daquesta fase des de lavaluaci ambiental slimitat, tret que no impliqui lexistncia de figures de planejament o planificaci derivades o de projectesprevistos en una planificaci sectorial prvia, els quals estiguin sotmesos, al seu torn, a processosdavaluaci ambiental.

Figura 2.1. Esquema interpretatiu del marc de lavaluaci ambiental. La mida dels diferents elements no reflecteix la seva significaci real: mostra, de manera estructurada, el seu encaix en una matriu complexade decisions i processos. Font: ERF (2010).



m

En sntesi, doncs, lavaluaci ambiental incideix, essencialment de manera preventiva, sobre una part importantdels processos que transformen la realitat del territori i dels fluxos associats (els plans, programes i projectes),per no pas en tots (en queden exclosos les poltiques i els actes legislatius). I encara ho fa essencialment en lafase de tramitaci dels processos sobre els quals incideix, no en les decisions prvies, i de manera limitada enles dexecuci i seguiment.

Aquesta conclusi no sha dentendre com una crtica a lavaluaci ambiental al capdavall actua sobre aquellesqestions que estan previstes normativament-, sin com una contextualitzaci del seu veritable encaix en lacomplexitat de processos i interaccions que actuen sobre la matriu territorial i els fluxos associats.

De fet, tot i que lavaluaci ambiental en conjunt ha millorat la capacitat de prevenir, adaptar i corregir els impactesambientals de les actuacions sobre el territori, una part substantiva de les decisions que incideixen sobre el mediprovenen de models de comportament de la societat, dels agents socioeconmics i dels individus sobre elsquals lavaluaci ambiental no hi pot incidir directament, en la mesura que pertoquen a la seva esfera privada,com ara les pautes de consum.

Aix no obstant, les motivacions de les decisions que prenen les persones, els agents socials i les institucionspoden canviar, i, de fet, haur de ser necessriament aix per remuntar els reptes ambientals als quals ha de ferfront la societat, tot prenent conscincia de les repercussions socioambientals que tenen les seves decisionsi actituds. Lobjectiu ltim de lavaluaci ambiental estratgica s, de fet, contribuir en els mbits de la sevacompetncia a modificar motivacions i actituds, la qual cosa es tradueix en un canvi de paradigma respecte delmodel actual de creixement socioeconmic.



2 .

E l m a r c

d a c

t u a c

i i e l s c o n

d i c i o n a n

t s

2.2 Els condicionantsUna vegada exposat el marc dactuaci de lavaluaci ambiental, es poden identificar un seguit de factors quecondicionen el procs mateix davaluaci ambiental, la manera en qu es duu a terme i els resultats que senpoden obtenir.

Aquests factors es poden agrupar en condicionants extrnsecs (premisses de partida independents del procsdavaluaci) i intrnsecs (elements referits a labast i procediment de lavaluaci i a les competncies de lOAA).

2.2.1 Condicionants extrnsecsEls principals factors que condicionen lavaluaci ambiental de plans, programes i projectes externament a lanormativa mateixa i a les competncies de lOficina dAvaluaci Ambiental sn essencialment els segents:

Multiplicitat dagents promotors, tant en lesfera pblica (des de les administracions locals fins adepartaments de la Generalitat o lAdministraci estatal) com privada, amb diversitat dinteressos iobjectius que, tot i legtims, poden arribar a ser contraposats.

Heterogenetat de figures de planificaci i tipus de projecte a avaluar i del seu abast i naturalesa, querequereixen enfocaments especfics en cada cas i context.

Importncia de la lgica municipal, dacord amb les competncies corresponents a lAdministracilocal, en la presa de decisions que tenen implicacions en el model territorial global o, si ms no,supramunicipal16. Aquesta situaci cada vegada s ms matisada a mesura que es disposa delplanejament territorial de referncia corresponent.

Existncia dun volum significatiu de plans i programes vigents anterior a 2005 (com s el cas de foraplanejament urbanstic) que, en conseqncia, no ha estat objecte davaluaci ambiental. En aquest cas,es tracta dun condicionant que es va revertint amb el temps, a mesura que sactualitzen o revisen lesfigures existents.

Important volum de normativa ambiental de referncia (a diferents nivells dAdministraci: des de lescalaeuropea a la local) en contnua evoluci i sotmesa a un procs continu dactualitzaci i revisi.

