Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena...

24
94 Bimestral. juny 2012 Dr. Josep Pifarré nou director Territorial de Salut a Lleida

Transcript of Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena...

Page 1: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

el correu de l’Arnau1

94Bimestral. juny 2012

Dr. Josep Pifarrénou director Territorial de Salut a Lleida  

Page 2: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

Sumari

juny

201

2

3 Josep Pifarré Paredero nou director territorial de Salut a

Lleida i a l’Alt Pirineu i Aran

4 Acte d’acollida residents de l’hospital Acte de comiat dels residents de

l’hospital Benvinguda als residents de l’àrea

sanitària de Lleida

6 L’ICS edita una guia de recomanacions per a un ús no sexista de la llengua en l’àmbit de la salut

7 Funcionament de la nova cafeteria de l’Hospital Arnau

8 Lleida acull la reunió anual de la Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica

10 Els professionals d’atenció primària de l’ICS identificaran els pacients amb un risc d’ingrés hospitalari més elevat

11 XIII Fòrum “Hot Topics” sobre la síndrome de l’apnea del son

12 Agraïments pel tracte i l’assistència

13 El Servei d’Anatomia Patològica de l’Arnau presenta un estudi al Congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica

14 Professionals de l’ICS a Lleida impulsen comunitats virtuals d’intercanvi de coneixements sobre endocrinologia, pneumologia, nutrició i psiquiatria

15 L’Institut Català de la Salut instal· larà ecògrafs en vuit cap de Lleida

16 Sessió sobre Plagiocefàlia

17 Cooperació mèdica al Txad des de l’Arnau

18 Pla pilot de teleconsultes del Cap de Cappont i el servei de medicina interna de l’Hospital de Santa Maria

Visita dels Armats de la Sang19 La Unitat d’Insuficiència Cardíaca

de la Regió Sanitària de Lleida va inaugurar el primer curs per a cuidadors i pacients

20 Vistes de Guimerà del pintor Lamolla a l’Hospital

21 Dia Mundial d’Higiene de Mans 2012

22 Notícies

23 Exposicions

© Hospital Universitari Arnau de VilanovaRovira Roure, 80 25198 LleidaTel. 973 248100 Fax: 973 248754A/e: [email protected] http://www.arnau.scs.es

EditaHospital Universitari Arnau de Vilanova

Coordina:Gabinet de comunicació i imatge Begoña Agustí RibéMontse Escoda MorellLourdes Iglesias

94

Col.labora: Àngel Rodriguez Pozo Ferran Barbé Illa Unitat d’Atenció a l’UsuariFelip Vilardell Villellas Didac MauricioMercè AlmirallFernando Worner Fernando Barcenilla Rosamary López Salcedo Toñy Castillo Hospital de Dia Miquel Martí i Pol Àngel Escales

Fotos: Gabinet de comunicació i imatgeRosa RubioLluis Surroca Servei de Medicina Intensiva

Dipòsit legal: Ll-1379-1995El Correu de l’Arnau autoritza la reproducció total o parcial dels seus articles sempre i quan se’n citi la procedència.

4 Acte d’acollida residents a l’hospital

2

20 Vistes de Guimerà del pintor Lamolla a l’Hospital

7 Funcionament de la nova cafeteria de l’HUAV

Page 3: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

el correu de l’Arnau3

Josep Pifarré va néixer a Lleida l’any 1969. És llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Lleida i llicenciat en psicologia per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). Té especialització en psiquiatria i està doctorat en psiquiatria i psicobiologia per la Universitat de Barcelona. Pifarré ha estat professor associat de bioètica i professor associat de psiquiatria a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, entre altres col·laboracions docents dins la Universitat de Lleida. Des del mes de març és vicedegà i cap d’Estudis de la Facultat de Medicina de Lleida. La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat principalment a la ciutat de Lleida. Va treballar com a metge intern resident de psiquiatria a l’Hospital Universitari de Bellvitge de l’any 1994 al 1997. L’any 1998 va iniciar la carrera professional a l’empresa pública de Lleida Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) com a metge adjunt de psiquiatria de l’Hospital de Santa Maria. Des de l’any 2003 és el director mèdic de l’Àrea de Salut Mental de l’empresa pública GSS.

Josep Pifarré Parederonou director territorial de Salut a Lleida i a l’Alt Pirineu i Aran

Josep Pifarré ha participat en nombroses comissions i compta amb una llarga experiència en gestió i representació dins el sector sanitari. Des de l’any 2008 és president del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida i ha estat membre de diverses comissions assistencials, especialment relacionades amb la salut mental. Forma part, des de l’any 2007, de la junta del Col·legi Oficial de Metges de Lleida. Pel que fa a la recerca, el nou delegat de Salut a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran ha estat investigador principal del grup de recerca Fonaments biològics dels trastorns mentals, dins l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, i l’any 2009 va obtenir un guardó, en la categoria de “jove investigador acreditat”, de la Societat Española de Psiquiatria Biològica.

L’acte de presa de possessió del nou director va tenir lloc a la sala d’actes de la seu dels Serveis Territorials de Salut a Lleida, hi van assistir el Delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, el director del CatSalut, Josep M. Padrosa, i l’anterior director dels SSTT, Antoni Mateu.

El Govern de la Generalitat de Catalunya va nomenar el 24 d’abril al Dr. Josep Pifarré Paradero com a nou director territorial del Departament de Salut a Lleida i l’Alt Pirineu i

Aran, i gerent de les regions sanitàries de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran.

Page 4: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

4

Anàlisis Clíniques

Anatomia Patològica Abo Rivera, Ana Isabel

Anestesiologia i reanimació Segura Galdeano, Ana

Cabrera Tito, David Andrés

Carpintero Cruz, Angie Catherine

Cardiologia Bosch Gaya, Anna

Aparell digestiu Volta Pardo, Tania Dalila

Cirurgia general i del aparell digestiu Mestres Petit, Núria

Dermatologia García de la Fuente, Mª Reyes

Endocrinologia i Nutrició Gutierrez Carrasquilla, Liliana Patricia

Hematologia i hemoteràpia Iserte Terrer, Laura

Medicina Intensiva Carvalho Brugger, Sulamita

Medicina Interna Bagüeste Moran, Patricia Lorena

Corral Armas, Estíbaliz

Nefrologia Cerdà Vilaplana, Carla

Obstetrícia i Ginecologia Serra Centelles, Cristina

Larrea Menika, Ainara

Martínez Sáncho Mireia

Oftalmologia Palma Ampuero, Omar

Oncologia Mèdica Córdoba Ortega, Juan Felipe

Oncologia Radioteràpica Santos Rodríguez, Marina

Otorinolaringologia López Hernández, Felipe

Pediatria Escuer Morell, Mercè Júlia

Visa Reñé, Núria

Martínez Camacho, M. Àngels

Pneumologia Castañeda Matto, Tatiana Guadalupe

Psicologia clínica Varela Besteiro, Olalla

Psiquiatria Montagut Fornos, Gemma

Cercós López, Amanda

Arteaga Henriquez, Gara

Radiodiagnòstic Mekkaoui, Kaoutar

Cirurgia ortopèdica i traumatologia Espona Roselló, Jordi

Urologia Vélez Guayasamin, Guillermo Sebastian

Medicina Familiar i Comunitària Pons Rodríguez, Anna

Ruiz Vert, Maria José

Vaiciunaite, Sarune

Guiu Vendrell, Silvia

Maciel Soares Pereira, Rita Maria

Saura Codina, Mireia

Reventoz Martinez, Francisco Jose

Viladot Pachon, Roser

Rios García, Daniel Jesús

Rodríguez Calaveras, Maria Bernarda

El 10 de maig va tenir lloc l’acte d’acollida dels residents de l’Hospital. Va obrir l’acte el Dr. Alfredo Jover, director mèdic de l’Hospital, el Dr. Manel Casanova, coordinador de docència i el Dr. Manel Vilà cap d’estudis.

