«Big bang» visual

INNOVADOR, FRESC I ELEGANT, PERÒ RESPECTUÓSAMB L'APOSTA DECIDIDA PER LA INFORMACIÓCOMARCAL DE DIARI DE GIRONA, EL NOU DISSENYPRETÉN SER UN PUNT DE PARTIDA SÒLID A PARTIRDEL QUAL CONTINUAR CREIXENT

Diari de Girona encara el final de laprimera dècada del segle XXI amb unnou disseny, que busca ser a la vega-da funcional per a la feina diària de laredacció i atractiu per al lector. D’araendavant, el color tindrà una funció ac-tiva a l’hora d’estructurar la navegacióal llarg de les pàgines i els elements de«lectura ràpida», com suports o peces,cobraran especial protagonisme, in-tentant dinamitzar la navegació, iaportant diferents punts d’accés a la in-formació.

Els canvis són especialment sensi-bles en l’àmbit tipogràfic, en el qual lacombinació d’una tipografia «serif»amb reminiscències del segle XVIII id’una «sans serif» avantguardista detrets angulosos, es troba en sintoniaamb el joc de contrastos propi de lesúltimes tendències en disseny de dia-ris.

Aquest canvi de tipografia de refe-rència de titulació (d’una «sans», coml’Helvetica a una «serif» com la UtopiaStd), pretén establir clarament la di-ferència entre la titulació sòbria, con-tinguda i elegant de la informaciód’actualitat enfront de la potència vi-sual que requereix curts i grans titularsmolt compactes de la secció d’Es-ports, que seran d’ara endavant elsúnics que mantindran una tipografiasense remats, la Neo Sans Black.

Quant a la seqüència de lectura,

Diari de Girona incorpora impor-tants modificacions. Respectant –i po-tenciant– la divisió actual de quatregrans blocs, es realitzen canvis inter-ns que pretenen facilitar, sobretot, la lo-calització de les pàgines d’informaciópràctica. D’aquesta manera, s’estruc-tura una gran seqüència d’informacióde serveis en el bloc final de «Culturai Societat» i se separen les guies d’a-genda cultural i cartellera dels anun-cis classificats, per evitar que es creïuna «zona morta» de llistats enmig deldiari.

Molts altres són els canvis que des-cobriran els lectors i subscriptors deDiari de Girona a partir del dimecresque ve, 18 de juny, un dia que preténser el del «Big bang» inicial del procésevolutiu d’un diari que es conjura percontinuar millorant dia a dia. Peròmés que un canvi de «proporcions bí-bliques», a base de cops d’e-fecte, el nou DdG pretén mi-llorar sobretot tenint cura delsdetalls, de la «lletra petita» delperiodisme visual: Elementsde navegació, peces especialsd’opinió, petites entrevistes,localitzadors d’actes, seqüèn-cies fotogràfiques...

Com un bon vi, rotund peròple de matisos, els oferim undisseny llest per ser «consu-mit», però també per ser «as-saborit». Tastin-nos.

H.J.FERNÁNDEZ GIRONA

4 UN DIARI RENOVAT Especial Nou DissenyDIUMENGE, 15 DE JUNY DE 2008 |Diari de Girona

LA DOSLa finestra del diariPer començar les nostres pàgines,

la peculiar «La dos» es manté,incorporant elements més gràfics inous elements interpretatius, i ambd’un columnista diferent cada dia.

�

TEMADEL DIAL’aposta informativa, a la 3Encara que es mantindrà la divisió

informativa per comarques, el temadel dia passa a ocupar la pàgina 3, enuna aposta editorial per millorar lacobertura d'allò més destacat.

�

SECCIONSComarca a comarcaLes seccions de

Girona/Salt/Sarrià, Comarques, L’AltEmpordà, La Selva i El Baix Empordà,tindran cadascuna capçalerespròpies, més discretes que abans.

�

ELS SUPORTSPrimera i segona lecturaEls lectors tindran més elements

visuals per accedir a la informació.Suports, peces petites, peus de foto...buscant una experiència lectora mésdinàmica i eficient.

