Biomassa. Autosuficiència energètica i gestió...

Collecci_Documents de Treball

BiomassaAutosuficincia energtica i gesti forestal

Srie_Medi Ambient 9

La Diputaci de Barcelona s una instituci de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrs i el benestar de la ciutadania.

La collecci Documents de Treball facilita als agents del mn local documentaci actualitzada per contribuir a millorar la gesti de les poltiques pbliques locals.

La Gerncia de Serveis de Medi Ambient presenta en aquest nmero diverses experincies inscrites en el camp de les energies renovables que ha pres una major projecci en els darrers anys: la biomassa.

La publicaci aborda les diferents perspectives duna qesti que t cada vegada ms inters en els municipis, perqu combina la substituci de fonts denergia fssil per fonts renovables amb la gesti sostenible dels boscos, la utilitzaci de recursos locals i la creaci de llocs de treball.

El llibre incorpora visions que abasten tots els mbits significatius dimplantaci del recurs, des de les poltiques energtiques europees i catalanes, les opcions tcniques, els escenaris de comercialitzaci o les poltiques forestals, fins al paper de ladministraci en la seva promoci. El volum es tanca amb una perspectiva dels casos dxit ms significatius en la implantaci municipal de la biomassa al territori en els darrers anys.

Comte dUrgell, 187Edifici del Rellotge, 2n. pis08036 BarcelonaTel. 934 022 [email protected]/mediambient

Consulteu altres publicacions al web de la Llibreria de la Diputaci de Barcelona:

www.diba.cat/llibreria

Collecci_Documents de Treball

Srie_Medi Ambient, 9

BiomassaAutosuficincia energtica i gesti forestal

CoordinaciSalvador Fuentes Bay

DirecciImma Pruna Gonzlez

Consell assessor de redacciImma Pruna GonzlezGonal Luna TomsDavid Casabona FinaRamon Rabella PujolSalvador Fuentes Bay

Assessorament tcnicJosep Verdaguer Espaulella

del text: els autors de ledici: Diputaci de BarcelonaMar, 2015

Producci: Gabinet de Premsa i Comunicaci de la Diputaci de Barcelona

Composici: Addenda

ISBN: 978-84-9803-706-7

Dipsit legal: B 2820-2015

5

ndex

Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Marc introductori

Gesti i s de la biomassa forestal a Espanya. Domini dels usos trmics i aturada de lelectricitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Javier Rico

Estratgia de foment de la gesti forestal sostenible prenent com a base laprofitament energtic de la gesti forestal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Joaquim Rodrguez Medina

Antoni Trasobares Rodrguez

El potencial de biomassa forestal a Catalunya. El cas concret de la provncia de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Alba Ludevid Sanmart i Joaquim Rodrguez Medina

Marc jurdic

La biomassa en la normativa vigent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37Oriol Barber Ramntol

Mobilitzaci de la fusta per a biomassa a travs dels instruments dordenaci forestal en finques privades a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47Albert Borrell Arqu

La normativa aplicable pel que fa a la qualitat de laire en la combusti de la biomassa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59David Casabona Fina

Mn municipal

Claus dxit per a la promoci de la biomassa com a alternativa viable per a la calefacci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73Laura Megias Garriga

6

LAdministraci pblica com a generador de demanda de biomassa. El cas paradigmtic de la Diputaci de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82Josep Verdaguer Espaulella

La qualitat de la biomassa forestal i les seves especificacions tcniques . . . . 92Isart Gasp

Lexperincia

La central de biomassa de Sant Pere de Torell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104Jordi Fbrega

Desenvolupament del sector de la biomassa a ustria. Possibilitats per a les rees rurals de passar dels combustibles fssils als llenyosos . . . . . . . . 107Christian Metschina i Thomas Loibnegger

La fabricaci de pllets a Catalunya. Grans, la primera empresa catalana fabricant de pllet de fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121Josep Soler Prats

Taula de la Biomassa Forestal Primria a Catalunya. Mecanisme dincentivaci forestal (MIF) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127lvar Feliu Jofre

Mn social

Vinyes per energia. O el treball per a la democratitzaci de la producci denergia al Peneds . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140Jordi Cuys i Soler

Versin castellana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147

Biomasa. Autosuficiencia energtica y gestin forestal

English version . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202

Biomass. Energy self-sufficiency and forest management

7

La biomassa s un recurs natural i renovable, darrels tradicionals, que avui es presen-ta com una alternativa energtica real per al compliment de les exigncies internacio-nals en matria de reducci demissions de CO2 i de mitigaci del canvi climtic.

La biomassa pot utilitzar-se per produir calor en installacions de calefacci i aigua calenta sanitria. Ls del recurs, afavoreix lestalvi en importaci de combustibles fs-sils, i la seva implantaci genera llocs de treball directes i indirectes. A ms, incentiva la gesti forestal perqu esdev en una oportunitat econmica per a un tipus de fusta de valor baix en el mercat. Alhora, la necessitat duna tecnologia innovadora en cal-deres i installacions, afavoreix el desenvolupament dun teixit industrial especialitzat.

A la demarcaci, ms dun centenar dequipaments municipals ja treballen amb aquest tipus de combustible, amb una potncia propera als 25.000 kWh i un consum anual de gaireb 8.000 tones. Lrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputaci de Barcelona ofereix suport als ajuntaments en la redacci de projectes executius dinstallacions daquesta tipologia.

Lescenari legislatiu no ha estat sempre el ms adient i, a ms, el sector encara est molt atomitzat. Malgrat tot, lEstratgia catalana per promoure laprofitament energ-tic de la biomassa forestal i agrcola valora que Catalunya disposa de ms de 800.000 ha susceptibles daprofitament i que els objectius de mobilitzaci de biomassa cap al 2020 seran dunes 600.000 t/any.

En la publicaci resulten despecial inters alguns articles, com ara el que tracta del desenvolupament de la biomassa a ustria, un referent europeu quant al consum denergia de fonts renovables, un 60 % del qual correspon a la biomassa. O, ms a prop nostre, el que descriu com el mn del vi i de la vinya s capa de desenvolupar projec-tes estratgics al voltant de la biomassa.

Desitgem que el document sigui bon instrument de suport perqu els municipis incor-porin a la seva gesti ambiental municipal el concepte de les energies renovables i de la biomassa com a clau de progrs i de desenvolupament sostenible local.

Presentaci

Marc introductori

9

Gesti i s de la biomassa forestal a Espanya. Domini dels usos trmics i aturada de lelectricitat

Javier RicoPeriodista especialitzat en medi ambient i biodiversitat

A Espanya, gaireb totes les comunitats autnomes amb vocaci forestal i amb su-perfcies considerables de bosc arbrat compten amb plans i altres tipus de mesures que fomenten laprofitament energtic de la biomassa forestal en particular i la bio-massa en general. En molts casos han servit per activar i dinamitzar un sector que ha vist crixer el nombre de plantes de producci de pllets i estelles, la distribuci dequips de combusti i daquests biocombustibles i les empreses que installen i gestionen calderes i xarxes de calor per a usos trmics. Els punts febles? Laturada de la biomassa elctrica i una gesti forestal dacord amb aquest creixement.

El 20 de febrer de 2014 Miguel Arias Caete, exministre dAgricultura, Alimentaci i Medi Ambient (MAGRAMA), va presentar el Pla dActivaci Socioeconmica del Sec-tor Forestal, desprs que passs i fos aprovat per la Conferncia Sectorial dAgricul-tura i Desenvolupament Rural. Els seus objectius principals sn aprofitar la capacitat del sector forestal per impulsar lactivitat socioeconmica, contribuir a la seva diver-sificaci en el medi rural, incrementar el nombre llocs de treball i millorar la renda dels treballadors daquest sector i les condicions de vida dels habitants daquest medi. Ja entre els primers pargrafs salta a la vista la importncia que es dna a laprofitament energtic de la biomassa forestal.

Lenergia, juntament amb la resina, s un dels dos subsectors (nhi ha nou ms: fus-ta, suro, castanya, piny, bolets i trufes, caa i pesca, devesa, ramaderia extensiva i usos recreatius) que acaparen ms mesures dins del pla estatal. Independentment de lescs recorregut i la posada en prctica daquestes mesures, noms la seva presncia denota la importncia que es dna a lenergia en els plans, les estratgies i els programes que han estat aprovats i impulsats a Espanya en els darrers anys, i els que encara han darribar. Castella i Lle va ser la primera que el 2011 va aprovar un pla especfic en aquest camp i Galcia va presentar el seu aquest estiu davant del Consello de la Xunta. Totes dues comunitats autnomes compten amb un actiu fo-restal considerable. Extremadura tamb t un pla a punt i Cantbria incorpora el desenvolupament energtic dins dun pla forestal a lestil de lestatal.

s difcil saber i concretar en quina mesura el creixement continu del sector, plas-mat principalment en laugment de la producci i el mercat de biocombustibles slids (pllets i estelles) i la installaci de calderes i xarxes de calor o district heat-ing, es deu a la posada en marxa daquestes iniciatives; per el que s que queda

Marc introductori 10

clar s que contribueixen a dinamitzar-lo i a regularitzar-lo. La capacitat de pro-ducci de pllets (gaireb un mili de tones) sha triplicat en menys de cinc anys i ara disposa de 38 plantes repartides per tot Espanya i amb bona part certificada amb el segell de qualitat ENplus. No obstant aix, la rtio capacitat/producci en-cara s baixa, ja que no supera el 40 %. Antigues serradores i algunes indstries associades a la fusta han reconvertit la seva activitat cap a la producci de pl-lets, estelles i briquetes o han creat lnies de densificaci i pelletitzaci de biomas-sa forestal.

Pel que fa la installaci dequips, les xarxes de calor tamb nexemplifiquen larren-cada. Es va iniciar el segle xxi amb tres xarxes de referncia, la de Cullar (Segvia) i les de Molins de Rei i Sant Pere de Torell (Barcelona), i ara sobrepassen les vuit desenes. La majoria (ms de mig centenar) satisfan la demanda trmica dedificis ds pblic: poliesportius, residncies de persones grans, escoles, centres dinter-pretaci de la natura, hospitals La resta subministren blocs de pisos i habitatges unifamiliars i mitja dotzena sn ds industrial.

Caldera de biomassa a la xarxa de calor del centre social de la Fundacin San Cebrin (Palncia). (Foto: Javier Rico)

Crixer de manera sostinguda i sostenible

Castella i Lle lidera la producci de pllets, amb vuit plantes i prop de 300.000 tones de capacitat de producci. Estem aconseguint que el sector es desenvolu-


pi de manera sostinguda i sostenible, que no creixi de manera descontrolada i oca-sioni un boom, com va passar amb altres renovables, i sobretot que impregni tot el territori per afavorir-ne la consolidaci. Santiago Dez, cap de lrea de Biomas-sa de lEns Regional de lEnergia de la Junta de Castella i Lle (EREN), fa refern-cia aix als efectes dels primers passos del pla de bioenergia daquesta comunitat autnoma.

