VERS UNA ESPIRITUALITAT FAMILIARD'ORIENTACI CONTEMPLATIVA

El carcter inedia! de les realitats corporals 1

"Aix com la virtut que s'ordena al fi d'una altravirtut, passa en certa manera a tenir el seu carcter,aix tamb quan alg usa les coses que sn de lavida activa, solament en quant disposen a la contem-placi, ja queden incloses en la vida contemplativa."

Surnma Theologica, II-II, q. 181, art. 1, ad 3.

La condici de les realitats corporals (i ms profundament, de tota rea-litat finita) s de naturalesa "mediar: l'esperit es comporta, a llur respecte,en una "indiferencia dominant". Per aix, la condici de l'esperit en elmn (la condici de l'home) s "incorporaci-segregaci"; el Regne de Du,que "no consisteix en el menjar i el beure", consisteix, aix no obstant, a "do-nar menjar a qui t fam i beure a qui t set"; per aix la "consecratio mundi"(elevaci de la natura en ofrena a Du) t lloc segons la dialctica del"llevat" o la "sal", els quals cal que es barregin amb la massa fins a feruna sola cosa amb ella, pera cal, igualment, que no perdin per aix llur

1. El contacte directe amb les fonts de la nostra espiritualitat (i, en general, amb elgeni) s insubstituible. Ell ens preserva, al dir de la Humani generis, del doble perill d'unmodernisme inconsistent i de la rutina mental i espiritual. Per aix ens permetem de reco-manar vivament al pressumpte lector que, vencent, si cal, les dificultats idiomtiques o tc-niques, no defugi l'esfore sostingut de considerar atentament les cites que li sotmetemac (preses, en llur majoria, del tractat de la Suma Teolgica sobre la temperanca); textosque no han d'sser considerats, errniament, com a tpics que eventualment recolzin unparticular punt de vista, sin que tenen, al contrari, el valor principal. La nostra glossanoms ha d'sser tinguda en compte com una primera introducci a llur lectura (que ser,rpidament, sobrepassada). Per a cadasc, all que en definitiva comptar, all que consti-tuir per a ell un aliment interior (i si no cerca aix en aquest trebail, qu hi cercara?)ser all que personalment assimili. Ara b: pot succeir que no entengui, diem, algun pas-satge o expressi: que no en fati problema, que en prescindeixi. La finalitat que ha de cercarac, en efecte, no s el desenrotllament lgicament congruent d'un argument, sin el gustespiritual. Ha de combatre, ac, no tant contra la ignorncia, com contra la sequedat interior,una de les grans malures que afecten, avui, la nostra vida de pietat. Oi que s?

Per tant, all on trobi o pressenti aquest gust espiritual, que all es deturi; all on no eltrobi, que passi endavant!

246JAUME BOFILL I BOFILL

virtualitat prpia: ja que per res no servirien, en endavant, sin per a sserllengats a fora i trepitjats pels homes.2

L'actualitat o actuaci de la nostra vida personal o espiritual (que, no-tem-ho, s essencialment una "comuni"; ja que l'actualitat d'un subjecte'considerat ailladament s noms, en tot cas, una fase o aspecte d'una situa-ci ms radical d'"interpersonalitat") requereix sempre intrnsecament, ennosaltres, la mediaci de les rea]itats materials: " mediaci que no s altracosa que una disponibilitat que s'obre a un s que s, idnticarnent, "pren-dre-deixar": en altres mots, que no compromet la nostra llibertat radical. 3 bis

Tota la natura, ens recorda el mateix sant Pau, frissa per aquestaseva transfiguraci, per a transcendir el mode d'una facticitat en brut i es-devenir pura conducncia. Aquesta condici l'aconsegueix quan esdev elcontingut d'un esperit.4

La consecratio mundi aix entesa s, en l'Esglsia, la tasca prpia deis seglars, nodeis sacerdots ni deis religiosos com a tals.

Tota vegada que: "ratione horno uti non potest sine sensitivis potentiis, quae inch-gent organo corporali... non potest esse bonum rationis in homine si abstineat ab ornnibusdelectationibus". Suma Teol. q. 142, art. 1, ad 2 m.

3 bis. Recordem, vgr. Suma Teolgica, II-II, q. 142, art. 1, ad 2 m.: "Homines quihoc officium assumpserunt ut contemplationi vacent et bonum spirituale quasi quadam spiri-tuali propagatione in alios transmittant, multis delectabilibus laudabiliter abstinent; a quibusilli quibus ex officio competit operibus corporalibus et generationi carnali vacare laudabiliternon abstinent".

4. Aquesta alliberaci de la naturalesa tota de la seva actual servitud a la materia i alpecat, tindr lloc quan la "terra nova" promesa constituir l'habitaci del just ressuscitat. Ve-geu el bellssim text: Suma Teolgica, I.' part, q. 12, art. 3, ad 2m., on Sant Toms diu,glossant Sant Agust: "Valde crcdibile est sic nos visuros mundana tuno corpora caeli noviet terrae novae, ut Deurn, ubique praesentem et universa etiam corporalia gubernantem,clarissima perspicuitate videamus; non sicut nunc im isibilia Dei per ea quae facta sunt inte-llecta conspiciuntur, sed sicut homines inter quos viventes motusque vitales exercentes vivimus,mox ut aspicimus, non eredimus vivere, sed videmus". Fins ac Sant Agust; i Sant Tomscomenta:

"Ex quo patet quod hoc modo intelligit oculos glorificatos Deum visuros, sicut nuncoculi nostri vident alicujus vitam. Vita autem non videtur oculo corporali sicut per se visibile,sed sicut sensibile per accidens; quod quidem a sensu non cognoscitur sed statim cum sensuab aliqua alia virtute cognoscitiva. Quod autem statim visis corporibus divina praesentia exeis cognoscatur per intellectum, ex duobus contingit: scilicet, ex perspicuitate intellectus etex refulgentia divinae claritatis in corporibus innovatis." Ara b: tot i esent tpicament diver-sos (i Sant Toms en algun moment ho recalca per evitar conclusions precipitades) ens sem-bla que no hi ha dubte que en realitat i en la doctrina del propi Doctor Anglic podentrobar-se analogies molt intimes entre els tres estats de naturalesa ntegra, naturalesa reparadaper la grcia i futura resurrecci gloriosa; en el punt que ara ens interessa, que l'economiaactual de la grcia, per la seva virtut medicinal, tendeix a reconstituir l'home en el seuestat prelapsari en el substancial (encara que no en els seus dons almenys en tots preter-naturals). Per altra banda, l'actual vida humana ja s, sota la grcia i la caritat, un avenedel futur estat gloris de l'home, fent eficac l'ordenaci del cos hum a la immortalitat, quefi correspon com a tal, en ra de I'espiritualitat del seu principi informador, Fnima. Detal manera que, la condici de l'home sota el rgim de la grcia (i amb ell, de la naturalesa

VERS UNA ESPIRITUALITAT FAMILIAR247

Assumida aix en la immanencia de la ment com a nodriment seu, lanaturalesa material, d'sser una condici pre-requerida per a la vida del'esperit, passa a sser-ne expressi i redundncia, com a "re-creada" perell. fa no s una mera "realitat en brut": ans adquireix la transparnciai lluminositat d'un "mn" de ciencia, de poesia, d'art, de relacionshumanes.

L'activitat exterior de l'home completa aquella conformaci; projectant(per l'artesania, la tcnica, l'organitzaci d'un ordre social o econmic, etc.)sobre les coses aquell decor ordinis que s missi de l'home establir en lanatura, i que no s altra cosa, considerat en la seva rel, que la vida matei-xa de l'esperit: exteriores actus, ab interiore procedentes et interiorem de-coren servantes. 5 Retrobem la vivencia bblica: tota veritat, tota bellesa,provenen de l'interior.

material tota) tendiria ja des d'ara a adequar en el possible la que es descrivia en el textque acabem de citar; aquella plena netedat de cor, que permet veure Du en tota cosa, en unprimer grau de contemplaci.

Una aplicaci semblant pot fer-se de la doctrina (De Veritate, q. 13, art. 3, ad 1 m) queexplica: "In resurrectione enim corpus erit omnino spiritui subditum, intantum quod ex ipsospiritu proprietates gloriae redundabunt in corpus; unde spiritualia corpora apellantur".Aquest estat de total subordinaci del cos a l'esperit s el limit al qual tendeix la vida activa:condici ptima per a la contemplaci que, en un home aix ordenat, esdevindr com a con-natural.

5. Comentari a les Sentencies de Pere Lombard, IV, D. 15, q. 3, a. 1, q. 4, 1. Laplenitud de la vida moral i espiritual s'obt quan el cos i les realitats corporals passen asser, de condici de l'esperit, redundncia o manifestaci seva. La plenitud d'aquest estats'obtindr en la resurrecci futura, fans al punt que el nostre cos podr anomenar-se "espi-ritual". Respecte a aquesta referencia de la nostra naturalesa i activitats sensibles a la vidamoral i espiritual, vegi's, per exemple, el que Sant Toms escriu a S. Th., L -II, q. 24, a. 3.:"Si passiones nominemus omnes motus appetitus sensitivi (s a dir, si no es dna al mot..passi0 un sentit moral pejoratiu) sic ad perfectionem humani boni pertinet quod etiamipsae passiones sint moderatae per rationem. Cum autem bonum hominis consistat in rationesicut in radice, tanto istud bonum erit perfectius quanto ad plura quae homini conveniuntderivari potest. Unde nullus dubitat quin ad perfectionem moralis boni pertineat quod actusexteriorum membrorum per rationis regulam dirigantur... ita etiam ad perfectionem bonimoralis pertinet quod homo ad bonum moveatur non solum secundum voluntatem sed etiamsecundum appetitum sensitivum (ordre dels sentiments, inclinacions, etc., en qu es perfec-ciona el temperament de cadasc); secundum illud quod in Psalmo 83, 3 dicitur: "Cor meumet caro soca exultaverunt in Deum vivum". Vd. encara en el match( article ad 1 m (quemereixeria per ell tot sol un comentara sencer: "Passiones animae dupliciter possunt sehabere ad judicium rationis. 1) Uno modo, antecedenter; et sic, cum obnubilent judiciumrationis ex quo dependet bonitas moralis actus, diminuunt actus bonitatem. Laudabilius enimest quod ex judicio rationis aliquis faciat opus charitatis, quam ex sola passione misericordiae.Alio modo se habent consequenter, et boa dupliciter: 2) uno modo per modum redundantiaequia scilicet cum superior pars animae intense movetur ad aliquid, sequitur motum ejus etiampars inferior; et sic passio existens consequenter in appetitu sensitivo est signum intensionisvoluntatis, et sic indicat voluntatem moralem majorem. Alio modo 3), per modum electionis,guando scilicet horno ex judicio rationis eligit affici aliqua passione, ut promptius operetur,cooperante appetitu sensitivo; et sic passio animae addit ad bonitatem actionis".