�

LES ENTREVISTESUn gènere a l’alçaLes entrevistes i els gèneres

utilitzen una tipografia més lleugera,per diferenciar-se clarament de latitulació convencional, més potent.Un gènere amb presència creixent.

�

VERMELL Àrea de Girona i ComarquesLas pàginas de «proximitat» començaranper un «Tema del dia» y seguiran per les

diferents comarques fins a la secció d’opinió.Magenta: 100%; Groc: 100%; Negre: 10%.�

1

QUATRE GRANS BLOCS, QUATRE COLORS

LA SEQÜÈNCIA I LES NOVES APOSTES

BLAU Àrea d’Economia i actualitatEconomia, Catalunya iEspanya/Internacional, seccions que

estructuraran l’àrea central del diari.Cyan: 100%; Magenta: 85%; Groc: 40%.�

2

TARONJA EsportsAmb una capçalera de secció més gran icontundent, el taronja i el turquesa conviu-

ran en les pàgines més espectaculars de DdG.Magenta: 60%, Groc: 90%.�

3

INDICultura i Societat

Una secció de nova creacióque unificarà ambmés des-

plegament visual tota la informa-ció de Cultura i Espectacles, Fets iGent i Televisió, oberta als contin-guts de tendències, ciència i ocien general. Se situarà en el diaridesprés de la secció de classifi-cats, i inclourà tota la informacióútil per als lectors, des de la car-tellera i la programació de televi-sió als passatemps i la pàginad’informació meteorològica.

Cyan: 75%; Magenta: 95%,Groc: 20%.�

4

LA GAMMA CROMÀTICA, SÒBRIA PERÒ CONTUNDENT,PRETÈN UBICAR IMMEDIATAMENT EL LECTOR

Donant la cara. Les columnes d’opinió mésassenyalades, les entrevistes i els reportatges inclouran

la imatge siluetejada del seu autor. Un petit detall.

Herminio Javier Fernández (Alacant, 1975) és l'autor del redisseny de Diari de Giro-na. Professor de Disseny Periodístic a la Universitat de València i Director d'Art enl’àreamediterrània d'Editorial Premsa Ibèrica, ha redissenyat mitja dotzena de diarisregionals. Noticias7 (Xátiva, 1996), El Boletín (València, 2003), Diario de Ibiza (Ei-vissa, 2004), Superdeporte (València, 2005) i L’Empordà (Figueres, 2007), pelsquals ha obtingut una dotzena de premis internacionals de disseny periodístic. Und'ells, Superdeporte, és actualment el «Millor diari demenys de 20.000 exemplarsd'Espanya i Portugal», segons el jurat dels últims premis ÑH de la Society For NewsDesign-Espanya (SND-E).

UN DIARI RENOVAT 5Especial Nou DissenyDiari de Girona | DIUMENGE, 15 DE JUNY DE 2008

LES DOBLES PÀGINESApostantmés pels grans temesEncara que DdG és –sobretot en la seva àrea de proximitat– un diari amb

una gran intensitat informativa, que es plasma en pàgines amb diversosarticles diferents, pretén en aquesta nova etapa introduir més pàgines i finsi tot dobles pàgines monogràfiques que donin compte de gransesdeveniments, i disposin de desplegaments visuals més espectaculars.

�

ELSMARCADORS ECONÒMICSDades essencials cada diaLa nova capçalera d'Economia

inclou un «fris» amb tres dades queaniran esbossant diàriament larealitat social i econòmica de lescomarques gironines.

�

GÈNERES INFORMATIUSMés enllà de la clàssica notíciaCròniques, reportatges

interpretatius, anàlisis, opinionsespecials... Les pàgines de DdGs’aniran enriquint de mica en micaamb gèneres periodístics alternatius.

�

ELS SERVEISMés cohesionatsCom tot diari de proximitat, DdG

mostra una vehement voluntat deservei, plasmada en les sevespàgines d'informació pràctica, quehan estat reformulades una a una.

�

La nova portadaORGANITZADA, DINÀMICA, ELEGANT...I MÉS ARRISCADAEn el futur procurarem trencar més l'estructura clàssica de la nostra portada i apostarem per

fórmules verticals i enquadraments més dinàmics. La barra de «promocions» superior variarà cadadia de forma i de color, per aportar més varietat a la nostra seqüència setmanal de portades.