El Pla Regional dmbit Sectorial de la Bioenergia de Castella i Lle preveu una in-versi fins al 2020 de 230 milions deuros, que al seu torn generaran una inversi global (que compta amb la participaci de lempresa privada) de 2.700 milions deu-ros. Altres dades dinters sn els 4.700 llocs de treball que sespera crear, els 1.600 MW que shan dinstallar (438 elctrics i 1.205 trmics) i la producci anual de 437.000 tones de pllets. Com a resultat de la inversi i la producci, la Junta calcula que el 2020 hi haur vendes de biomassa-matria primera properes als 3.000 mi lions deuros, i de productes acabats superiors a 10.000 milions deuros.

Per aquestes xifres ja no es podran complir en la seva totalitat, principalment a cau-sa de laturada elctrica renovable, motivada primer per la moratria a la incorpora-ci al rgim especial amb tarifes incentivades de noves installacions (Reial decret llei 1/2012, de 27 de gener) i desprs pels nous parmetres retributius establerts a la recent ordre ministerial (IET/1045/2014, de 16 de juny). Tots els projectes estan aturats o desestimats i noms es mantenen els de potncia molt petita associats a autoconsum en installacions agrcoles i ramaderes, reconeix Dez.

Ben al contrari passa amb els usos trmics. Castella i Lle sha enfilat als primers llocs en producci de pllets i installaci de calderes de biomassa, i lvaro Pi-cardo, assessor de la Direcci General del Medi Natural en aquesta comunitat autnoma, no dubta a atribuir-ho en part al dinamisme creat amb la posada en marxa del pla: Ha augmentat la utilitzaci dels recursos forestals regionals, prin-cipalment fustes i llenyes, i es torna a activar aix un sector molt castigat per la frenada en la construcci. Picardo tamb valora com un actiu important que, a ms a ms de la seva conselleria, Foment i Medi Ambient, nhi hagi dues ms (Agricultura i Ramaderia, i Economia i Treball) que actun de manera integradora dins del pla: Aix aconseguim ms fcilment que un tcnic de sanitat o deduca-ci vegi de seguida els avantatges de canviar calderes de gasoil o carb per les de biomassa.

Una de les accions ms important del pla de Castella i Lle s la dincrementar els tractaments silvcoles i la superfcie intervinguda amb valoritzaci energtica de les restes, a la qual es destinen 60 milions deuros i es lliga al programa de mobilitza-ci de fusta i a lelaboraci de nous plans dordenaci forestal, que disposen de 21,9 milions deuros. Ladaptaci de les condicions dels tractaments silvcoles, lin-crement de la mida dels lots forestals, la potenciaci de centres logstics, les sub-vencions per adquirir maquinria especfica i la reducci de biomassa llenyosa per risc dincendi tamb tenen les seves sinergies energtiques corresponents en el pla de Castella i Lle.


Pila de fusta extreta de boscos gallecs i disposada per a la seva valoritzaci energtica. (Foto: Javier Rico.)

Mecanismes diferents per impulsar la biomassa forestal

El paper que fa la biomassa forestal en els plans de bioenergia que hi ha ara en mar-xa o que hi haur ben aviat queda reflectit en les paraules que va pronunciar Alberto Nez Feijo, president de la Xunta de Galicia, en la presentaci oficial de lEstratgia Integral dImpuls de la Biomassa desprs del Consello del 17 de juliol: Galcia comp-ta amb un gran potencial, ja que la biomassa representa el 6,4 % de lenergia primria consumida, davant del 3 % dEspanya.

En lestratgia gallega, tal com passa a Castella i Lle, simpliquen departaments i con-selleries vinculades amb lenergia, la indstria, el medi ambient, lagricultura i el des-envolupament rural. En aquest cas, la Consellera do Medio Rural desenvolupar en els prxims anys diverses lnies dactuaci encaminades a donar suport a una gesti forestal sostenible i multifuncional, susceptible demprar-se en el foment de laprofita-ment de la biomassa. Entre les mesures concretes, hi ha la creaci del gestor de la biomassa forestal, capacitat per fer accions de recollida, transport, emmagatzematge i processament per a la valoritzaci energtica de la biomassa.

Durant la seva intervenci, Nez Feijo va mencionar lxit de lordre dajudes per im-plantar calderes, cuines i estufes de biomassa en el medi rural aprovada pel seu Govern


feia dos mesos. Dotada amb 9 milions deuros, la convocatria es va esgotar el mateix mat que es va publicar al Diario Oficial de Galicia, est cofinanada pel Fons Europeu Agrcola de Desenvolupament Rural (FEADER) i subvencionava fins al 100 % en el cas dinstallacions de la Xunta i fins al 75 % en el de particulars i petites i mitjanes empre-ses. Dies abans de la intervenci de Feijo, la Junta dExtremadura va promulgar un decret pel qual se subvenciona el 35 % del cost dinstallaci en habitatges de calderes i estufes noves de biomassa amb una potncia compresa entre els 5 i els 30 kW.

Sest culminant el Pla de Bioenergia dExtremadura 2014-2020, des del qual es do-nar consistncia i suport pblic a la demanda de biomassa trmica en la regi. Ca-rolina Grau, directora general dIndstria i Energia del Govern dExtremadura, a la pre-sentaci de les ajudes va actualitzar en quin punt es troba el pla extremeny. Prviament, la seva conselleria (Agricultura, Desenvolupament Rural, Medi Ambient i Energia) ja havia anunciat la inversi de 600.000 euros durant el present any, que es reparteixen entre la convocatria dajudes citada, estudis que aportin solucions trmiques a par-tir de biocombustibles i la contractaci de Serveis bioenergtics en centres dependents de lAdministraci autonmica. Lobjectiu ltim s arribar al 2020 amb 2.000 calderes de biomassa trmica, de les quals gaireb 1.300 estarien en lmbit domstic, amb 100 xar-xes de calor i entorn de 30 plantes de biogs.

Les subvencions a fons perdut a la installaci de calderes i estufes i fins i tot a ma-quinria per a la logstica i plantes de producci de pllets, la participaci en projec-tes amb finanament europeu (LIFE+, Intelligent Energy, VII Programa Marc, Interreg, NER 300) i en altres amb suport estatal (Biomcasa, Cenit, Proyectos Clima) com-plementen els plans i programes ms o menys especfics que aproven les comunitats autnomes. Tamb es creen figures de promoci empresarial i industrial que agiliten la implantaci diniciatives emprenedores. s el cas dArag i la declaraci dinversi dinters autonmic, estrenada recentment per la primera planta industrial de pllets que sinstallar a la provncia de Terol, a la localitat de Bea.

80.000 calderes de biomassa i 5.000 MW trmics

Dues comunitats autnomes ms punteres en lmbit forestal, Navarra i Andalusia, no compten amb plans especfics per al foment de la bioenergia, per s amb mesures que afavoreixen que, en el cas de la segona, gaireb el cent per cent dels seus muni-cipis comptin com a mnim amb una caldera de biomassa. Aix ho testimonia lObser-vatori Nacional de les Calderes de Biomassa (ONCB), gestionat per lAssociaci Es-panyola de Valoritzaci Energtica de la Biomassa (AVEBIOM). LONCB comptabilitza 45.000 calderes i 3.500 MW repartits per tot tipus dedificis: comunitats de vens, ho-tels, escoles, esglsies, administracions, centres esportius, indstries, granges Les estimacions sn que el nombre total ascendeix a 80.000 referncies i la potncia acu-mulada, a 5.000 MW trmics.

Segons dades extretes de lobservatori, en lapartat de potncia installada per habitant encapalen la classificaci quatre de les comunitats autnomes mencionades fins ara:


Castella i Lle (0,22 kW/hab.), Andalusia (0,18 kW/hab.), Extremadura (0,15 kW/hab.) i Navarra (0,10 kW/hab.). Aquesta darrera ocupa 4.000 persones en el sector de la bio-energia, que es distribueixen en 300 empreses dexplotaci forestal i serraries i de co-mercialitzaci i distribuci de calderes i biocombustibles slids. Segons el Govern fo-ral, a Navarra hi ha 501 installacions de biomassa per generar calor (calefacci i aigua calenta), amb una potncia trmica installada que sapropa als 40 MW i afegeix que la intenci s incrementar la quota de biomassa en el consum final denergia del 3,9 % de 2010 al 5 % el 2020 en el marc del III Pla Energtic de Navarra. Tamb es preveu crear 1.650 nous llocs de treball en el sector entre directes i indirectes.

Andalusia, entre altres coses, demostra que les calderes de biomassa no sn incom-patibles amb climes ms calorosos. Aquesta asseveraci es confirma a Canries, on molts hotels sestan passant a la biomassa, sobretot per subministrar aigua calenta sa-nitria i per mantenir les piscines exteriors a una temperatura adequada. Entre les dar-reres mesures aprovades a Andalusia destaca el Programa dImpuls a la Construcci Sostenible. La Conselleria dEconomia, Innovaci, Cincia i Treball, per mitj de lAgn-cia Andalusa de lEnergia, facilita aix que ciutadans, comunitats de vens, empreses privades, autnoms i associacions sense nim de lucre sollicitin incentius per invertir en estalvi, eficincia energtica, millora dinstallacions i s de fonts renovables en edi-ficis ubicats en aquesta comunitat autnoma. Entre les actuacions que permeten sol-licitar els incentius nhi ha tres vinculades amb la biomassa: equips i installacions ba-sats en llenya com a combustible (xemeneies), en estufes o termoestufes i en calderes.

La installaci de calderes i estufes de biomassa ha crescut notriament en els darrers anys. (Foto: Javier Rico.)


Amb anterioritat, el programa Andaluca A+ (subvencions per al desenvolupament energtic dAndalusia) ja va donar protagonisme a la biomassa: des del febrer de 2009 fins al 30 dabril de 2013 la Junta va subvencionar 19.602 projectes amb una inversi global de 81,1 milions deuros i un incentiu de 36,3 milions. En ledici de 2013 dAn-daluca A+ no noms van tenir cabuda calderes de biomassa, sin tamb maquinria com ara estelladores de gran capacitat per a laprofitament energtic de pins dels bos-cos de Crdova i Mlaga.

La perversi de les subvencions

Des de diversos sectors, inclosos els gestors dalgunes comunitats autnomes i les empreses de serveis energtics (ESE), no acaben de veure amb bons ulls determina-des subvencions a fons perdut. Algunes empreses a les quals sels dna el 30 % de la inversi total en una planta de pllets desprs acudeixen a nosaltres per dema-nar-nos el mateix amb lamenaa que, si no sels dna, no sinstallen, comenta el ges-tor duna comunitat autnoma que prefereix quedar en lanonimat. Daltra banda, el col-lectiu dinstalladors de calderes de biomassa de Galcia critica en un article publicat a la web energias-renovables.com que una subvenci del 75 % no estimula gens, sin que crea una demanda artificial dequips que fins i tot pot arribar a lespeculaci. Es refereixen a la convocatria les ajudes de la qual es van assignar en menys de 24 ho-res. Quin criteri de selecci, qualitat i viabilitat es pot haver seguit en la recepci de les propostes i en ladjudicaci daquestes ajudes?, es demana tamb el gestor de la comunitat autnoma.

