Blandín de Cornualla-Ed. BROMERA

8/13/2019 Blandn de Cornualla-Ed. BROMERA

1/18

A crrade Jordi Tiena:,,.' . *,i

Els NostresAutorsEdiciom nnOnEnn


2/18

INTRODUCCIBlandn de Cornualla suna novel'lamedievalde ca-valleria; una novel'la a la manera del roman medievall,escritaen vers que recull I'ideal cavalleresclaboraten

el s. XII per la literatura francesa, partff de relats picsi mtico-folclricsanteriors,del delicatconceptedela cor-tesiade iescorts provengals, delselements ant)sticsmeravellosos e la literaturapopular. I en aquestsentit,| ,.El roman medievalsun gnere ituat a mig cam entreel conte olclrici la novel'lamoderna;com aquell, ecull elements ant)stics meravellosos ei tradici popuiar i els transformaen substncia rpia de la narraci,per,com la novel.la, l roman tractasemprede fer versemblantsots els elementsdel relat procuramantenir a lgica nterna del discurs arratiu,, prlegd'Ar-seni PCHECo a Blandn de Cornualla i altres nanacions en aersdelssegles IVi Xy' Barcelona,1983,p)g. 12).


3/18

ci adscriure'I,ant pel temacom per I'ambient,en I'ano-nrenadamatria de Bretanlta, malgnt Ia diferent pers-pectivaque mantel nostredesconegut utor sobre qr.r,mn cavalleresc.

1. EL CoNCEPTEDE,CAVALLERAproximadament durant el s. XII, Europa, i espe_

cialment a Frangaseptentrional, s 'escenari e profrrn-des transformacionssocials poltiques que haviend'alterarconsiderablement' organrtzacieudalvigent desde 'any mil. El resultatsuna novasocietat n expansieconmica, de tot tipus, Quehom ha anom.rrn,, r,expressi e M. Bloch, la segonaedat eudal. Es rractamsb de modificacionsque no d'una ruptura anrb elpassatmmediat. En ror cas,elscanvisproduits modifi-carenel sistema rpiament eudal obligaren esciassesdirigents a una adaptac les noves ii.umst)ncies, atravsd'una reformulaci deolgicadelsconceptes el'organitzacisocial i polticar.Un delsconceptes, e gran mport)ncia, que sofreixaquesta ransformaci, que ens interessa specialmentper la sevaepercussiiterariasel de cavaller chevalier).El terme s a traduccidel llat mileso cabalariu's,uttlitzat a Europa ja a finals del s. X. Es tractavareal-ment de professionalse la guerra,no provinentsde I'aris-tocricia, lligatsalsgranssenyors er juramentsde fidelitat,la missidelsqualseraassegurara pau en elsdominis_ ' n. I a aquesra tapa is tc \r ica'egeul c l)ss ic l ibredeJacques r GorF, zBajaEdad ,lIedia,Nfadrid, Sielo XXI. 1981.B


4/18

d'aquells que ascendien e categoria ocialen relacionar-seamb els granssenyors rebre d'ells, pels seusserveisen la guerra, a concessi 'un feu. Lexistnciade dosconceptes iferents en relaci,dominus-milites/cabala-rius, ax s, enyor cavaller, com a contraposats ndicatant la diferncia ociald'ambdscom la relacide de-pendnciaen qu es basava a societat eudal2.A partir del s. XII, per, 'expansi conmica os-sibilita ei reclutamentde mercenaris er alsexrcits ue,a peu i armats nnoblement(ganivets, rcs,...),ebendi-nerspelsseusserveis; n conseqncia,a guerradeixade ser la funci prpia de la cavalleria.El concepte e cavaller,llavors, sadoptatcom a pro-pi pelsgranssenyors.D'aquestamaneft ia cavaileria eixade tenir una significaci uncional militar i passa de-signarun estament ancatal quals'hi accedeix nicamenta travsd'un ritus cerimoni aI: 'adobamentadoubement),que si en un principi es eferiaa l 'acte uncionalde do-tar d'armesel guerrer)ara al' ludeixa la cerimnia mit-)angant la qual el cavaller entra en una instituci decar)cterelitista superior, eservada lselegits, amb uncodi forgacomplexr.