Els nous residents es van anant presentat i dient d’on son i quines expectatives tenen.

També un resident va presentar la vocalia dels residents del Col·legi de Metges.

ACTE D’ACOLLIDA RESIDENTS DE L’HOSPITAL

Page 5: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

el correu de l’Arnau5

Anàlisis Clíniques

Anatomia Patològica Abo Rivera, Ana Isabel

Anestesiologia i reanimació Segura Galdeano, Ana

Cabrera Tito, David Andrés

Carpintero Cruz, Angie Catherine

Cardiologia Bosch Gaya, Anna

Aparell digestiu Volta Pardo, Tania Dalila

Cirurgia general i del aparell digestiu Mestres Petit, Núria

Dermatologia García de la Fuente, Mª Reyes

Endocrinologia i Nutrició Gutierrez Carrasquilla, Liliana Patricia

Hematologia i hemoteràpia Iserte Terrer, Laura

Medicina Intensiva Carvalho Brugger, Sulamita

Medicina Interna Bagüeste Moran, Patricia Lorena

Corral Armas, Estíbaliz

Nefrologia Cerdà Vilaplana, Carla

Obstetrícia i Ginecologia Serra Centelles, Cristina

Larrea Menika, Ainara

Martínez Sáncho Mireia

Oftalmologia Palma Ampuero, Omar

Oncologia Mèdica Córdoba Ortega, Juan Felipe

Oncologia Radioteràpica Santos Rodríguez, Marina

Otorinolaringologia López Hernández, Felipe

Pediatria Escuer Morell, Mercè Júlia

Visa Reñé, Núria

Martínez Camacho, M. Àngels

Pneumologia Castañeda Matto, Tatiana Guadalupe

Psicologia clínica Varela Besteiro, Olalla

Psiquiatria Montagut Fornos, Gemma

Cercós López, Amanda

Arteaga Henriquez, Gara

Radiodiagnòstic Mekkaoui, Kaoutar

Cirurgia ortopèdica i traumatologia Espona Roselló, Jordi

Urologia Vélez Guayasamin, Guillermo Sebastian

Medicina Familiar i Comunitària Pons Rodríguez, Anna

Ruiz Vert, Maria José

Vaiciunaite, Sarune

Guiu Vendrell, Silvia

Maciel Soares Pereira, Rita Maria

Saura Codina, Mireia

Reventoz Martinez, Francisco Jose

Viladot Pachon, Roser

Rios García, Daniel Jesús

Rodríguez Calaveras, Maria Bernarda

Anàlisis Clíniques 2008-2012 Josep Maria Ballester Bellmunt

Anatomia Patològica 2008-2012 Sònia Gatius Calderó

Anestèsia i Reanimació 2008-2012 Ana Alonso ManzanoMarta Ortiz EncisoM. Montserrat Ruiz Casellas

Aparell Digestiu 2008-2012 Alba Ardevol Ribalta

Cirurgía General i Ap. Digestiu 2007-2012 Jordi Melé Olivé

Dermatologia 2008-2012 Rafael Sergio Aguayo Ortiz

Farmàcia Hospitalaria 2008-2012 Àngela Castelló Noria

Ginecologia i obstetricia 2008-2012 Clàudia Forteza Rosich

Hematologia i Hemoterapia 2008-2012 Nausica Català TellaRosa Isabel Upegui Villegas

Medicina Intensiva 2007-2012 Margarida Justes Mateos

Medicina Interna 2007-2012 Paula Judit Hernández FerrerEstela Mas Cagide

Oncologia Mèdica 2008-2012 M. Teresa Taberner Bonastre

Otorrinolaringología 2008-2012 Patricia Bellera Vilar

Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés BordegéM. Elena Herrero Crespo

Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez

Psiquiatría 2008-2012 Javier Alvarez SubielaAlexandra CetnarowskaEva González Farré

Radiologia 2008-2012 Gonzalo Romero Guzmán

Traumatología i Cirurgia ortopèdica 2007-2012

M. Victoria Altemir Martínez

Urologia 2007-2012 Pascual González Urendez

Medicina Familiar i Comunitària 2008-2012

M. Jesús Javierre CaudevillaInmaculada Pablo GimenoTeslem Mhamed Sidi Mohamed

El 18 de maig a la sala d’actes de l’Hospital va tenir lloc l’acte de comiat dels residents de l’Hospital. L’acte va comptar amb el Dr. Alfredo Jover, director mèdic de l’Hospital, Dr. Manel Casanova, coordinador de docència i el Dr. Manel Vilà, cap d’estudis.

A continuació va parlar el Dr. Jordi Melé en representació dels residents i es va passar un vídeo amb imatges d’aquests anys dels residents a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova.

El 30 de maig va tenir lloc a la sala d’actes de l’Hospital l’acte de benvinguda als residents de l’àrea sanitària de Lleida amb la presencia del Dr. Josep Pifarré, director de Serveis Territorials de Salut de Lleida, Dr. Matias-Guiu, director de d’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, Dr. Manel Casanova, coordi-nador de docència, Dr. Eduard Peñascal, cap d’estudis de la Unitat Docent de Medicina Fa-miliar i Comunitària de Lleida,

BENVINGUDA ALS RESIDENTS DE L’ÀREA SANITÀRIA DE LLEIDA

Dr. Manel Vilà, cap d’estudis de l’Hospital i el Dr. Jaume Capdevila, gerent territorial de l’ICS a Lleida.

A continuació va tenir lloc la sessió clínica “Reptes de la formació sanitària espe- cialitzada” a càrrec de la Dra. M. José Cerqueira, directora de Docència de l’Hospital Uni-versitari Vall d’Hebrón i cap d’estudis.

ACTE DE COMIAT DELS RESIDENTS DE L’HOSPITAL

Page 6: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

6

L’Institut Català de la Salut (ICS) ha publicat una guia encaminada a promoure l’ús d’un llenguatge no dis-criminatori per raó de gènere. Es tracta del document Recomanacions per a un ús no sexista de la llengua en l’àm-bit de la salut, que s’adreça a professionals del món sa-nitari i que té per objectiu oferir pautes senzilles de fàcil aplicació per a la redacció no sexista dels textos, ja siguin cartes, presentacions, impresos, material di-vulgatiu, etc.

El català, com altres llengües romàniques, històrica-ment ha fet servir el masculí com a categoria grama-tical no marcada pel que fa al gènere. Tot i així, la vo-luntat de la institució és promoure uns usos lingüístics que facin visibles dones i homes, tant quan escrivim com quan parlem.

El document, que pren com a referència la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, és una eina de suport i consulta que ofereix un ampli ventall de recursos per trobar l’equilibri entre l’ús d’un llenguatge no sexista ni discriminatori i l’eficàcia comunicativa dels missatges.L’edició d’aquest fullet s’acompanya de la publicació d’una relació de professions, condicions i càrrecs que pretén ser una eina més de suport per a les treballadores i treballadors de l’ICS a l’hora de redactar textos. En aquesta llista, que s’anirà actualitzant i ampliant amb noves aportacions, es mostra el mot femení, el masculí, les formes dobles i les propostes genèriques o abstractes.