En aquest reps a lestat de la qesti de la biomassa forestal a Espanya, tamb hi ha comunitats autnomes que sense legislar o emprendre programes especfics de fo-ment de la bioenergia desenvolupen normatives des daltres sectors que acaben en-trant en aquest mbit. s el cas del Pla Regional de Modernitzaci i Reactivaci Fores-tal de Cantbria, amb nom i metes similars al seu gaireb homnim en lmbit estatal. Lobjectiu principal s la reforestaci de 150.000 hectrees actualment desarbrades (dun total de 360.000 hectrees forestals) i la creaci de llocs de treball en un sector considerat com a estratgic pel Govern cntabre.

En la redacci del pla sexpressa que tant la reforestaci com la gesti dels boscos ac-tuals sha de fer amb un impuls de la sostenibilitat que permeti un millor aprofitament dels boscos i la producci i comercialitzaci de productes forestals, a ms a ms din-centivar indstries derivades i ls de la biomassa en el marc de la generaci denergia de fonts dorigen renovable. Dins del marc regulador, es proposen tres mesures entre les quals destaca un programa dajudes a lextracci de biomassa forestal amb desti-naci a la valoritzaci energtica, amb primes variables en funci dels productes que sextreguin i les masses de les quals provinguin.

I desprs hi ha els cultius energtics, als quals, com en altres legislacions i iniciatives autonmiques, sels dna una menci especial pel seu important paper en el futur desenvolupament daquesta font denergia. El pla considera que els riscos ambien-

http://www.energias-renovables.com/


tals i la incertesa economicosocial associada a la seva aplicaci en el nostre territori fa necessari un marc regulador que en garanteixi laprofitament sostenible. No obs-tant aix, propietaris forestals, tcnics i enginyers i productors de biocombustibles i denergia entenen com un fre a aquestes expectatives, de Cantbria i de tot lEstat, lltima ordre ministerial que aprova els nous parmetres retributius a la producci delectricitat amb energies renovables.

Un cam elctric molt complicat

Segons Ral de la Calle, secretari general del Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Fo-restals (COITF), aquesta normativa obstaculitza la principal ra de ser dels cultius energtics, entre els quals destaquen els arbres de creixement rpid, que tenen sen-tit en un escenari dincentiu de la producci elctrica renovable amb biomassa que no es dna en lactualitat. En les seves allegacions al text normatiu presentat pel Govern, el COITF avisava que amb aquest desapareix la prima al cultiu energtic (160 MWh fins ara) i es queda similar a la que hi havia per a residu forestal (130 MWh), a la qual siguala tota la biomassa, i noms es permet generar 6.500 hores lany.

Abans daquest canvi normatiu, diverses comunitats autnomes (Andalusia, Castella i Lle i Arag) van regular els aprofitaments forestals de fustes i llenyes amb la inten-ci que obtinguessin la qualificaci dorientaci energtica dins dels rgim establert en el reial decret vigent fins a aquest any (661/2007, de 25 de maig) que regulava la

Les estelles, juntament amb els pllets, sn els biocombustibles slids de ms s. (Foto: Javier Rico.)


producci elctrica amb renovables, per comptar aix amb les primes ms altes dins de la biomassa. La regulaci que va venir desprs suposa una de les raons per les quals shan aturat gaireb tots els projectes de construcci de centrals elctriques que fan servir biomassa forestal com a matria primera principal.

En lactualitat, gaireb tot el mercat senfoca als usos trmics, a la producci de ca-lor i aigua calenta sanitria, ja sigui en calderes individuals en un sol edifici o en xar-xes de calor que distribueixen lenergia a uns quants. La generaci elctrica continua estancada entorn dels 650 MW installats i tenint en compte que 250 daquests per-tanyen a Energa & Celulosa (Ence), empresa que basa la seva producci delectrici-tat en aprofitaments forestals, b directes, amb cultius, o indirectes, a partir de lapro-fitament residual de plantacions destinades a la producci de paper. Cap planta ms vinculada a la biomassa forestal arriba a la potncia de les cinc dEnce (entre 20 i 50 MW per unitat). Iberdrola en va tancar una de 2 MW a Corduente (Guadalajara), i Norverto en mant una de 2,3 MW a Allariz (Ourense).

La biomassa elctrica, aix com el biogs, ha estat la gran perjudicada per la ines-tabilitat normativa associada a les energies renovables. En el Pla dEnergies Reno-vables (PER) 2005-2010, se li va marcar un objectiu de 1.137 MW. Cinc anys desprs la potncia installada sobrepassa lleugerament la meitat daquesta meta. Res a dir

Lordenaci dels boscos es considera bsica per enfrontar de manera sostenible el seu aprofitament energtic.(Foto: Javier Rico.)


dels objectius del PER 2011-2020, establerts en 1.350 MW, una altra xifra, ara com ara, impossible dassolir.

Objectiu: una millor planificaci forestal i la certificaci

Hi ha un recurs forestal suficient. El PER 2011-2020 porta associada una avaluaci del potencial de biomassa a Espanya elaborada entre lAdministraci, empreses i organis-mes denginyeria, cartografia i universitats. Lobjectiu del PER preveu la implantaci de cultius energtics, per fins i tot sense aquests, noms amb els residus agrcoles, tant herbacis com llenyosos, i els procedents daprofitaments fusters, sumen un potencial disponible de 33,5 milions de tones anuals, gaireb el doble del que s necessari per al compliment de lobjectiu dels 1.350 MW, que sestableix en 18 milions de tones anu-als. Si al potencial disponible dels residus esmentats se sumen els aprofitaments de larbre complet i les masses herbcies i llenyoses susceptibles dimplantar en terrenys agrcoles i forestals, la xifra ascendeix fins als 88,7 milions de tones anuals.

Avebiom, COITF i la Confederaci dOrganitzacions de Selvicultores dEspanya (COSE) exposen de manera contnua el baix ndex daprofitament anual dextracci de bio-massa pel que fa al seu creixement. Entre les conclusions del Congrs Forestal Espa-nyol, celebrat del 10 al 14 de juny de 2013 a Vitoria-Gasteiz, es destaca que als bos-cos de lEstat espanyol creixen cada any ms de 18 milions de tones de biomassa forestal disponible que no entra en competncia amb altres usos, com el fuster. El seu cost mitj dobtenci s de 26 /t com a restes daprofitament, i de 43 /t com a ex-tracci darbre complet.

Des de COITF, calculen que a Espanya sextreuen entre 15 i 20 milions de metres c-bics sobre els 45 milions que creixen lany. Hi ha algunes comunitats autnomes, com sn Castella i Lle, que actualment no arriben al 25 % de laprofitament i que en el seu pla sectorial es posen com a meta el 50 %. Sense necessitat darribar al 100 % de lextracci, per s com a mnim al 60 % de mesura de la Uni Europea, es podria man-tenir una explotaci sostenible dels boscos, millorar la prevenci en la lluita contra els incendis forestals, afavorir el desenvolupament i leconomia rural i proveir les neces-sitats trmiques i elctriques, declara Javier Daz, president dAvebiom.

Ral de la Calle, del COITF, recorda, no obstant aix, que qualsevol actuaci silvco-la ha destar prviament planificada, ja siguin podes, desbrossament, aclarides o ta-llades, per garantir lexplotaci sostenible dels boscos. I continua: Augmentar la su-perfcie subjecta a plans de gesti, en els quals cal integrar laprofitament de biomassa com un recurs ms, s la clau per potenciar ls sostenible dels boscos, augmentant la mobilitzaci de biomassa i fusta, i permetr a ms a ms la gesti i mi-llora de molts tipus de bosc que avui dia estan abandonats i que pateixen riscos de debilitament, incendis, malalties o plagues per la desaparici dels seus aprofitaments tradicionals.

En les conclusions esmentades del VI Congrs Forestal Espanyol afegeixen que cal fomentar la superfcie forestal sotmesa a plans dordenaci i plans tcnics tant en bos-


cos de propietat pblica como en els de propietat privada i destaquen a ms a ms la importncia de la certificaci forestal per consolidar aquesta gesti. Millorar lorde-naci i la gesti i reforar-la amb la certificaci forestal sostenible s una cosa no no-ms necessria, sin que molt possiblement es converteixi en obligatori en el camp de la bioenergia. De la mateixa manera que ja est en marxa en el cas dels biocom-bustibles lquids (bioetanol i biodisel, principalment), la Uni Europea treballa en lela-boraci duna directiva sobre la sostenibilitat dels biocombustibles slids i gasosos que compten ja amb un esborrany que estableix per a aquests un llindar mnim de re-ducci demissions de gasos defecte dhivernacle del 60 % respecte als combustibles fssils en els mateixos usos.

Enllaos a Internet de les principals qestions tractades

Pla dActivaci Socioeconmica del Sector Forestal .

Pla Regional dmbit Sectorial de la Bioenergia de Castella i Lle.

Estratgia Integral dImpuls de la Biomassa de Galcia.

Pla Regional de Modernitzaci i Reactivaci Forestal de Cantbria.

Observatori Nacional de Calderes de Biomassa.

Pla dEnergies Renovables 2011-2020.

Conclusions del VI Congrs Forestal Espanyol.

http://www.magrama.gob.es/es/prensa/Presentaci%25C3%25B3n%2520Plan%2520Activaci%25C3%25B3n%2520Socioecon%25C3%25B3mica%2520Sector%2520Forestal_tcm7-321329_noticia.pdfhttp://www.magrama.gob.es/es/prensa/Presentaci%25C3%25B3n%2520Plan%2520Activaci%25C3%25B3n%2520Socioecon%25C3%25B3mica%2520Sector%2520Forestal_tcm7-321329_noticia.pdfhttp://www.magrama.gob.es/es/prensa/Presentaci%25C3%25B3n%2520Plan%2520Activaci%25C3%25B3n%2520Socioecon%25C3%25B3mica%2520Sector%2520Forestal_tcm7-321329_noticia.pdfhttp://www.jcyl.es/web/jcyl/MedioAmbiente/es/Plantilla100Detalle/1246988359553/Programa/1284151659081/Comunicacionhttp://www.jcyl.es/web/jcyl/MedioAmbiente/es/Plantilla100Detalle/1246988359553/Programa/1284151659081/Comunicacionhttp://www.inega.es/novas/novas/2014/Julio/noticia_21072014.html?idioma=eshttp://www.cantabria.es/web/comunicados/detalle/-/journal_content/56_INSTANCE_DETALLE/16413/2136130http://www.cantabria.es/web/comunicados/detalle/-/journal_content/56_INSTANCE_DETALLE/16413/2136130http://www.avebiom.org/es/que-hacemos/List/listing/observatorio-nacional-calderas-de-biomasa-152/1http://www.avebiom.org/es/que-hacemos/List/listing/observatorio-nacional-calderas-de-biomasa-152/1http://www.idae.es/index.php/mod.documentos/mem.descarga?file=/documentos_11227_per_2011-2020_def_93c624ab.pdfhttp://www.idae.es/index.php/mod.documentos/mem.descarga?file=/documentos_11227_per_2011-2020_def_93c624ab.pdfhttp://www.congresoforestal.es/index.php?men=400

20

Consideracions

Possiblement, una part dels lectors de larticle es preguntin si cal una estratgia adre-ada especficament a la biomassa forestal i agrcola i si es tracta dun document ms de tots els relacionats amb lAdministraci. Fins i tot, el lector pot pensar en un cert oportunisme: avui, s habitual sentir a parlar de biomassa, com tamb sn habituals paraules com ara biocombustibles, pllet, estelles, poder calorfic i tantes altres rela-cionades amb el mn de lenergia.