En definitiva,aquest mportant canvi condueix,enl'aspecte ocial,a la fixacid'una noblesa e ca,cter e-reditari, basada n el fet del naixement la pertinengaa aquestanstituci, en I'aspectedeolgic,a l'elabora-ci d'un idealque justifiqus ennobls 'adopcide lacavaileria er part de I'aristocr)cia, la convertsen unar t ' cg . G. Dugr . Los or gcncs c le cb l lc r i , Hotbr t ' s l L 's t r t rL tu ) 'L t )( 'l E , l d , l l t 'd t . \ i ad r id , S ig lo XXI . 1977 , pp .2C9-218 .i vcg. R.rn.rc,nLLt t-t Ll:brc dc l 'orrlrt ' clt ' c,t- ' t l lcri.


5/18

rnstrtucr ancada reservada.Pelque fa ala literatura,al costatdelsgneres opu-lars i pics,explicatsa la vora del foc, o narratsper jo-glars tinerants, la de caracter eligis, onamentalmenthagiografica,es corts provengals, uant a la lrica, i lesde la Bretanya,msal nord, quant alsgneres arratius,estimulen a creacid'uns models iterarisd'acordambelsnous emps amb l'idealde a vida cortesana,moro-sa cavalleresca:a poesiadels robadors,escritaen llen-guadoci) o provengal, el roman courtois,escrit en versfrancs, e rnatria clssica,mso menyshistrica, dematria de Bretanta.

2. LA MATRIADE BRETAI\YAD'aquestaproducci literriaens nteressaspecialmentel roman breton,o, msen gener:tl,lamatra de Bretanya.Amb aquesta enominacis'acostuma designar lcorpusnarratiu, novel'lstic,escrit en vers, origin)ria-ment en francs, ascuta I'emparade lescorts de Breta-nya, durant el s.XII, que giraa I'entorn de a figuramtica

del rei Arts i de les aventuresdels seuscavallers'.1La iigurad.-i rei Arts pertan' al mn mtico-llcgcndariiel Pasde Gal' les.per b que se i hasivolgut robaruna dent i tathis tr ic com a capi tosto-mi en el poemagal' lsGododdin - 6C0),b conr a cabdill vencedordelsan-glosaxons n una obra de Nennius (* 8C0). ntrc al t res. questeslegendestradic ionsoren ecol l idcs n c lsMabinogiot t . . 'n iuntd. ' re lats al ' lesos,reco-il ides tractadcs om fetshistricsa la Htsto'taRegurnBritannittede Godo-fredde \'{onmouth. nrb a traducci e a qualesconvertiren n nratriaitcraria

per a) rontan bretrn.Pcr a aquesta estici, pe a la ntri,t deBretnya n general, 'cg.CarlosGcnC,{ Gu-lt, Printersto\,-eldttn'opeas,iadrid. I971, i, del m;rteixautor,Histori't del ret .4rtttro t' dc los nol,les ' errtrntes ,tbllcros e TblaRedond,N{aclr id. 983.10


6/18

Hereus de les cangonsde gesta,dels relatsmtics illegendaris, de I'ideai cavalleresc amorsde la poesiatrobadoresca,ncorporadaa Frangaper Elionor dAquit)-nia, elsrelatsbretonsconstitueixen,pel seuvalor intrn-sec per I'extraordin)rianflunciaque ingueren, potserencaratenenndirectament,una de especesms mpor-tants, si no la ms mportant, de la literaturamedieval.Aquestcicle novel'lstics nicat ala segonameitatdel s. XII per Chrtien de Troyes - 1 135- 1.190), er-vidor, primer, del comte de Champagne , desprs, eFelip dAldcia, i ell n'sel m)xim i el millor representant.Lobra de Chrtien de Troyesest) compostaper cincobres: Erec i Enid, Cligs,Lancelot o El caual/er de lacArreta, vain o El cavallerdel lle, i Perceualo El contedel Graal,, inacabadal; otes sn en vers i estancentra-des en la figura de diferentscavallers e la TaulaRodo-na. El rei Arts, QUe o smai protagonista,liga dnacoherncia l conjunt.Chrtien de Troyesse'nspresenta om un delsgransnovel'listes e la literatura rancesa de la cultura euro-pea del moment: per Ia sevahabilitat narrarva,per lafacilitat versificadora, er la seva onscincia e la tcni-ca literaria, pel seu refinament cortes),no exempt d'al-guns tocs realistes, per un cen distanciamentrnic.La sevaobra s significativade les aspiracions lesinquietudsde a ciailitzacide a cortesia.EIl, ertament.