Recomanacions per a un

ús no sexista de la llengua

Professions, condicions

i càrrecs

femení masculí

formes dobles propostes genèriques

o abstractes

advocada

advocadessa

advocat l’advocada o l’advocat

l’advocada o advocat

advocat/ada

l’advocacia

advocades

advocadesses

advocats les advocades i els advocats

les advocades i advocats

advocats/ades

agent (de la Guàrdia

Urbana, per exemple)

agent l’agent

una agent o un agent

una o un agent

un/a agent

els efectius de la

Guàrdia Urbana

el cos d’agents

agents

agents les agents i els agents

les i els agents

les/els agents

alcaldessa

alcalde

alcalde l’alcaldessa o l’alcalde

l’alcaldessa o alcalde

alcalde/essa

l’alcaldia

les alcaldies

l’ajuntament

els ajuntaments

el consistori

els consistoris

les autoritats municipals alcaldesses

alcaldes

alcaldes les alcaldesses i els alcaldes

les alcaldesses i alcaldes

alcaldes/esses

alumna alumne

l’alumna o l’alumne

l’alumna o alumne

alumne/a

l’alumnat

alumnes alumnes

les alumnes i els alumnes

les i els alumnes

les/els alumnes

arxivera arxiver

l’arxivera o l’arxiver

l’arxivera o arxiver

arxiver/a

l’arxivística

l’arxiu

els arxius

arxiveres arxivers

les arxiveres i els arxivers

les arxiveres i arxivers

arxivers/eres

a

© In

stitu

t Cat

alà

de

la S

alut

L’ICS edita una guia de recomanacions per a un ús no sexista de la llengua en l’àmbit de la salut

Aquesta iniciativa s’emmarca en el Pla d’igualtat de l’empresa que pretén establir els mecanismes necessaris per eliminar els estereotips i les actituds que avui dia encara impedeixen una igualtat efectiva i real entre dones i homes en totes les ocupacions i col·lectius professionals

El Pla d’igualtat de l’ICS

Avançar cap a la consecució de la igualtat i treballar per impregnar la perspectiva de gènere en tots els àmbits d’actuació són dos dels eixos estratègics de les polítiques de responsabilitat social corporativa plante-jades per l’ICS.

Amb el convenciment que l’assoliment de la igualtat incorpora valors com ara la motivació, l’atracció de talent i la seva retenció, l’increment del compromís amb l’organització de les persones que hi treballen, i la millora de la productivitat i del clima laboral, l’ICS ha constituït una comissió d’igualtat i ha elaborat un pla que determina, entre d’altres, les accions necessà-ries per eliminar els estereotips, les actituds i els obsta-cles que actualment impedeixen una igualtat efectiva i real entre dones i homes en totes les ocupacions i col-lectius professionals.

El Pla d’igualtat de l’ICS, aprovat el passat mes d’oc-tubre per la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat amb el consens de totes les organitzacions sindicals representades, s’estructura en 7 àrees d’actuació. Unes directament relacionades amb la política de recursos humans i altres vinculades amb l’estratègia, l’organit-zació interna i la comunicació corporativa. El document conté, per a cada àrea, un conjunt de mesures que s’han adoptat o que s’hauran d’adoptar després d’analitzar i diagnosticar la situació concreta de la institució des del punt de vista de gènere i igualtat. A més, estableix uns objectius específics i defineix les accions necessàries per poder aconseguir-los en el marc d’un calendari d’execució.

Un 74% de la plantilla global de l’ICS són dones. Si s’analitzen les xifres per col·lectius professionals, un 77% del total de professionals assistencials i un 65% del personal de gestió i serveis que treballa a l’ICS són dones. Pel que fa al personal resident, el col·lectiu fe-mení arriba al 67%.

En aquest context, la voluntat de l’empresa és establir els mecanismes necessaris per esdevenir una organit-zació socialment responsable i referent de bones pràc-tiques en matèria d’igualtat dins el sistema sanitari català.

Page 7: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

el correu de l’Arnau7

Aquest espai té una capacitat per a unes 150 personesL’Hospital Universitari Arnau de Vilanova va posar en funcionament el 23 d’abril la nova cafeteria del públic, ubicada a l’exterior de l’edifici hospitalari.

El nou espai disposa d’una superfície construïda de 525m2. Té una capacitat per a unes 150 persones i l’espai destinat al públic és de 260m2.

Amb aquesta actuació i altres futures és procedirà a les reformes completes de l’Ala sud: obres de consultes externes pediàtriques, ginecològiques, nucli d’atenció a l’usuari i Hospital de dia pediàtric.

Funcionament de la nova cafeteria de l’Hospital Arnau

Page 8: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

8

En total hi van participar uns 150 congressistes provinents de les 38 UCIs de Catalunya, a més d’acompanyants i altre tipus de personal auxiliar. Aquest congrés va servir per iniciar un Curs especial (precon-grés) dedicat a la Simulació en el pacient crític.

De manera molt resumida, les principals activitats dutes a terme van ser les següents:

CURS PRECONGRÉSTaller de simulació en formació en intensius: utilitzant robots. Simulació en el pacient crític a l’aula d’habilitats, amb un escenari complex i utilit-zació de l’ecografia en la fase inicial de la reanimació cardiopulmonar.

Es va impartir a l’Aula d’Habilitats i Simulació Clínica de la Unitat Docent de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, durant el matí del dijous dia 29 de març de les 10,00 a 13,00 hores. Es van matricular 30 alumnes (metges i infermers/es) i es van utilitzar models humans i robots en el seu desenvolupament.

SESSIONS CONJUNTES (METGES I INFERMER/ES)1- Reptes actuals en la formació per a l’atenció del malalt crític, moderada pels doctors A. Rodríguez i F. Baigorri, amb tres ponències:

- La formació en valors i actituds, a càrrec de la doctora Carme Jové de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

- Noves tecnologies aplicades a la formació (simulació i web 2.0), a càrrec del doctor José Javier Trujillano de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova

- El repte de l’avaluació (del self-audit al EOCE), a càrrec del doctor Joan Roma de l’Institut d’Estudis de la Salut, Generalitat de Catalunya.

2- Formació en l’atenció al pacient politraumàtic, moderada per les doctores Mariona Badia i Maria-José Burgueño, amb tres ponències:

- L’experiència de l’ATLS, a càrrec del doctor Salvador Navarro de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell

Lleida acull la reunió anual de la Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica

Durant els dies 29 i 30 del mes de març passat es va celebrar al Palau de Congressos “La Llotja” de Lleida el 33 Congrés de la Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica (SOCMIC), juntament amb la 29 Jornades Catalanes d’Infermeria Intensiva i Crítica. Aquest congrés, organitzat conjuntament per la SOCMIC i el Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, acull als metges especialistes de Medicina Intensiva de Catalunya i a la infermeria que es dedica a aquest àmbit.

Page 9: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

el correu de l’Arnau9

- Codi Politrauma com a eina formativa, a càrrec de la doctora Sandra Mayora de l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí

- Formació en infermeria (ATCN), a càrrec del senyor Fisher Paz, de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell.

SESSIÓ TEMÀTIQUES ESPECÍFIQUES PER A METGES1- La medicina intensiva a la universitat, moderada pels doctors A. Rodríguez i R. Anglès, també amb tres ponències:

- Coneixen els estudiants la Medicina Intensiva?, a càrrec del doctor Diego de Mendoza del Comitè Científic de la SOCMIC

- La Medicina Intensiva com assignatura, a càrrec del doctor Miguel León de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova

- A qui competeix la formació continuada?, a càrrec del doctor Àlvar Net, President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.

2- Nova dimensió en el maneig del pacient poli-traumàtic, moderada pels doctors M. León i Diego de Mendoza, amb tres ponències:

- Tècniques terapèutiques endovasculars, a càrrec del doctor Joan Perendreu de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell

- Ús dels ultrasons en el pacient traumàtic, a càrrec de la doctora Sílvia Rodríguez de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova

- Nous criteris de reposició de la volèmia i correcció de la coagulació, a càrrec del doctor Josep Trenado de l’Hospital Mútua Terrassa.