Aquesta reflexi sobre la necessitat del document ser, amb tota seguretat, ms palesa dins del sector forestal (silvicultors, empresaris forestals). Aquest sector considera, duna manera molt bvia, que els productes provinents del bosc per a usos energtics sn una oportunitat que ofereix nombrosos avantatges per als mbits social i econmic.

Justificacions

Lestratgia redactada pel Govern prov de la necessitat destructurar i afegir un com-ponent estratgic a tot el que havia sorgit de manera ms espontnia, i pretn sinte-titzar en un document ms entenedor les lnies comunes adreades a un ampli espec-tre social. Aix doncs, a partir duna descripci inicial, calia fer intervenir una gran diversitat dactors, molts dels quals provenen de fora de lmbit forestal o energtic.

A ms dels avantatges econmics que suposa utilitzar aquest tipus de combustibles, tamb es va considerar que calia transmetre els aspectes positius dincrementar la ges-ti forestal. Fer treballs silvcoles, com ara tallades, estassades, podes, aclarides, etc., s beneficis per a lentorn natural, sempre que aquests treballs siguin executats de forma sostenible i es tingui en comtpe la multifuncionalitat que proporcionen aquests espais.

La importncia tamb es veu reflectida en la participaci a lhora de crear quatre de-partaments, coordinats des de Presidncia. Aquest fet posa de manifest la transver-salitat de les activitats relacionades amb aquest sector i la necessitat dactuar duna forma coordinada basada en la cooperaci.

Estratgia de foment de la gesti forestal sostenible prenent com a base laprofitament energtic de la gesti forestalJoaquim Rodrguez MedinaResponsable dels Recursos NaturalsDirecci General de Medi NaturalDepartament dAgricultura, Ramaderia,Pesca, Alimentaci i Medi NaturalGeneralitat de Catalunya

Antoni Trasobares Rodrguez Director general del Medi Natural i Biodiversitat Departament dAgricultura, Ramaderia,Pesca, Alimentaci i Medi NaturalGeneralitat de Catalunya

Lestratgia dins del sector forestal

Tot i que la biomassa per produir energia s lobjecte principal del document, una de les preocupacions presents durant la redacci del text ha estat encaixar-la dins dun sector ja existent. Aquest sector consumidor, i, per tant, competidor de matries pri-meres, es concentra en la producci de palets i embalatges en general.

En aquest sentit, cal pensar que ls trmic permet iniciar el cicle de producci del bosc en rees que, per diferents causes atribubles a lestat habitualment la domi-nncia daltes densitats darbres de mida petita, fins ara no shan pogut autofinanar els treballs daclarida necessaris. En altres rees, ens permet compartir el desembosc de productes amb altres destinacions, com, per exemple, la serra, si sen fa una se-lecci prvia.

Tamb cal pensar que hi ha zones on, sigui per les limitacions de la qualitat de lesta-ci, o b perqu estan envades per espcies difcils de comercialitzar, amb prou fei-nes poden tenir altres usos que no siguin la llenya o la biomassa en general.

Finalment, ats que els productes que shan dextreure o desemboscar no mantenen criteris de qualitat, els arbres que cal mantenir al bosc sn els de futur, millor port i els que ms endavant tindran un dest diferent del de la producci energtica.

Aix doncs, sha dentendre que la biomassa mobilitza la titularitat dels terrenys propie-tria dels recursos i que incorpora terrenys a la gesti forestal sostenible, a banda daquest s.

Aquestes afirmacions es basen en els documents i les presentacions que shan fet fins ara. Es preveu que per al 2020 sextreguin 600.000 tones per any dels boscos cata-lans per cobrir la demanda trmica interna, la qual cosa suposa multiplicar per 2,5 lextracci actual, que s de 240.000 tones (incloses totes les formes de biocombus-tibles: llenyes, estelles, pllet). Aquest increment comportaria 500.000 tones addicio-nals de fusta per a altres usos. Aquestes xifres suposarien mobilitzar 1.700.000 metres cbics en lhoritz 2020 (recordem que als boscos creixen actualment 3,4 milions de metres cbics). Aix representa el 50 % del que creixen anualment els boscos, i permet que ens avancem notablement a reduir la diferncia existent entre el creixement de la massa forestal i la gesti forestal sostenible.

Aspectes que cal ressaltar en lestratgia

En el document, i incorporat al resum executiu, destaquem els apartats segents:

1. Als espais forestals, sels atribueix un valor inherent, ja que sustenten bona part de la biodiversitat, la fixaci de carboni, laportaci doxigen, lajuda al recrrec daqfers, la reducci de lerosi i els serveis associats a finalitats de lleure i cien-tfiques. En general, es tracta de beneficis socialment insubstitubles, per dels quals els titulars dels terrenys habitualment no es beneficien econmicament, fet que en dificulta la gesti forestal. Cal preservar aquesta multifuncionalitat dels



espais forestals com un objectiu de primer ordre. Lestratgia presentada adopta les mesures adequades perqu laprofitament energtic contribueixi a assolir aquest objectiu.

2. La gesti forestal garanteix la persistncia de les masses forestals, que compati-bilitza amb laprovisionament de bns i serveis dels boscos i terrenys forestals de forma sostenible en el temps, alhora que afavoreix la salut i la vitalitat dels ecosis-temes forestals, el desenvolupament socioeconmic del territori, la conservaci de la biodiversitat i la prevenci dels riscos naturals.

3. El concepte de bioeconomia promogut per lEstratgia Forestal 2020 de la Uni Europea identifica ls eficient i competitiu de la biomassa com un dels seus pun-tals. Cal destacar els beneficis socioeconmics de la biomassa agrcola i forestal en lactual context de crisi econmica i social (creaci de llocs de feina i dinamit-zaci de leconomia, sobretot en zones rurals). Tamb sindica que cal potenciar lnies de treball per al sector forestal que busquin nous usos i aplicacions per a lob-tenci de productes de ms valor afegit, com ara fustes laminades, fustes estruc-turals per a la construcci, nous productes obtinguts de les biorefineries...

4. Davant la manca actual i a mitj termini de sortides comercials de productes de ms valor afegit, la valoritzaci energtica de la biomassa s clau per garantir un aprofitament sostenible dels recursos forestals i fomentar la prevenci dincendis.

5. Des del vessant de la mitigaci i adaptaci al canvi climtic, ls de biomassa fo-restal t un comportament neutre pel que fa a les emissions de CO2, i la substitu-ci de combustibles fssils representa una reducci de les emissions de gasos amb efecte dhivernacle. Aix mateix, una gesti forestal acurada contribueix a millorar la vitalitat dels arbres, reduint la vulnerabilitat dels boscos davant dimpactes del canvi climtic, com s el cas de les sequeres o el risc de plagues, i facilitant la seva mitigaci i adaptaci.

6. Des dun vessant energtic, aquesta estratgia prioritza els usos energtics de la biomassa forestal atenent criteris deficincia, seguretat i diversificaci energtica. En aquest sentit, ats que les plantes de producci denergia elctrica amb bio-massa no sn viables econmicament, lestratgia dna la mxima prioritat als usos trmics de la biomassa forestal a partir de criteris de proximitat.

Estructura de lestratgia

Per tal dassolir els objectius, es marquen sis eixos o mbits que abasten tota la ca-dena, des de la producci fins al consum. Aquests eixos inclouen els apartats se-gents: lobtenci de recursos primaris, la transformaci energtica, la comercia-litzaci, el consum i el desenvolupament empresarial, sense oblidar els apartats transversals.

Les principals lnies estratgiques incloses sn les segents:

Assessorar les iniciatives emergents en lavaluaci de recursos.

Collaborar en els estudis doptimitzaci de la logstica.


Rebaixar els costos de lextracci de la biomassa per a usos energtics en els apro-fitaments forestals.

Impulsar el cooperativisme forestal i les empreses de serveis forestals.

Impulsar ls de maquinria forestal.

Afavorir la producci destelles, pllets i briquetes.

Implantar mecanismes per garantir el subministrament de biomassa.

Impulsar la regulaci i normalitzaci dels combustibles de biomassa, assegurant la qualitat del producte.

Oferir combustibles renovables amb millors preus que els combustibles fssils.

Fomentar les installacions alimentades amb biomassa forestal i residus de biomas-sa agrcola.

Potenciar el funcionament dempreses de serveis energtics.

Informar i formar sobre ls de la biomassa forestal i fer-ne divulgaci.

Impulsar la recerca i el desenvolupament tecnolgic.

Simplificar les gestions administratives.

Coordinar les administracions pbliques catalanes competents en laprofitament energtic de la biomassa forestal.

Lestratgia en xifres es reflecteix en la taula segent:

Concepte Any 2020

Millora de les superfcies forestals 25.000 ha/any

Extracci de combustible forestals 600.000 t/any

Producci denergia 172,8 kTEP/any

Estalvi econmic 17,1 M

Reducci de la importaci 43,7 M

Creaci de llocs de treball 1.900

Aspectes destacables

El document destaca lesfor per avaluar la quantitat de biomassa mobilitzable a partir de lestimaci duns costos dexplotaci, desembosc i transport, i situa unes xifres per al consumidor final entre els 80 i els 100 euros per tona per a una estella de qualitat. La quantitat de recurs disponible avaluada s d1.100.000 tones per any (30 % hbs). Tamb indica la necessitat dobrir noves vies per tal dobtenir un producte ms competitiu.

Pel que fa a lapartat de prevenci dincendis i gesti forestal, el document situa el bosc com la infraestructura verda del pas, i els permetres de protecci prioritria (PPP), com lestructura bsica en la prevenci dincendis forestals de les rees dalt


risc. Tamb recorda la necessitat de mantenir i incrementar la silvicultura que reduei-xi la vulnerabilitat davant els incendis, en qu lextracci de biomassa per a usos ener-gtics ha de ser clau per reduir la despesa necessria per tal de mantenir aquesta in-fraestructura.

El document tamb recull aspectes relacionats amb la biorefineria, i shi descriuen ten-dncies tecnolgiques. Conceptualment, es pretn anar ms enll de la combusti actualment plantejada i mantenir oberta una lnia dinnovaci. A ms, tamb es vol avanar en lobtenci de productes provinents del bosc amb ms valor afegit.

