pàg. 5

El delegat del Govern de la Comunitat Valenciana, Antoni Bernabé, ha destacat el baix índex de criminalitat i l’elevat nivell de resolució de delictes a Algemesí en l’acte de signatura d’un conveni en matèria de seguretat ciutadana entre el Ministeri de l’Interior i l’Ajuntament d’Algemesí.

BIM · AJUNTAMENT D’ALGEMESÍ · www.algemesi.net · JULIOL 2006 · Núm. 140

L a n o t í c i a d e l m e sL a n o t í c i a d e l m e s

L’Ajuntament d’Algemesí promou la construcció de més de 40 vivendes de

protecció oficial per als joves algemesinencs pàg. 7

Comencen les obres de rehabilitació del Casino Lliberal que obrirà les seues portes abans d’un any

pàg. 11

L a n o t í c i a d e l m e s

Solar en el passeig Bernat Guinovart on s’ubicaran els pisos

berca / 2

P.I. Moncarra s/n · P. O. Box 43 · E-mail: compras@mban.net · Web: www.mban.net

Tel.: 96 175 11 71 · Fax: 96 175 26 5046230 ALGINET (Valencia) España

MBAÑ S.L. invita a los ciudadanos de Algemesí a visitar su exposi-ción en fábrica donde podrá comprobar un amplio surtido de más de 60 muebles distintos.

No pague más de lo que cuesta en fábrica.Presupuestos sin compromiso.Conjunto completo desde 100,00 euros.LES ESPERAMOS

Algemesí

AlginetFÁBRICA

MBAÑFÁBRICA

MBAÑ1 KM

BenifaióAlmussafes

1 KM

Polígono Moncarra

HORARIO

de 9 a 13 horas · de 15 a 19 horasSábado:

de 10 a 13 horas

Lunes a Viernes:de 9 a 13 horas · de 15 a 19 horas

Recollida de paper i cartró

Primer i tercer dijous

de cada mesAJUNTAMENT D’ALGEMESÍ

• Fontaneria• Mobiliari de bany• Sanitaris• Mampares

• Reformes• Cuines• Armaris a mida• Griferia

Web: www.ancaci.com - e-mail: info@ancaci.comAvda. Generalitat (junt Restaurant El Pla)· Algemesí · ANA Tel. tenda: 96 242 14 52 ·

Fax: 96 242 14 54 · ROBERTO Mòb. 652 12 64 37

La Sala Rex modernitza les seues instal∙lacions

durant l’estiu

Aprofitant els mesos d’estiu hem ini-ciat les obres de reforma i rehabilita-ció que convertiran a la Sala Rex en

una autèntica sala multiusos. Volem una sala que puga acollir les activitats periòdiques de

l’associació de jubilats i pensionistes d’Algemesí, que és un col·lectiu molt nombrós i important, però també que l’edifici estiga preparat per a albergar una varietat d’actes com a conferències, reunions, pro-jeccions, servir de menjador i per a això és necessària una planificació racional de l’espai.

Amb aquesta inversió, l’edifici de més de mil metres quadrats que va acollir durant anys una sala de festes modernitzarà les seues instal·lacions. Les obres de millora se centraran en la dotació d’una sala amb capacitat per a preparar i servir càtering, alhora que es durà a terme una reforma per a dotar-la de nous lavabos i adaptació total per a minusvàlids.

A més de dotar a tota la sala d’aire condicionat les obres afectaran totes les dependències: l’accés al local, el hall, els lavabos, el servei de bar, la cuina i la sala plurifuncional. El recinte comptarà també amb una instal·lació solar tèrmica que proporcione 300 litres d’aigua.

Es tracta d’una sala cèntrica, ubicada en el carrer Nou del Convent i a escassos metres del Convent de Sant Vicent. És un de grans dimen-sions i prou versàtil per a ser el centre d’un intens ús social, tal com ha demostrat ja en el passat.

Emili Gregori TarazonaAlcalde d'Algemesí

sumari

Seccions Els grups municipals opinen p. 20-21

Nou alumnes amb necessitats educatives espe-cials es formen coma auxiliars de consergeria.El cartell de les festes de la Mare de Déu té com a motiu un tornejant.

p. 4Algemesí és la població amb menor nombre de delictes i elevada eficàcia policial.David Chordà guanya un campionat de ball.

p. 5Renovació dels parcs infantils i jardins de la plaça d’Espanya i Verge del Carme.Ampliació del camí Berca.

p. 6L’Ajuntament impulsa la construcció de més de 40 vivendes per a joves algemesinencs menors de 35 anys.

p. 7Entrevista amb Emili Gregori, alcalde d’Algemesí.

p. 8-9Processó del Corpus.El ciclista algemesinenc Miquel Alandete guanya en Santander.

p. 10El Casino Lliberal serà centre cultural abans d’un any.

p. 11Programació del cinema d’estiu.

p. 12Formació de Persones Adultes.

p. 13L’Ajuntament i la Conselleria de Territorio estableixen el pas per Algemesí de la Cañada Real de Castilla.

p. 15Escola de Futbol del Racing d’Algemesí.

p. 16-17Societat:La bonhomia i entrega de Ramon Bueno Borràs.

p. 18-19Fira de Sant Onofre.Weber-Cemarksa patrocinarà diverses activitats culturals de l’Ajuntament.Horari d’estiu del Poliesportiu Municipal.

p. 22

berca / 3

www.algemesi.netberca Butlletí d’Informació Municipal Número 140 juliol 2006Edita: Ajuntament d’Algemesí. Domicili: Plaça Major, 3. Regidor de Comunicació: Josep Vicent Esteve Giner. Consell Municipal de Mitjans de Comunicació:

Ciprià Teodoro, Gabriel Palop, Manuel Martínez i Vicent Borràs. Consell de Redacció: Rebeca Sanchis, Elena Buil, Enric Olivares, José Caballero,

Ricard Peris, Pepe Montesinos, Enric Lluch i Juan Girbés. Redacció: Opció comunicativa: Carles Galletero, Pilar Messeguer, Rebeca Sanchis, Andreu

Alberola. Maquetació i impremta: Opció comunicativa, s.l. Correcció i assessorament lingüístic: Oficina de Promoció del Valencià. Ajuntament d’Algemesí.

Publicitat: Paula Caballero (Tel.: 656 28 48 24). Distribució: Repart-Coal · Cervantes, 7-1er-1a - Algemesí. Tiratge d’aquest número: 11.500 exemplars. Dipòsit

legal: V-2521-1983 - ISNN: 1136-4084. Bim Berca no es responsabilitza de les opinions expressades per col·laboradors i opinants.

Un grup de nou alumnes han realitzat un curs d’auxiliar de consergeria, un programa de garantia social organitzat per la regidoria de Treball i Formació Professional amb el suport de la Conselleria d’Educació i el Fons Social Europeu. Durant tot el curs escolar, aquests nou joves ha invertit 900 hores per a formar-se a més d’haver fet pràctiques en diverses empreses.

Els nous auxiliars de consergeria van rebre el diploma acreditatiu de mans de l’alcalde de la ciutat davant la presència de regidors, familiars i els professors del curs Mª Jesús Moreno, Lucía Borràs i José Miguel Sanfélix, en un acte celebrat en el saló de sessions de l’Ajuntament d’Algemesí.

El regidor de Treball, Pepe Esteve, ha assenyalat que “amb aquests cursos tractem de donar formació perquè puguen tenir més accessible una eixida laboral a joves que tenen unes necessitats educatives especials, han finalitzat el període educatiu obligatori sense titulació i no disposen de recursos suficients per a insersir-se en el mercat laboral”.

Es tracta del quart curs d’aquestes característiques que es porta a terme a la

nostra ciutat. Per al pròxim curs escolar 2006-2007 s’ha convocat dos nous cursos, un d’auxiliar de consergeria que es desenvoluparà de setembre a octubre, i un altre d’operaris de neteja i manteniment.

Per a més informació es poden dirigir a l’Agència de Desenvolupament d’Alge-mesí, departament situat en l’edifici municipal de la plaça d’Argentina.

Redacció

berca / 4

Un curs forma com auxiliars de consergeria un grup de nou alumnes amb necessitats educatives especials

El guanyador del XIX concurs per a triar cartell anunciador de les festes de la Mare de Déu de la Salut ha estat Martín Forés, de Llombai. Els finalistes han estat Vicente Ramón Pascual i Juan Carlos Forner. En aquesta edició s’han presentat un total de 22 cartells a concurs.El jurat estava format per Emili Gregori, Alcalde d’Algemesí; Pepe Martínez, regidor de Cultura; Salvador Llopis, regidor de Turisme; José García, de l’empresa Weber Cermarska, patrocinadora del concurs; Eugeni Alborch, dissenyador i guanyador del concurs en 1989; Antoni Roig, pintor; Empar Colomer, decoradora; Xavier Ferragut, pintor restaurador i Julio Blasco, director del Museu de la Festa, com a secretari.