1En catal,hi ha El cat'llerde /a carret,t editaclaper Bromera, a cura de F-.I , {ARC-HIRANT.n sn quatre esnarrac ions l 'abast n la sevaraducci s-tellan;Erec 'Enid, preparada cr C:rrlo-s l-\.\R, Editora Naeionrl.Madrid.1982,El cabal/ero e l crreta, preparadaper L.A. l-rt-CUL*c- i C. G,\R( ,tGUAL, Alianza Editorial, ladrid, 1983, l cbllerolel en,preparadr cr \i.J. LE\'IARCHxI, EdicionesSiruela,Madrid, 1984, Percet,al, reparaclaerM. o Rtqutn, Espasa ialpe, {adr id.1961.

t1


7/18

no inventa els emesde la ntatria de Bretanya,per enreelaborar-los adaptar-los la novasensibilitatcortesa-na, els a literatura i, en conseqncia, ls universalitza.PerquChrtiens otalment conscientde la seva ascad'escriptor, d'escriptor l serveid'un ideal,sotael qualbatega a defensa e tot un mn.Hi ha en lesseves bres,msenll del toc rom)nticen la creacid'un mn fant)stic ribetejatd'elements ea-listes quotidians,una clara ntenci moral: la imposi-ci de la visi car,allerescae la societat de l'amor; lajustificaci la defensa e I'ordre de cavaiieria n la ser,amisside dirigir els destinsde la societat rancesa.En definitiva, representamillor quecapaltrg en paraulesde C. GarcaGual, I'optimismehumanistade la civilitzacicavallerescacorts, la ma.ximafita cultural del feudalisme.

Per ltim, la transcendnciae I'obra de Chrtienfou tal que molt aviat tingu continuadors.Entre ellsdestaquemRobert de Boron amb la trilogiaJosepb Ari-rnathea,Merl,i Perce.ta/,rnb nterpolacide temescris-tians, \X/alterMrpp amb la denominadaVulgatadel SantGraal,, n refon,amplia ordenael conjunt de narracionssobre a matria.D'altra banda, a ser,anflunciaderiva-r) fins als libres de cavalleriesdels seglesXV i XVI, quehaviende tornar boig Alonso Quijano.

3. ln MAr'RrADF.BRETANyAEN LA NosrRALI-fERATU AAtesa a relaci de la noblesa dels trobadors cata-

' E,n cniu una visiri e,eneral M. Llt Rrgurn Histri le a LiteraturLtCatd,-l na. I I , B,r rcc lon:r .96.1, )e. 1i i ss .12


8/18

lans amb lescorts provengals, o ens pot estranyarqueaquestes arracionsaviat fossinconegudes les erresdela Corona d'Ang6.Jaen el mateixs. XII, el trobador Gueraude Cabre-ra se'n fa ressen el seuEnsenhament2,fl sn citats elrei Arts, el seu nebot Gah,'any Erec, amb al'lusionsreferentsa les narracionsde Chrtien. I Bernat Desclot,en la sevaCrdnica, narra a liegendade I'engendramentdeJaume d'una maneramoit semblanta com sexpli-