�

L’últimaTORNEN ELS CONTINGUTSDesprés d'anys recollint la informació del Temps, la nova última

pàgina de DdG passarà a incloure elements informatius i d'opinió.Entrevistes, cròniques, i una sèrie fixa de columnistes, en una novaproposta que anirà variant costantement, i que enllaçacromàticament amb la capçalera pels marges.

�

LA NOVA CAPÇALERAEL LOGO GUANYA PRESÈNCIA VISUALRespectant la tipografia de la capçalera

del diari durant els últims anys (la«Mecana» Glypha), la nova capçalera esredimensiona, engreixa el traç i s'alinea ala dreta per crear un aspecte més dinàmic.Al logo deDiari de Girona se liafegeix un anagrama de suport,amb les sigles «DdG».

�

El TempsARA, A LA PENÚLTIMA PÁGINAL'última pàgina passa a contenir elements

periodístics, així que El Temps –amb un dissenycromàticament més elegant i contingut– passa aun emplaçament més ortodoxe, tancant el blocd'informació de serveis.

�

OpinióMÉSORGANITZACIÓ I LLEGIBILITAT

Les pàgines d'opinió, si bé estan configurades bàsicament per text,resultaran visualment més vistoses i menys bigarrades que fins ara.

Generalment ampliaran el seu espai a tres pàgines, per donar cabuda ala màxima quantitat possible de Cartes dels lectors. El color vermell

corporatiu del diari es fa sobre tot present en aquestes pàgines.

�

Un color diferent enllaça cadadia la part de dalt de la portada i lacontraportada.

DdG

6 UN DIARI RENOVAT Especial Nou DissenyDIUMENGE, 15 DE JUNY DE 2008 |Diari de Girona

DivendresEl nou AccentsEl suplement d'oci i espectacles dels divendres serà una de les apostes visuals i informatives més

destacades d'aquesta nova etapa. Oberta als interessos d'una nova generació de lectors, incrementa elsseus continguts i ofereix unamaqueta molt més lleugera i atrevida que el diari general.

�

Durant la setmanaSuplements a diariL’Aula, La Mascota i Salut. Cada dia de la setmana

Diari de Girona ofereix suplements monogràfics.Els més petits posseiran identitat comuna al voltantdel color «verd gespa».

I AQUEST ESTIU... TORNA L’ESTIUEl suplement diari d’oci i espectacles per a l’estiu

també es renova. A partir de mitjans de juliol.�

�

DillunsEl nou Dilluns EsportiuDesprés de l'obligat descans estiuenc de competicions esportives, el setembre tornarà el suplement setmanal

d'esports Dilluns Esportiu. Un gran quadern que comptarà d'ara endavant amb solucions visuals més atrevides, pàginesmés ordenades, i plena de solucions informatives, quadres, taules i caixes de dades renovats i una protagonistaindiscutible, la fotografia d'acció. De part de les possibilitats visuals d'aquestes pàgines ja en poden gaudir els lectors deDiari de Girona aquests dies amb les pàgines especials dedicades a l’Eurocopa de futbol.

�DissabteEconomia i Empresa+El CampEl doble suplement dels dissabtes renova la seva imatge i reordena els seus

continguts per continuar cobrint amb la mateixa intensitat de sempre els temesessencials de la informació econòmica i agrària. Així, el «beige» d'Economia i el«verd fosc» d’El Camp s'enllacen en una portada i una contra combinada a doscolors, que es converteix en la imatge demarca d'aquest disseny.

�

Lesmillors crítiques de cineTotes las pel.lícules de la setmana passada, ambla seva crítica i la seva nota, per elegir amb criteri.

Els discos de la setmanaNoves crítiques setmanals de

les grans novetats discogràfiques.

LA NOVA TECNOLOGIA DE DIARI DE GIRONA

UN DIARI RENOVAT 7Especial Nou DissenyDiari de Girona | DIUMENGE, 15 DE JUNY DE 2008

ELS NOUSORDINADORSMés velocitat de procés i millor imatge.