Manca dintegraci de les poltiques sectorials i dels respectius escenaris temporals. La planificacisectorial no sempre apareix oportunament integrada en la resta de poltiques relacionades i cada mbitsectorial treballa amb horitzons temporals diferents que, actualment, oscillen entre lany 2012 (residus)i lany 2026 (planejament territorial).

Mecanismes de tramitaci de plans, programes i projectes no sempre coherents amb la lgica delavaluaci ambiental, que segueixen criteris de jerarquia de planificaci, procediments sectorialsespecfics (especialment en el cas de projectes), distribuci de competncies entre administracions, etc.

Complexitat de gesti en la tramitaci dels projectes de grans infraestructures lineals (de comunicacio daltre tipus) que, sovint, sn tramitats per trams i al llarg de perodes dilatats de temps, la qual cosaen dificulta la visi de conjunt.

Una part dels condicionants extrnsecs sn conjunturals, com la multiplicitat dagents implicats (administracions,promotors, etc.) o lheterogenetat de figures a avaluar. Amb tot, cal esperar una millora progressiva a mesuraque es va consolidant la disponibilitat de planejament territorial i sectorial de referncia que ha estat sotms aavaluaci ambiental (i la difusi de principis sostenibilistes que lavaluaci ambiental exerceix entre administracions,promotors i equips redactors), la qual cosa ajuda a dotar aquesta planificaci, i, conseqentment, lavaluaciambiental mateixa de ms coherncia i integraci transversal.

Aquest fet tamb s significatiu a escala de projecte, ats que la decisi sobre la idonetat i convenincia dunadeterminada infraestructura sadopta cada vegada ms des de lavaluaci ambiental estratgica prvia, amb laqual cosa lavaluaci ambiental en fase de projecte es pot centrar a optimitzar la inscripci territorial i ambientalde la infraestructura a escala de detall.

16 Cal recordar que, dacord amb lactual model de finanament de les administracions locals, una part important dels ingressos municipalsest relacionada amb la generaci de plusvlues per requalif icaci de sl i en la percepci dimpostos sobre sls residencials i dactivitateconmica.



m

En definitiva, lavaluaci ambiental mateixa retroalimenta favorablement els condicionants externs que la limiteno dificulten, la qual cosa permet preveure un escenari cada cop ms satisfactori a mitj termini, si b no es potobviar la complexitat que generen els condicionants estructurals esmentats.

2.2.2 Condicionants intrnsecs Anlogament, hi ha un seguit de factors que condicionen lavaluaci ambiental des de la perspectiva de labastnormatiu mateix del concepte, i tamb de lestructura, funcions i competncies de lOAA.

mbits de decisi pblica (poltica, legislaci) no sotmesos a avaluaci ambiental estratgica.Concretament, hi ha premisses de partida referides a models o grans objectius de pas sobre lesquals no ha intervingut lavaluaci, com ara els escenaris demogrfics i de distribuci de la poblacien el territori. A ms, en alguns daquests casos el nivell de decisi s estatal i no pas autonmic; perexemple, en relaci amb el rol de lenergia nuclear en el model energtic.

Decisions individuals en lesfera privada amb repercussi sobre el territori i els vectors ambientals, comara els patrons de consum, ls de recursos (aigua, energia, etc.) o les opcions de mobilitat.

Limitacions dabast conceptual ats que, per definici, lavaluaci ambiental noms ha de vetllar pels

temes ambientals o vinculats a la salut de les persones, per no li pertoca entrar en qestions socialsi econmiques. Amb tot, la comprensi global dun pla, programa o projecte requereix la integracidaquestes tres dimensions.

Metodologies davaluaci en diversos graus de desenvolupament. Mentre lavaluaci ambiental deprojectes, atesa la seva trajectria ms llarga, est ms consolidada, lavaluaci de plans i programes,tot i els rpids progressos que ha fet en poc temps en mbits com ara la mobilitat, requereix encaradesenvolupar metodologies ad hoc per a qestions especfiques com el canvi climtic. No sempre sfcil objectivar les qestions ambientals.

Existncia de dificultats i mancances dinformaci objectives per a lavaluaci defectes indirectes isinrgics, i per a ladequada parametritzaci i quantificaci de fenmens causa-efecte, fluxos ecolgics,etc.

Risc de generar certa heterogenetat en laplicaci de criteris o en la interpretaci de la normativa dereferncia a causa de la descentralitzaci dels serveis territorials de lOAA (situaci, daltra banda, quepresenta beneficis innegables per qestions de proximitat al territori).

Limitacions en la disponibilitat de recursos humans i tcnics de lOAA en relaci amb limportant volumdexpedients a tramitar.