cada a de Galaad,cavaller ill de Lancelot:Queconclou-r I'aventuradel Sant Graal. Ens consta,d'altra banda,que Pere II orden) fer una cpia de la hula Rodona tqueJoanI tenia el Merl. Aix mateix, no sestrany ro-bar cavallerseals, om Galeot de Bardax,amb elsnomsdelspersonatgese ficci, que aquests pareguin itatsen la literatura dels ss.XIV i XV (p. .. en el Viatge alPurgatorl de Ramon de Perellso al Tirant lo Blanchde Joanot Martorell).Literariament, a produccid'obres elacionadesmbIa matria deguser,possiblement,molt superior a lesmostresque s'han conservat,ms aviat escasses.Deixant de bandaelJaufre,annim i d'autoria cata-lana discutida,per adregada l rei Alfons II, totes lesobreso fragments, riginalso traduccions, ue ens hanpervingut daten dels ss.XIV i XV. Del s. XIV sn lesduesniquesobres originals i ntegresque poss 'im:LaFaula,de Guillem de Torroella, el Blandn de Cornua-lla, d'autorannim. Tamb d'aquest egledatenuna tra-

t lEnser4 ,a rnen t s una l larga eomposic io , . t n r incn . ' l c s i rven t i s , con t r e ljog la r C:b r r . dc l ct . , e I 'au to r : cons t . l c le216 \ ' t rsos . o tc rc ix un penoramrcomplc t dc I cu l tura I i ter i l ia dc l rnonrent : t r ( )b : r r lo rs . r i c l . r r . r t i r i . r dc Bre ta -nva l ml tcs c lass lcs .

13


9/18

ducci ntegra de la Requestadel Sant Graal i els frag-ments de ies traduccionsdel Tristany del Lancelot. Isdel segleXV I'adaptaci la traducci d'un fragmentde La mort dArts, que amb el ttol de La TiagdiadeLangalot fu MossnGras1.

4. nT BLANDN DE CoRNUALLA4.1,. utoria i l lengwa

El text que comentem, que, com ha estatdit, cal si-tuar a principis del XrV (o potser a finals delXIII), constade 2.394versosoctosl ' labs pariats, ensha arribat enun nic manuscrit, forga incorrecte,obra d'un copistaitali).Contra el queshabitualen aquest egle, l seuautorha volgut romandre annim, i no tenim, doncs,cap da-da que enspermeti de formular la msmnima hiptesi.En canvi, s que podem, gracies l'estudi de la llenguaque empra, situar-logeograficament n un )mbit nacio-nal ben determinat,malgratque lesopinions delscrticssobreaquestassumpte o semprehagin estatcoincidents.Avui, per, s'accepta om a indubtable que el seuautor pertanyiaa una zona de domini lingsticcatal):

t L Faulade Guillenr de Torroellaha estateditadaper P. BoHtc.ls i J. Vi-nl At-CClr'R,EdicionsT)rraco, Tarragona, 984; La Tiagdia e Lzngalotde ivlossnGras, nclosa a reproduccide I' incunable,per Mart Lr RIQUER,EdicionsdelsQuaclernsCrema, Barcelona, 984.Pel qr.rea aI Blandnde Cor-nul l,s nc lr \sen el volum nr-r . 6 de la l t { .O.L .C., 'Ed. 62, a curad'A.PACHECo.D'ltrbanda,una traduccidel TristanydeJ. Botln, versien prosa rance-sadeisoriginals,a teniu editada er lesEdicionsdelsQuadernsCrema,Barcelona,i98,1.La traduccicatalana. om tamb la introducci.s de CmEs fue.14


10/18

malgratque el text est)escriten llenguadoci)o provengal,els catalanismese tot tipus hi sn tan abundants evi-dentsquenomspoden ser satisfactriamentxplicats erla procednciaingsticadel seu autor. Fra nversemblant,a pesarque s'ha intentat, creureque un escriptorproven-gal-quan aquestalengua encaraun prestigi econeguten la poesia- esmostri tan inh)bil en la seva rpia llen-gua. El nostreannim pretn escriureen provengalclas-sic, per el traeixenconstantment es solucionscatalanes)com s'esde# en tots els nostrespoetescultesdel s. XfV,de tal manen que, llevat dels,fillegs,espot dubtar, rao-nablement, si s'estdavant d'un text provengalcatalanit-zat o d'un text catal) aprovengaiatl.4.2. Una no.,e\'lade caaalleria