El diari ha renovat aquest any el seu parc informàticintroduint nous servidors basats en tecnologiaApple. També s’ha introduït l'última generaciód'ordinadors, que empren processador Intel Core2 Duo, amb pantalles de 20 polzades,enfront dels antics aparells

de la redacció, queempraven processadors

Power PC G3.

�

NOUS APPLE IMAC INTEL CORE 2 DUOPantalla de 20 polzades.

Processador demés de 2,4 GH.

ANTICS APPLE IMAC G3Pantalla de 15 polzades.

Processador demenys de 700MH.

EL NOU SISTEMAOPERATIUTambé el sistema operatiu ha estatrenovat amb els nous processadors.

Del vell sistema Apple Mac OS 9.1 al nouMACOS X 10.4 Tiger.

�

Quark Xpress 7EL NOU SOFTWARE DEMAQUETACIÓMés potent i amb noves possibilitats

creatives. Després de gairebé una dècadaemprant el programa Quark Xpress 4.0 per aldisseny i la composició de les nostres pàgines,

vam renovar també a l'última versió delprograma capdavanter en autoedició des de

principis dels anys 90.

�

RedactorUNNOVEDÓS SISTEMADE GESTIÓ EDITORIALLa nova eina d'organització de la redacció de Diari de

Girona, introduïda ja fa alguns mesos, és l’anomenat SistemaEditorial REDACTOR, desenvolupat per l'empresa Recursosen la Red (RENR), també pertanyent al grup Editorial PrensaIbérica. Aquest nou programa permet organitzar el treball deredacció i controlar el flux de pàgines. Inclou un alçatpublicitari per gestionar les reserves d'espai a les pàginesdel diari, un complet sistema d'hemeroteca i arxiu fotogràfic,i un mòdul de gestió de fotografies i originals de la redacció.

�

Quark 4.0,el nostre anticprograma de disseny

UN DEPARTAMENT DE DISSENY AMB UNA ÀMPLIA TRAJECTÒRIA

UN TREBALL D’EQUIPUn canvi de disseny en un diari exigeix un gran

esforç del departament de maquetació, que acabaessent el principal responsable que les novespropostes visuals es consolidin i fins i tot acabinmillorant l'original. I el departament dirigit perMartí Ferrer s'ha destacat aquests últims anys perla seva decidida aposta per la il·lustració i per crearalgunes de les propostes més atrevides de lapremsa catalana actual.

�

Las megainfografies a doblepàgina són unes constantshabituals en las coberturasinformatives de Diari de Girona.

Il.lustració i tradicióAquet exquisit suplement dissenyat i il.lustrat en

un rigorós vermell i negre per Martí Ferrer,va recollir l’octubre de 2007 algunes de lesllegendesmés característiques de Girona.

Premi a la qualitatEl suplement del centenari de Dalí,dissenyat per Martí Ferrer i coordi-nat per Alfons Petit, va obtenir elPremi Tassis-Torrent 2004.

La campanyade publicitatUna imatge frescai acoloridaEl cap deDisseny deDiari

de Girona, Martí Ferrer, s'haencarregat de les il·lustracionsque des del passat dimecresanuncien el redisseny. Els po-tents colors que utilitza co-rresponen als de la paleta cro-màtica del nouDdG.

�

L’agendamés completaUna guia essencial per gaudir de lespropostes d’oci més interessants.

8 LLEGIR EL NOU DdG Especial Nou DissenyDIUMENGE, 15 DE JUNY DE 2008 |Diari de Girona

Lligams per a la «fi» i la «fl»Per evitar els punts de col·lisiómés freqüents entre dos caràc-ters, en tipografia avançada s'han utilitzat tradicionalment elslligams, que són enllaços entre dues lletres per crear-ne una desola, encara que poques vegades es veuen aplicades als diaris.Diari de Girona aprofita les noves possibilitats de la tecnologiaOpenType i d'ara endavant als seus titulars veuran com la «fi»i la «fl» utilitzaran caràcters específics.