Els objectius energtics previstos situen un consum de 172,8 quiloteps per a la bio-massa forestal per a usos trmics lany 2020. Aquests objectius sn diferents dels es-tablerts en el Pla de lenergia i canvi climtic de Catalunya 2012-2020. La diferncia radica bsicament en lapartat elctric, ja que els canvis legislatius en el sector elc-tric han suprimit prcticament els incentius econmics per a aquestes installacions amb la paralitzaci indefinida dels projectes que hi havia en trmit.

Suport econmic i financer

En lestratgia sesmenten les iniciatives en curs o en projecte programades pels dife-rents organismes que hi intervenen. Es remarca que totes aquestes iniciatives hauran de ser coordinades en el marc dun programa nic dajuts econmics (PUAE) de ca-rcter mixt, que inclogui subvenci a fons perdut i finanament amb prstecs, per tal dimpulsar laprofitament trmic de la biomassa, adreat en el seu conjunt a tots els sectors estratgics (domstic, industrial, primari, terciari i municipal).

Governana i simplificaci

Sindica la necessitat duna estructura administrativa adaptada als objectius i les prin-cipals lnies de treball fixades. Conv aclarir que no es crea una nova estructura ad-ministrativa, sin que es tracta dun grup de treball intederpartamental (GTI), que t el suport dun consell assessor.

Per ser ms operatiu, aquest grup de treball interdepartamental treballa a dos nivells: amb el Comit de Direcci, que estar coordinat pel Departament de Presidncia, amb lassistncia dels departaments participants en la redacci de lestratgia, i un Comit Gestor, que tindr lassessorament tcnic del Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya.

Tamb, es mant la taula de la biomassa forestal i agrcola actualment existent al DAAM.


Grfic de la composici i funcions de la governana

Tal com sha comentat en les lnies estratgiques, es preveu simplificar els trmits ad-ministratius. Per aquest motiu, shan afegit al document tres annexos (un s un quadre resum), els quals tenen molta importncia, ja que recullen des de trmits per mbit fins a la legislaci, la normativa o directives vigents per a cada tipus dinstallacions, i es presenten, en algun cas, possibles propostes de millora. Dins dels comits, la tas-ca de simplificaci, aclariments i interpretaci de la normativa ha de tenir un protago-nisme destacat per avanar en lassoliment dobjectius.

Lnies de treballs destacades en lactualitat

Enguany, tot i les dificultats econmiques, shan publicat la convocatria dajuts a la gesti forestal sostenible dels boscos, ara en fase datorgament, i la dajuts als sector agrari, alimentari i forestal per al foment del (R+D+I).

Comit de Direcci

Departament de la Presidncia Departament dAgricultura,

Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural

Departament dEmpresa i Ocupaci Departament de Territori

i Sostenibilitat Departament dEconomia i

Coneixement

Coordinaci institucional Definici, control i supervisi

del Document dimplantaci de lestratgia

Projectes singulars que hagi elevat el comit gestor

Consell Assessor

Agents del sector Taula de biomassa forestal

i agrcola

Comit Gestor

DG del Medi Natural i Biodiversitat (DAAM)

DG dEnergia, Mines i Seguretat Industrial i Institut Catal dEnergia (DEMO)

Elaboraci del document dimplantaci de lestratgia

Avaluaci de projectes Execuci de les actuacions

previstes i coordinaci de les decisions preses pel Comit de Direcci


El Pla de foment de la biomassa forestal per a s trmic a Catalunya, impulsat pel DAAM i el Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya, s una realitat, i, juntament amb la Diputaci de Girona, sha signat un conveni per implantar-lo en aquesta demarca-ci. Com a resultat, sha publicat una convocatria per subvencionar calderes de bio massa a entitats locals. Aquest projecte t el suport del Banc Europeu dInversi-ons. Estem treballant perqu aquest model es vagi estenent a altres territoris.

Shan celebrat diferents trobades amb el sector per engegar la creaci del clster de biomassa. Aquestes reunions han tingut una gran participaci i inters per part del sector, i es comena a parlar de temes comuns entre subministradors i consumidors. La creaci dun clster requereix el seu temps de maduraci, i les trobades, a ms davanar en la confiana, incorporen necessitats comunes, que fan possible projec-tes i innovaci.

Sest avanant en reunions amb associacions i cooperatives per fomentar aquestes entitats. Lobjectiu de facilitar la interlocuci i la negociaci amb els compradors, com tamb el resultat que cal esperar, s la gesti de forma unificada de quantitats impor-tants.

El Programa anual daprofitaments dels terrenys forestals de propietat pblica a Catalunya, aprovat pel DAAM per a lany 2014, ha incls un volum de fusta de 131.880 me tres cbics, la qual cosa representa un increment del 46 % respecte de loferta de lany 2013. Es pretn anar incrementant aquesta quantitat de manera sostinguda els propers anys.

Conclusions

Aquest pla fomenta la biomassa a Catalunya mitjanant una acci conjunta de Govern, i sorienta a ls energtic de proximitat, en qu aquesta valoritzaci energtica s clau per garantir una silvicultura sostenible, imprescindible per a la conservaci del medi natural.

Ms informaci

.

http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/govern/consell-executiu/acords-govern/acordgovern-4321.htmlhttp://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/govern/consell-executiu/acords-govern/acordgovern-4321.html

27

1. Introducci

Els objectius marcats pel Parlament Europeu per a lany 2020 preveuen un augment de ls de les energies renovables del 20 %. A Catalunya els objectius es concreten en el fet que les energies renovables representin un 20 % del consum brut denergia, amb un percentatge del 10 % en el transport. De fet, la previsi s que experimentin un aug-ment anual mitj de l1,9 % des del 2000 fins al 2030.1

El foment de ls de les energies renovables com, per exemple, la biomassa ha destar acompanyat duna garantia de subministrament que no posi en perill la renovaci del recurs, s a dir, dun aprofitament en condicions de sostenibilitat per al medi ambient.

Per tant, el foment de la implantaci dinstallacions de biomassa ha de portar una va-loraci del recurs local disponible. Aquesta valoraci permet conixer el potencial de desenvolupament del recurs, les possibilitats de reduir la dependncia energtica de lexterior i els llocs de treballs que es podrien generar amb la seva producci.

Com a resposta a linters creixent de la societat per la biomassa com a recurs ener-gtic i els coneguts beneficis ambientals, socials i econmics que el seu s suposa, els darrers anys shan elaborat diverses anlisis a diferents escales territorials sobre el potencial de biomassa del nostre territori.

Aix, actualment disposem de diversos estudis que avaluen el potencial total de bio-massa forestal i que presenten diferents resultats en funci dels parmetres i llindars que es marquin a lhora de fer aquests clculs, i que conduiran a obtenir valors re-lativament dispars (tot i que acostumen a coincidir els factors restrictius que es con-sideren).

En aquest article, es vol citar els resultats obtinguts en els principals estudis sobre la biomassa potencial disponible i relacionar-los amb les necessitats actuals registrades a la provncia de Barcelona.

1. Dades calculades per la Universitat San Pablo CEU de Madrid.

El potencial de biomassa forestal a Catalunya. El cas concret de la provncia de BarcelonaAlba Ludevid SanmartEnginyera tcnica forestalOficina de Prevenci Municipal dIncendis Forestalsrea de Territori i SostenibilitatDiputaci de Barcelona

Joaquim Rodrguez MedinaResponsable dels Recursos NaturalsDirecci General de Medi NaturalDepartament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi NaturalGeneralitat de Catalunya


2. El potencial de biomassa a Catalunya

LEstratgia per promoure laprofitament energtic de la biomassa forestal i agrcola del febrer del 2014 (a partir dara Estratgia)2 s el document oficial que recull les prin-cipals dades, a ttol genric, sobre el potencial de biomassa del nostre pas.

Aquesta Estratgia t en consideraci els objectius marcats pel Pla de lenergia i can-vi climtic de Catalunya (PECAC, 2013) pel que fa al consum de biomassa forestal i agrcola, i tamb considera les estimacions elaborades pel Centre de Recerca Ecol-gica i Aplicacions Forestals (CREAF) a partir dels clculs del creixement anual de les espcies forestals.

LEstratgia presenta una valoraci del potencial de biomassa actual i un objectiu de mobilitzaci anual per al 2020. El calcula sobre la superfcie forestal arbrada, aplicant criteris daprofitament viable fcilment mecanitzable, i considerant que el creixement del bosc segueix el mateix ritme que el que es pot calcular a partir de les dades dels ltims inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3).

En la taula 1 es pot consultar el resum daquestes dades calculades en lEstratgia.

Taula 1. Dades de tot Catalunya sobre la situaci actual i els objectius de mobilitzaci de biomassa forestal de lEstratgia per promoure laprofitament energtic de la biomassa forestal i agrcola

Superfcie arbrada

(ha)

Susceptible daprofitament

segons criteris de

sostenibilitat (ha)

Superfcie per any

treballada el 2013 (ha/any)

Previsi de superfcie

anual treballada

el 2020 (ha/any)

Biomassa mobilitzada actualment

(t/any)

Potencial de biomassa

actual (t/any)

Objectiu de mobilitzaci de biomassa per al 2020

(t/any)

1.315.000 837.000 10.000 25.000 240.000 1.100.000 600.000

A banda de lEstratgia, un estudi per tot Catalunya, el DAAM t registrats 28 es-tudis del potencial de biomassa per a diferents mbits i territoris de Catalunya. La taula 2 ofereix aquesta llista amb el detall de lmbit destudi i el potencial de bio-massa estimat.

2. Grup de treball de biomassa de la Generalitat de Catalunya (Departament de la Presidncia, Depar-tament dEconomia i Coneixement, Departament de Territori i Sostenibilitat, Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi natural i Departament dEmpresa i Ocupaci).