La nostra narraci relata les aventures, d'armes id'amor, de dos cavallerserrantsde Cornualla, anome-natsBlandn de Cornualla i Guiot (o Guillot) Ardit deMiramar. I si s cert que noms la procednciad'amb-ds,aix s, a regi bretonade Cornualla, la lliga direc-tament amb Ia matriade Bretanya,a mancad'elementsllegendaris de I'aparicidepersonatges noms de locdel cicleartric, tamb s cert que per molts detalisper I'atmosfera, i no per la intenci, cal relacionar-la-hiclarament.No sper tant en algunelementaillat on calcercaraquesta elaci,sin en l 'acumulacide petitselements.Deixant de banda a llenguaen quest) escrita, rousignificativa, 'adscriu la mspura radicinarmtivame-

r vcs . M.or R tg t - - ln l i s t r i . . . ,11 ,p . c i t . . p i g . 18 ,no ta 5 .15


11/18

dieval, de la novel.ia rtrica.en util itzar el versocro-sl'lab apariat,com aI roman courtois de la literaturafrancesa la provengal,que nosaltres oneixem amb elnom de noaes imades.s,per, en el contingut on msevidentes a la re-laci;en la presentaci 'un mn entre eal fabulsqueaprofita ots els ecursos personatges,spais situacions)del rontan breton,per b que no hi manqui l 'originali-tat i una perspectivad'autor un bon xic dif-erent, omveurem ms endavant.Quant als personatges,l nostrerelat se'nsmostraoriginal nomsen la sevaelecci,en la mesuraque capd'ells Blandn,Guiot, Briandao Peitavn) o apareix ncap dels extosartricsconeguts; n canvi,el seu com-portament i els seusatributs. gual que els dels perso-natgessecundarisque hi intervenen,els acostenalspersonatgesipusd'aquells.Blandn sen tot moment elcavailercorts valent,ornat amb totes es qualitatsdeI'ideal cavalleresce la cortesia:ove,bell, mesurat,cor-ts, alent,geners,leial,amb sentirde I'honor, discret,etc.Briandarespon amb al prototipusde la donzella.I elspersonatgesecundaris n tamb els tpics de lesnovel'les rtriques,desdels malscavallers, ue sn der-rotats,precisament erquno actuend'acordamb I'idealexigitl, fins als nformadorshabituals, 'ermit) i el pas-tor, passant els nevitables egants,malvats armats, am-b inevitablement,amb una maQa.

i Aix cl cavellcr negrc r'lel \ ' ; \ ' r ' r , qLre s'adrcg,rdcscorrcsantcnt a Guiot, o clscaval lers uc e l fan p resoner ,cn b r ta l lec lcs ieual , l scnvor . lc ls quals s vengurdesprs pcr Bl:rndn, cluc i i perdonl i r ' id.r percluf l f i es cornporr;.r c()r-rectament: o els cav,-rl lers larament descortesos que gu,rrclcn, ocupen. cl cas-tel l de Brir-rda.