SESSIONS TEMÀTIQUES ESPECÍFIQUES PER A INFERMER/ES1- Atenció d’infermeria en el malalt politrumàtic, moderada per la senyora A. Teixiné, de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, amb tres ponències:

- Atenció al politrauma en Urgències, a càrrec de la senyora Marta Escarp, de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova

- Inquietuds davant del pacient politraumàtic, a càrrec de la senyora Lara Garcia, de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova

- Seguretat en les mobilitzacions del pacient politrumàtic, a càrrec del senyor Isaac Nuño, de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

2- Discussions, dilemes i conflictes ètics, moderada per la senyora Olga Vidal, amb dos ponències: - Informació a familiars, a càrrec de la senyora Judith Palacín, de

l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova- Limitació de l’esforç terapèutic, a càrrec de la senyora Montserrat

Paco, de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

3- Avanços en el pacient politraumàtic moderada pel Sr. Ignacio Rubia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, amb tres ponències:

- Maneig avançat del pacient amb trauma cranioencefàlic, a càrrec de la senyora Susana Martínez de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

- Maneig avançat del pacient amb trauma medul.lar, a càrrec de la senyora Concha González de l’Hospital Universitari Vall d’He-bró

- Maneig avançat del gran cremat, a càrrec del senyor Xavier Teixidó de l’Hospital Universitari Vall d’Hebró.

SYMPOSIUMS SATÈL·LITS Es van du a terme tres symposiums dedicats a analitzar l’ús d’antifúngics en UCI, moderat per la doctora Monserrat Vallverdú i el doctor Santi Grau com a ponent; la hemodiafiltració a l’UCI, moderat pel doctor L. Servià, i la senyora MA. Domènech i la doctora T. Tomasa com a ponents; i l’antiagregació en la síndrome coronària aguda amb l’inhibidor P2Y12, moderat per la doctora M.Carrasco i el doctor Ferran Jara com a ponent.

CONFERÈNCIA DE CLAUSURA, EN SESSIÓ TEMÀTICA CONJUNTA.Intel·ligència artificial en intensius – avaluació mè-dica, moderada pel doctor F. Baigorri, President de la SOCMIC, amb el doctor José Javier Trujillano de l’Hospital Univesitari Arnau de Vilanova i el doctor Antonio Sarría Santamera, de l’AETS, Instituto Car-los III de Madrid, com a ponents.

COMUNICACIONS I PÒSTERSEs van presentar 28 comunicacions orals (17 a nivell mèdic i 11 d’infermeria) i 180 pòsters (30 a nivell mèdic i 150 d’infermeria). Tant a nivell mèdic com d’infermeria el nostre Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova va contribuir de manera decisiva, participant activament en la moderació de les taules rodones, en les ponències i en les comunicacions i pòsters.

Servei de Medicina IntensivaHOSPITAL UNIVERSITARI ARNAU DE VILANOVA DE LLEIDA.

9

Page 10: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

10

L’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) disposarà d’una nova eina de suport que permetrà identificar i classificar aquells grups de pacients amb malalties cròniques i un risc més elevat d’ingrés hospitalari.

Gràcies a aquesta nova aplicació, els professionals d’atenció primària podran dur a terme accions pre-ventives en aquells malalts que tenen un risc més elevat de patir dos o més ingressos hospitalaris urgents. L’aplicatiu utilitza les dades creuades de dues fonts. Per una banda, les que proporciona el Servei Català de la Salut (CatSalut) de tota la xarxa assistencial de Catalunya i, amb les que obté les dades d’utilització hospitalària de cada usuari en funció dels seus contactes amb el sistema sanitari. I per una altra, les xifres de la classificació o estra-tificació de la població basada en la seva morbiditat i gravetat segons els Grups de Risc Clínic (CRG), que determinen l’estat de salut, el nivell de gravetat i l’estimació de risc de cada usuari.

Amb el resultat d’aquest model estadístic, els pro-fessionals d’atenció primària poden saber quins dels seus pacients tenen un major risc de patir una hos-pitalització de caràcter urgent. Un cop analitzat cada cas, el professional pot posar en marxa les accions preventives de seguiment i vigilància necessàries per controlar de forma més acurada els pacients que ho requereixin. És a dir, tindrà la possibilitat de fer un seguiment de caràcter preventiu a les persones amb una salut més fràgil.La integració de l’eina de valoració de risc d’ingrés hospitalari a la xarxa d’atenció primària de l’ICS s’em-marca dins el Pla de Salut de Catalunya 2011-2015.

EL PERFIL DEL MALALT DE RISCAproximadament uns 30.000 malalts ingressen de manera urgent dos o més vegades en un any.

L’atenció al pacient crònic pretén millorar els resul-tats de salut, la satisfacció, la seva qualitat de vida i, alhora, prevenir en la mesura que sigui possible les hospitalitzacions urgents.

Les malalties cròniques estan molt associades a la probabilitat d’ingressos hospitalaris urgents i, en general, a una major utilització de recursos sanitaris. A Catalunya, un 76% dels pacients que ingressen dues o més vegades de manera urgent pateixen una patologia crònica important (23.560) i, la gran majoria, més d’una (un 79%, és a dir, 18.375 malalts).

Les malalties més freqüents d’aquest tipus de pacients són la insuficiència cardíaca i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).

UNA EINA MÉS DE L’ECAPL’estació de treball clínic d’atenció primària (ECAP) és l’eina que utilitzen tots els professionals d’atenció primària de l’ICS per introduir i gestionar la informa-ció clínica dels pacients que atenen. L’aplicatiu de valoració de risc d’ingrés hospitalari estarà integrat dins de l’ECAP i tindrà diverses funcionalitats. En una primera fase, el professional tindrà avisos si un dels seus pacients entra en risc alt o molt alt d’ingrés. Posteriorment, també serà possible fer un cribratge setmanal de quin és l’estat de la població que atén, avisos específics, etc. L’eina estarà disponible en les properes setmanes a tots els centres d’atenció primària de l’ICS i a aquells centres no gestionats per l’ICS que treballen amb ECAP.

El director gerent de l’ICS, Joaquim Casanovas, pre-sentarà aquesta eina innovadora en una conferència sobre la gestió de la cronicitat a Catalunya durant el Health Management & Clinical Innovation Forum (MiHealth), que se celebra a Barcelona aquesta setmana.

Els professionals d’atenció primària de l’ICS identificaran els pacients amb un risc d’ingrés hospitalari més elevat

L’ICS, d’acord amb el Pla de Salut de Catalunya, potencia l’atenció als malalts crònics amb una nova eina que alertarà els professionals sanitaris quan un dels seus pacients tingui més probabilitat de recaure.

Aproximadament uns 30.000 malalts ingressen de manera urgent dos o més vegades en un any.

Aquesta classificació permetrà treballar amb accions preventives i evitar en la mesura que sigui possible ingressos hospitalaris.

Page 11: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

el correu de l’Arnau11

Lleida va acollir els dies 27 i 28 d’abril el XIII Fòrum “Hot Topics” sobre la síndrome de l’apnea del son, que es va centrar en diversos aspectes dels trastorns respiratoris durant el son. Per aquest motiu es van reunir a Lleida un grup d’especialistes nacionals i internacionals amb l’objec-tiu d’intercanviar coneixements de forma interactiva entre ponents i assistents.

Totes les sessions es van dur a terme a l’edifici Caixa Fò-rum de Lleida.

L’acte d’inauguració, va comptar amb la presència del doc-tor Josep Pifarré, director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran; el doctor Jaume Capdevila, gerent territorial de l’ ICS a Lleida; la senyora Rosa M. Ball, regidora de Drets Civils, Cooperació i Igualtat i el doctor Ferran Barbé, cap de Servei de Pneumologia de l’Arnau.

El XIII Foro de Debate “hot topics” en apnea del sueño se

centra en las áreas frontera del conocimiento de los trastornos

respiratorios durante el sueño. Como en las ediciones previas, su

objetivo es, en un formato de debate, profundizar en los temas

más controvertidos o más novedosos. Para asegurar la calidad

del nivel de discusión, se han seleccionado diferentes ponentes

con gran capacidad de comunicación que expondrán su visión

personal sobre los diferentes temas a tratar. Después de cada

presentación, se dispondrá del tiempo suficiente para facilitar la

participación en el debate de todos los asistentes.

