PRINCIPIS DE PSICOLOGIA

Natàlia Teixidor

LES APORTACIONS DE LA

PSICOLOGIA Les diferents escoles psicològiques expliquen des de la

seva òptica com es produeix el procés

d’aprenentatge. Conèixer aquestes teories és

important per poder interpretar com els més petits

aniran construint el seu coneixement a base de

successius aprenentatges

Les teories més decisives són:

L’aprenentatge per reforç. El conductisme

L’aprenentatge per observació. Bandura

L’aprenentatge mitjançant ajuda.Vygotski

L’aprenentatge per cognició . Piaget

Aprenentatge per descobriment. Bruner

Aprenentatge significatiu. Ausubel Natàlia Teixidor

L’aprenentatge per reforç. El conductisme

L’aprenentatge per observació. Bandura

L’aprenentatge mitjançant ajuda.Vygotski

Natàlia Teixidor

L’aprenentatge per cognició . Piaget

Aprenentatge per descobriment.

Bruner

Natàlia Teixidor

Aprenentatge significatiu. Ausubel

Natàlia Teixidor

Anem a mirar-los un per un……

Natàlia Teixidor

L’aprenentatge per reforç. El

conductisme Les teories conductistes expliquen l’aprenentatge en funció de

les reaccions o respostes d’una persona davant de

determinats estímuls. D’aquesta manera cada estímul genera

una resposta i aquesta resposta estarà condicionada per les

conseqüències de la seva realització.

El concepte clau és el de Reforç. El reforç, en sentit genèric, és

un estímul que s’aplica sobre una conducta o comportament

amb l’objectiu d’aconseguir-ne la repetició, el

perfeccionament, o també l’extinció.

Natàlia Teixidor

A partir del reforç es pot entendre com determinats

comportaments influeixen en la conducta dels individus en

funció de quines seran les conseqüències que n’aporten.

Per exemple, si un infant es comporta d’una manera determinada

i es veu recompensat per aquest comportament, la

recompensa exercirà de reforç i propiciarà que, davant de

situacions similars, ho repeteixi per tornar a ser recompensat.

Un exemple molt clar el trobem en el nadó, quan és recompensat

amb carícies de la mare cada vegada que mostra

determinades expressions, es veurà estimulat a repetir-les per

tal de ser recompensat de la mateixa manera. Aixi mateix, si

una conducta segueix un fet desagradable, l’infant evitarà

reproduir-la en el futur.

Natàlia Teixidor

La discriminació o selecció d’una resposta determinada

davant de certs estímuls i la generalització d’aquests

mecanismes estímul-resposta en diferents contextos

permeten l’adquisició de determinats aprenentatges.

Tots aquests processos es donen de manera natural a la

vida quotidiana i, segons les teories conductistes, és a

través d’ells que es produeix l’aprnenetatge.

Els màxims exponents són: Watson i F. Skinner

Mirar la Wiki space sobre les diferents teories:

http://grup1uoc.wikispaces.com/2.+Conductisme

Natàlia Teixidor

L’aprenentatge per Observació.

Bandura Les teories de l’aprenentatge social apareixen com a

complementàries de les teories conductistes. En aquest

cas, però, la resposta que dóna una persona davant

d’una determinada situació ve mediatitzada pel que la

persona ha vist fer a d’altres persones.

D’aquesta manera Bandura considera que la major part de

les conductes , especialment en els infants, es donen a

conseqüència de l’aprenentatge a través de l’observació

i imitació dels seus pares o de les persones que hi ha al

seu voltant

Natàlia Teixidor

Mirar:

Es impresionant sobre com els infants

poden arribar a a aprendre dels adults:

http://www.youtube.com/watch?v=A0LABDx

JnNM&feature=related

Natàlia Teixidor

• Els infants aprenen per imitació. Especialment per

imitació de les persones que són importants i

significatives per a ells.

• APRENEM PER IMITACIÓ O OBSERVACIÓ…..

• POSEU EXEMPLES DE SOCIALITZACIÓ…..

• EN RESUM SEGONS BANDURA:

• Aprenentatge per imitació ( altres significatius, figura

d’aferrament.)

• Aprenentatge per observació ( causa - efecte)

12

Imitació------------els adults recompensen--------------reforç de conductes

L’aprenentatge mitjançant ajuda.

Vygotski. L’aportació més important de Vygotski en aquest sentit és que fa referència a

les zones de desenvolupament: zona de desenvolupament potencial i zona

de desenvolupament pròxim.

A partir d’aquests conceptes estableix una distinció entre:

El que una persona pot arribar a fer, però, de moment només ho pot

aconseguir amb l’ajuda d’altres persones. En aquesta situació la persona es

troba a la Zona de desenvolupament potencial.