16


12/18

Els espais el nostrerelat, d'altrabanda,sn tambelshabitualsen aquestsipus de narracions: oscos, rats,jardins castells,mb lesconnotacions ignificativesfun-cionalsque els sn prpies i que per no allargaraquestaintroducci, s'expliquenen notes a peu de p)gina).No hi manquen, gicament, esescenese batallai d'amor,aquestesltimes molt esquem)tiques,ue cons-titueixen el nucli centralde la novel'la,harmnicamentajustades l codi cavalleresc:a figura del cavallererranten buscad'aventura er tal d'aconseguirama i honor,el socorsa lesdonzelles, lscombats,elsdi)legs,mesu-rats i educats,niciats gairebsempre amb lesparaulesgentil corts,l'esbarjo laent lleuger,etc.Ni falta, am-poc, I'element fabulso meravells: n ocell que parla,un sarraque no pot morir a no serque i arrenquinunadent, una donzella encantada, un astor de propietatsfant)stiques.Fins i tot algunsdemllsensrecorden esnarracionsdeChrtien: Blandn du, com el cavallerdel llo, Ivain, ar-mesvermelles, els dosamics,Guiot i Blandn,seseparenen un punt i emprenen camins diferents aventuresdis-tintes,que el narradorens relataseguintprimer l'un i des-pres 'altre,com succeeix n el Pqceualo el Conte del Gralamb Perceval Galvany, respectivament,o aI l^ancelot oel cavaller de la carreta amb aquest Galvany. Fins i tot,i sah,ant otes es dist)ncies elselements ondallstics,aconquesta e I'astorper paft de Blandn dna pas als amorsamb Brianda, gual que a la conquestade l'esparver, naaltra au de presa,segueixen ls amors d'Erec Enid, o elfet que la novel'las'inicii, donant pasa la primera aventu-ra, amb un fet inslit i prodigis,protagontzat er un ani-mal, igual que en algunesde les novel'lesdel de Troyes.

17


13/18

Amb tot aix,per,no volem dir que totes essem-blances iguindegudes una influnciadirectade Chr-tien, ni que ei nostreautor el segueixi en.ilment.Nofeia falta. Ei gnere ou tan conegLrt esta\'lan codifi-cat,puix que seguia empreun mrteix squema, ue perforgan'haviade recollir molts elements.Altrament noestarem avantd'una novef a de cavalleria. 'altraban-da, el nostre ext,molt msesquem)tic de qualitat ite-r ) r i a c ia rament i n fe r i o r a l s de Chr t i en , sindubtablementuna creacioriginal i.,com ja hem es-mentat direm msendavant, anifestanaposici deo-lgica davantdel mn cavallerescn bon xic diferent.4.3. L'element abuls o meravells

Ms amunt ja n'hem esmentata seva resncia, so menvscomuna al conjunt de narracions 'aquest e-ffi, que apareixdes del primer moment, i que pos-siblementcal relacionar mb la influnciade dues ontsl i terries,ulta 'una popular 'al tra. ist inres a la ve-gadaprobablement el.rcir>nades.E,ns eferim,pel que a a la culta, a\s ais,narracionsbreus en versde car)ctermera\rellssor.intambient,r-desen el mn artric,anteriors contemporanies 'obndeChrtien,, pel que a a la populara l 'anomenadaon-dalla tnerave//oia.com i.t r':i .tSSerr\'xlr1rncertadamentV. Proppr.

i V i . l i n r i r I )ROI , l , l l o t i i l o , t{ t ' l < ' i t t t r , . . t l . I tL r : r i n rcn t r :. l . r ce l . . l . rd r i r l .19 fJ7 . - ' r . r to r s tu t l i c is e lcn rcn t r r l c l . r r , rn ' l l l , r r r ( r . . r \ r '1 ] ( ) \ e s c l t s i f i c . i i t ' l t n , r l i t z c l e t . r l l t l n r c n t n f r e r l . r - u n . t r t , r / i r j . l r l , t e r t l ' n r i r r , , l , r g i . r . . l i r c b . -to tes les funeions b)s iqLres lc l par t cen t r l t l . ' l . r r , ,n r l . r l l r ro . l cn ic r loc . r l i t z -des , en c l nos t rc re la t . cn I 'ep isod i c le l r l cscnc rnr l r l cn r le l l r i nc l ; r .

1B


14/18

A cap lector, mnimament atent, del Blandn se Itpot escapara similitud que hi ha entre l'encantamentde Brianda el motiu del contepopular de La BellaDor-ment; ni tampoc no se i passar) er alt el to rondailsticde lesprovesque ha de superarBlandn per aconseguirl'objecte m)gic, en aquestcas el Blanc Astor, capagdedespertar a donzelladel seu son d'encanteri obrir elcam de la felicitat als joves bells protagonistes.Sn,sensdubte, elementsde rondalla meraaellosa.