248JAUME BOFILL I BOFILL

Usant un mot clssic, podrem anomenar "abstracci" aquest procs pelqual la ment, en aquella seva constitutiva "conversi" cap a les realitatscorporals que li fa assumir com a propis un "cos" i una "circumstncia",6no es deixa contaminar per ells; 7 ans roman senyora d'ella mateixa (com-possui en una postura de dignitat personal 8 a la qual revoca la materiaamb les seves lleis, forces, tendncies, etc.; a les quals comunica, per re-dundncia o eventualment per reflexi expressa, el seu propi mode d'sser.

Notem que aix la ment allibera les realitats corporals d'una condicien la qual falsament s'ha fet consistir, sovint, llur "enseitat" ontolgica.Qui faci, per la ra que sigui, de la realitat material com a tal "el paradig-ma de l'existent", qui en faci una "cosa en si", est absolutitzant illegti-mament el correlat deis nostres sentits, especialment del sentit del tacte,maxime naturalis. El realisme metafsic s diametralment oposat a aquestmaterialisme": la realitat material, en efecte, s, per a ell, prope nihil. En

aix concorda novament amb la vivencia cristiana de la prioritat de l'esperiti de la seva vida intencional sobre l'activitat deis intercanvis materials iles causalitats determinstiques.

La realitat corporal aspira a esdevenir, en la seva profundior intentio,pura mediaci o conducncia; a sser en el mode d'un in quo necessria-ment requerit per a possibilitar a un subjecte la immediatesa d'un "terme"que, sense ella, cauria fora del seu abast. 9 Perqu aquesta immediatesa

"Intellectus noster (i per tant, tamb tota la nostra activitat interior) naturalem res-pectum habet ad naturas rerum materialium." (Suma Teol. Ia, q. 37, art. 3, ad 1 m.) s laconseqencia natural de la condici encarnada del postre esperit, que necessita i cerca, pera realitzar les seves finalitats prpies, el complement del cos en unitat de naturalesa i depersona.

En la mesura que els desitjos carnals (en el sentit ms ample) prenen la primaciaen el comportament de l'home, aquest obra segons una inelinatio naturae bestialis (SumaTeolgica, II-II, q. 141, art. 1, ad 1 m). Per a obrar en tant que home, cal que, al contrari,"s'abstregui de desitjos carnals" (Ibid. q. 142, art. 1, c.).

"Impositum est hoc nomen "persona" ad significandum aliquos dignitatem haben-tes." (Suma Teol., Ia, q. 29, art. 3, ad 2 m.)

Aquesta doctrina s famosa, en les disputes escolstiques, especialment en les refe-rents a la naturalesa del coneixement. Un exemple bonic que se sol proposar d'una realitatque t el mode de ser alludida en el text s el del mirall. El mirall fa present a una per-sona certs objectes que altrament no veuria, en una visi que pren tant ms l'aspecte d'unavisi directa com ms el mirall es realitza en la puresa de la seva natura, que hem descriten el texte com un "estar" present sense "fer-se" present; el mirall t com a perfeccicaracterstica justament aquest "no sser" segons el mode de corporeitat auto-manifestativaque caracteritza les altres coses. Noms per un esfor d'enfocament puc desllindar, en ellmit, el pla del mirall, el del bassiol d'aigua en el cam, etc., i prendre consciencia que,tanmateix, s'interposa com una condici de possibilitat de la visi en la visual que apuntaa l'objecte, al cel, als nvols, etc., que es reflecteixen en ells i vers els quals est orientadal'atenci directa de l'observador (les arts literries realitzen tpicament aquesta estructura).Suposem, ara, que el mirall pren consistencia en la seva corporeftat: evidentment, des del

VERS UNA ESPIRITUALITAT FAMILIAR249

del terme resulti, per, possible, cal que l'element "en el guiar se'ns fapresent passi, ell mateix, desapercebut en la seva materialitat: que no atre-gui o retingui damunt d'ell l'atenci. Quan ho assoleix, quan "s presentsense fer-se present", el discurs esdev "quasi-intnici"; el desig, "quasi-gaudi"; l'esperanga, "quasi-possessi". Tota dimensi treballosa del treballs reabsorbida en aquella activitat pura, que d'Ons havia expressat amb lametfora de l'"home que treballa i juga"; actitud en la qual (conv notar-ho)consisteix, cabalment, la virtut, si se la despulla de la mscara de sorrudesa.de qu un moralisme i un antimoralisme igualment amargats la revesteixentant sovint. En un altre mot encara: s l'hora de la difcil facilitat.

Transcendir, dones, el pla de les realitats medais no s altra cosa queconstituir-les formalment en tals. No s, per tant, negar-les, prescindird'elles: l'esperit es trobaria, com el colom de la parbola kantiana, en elhuid. Ans s establir-les en llur condici profunda, fent-ne contingut i ex-pressi d'un esperit: Per aix s possible perqu, ja de sempre, l'esperithavia presidit llur constituci: eren "vestigi" seu."