Forés ha publicat nombrosos dibuixos en el periòdic Las Provincias, en la revista d’àmbit nacional L’alcalde i en Agricultura Valenciana entre altres.

Com cartellista ha sigut premiat en més de 20 ocasions en diferents concursos nacionals, destacant els tres primers premis del cartell de Falles de València: 2001, 2003 i 2004. Cal destacar, sobretot, el de Falles de 2001, per ser el primer cartell digital del segle, i el del Festival de la Cançó de Benidorm 2004, per ser la primera vegada que és internacional.

Actualment compagina el cartelisme amb les arts plàstiques i la decoració. En 2005 és elegit president de l’Associació Valenciana del Cartell.

Una imatge d’un tornejant serà enguany el cartell anunciador de les festes de la Mare de Déu de la Salut

Alumnes i pares en l’acte d’entrega de diplomes

El cartell d’enguany, obra de Martín Forés

berca / 5berca / 5

El delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Antoni Bernabé, ha destacat el baix índex de criminalitat i l’elevat nivell de resolució de delictes a Algemesí, en l’acte de signatura d’un conveni en matèria de seguretat ciutadana entre el Ministeri de l’Interior i l’Ajuntament d’Algemesí.

Segons Bernabé, l’índex d’infraccions en aquesta ciutat és de 36 per cada mil habitants, la qual cosa la situa en 30 punts per davall de la mitjana de la taxa de cri-minalitat d’Espanya i la resta de la Unió Europea, alhora que és la més baixa de la Comunitat Valenciana.

“L’acord pretén fer més àgil eixa

col·laboració i potenciar l’intercanvi d’informació entre els diversos cossos poli-cials per a fer més efectiva la lluita contra els delictes”, ha destacat Bernabé qui ha manifestat també que l’esforç del govern espanyol per a treballar en la seguretat dels ciutadans ha fet possible l’arribada de 16 nous policies nacionals més a la comissaria d’Alzira i Algemesí.

L’alcalde de la ciutat, Emili Gregori, ha assenyalat que les xifres mostren que aquesta coordinació policial “és real i es tradueix en eficàcia en la lluita contra la delinqüència. La baixa taxa de criminalitat i l’elevada resolució dels delictes comesos

demostren que estem en la línia d’eficàcia, però també que ha d’augmentar sempre atents per a evitar problemes perquè, des-graciadament, no hi ha cap societat amb un índex de delinqüència zero”.

Els membres de la junta de segure-tat local han mostrat la seua adhesió a la campanya de la lluita contra la violència de gènere. En aquest sentit, Gregori va avançar que s’han posat tots els mitjans per a previndre i combatre els possibles casos de violència de gènere

Per la seua banda, el delegat del Govern, Antoni Bernabé, va destacar que en els pocs dies que ha entrat en vigor el nou permís de conduir per punts s’ha notat una major atenció per part dels con-ductors. “És prompte encara per a traure conclusions, però tots hem de considerar que el carnet és un crèdit que ens dóna la societat i per a mantenir-lo cal respectar les normes de convivència”, ha assegurat Bernabé.

El delegat del Govern destaca a Algemesí com la població amb menor nombre de delictes i elevada eficàcia policial

■ Antoni Bernabé anuncia l’arribada de 16 nous policies nacionals a la comissaria d’Alzira-Algemesí

Les autoritats firmaren el conveni al saló de sessions

El jove algemesinenc, David Chordà, guanya un campionat de ball

El passat 24 de juny David Chordà Camarasa, de 10 anys i veí d’Algemesí va guanyar la Copa Mafre provincial de la Comunitat Valenciana de Ball Llatí. David Chordà junt a Inés Miñana que duen competint des de febrer i ballant des dels cinc anys són els tercers del rànquing nacional, tots dos van merèixer el guardó en la competició esmentada que es va realitzar a la Pobla de Vallbona.

L’índex d’infraccions en aques-ta ciutat és de 36 per cada mil habitants, la qual cosa la situa

en 30 punts per davall de la mitjana de la taxa de

criminalitat d’Espanya i la resta de la Unió Europea

berca / 6

Amb la col·laboració dels plans provincials de la Diputació de València, l’Ajuntament d’Algemesí ha iniciat la renovació dels parcs infantils de la plaça d’Espanya –al barri del Carrascalet- i de Verge del Carme –al final del parc Salvador Castell-.

En el cas del parc de Verge del Carme en l’actualitat s’estan fent les obres de reforma completa de la zona de jocs infantils. Amb un pressupost d’uns 70.000 euros es reformarà tota la zona, es posaran nous jocs envoltats de pis de goma que serveix per a esmorteir els cops dels més menuts.

En la plaça d’Espanya ha finalitzat la primera fase que s’ha centrat en la zona de jocs infantils, que s’ha condicionat amb paviment antilliscant i amortidor de les caigudes amb un tancament de l’espai adequat per als xiquets i l’entorn. La segona fase se centrarà en la millora dels jardins de l’emblemàtica plaça del barri del Carrascalet.

L’Ajuntament renova els parcs infantils i jardins de la plaça d’Espanya i Verge del Carme

L’ampliació del camí Berca, tot just en la zona d’entrada des del pont d’Alzira, permetrà el pas dels vehicles en sentit contrari de cir-culació, així com una millora significativa en la seguretat del trànsit en aquest encreuament. En l’actualitat s’estan realitzant les obres de la primera fase de l’ampliació. En aquest primer tram està previst que puguen passar dos autobuses al mateix temps.

El pressupost de l’obra és de quasi 30.000 euros per a millorar considerablement el primer tram d’aquest camí. El camí de Berca

L’ampliació del camí Berca permet millorar el trànsit i la seguretat

és molt utilitzat perquè permet accedir a una zona important agrícola d’Algemesí, a més de conduir al col·legi dels Maristes.

Anteriorment ja es va ampliar la via que passa per darrere de Berca, el camí de l’Hort Fosc que ofereix també una eixida per als vehicles que, diàriament, acudeixen al centre escolar.

Dotze empreses constructores s’han presentat al concurs obert per l’Ajuntament d’Algemesí per a construir dos edificis de vivendes en les dues parcel·les de 256 metres quadrats que el consisitori té en la zona residencial del Pla. La previsió miu-nicipal és que isquen al voltant de 40 habi-tatges que seran adjudicades per a la seua adquisició per part de joves algemesinencs menors de 35 anys.

Es tracta d’una iniciativa de l’Ajuntament per a poder facilitar l’accés a una vivenda digna als joves de la nos-tra ciutat. Els terrenys seran adquirits a l’Ajuntament per l’empresa guanyadora del concurs a un preu taxat per la Conselleria de Territori i Habitatge. La constructora farà els dos edificis i la mateixa Conselleria fixarà un preu d’adquisició que inclou un pis, una plaça de garatge i un traster com un habitatge de protecció oficial.

Una vegada avançada la construcció dels dos edificis, l’Ajuntament d’Algemesí obrirà un procés per a rebre sol·licituds i adjudicar posteriorment els pisos segons les instàncies rebudes i presentades pels joves algemesinencs.

Segons el regidor d’Urbanisme, Ciprià Teodoro, per a triar l’empresa construc-tora es valorarà la qualitat del disseny arquitectònic reflectit en un avanç de

l’avantprojecte “i es considraran també aspectes com la memòria de qualitats, les característiques dels habitatges, el metres qudrats construïts, la urbanització de la parcel·la i aspectes bioclimàtics i de sos-tenibilitat com la presència d’energies alternatives”.

L’alcalde d’Algemesí, Emili Gregori, ha manifestat la preocupació de l’Ajuntament

perquè els joves puguen accedir a un habitatge digne. “Aquest és un fet que ja està en procés. Durant el mes de juliol se seleccionarà l’empresa adjudicatària de la construcció, la qual en un procediment controlat per l’Ajuntament, prompte ho farà una realitat en l’any 2007”.

Redacció

berca / 7

Solar on s’ubicaran les vivendes per a joves en la zona residencial del Pla

brasador

Dolores Carrasquer

Especialitat en carns a la Brasa

Sala Privada

Avda. País Valencià, 62 ∙ 46680 Algemesí Reserves al telf. 96 248 32 14

L’Ajuntament impulsa la construcció de més de 40 vivendes per a joves algemesinencs menors de 35 anys

■ Dotze empreses opten a construir els dos edificis en la zona residencial del Pla

Depilacions cera tibia/calenta Fotodepilació laser Manicura i pedicura Decoracions d’ungles Permanent i tiny de pestanyes Maquillatges Neteges de cara amb productes Germaine de Capuccini Tractaments facials i corporals amb productes

Germaine de Capuccini Solàrium Presoteràpia Venda de cosmètics Germaine de Capuccini

Estètica masculina i femenina

L’ordenació de la ciutat ha estat la seua prioritat?