L'autor aprofita materialsdel contepopular i elsre-fon en l'estructurade la sevanarraci,conservant,permolts dels elementsde I'arquitecturad'aquestsipus derondalles.4.4. Estructura i narrati,ua

El Blandn, malgratno tenir un nic fil argumentali estarconstituit per una successi onstantd'aventures,POt Serestructurat en tres parts.-La primera part abraga esde l'inici fins a la sepa-racidelsdos amics.En ella se'nsanunciael contingutde la narraci se'nspresenten caracteritzen lsperso-natgesa travsde duesaventures, ontinuaci gica 'unade I'altra.-La segona art segueixesaventures elsdos cava-llers per separat culmina amb el desencantamenteBrianda.Com ja s'havia nsinuaten a primerapft, men-tre Guiot svengut,Blandn triomfa i resultavencedor.-La tercera,per ltim, reprn la narcaci a partirdel moment en qu ambds cavallers svan separar, lsposanovamenten contacteen una nova aventurade Blan-dn, i es precipita cap al finai de la novei'la,on es con-

19


15/18

centrael seusentit,a maner?de conclusi consell.Lacci -que esdesenvolupa mb molta rapidesa,fins itot precipitaci- i elsdi)legsdominentota la nar-raci.Gairebno hi ha elementsdescriptius, els pocsque hi apareixen, n les escenes e batallasobretot,esrepeteixen ontnuament, no ran msenll) d'unespo-quespinzellades.Blandn de Cornua/la s,narrativament,una novel'laforgaesquemtica.ntilment cercarem lsdetalls: lscas-tells sn simplement bells graciosos, ls gegantsmal-vats, esdonzellesbelles gentils,en els ardinshi ha arbresi ocellsquecanten leravellosament, lesescenes'amornomshi sn apuntades,mssuggeridesue no narrades.Noms esescenese batalla n una mica msdesenvo-lupades, aixc\amb una pobresade mitjans expressiusevident.Elspersonatges,'altrabanda, nextraordin)riamentplans,sense omplexitat, ense onflictesnterns, sensecap evoluci al llarg del relat.Totsaquests lements, i tenim en compte a riquesade lesprimeresnovel'lesdel gnere, ituen a nostranar-raci en un niveil l iterari notablement nferior.Malgrat aix, I'autor deI Blandn mostn un cert do-mini de la tcnicanarrativaen la manerac-leligar elsdife-rentsepisodis , en especial, n la unificacidel relat enun nic fil narratiu,desprs e la narracide lesaventuresque Guiot i Blandn segueixen er separat: questa nifi-caciesfa a trarsd'un parlamentdel protagonista, ued'altrabanda esumeix 'accide la novel'la ins al momentde la separaci,eguint amben aix ei mcdelde la ma-tria on sn freqentsaquestesecapitulacions bansdelfinal del llibre per tal que I'auditori recuperiel fil narratiu.20


16/18

D'altrabanda,aquest rocediment, ossiblement ro-vinent de escn7ons egesta.,n shabitualmentutil it-zat) juntament amb els elements rondallstics lapresncia onstantdel narradorque esdirigeix a I'audi-tori amb expressions om ,.no cal dir , ono cal parlanr,acostenel nostre text als gneres arratius orals.Malgrat el seuesquematismela faltad'ornamenta-ci litedria, i la inhabilitat mosvadaper I 'autor en eldomini del provengal, ue ens an pensaren un escrip-tor ocasional, o professionall, I Blandn,, ot i que laconsideremuna obra menor, ofereix una lectura plaenti s una mostra curiosa original d'aquest ipus denarrac.4.5. Sentit del Blandn

Jahem anunciatrepetidamental llarg d'aquestes)-ginesque a visi sobreel mn cavallerescueensoferiaaquestaobra ens semblavadiferent a la que palesen esnovel'les l)ssiques el gnere, n qu I'autors'identificaplenamentamb el mn que descriu , doncs,el defensai I'ajustaal model ideal i literari establert.En el ll ibre que teniu a lesmans, com ha estatob-servatper M. de Riquer, hi ha,en canvi,una actitud msdespreocupada irnica, que pot observar-se n el trac-tament de I'element abuls en algunsdetalls elatiusals herois, en la mateixadespreocupacielselementsms iteraris,descriptius ornamentals, ue hi sn eii-di ts, com ja s'ha dit anteriorment.