Xifres diferentsper a titulars i textosMentre que en titularsutilitzarem les xifres conven-cionals o «alineadas», en eltext usarem les «elzeviria-nes», que respectenmés la lle-gibilitat i el ritme en les gransmasses de text.

Un tipus contemporaniinspirat en el segle XVIII

Utopia va ser originalment creat l’any 1989per Robert Slimbach. Si bé el seu eixcompletament vertical i el significatiu

contrast dels seus traços mostren certainspiració en les tipografies romanes

«transicionals» de finals del segle XVIII, comBaskerville (1757) o Walbaum (1800), té un

caràcter molt contemporani en les sevesastes i remats que l'allunyen de ser un mer

«revival» de romanes anteriors. La nova tipografia de DdG

Utopia Std OpticalsL’elecció de la tipografia dereferència del nou DdG s’harealitzat acuradament. Hemapostat per Utopia Std, un tipus«serif» o romà, creat el 1989, peròque ha sabut actualitzar-se a lesúltimes tendències tipogràfiques itecnològiques.

Fins a l’arribada de la fotocomposi-ció, primer, i dels ordinadors, després,la composició tipogràfica es realitzavamitjançant tipus de metall. Això supo-sava que durant la major part de la his-tòria de la premsa escrita, per a cadamida de tipografia s’utilitzava un joccompletdecaràctersdiferentques’ha-via de fabricar expressament per aaquella concreta mida de text, subtí-tols, o titulars.

Els grans tipògrafs de la història vantreballarindividualmentcadamidadela tipografia que creaven. De maneraqueGiambattistaBodonioClaudeGa-ramond van esculpir manualment elstipus als quals donen nom a cos 12, 24,36, etc. Òbviament tots posseïen ca-racterístiques comunes, doncs es trac-

taven d’un mateix tipus, però mante-nien sensibles diferències. Els tipusméspetitsrequerienmenysdetalls,tra-ços més gruixuts i major amplada enles seves proporcions per facilitar laseva impressió i lectura. No obstantaixò, els més grans solien tenir moltamés modulació, parts més gruixudes imés fines, major compressió relativa,fins i tot trets descendents (la cua de lag o de la jota) i ascendents (l’asta de la«d» o de la «t»), més llargs.

Totes aquestes subtileses van des-aparèixer amb la tecnologia digital. Elsordinadors van permetre que els tipò-grafs ja no haguessin de dedicar anysper crear les diferents mides de les se-vestipografies.N’hihaviaprouambre-alitzar una sola versió, perquè els pro-gramesdelsordinadorssóncapaçosdereinterpretarlos matemàticament a lamida que es desitgi. D’aquesta mane-ra, una mateixa versió d’una tipografiacom la Times New Romanens serveixper escrure una carta amb el tipus a lamida que vulguem, la qual cosa facili-tamoltalstipògrafslacreacióialsusua-ris l’aplicació de la tipografia.

Però a canvi als tipus de lectura elsva començar a faltar certa versatilitat,doncsescreavaunasolaversióqueha-via de ser prou curosa i detallista comperresultaratractivaamidagran,peròa la vegada robusta i àmplia com perser llegida amb eficàcia en mida peti-ta, una combinació pràcticament im-possible.

Iaquestahomogenitzaciólavanpa-tir fins i tot els tipus que al segle XVI vacrearGaramondoalsegleXVIIIBodo-ni, perquè els tipògrafs van agafar no-més una de les seves versions de midailesvanreinterpretarenunsolarxiudi-gital.Aixòexplicaquehihagitantesver-sions diferents de Garamond o Bodo-

H.J.F. GIRONA

EL TIPÒGRAFRobertSlimbachEVASTON, ILLLINOIS, 1956.

Des de la sevaincorporació a Ado-be, el 1987, ha es-tat el capdavanterdels avenços infor-màtics en la tipo-grafia, i ha digitalit-zat fonts clàssi-ques comGara-mond o n’ha creatde noves, comMi-nion, Poetica oMryriad. Compro-mès amb les possi-bilitats de la novatecnologiaOpenType, quepermetmultiplicarels caràcters decada tipus digital,les seves fontscompten amb finsa 3.000 glifs, da-vant dels 200 a500habituals d'al-tres creadors.