Director:

Ferran Barbé

Comité Organizador:

Anunciación Cortijo

Manel Cervera

Jose Miguel Duran

Marina Florés

Sílvia Gómez

Dalila Kettou

Beatriz Lara

Marina Lumbierres

Ricard Pifarré

Montse Pujol

Joan Ramon Rozadilla

Manel Vilà

Comité Científico:

Joaquin Duran

David Gozal

Josep Maria Montserrat

Daniel Rodenstein

Comité de honor:

Hble. Sr. Boi Rui, conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya

Il·lm. Sr. Àngel Ros Domingo, alcalde de Lleida

Excm. y Mgfc. Sr. Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida

Dr. Antoni Mateu Serra, director Serveis Territorials de Salut

Dr. Victorià Peralta Biosca, gerente Territorial del ICS a Lleida

Dr. Jaume Capdevila Mas, gerente de Gestió Serveis Sanitaris

Colaboradores:

Oxigen Salud

Resmed

Esteve-Teijin

Oximesa

BITMED-SibelGROUP

VitalAire

Almirall Prodesfarma

Astra-Zeneca

Boehringer-Ingelheim

FAES GRUPO

Glaxo-SmithKline (GSK)

MSD

Novartis

Pfizer

Reconocimiento Oficial

Considerada de Interés Público sanitario por el Departamento de Salut de la

Generalitat de Catalunya

Actividad Acreditada por el Consell Català de la Formació Continuada Professions

Sanitàries (Pendiente créditos)

Actividad Recomendada por:

Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR)

Sociedad Española de Sueño

Societat Catalana de Pneumologia

Ponentes:

Barbé, Ferran

Hospital Univ. Arnau de Vilanova. Lleida. CAT. ES

Barceló, Antonia

Hospital Univ. Son Espases. Palma de Mallorca. ES

Campos, Francisco

Hospital Ntª Sra. de Valme. Sevilla. ES

Capote, Francisco

Hospital Virgen del Rocío. Sevilla. ES

Chiner, Eusebi

Hospital Sant Joan. Alacant. ES

*de Lecea, Lluis

Stanford University. Palo Alto. EEUU

Duran, Joaquín

Hospital Univ. de Alava. Vitoria. ES

Farré, Ramon

Universitat de Barcelona. CAT. ES

García-Río, Francisco

Hospital Univ. La Paz. Madrid. ES

*Gozal, David

Division of Pediatric Pulmonary & Sleep Medicine University of Chicago. EEUU

*Kheirandish Gozal, Leila

Division of Pediatric Pulmonary & Sleep Medicine University of Chicago. EEUU

Kohler, Malcolm

University of Zurich. CH

Lloberes, Patricia

Hospital Vall de Hebron. Barcelona. CAT. ES

Marín, José María

Hospital Miguel Servet. Zaragoza. ES

Martínez, Miguel Angel

Hospital Univ. La Fé. Valencia. ES

Masa, J. Fernando

Hospital San Pedro de Alcantara. Cáceres. ES

Mediano, Olga

Hospital de Guadalajara. Guadalajara. ES

Montserrat, Josep María

Hospital Clínic. Barcelona. CAT. ES

Rodenstein, Daniel

Universite Catholique de Louvain. Bruselas. BEL

Sánchez de la Torre, Manuel

Hospital Univ. Arnau de Vilanova. Lleida. CAT. ES

Teran, Joaquin

Hospital General Yague. Burgos. ES

Vicente, Eugenio

Hospital Miguel Servet. Zaragoza. ES

* Conexión mediante video-conferencia on-line

Lleida, 27 y 28 de abril de 2012

XIII

XIII Fòrum “Hot Topics” sobre la síndrome de l’apnea del son

Es tracta d’un fòrum d’àmbit europeu, iniciativa del doctor Ferran Barbé, cap de Servei de Pneumologia de l’Arnau.

Page 12: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

12

A TOT EL PERSONAL DEL SERVEI D’URGÈNCIES A TOT EL PERSONAL DEL COMITÈ D’ONCOLOGIAA TOT EL PERSONAL DE MEDICINA PREVENTIVAA TOT EL PERSONAL DE LA PLANTA D’HOSPITALITZACIÓ D’ORLA TOT EL PERSONAL DE LA UNITAT DE VIGILÀNCIA INTENSIVA

A TOT EL PERSONAL DE LA PLANTA D’HOSPITALITZACIÓ 6a NORDA TOT EL PERSONAL DE LA PLANTA D’HOSPITALITZACIÓ D’ONCOLOGIAA TOT EL PERSONAL DE NEFROLOGIAA TOT EL PERSONAL DE LA CONSULTA DE TRAUMATOLOGIA

DRA. VIOLANT PUJOL AYMERICH DR. MANUEL PIQUÉ GILARTDR. ANTONIO MIÑANO OYARZABALDR. ESTEBAN OSARIO SALAZARDR. JOSÉ CARLOS SALO CUENCAROSER PARACHE COYO

Agraïments pel tracte i l’assistència

Soc una infermera i auxiliar d’infermeria què ha viscut als doscostats de l’activitat sanitària, tant com a professional, com afamiliar de pacient. Per aquest motiu escric aquesta carta perdonar les gràcies a totes aquelles persones que en els últims sisanys han posat un granet de sorra per fer més lleuger el camíquè el dia de Sant Jordi va arribar al seu fi. Agrair a tots aquellsprofessionals què ens han fet viure uns moments què semprerecordarem, fent que el nostre pare no marxes d’una manerainhumana sinó, tot el contrari, ha marxat acompanyat, tranquil,amb tot el seu suport, empatia, i professionalitat.

Poques vegades es reconeix el treball ben fet, estem acostumatsa criticar les errades, què tots podem tenir, magnificant-les, peraquesta raó vull remarcar què amb nosaltres han realitzat unatasca realment eficient; ens hem sentit acompanyats tant desdel primer tumor fins al novè que hem passat, dintre d’ells unesmetàstasis ósses, amb totes aquelles crisis d’angoixa, d’ofec,dolor, por, en les què qualsevol, estan atenta al què el meu parenecessitava, el tranquil·litzava, una rialla a l’entrar a l’habitació,“unes bones tardes Carlos, et trobes millor avui?”...

Gràcies a tot el Comitè d’Oncologia d’Otorinolaringologiade l’Hospital Arnau de Vilanova, a l’Hospital de Santa Maria,metges, infermeres de tots els serveis on hem estat, supervisors,estudiants en pràctiques, zeladors, dones de la neteja... atots els què d’ un dia en un hospital el fèieu més portador, tanta ell com a nosaltres com a familiars. Moltes Gràcies de partde la Família de Carlos Garcia, mort als 58 anys, com ell volia,feliç i sense patir.

Irene Garcia Cantariño (la filla infermera)Estudiant del màster d’Educació per la Salut de la Universitat de Lleida

Gràcies per ser professionals!

Page 13: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

el correu de l’Arnau13

El Congrés ve tenir lloc a Chicago del 1 al 6 de juny

Entre un 14 i un 20% dels car-cinomes gàstrics que es diag-nostiquen a Espanya, presenten amplificació i sobreexpressió d’un receptor de membrana anomenat ErbB2(Her-2). Aques-ta és la principal conclusió d’un estudi multicèntric dut a terme a tota Espanya al llarg de l’any 2011, i que es va presentar per l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida en el con-grés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO) que va tenir lloc a Chicago (US) del dia 1 al 6 de Juny. L’Arnau, i concretament el Servei d’Ana-tomia Patològica, ha estat el segon centre de tota Espanya en

nombre de casos aportats a aquest estudi en què han participat altres 17 hospitals d’arreu de l’Estat. Aquesta alteració molecular fa que els tumors que la presenten, siguin susceptibles de respondre de manera eficaç a un tractament amb l’anticòs Trastuzumab asso-ciat a la quimioteràpia habitual.