' C,rm cls robadors, cinsciets orgullosos ' lel e p.rperd'cscriptors, corlrc l nrateirChrt icn quc aix h,r f , r constr n l ' in ic i dc lesseves ove' l . les.21


17/18

Efectivament,es escenes n qu apareix 'elementfabulssn introduides a la novel'lasense ue l'autor pre-pari el clima de misteri adequat sn presentades mbabsoluta ormalitatdintre d'unatmma eminentment ea-lista. gualment,poden trobar-se otes an poc adientsa la gravetat seriositatd'una obra de tema cavalleresccom la resposta, en poc cortesa, e Blandn quan mos-tra la seva ndignaci dient: ,.Mostreu-meaquellesbs-ties,que a sem'han inflat elsnassosel quem'heu contatd'aquell sarra .Per on I'autor sembladistanciar-semsdel modelsen el final de a novel'la; inal feligen qu elsdoscava-llersrenunciena I'exercici e lesarmesen beneficid'unavida tranquil'la i familiar.Aquestaproposta,eue aconsella eguir alsseus ec-tors, semblams prpia de les aspiracionsburgeses epau i felicitat sedent)ria que del codi amors i cavalle-resc del roman bretonl.D'altra banda, a contraposicientreelsdos cavallers,Guiot i Blandn, resultamolt significativad'aquestdis-tanciament deolgic.Aix, Guiot, queactuamogut ni-camentper l'obtencide la famapersonal,acaba emprederrotat, mentre que Blandn triomfa, perqu emprnels fets d'armesper tal de socrrer ajudar el proi'sme.Per tot plegat, el Blandn de Cornualla apunta, bque molt esquem)ticament, n conjunt d'elements ue

rVa l la pen;r recordar que una rc t i tud i x . l s c l ramcnr censur ; rd ; r l E rec iEn td de Chrt ien : I l rec es re t i ra dc L-sarn res cs l l i u r ; r Ia v idramorosa i t rn-quil ' la amb Enid, la qual cosa s motiu de la crt ica i menvsprcu vers Ercc, queper recupemr fama ihonor es veur ob l iga t . espc ron :1 t e r la mate ixa En id , . remprendre novament la recerca d'aventures.

22


18/18

anuncienuna novavisi del mn cavalleresc,que tin-dran la ser.aexpressien la nov-el'lacauallerescaPoste-rior. Malgrat que e1s mits sn forga imprecisos,elBlandn ha de sersituat, no solamentdesdel punt devist,rcronolgic,entre esnovel'les i)ssiquese a mat-rta claBretdnyd eI Tirant lo Blanc.

5. AQUESIA /ERSIE,l text que llegireu ha estatprosificat i caalanitzatsesonsa llenguaactual,a partit del text originalen verspu.rrgrl. Hem intentat ser el m)xim possiblede res-pectuosos mb ell, a Pesar ue aquest especte nshagipor,r, a solucionsuna mica dures la prosase n'hagiressentit.E,lspocselementsque hi hem afegito modifi-cat no n'afectenel contingut ni, almenysaix ho hemintentat,el ritme, i sn de cadctersecundari.Hem de-fugit tambelsarcaismesnnecessaris,lhoraqueuna mo-dernitzacr xcessiva. que hem conservat, n canvi,ellxic relatiu a l'armament o al codi cavalleresc,ue haestaranorar a peu de p)gina. Les lnies de punts indi-

quen l,absncia e versosen l'original. completen aquestaedici esnotes,un apndixquereprodueixun fragmentde I'original i unes ProPostes e treball.JORDI TINENA

23

Blandín de Cornualla-Ed. BROMERA

Documents

Transcript of Blandín de Cornualla-Ed. BROMERA