DILLUNS34 14 DE MARÇ DEL 2016Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Coses de la vida gran barcelonaUn segle de patrimoni en paper

bcn, una història d’anuncis

Un llibre recorre la vida de la ciutat de 1850 a 1950 a través de cartells i cromos

CRISTINA SAVALLBARCELONA

Acomençament del segle XX, els tramvies diferenci-aven els seus trajectes per Barcelona amb banderes

de vaixells. La línia que recorria el barri de Sant Antoni en direcció a la Barceloneta lluïa una tela blava amb una ics blanca dibuixada, cosa que en alta mar significa: «El meu vaixell està parat i no es posa en marxa». El 1879, el perruquer José Rodón anun-ciava en una targeta del seu saló de bellesa del carrer Petritxol que tam-bé era cirurgià sagnador, especialit-zat en sangoneres i ventoses, en l’art de tallar i en l’extracció de dents i queixals. Aquestes curiositats de la vida quotidiana de la ciutat nodreixen les pàgines de Barcelona. Publicitat i Ephemera, un nou llibre de gran for-mat editat per l’ajuntament. És un àlbum de col·leccionista il·lustrat amb fullets, etiquetes, cromos, bit-llets, cartells publicitaris, cartolines de petit format, catàlegs, embolcalls de caramels i programes de mà de te-atres i coliseus dissenyats entre 1850 i 1950. Són impresos que van néi-xer per ser fugaços i que han acabat per transformar-se en documents amb valor històric, que en aquesta obra s’ordenen en més de 20 sales temàtiques: alimentació, cosmèti-ca, indústria, promoció turística de Barcelona, arts decoratives, sastreri-es, drogueries, camiseries, cultura, begudes, salut, moda...

LOTERIA PER EMPEDRAR EL CARRER / A les pàgines del llibre s’hi reprodueixen, a més d’aquesta peculiar senyalitza-ció dels tramvies i la targeta de la perruqueria quirúrgica, centenars de papers plens d’anècdotes, com un bitllet del sorteig extraordinari que Barcelona va convocar el 1854 amb l’objectiu de recaptar diners per reposar l’empedrat dels carrers. Els apartats dedicats a la publi-citat d’higiene, medicaments i dro-gueria no tenen preu. Avui, els tex-

tos de molts anuncis serien impen-sables per raons òbvies. Entre ells, un oli màgic contra tots els paràsits que es promocionava el 1910 com una solució alcohòlica d’«efectes meravellosos», un tractament «in-ofensiu» de l’obesitat que elimina-va greixos superflus, un antidiar-reic que s’anunciava el 1940 amb la imatge d’una gandula a la platja, un calmant «exempt d’estupefaents» del 1955, la quina Vial especial per a «anèmics, convalescents, dones, nens i ancians» i un detergent que, a principis del segle XX, assegurava que netejava tan profundament que «a un negre li queden les mans blan-ques».

del Disseny de Barcelona, és l’auto-ra del pròleg, on afirma que es pot seguir un segle de la capital cata-lana a través d’aquestes publicaci-ons que van néixer per ser efímeres i han passat a la posteritat. «Són obres gràfiques, la majoria modernistes i noucentistes, que obeïen a un ob-jectiu molt específic i temporal, que una vegada complert queda obso-let, però els col·leccionistes, els his-toriadors i els arxivers els han ator-gat una certa immortalitat al ser ca-talogades com a patrimoni», detalla l’especialista en història del disseny, per qui aquest llegat forma part de la història anònima. «És la història de les coses petites, de la quotidiani-tat, del que ens ajuda a comprendre els canvis en les formes de vida», de-fineix Vélez.

ARQUEOLOGIA GRÀFICA / Oliva, disse-nyador gràfic de professió, és la quar-ta generació d’una família apassio-nada per l’arqueologia gràfica, i el seu fill Oriol, antropòleg i periodis-ta, la cinquena. «Aquest llibre és una mirada sobre la ciutat des de la ciu-tat. Tots els impresos estan vinculats a Barcelona. La publicitat de paper, sigui comercial o promocional, és un testimoni que projecta una visió viva de la quotidianitat i també de la creativitat», descriu Víctor Oliva. Oriol Oliva dedica un apartat a la fauna com la gran aliada dels publi-cistes des de finals del segle XIX, fet que ha arribat a la nostra era amb productes tan coneguts com els for-matgets de La Vaca que Ríe i el xaiet blanc de la marca Norit. «No hi ha cap animal ni cap fera que no hagi intervingut d’una manera o una al-tra en el món publicitari i en qual-sevol gamma de productes, siguin d’estètica o d’alimentació», assegu-ra. En aquest capítol s’hi exhibeix una etiqueta de les destil·leries Lladó en què un tigre ataca i fereix de mort un mico. Una sagnant al·lusió a la competència d’Anís del Mono, que va acabar per portar el cas a judici. El va guanyar. H