Estem a punt de posar fi a eixe pro-jecte. Era un repte important i és un treball que els ciutadans no solen per-cebre sinó que en uns anys es veuen els seus efectes. Hi ha un document, com és el Pla General d’Ordenació Urbana, que és com la carta constitucional de cada municipi i que és el que diu quin és el projecte de ciutat que es vol, la ciutat a la qual s’aspira, quins són els trets fonamentals que marcaran la cons-trucció de vivendes, les zones indus-trials. El PGOU que tenim és dels anys 80 i era el moment de plantejar-se quin és l’Algemesí que volem per als prò-xims 25 anys. És un document que sols es revisa puntualment i que ha costat moltes hores d’esforç i treball dels tèc-nics i els regidors, i ara està ja pendent de resolució per part de la Conselleria de Territori i Habitatge.

Què li aportarà a Algemesí aquest nou Pla General?

S’ha dissenyat quin és el tipus de vivendes que tindrà Algemesí en els pròxims 25 anys i on volem que es construeixen, també quin serà l’entorn, és a dir, quantes zones verdes tindrem, com seran d’amples els carrers, aparca-ments que hi haurà, els centres esco-lars... També es dissenya on treballarà la gent on estaran les zones industrials. El creixement de la ciutat s’ha previst a Xéxena, al voltant de la Calàndria i el

camí de la Creueta, a l’est del passeig Bernat Guinovart. Les zones industrials s’han dissenyat al voltant del camí Reial i de les instal·lacions de la Copal. També es preveu on estarà la zona comercial, on el lloc destinat als establiments d’oci i dedicats a satisfer el temps lliure. En el centre urbà de la ciutat s’ha previst que no es facen més finques altes. Alguns veïns no ho ha entés però hi ha una raó que justifica aquesta postura i és que en el centre ja consolidat els carrers són els que són i l’amplària dels carrers és la que és, i no anem a tirar cases per a fer els carrers més amples. Per tant, és necessari baixar la volumetria, perquè sinó on viu una família en una casa passarien a viure sis en un edifici, amb el que això suposa de densitat de trànsit en una zona que ja no pot suportar més cotxes. El creixement s’ha de preveure en les zones d’expansió i en el centre ja consolidat no es pot massificar la cons-trucció de vivendes perquè es massifi-ca la població i no s’aconsegueix una qualitat de vida. El PGOU dissenya també les noves carreteres i avingudes

que s’obriran, aspectes tan importants com construir un nou pont sobre el riu Magre que done una altra possibilitat d’entrada i creuament a la ciutat per un altre punt. També és important aconse-guir un nou pas a desnivell que puga fer més permeable la línia de ferrocarril.

Les al·legacions presentades han servit per millorar el PGOU?

Es va fer una exposició pública del Pla General de dos mesos, també es va penjar en la pàgina web i s’ha fet una campanya informativa. Però també hem escoltat a la gent en el carrer i s’han fet rectificacions a partir d’aportacions i comentaris que ens han fet els veïns. Ha estat una participació elevada que ens ha ajudat a millorar alguns aspec-tes. Aquest no és el planejament de l’alcalde o de l’ajuntament sinó del poble d’Algemesí.

El Parc Empresarial de Cotes s’ha inaugurat i s’han adjudicat les parcel·les. Algunes empreses han iniciat la construcció de les naus. Quan podrem

berca / 8

“Abans que finalitze l’any podrem veure ja funcionant algunes empreses en el parc empresarial de Cotes”

■ Emili Gregori, alcalde d’Algemesí

El president de la Diputació i l’alcalde en la inauguració del parc del Carrascalet

Les zones industrials s’han dissenyat al voltant

del camí Reial i de les instal.lacions de la Copal.

També es preveu on estarà la zona comercial, on el lloc destinat als establi-ments d’oci i dedicats a satisfer el temps lliure.

veure les empreses instal·lades i treba-llant a Cotes?

El Parc Empresarial de Cotes era un dels grans reptes de la legislatura i, afor-tunadament, s’ha complit satisfactòria-ment per a les expectatives que teníem. Hem pogut assistir a la seua inauguració, a un procés d’adjudicació de parcel·les transparent al que han pogut concórrer totes les empreses d’Algemesí que han volgut i moltes de fora. Hi ha hagut molta més petició de sòl del disponible. A hores d’ara ja estem donant llicències de construcció als projectes presentats i al llarg d’enguany crec que donarem la totalitat de llicències i encara en el 2006 veurem funcionant algunes empreses.

Hi havia el doble de peticions que sòl disponible en Cotes. Davant d’aquesta demanda han previst posar en el mercat més polígons industrials?

En aquest temps no s’ha fet només el Parc Empresarial de Cotes. S’ha possibilitat que Agriconsa i Copal esti-guen hui on estan i s’ha desenvolupat tota la zona industrial de Xara. Ara estem actuant en l’ampliació del polí-gon de Cotes, un espai industrial que va des d’Agriconsa fins a l’entrada de

l’autopista. Seran 300.000 metres qua-drats més de sòl industrial per a empre-ses i que estan desenvolupant els pro-pietaris dels terrenys amb el suport de l’Ajuntament. Les previsions que tenim és que enguany comencen a urbanitzar. Des de l’Ajuntament també tenim el projecte municipal de posar més sòl industrial de promoció pública.

Algemesí és una ciutat segura per a viure?

Per desgràcia no vivim en una socie-tat que puga tenir un cent per cent de seguretat ciutadana. La realitat és que delinqüència hi ha hagut tota la vida. Fent un recordatori bíblic Caín va matar a Abel. Evidentment passen coses, però la realitat són el nombre de delictes que denuncien i que, segons la comissaria

de la policia nacional, els delictes que portem de moment enguany és menor que l’any passat i que en el 2005 es pro-duiren menys delictes que en el 2004. Numèricament el nivell de delictes és inferior a altres anys. Pot existir una sensació general d’inseguretat que no és real. Abans passaven més coses, però l’atenció dels mitjans de comuni-cació crea una sensació que hi ha més delinqüència. Però, encara que sols hi haguera un únic cas de delinqüència nosaltres hem d’estar sempre atents i preocupats per a detenir als culpables, perquè a la persona que li passa alguna cosa ja li pots parlar de seguretat que ell no la tindrà.

berca / 9

Inaguració de les instal∙lacions de la policia local en el Raval

Sala Rex“Després de la seua adquisició cal dotar-la d’aire condi-cionat, millorar la seguretat, cuines adequades i mesures d’higiene. El projecte i els informes ja estan i durant l’estiu es faran les obres”.

Mercat municipal“Estem tancant un conveni amb els venedors del mercat. El projecte passa per fer una remodelació interna per a millorar els accessos, presentar nous dissenys de parades més moder-nes i atractives. El projecte està ja en la conselleria per a tractar d’aconseguir les corresponents subvencions”.

Casino Lliberal“Les obres estan adjudicades, està previst que comencen ja i estiguen acabades abans d’un any. Es recuperarà la planta

baixa per al seu ús lúdic i cultural diari, a més de la sala d’exposicions i la ubicació de dependències municipals en la planta superior”.

Pas a desnivell“En un viatge realitzat a Madrid he vist el projecte del pas inferior del carrer Muntanya que està en fase de supervisió per part del Ministeri de Foment. El compromís és que els tràmits per a adjudicar les obres començaran abans de l’hivern”.

Residència de la tercera edat i centre de dia

“Estem acabant de tancar tot el procés amb l’empresa cons-tructora i les obres podrien començar abans de finalitzar l’any”.

Estat actual dels diversos projectes municipals

Construir un nou pont sobre el riu Magre que

done una altra possibilitat d’entrada i creuament a la

ciutat per un altre punt.

berca / 10

Miquel Alandete s’ha imposat en Santander en una de les proves més selec-tives de la Copa d’Espanya. Alandete, que corria a Santander sense companys de la Grupeta de la Ribera, va forçar una escapada a meitat de la cursa amb el campió de la Comunitat Valenciana, Frederic Ivars. Els esforços de l’equip del líder de la Copa d’Espanya, el madrileny Mariano Egea, no van aconseguir neu-tralitzar als dos escapats que s’entenien perfectament. En l’última part del reco-rregut, Alandete va imposar el seu ritme i va despenjar Ivars en l’última pujada de la carrera. Ivars, corredor de la Valldigna, i Alandete, estan selccionats per la Federació Valenciana de Ciclisme per al Campionat d’Espanya de Jaén.