punt de vista que ens ocupa, s una impurificaci. La imatge eventualment pintada en ellser, ara, no un "reflexe" sin un "retrat". El pas (lgicament necessari per a donar compted'aquesta imatge) cap al "model" ja no ser, com en el cas anterior, desprovea d'esforc: cal,al contrari, un moviment d'inferencia, un anar i venir de l'un a l'altre, com a suport dela relaci (que continua essent bsicament intentada) de l'observador amb la realitat repre-sentada. Si la consistencia prpia del que al principi era "rnirall" continua, per, prenentcos, sorgeix una tercera situaci: el retrat ja no interessa com a retrat, sin com a "pintura","escultura", etc. La seva Ilei constitutiva no dependr ja, en endavant, de la seva refern-cia a un "model": la tindr en ell mateix, ser la seva mateixa perfecci formal, segons unsenons que no tenen ja valor ontolgic. Per qu no desprendre's, dones, en aquest cas, d'unareferencia a un prets "model" que es mant noms per atavisme, i fer, definitivament, dela pintura, de l'escultura, "una cosa"? Per qu no corporeitzar-les definitivament, i fer consis-tir Ilur realitat i valor propis no en una pretesa "forma" que sempre ser ms o menys con-vencional, sin, resoltament, en Ilur mateixa materia?

Un procs com aquest pot haver estat un procs de depuraci de l'art: ha estat, tamb,un procs de "desdivinitzaci" de l'home i de la natura. La modernitat ha pres aquest procscom una conquesta.

10. Perqu les coses son vestigi de l'"esperit" i en general tota creatura ho s de Du,podr escriure Sant Toms: "ereature, quantum est de se, non retrahunt a Deo, sed in ipsumducunt; quia invisibilia Dei per ea quae facta sunt intellecta conspiciuntur. Sed quod avertanta Deo, hoc est ex culpa eorum qui insipienter eis utuntur" (Suma Teolgica, Ia, q. 65, art.1, ad 3 m). O encara: "creatura corporalis facta est quodammodo propter spiritualem" (Ibid.,art. 2, ad 2 m). Aquest s el mode de llur ordenaci a Du: "omnis creatura corporalis inassimilationem hominis tendit, inquantum per hoc summae bonitati assimilatur" (Comen-tara a les Sentencies, II, D. 2, q. 2, art. 3, ad 3 m).

Aquest transcendir del qual parlem en el text s establir en la naturalesa inferior elhorrura rationis, s a dir, l'adequaci de cada cosa a la seva finalitat prpia, juntament ambuna jerarquitzaci objectiva d'aquestes diverses finalitats. Per aix, el bonum rationis no con-traria, sin que prolonga les inclinacions i aspiracions de la naturalesa sensible humana,conferint-los un abast que sense aix no tindrien; i el mateix cal dir respecte a les delectancesque acompanyen Ilur exercici. Diu Sant Toms: "Natura inclinat in id quod est conveniens

250JAUME BOFILL I BOFILL

En el banquet, en les noces, en tota "festa" de familia (tipificaci de totarelaci d'espiritual intimitat) la condici "medial" del cos (deis bns, de lesforces, deis plaers corporals) per a la vida de l'esperit s clarament visible.Tot el desig de fidelitat, de comprensi, d'afecte, es mostra i s'enrobusteixen el symbolon corporal en el qual troba un complement intrnsec," el "llocontolgic" de la seva manifestaci. Una intencionalitat superior: ad augen-dum et manifestandum arnorem prolonga les intencionalitats immediates iles inscriu en l'ordre de l'esperit, en el qual trobem llur cabal justificaci.

Aix la realitat material esdevindr en definitiva, per ministeri de l'home,una ofrena. Oferta ella mateixa per no per ella mateixa, sin pel missatgeespiritual que comporta, no pot sser rebutjada sense que l'esperit en siguiafligit; ni bastaria, tant sois, acceptarla precisivament, noms pel seu solvalor de conducncia, ja que aquest descansa i s'encarna en la seva substan-cialitat material i no pot donar-se sense ella.

Pero aix, una actitud que rebutgs per principi el gaudi de rabragacia,del menjar i del beure, de tot "obsequi" material, no en la liberalitat delsacrifici, sin en la indiferencia del "tant se me'n dna", no resultaria redi-mida pel prets espiritualisme que hauria volgut, ms que practicar, exhibir:prendria el to, espiritualment indelicat, d'una superioritat "compassiva",quan no d'un puritanisme. La frigidesa no s la castedat, l'agror de la irisen-sibilitas no s rausteritat, no s l'apatheia la "indiferencia" cristiana: anssn vicis oposats a aquelles virtuts.' 2 El do corporal s ofert per sser gaudit

unicuique. Unde horno naturaliter appetit delectationem sibi convenientcm. Quia vero horno,inquantum hujusmodi, est rationalis, consequens est quod delectationes sint homini conve-nientes quod sunt secundum rationem; et ab his non retrahit temperantia, sed potius ab hisquae sunt contra rationem. Unde patet quod temperantia non contrariatur inclinationi naturaehmnanae, sed convenit cuna ea".

Contrariatur temen inclinationi naturae bestialis non subjectae rationi.Notem que aquesta complementarietat, causa i efecto, a la vegada, de la unitat

de tot ent, s tant ms ntima, com ms elevat s el seu component formal. La unitat del'home precisament perqu l'nima s espiritual , s la unitat mxima en l'ordre de lanatura: ateny ja la condici de "persona". Recordeu, vgr.: "Non autem minus est aliquidunum ex substantia intellectuali et materia corporali quam ex forma ignis et ejus materia,sed forte magis: quia, quanto forma magis vincit materiam, tanto ex ea et materia efficiturmagis unum" (Suma Contra Gentes, II, c. 68).