El que és capaç de fer de manera autònoma sense necessitat d’ajuda , la zona

de desenvolupament real

En el procés de passar d’una zona a una altra se situa la zona de

desenvolupament pròxim on la intervenció de la persona que proporciona

l’ajuda passa a ser efectiva , en el sentit que facilita el pas del nivell

potencial al nivell real.

Exemple: aprendre a caminar (10-12 mesos)

Natàlia Teixidor

L’aprenentatge per cognició .

Piaget Jean Piaget (1896-1980) es va interessar per l’estudi de la

intel·ligència i el coneixement humà. Considera

intel·ligents tots els éssers i organismes que sobreviuen

malgrat els canvis que es produeixen al seu entorn.

Aquesta adaptació es produeix al llarg de tota la vida,

però, especialment durant la infantesa.

És a l’etapa infantil quan les funcions cognitives han de

desenvolupar-se per anar evolucionant d’un estadi de

desenvolupament a un altre de nivell superior. Aquests

estadis de desenvolupament pels quals l’infant ha d’anar

passant de manera successiva són:

Natàlia Teixidor

Estadi 1. Intel·ligència sensoriomotriu (0 a 2 a.) Es caracteritza

per la intel·ligència pràctica , sense representació mental ni

llenguatge.

Estadi 2. Intel·ligència preoperatòria (2-7a.) Es caracteritza per

l’aparció del llenguatge i de la funció simbòlica, el pensament

és egocèntric.

Estadi 3. Intel·ligència operacions concretes ( 7-12 a) Pensament

més objectiu i un raonament més lògic, però, les operacions

són encar poc complexes.

Estadi 4. Intel·ligència operatòria formal. (12...) És el nivell més

teòric i abstracte.

Per Piaget per passar d’un estadi a un altre cal haver aconseguit

un nivell d’equilibri. Aquest equilibri s’aconsegueix a través de

successives adaptacions o maniobres d’aproximació que en

definitiva formen l’aprenentatge. Aquests aprenentatges es

produeixen a través d’un procés d’assimilació i acomodació.

Natàlia Teixidor

L’assimilació consisteix en la incorporació de la nova

informació a l’estructura mental de la persona

L’acomodació fa referència a l’organització dels elements

de l’estructura un cop produïda l’assimilació.

Així, l’adaptació es presenta com un equilibri entre el medi

extern- és adir, l’obtenció dels elements externs a través

de l’assimilació- i el medi intern –la manera com

s’organitza l’estructura mental davant dels canvis que ha

provocat l’assimilació.

Natàlia Teixidor

L’aprenentatge per

descobriment de Bruner. Bruner al 1915 elabora una teoria mitjançant la qual es postula

que els infants han de construir el seu coneixement a través del

descobriment de continguts . Aquesta teoria incideix en l’acció i

la participació activa de l’alumnat en els aprenentatges.

Bruner estableix unes etapes . I remarca que al llarg del procés

d’aprenentatge es van formant unes estructures que resultaran

més importants que la mateixa informació obtinguda i

permetran l’acomodació de noves informacions. Per tant, la

construcció i enfortiment d’aquestes estructures és el que cal

pretendre amb els processos d’aprenentatge.

Natàlia Teixidor

Bruner considera primordial el paper de l’educador/a per tal

que es doni aprenentatge, ja que s’hauran de conciliar

diferents elements: predisposició de l’infant, la manera

en què es transmet el coneixement, l’ordre de dificultat ,

el tipus de reforç i el ritme de cadascú.

Natàlia Teixidor

L’aprenentatge significatiu.

Ausubel Un autor en el qual s’han basat moltes de les modificacions

actuals a l’aula ha estat Ausubel (1918) amb la seva

teoria de l’aprenentatge significatiu .

L’aprenentatge significatiu es fonamenta en la incorporació

de nous continguts de manera significativa a l’estructura

cognitiva de l’alumne, relacionant-los amb els que ja

posseeix . Aquest procés necessita del fet que l’alumne

estigui interessat en aprendre

Natàlia Teixidor

2.3.7. Noves línees d’estudi

A més de les aportacions de les aportacions de les

diferents escoles, han sorgit noves línees d’estudi que

tenen molta importància en l’educació i motivació dels

infants en la seva primera infància.

Algunes són: la psicofisiologia, l’estimulació lligada a la

motivació

La psicofisiologia

Des d’un punt de vista anatomicofuncional , la branca de

la psicofisiologia s’ha dedicat a estudiar la maduració del

sistema nerviós humà i es refereix al fet que els

individus, des d’abans del naixement formen una xarxa

de relacions nervioses.

Natàlia Teixidor

Els estudis afegeixen que la maduració i la plasticitat del

SN van unides a un sistema d’estimulació externa que

realitzen les persones que envolten a l’infant.