La participació en Santander va ser

de molta qualitat, ja que corrien tots els corredors ben classificats en la Copa d’Espanya, fins i tot el campió d’Europa

i del món, el madrileny Francisco Prieto, que es va classificar quart.

Alandete es classifica provisional-ment en 6è lloc amb 180 punts. El líder, Mariano Egea, en té 201 i el tercer classificat, l’andalús Atonio Monleón, 196. La mala sort va impedir a Alandete posar-se de líder en l’anterior puntuable de Granada, ja que el van implicar en una caiguda a falta de 400 metres per a la meta quan era quart. Amb tot, l’escassa diferència de punts entre els primers classificats, mantenen les possibilitats d’Alandete intactes per a la part final de la Copa, que recordem celebra les seues cinc últimes puntuables a Madrid, Múrcia, Alacant, Llutxent (València) i Bellreguard (València).

Redacció

El ciclista d’Algemesí, Miquel Alandete, s’imposa en Santander en la prova puntuable de la Copa d’Espanya

Miquel Alandete en la carretera

En Algemesí la processó del Corpus s’ha potenciat i els últims anys han estat molt importants pel que fa a la promoció de les seues figures i balls propis. Balls tant característics com la carxofa, els llauradors, i els treballs de l’era, i d’altres carregats de simbolisme com la Moma que derrota els set pecats capitals o la presència dels balls dels gegants i els cabuts.

Els diversos balls, acom-panyats pel so del tabalet i la dolçaina, van ser seguits per un nombrós públic que va acudir a la cita amb les danses del Corpus. Un treball de recuperació dels balls molt apreciat pel públic i també important tant des del punt de vista religiós com cultural.

Algemesí viu de nou la processó del Corpus

El ball de la magrana a la processó del Corpus

Els nanos tenen en la processó del Corpus el seu moment d’aparició

També hi ha lloc per a poder veure els arquets.

El ball dels pals també va eixir al carrer

L’empresa d’Algemesí Conscea és l’encarregada de portar a terme les obres de reforma i rehabilitació del Casino Lliberal, mitjançant les quals es recuperarà per a ús públic l’emblemàtic edifici modernista del carrer Muntanya. Les obres compten amb un pressupost de 845.000 euros i hauran d’estar aca-bades abans d’un any.

El vell Casino afronta ja una necessà-ria reforma per a tornar a reprendre part del seu ús original de ser un punt de trobada dels algemesinencs amb inquie-tuds culturals que comptarà amb una completa oferta cultural i d’oci.

L’antiga seu de la policia local es convertirà en una moderna i avant-guardista sala d’exposicions. Un espai adequat i cèntric on es podran veure les últimes tendències artístiques i els

treballs d’autors consolidats.La planta baixa del Casino Lliberal

serà un espai obert i diàfan que inclourà un bar, una zona dedicada a actuacions tant en l’interior com en el patí exterior de l’edifici. Però també serà un lloc on quedar, conversar i tenir un accés direc-te a la programació estable de l’Institut

Municipal de Cultura a través d’un punt d’informació fix.

En la part superior es mantindrà el saló d’actes, tant per a activitats ofer-tes al públic com per a reunions de les diverses associacions i entitats locals. En aquesta part superior de l’edifici estarà la seu de l’Institut Municipal de Cultura, així com els estudis de l’emissora Berca Televisió.

El regidor de Cultura, Pepe Martínez, ha mostrat la seua satisfac-ció per la materialització del projecte que donarà una nova dimensió a la cultura de la ciutat per quant la sala d’exposicions estarà situada en el centre de la ciutat i el Casino podrà acollir nombroses activitats. Fins a l’obertura de les noves instal·lacions les depen-dències administratives de l’Institut de Cultura estaran en la biblioteca.

El projecte de rehabilitació ja es va exposar en el seu dia en la planta baixa del Casino per a explicar als algeme-sinencs les obres de reforma i el seu posterior ús com a centre cultural. Les obres ja van a començar.

Redacció

berca / 11

Façana del Casino Lliberal

El Casino Lliberal obrirà les seues portes com centre cultural abans d’un any

L’empresa Conscea farà la rehabilitació amb un pressupost de 845.000 euros

El vell Casino afronta una reforma necessària per a tornar a ser un punt de trobada que puga acollir diverses activitats d’oci,

temps lliure, així com actes culturals

berca / 12

CINEMA D’ESTIU ju l io l/agost 2006

V de Vendetta

Dijous 27 de juliol, a la plaça Auditori Moreno Gans · 22:30 horesMajors 13 anys

Tristán e Isolda

Dijous 31 d’agost, a la plaça d’Alacant · 22:30 hores

El nuevo mundo

Dijous 24 d’agost, a la plaça d’Espanya · 22:30 horesMajors 7 anys

King Kong(Pel·lícula doblada al valencià)

Dijous 17 d’agost, a la plaça de la Ribera· 22:30 horesMajors 13 anys

Star Wars. Episodi III. La venjança dels Sith(Pel·lícula doblada al valencià)

Dijous 10 d’agost, a la plaça del Cid · 22:30 horesMajors 7 anys

Plan de vuelo: desaparecida

Dijous 3 d’agost, al parc Bernat Guinovart · 22:30 horesMajors 13 anys

berca / 13

El centre ha impartit els cursos per a l’obtenció del Graduat Escolar en Secundària, tant a nivell presencial com en proves lliures, i també cursos de valencià, d’anglès, de francès i d’informàtica, i s’han organitzat diver-sos seminaris (Literatura, mètodes i tècniques d’es-tudi, astronomia, hàbits sanitaris i sexuals saluda-bles, anàlisi de la premsa, orientació laboral o coneixement del medi) que faciliten l’accés de les persones que compleixen els requisits als mòduls for-matius professionals o a les proves d’accés a la Universitat per a majors de 25 anys. També hem celebrat la XVI Setmana Cultural, dedicada a l’anàlisi del canvi climàtic i, entre les ofertes lúdiques, a més de diverses eixides al teatre, museus i altres llocs interessants, hem estat de viatge en Logroño, on hem visitat alguns dels monuments més importants de la zona, a més de participar en les festes de la ciutat.

En el pròxim curs 2006/2007, que s’iniciarà formal-ment el dilluns 2 d’octubre, l’oferta del nostre centre s’incrementarà amb noves activitats que considerem d’interés per a les persones adultes de la nostra localitat i també per als nombro-sos estrangers que volen instal·lar-se entre nosaltres. L’únic requisit imprescin-

dible per a matricular-se és acomplir 18 anys enguany: és a dir, que només es podran matricular les persones nascu-des l’any 1988 o abans. Per això insistim que els menors de 18 anys han de continuar als IES (Instituts d’Educació Secundària) fins que obtinguen una titulació o superen l’edat reglamentària.

El període de matriculació per al pròxim curs començarà la segona setmana de setem-bre, dilluns dia 4, i conti-nuarà fins al divendres 6 d’octubre, amb el parèntesi obligat de la Setmana de Bous. L’horari específic de matri-culació serà el següent: dilluns i dimarts, de 17 a 20 hores; dimecres, dijous i divendres, de 10 a 13 hores. Després, al llarg del curs, les classes seran en horari de vesprada-nit, des de les 16 fins a les 21 hores i convé recordar que, per als estudis reglats, és obligatòria l’assistència, encara que, en altres centres, hi ha la possibili-tat d’estudiar a distància.

Matrícula: Majors de 18 anys, des del 4 de setembre al 6 d’octubre, dilluns i dimarts de vesprada ; dimecres, dijous i divendres, de matí. Llibre d’escolaritat, carnet d’identitat o passaport, dues fotos, fotocò-pia DNI, quota de l’associació d’alumnes.

Curs: Des del dilluns 2 d’octubre de 2006 al dijous 28 de juny de 2007, de 16 a 21 hores de la vesprada; assistència obligatòria; avaluació contínua i certificacions oficials.

La Formació de Persones Adultes en Algemesí: una porta oberta al progrés personal

Centre Públic de Formació de Persones Adultes Jaume I

Oferta per al curs 2006/2007

• Alfabetització (Nivell I de la F.P.A.)• Educació de Base (Nivell I, Segon Cicle de la F.P.A.)• Alfabetització, espanyol i valencià per a estrangers • Seminaris:

Coneixement de la RiberaEducació per a la Salut (Hàbits higiènics i sexuals saludables)Introducció al món del treball/ Orientació laboralAnglés inicialFrancés inicialAstronomiaLectura i anàlisi de la premsaLiteratura valenciana antiga i contemporàniaTècniques d’estudiComentari de text

• Valencià elemental, mitjà i superior (Junta Qualifi-cadora)• Informàtica: iniciació a l’ús de l’ordinador, processadors de textos, Internet, fulles de càlcul, iniciació a la mecano-grafia…• Graduat Escolar en Secundària (Modalitat presencial)• Proves d’accés als Cicles Formatius i a la Universitat.