Llegim un fragment ms d'un article ja citat: "Omne illud quod contrariatur ordininaturali est vitiosum. Natura autem delectationem apposuit operationibus necessariis ad vi-tam hominis. Et ideo naturalis ordo requirit ut homo intantum hujusmodi delectationibusutatur, quantum necessarium est saluti humanae, vel quantum ad conservationem individui,vel quantum ad conservationem speciei. Si quin ergo intantum delectationem refugeret quodpretermitteret ea quae sunt necessaria ad conservationem naturae, peccaret, quasi ordine natu-rali repugnans. Et hoc pertinet ad vitium insensibilitatis" (Suma Teolgica,q. 142,art. 1, c: "utrum insensibilitas sit vitium"); o encara: "Quia ratione homo uti non potestsine sensitivis potentiis, quae indigent organo corporali, necesse est quod horno sustentetcorpus ad hoc quod ratione utatur. Sustentatio autem corporis fit per operationes delectabiles.

VERS UNA ESPIRITUALITAT FAMILIAR251

d'acord amb el que s: corporalment; ja que la temperanga virtut cardi-nal, reguladora de l'actitud de l'home respecte a l's deis bns al qual unplaer sensibe acompanya t per mesura els fins i les necessitats naturalsde la vida present, ella mateixa normada, finalment, per la seva conformi-tat amb la voluntad salvfica de Du i la seva conducncia a la benaven-turanga eterna." Y aix, de la mateixa manera que la condici naturalmentreflexiva de l'esperit no est destinada a engavanyar, sin a reforgar lanostra espontaneitat," ella reforga i fomenta el que pertany a la naturaen el moment mateix i pel mateix fet de corregir el que hi hagi en el seos de racionalment defectiu. 15 Aix la mare, per exemple, que ha esmergat

Unde non potest esse bonum rationis in homine, si abstineat ab omnibus delectationibus"(Ibid., ad 2 m).

(Cfr. la Suma Teolgica, II-II, q. 141, art. 6, "Utrum regula temperantiae sitsumenda secundum necessitatem praesentis vitae".) Notem que la moderaci en matria detemperanca (el moclum rationis que ella imposa) com passar igualment, vgr., en l's de lesriqueses, t per norma la necessitat natural; no pas entesa en sentit estricte, d'all que sabsolutament imprescindible; ans considerant el lloc, el temps, la condici de la mateixa per-sona i la d'aquelles amb qu es tracta, la convenincia de la vida familiar i social (SumaTeol.q. 141, art. 5, ad 2 m): "prout oportet pro congruentia hominum cum quibusvivit, et personac suae, et pro valetudinis suae, necessitate" (S. T.,q. 146, art. 1, e).De la mateixa manera, l'abstenci d'aquests bns (que, en ella mateixa, no s laudable nivituperable) esdev virtuosa quan es fa segons el mode de la ra: amb facilitat i serenitat,amb alegria interior, per la glria de Du (Suma Teolgica, II-II, q. 149, art. 1, ad 2 m i ad4 m). O encara: "Sciendum tamen quod ab hujusmodi delectationibus consequentibus hujus-modi operationes quandoque laudabile vel etiam necessarium est abstinere propter aliquemfinem: sicut propter sanitatem corporalem aliqui abstinent a quibusdam delectationibus ci-borum, potuum et venereorum; et etiam propter alicujus officii executionem, sicut athletaset milites necesse est a multis delectationibus abstinere, ut officium proprium exequantur.Et similiter poenitentes, ad recuperandam animae sanitatem, abstinentia delectabilium quasiquadam diaeta utuntur; et homines volentes contemplationi vacare, oportet quod se magisa carnalibus desideribus abstrahant" (Suma Teolgica, article sovint citat: q. 142, art. 1, c.).Preventivament, "delectatio fugienda est ad vitandum peccatum, non totaliter, sed ut ultranon quaeratur quam necessitas requirat" (Ibid., ad 3m).

Aix, per exemple, fins i tot en l'ordre mateix de l'amor pot dir-se: "Amor... exratione propriae speciei habet quod supra se reflectatur, quia est spontaneus motos amantisin amatum" (Suma Teol., II-II, q. 25, art. 2, c.). Si anomenem espontaneitat el mode d'ac-tuaci de la naturalesa en general (o ms prpiament, de la naturalesa sensitiva) i reflexi elmode propi de la ra, la tesi es formular diera: "Principia rationis sunt ea quae sunt se-cundum naturam: nam ratio, praesuppositis his quae sunt a natura determinata, disponit aliasecundum quod convenit". Aquests pressupsits determinats per la natura sn, aix, els pri-mers principis de l'ordre especulatiu i moral (Suma Teol., II-II, q. 154, art. 12, c,q. 18, art.9, ad 2 m).

15. Comparar amb la doctrina establerta per Sant Toms parlant d'educaci deis infants(Suma Teolgica, II-II, q. 142, art. 2, ad 3 m; el parallelisme s seo); cal reforear en ellsali que pertany a la natura, corregint el que hi hagi de defecte de ra: id quod ad naturampertinet in pueris augmentandum et fovendum; quod autem pertinet ad defectum rationis ineis, non est fovendum sed emendandum". Aix, respecte al plaer sensible que acompanyal'acte conjugal, escriur: "In statu innocentiae nihil hujusmodi fuisset quod ratione nonmoderaretur; non quia esset minor delectatio secundum sensus, ut quidam dicunt (fuisset

259JAUME BOFILL I BOFILL

tot el seu cor a preparar un plat extraordinari per un dia de festa anyal,no acceptar, sense afligir-se (i aix justament per la delicadesa del seuamor) que aquell plat no resulti reeixit; que no sigui ocasi d'aquella es-puma de goig en la qual s'abrandar el goig superior de la intimitat fami-liar. 1 aix no obstant, si aquell esforg es frustrs, si en el darrer moment cal-gus la renncia, ella sap prou b, en la seva pena, que el goig superior queen definitiva cercava troba igualment aliment en aquel! sacrifici; perqu tanten el deixar com en el prendre es realitza, idnticament, la cmulucnciaque s constitutiva de la naturalesa mateixa de les coses materials quanes "realitzen" en el lloc ontolgic que els s propi: la vida espiritualhumana.