Revela curiositats de la vida quotidiana en temes com higiene i cosmètica

Van ser anys d’or per a les arts grà-fiques, amb autors de llegenda. Víc-tor Oliva, autor del llibre juntament amb el seu fill Oriol, hi destaca Mari-ana Goncharov, coneguda com Fair. «Era una dissenyadora d’origen rus que va revolucionar la publicitat de perfums i productes de cosmètica, com la línia Tabu, de Dana», descriu el pare, que també cita Josep Por-ta, Pau Sabaté, Ricard Giralt Mira-cle, Josep Morell, Josep Pla-Narbona, Joan Junceda, Lluís Garcia Falgàs, Alexandre de Riquer, Xavier Nogués i Ramon Casas. Pilar Vélez, directora del Museu

«És la història de les coses petites, dels canvis en les formes de vida», explica la directora del Museu del Disseny

Un detergent afirmava que netejava tan profundament que «a un negre li queden les mans blanques»

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

LLL

DILLUNS 3514 DE MARÇ DEL 2016

A finals dels anys 20, el propieta-ri de la marca de xocolates Nelia va llançar centenars de petits pa-racaigudes carregats de xocolati-nes per les platges de la Barcelone-ta i qui li entregués 500 embolcalls de rajoles de 10 cèntims estava convidat a volar en la seva avione-ta. Aquesta és una de les anècdotes que han descobert Víctor Oliva i el seu fill Oriol durant la investigació empresa per il·lustrar el seu assaig Barcelona. Publicitat i Ephemera. Sota l’epígraf ¿Sabies que...?, els autors han seleccionat una sèrie de curiositats relacionades amb mar-ques, anuncis, costums, tendènci-es i grafistes. Per exemple, expli-quen que Apel·les Mestres va ser el 1890 l’autor de l’etiqueta del llei-xiu Conejo, que llavors s’envasa-va en ampolles de vidre. Aquell petit rètol en què tres conills ren-taven la roba es va mantenir du-rant 70 anys. També que Pere Cal-ders, el mestre de la narració breu en català, va ser en la seva joven-tut aprenent de l’il·lustrador txec Karel Cerny, aportant el seu gra-net de sorra al grafisme publicita-ri abans de dedicar-se a escriure. I que Alexandre de Riquer va disse-nyar una poc coneguda i preciosa col·lecció de cromos que es trobava dins els embolcalls de les xocolates Amatller.

L’anís infernal

Un altre descobriment és que la marca de iogurts Danone, que als seus inicis era propietat de l’Insti-tut Ferran, comercialitzava al preu de cinc pessetes tubs i capses de pastilles amb ferments làctics per alleujar la diarrea i sanar les impu-reses de la sang. «Combaten eficaç-ment les autointoxicacions», s’as-segurava al cartell. Actualment és incomprensible, però a començament del segle XX, el paper de fumar se solia vendre a Barcelona com una opció higiè-nica i fins i tot com una ajuda per conservar la salut. Un anunci in-cloïa un text dirigit als fumadors, a qui es demanava que no es deixes-sin enganyar: «Si voleu un bon pa-per per a cigarrets, exigiu només l’higiènic i sense rival, el Papel de Alquitrán Noruego». Avui, a ningú se li acudiria recórrer a aquest lí-quid viscós, que s’obté de la destil-lació de fustes resinoses, carbons i petroli, per captar l’atenció del consumidor. Un dels anuncis més divertits de principis del segle passat era el de l’Anís Infernal, que en la seva eti-

C. S.BARCELONA

Trivial de BarcelonaAmb l’epígraf ¿Sabies que...?, els autors del volum descobreixen anècdotes, com que Apel·les Mestres va crear l’etiqueta del lleixiu Conejo

queta advertia amb la cara de lluci-fer que estava elaborat amb «els pit-jors vins del Priorat». En el terreny d’aquests dolços destil·lats, els au-tors del llibre recorden que pin-tors tan cèlebres com Diego Rivera i Juan Gris van immortalitzar les etiquetes vermelles d’Anís del Mo-no en algunes de les seves obres.

La visita d’Einstein

En la col·lecció de papers efímers que es reprodueixen al llibre hi destaca el menú del restaurant Re-fectorium, on el científic Albert Einsten es va parar a prendre un cafè amb llet durant la seva visita a Barcelona l’any 1923. En aquest apartat sorprenen els compro-vants que segellaven algunes es-glésies de Barcelona per justificar el retard dels treballadors que ha-vien anat a combregar abans d’ini-ciar la jornada laboral. H

Algunes esglésies donaven justificants als treballadors que combregaven abans de la jornada laboral

33 Quatre testimonis gràfics d’un segle de vida quotidiana.

ESTAMPES A dalt, cartells de Lluís Garcia Falgàs (1930), Antoni Utrillo (1916) i el circ Tivoli (1904). Al centre, d’Alexandre de Riquer (1900), Ciro Morales (1936) i Carlos Ruano (1927). A sota, de Josep Segrelles (1926), Josep Company (1946), Fulgenci Martínez (1937) i Pere Montanya (1931).

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.