Uns vianants passen per la porta del Centre

Al llarg del passat curs 2005/2006, el Centre Públic de Formació de Persones Adultes “Jaume I”, situat al carrer de les Escoles, 5 de la nostra ciutat, ha consolidat la seua plantilla, que es manté en sis professors i és la segona de la Ribera, darrere d’Alzira, i ha millorat la seua oferta gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament i de l’Associació d’Alumnes.

berca / 14

PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ

AJUNTAMENT D’ALGEMESÍ

berca / 15

L’Ajuntament d’Algemesí i la Conselleria de Territori i Habitatge han marcat la ruta de la Cañada Real de Castilla al seu pas pel terme municipal d’Algemesí. Per a això s’ha pres com refe-rent la cartografia de l’Institut Geogràfic i Estadístic de 1908, els projectes de classifi-cació dels termes veïns i les dades del Fons Documental de Vies Pecuàries.

La primera de les vies pecuàries que travessa la nostra ciutat és la Colada d’Alginet a Albalat. Procedent del terme municipal d’Alginet entra en aquesta via pecuària en el d’Algemesí a través del camí de l’Assagador amb rumb est i al costat de la sèquia de Sollana. Travessa la via del tren i posteriorment el camí vell de Benifaió fins arribar a la carretera de Silla a Alacant i continua amb aquesta carretera fins el camí de la Ribera a la carretera de Silla a Alzira. Continua per aquest camí, deixant Porrinyes a la dreta i el Roch a l’esquerra. Queda a la seua esquerra el camí de la Tancada i arriba a l’encreuament amb el camí d’Algepsers i deixà així el terme d’Algemesí per a entrar en el de la veïna localitat d’Albalat de la Ribera. Per Algemesí passa per quasi set quilòmetres.

La ruta de la Cañada Real de Castilla

passa pel terme d’Algemesí al llarg de més de sis quilòmetres. Procedent del terme de Guadassuar entra en el d’Algemesí seguint el curs del riu Magre, adaptant-se al seu llit. Per ací avançarà en la totalitat del recorregut. Creua, de forma successiva, la via de l’AVE actualment en construcció,

la carretera de circumval·lació CV-42, la CV-523, la línia de ferrocarril i de nou la CV-42. Finalitza aquest traçat en arribar al costat de la desembocadura del Magre en el riu Xúquer.

Redacció

L’Ajuntament i la Conselleria de Territori estableixen el pas per Algemesí de la Cañada Real de Castilla

Figuren dos rutes que passen pel nostre terme municipal, la colada d’Alginet a Albalat, i la Cañada Real de Castilla

La Cañada Real coincideix amb el llit del Magre al seu pas per Algemesí

Els equips del Ràcing d’Algemesí han tancat la tempo-rada de futbol. Més de 200 xiquets practiquen aquest esport en les files dels diversos equips. Com és habitual alguns equips han fet un paper brillant i altres han estat dins del que s’esperava d’ells. Tres jugadors de catego-ria prebenjamí, Juanfran, Ayou i Joel, estaran la pròxima temporada en les files dels equips inferiors del València

CF. Tot i que el més important és aprendre i practicar esport cal destacar el bon paper de l’equip amateur, el Prebenjamí A, Benjamí B, Alevins A, B i D, els infantils i el Juvenil. Aquest últim començarà la pretemporada el 8 d’agost amb la intenció d’aconseguir pujar a categoria nacional, ja que enguany s’ha quedat a un pas. Aquest equip està obert a noves incorporacions.

berca / 16

Escola de futbol del Racing d’Algemesí

PREBENJAMÍ A

José Adam LerinDavid Breso ZapataAyoub ChahbouneAlexandre Esteve GayCarles Fuentes EspinosaJuan Fran Gómez BorrásOscar Huguet GumbauVicente Maravilla SatorresSergio Molina RomeraRicardo Mora HuguetAdrià Oliva CastellJoel Rodríguez Satorres

PREBENJAMÍ B

Moisés Adam LerinEloy Barquero JesúsJavier Berenguer CastellAdrian Cerdán BoludaAndreu Díez FerragudJosep Ferrís CamarasaJosé Fuentes Tornerooscar Guevara MorenoJosé Luis Gutiérrez BoscáRubén López DamyAitor lópez FerrerAdrià Maravilla ToldràLluís Mont ChulioRubén Violero Esteve

BENJAMÍ A

Miguel Atienza PieresRafael Borrás de la FuenteIvan Giménez SilvestreMiriam Girona GalindoIvan Mas FerragugAdrian Molina RomeroSamuel Pascual MuñozAntonio Roig BorrásFrancisco Ruiz MontoroRuben Santiago Landete

BENJAMÍ B

Sergio Barberà RomeroPau Gallego GarcíaEnrique Gallego PerisJosep Gumbau Pous Neus Llinares LaVirgenJuan Masiá LluchDavid Osca AdamPau Pérez GirbésAlejandro Puchades ChaferRamon Ribes RosalenyCarlos Sabater Sifre

BENJAMÍ C

David Antequer DuránJorge Ferrer HugetManuel Fuentes RomeroRuben García CopoviAlberto García RoigOscar Gómez OliverAntonio Mezcua MorillasCarlos Ramírez CastellAlberto Ramírez NavalÁlvaro Soria PelechanAndreu Viguer Bueno

INFANTIL A

José Luis Borrás CarrascoSergio Breso OrtegaJesús Cerveró FuertesFrancisco Cuesta SuñerMiguel Espert RipollésDavid Ferragud CerveróFerran Gallego GarcíaAitor García RoigEric Gómez BorrásIvan Hervás LópezSaul Llorente BelenguerAlberto Lora GonzálezBreogan Muiños LópezNereu Oliva CastellPau Paredes AdamAndreu Teodoro AlandeteCarlos Vendrell FeliciINFANTIL B

Kleber Arellano BuñayJoe Santiago Arellano BuñayRoberto Bañuls CanoAdrià Boix BracoPepe Camarasa TeresiRubén Colomer AlarcónJosé Miguel Díez FerragudMiguel Fernández GarcíaAndoni García GalianaJorge Garrote DominguezRaul Grande FerragudMarcos Naval TrullFerran Ramírez MiquelAlex Sabater MartínezSergio Santamaria GarcíaHector Selfa BlascoSergio Selfa BlascoKevin Vaya Leyda

ALEVÍ A

Daniel Chumillas GirbésHéctor Botella PuchadesEnrique Esteve GayÁlvaro Adam SánchezPascual Adsuar LópezAlejandro Martínez RuizJorge Sifre AlborchOscar Azorín DíazVicente Borrás BarreraRubén Gay CarbóAgustín Rodríguez Navalón

berca / 17

M.A.R. ConsultingMétodo Asesoramiento Responsabilidad

Asesoría de Empresas

ALZIRAAvda. Santos Patronos, 35entresuelo-C96-245 95 28

ALGEMESÍFerran d’Aragó, 59

Baix96-248 32 25

ALEVÍ B

Raul López EscriváAlejandro Oliva PuchadesJavier Colomer AliagaJosep Rubio VelázquezAdrián Rodríguez ManriqueXimo Castañer MurilloEnrique Chambo ColomerDavid Ahuir RodríguezEloy Ferreyra LópezGuillermo Solís VelizJosep Barea Sáez

ALEVÍ C

Alejandro Alarcón TerresDavid Castelló RubioDaniel Espinoza ChucayAntonio Fayos LópezPablo García SamperRafael Giménez SantiagoPablo Martínez GuzmánSalvador Romaguera GastaldoAdrià Rosell AlandeteEric Ruiz SáezVicent Sabater TortajadaCarlos Sáez Martínez

ALEVÍ D

Antonio Giménez MedesAdrián Nácher MartínezJosé Mª Castell SampedroJosé Miguel Sancho ValeroCarlos Alandete NavalVicent Borrás de LlanoAdrián Martín GomisDavid Torres AdamMiguel Esteve LlopisAnas ZebairJesús Giménez Heredia

JUVENILCarlos Roig Ferragud Bernat Pol VinalEsteban Pardo LlopisRuben Vicent PolJavier Marín GonzálezBernat Pelechano GirbésToni Llorente BelenguerEnrique Albert CaballeroAlejandro García CastañerMiguel Bueno DomínguezAntoni Lozano TomásJosé Luis Alarcón TerresJorge Bosch BorrásDiego Fayos RevertNardo Pérez BatallerDaniel Palancar NavarroJuan Bayot AsunciónOscar Beltrà CapellaJoan González TorresJuan Sanjaime Vigin

CADET

Joaquín Bejar GirbésIgnacio Calero PérezAntonio Castell VelázquezDavid Castillo GarcíaCarlos Celedonio BallesterErik Colomer GarcíaJosep A. Devís SoriaJosep Forner CubellsFrancisco Fuentes MiraSergio Gregori CubellsFrancisco López EscrivàAtilano López CarbonellCarlos Masiá SánchezRuben Rodríguez ManriqueJehonanad Romero GuillenChristian Selfa BlascoIñaki Vecina Grau

AMATEURS

Roa, Quique, Malaeno, Girbés, Torres, Úbeda, Marcos, Pela, Néstor, Josete, Raul, Borja, Omar, Grande, Sergio II, Jose, Pedro, Miguel Ángel, Chilet, Quique Juvenil, Robert.