Ara b. Si d'aquesta manera es justifica l'oferir, es justifica igualmentel demanar. Qui vol oferir desitja sser orientat: no demanar, pot arribar,aix, a ofendre la caritat mateixa. El fals desprendiment del "tant seme'n dna" no s esperit: l'esperit "transcendeix" la matria fent akapremen ella: no pot ignorar-la ni menysprear-la sense perjudicar la seva prpiateleologa, ni que realitzi, com s el cas, el valor entitatiu nfim en la

enim tanto maior delectatio sensibilis quanto esset purior natura et corpus sensibile); sed quiavis concupiscibilis non ita inordinate se extulisset super hujusmodi delectatione reg-ulata perrationem; ad quam non pertinet ut sit minor delectatio in sensu, sed ut vis concupiscibilis nonimmoderate delectationi inhaereat. Et dico immoderate, propter mensuram rationis; sicut so-brius in cibo moderate assumpto non minorem habet delcctationem quam gulosus; sed minusejus concupiscibilis super hujusmodi delectatione requiescit. Et hoc sonat verba Augustiniquae a statu innocentiae non excludunt magnitudinem delectationis, sed ardorem libidinis etinquietudinem animi" (Suma Teolgica, I, q. 98, art. 2, ad 3 m). O encara (si se'ns permetallargar-nos una mica en aquest tema): "Medium virtutis non attenditur secundum quantita-tem, sed secundum quod convenit rationi rectae; et ideo, abundantia delectationis, quaeest in actu venereo secundum rationem ordinato, non contrariatur medio virtutis. Et praeterea,ad virtutem non pertinet quantum sensus exterior delectetur, quod consequitur corporis dis-positionem, sed quanto appetitus interior ad hujusmodi delectationes afficitur. Non ex hocenim quod ratio non potest liberum actum rationis ad spiritualia consideranda simul cum illadelectatione habere ostenditur quod actus ille sit virtuti contrarium (direcci per on apuntaval'objecci que aqu es contesta). Non enim est virtuti contrarium si rationis actus aliquandointermittatur pro aliquo quod secundum rationem fit: alioquin quod aliquis se somno tradit essetcontra virtutem. Hoc tatuen quod concupiscentia et delectatio venereorum non subjacet imperioet moderatione rationis, provenit ex poena primi peccati" (Suma Teolgica, II-II, q. 153,art. 2, ad 2 m). Podra dir-se, en general, que aix com "detrahere perfectioni creaturarumest detrahere perfectioni divinae virtutis"; que "detrahere actiones proprias rerum est divinaebonitati derogare" (Suma contra Gentiles, III, c. 69), rebaixar la perfecci de la naturalesasensible i de les seves operacions i gaudis s rebaixar la perfecci de l'esperit hurn, en elqual tenen l'arrel i l'origen, per b que remots; el qual se'ls subordina intrnsecament, su-blimant-los i ordenant-los, ms enll de llurs fins immediats, per prolongant des de dintre(no de manera exterior i accidental) aquestes finalitats, cap al seu propi fi absolut, sta lanorma natural de la prudncia i sobrenatural de la caritat. Noten la jerarquia: "Exteriorabona ordinatur ad ea quae sunt corporis; ea yero quae sunt corporis ad ea quae sunt animae;et v iterius, ca ulule sunt vitae activae, ad ea quae vitae contemplativae" (Suma Teolgica,II-II, q. 152, art. 2, e).

VERS UNA ESPIRITUALITAT FAMILIAR253

jerarqua de runivers. Per aix, transcendir la matria, per part de resperit,s arrossegar-la en el seu superior dinamisme, fer-ne llum i foc; dinamismeque la matria condiciona i possibilita intrnsecament. Ara que aquest

254JAUME BOFILL I BOFILL

Per aix, aquest "demanar" els bns corporals en llar corporeitat subli-ma ali que demana, ja que aquest demanar s idnticament renncia:

conversio-abstractio" com un nic moviment. s, si es vol, un acte de lli-bertat creador de les prpies condicions de possibilitat i d'exercici. Mentreaquest desprendiment no fos actuat en el mateix prendre, estarem en rrbi-ta brutal de la carnalitat: la realitat corporal seria injustament forrada atancar-se en ella mateixa, i a perdre tot valor de superior conducncia. Ladilaceraci asctica sn les odynai que acompanyen l'eclosi d'aquest va-lor. La sublimaci definitiva sabr renunciar, si cal, amb la dolcesa d'unsomriure, ja no imperat, sin espontani i sentit 17 a all que tanmateix re-coneix i estima com un b i que s acollit com a tal en Pacte mateix derenunciar-hi: intrnsecament present com go que justament ha d'sser subli-mat i transcendit, no es fa ja sentir com a "condici-obstacle" i l'esperits'experimenta com a lliure en la "difcil facilitat" que hem dit.