Rigideses formals de procediment administratiu que poden consumir recursos que no es poden dedicara lavaluaci ambiental efectiva de les qestions ms rellevants.

Els condicionants intrnsecs, igualment que els extrnsecs, tamb presenten aspectes conjunturals, com elsderivats dels aspectes normatius que regulen labast i procediment de lavaluaci ambiental, tot i que en aquestcas es poden anar modificant al llarg del temps. Cal destacar que la Llei 6/2009, davaluaci ambiental de plansi programes, ha tingut en compte alguns daquests aspectes en el seu redactat. Per aquest motiu, per exemple,

en el seu prembul exposa que Una avaluaci que haur de fer un pas ms enll quant al que en un futur inclour tamb, inevitablement, el darrer esgla de la incidncia ambiental: lelaboraci i aplicaci de les poltiques pbliques i de les normes aprovades des de Catalunya. En la mesura que sassoleixi en el futur la voluntatexpressada en aquest prembul, s evident que la capacitat dincidncia efectiva de lavaluaci ambiental potaugmentar significativament.

A diferncia dels conjunturals, altres condicionants responen a les lgiques operatives i funcionals prpies delOAA o a lestandarditzaci de metodologies de treball. En aquest sentit, lOAA ha treballat de manera permanentper minimitzar o gestionar aquests condicionants en un procs de millora contnua (vegeu lapartat 1.3 Balande lactuaci de lOficina dAvaluaci Ambiental) que segueix vigent en lactualitat, tal com exemplifica, entrealtres aspectes, lelaboraci dun Pla estratgic de lOAA (en curs) en qu sen defineix la missi i visi, es fa unadiagnosi dels processos de treball i sestableixen propostes de millora.


37/100

3. LEXPERINCIA I LESCONTRIBUCIONS DE LAVALUACI

AMBIENTAL



v

m

3. LEXPERINCIA I LES CONTRIBUCIONS DELAVALUACI AMBIENTAL

3.1 Lexperincia acumulada: reexions i exemplesEl bagatge adquirit els darrers anys en relaci amb els processos davaluaci ambiental per part de tots els agentsimplicats (lOAA mateixa, promotors, administracions implicades, empreses consultores, etc.) ha estat importanti intens, si b heterogeni, no tant pel tipus dagent com per cada experincia particular en relaci amb el pla,programa o projecte avaluat.

3.1.1 Reexions a lentorn dels processos davaluaci ambientalEls apartats segents exposen algunes de les reflexions ms rellevants derivades de lexperincia acumulada alllarg dels cinc anys transcorreguts des de la creaci de lOAA.

La contribuci de lavaluaci ambiental no es limita exclusivament al procs davaluaci dun pla,programa o projecte concret (el resultat ms evident i perceptible), sin que s important pel canvi demodel que indueix en la cultura de la planificaci i la projectaci i en les persones, equips i administracionsque hi intervenen (molt ms difcil dobjectivar per molt ms rellevant en termes globals que el nombredexpedients tramitats).

Aquest canvi de model es fonamenta en la incorporaci de la dimensi ambiental des de linici de laplanificaci i la projectaci, la qual cosa permet tractar preventivament els eventuals impactes ambientalsque es puguin generar en tot el cicle de vida dels plans i dels projectes i minimitzar la necessitat deplantejar mesures correctores, que sempre shan de considerar la darrera opci.

Els processos davaluaci ambiental comporten sovint canvis significatius en els plans, programes iprojectes que es tradueixen en una millor integraci territorial i ambiental i en una coherncia ms gran

entre les diverses planificacions sectorials que shi relacionen. Lavaluaci ambiental sha de centrar en la millora efectiva del pla, programa o projecte avaluat, i no tant en

el perfeccionament de la documentaci ambiental associada.

La integraci funcional de lavaluaci ambiental estratgica de plans i programes amb lavaluaciambiental de projectes, en el marc de lavaluaci en cascada, facilita lavaluaci ptima de projectes,la qual es pot concentrar en lescala executiva, ats que lencaix territorial de les infraestructures, i la justificaci de la seva necessitat, sha abordat prviament a escala de planificaci.

Lavaluaci ambiental permet establir mecanismes compensatoris (econmics o no), tant en el planejamentcom en el projecte, per contrarestar impact

Balanç i perspectives de l'avaluació ambiental a Catalunya

Documents

Transcript of Balanç i perspectives de l'avaluació ambiental a Catalunya