Des de la creació, el 5-1-1919, del Sindicat Catòlic Agrari -convertit en Cooperativa Agrícola en juny del 1944- la vida econòmica del nostre poble ha anat sempre íntimament unida a aquesta entitat. I íntimament unida a l’entitat durant molts anys ha estat també la figura de Ramon Bueno Borràs. Els qui el conegueren sabien del seu tarannà humà i de la seua capacitat de sacrifici i generosi-tat, virtuts que en el món del treball sempre impliquen anar més enllà en el compliment de les obligacions d’un càrrec. Quan en desembre del 22004 em vaig

adreçar a Ximo Bueno per a demanar-li unes notes sobre son pare, ell no va tardar en demanar la col∙laboració de don Joaquim Perez. Tenia 2 motius per a fer-ho: primer, l’ex-apotecari era una de les persones que més informació podia aportar sobre el tema; segon, que tot i que a la persona requerida li faltaven dies per a complir els 93 anys de vida, Ximo savia que no es negaria. Així va ocòrrer. Ben aviat, ca complir amb la petició. Seria l’escrit pòstum de don Joaquim una font d’informació per al nostre treball. Pocs dies després ens deixaria definitivament.

Ramon Bueno Borràs, fill de Ramon Bueno Borràs i de Joaquina Borràs Barberà, va nàixer el 2-11-1908 a la casa número 12 del carrer Doñanes -actualment dels Verdeguer-. El pròsper taller de fusteria del pare, les bones notes del fill en l’escola i el consell del mestre de pri-mària van ser l’incentiu perquè el xicot decidira iniciar estudis de batxi-llerat en l’Escola Pia, instal·lada en el convent de Sant Vicent. Com a Algemesí aleshores només es cursaven els 4 primers anys, Ramon Bueno va tindre que finalitzar els altres 2 cursos del batxiller intern a l’Escola Pia de Castelló de la Plana, assis-tint d’alumne a l’institut de Secundària de la ciutat. Allí va conéixer a Maria Altabella Sanchis, filla d’un comandant desaparegut en la guerra d’Àfrica, amb la qual, anys després, es casaria.

Al finalitzar els estudis de batxillerat, Ramon va tornar al poble i va entrar de comptable en l’oficina del Sindicat Catòlic Agrari. Va ser l’únic empleat que va treballar en els 3 llocs diferents en els quals va estar ubicada l’empresa al llarg de la seua existència: primer, el 1919, al Patronato, al carrer de la Capella; posteriorment, el 1935, al Círcul Catòlic, al carrer Muntanya; el 1962, a

la nova seu social del carrer de Sant Josep de Calassanç. Va ser, també l’únic compta-ble que va viure les 3 fases per les quals va passar l’empresa i que Francesc J. Llàcer Bueno explica en la revista publicada el 1.994 amb motiu del 75 aniversari de la creació de la Cooperativa: una fase inicial de caire social, la compra de guano, l’ajuda creditícia i l’assistència econòmica als socis més necessitats. Una segona

de consolidació i d’adquisició de patrimoni. I la tercera fase, la d’expansió.

UN HOME AMB UNA GRAN CAPACITAT DE TREBALL

Com ja he dit, Ramon Bueno, durant molts anys, va ser l’únic empleat d’un sindicat que, des del primer any de la seua fundació, ja comptava amb més de 1.500 afiliats. Hauria de ser, doncs, un home molt laboriós, d’eixos que fan del treball el motiu fonamental de la

vida. Per això mai no tenia prou hores per a l’empresa. “És que et creus que vas a heretar la Cooperativa?”, es lamentava la dona no poques vegades i amb raó, cansada de no poder compartir el temps suficient amb el seu marit.

A la seua oficina acudien els socis, majoritàriament xicotets propietaris que vivien principalment del jornal i dels beneficis -sempre curts- que els pro-curava el trosset de terra que posseïen. Aleshores, la vida del llaurador era molt fotuda. Generalment eren caps de famílies nombroses, que a penes podien passar casa, tot i que el treball era durí-ssim i les jornades diàries sovint eren de sol a sol. Quan arribaven les pluges -en aquells temps prou freqüents-, o quan afluixava la feina i es passaven els dies sense que entrara en casa cap jornal, moltes famílies havien de comprar fiat els queviures; se’n duien els productes deixant a deure el seu import als boti-guers. Quan tornaven els dies de feina,

berca / 18

La bonhomia i l’entrega de Ramon Bueno Borràs Durant més de 40 anys es va dedicar a servir a la Cooperativa amb honestedat i professionalitat

Romon de voltant. Inicis dels 30

Foto dels anys 40

es pagaven els deutes i a tornar a començar la roda. Pitjor encara que la fam era la malaltia. Sense cap tipus de seguretat social, havent de pagar l’atenció mèdica i els medicaments, una malaltia era una autèntica desgràcia per a una família humil. No parlem ja si la malaltia desembocava en una intervenció quirúrgica; allò, a més d’una desgràcia, implicava també una ruïna. Per això i per a poder traure del Sindicat el guano i altres productes del camp, moltes famílies reservaven un pessiguet del producte de les collites i d’aquell jornal tan escàs i s’obrien una llibreta d’estalvis a la Caixa del Sindicat.

De totes estes qüestions era sabedor Ramon Bueno. Per això -i per allò del seu tarannà humà-, quan els llauradors/jornalers acudien al Sindicat, ell procu-rava atendre’ls, informant-los de l’estat de les finances, assessorar-los el millor que podia i actuant de valedor davant la Junta quan algú dema-nava un prèstec. I els treballadors del camp veien en Ramonet una persona seriosa i discreta, activa, competent i honesta, digna de la seua confiança. I molts li ho demostraven -quin millor exem-ple de confiança! -entregant-li la llibreta d’estalvis a Ramonet per a que ell li la custodiara.

Ramon despertava també un sentiment d’admiració entre la bona gent del camp. En aquell món on tothom es coneixia pel malnom i la gran majoria era analfa-beta, ell demostrava la seua capacitat de retentiva coneguent tots els socis -n’eren milers- pel seu nom i cognoms. Així que, en arribar un client a l’oficina, en un bufit, ell li treia la seua fitxa o la llibreta.

Un detall demostra el seu interés

per l’empresa. Vicent Castell Llàcer, en un article de la revista ja esmenta-da, comentava que durant la guerra el Sindicat Catòlic Agrari continuà el seu funcionament, encara que controlat pels responsables polítics del Comité municipal, i que Ramon Bueno, el res-ponsable econòmic,”havia guardat amb zel una còpia de l’organització creditícia

per evitar possibles pèrdues, reclama-cions injustes o negativa de deutes”.

El 1934 Ramon es va casar amb aquella estudianta que conegué a Castelló, ja convertida en mestra. Maria va renunciar a l’escola per formar una família ben complida. Sis fills tingue-ren: Maria, Mercé, Ramon, Carles, Mª Carme i Ximo. Formaven una

parella molt compenetrada, però de caràcters complementaris: ell era discret i reservat; ella, oberta i comunicadora. Tots dos compar-tien un profund sentiment reli-giós. Ximo, el fill menor, destaca d’aquella relació de parella l’estima i el respecte mutu que sempre es varen professar. Només un punt de desencontre: la falta de temps de Ramon per a la convivència familiar, ja comentada.

Ramon Bueno Borràs va faltar el 9-4-1972, a l’edat de 63 anys. Coses de la vida: l’home que tant

havia treballat va morir sense poder gaudir d’una jubilació merescuda.