Taula 2. Llista destudis de potencial de biomassa registrats pel DAAM per a diferents mbits i territoris de Catalunya

Nom PromotorSuperfcie total (ha)

Superfcie forestal

arbrada (ha)Any de

redacci

Potencial de biomassa

anual (t/any) Unitats

Pallars Sobir DGMN-CC 137.838 58.148 2008 12.250 t30 %/any

Lluans ECO9 (2007-2008) 36.886 22.359 2008 6.200 t60bs/any

Forest UP propietat dajuntaments a la comarca del Ripolls

CEINR, ICAEN, Consell Comarcal

95.672 8.947 2009 14.720 t60 %/any

Argenola DGQA-ARC 4.710 2.220 2009 236 t30 % hbh

Osona DGMN-CC 126.126 73.800 2009 75.000 t30 %/any

Montseny Ponent

ADF Montseny Ponent

12.274 10.561 2009 6.956 t60bs (verda)

Batea Ajuntament 12.790 4.150 2010 1.865 t/any

Vegueria de les Terres de lEbre

CPF 330.873 81.790 2010 36.395 t30 %/any bh

Masss del Montseny-Girona

Diputaci de Girona

23.100 17.036 2010 22.246 t60 %/any bs

Vall del Tenes i rodalies

Mancomunitat Intermunicipal de la Vall del Tenes

19.011 8.674 2011 9.393 t30 %/any

Boscos pblics del Bergued

rea de Barcelona 14.672 14.672 2011 7.362 m 3

Les Gavarres Consorci de les Gavarres

62.543 35.719 2011 120.141 t

Bages Consell Comarcal del Bages

129.908 62.303 2011 7.418 t30 %/any

Finques privades del Ripolls

Consorci Ripolls Desenvolupament

67.948 39.497 2011 32.802 t30 %/any

Ardenya-Cadiretes Consorci Ardenya i Cadiretes

35.200 23.979 2011 51.900 t30 %/any

Vall de Llmena Mancomunitat de la Vall de Llmena

18.555 14.475 2011 48.299 t30 %/any

Senyoriu de Selma i valls de Marmellar

Ajuntament dAiguamrcia

21.926 12.010 2011 18.322 t30 %/any


Vall de Camprodon Mancomunitat Intermunicipal de la Vall de Camprodon

29.326 13.546 2011 24.249 t30 %/any

Noguera Departament dOcupaci

178.400 54.500 2011 18.588 t30 %/any

Girons Departament dOcupaci

57.560 34.142 2011 26.699 t30 %/any

Anoia Departament dOcupaci

86.630 32.312 2011 31.113 t30 %/any

Solsons Departament dOcupaci

100.070 61.500 2011 36.526 t30 %/any

Part Priorat, Ribera dEbre i part Baix Camp

Departament dOcupaci

61.829 23.179 2011 10.509 t30 %/any

Montnegre i Corredor

Departament dOcupaci

44.846 29.422 2011 23170 t30 %/any

Quadrant NE del PPP ET-2 Tivissa-Vandells-Llaberia-Pradell

Consorci Serra de Llaberia

10.681 3.210 2011 5.716 t30 %/any

Cerdanya-Girona Consell Comarcal de la Cerdanya

54.637 9.640 2012 11.600

Garraf Node Garraf 18.408 4.337 2012 4.873 t60 %/any

Valls Occidental La Vola (2012) 58.037 25.084 2012 21.880 t/any

Total 1.850.456 781.211 686.427 t/any

El DAAM va voler unificar el format dels documents i de les dades contingudes en aquests estudis de manera que es poguessin equiparar i entendre tots per igual. Per aquest motiu, va elaborar dos estudis que van marcar aquestes pautes (Pallars Sobir i Osona) i que van servir de guia per als estudis posteriors.

Els resultats dels estudis que es recullen a la taula 2 es corresponen, en general, amb les dades dels clculs elaborats pel CREAF pel que fa a la distribuci de la quantitat de biomassa forestal disponible. Lestudi del CREAF conclou que la quantitat de bio-massa forestal es concentra sobretot a les comarques gironines (31,7 % del total), 418.000 tones a lany a lAlt Pirineu i Aran (23,9 % del total), 397.000 tones a lany a les comarques centrals (22,6 %) i 221.000 tones a lany a lmbit metropolit (12,6 % del total). A la resta de comarques, la quantitat absoluta est molt ms dispersa.


3. El potencial de biomassa a la provncia de Barcelona

Segons el Pla general de poltica forestal 2014-2022, Catalunya t una superfcie total de 3.209.981,98 hectrees, de les quals 1.272.261,07 sn arbrades, i, daquestes, un 33,75 % es troben a la provncia de Barcelona.3

Dels 28 estudis registrats pel DAAM especfics sobre potencial de biomassa forestal per a diferents mbits a Catalunya (taula 3), i que cobreixen el 61,4 % de la superfcie arbrada de Catalunya, 11 es refereixen a la provncia de Barcelona.

Aquests 11 estudis dins de la provncia de Barcelona corresponen a un 22,5 % del to-tal de superfcie arbrada de Catalunya i a un 66,5 % de la superfcie arbrada de la pro-vncia de Barcelona (taula 3).

Taula 3. Total de superfcies amb estudis sobre el potencial de biomassa forestal

Superfcie total estudiada (ha)

Superfcie arbrada estudiada (ha)

Estudis del potencial de biomassa de diferents territoris de Catalunya

1.850.456 781.211

(61,4 % de la superfcie arbrada de Catalunya [1.272.261,07 ha])

Estudis del potencial de biomassa de territoris de la provncia de Barcelona

551.508

285.744 (66,5 % de la superfcie arbrada

de la provncia de Barcelona [429.388 ha])

Per altra banda, laplicaci BIONLINE4 de lIntitut per a la Diversificaci i Estalvi de lEnergia (IDAE), del Ministeri dIndstria, Energia i Turisme, estima que a la provncia de Barcelona hi ha 346.048 hectrees de superfcie amb potencial de biomassa apro-fitable i que la producci daquesta superfcie equival a 326.104 tones a lany.

La concentraci de poblaci i les possibilitats dinversi la converteixen en una pro-vncia dinmica en lmbit forestal i ambiental.

3.1 Les associacions de propietaris forestals i el potencial de biomassa forestal

Les associacions de propietaris forestals sn una estratgia de planificaci i gesti forestal molt interessant per a loptimitzaci de recursos i les possibilitats de treball conjunt de forma transversal a tot un territori.

3. Dades del Mapa de cobertes del Sl de Catalunya 3.4. Programa preparat per quantificar la biomassa dorigen forestal de lrea geogrfica que lusuari esculli.


El Programa de restauraci i millora forestal de lOficina Tcnica de Prevenci Muni-cipal dIncendis Forestals de la Diputaci de Barcelona (en endavant OTPMIF) fomen-ta aquest tipus dassociacions i hi collabora des de fa 15 anys.

Desprs de tot aquest temps, avui dia aquestes entitats sense nim de lucre tenen un rodatge i una experincia en gesti forestal molt important i amb molt de valor a lhora dassolir objectius dinters com per a un mateix territori i per als propietaris forestals que el gestionen. A banda, els terrenys forestals dins lmbit de cada una de les asso-ciacions han estat estudiats i planificats, de manera que es coneixen amb profunditat.

Cal afegir que fa poc shan reconegut legalment instruments dordenaci forestal con-junta que preveuen la planificaci agrupada dun mbit forestal de caracterstiques si-milars.

Aquestes associacions tamb tenen una gran capacitat de negociaci, i poden esde-venir una eina interessant per lligar subministraments a curt i mitj termini amb inds-tries consumidores de productes forestals (com, per exemple, la biomassa) i avanar a lhora de resoldre el problema que es planteja sovint davant la necessitat de tenir assegurada la primera matria.

Des del 1999, la Diputaci de Barcelona ha apostat fermament per aquesta lnia de treball. Actualment, lmbit de territori on treballen les associacions de propietaris fo-restals ocupa ms de 400.000 hectrees, de les quals ms de 300.000 sn forestals i prop de 264.000, arbrades.

Avui no tota la superfcie de lmbit de treball de les associacions est associada (actual-ment, parlem dun 21 % de lmbit total i dun 23 % de la superfcie forestal potencial), per s que es tracta duna superfcie estudiada i amb potencial per produir biomassa.

La figura 1 mostra la superfcie total associada, la superfcie forestal associada i la su-perfcie forestal arbrada associada de la provncia de Barcelona.

Figura 1. Superfcie de lmbit de treball de les associacions de propietaris forestals, superfcie total i superfcie arbrada

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

0Superfcie total

(ha)

422.682,30

294.203,39

192.443,39

Superfcie forestal(ha)

Superfcie arbrada(ha)


A la fi del 2013, lOTPMIF va estudiar el potencial per obtenir estella forestal dins lm-bit de les associacions de propietaris forestals.

La informaci disponible de les masses forestals dels 159 municipis que collaboren amb les associacions de propietaris forestals i la Diputaci de Barcelona permet ob-tenir dades sobre la producci que es pot preveure per a les principals espcies ar-bries daquests boscos.

Segons aquest estudi, sestima que la producci potencial agregada prevista per a tot lmbit de les associacions en el perode 2013-2022 s de 1.595.153 t50

5 de fusta de

confera, de les quals 733.927 t50 podrien tenir, per la seva reduda qualitat tecnolgi-ca, un dest energtic. Aix suposaria una producci anual mitjana de 73.392,7 t50.

Aquesta producci de biomassa equival a 527.768 t30,6 s a dir, una producci anual

mitjana de 52.776,8 t30. Aquesta quantitat destella forestal s capa de generar una potncia de 1.794,41 MW, substituir ls de 154.318 TEP i estalviar 988.330 tones de CO2 en emissions.

Malgrat aquestes dades, molta daquesta fusta no est disponible als actuals preus del mercat catal, ja que el preu de producci de lestella sol ser superior al que el mercat est disposat a pagar.

La taula 4 mostra lestimaci de la biomassa forestal potencial de conferes i de cas-tanyer (les espcies ms utilitzades per a la producci destella) dins lmbit de les associacions de propietaris forestals i que estableix un llindar en el cost de producci de la tona destella.

Taula 4. Biomassa forestal potencial dins lmbit de treball de les associacions de propietaris forestals (APF) en funci del preu del cost de producci de lestella per al perode 2013-2022

Preu de lestella forestal a punt per consumir

Biomassa potencial en lmbit APF (conferes + castanyer),

fusta humida

Biomassa potencial en lmbit APF (conferes + castanyer),

fusta seca

Perode 2013-2022 (t50)

Mitjana anual (t50)

Perode 2013-2022 (t30)

Mitjana anual (t30)

80 /t 41.325 4.132,5 29.720 2.972

90 /t 109.300 10.930 78.600 7.860

100 /t 292.670 29.267 210.170 21.017

110 /t 437.300 43.730 314.475 31.447,5

5. t50: tona al 50 % dhumitat relativa.6. t30: tona al 30 % dhumitat relativa. Poder calorfic inferior considerat per als clculs de 3.500 kWh/t30. Densitat mitjana de fusta al 50 % dhumitat relativa de 0,89 t/m3 i de 0,64 t/m3 al 30 % dhumitat relativa.


El clcul de la taula 4 sobt considerant els rendiments i els costos registrats en els tre-balls realitzats dins lmbit de les associacions i les actuacions programades pels plans marc7 de cada associaci per al perode 2013-2022. El preu de mercat de la bio massa que es detalla en la primera columna determinar la quantitat real de biomassa fores-tal amb possibilitats de ser aprofitada.

Si prenem el llindar de preu que es considera raonable per a la producci deste-lla tenint en compte les condicions daprofitament dels boscos catalans, 100 /t, som davant duna producci viable en els actuals preus de mercat de lordre de 21.017 t30/any per al perode 2013-2022, fet que permetria cobrir una potncia esti-mada duns 73,5 MW anuals.8

Actualment, caldrien 6.495,64 t/any per cobrir el subministrament de combustible de totes les calderes installades en equipaments municipals que la Diputaci de Barcelona t registrades que funcionen amb estella forestal i que corresponen a una potncia acu-mulada de 16,63 MW (cal tenir en compte que les hores de funcionament anual varien en funci de la localitzaci i ls de la installaci). Aquesta quantitat es podria produ-ir perfectament a partir dels boscos de lmbit de les associacions de propietaris fo-restals.