L’estimulació lligada a la motivació

Un nen/a és capaç de ser estimulat sempre que es

compleixin dues premisses: primera, tenir el nivell

maduratiu necessari per a l’estímul que se li presenta ; i

segona, tenir satisfetes les necessitats bàsiques. És

impossible que hi hagi predisposició si un infant no té

resolt l’alimentació, el son o la calma necessàries per a

la supervivència, així com les necessitats afectives i

emocionals que conformen l’equilibri dels individus.

Natàlia Teixidor

PROPOSTES METODOLOÒGIQUES

ACTUALS

Tots els principis i models que hem vist són

els que configuren les lleis educatives

actuals i els mètodes pedagògics que es

duen a terme a les aules avui.

Natàlia Teixidor

El significat actual de l’escola

infantil

• Ara que ja tenim clars els termes

d’educació infantil, infant i educador

infantil….. Podem aprofundir en:

– Què s’ha d’educar a l’escola infantil?

– Quin ha de ser el paper de l’escola infantil?

– Quin ha de ser el paper de l’educador/a

infantil?

Què s’ha d’educar a l’escola

infantil?

Els educadors i educadores s’han de plantejar els diferents aspectes a educar per

aconseguir un bon desenvolupament de l’infant.

Els sentits, perquè és el centre de la recepció interna i externa

El moviment, perquè és l’element que converteix els éssers humans en autònoms capaços de canviar la realitat que els envolta.

El llenguatge, perquè és l’element de comunicació amb l’entorn

El pensament, perquè és el conjunt de capacitats que l’ajuden al desenvolupament posterior de la intel·ligència

L’autonomia personal, perquè consta d’un seguit d’hàbits que permeten als infants valer-se per si mateixos i aconseguir encara una major autonomia: el control d’esfínters, la higiene personal, el vestir-se i desvestir-se, alimentar-se...

La sociabilitat, perquè és la capacitat de relacionar-se positivament amb les altres persones

La personalitat, perquè és una faceta d’autoconeixement

• L’escola ha d’incitar a la participació de les famílies i dels altres sectors socials i mostrar-se com a un agent dinamitzador i dialogant amb el medi.

Quin ha de ser el paper de

l’escola infantil?

• L’EI s’ha de plantejar com l’inici de l’educació on es fonamentaran

els pilars en què les persones basaran tot el seu futur aprenentatge.

•

• Per tant, cal defugir dels plantejaments en què la priorització de l’escola sigui la de “guardar als infants” per a una necessitat de conciliació laboral, més que a educar-los per una necessitat de la maduració dels subjectes.

• El caràcter global i individual: cal intervenir amb la mateixa intensitat en totes les facetes del desenvolupament personal i no es pot aplicar la mateixa intensitat d’acció en tots els nens i nenes perquè en aquesta etapa la maduració del SN té un caràcter individual.

• L’escola ha de ser potenciadora i facilitadora de l’aprenentatge . En el sentit de posar a l’abast dels infants aquelles eines que ajudin al seu desenvolupament. Potenciant les seves capacitats.

• Caràcter integrador i compensatori de l’escola infantil.

Natàlia Teixidor

Quin ha de ser el paper de

l'educador infantil? • L'acció d'educar és un fet que comporta diferents papers

segons la situació que es va produint.

• Així doncs direm que no es pot definir a l'educador com un

simple mediador, sinò que tot sovint ha de prendre part i fer

una acció amb els infants; així doncs, també actua com a

interventor.

• L'educador infantil tendeix a ser un pont entre la realitat més

íntima de l'infant i la realitat exterior. Aquest actua com a

desencadenant de nous patrons de comportament i com a

potenciador dels ja existents.

• Un altre paper important, és el de detector de conductes fora

del que es consideren conductes “normals”. Natàlia Teixidor

Així doncs,la intervenció de l'educador

haurà d'incorporar tres tipus d'actuació:

• 1. ESPECÍFICA: de caràcter individual.

• 2. ÀMPLIA: de caràcter global (conducta observable

amb la seva interacció)

• 3. MOLT ELABORADA I RÀPIDA: basada en una

observació sistemàtica. I ràpida per a poder actuar en el

moment oportú.

Natàlia Teixidor

Quin ha de ser el paper de la

família?

• La família és el primer agent socialitzador dels infants.

• Això exigeix que des de l'escola els contactes amb els pares siguin

continus.

• Hem d'intentar fer actuar els pares tant com sigui possible.

• Aquesta participació es pot canalitzar de dues maneres:

– ACTIVA en aquelles accions que puguin ajudar (festes,

esdeveniments, col.laborant amb els educadors...)

– PASSIVA entenent que com a responsables d'un nen han

d'informar-se puntualment dels avenços, l'aprenentatge...

Natàlia Teixidor