Aquest estudi s’inscriu en el marc de l’estudi internacional HER-EAGLE, el qual està examinant a nivell mundial la freqüència del càncer gàstric amb elevada expressió de l’esmentada molè-cula receptora, de manera que els pacients amb tumors amb aquest perfil molecular es beneficiarien d’una nova teràpia basada en l’associació de Trastuzumab a la quimioteràpia habitual. El doctor

Felip Vilardell, facultatiu especi-alista d’anatomia patològica de l’Arnau i investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida serà qui presentarà l’estudi a Chi-cago, en qualitat d’investigador reclutador dels casos.

A banda de l’Arnau, els altres hospitals de Catalunya que han aportat casos a l’estudi han estat l’Hospital de Vall d’Hebrón, el Josep Trueta, l’Hospital del Mar i l’Hospital Germans Trias i Pujol.

Felip Vilardell VillellasFacultatiu Especialista d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de LleidaInvestigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida

El Servei d’Anatomia Patològica de l’Arnau presenta un estudi al Congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica

Page 14: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

Professionals de l’ICS a Lleida impulsen comunitats virtuals d’intercanvi de coneixements sobre endocrinologia, pneumologia, nutrició i psiquiatria

14

L’Institut Català de la Salut (ICS) a Lleida consolida l’ús de les comunitats virtuals de treball col·laboratiu entre pro-fessionals dels diferents nivells assistencials. Amb més de 360 membres actius, l’Endobloc, el Pneumobloc i el Psicobloc són tres plataformes en xarxa que permeten l’intercanvi de co-neixement i el debat de casos clínics entre professionals de l’atenció primària i de l’atenció hospitalària. Més recentment, l’EndoDiab ha obert també aquesta iniciativa a pacients amb diabetis mellitus tipus 1 per tal de facilitar-los un millor coneixement i control de la ma-laltia, així com el contacte amb pacients que tenen el mateix problema de salut.

Aquestes experiències s’em-marquen en els objectius del Pla de salut de Catalunya 2011-2015 de potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per millorar la continuïtat i la qualitat as-sistencial, l’accessibilitat als

facilitar l’intercanvi de conei-xements i de consultes sobre malalties respiratòries.

Aquesta xarxa compta amb 165 membres entre professionals d’infermeria, metges residents i especialistes dels serveis de Pneumologia, Medicina Interna i Rehabilitació, que treballen amb malalts respiratoris, gene-ralment crònics. Des de la seva posada en funcionament, l’any 2010, s’hi han realitzat 10.000 visites, amb un volum d’apor-tacions d’unes 95 al mes. El Pneumobloc ofereix diverses aplicacions i una de les més exitoses és l’e-Consulta, una opció que permet comentar els casos clínics, les radiografies i també rebre una opinió o una recomanació dels especialistes de l’hospital.

El PSICOBLOC segueix la mateixa línia que l’Endobloc i el Pneumobloc i aposta per convertir-se en una eina més de treball per als professionals de psiquiatria de Lleida. Es va

dispositius sanitaris i el treball col·laboratiu entre nivells as-sistencials.

Comunitats virtuals de professionals

L’ENDOBLOC, que va néixer l’any 2009, és una comunicat integrada per 197 membres que formen part del col·lectiu de professionals sanitaris del Servei d’Endocrinologia i Nu-trició també de l’Hospital Uni-versitari Arnau de Vilanova de Lleida i els equips d’atenció primària del territori. Aquesta comunitat virtual permet l’in-tercanvi de coneixement sobre endocrinologia i nutrició entre el personal mèdic, d’infermeria, podologia i dietètica.

El PNEUMOBLOC és una comunitat virtual de pràctica clínica, desenvolupada pels professionals del Servei de Pneumologia de l’Hospital Uni-versitari Arnau de Vilanova de Lleida i dels equips d’atenció primària de l’àrea de Lleida per

Page 15: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

L’Endobloc, el Pneumobloc i el Psicobloc són iniciatives que promouen la comunicació entre especialistes de l’Hospital Arnau de Vilanova i l’Hospital de Santa Maria i els equips d’atenció primària del territori.

L’EndoDiab facilita als pacients amb diabetis tenir cura de la seva malaltia i compartir experiències amb altres persones amb el mateix problema de salut.

el correu de l’Arnau15

posar en marxa el passat mes de febrer i ja compta amb 34 membres i més de 250 visi-tes. L’objectiu és compartir i informació clínica d’interès i comentar els casos clínics que comparteix l’Hospital de Santa Maria de Lleida i l’atenció pri-mària.

Ubicades a la plataforma e-Catalunya de la Generalitat de Catalunya, aquestes co-munitats virtuals possibiliten als professionals sanitaris consultar informacions i co-mentar casos clínics. Tot això, amb les garanties de seguretat necessàries per tal d’assegurar la confidencialitat de les dades. Gràcies al seu ús s’optimitzen els recursos existents i es promou el treball col·laboratiu entre els diferents nivells as-sistencials. Les tres comunitats incentiven el debat de temes d’interès comú de caràcter científic, organitzatiu i d’inves-tigació, i faciliten l’intercanvi de coneixement i el contacte directe entre els membres del grup.

L’Endodiab, una nova comunitat dirigida a la ciutadania

Posat en marxa 2011, l’Endo-Diab és un nou entorn virtual col·laboratiu pensat per a les persones que tenen diabe-tis mellitus 1 i dinamitzada per professionals del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Arnau de Vilanova. A més d’informació sobre la malaltia, l’eina promou l’autocura i el coneixement i, per exemple, ofereix una aplicació mòbil que permet anotar la ingesta d’hidrats de carboni i les dosis d’insulina necessàries cada dia. És a dir, una llibreta virtual de control que es pot consultar en tot moment. Actualment, una seixantena de pacients uti-litzen l’EndoDiab per compartir experiències i coneixements sobre la seva malaltia.

L’Institut Català de la Salut instal·larà ecògrafs en vuit cap de Lleida perquè els mateixos metges de família puguin prac-ticar ecografies als pacients en lloc d’enviar-los als hospitals Arnau o Santa Maria. A cada CAP hi haurà almenys dos facultatius preparats per fer aquesta prova i ara es completa la seua formació.

Els CAP de Cappont, Rambla Ferran, Eixample (Lleida Ciu-tat) Cervera, Balaguer, Tàrrega, Borges Blanques i Almacelles podran fer ecografies a partir del mes de setembre, ja que comptaran amb un ecògraf al mateix centre. La mesura evi-tarà que molts usuaris hagin de desplaçar-se a l’Arnau o al Santa Maria per fer-se una ecografia i reduirà les llistes d’espera per a aquesta prova, que pot arribar als quatre me-sos. Salut, instal·la els ecògrafs i completa la formació dels facultatius, que s’encarregaran del seu funcionament.

El fet que els CAP puguin disposar d’ecògrafs augmenta la seua capacitat de resolució i reduirà el temps d’espera dels pacients. Els equips mèdics dels ambulatoris hauran de reorganitzar la seua activitat perquè els facultatius que han rebut la formació puguin practicar les ecografies durant la seva jornada.

L’INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT

INSTAL· LARÀ ECÒGRAFS EN VUIT CAP DE LLEIDA

Page 16: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

16

La Plagiocefàlia és un trastorn de la morfologia del crani en alguns nadons, que preocupa molt els pares i que té unes bones pautes de diagnòstic i tractament si es fan a temps. Si no es tenen prou clares aquestes pautes, pot augmentar l’angoixa dels pares i a més pot comportar una despesa important per als serveis de salut, que es poden evitar.