Si tenim en compte que segons un estudi del CTFC, per cada 10.000 t50 de fusta per biomassa mobilitzada es generen 11,5 llocs de treball directes i 12 dindirectes; aix doncs, podem afirmar que som davant dun potencial per a la creaci de 687 llocs de treball per al perode 2013-2022 (els llocs de treball que generaria la fusta per a altres destins, que caldria posar al mercat per assolir el potencial de producci de biomas-sa, no estan computats).

3.2 Requeriments de consum de les installacions de biomassa en equipaments pblics

La Diputaci de Barcelona disposa de diferents lnies de suport als municipis per a la implantaci dinstallacions de biomassa forestal, com ara la divulgaci, la realitzaci destudis de viabilitat dinstallacions, el finanament per a la redacci de projectes executius, la inversi a travs de la Xarxa de Govern Local, una lnia dajuts a particu-lars dins de lmbit dels Parcs Naturals i el foment de la producci de biomassa local.

Aix doncs, entn que el foment de lestabliment de noves installacions de biomassa va lligat, en la mesura que sigui possible, amb el consum destella local, entenent aquest consum com la forma ms natural, ecolgica i econmica de tancar el cercle en lmbit municipal.

7. Document de planificaci forestal de lAssociaci de propietaris forestals, en el qual es defineixen les actuacions que cal dur a terme dins lmbit de treball de lassociaci.8. Considerant que cada any es produeix la mateixa quantitat de biomassa, de manera uniforme durant 10 anys, i un s mitj de les installacions de 1.000 hores anuals.


Segons dades de lAsociacion Espaola de Valorizacin Energtica de la Biomasa (AVEBIOM), actualment hi ha 988 installacions de biomassa forestal a Catalunya, amb una potncia acumulada de 88,54 MW.

A la provncia de Barcelona, les installacions de biomassa forestal es classifiquen de la manera segent en funci del seu s:

726 ds domstic, amb una potncia de 26,7 MW.

164 ds industrial, amb una potncia de 39,5 MW.

98 ds pblic, amb una potncia acumulada de 22,34 MW.

A la pgina web de la Diputaci de Barcelona sobre biomassa forestal (www.diba.cat/biomassa) es pot trobar ms informaci sobre els registres dinstallacions de bio massa forestal en equipaments pblics de la provncia de Barcelona.

http://www.diba.cat/biomassahttp://www.diba.cat/biomassa

Marc jurdic

37

En el dia davui podem afirmar que la normativa ha incorporant la biomassa com una tecnologia renovable. En tenim un exemple en el Reglament dinstallacions trmiques als edificis (RITE), que en els darrers 16 anys ha passat danomenar la biomassa una sola vegada en la versi 1998, a fer-ho 11 vegades en la darrera versi del RITE 2007 (publicada el setembre del 2013). Val a dir que en la versi del RITE 1998, les calderes de biomassa sagrupaven dins de les calderes de combustibles slids, terme esmen-tat quatre vegades enfront de les 11 actuals.

Aquesta dada anecdtica simplement demostra que la biomassa ha arrelat i que est regulada en la nostra normativa. Tanmateix, de les 11 vegades que el terme biomassa surt en el RITE 2007, quatre hi sn per excloure les calderes de biomassa dobliga-cions o per modificar alguna exigncia.

Abans dentrar en detall en les afectacions directes del Reglament dinstallacions trmiques als edificis, cal comentar que larticle analitza i compara la versi actua-litzada del Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual saprova el Reglament dinstallacions trmiques als edificis, tenint en compte les correccions derrors i mo-dificacions que shi han fet a partir de la seva publicaci en el BOE del 29 dagost del 2007. En total shan fet set modificacions i correccions els anys 2008, 2009, 2010 i 2013.

A continuaci, destaquem els punts segents daquesta versi:

IT 1.2.3. Documentaci justificativa

En aquesta instrucci tcnica, en la qual es defineix el contingut del projecte o la me-mria tcnica, es parla de la necessitat de justificar les exigncies deficincia ener-gtica en:

La generaci.

La distribuci.

El control.

La comptabilitzaci.

La recuperaci.

La biomassa en la normativa vigent

Oriol Barber RamntolEnginyer en eficncia energtica i consultor EVO

Marc jurdic 38

Laportaci denergies renovables.

Les limitacions de ls de lenergia convencional.

Tanmateix, en la primera versi del 2007 tamb sinclou la necessitat de fer una esti-maci del consum denergia mensual, la llista dequips de consum i la justificaci del sistema seleccionat per a la climatitzaci i producci daigua calenta sanitria. En aquest punt s on la normativa, per a qualsevol edifici de ms de 1.000 metres qua-drats, demana que es compari el sistema seleccionat pel projectista amb altres siste-mes alternatius; s el cas de la biomassa com una tecnologia renovable.

Aquesta comparaci entre tecnologies no t cap valor si no es presenta de manera expressa al client final, ja que sovint resta perduda entre els captols duna memria tcnica poc consultada.

IT 1.2.4.1.2. Generaci de calor

En la instrucci, es defineixen els rendiments energtics dels generadors de calor. Aquests rendiments han quedat afectats per les darreres modificacions fetes sobre el document original del RITE 2007. Les modificacions sempre han estat vinculades a laugment de les exigncies en els rendiments dels equips generadors. Ja des de la versi original, aquestes exigncies de rendiment excloen les calderes de biomassa i els atorgaven valors ms baixos (un 75 % en la versi original i un 80 % en lltima modificaci). En les darreres modificacions del RITE, shi afegeix una distinci per a les calderes de llenya, en les quals el rendiment mnim s del 65 %.

Aquesta mateixa instrucci exclou la biomassa de la necessitat dindicar els valors de rendiment de les calderes al 30 % de la seva potncia nominal. Per tant, en les calde-res de biomassa, sempre es parla de rendiments a plena crrega.

Cal indicar que, per a edificis de nova construcci, les darreres modificacions del RITE 2007 fixen rendiments per a les calderes de gas que solament es poden aconseguir amb les calderes de condensaci. Sexigeix tamb un control de la temperatura dim-pulsi segons la temperatura exterior, la qual cosa s idnia per treure el mxim pro-fit de les calderes de condensaci.

IT 1.2.4.1.2.2. Fraccionament de potncia

En la instrucci tcnica, es defineixen les necessitats de la installaci de dues calde-res o ms, o dit duna altra manera, el fraccionament de potncia per a tota installaci de ms de 400 kW. Aquesta instrucci, que en les darreres versions inclou algunes excepcions que veurem tot seguit, equivaldria al que en el RITE 1998 (IT 02.6) es de-finia com el projectista haur analitzar el nombre de generadors necessaris segons el perfil de modulaci de la demanda prevista, per que en el 2007 es fixa els 400 kW com el lmit en qu cal fraccionar la potncia.

Marc jurdic 39

Tot i aix, el document original del RITE 2007 donava peu a adoptar solucions alterna-tives sempre que es justifiqui tcnicament que es tracta de solucions com a mnim tan eficients com el fraccionament (art. 14 2b). En les darreres modificacions del RITE 2007, sha incls un punt que parla de les limitacions despai en les reformes com una jus-tificaci vlida sempre que se seleccionin els equips adients. En aquesta instrucci, la biomassa torna a ser una excepci a lexigncia de la normativa, ja que no cal frac-cionar les potncies superiors als 400 kW.

Tot i que no sexigeix el fraccionament, cal recordar la importncia dels problemes vinculats al sobredimensionament de potncia a les calderes de biomassa. Aquest sobredimensionament pot ser de tipus global, s a dir, que es produeix habitualment quan se substitueixen les calderes existents per calderes de biomassa sense que sha-gi estudiat en detall la crrega actual de ledifici. En alguns casos, el sobredimensio-nament es produeix de forma estacional, sovint per la cobertura de la demanda dai-gua calenta sanitria (ACS) durant els perodes estivals. Cal estudiar, i no pas com una exigncia normativa, el dimensionament de les calderes de biomassa per tal devitar les enceses i parades contnues que tant afecten les installacions de biomassa.

IT 1.3.4.1.4. Emmagatzematge de biocombustibles slids

Aquesta instrucci, que ja sesmenta en la primera edici del RITE 2007, ha patit mo-dificacions en els darrers anys per tal deliminar algunes llacunes que quedaven en la interpretaci del projectista.

Aix doncs, la darrera versi del RITE 2007 comena aclarint quan cal disposar dun espai demmagatzematge destinat exclusivament a aquest s o quan es permeten so-lucions del tipus contenidors flexibles o big bags, o sitges metlliques. La frontera es defineix segons la potncia de la caldera o el volum de combustible emmagatzemat, que equivalen a 70 kW o 5 tones.

En canvi, no ha patit modificacions el fet que, quan lemmagatzematge es trobi a lex-terior de ledifici, podr estar en superfcie, enterrat o en contenidors especfics de biocombustibles; ara b, sempre preveient un sistema adequat per a lextracci i el transport.

Un punt que noms afecta els edificis nous, i sobre el qual cal reflexionar, s la capa-citat mnima demmagatzematge. En la darrera versi del RITE, es fixa en 15 dies (en-tesos com a 15 dies de mxima demanda), mentre que en versions anteriors eren 14 dies, s a dir, dues setmanes.

En installacions de gran demanda, cal reflexionar sobre la importncia que t el trans-port utilitzat per transportar el biocombustible amb el volum de la sitja que cal disse-nyar. Els volums de combustible per cobrir 15 dies es poden traduir en un volum de sitja desproporcionat, de manera que es necessitin diversos camions per transpor-tar-lo. En aquest cas, calen justificacions que permetin vincular garanties de submi-nistrament per part dels provedors de biocombustible per tal de reduir els volums a

Marc jurdic 40

valors que corresponguin a dues o tres vegades la crrega disponible al cami de ms capacitat, el qual, ateses les seves caracterstiques, pugui fer-hi una descrrega. Cal justificar aquestes solucions alternatives segons el que estableix lapartat 2b de larti-cle 14 del RITE, el qual defineix les solucions alternatives com aquelles que sallunyen parcialment o totalment de les instruccions tcniques. En aquestes instruccions, el pro-jectista o el director de la installaci, sota la seva responsabilitat i prvia conformitat de la propietat, podr adoptar solucions alternatives, sempre que justifiquin documen-talment que la installaci dissenyada satisf les exigncies del RITE perqu les seves prestacions sn, almenys, equivalents a les que sobtindrien si sapliquessin les so lu-cions basades en les instruccions tcniques.

Un punt que no ha patit modificacions des del 2007 s lexigncia de preveure un sis-tema de buidat del biocombustible, ja sigui per fer-ne el manteniment o per a situa-cions de risc dincendi.