refereix a ells. La mateixa norma val per a l'abstenci, com per al domini de les repugnn-cies que els sofriments materials ens inspiren i que ens podrien retreure per excs o perdefecte del comportament degut (Vd. en la Suma Teolgica el tractat sobre la fortalesa,o en II-II, q. 147, l'article 1." sobre el dejuni; etc.). Que en certs casos l'abstenci pugui(i eventualment hagi) d'arribar a la renncia total per ra d'un b majar (Sant Toms solallegar l'entrega a la vida contemplativa, parlant del matrimoni i la virginitat: II-II, q. 152.art. 2, ad 1, o III, q. 41, art. 2, c; en tant que el matrimoni, pel fet d'obligar a marit imuller el treball o en general a cogitare ea quae sunt mundi, pertany a la vida activa). Aixsembla lligat, en principi, a la nostra condici post-lapsria. La mortificaci (el castigar lacarne ignasi) est inscrita en l'rbita de la mort: la mortificaci voluntria s l'acceptacivoluntria de la mort com a ranci (i contraofensiva) a la concupiscencia, que en aquest con-text no s sin l'egoisme i exaltaci indeguda de l'home, que transforma el seu voler par-ticular en voler universal. (Comparen, vgr., respecte al matrimoni, Suma Teolgica, III,q. 41, art. 2, c, amb I a, q. 98, art. 2, ad 3 m). La importncia tremenda que ha tingut, per,per a la vida humana, el pecat original impedeix que la importncia reparadora de la morti-ficaci pugui sser minimitzada. Notem respecte a aix que la noci de sacrifici oferir quel-com a Du, per a orientar cap a Ell el nostre esperit (Suma Teolgica, III, q. 22, art. 2, c.1.") , desborda la noci de mortificaci. El sacrifici ha d'acompanyar necessriament lavida de tot esperit creat; hi hauria sacrifici com hi hauria oraci encara que l'home ha-gus perseverat en l'estat primer d'innocncia ja que el sacrifici s de dret natural (SumaTeol., II-II, 9-85, art. 1, e). Sembla, en canvi, que, per Sant Toms, no hi hauria en aquestcas mortificaci. Notem que la ra de sacrifici es realitza plenament en la vida contemplativa.

17. Tota situaci de lluita, que demostra en el subjecte una resistencia no veneuda, nodiu encara perfecta ra de virtut: s un cam, no un terme. Citem a l'atzar: "Alii dicuntcontinentiam esse per quam aliquis resistit concupiscentiis pravis quae in eo vehementes exis-tunt. Hoc modo, continentia habet aliquid de ratione virtutis, inquantiim scilicet ratio for-mata est contra passiones, ne ab eis deducatur; non tamen attingit ad perfectam rationem vir-tutis moralis, secundum quam etiam appetitus sensitivus subditur rationi sic ut in eo noninsurgant vehementes passiones rationi contrariae" (Suma Teolgica, II-II, q. 155, art. 1, e).Notem que el mot "concupiscencia" indica, aquesta vegada, la referencia del desig a un bque diu ra de "Cosa", no la de l'amor a una "persona"; a sin b adjectiu, no substantiu. Not per tant ac sentit pejoratiu: aix com hi ha concupiscentiae pravae hi ha concupiscentiaebonae (Ibid. ad 2 m).

VERS UNA ESPIRITUALITAT FAMILIAR255

La preparaci per a aquest estat de llibertat interior s la tasca de la que,en llenguatge cristi, s'anomena vida activa. La vida activa s l'mbit enel qual es mou, en principi, l'activitat seglar. En tant que informada per lacaritat, pot constituir per ella mateixa, per aquell a qui la voluntat de Duli destini, vehicle de santedat; 18 aix no obstant, per ella mateixa, i per rade la dinmica de la caritat mateixa, tendeix a preparar l'home per a lacontemplaci.

Qu cal entendre, en efecte, per vida activa? No els mites del "treballpel treball" (com si l'oposat al "treball" fos, noms, la gandulera); o dela "tcnica per la tcnica" (com si noms ella fos l'exponent de la civilitza-ci); o del progrs indefinit (com si la tasca de l'home en aquest mn s'acabesen aquest mn mateix), etc.; tots aquests mites immergeixen l'home en elsafers temporals, no el n'alliberen; de manera que si la vida activa fos aixseria un obstacle, no una preparaci per la contemplaci: la vida interioresdev fada i s'ofega, en efecte, en aquest clima, com s ben visible. Per lareferncia de la vida activa a les realitats exteriors, dista molt d'sser aix,si l'entenem raonablement i cristiana: ella t per missi 1) l'establir, en elmedi que ens envolta, aquelles condicions ms congruente amb les necessi-tats individuals o socials humanes (I'ltim ressort, en efecte, de la vidaactiva s l'amor al proisme)," i 2) procurar la pacificaci deis nostres