L’objectiu de la sessió va ser l’ exposició de pautes de pre-venció, tractament, seguiment i derivació hospitalària des de l’atenció primària de les plagiocefàlies posicionals. Els ponents va ser el Dr. Joan Bosch i Hugas, pediatre d’aten-ció primària de la DAP Costa de Ponent i el Dr. Josep Maria Costa i Clara, cap del servei de neurocirurgia de l’Hospital de Sant Joan de Déu; autors del llibre sobre “Pautes de diagnòstic, prevenció, tractament, seguiment i derivació des d’Atenció Primària” de la Plagiocefàlia. Així mateix es va projectar reproduccions de caps plagio-cefàlics per fer un petit taller pràctic.

Sessió sobre

Plagiocefàlia

El 24 de febrer a la Sala d’actes de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida va tenir lloc una sessió sobre Plagiocefàlia destinada a personal mèdic i d’infermeria de l’Atenció Primària i de l’Hospital

Page 17: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

el correu de l’Arnau17

La doctora Mercè Almirall ha destinat els mesos de febrer i març a dur una tasca de co-operació amb la població del Txad. Per la doctora Almirall “es tracta d’una experiència ben gratificant, tant a nivell professional pels coneixe-ments adquirits i aplicables a l’àmbit del seu treball quotidià, com personal per la rique-sa humana que suposa el contacte amb la població i el personal de l’hospital”.

El Txad és un dels quatre paï-sos més pobres de la terra i forma part de l’anomenat “cin-turó de la fam”. L’esperança de vida dels seus habitants és de 43 anys per als homes i de 45 per a les dones. La cobertura sanitària és molt baixa amb un total de 47.640 persones per metge, tot i tenint en compte que el 80% dels recursos sanitaris es concentren a la capital, N’Djamena, on hi viu tan sols el 24% de la població. Tota la sanitat, la majoria privada, és de pagament.

Les principals causes de mort són la malnutrició, les derivades de malalties infeccioses com el paludisme, la meningitis, la tuber-culosi, el tètanus, les malalties de

La doctora Mercè Almirall, metgessa del Servei d’Urgències i responsable de la consulta de Medicina Tropical de l’Arnau, ha efectuat recentment una estada de cooperació mèdica durant dos mesos a l’Hospital de Goundi de la República del

Txad, a l’Àfrica central.

un cirurgià jesuïtes, amb la col·laboració esporàdica i discon-tinuada de metges europeus. El suport econòmic per a la compra de medicació, material i gasoil és finançat per les ONG “Misión y Desarrollo para Goundi”, de la que la Dra. Almirall n’és la delegada a Lleida i “Salud y So-ciedad sin Fronteras”. Aquestes dues asso-ciacions, juntament amb l’ONG local “As-sociation Tchadienne Communauté pour le Progrés (ATCP)”, van promoure, a partir de l’any 2004, la univer-sitat privada “Le Bon

Samaritain”, amb seu a N’Djame-na, per assegurar la formació de metges autòctons, que són l’espe-rança que pot permetre en el futur una millora del conjunt de l’assis-tència sanitària del país. Aquest projecte ha guanyat aquest any el “Premi a la Solidaritat en l’Àmbit Sanitari”, patrocinat pel Col·legi Oficial de Metges de Lleida.

transmissió sexual i les relaciona-des amb la insuficiència d’estruc-tures sanitàries. La mortalitat ma-terna és de 800 a 1.000/100.000 parts, i la mortalitat infantil de 125/1.000 entre 0 a 1 any i de 216/1.000 entre 2 a 5 anys.

L’hospital de Goundi, construït l’any 1974, és de referència per a 122.000 persones, repartides en vuit centres de salut. Està atès de forma permanent per un metge i

Cooperació mèdica al Txad des de l’Arnau

Page 18: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

Els Armats de la Sang de Lleida van venir a l’hospital el Diven-dres Sant. En la seva visita es van apropar als pacients que romanen ingressats. Un sarpat de caramels i unes paraules afectuoses són un bon remei per a l’esperit i l’ànim dels pacients. El Mossèn Àngel va acompanyar els Armats en el seu recorregut per les diverses plantes del centre. Aquesta és només una mostra de la gran quantitat d’activitats lúdiques i solidàries que desenvolupa aquesta entitat en el marc de la ciutat de Lleida.

El CAP de Cappont i el servei de Medicina Interna de l’Hospital Santa Maria ja tenen a punt un pla pilot de teleconsultes que té com a objectiu que el metge de capçalera pugui fer-se càrrec de l’atenció a pacients que ara han de ser enviats a l’especialista. Aqueta experiència té com a principals destinataris els malalts crònics amb diverses patologies. El facultatiu del CAP podrà consultar per via telemàtica amb un especialista del Santa maria quan atén un pacient. El Servei de Medicina Interna inclourà a l’agenda diària aquestes teleconsultes, per garantir una resposta ràpida, aspecte que el diferencia de les actuals comunitats virtuals d’endocri-nologia, pneumologia o psicologia. L’I CS preveu ampliar la teleconsulta a aquests serveis. A finals d’any s’avaluarà el pla pilot i es decidirà sobre la seua ampliació a altres CAP. La teleconsulta complementarà el bolc Interclínico.

Ecografies Vuit CAP: Balaguer, Tàrrega, Cervera, les Borges Blanques, Almacelles, Cappont, Eixample i Rambla Ferran ( Lleida capital) disposaran d’ecògrafs per practicar aquestes proves, a més del de Balàfia-Pardinyes, que va començar fa uns quants anys. Teleconsultes .- Pla pilot a Cappont que començarà amb medicina interna i que està previst ampliar a altres especialitats com endocrinologia i pneumologia. Analítiques per “e-mail”.- Al CAP de Rambla Ferran, uns 4.000 pacients reben els resultats de les seues analítiques per e-mail, per descongestionar les consultes. Consultes per telèfon.- El CAP de Capppont també ha posat en marxa un sistema de con-sultes telefòniques per descongestionar les consultes.

PLA PILOT DE TELECONSULTES DEL CAP DE CAPPONT I EL SERVEI DE MEDICINA INTERNA DE L’HOSPITAL DE SANTA MARIA

Visita dels Armats de la Sang

18

Page 19: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

La insuficiència cardíaca és una malaltia crò-nica que afecta directament al pacient i al seu entorn. Per tal d’aconseguir un maneig correcte i eficient, es requereix una bona coordinació entre pacient, cuidador, el sistema sanitari i un complet grup de professionals integrat per diferents especialitats mèdiques.

L’objectiu principal del curs es va centrar en donar una visió integral als pacients i als seus cuidadors més pròxims del que és i significa conviure amb la insuficiència cardíaca. Es van tractar aspectes vinculats amb el diagnòstic, la prevenció i els diferents tipus de tractament entorn de la malaltia. D’altra banda, també es va fer referència a la importància de l’autocontrol

El curs, destinat a cuidadors i pacients d’insuficiència cardíaca va tenir lloc el 3 d’abril

de la malaltia, intentant donar suport i resposta a la majoria de preguntes que es fan pacients i cuidadors al llarg del procés d’aquesta dolència.

El curs, integrat per vuit sessions d’una hora i mitja de durada, va tenir lloc a la Sala de Reu-nions del CAP de Santa Maria, dins del recinte de l’hospital. Les ponències les van desenvo-lupar metges de medicina familiar i comunitària i d’altres especialitats relacionades amb la In-suficiència Cardíaca. Altres professionals, com ara el personal d’infermeria i de treball social, peces bàsiques de la Unitat d’insuficiència Cardíaca i nexe imprescindible entre pacients i metges, també van tenir un paper predominant en el curs.

La Unitat d’Insuficiència Cardíaca de la Regió Sanitària de Lleida va inaugurar el primer curs per a cuidadors i pacients

el correu de l’Arnau19

Page 20: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

Vistes de Guimerà del pintor Lamolla a l’Hospital

L’exposició, composta per croquis, aquarel·les i olis, es va poder visitar a la sala d’exposicions de l’Arnau del 12 al 20 d’abril.