El punt 5 daquesta mateixa instrucci tcnica, daplicaci per a edificis de nova cons-trucci, defineix la necessitat de situar la sala de mquines i lemmagatzematge de biocombustible en diferents locals, i exigeix que les obertures dalimentaci per a la caldera es trobin degudament protegides en cas que es propagui un incendi entre ambdues.

Per a installacions existents que es reformin (punt 6), la normativa preveu la impossi-bilitat de dividir la sala de mquines actual; en aquest cas, proposa deixar una distn-cia de 70 centmetres entre la caldera i el dipsit demmagatzematge. Per a la vega-da demana una paret al mig que resisteixi el foc dacord amb la reglamentaci vigent de protecci contra el foc.

Si entenem aquests dos darrers punts, tant per als edificis nous com per als ja exis-tents, daplicaci independentment de la potncia i el volum de biocombustible, po-den entrar en contradicci amb el primer punt de la instrucci (punt afegit en les dar-reres modificacions del RITE 2007). Aix doncs, tenint en compte que es tracta duna interpretaci de Greenstorm de la normativa, es considera que cal prendre les mesu-res exigides en els punts 5 o 6 per a totes aquelles installacions que requereixin un espai per a lemmagatzematge exclusiu per a aquest s, s a dir > 70 kW de potncia o 5 tones demmagatzematge.

En aquesta instrucci, tamb es fa referncia a la importncia de les filtracions dhu-mitat, i es deixa lexigncia que tant el sl, com el sostre i les parets de lemmagatze-matge han de ser perfectament estancs. Cal remarcar la importncia daquest punt, ja que la humitat, a ms de deteriorar alguns materials utilitzats, s responsable en gran manera del poder calorfic dels biocombustibles, i sobretot de lestella. En el cas daquesta ltima, cal estudiar la possibilitat de ventilacions per tal de reduir la humitat segons la temporada, sempre que les ventilacions no afectin la propagaci del foc.

Una de les modificacions que va patir el document original de RITE 2007, que trobem en el punt 8 daquesta mateixa instrucci tcnica, parla de la necessita que els ele-ments delimitadors i estructurals resisteixin la pressi del biocombustible i que alhora compleixin els requisits de la reglamentaci contra incendis vigent. Per al final del

Marc jurdic 41

pargraf, safegeix que sobliga els magatzems de biocombustible a disposar dun sis-tema de detecci i extinci dincendis. Aquesta obligaci no suposa esmenar el volum o la superfcie mnims de biocombustible; per tant, com a possible interpretaci, es poden considerar els mateixos llindars de 70 kW i 5 tones. Tanmateix, no deixa de ser una interpretaci i, per tant, dna peu que els projectistes i les empreses dinspecci i control discrepin entre si. La necessitat dun sistema de detecci i extinci augmen-ta els costos, dentrada elevats, per a una installaci de biomassa.

Tampoc no ha canviat la prohibici de fer installacions elctriques dins dels magat-zems, la qual cosa afecta sobretot els sistemes de crrega a caldera, sensors de nivell i detecci dincendis. En aquest sentit, cal treballar amb motors des de lexterior i, en algun cas molt excepcional, amb la possibilitat dutilitzar equips amb caracterstiques aptes per treballar en atmosferes de risc segons la directiva ATEX, normativa que des-criu el tipus dequipament perms en una atmosfera explosiva.

Finalment, es plantegen una srie dexigncies segons els sistemes de descrrega previstos, tant si es tracta dun sistema pneumtic com de descrrega directa. En el cas de sistemes pneumtics, sn necessaris:

Una presa de terra als conductes per a la crrega: per tal devitar descrregues vinculades a corrents electrosttics provocades per la fricci durant la crrega pneumtica.

Un deflector contra impactes: per evitar la corrosi derivada de limpacte del bio-combustible contra la paret del dipsit. Si la paret no es corroeix i el biocombusti-ble no es deteriora, sevita que es generi pols, la qual pot obstruir els sistemes de crrega a caldera i disminuir el rendiment dels equips perqu la cambra de com-busti sha embrutat.

Dues obertures per a la crrega: cal preveure dues preses per connectar la mne-ga per a la crrega pneumtica: la primera serveix per introduir el biocombustible i la segona, per evitar la sobrepressi i permetre lextracci daire i pols. Tot i aix, per a les sitges difcils de carregar, es poden fer servir totes dues funcions i establir un procediment de crrega.

En el cas de descrrega directa, fan falta:

Elements de seguretat per evitar caigudes. En lobertura superior per a la crrega de biocombustible, calen barreres fsiques o elements per evitar que la sitja caigui. Cal preveure un accs per la mateixa obertura superior per a les tasques de man-teniment, per la qual cosa s aconsellable que els elements de seguretat aix ho permetin.

IT 3.3. Programa de manteniment preventiu

Per a les installacions que no disposin dun manual ds i manteniment perqu sn inferiors a 70 kW, la normativa ofereix unes taules doperacions de manteniment, a tall orientatiu, que per al cas de la biomassa sn fixades en la taula 3.3 de la normativa.

Marc jurdic 42

En aquestes taules doperacions de manteniment preventiu, que ja consten en la pri-mera versi del RITE 2007, trobem una nova figura en dues de les tasques vinculades a la biomassa. La normativa proposa que lusuari mateix pugui fer les tasques que no requereixen coneixements tcnics grcies a lassessorament del mantenidor.

Cal recordar que, a lhora de fer el manteniment duna installaci duna sala de cal-deres de biomassa, s aconsellable, i en alguns casos del tot imprescindible, que el servei tcnic de la caldera sencarregui dalgunes tasques relacionades amb la cal-dera.

A continuaci, senumeren les tasques de la taula 3.3 del vinculades directament a la biomassa:

1. Comprovaci de lestat demmagatzematge del biocombustible slid: S *.

2. Obertura i tancament del contenidor plegable en installacions de biocombustible slid: 2 t.

3. Neteja i retirada de cendres en installacions de biocombustible slid: m.

4. Control visual de la caldera de biomassa: S *.

5. Comprovaci i neteja, si escau, del circuit de fums de calderes i conductes de fums i xemeneies en calderes de biomassa: m.

6. Revisi dels elements de seguretat en installacions de biomassa: m.

S: un cop per setmana.S *: Aquestes operacions pot fer-les lusuari mateix, amb lassessorament previ del mantenidor.m: un cop al mes; la primera a linici de la temporada.t: un cop per temporada (any).2 t: dues vegades per temporada (any); una a linici i laltra a la meitat del perode ds, sempre que hi hagi una diferncia mnima de dos mesos entre ambdues.

Referncies sobre les emissions en la normativa vigent

Pel que fa a les emissions, en aquest article nicament se citen les normatives vigents pel que fa a emissions que poden afectar les installacions de biomassa. Agrupem aquestes normatives en tres famlies:

Normatives genriques en sales de calderes.

Normatives vinculades a immissions.

Normatives vinculades a emissions.

Normatives genriques en sales de calderes

UNE 100020 Sales de mquines. No fa cap referncia a les emissions.

UNE 60601 Sala de mquines i equips autnoms de generaci de calor i fred o per cogeneraci, que utilitzin combustibles gasosos. No fa cap referncia a les emissions.

Marc jurdic 43

RITE - Reglament dinstallacions trmiques als edificis (RD 1027/2007) i posterior modificaci en el RD 238/2013. De forma especfica, aquesta normativa no fa cap re-ferncia a les emissions, tot i que en el document dIDAE de comentaris del RITE tro-bem les emissions de contaminant lmit, en aquells casos que no disposin duna re-glamentaci especfica de les autoritats locals. Aquestes sn:

Contaminant Valor lmit demissi

Partcules 200 mg/Nm

NOx 650 mg/Nm

CO 500 ppm

El contingut doxigen haur de ser inferior al 6 % i la temperatura dels productes de la combusti no haur de superar els 180C.

Normatives vinculades a immissions

RD 102/2011 Relativo a la mejora de la calidad del aire. .

Cambra de combusti duna caldera de pllets de 250 kW.

http://www.boe.es/boe/dias/2011/01/29/pdfs/BOE-A-2011-1645.pdf

Marc jurdic 44

Normatives vinculades a emissions

RD 100/2011 Catlogo de actividades potencialmente contaminadoras de la atms-fera y se establecen las disposiciones bsicas para su aplicacin.

.

Aquest reial decret t com a finalitat revisar la classificaci, en tres grups (A, B i C), de les possibles activitats potencialment contaminants o dactivitats que shi puguin as-similar.

Queden sotmeses a lautoritzaci administrativa prevista en larticle 13.2 de la Llei 34/2007, les del grup A i B o les que en la suma de potncies o capacitats de produc-ci superin el llindar considerat per als grups B o A.

Les activitats del grup C hauran de notificar la seva activitat segons larticle 13.3 de la Llei 34/2007 a lrgan competent de la comunitat autnoma. A Catalunya, tenim la Instrucci tcnica del servei de vigilncia i control de laire IT-AT 003 (revisi 12 - juliol 2013), que exclou per al grup C el mesurament de les seves emissions si no tenen fi-xat per normativa valors lmit demissi (punt 4.1 Mesurament dels nivells demissi).

De forma general, trobem que les nostres installacions no pertanyen a cap grup o que formen part puntualment del grup C. Vegem-ho amb detall en la llista segent, en la qual resumim la classificaci de les activitats ms esteses, o directament en el RD 100/2011.

Activitat Grup Codi

Combusti en el sector de producci i transformaci denergiaGeneraci de calor per a districtes urbans

a.e.a., de P.t.n. 2,3 MWt I 70 kWt(1) C 01 02 03 03

Combusti en sectors no industrials - comercial i institucional

a.e.a., de P.t.n. < 2,3 MWt 02 01 03 03

Combusti en sectors no industrials - residencial

a.e.a., de P.t.n. < 2,3 MWt 02 02 02 03

Sector agrari (agricultura, ramaderia, silvicultura i aqicultura)

a.e.a., de P.t.n. 2,3 MWt i 500 kWt C 02 03 02 03

a.e.a., de P.t.n. < 500 kWt 02 03 02 04

(1) Els equips que formin part ntegrament dinstallacions incloses en lmbit daplicaci del Real Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual saprova el Reglament dInstallacions Trmiques als Edificis seran del grup B quan la seva P.t.n. < 50 MWt i >20 MWt, del grup C quan la seva P.t.n. < =20 MWt i >= 2,3 MWt i no sassignran a cap grup quan la seva P.t.n. < 2,3 MWt.

http://www.boe.es/boe/dias/2011/01/29/pdfs/BOE-A-2011-1643.pdf

Marc jurdic 45

Per a totes aquelles installacions trmiques als edificis i, per tant, per a aquelles instal-lacions que formin part del RITE (Reial decret 1027/2007), es classifiquen segon la seva potncia trmica nominal:

Grup B P.t.n. < 50

Biomassa. Autosuficiència energètica i gestió...

Documents

Transcript of Biomassa. Autosuficiència energètica i gestió...