Carme Llopis, companyera de tre-ball durant 20 anys, el recorda com un home molt competent en l’aspecte pro-fessional, humil i modest; afable, atent i sempre respectuós i amb un tracte correctíssim. Ximo, el fill, evoca la seua discreció: “A casa mai no va fer cap

comentari o judici de les decisions preses en les reunions de Junta de la Cooperativa”. I Joaquim Perez, en la revista ja citada, diu del qui va ser company d’estudis i amic estimat: “És un deute que té la Cooperativa [...] per la seua entre-ga total i la seua dedicació exem-plar. [...] Mai no va reclamar res”.

Tenia raó Joaquim quan va dir que la Cooperativa estava en deute amb Ramon Bueno Borràs. Moltes de les persones que el conegueren de segur que

s’alegrarien si la Cooperativa, l’empresa a la què va servir amb tanta dedicació i estima, d’una manera senzilla -com ell era d’esperit-, perpetuara la figura exemplar de Ramon.

Lluís Escartí

berca / 19

Lliurament d’un diploma a Ramon en un acte de la Cooperativa. 1 de maig de 1960

La família Bueno-Altabell. Anys 50

berca / 20

Gent jove: protagonista i futur del país

Treball, vivenda, oci, cultura i esport. Aquestes són altres de les propostes que ens comprometérem a portar enda-vant en les passades eleccions municipals. En eixe sentit, ja hem parlat en anteriors ocasions de la creació de nous polí-gons industrials generadors de treball i de riquesa. Un impuls a l’economia local i a les famílies del nostre poble, que prompte veuran un altre polígon industrial junt a l’entrada de l’autopista, perquè els joves puguen tenir una major oferta de llocs de treball. Igualment l’alcalde ha fet un discurs a l’editorial del passat BIM-Berca on fica de manifest l’impuls municipal de la política urbanística destinada entre d’altres, a la creació de sòl residencial amb objecte de frenar les pujades de la vivenda. L’Ajuntament ficarà a disposició, dels joves d’Algemesí menors de 35 anys, al voltant de 50 vivendes de VPO, que eixiran a la venda a preu taxats sense sobrecostos. També en breu, eixiran altres solars municipals a concurs amb el mateix objectiu. És a dir, el patrimoni munici-pal el fiquem i retorna als veïns i veïnes de la nostra localitat.

Treball i vivenda van lligats a l’oci, a la cultura i a l’esport. També hem dit que cada vegada més l’estiu compta amb diversos serveis i una oferta més gran d’activitats a la nostra localitat. Molts són els que a l’estiu descansen d’unes vacances a la caseta de l’hort o a la platja. Però també són molts els que es queden a casa. Per tot aixó, l’Ajuntament a més de l’oferta multiesportiva d’estiu on es podrà gaudir d’un àrea d’activitats aquàtiques i recreatives per als nascuts entre 1992 i 1999, els tallers d’estiu també per als joves on es podrà realitzar una amplia sèrie d’activitats de modelisme i pintura, jocs de rol, així com tallers de capoeira, batuka i de màgia, ha pensat també en l’esport. Aquest any, hem ampliat també a l’estiu, l’horari del polisportiu municipal, els dissabtes i diumenges estarà obert fins les 21:30 h. Es tracta d’oferir més alternatives d’oci i temps lliure per a la gent que es queda a casa perquè puga gaudir més a l’aire lliure les instal·lacions municipals. I no hem descuidat als més xicotets, també la ludoteca infantil acollirà enguany a més d’un centenar de xiquets i xiquetes, de dimarts a dissabte per la vesprada, als immobles municipals del carrer de les Escoles, on es faran tallers d’entreteniment de tot tipus. Són activitats destinades a millorar, si cap, la qualitat de vida dels nostres veïns. Per finalitzar recorden que una vegada més el cinema d’estiu ficarà tots els dijous a les 22:30 hores pel·lícules als carrers i places del nostre poble, per gaudir amb un entrepà i una cervessa fresca de les caluroses nits que cada any estem patint.

Que tinguen vostès unes bones i merescudes vacances.

Existix a Rússia un “Ministeri de Catàstrofes”. Deu ser un treball prou ingrat. M’imagine a tot un ministeri, esperant que ocórrega alguna catàs-

trofe per a poder intervindre i realitzar la seua labor. Perquè, clar, si no ocorre res, com justifiquen el seu pressupost i els sous que cobren?.

En una cosa així pareix haver-se convertit l’esquerra d’este país, i els mitjans de comunicació que, cada vegada de forma més des-carada, li donen suport.

Porten anys sense propostes constructives. Només els sentireu, com el seu màxim objectiu, la necessitat desallotjar al PP de la Generalitat, com van fer a nivell nacional, amb el resultat que tots podem vore. En això basen tot el seu discurs i totes les seues propostes de millora. L’única cosa que proposen són pactes entre ells, a fi de conquerir el Poder, com siga. Pactes que sabem com acabaran: com el rosari de l’Aurora! I a pagar-ho, els valencians, que veurien paralitzat el seu govern i inviable el seu progrés.

De sobte, davant d’una catàstrofe, com la del desgraciat acci-dent de la línia 1 del metro, lamentable sens dubte, i que no degue-ra haver ocorregut mai, i que, esperem, mai torne a ocórrer, es llancen com a hienes a intentar obtindre rendiment polític. Quina pena!.

Al dolor, que compartim amb les víctimes – morts i ferits – i familiars, s’unix el de comprovar la baixesa moral d’alguns, que pretenen convertir un lamentable accident en un motiu de disputa política.

Descansen en pau els morts, que els ferits es restablisquen com més prompte millor, i donem tot el suport possible a les seues famílies.

D’altra banda, alguns d’estos politiquets, encara que no tots, estan prou enfadats amb la visita del Papa. No sabem què els dol més. Si el fet mateix que haja vingut, donat el seu irracional anticlericalisme, o l’indiscutible èxit d’organització i de projecció mundial de la ciutat i, per tant, de la nostra Comunitat (a pesar dels menyspreus del govern central).

Totes les opinions són respectables. Però per damunt de tot cal respectar el dret dels catòlics (la immensa majoria d’este país) a reunir-se pacíficament i a realitzar, en veu alta, i amb la màxima deferència, com han fet, les seues propostes.

Enfront d’altres concentracions menys massives i més sorolloses, han donat un exemple de mirament, convivència, alegria i organització. Enhorabona a tots. En especial als pelegrins i voluntaris algemesinencs.

És evident que l’Estat ha contribuït a finançar i a organitzar l’esdeveniment (seguretat, neteja, sanitat, ...), com no podia ser d’una altra manera. No es fa així en innumerables ocasions (futbol, atletisme, fòrums “culturals”, reunions polítiques o sindicals, ...)?. Per què no havia de fer-ho amb un esdeveniment de projecció mundial com la Trobada mundial de les Famílies?.

Per contra, què costarien eixes imatges, transmeses a tot el món, de la Ciutat de les Arts i de les Ciències?. Fins a al Papa se li notava que hi havia sigut captivat per la ciutat i les seues gents. València, i tots els valencians amb ella, podem sentir-nos orgullosos de la imatge que hem transmés als cinc continents. Hi haurà reunions més multitudinàries (Mèxic capital ronda els 20 milions d’habitants), però passaran molts anys abans que una altra ciutat, del continent que siga, organitze un esdeveniment amb tanta pulcritud i ordre, i en un marc tan incomparable. Gràcies a tots.

PSPV - PSOE

Per fi comencen les obres de rehabilitació del Casino Lliberal. El procés per fer realitat aquest projecte ha sigut llarg i costós, però les coses s’han fet com calia. El Bloc ha fet una aposta per la participació i la transparència per a dur endavant aquest projecte, però a canvi hem tingut que pagar el preu de l’endarreriment de tot el procés.

Primer es va encomanar la redacció als arquitectes que van seguir les premisses de restaurar aquells elements més importants de l’edifici i al mateix temps oferir un espai dinàmic i modern per fer d’aquest edifici un punt d’encontre per als ciutadans d’Algemesí. Els plànols es van presentar a l’equip de govern, a l’oposició i a la ciutada-nia. Es va fer una exposició oberta a tots els veïns i veïnes on es va avançar com es faria la rehabilitació i l’oferta de serveis i activitats que acolliria l’edifici del Casino lliberal. Tots van tindre l’oportunitat d’opinar i fer aportacions al projecte.

A més, aquest procés obert i transparent ha permès que ens presentés a la Diputació tot el projecte per aconseguir una subvenció de més del 50% del cost de l’obra.