�

fi flfi fl

256

256

CARACTERSSENSE LLIGAMS

XIFRESALINEADES

XIFRES«OLD STYLE»

O ELZEVIRIANES

CARACTERSAMB LLIGAMS

EIX COMPLETAMENTVERTICALHABITUAL EN ELS TIPUS «ROMANS»

CREATS DES DEL SEGLE XVIII

CONTRASTMARCATDELS SEUS TRAÇOSVISIBLEMODULACIÓ ENTRE LES PARTS PRIMES I GRUIXUDES,MÉS ACCENTUADA EN LES VERSIONS PERA TITULARS

Commés gran la utilitzem,més contrastada i condensadaAls anys 80 i 90, en el disseny dels

diaris s'utilitzava unmateix tipus de lletraper a totes lesmides. Però un tipus quefuncioni bé com a text de lectura (9-10

punts) pot semblar massa subtil i poc de-finit a unamidamolt petita (6 o 7 punts) i

poc gràcil i elegant a gransmides. Peraixò en l'actualitat els tipògrafs procuren

crear tipus «serif» amb versions dife-rents adaptades per a text (Text) i per a

titulars (Display). Utopia Std ofereix enca-ra dues versionsmés, per a text petit(Captions, que no utilitzarem) i per a

subtítols (Subhead).

LatipografiadecontrastNeo Sans Pro

Neo Sans és una tipografia «sans serif»molt recent, creada el 2004 perSebastian Lester (Londres, 1972), i que compta amb una forta personalitat,

formes anguloses i rotundesmolt diferents a l’elegància clàssica d’Utopia. Aquestcaràcter futurista i tecnològic (és la tipografia elegida per Intel per a la seva

identitat corporativa), va determinar que l’elegíssim com a tipografia de contrastper diferenciar els textos de suport, com aquest, del text principal. També és la

tipografia dels titulars d’esports, per dotar-los de dinamisme i una contundènciamésmarcada que a la resta de les seccions. Tot el diari, suplements inclosos, està

redactat només amb aquests dos tipus.

aaaUTOPIA STD

TEXTCos 9-12

UTOPIA STDSUBHEADCos 12-22

UTOPIA STDDISPLAYCos >22

EIX INCLINATPROPI DELS PRIMERS TIPUS ROMANS(BEMBO, 1501)

niambcertesdiferènciessignificatives.Segonslaversióqueesdigitalitzésd’en-tre els originals de Garamond hi hau-ria certes particularitats que les distin-gien d’altres.

La reinvenció d’UtopiaQuanRobertSlimbachvacrearUtopiael1989, amb l’ajuda de l’emergent tec-nologiainformàtica,hovaferenaques-tes condicions. Va crear un tipus ambunagranllegibilitatiresistènciaalaim-pressió en cossos petits (per això és latipografiaperatextelegidaperunavin-tena de diaris espanyols, com 20 mi-nutos, La Razón o Diario de Burgos),però li faltava certa elegància i modu-lació en cossos grans. Encara que lessevesproporcionserenharmòniquesiatractives, no tenia la cura pel detall, lasubtilesail’esveltesad’altrestipusdeti-tulars.

Noobstantaixò,l’any2002Slimbachva tornar a refer Utopia reproduint lesintencions dels primers tipògrafs. Laseva sèrie Utopia Std Opticals ofereixquatre versions diferents segons lamida a la qual es vagi a utilitzar: Cap-tions (menys de 9 punts), Text (de 9 a12), Subhead (de 12 a 22) i Display (de22 en endavant).

Això converteix la nova Utopia Stdenundelstipusmésavançatsdelmón,capaçd’adequar-seambprecisióalsre-queriments tècnics i estètics que ca-dascuna d’aquestes mides precisi, demanera que els titulars del nou Diaride Girona utilitzen la Utopia Std Dis-play,elegantiprouestretacomperquèencaixin millor els titulars, mentre queperaltextqueestanllegint,utilitzemlaversió Text, més ampla i robusta, ambmenysdetalls,perfacilitarlaimpressióen rotativa i la reproducció en l’absor-vent paper premsa.