Part de la recaptació de la venda de les làmines que reprodueixen les obres de Guimerà va anar destinada a l’associació de Diabètics de Catalunya-Delegació Lleida.

L’hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida va acollir des del 12 d’abril i fins el 20 del mateix mes una exposició en record del pintor Antoni Garcia Lamolla. L’exposició constava de diferents obres de l’artista dedicades al poble de Guimerà. Aquesta mostra és una iniciativa de Yolanda Garcia, filla de l’artista i directora de l’Alliance Française.

Antoni Garcia Lamolla va néixer a Martorell l’any 1910 i va morir a Dreux el 1981, vinculat amb les ciutats de Tarragona i Lleida. L’any 1924 es va establir a la nostra ciutat, on va rebre classes de dibuix i pintura i es va relacionar amb destacats artistes d’aquest món. A més, Lamolla va ser un personatge destacat en la publicació de la revista Art. Als anys 60 l’autor tenia un estudi a Guimerà, on va realitzar diverses obres, croquis, olis i aquarel·les de vistes del po-ble i que, posteriorment, va exposar per diverses ciutats de l’estat.

Pintor amb influències surrealistes, fou un gran paisatgista des dels anys 30 fins al final de la seva vida.

20

Page 21: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

El dia 5 de maig va ser el Dia Mundial d’Higiene de Mans 2012. Donat que va caure en dissabte, l’Organització Mundi-al de la Salut ho va celebrar el dilluns 7 de maig. A l’hospital es van realitzar diverses activitats per donar a conèixer la impor-tància de la higiene de mans, ja que aquesta és la mesura més eficient per prevenir la trans-missió de microorganismes i infeccions

L’Organització Mundial de la Sa-lut (OMS) va celebrar la quarta Jornada Mundial d’Higiene de les Mans. Amb la campanya “Salva vides, renta’t les mans”, l’OMS pretén aconseguir una higiene de les mans correcta i mantinguda al llarg del temps. El Departament de Salut, conjun-tament amb el Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, s’adhe-reix a la iniciativa de l’OMS i es compromet a fer difusió d’aquesta campanya a tots els centres sani-

taris per la importància d’aquesta mesura, que comporta una millora notable en relació amb les infecci-ons relacionades amb l’assistèn-cia sanitària (IRAS). Diferents societats científiques han demostrat que, quan els professionals compleixen totes les mesures de prevenció, dismi-nueixen de forma considerable aquests tipus d’infeccions. Per evitar que les mans actuïn com a conductor de malalties, es recomana friccionar-les amb preparats alcohòlics. Aquesta acció és la que té més proves científiques pel que fa a l’eficàcia. Tant l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (sigla en anglès, CDC) concedei-xen un grau d’evidència màxima a la fricció de les mans amb un preparat de base alcohòlica abans i després del contacte directe amb pacients.

el correu de l’Arnau21

Dia Mundial d’Higiene de Mans 2012

Page 22: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

22

Notícies

El passat dia 30 de maig, es va celebrar el dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple.

Per aquest motiu es va instal·lar durant tot el matí una taula informativa al vestíbul de l’Hospital Arnau de Vilanova on es va donar informació sobre la malaltia, símptomes i nous fàrmacs així com de les diferents activitats que es duen a terme a l’Hospital de dia Miquel Martí i Pol.Sota el lema “L’ESCLEROSI MÚLTIPLE NO ÉS INVISIBLE. LES PERSONES AMB ESCLEROSI MÚLTIPLE TAMPOC” ens varem apropar, un cop més, a la població intentant que cada dia sigui menys desconeguda i més reconeguda… varem intentar donar a conèixer les “1000 cares de l’EM ”.

Fundació Esclerosi MúltipleHospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida

En el marc de les activitats que organitza l’Aula Hos-pitalària aquest any en relació al voluntariat, el dia 16 de febrer va tenir lloc a la planta de pediatria de l’hospital la celebració del dia de Carnestoltes. Es va dur a terme una Rua per la planta, a més d’obsequiar a totes les famílies dels participants amb el conte “Sacs de Llavors” de l’autora Toñy Castillo i il·lustrat pel pintor Toni Uceda. Una altra de les activitats destacables va ser la pre-sentació del projecte Sóc Voluntari: et regalo una

Activitats a l’Aula Hospitalàriamica del meu temps. Aquesta activitat, realitzada a l’aula, va comptar amb la presència de la senyora Rosa Pérez, responsable del voluntariat de l’hospital; el senyor Albert Molias, president d’ASVOCALL Llei-da; la senyora Erika Escobar, tècnica responsable del projecte Infància Hospitalària i la senyora Dolors Arderiu, Regidora de Participació ciutadana, gent gran i voluntariat sènia de l’Ajuntament de Lleida. Aquesta jornada també va comptar amb l’actuació de l’ONG Mags del món, la Rua de Carnestoltes i un menjar de germanor.

Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple

Page 23: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

Trini Esteve RoureExposició de l’1 al 10 d’abril

Alba RosanesExposició del 21 al 30 d’abril

Soledad Fernández SolerExposició de l’11 al 21 de maig

el correu de l’Arnau23

XXX Promoció d’Alumnes de la Llicenciatura en Medicina El 4 de maig a la Seu Vella de Lleida, va tenir lloc XXX Promoció d’Alumnes de la Llicenciatura en Medicina, la qual va estar apadrinada pel Dr. Xavier Matias Guiu, director del Institut de Re-cerca Biomèdica de Lleida.També es va comptar amb la pre-sència del rector de la Universitat de Lleida i el degà de la Facultat de Medicina i els nombrosos as-sistents.

Aldees Infantils SOSCampanya informatives d’Aldees Infantils SOS de l’11 al 15 de juny al CAP Rambla Ferran.

Col·lecta a benefici de l’Associació Espanyola contra el càncerEl 29 de maig, a l’igual que l’any anterior es va instal·lar un taula a l’entrada de l’Hospital atesa per voluntaris per tal de recaptar fons per l’Associació Espanyola contra el càncer (AECC).

“Aixecat, ves te’n la teva fe t’ha salvat”. El sisè diumenge Pas-qua es celebra aquest dia. Una festa que vol expressar allò que intentem fer tots els dies de l’any: estar al costat dels qui sofreixen, ajudar-los a superar situacions difícils, oferint-los un acompanya-ment espiritual. Així el diumenge 13 de maig es va acollir a la Capella de l’Hospital la celebració diocesana d’aquesta

diada. Aquesta festa ens convida a centrar la nostra mirada en la dimensió guaridora de la fe viscu-da i celebrada en la vida cristina i molt especialment en la malaltia. Els actes va començar a una Missa Rociera amb la participació del grup “Alma y Compás”. Com a record es van repartir un obsequi a tots els malalts ingressat i els malalts van poder gaudir d’un menú especial.

Dia del malalt

Exposicions

Page 24: Bimestral. juny 2012 · 2013-07-25 · Pediatria 2008-2012 Rosa M. Garcés Bordegé M. Elena Herrero Crespo Psicología Clínica 2008-2012 Jesús López Gómez Psiquiatría 2008-2012

24

Elija ahorrarContrate ahora su seguro de automóvil con A.M.A.

Y además:

> Excelente red de talleres preferentes A.M.A.

> Gestión de recursos de multas

> Vehículo de sustitución (según modalidad contratada)

> Asistencia en viaje 24 horas desde el kilómetro cero (incluyendo reparaciones urgentes en carretera)

> Peritaciones en 24 horas

> Atención jurídica telefónica

(para cualquier circunstancia de su vida diaria)

DE DESCUENTO*65%HASTA

EN SU SEGURO

*Promoción válida para presupuestos de nueva contratación. No acumulable a otras promociones. Consulte condiciones en www.amaseguros.com

Infórmese sobre todos nuestros Seguros y Servicios:

A.M.A. Lleida 973 22 47 83

Passeig de Ronda, 175 - 177 C.P. 25008

[email protected]