Aquest esperit participatiu que ha guiat aquest pro-jecte de rehabilitació és el que continuarà aplicant-se al funcionament dels serveis que s’oferisquen al Casino lliberal, on estarà l’Institut Municipal de Cultura, la sala d’Exposicions Municipal i els estudis de Berca Televisió. Hi ha altres formes de fer política, de dissenyar i adjudi-car projectes i de muntar grans esdeveniments mediàtics (com visites il·lustres, competicions nàutiques....) que ens diuen que es fan per al bé del poble però sense contar amb ell. Quina paradoxa!

També volem expressar la nostra satisfacció perquè paral·lelament al projecte del Casino Lliberal també s’ha posat en marxa nous actuacions com l’adequació de la Sala Rex l’estudi sobre la remodelació del Mercat Municipal. Treballarem per a que aquest esperit d’inversió de profit no siga només una promesa i que es faça realitat el més aviat possible.

L’accident del metro: on estan

els responsables?

Després de vàries setmanes des de la tragèdia del Metro en Jesús, tal com ens temíem des del primer moment, només hi ha 2 coses clares: la culpa la va tenir el maquinista, i ací no dimiteix ningú. Sorprèn i fa ver-gonya la pressa per enterrar a les víctimes i indemnitzar als familiars. Clarament, la intenció és resoldre l’assumpte i no reconéixer cap error del govern de la Generalitat Valenciana. Però quan passa un accident catastròfic com el del dia 3 no podem dir que ‘era inevitable’. Existien sistemes de seguretat, en altres línies, que podien haver evitat que una errada personal (si va ser això) causarà la catàstrofe. Però no havien volgut instal·lar-los en aquesta línia, havien de fer inversions més prioritàries en terres mítiques, en contractes a Julio Iglesias, en un Palau de les Arts per a quatre, en gastar-se més de 30 milions d’euros en la visita de Benet XVI, etc, etc.

Als cinc dies de la mort d’11 guàrdies forestals a Guadalajara la Consellera del ram de Castella La Manxa va presentar la seua dimissió i va marxar a casa.

Al País Valencià per contra, la dignitat del Consell de la Generalitat Valenciana s’ha caracteritzat per les amenaces del seu portaveu de dur als tribunals a qui diga ara que ja va denunciar els riscos que presentava la Línia 1 del Metro. Cal també ressenyar les declaracions del Conseller d’Infrastructures, les quals han estat lamen-tables i en lloc de reconéixer la falta de posada al dia de les últimes mesures de seguretat en transport públic en línies de metro, s’ha esforçat a justificar les inversions en aquesta línia de Torrent, la més antiga i més important del metro de València i rodalies, una línia que ja ha patit altres accidents.

Estem massa acostumats a donar per fet situa-cions on la pèrdua de vides humanes s’acarnissa amb sectors populars, i amb el món laboral i amb les dones. Els accidents de trànsit, la precarietat en el treball, el recent accident, etc, ocorren per la manca d’inversió pública i per les polítiques liberals.

El ciutadà comú necessita que li garantisquen la segu-retat en el transport públic i hi ha d’haver el màxim de seguretat, més encara quan hi ha tecnologia suficient per haver evitat aquest accident.

Cal preguntar-se amb profunditat el sentit de les polítiques del Partit Popular, el menyspreu que té per a la ciutadania, perquè sembla que l’únic que li importa són els grans esdeveniments, les obres faraòniques, allò mediàtic que aporte imatge social i rendibilitat electoral per a intentar seguir manant, la manifasseria i el malbara-tament dels nostres diners i beneficiar als seus amics.

berca / 21

berca / 22

Durant més de quinze dies actes lúdics, culturals, esportius i religiosos han omplit els carrers de la ciutat. Una nova prova del dinamisme de les nombroses associacions de tota classe i clubs esportius d’Algemesí que han eixit al carrer per mostrar les seues activitats i la seua capacitat d’organització i convocatòria.

En la retina ens queda el festival nocturn de paelles que va

reunir a més de 2.000 persones en el parc Salvador Castell que van cuinar més de 100 paelles. Els regidors de Festes i Esports, Vicent García i Vicent Part, respectivament, han destacat la bona resposta de públic en els diversos actes, al temps que han agraït l’esforç de les diferents entitats que han col·laborat en la fira d’enguany.

Algemesí viu intensament una nova edició de la Fira de Sant Onofre

Cors i danses Francisco de Goya de Madrid

L’empresa Weber Cemarksa invertirà 4.000 euros en activitats culturals organitzades per l’Ajuntament d’Algemesí en concepte de patrocini. L’alcalde d’Algemesí, Emili Gregori, i el gerent de l’empresa Cemarksa, José García, han firmat l’acord que servirà per a cobrir part de les despeses del Premi Nacional de Pintura Ciutat d’Algemesí que se celebra en el mes d’octubre i la col·laboració en l’edició d’exemplars patrocinats pel consistori.

Aquesta iniciativa va partir l’any passat de la direcció de l’empresa per a col·laborar en tots els municipis on treballen en la fabricació i comercialització per a productes de la construcció.

El gerent de l’empresa, José García, ha ressenyat que la intenció de la direcció és continuar col·laborant durant molts anys.

L’empresa Weber Cemarksa patrocinarà diverses activitats culturals de l’Ajuntament d’Algemesí

El Poliesportiu Municipal amplia els seus horaris i obrirà els diumenges per la vesprada durant els

mesos de juliol, agost i setembre

Dins de la línia de treball encetada per l’Ajuntament d’Algemesí d’oferir més alternatives d’oci i temps lliure durant els mesos d’estiu, el Poliesportiu Municipal obrirà també els dissabtes i diumenges des de les 9 del matí fins les 22 hores de la nit, durant els mesos de juliol, agost i setembre.Es tracta d’una bona notícia per a tots aquells algemesinencs que practiquen esport, així com un incentiu per a poder fer esport qualsevol dia, i a l’hora que es vulga anar durant aquests dies d’estiu.

C/. RONDA DE ALZIRA, 60 - B - ALGEMESÍ - TEL. 96 242 80 40

Auto Selección donde los seminuevos t ienen e l mejor precio

L’Ecoparcd ’ A l g e m e s í

Què és?L’ecoparc és un espai per a la recollida selectiva de residus domèstics que no es poden tirar als conteni-dors tradicionals.

Qui pot utilitzar-lo?Els ecoparcs són espais que tenen les portes obertes a tots els veïns del municipi.

Cal pagar?No! L’ecoparc és un servei públic a la teua disposició i és gratuït!

Quins avantatges té?- L’ecoparc suposa benefici per al medi ambient, per a la teua salut, per a tu.- Major eficàcia en la recollida selectiva.- S’eviten els abocadors incontrolats i es guanya espai en els controlats.- Es recuperen matèries primeres per a fer nous pro-ductes.- No provoca sorolls ni olors.- Garanteix el tractament adequat de tots els residus.- S’estalvien molts recursos naturals.

QUÈ POTS DUR A L’ECOPARC?

Residus recuperables:- Electrodomèstics, ordinadors, TV, microones, fregidores, etc.- Jardineria. Amb aquests residus es fa compost (adob) d’alta qualitat!- Mobles i fusta. Recuperant aquests residus s’evita la tala de molts arbres!- Paper i cartó.- Tèxtil.- Vidres.- Metalls.- Enderrocs.- Plàstic transparent i opac.

Residus problemàtics:(alguns dels seus components són recuperables)- Residus perillosos. Insecticides, productes de neteja, pintures, ver-nissos, etc.- Fluorescents. Contenen CFC que destrueix la capa d’ozó!- Frigorífics.- Olis.- Piles.- Bateries.- Radiografies.- Medicaments.

T’imagines el que aconseguiríem si hi anàrem tots?

...reciclant una sola pila de botó podem evitar la contamina-ció de 100.000 litres d’aigua?...amb el fem produït a Espanya en un any es podria omplir un bloc de cases de 100 x 100 m i 5 km d’altura?...el 97% dels components d’un ordinador es poden tornar a utilitzar com a repost?...gràcies a la teua col·laboració el teu ecoparc aconsegueix estalviar en un any...

- 15.400 m3 d’aigua - Talar 1.780 arbres- 12.649 mwh d’electritat - 639 tm de matèries primeres- 6 tm de petroli - 613 tm d’espai en abocadors

...i això que sols fem aproximadament ús de l’ecoparc el 20% de la població.

Sabies que...?

espai obert per a tuL’ECOPARC ÉS D’ÚS PER A PARTICULARS

HORARI (de l’1 de maig al 30 de setembre):De dilluns a divendres

9:30 a 13:30 / 16:00 a 19:00 horesDissabte

9:30 a 13:30 hores

AJUNTAMENT D’ALGEMESÍ

ww

w.a

utos

elec

cio.

com