La vida contemplativa s, de si, la plena expansi de la caritat, en la Ilibertat interior.La funci ms profunda de la vida activa s la de conduir a la contemplaci. Aix no obstant,t evidentment aspectes que ne l'aparten (Suma Teolgica, II-II, 9, 182, art. 3, e). A ms, lacontemplaci, com estat habitual, no s feta per a tots: ja sigui per raons de temperamentnatural, ja per ra de vocaci. La caritat, en la qual est en tot cas l'arrel del mrit, compen-sar eventualment aquest dficit, fent de la vida activa, en ella mateixa, un mbit possible desantedat: aix, "potest contingere quod aliquis in operibus vitae activae plus mereatur quarnalius in operibus vitae contemplativas, puta si propter abundantiam divini amoris, ut ejusvoluntas impleatur, propter ipsius gloriam, interdum sustinet a dulcedine divinae contempla-tionis ad tempus separari". Respecte al matrimoni (situaci fonamental de l'home dedicat a lavida activa) la seva ordenad() a la santificaci deis contraents i de Ilur familia deriva no soisde la caritat, sin tamb de la seva condici de sacrament. Aix (Suma Teol. suplement a la3.' part, q. 49, art. 4, e): "Dicitur autem aliquis humanos actus bonus simpliciter a) unomodo, bonitate virtutis, et sic habet actos quod sit bonos, ex his quae ipsum in medio po-nunt: et hoc faciunt in actu matrimonii fides ct proles. b) Alio modo bonitate sacramenti,secundum quod actos non solum bonus sed etiam sanctus dicitur: et hanc bonitatem habetactos matrimonii ex indivisibilitate conjunctionis, secundam quod significat conjunctionemChristi ad Ecclesiam.

"Vita contemplativa directe et immediate pertinet ad dilectionem Dei. Vita autemactiva directius ordinatur ad dilectionem proximi. (...) Vita activa in uso praesentis operislaborat, in quo scilicet necesse est proximis subvenire." (Summa Teol. II-II, q. 182, art. 2, e).Es un eco de Eph. 4, 28. "Nolite locum dare diabolo: qui furabatur, jam non furetur;magis autem laboret, operando manibus suis, quod bonum est, ut habeat linde tribuat neces-sitatem patienti."

256JAUME BOFILL I BOFILL

afectes, establint en ells liquen equilibri que caracteritza la salut espiritual.Aquesta "pau d'esperit" no s nicament la tranquillitat moral de cons-ciencia, l'sser lliure de remordiment perqumantingut una actitud ge-neral correcta; sin, encara, la tranquiilitat psicolgica, la possibilitat de re-ps, de "vacar" a les activitats espirituals que el ritme trepidant de la nos-tra "civilitzaci de la velocitat" dificulta tant; 20 s, encara, la prctica deldesprendiment, de la pobresa d'esperit; l'estabilitzar la vida en els seusrecursos interiors.

El par segent no costa de comprendre. En un sol mot, en dira tenir"el sentit del diumenge", quan la vida personal i familiar es desplega enaquell refugi on la presneia de Du es fa connaturalment sentir. Assumidesaix en una rbita ms alta, la materia, les forces, els bns, els instints mate-rials; el gest i l'expresi mateixa, es dignifiquen i s'afinen; la relaci inter-personal esdev una immediatesa espiritual en el veinatge i immediatesafsica, quan el cos i tot el que li pertany, que el serveix, que el prolonga,ha esdevingut llenguatge, efusivitat, testimoni, en la contenci, en la reserva,en el pudor que de cap manera sn efecte d'un convencionalisme social,sin que, tot al contrari, manifesten l'estructura ontolgica mateixa de l'espe-rit: el qual, en tant que s intimitat, vida interior, no pot sser sin ofspel naturalisme brutal que tant sovint se li vol imposar, en nom d'una natu-ralesa que ja ha deixat d'sser "humana".21

Resumim la lnia de pensament que hem exposat fins ara. Si les realitatsmaterials es realitzen plenament d'acord amb llar naturalesa profunda quanesdevenen la manifestaci de la bellesa d'una nima neta,22 per la sevabanda aquesta netedat i pulchritudo de l'esperit li pertany quan ell, per laseva banda, es realitza com el lloc privilegiat on es fan presents la fidelitat,

Perqu no s possible deixar d'acomodar-se a aquest ritme, s particularment urgent,avui, estrebar fortament en una vida interior tot el nostre comportament: aix: "L'acciapostlica, avui ms que mai, exigeix recolliment, mortificaci deis sentits i de l'esperit,contemplaci. El mn modem corre ri.pidament, i cal que l'apstol l'acompanyi, acceleranti intensificant la seva activ itat. Per aquesta preocupaci de seguir el ritme del mn had'sser compensada, de manera prudent i eficag, per una altra: la d'intensificar la vida inte-rior." (Carta de la Secretaria d'Estat als consiliaris de l'A. C. portuguesa. 8 d'agost de 1964).

Ja que la vida "humana" est regulada per la ra: s constitutivament "vida racio-nal" o, si es vol, "vida raonable". Aix, "id quod est contra ordinem rationis proprie estcontra naturam hominis, inquantum est homo; quod autem est secundum rationem, est secun-dum naturam hominis, inquantum est horno. Bonum autem hominis est secundum rationemesse, et malura hominis est praeter rationem esse". (Suma Teol., I-II, 2, 71, art. 2, c. i entants altres llocs, ja que s doctrina fonamental en el pensament antropolgic de Sant Toms.)

22. Es digne de reflexi que el llenguatge de Sant Toms a propsit de la temperangaest contnuament ple de termes de valor esttic: decor, claritas, pulchritudo, honestas, etc.

VERS UNA ESPIRITUALITAT FAMILIAR257

la comprensi, la generositat i dolcesa de Du, que comenta en l'home laseva revelaci a l'home. La dimensi sobrenatural d'aquesta revelaci, que t]loc en el misteri humano-div del Crist, en ra del qual el que era bo esde-v, encara, sant, ha estat implcitament present, gosem esperar, en el curs delnostre estudi; explicitar-la, per, desbordara les nostres possibilitats.

Publicat a Espritu, 14, 1965, pgs. 11-22.

I7. BOFILL

obra filosofica 245.pdfobra filosofica 246.pdfobra filosofica 247.pdfobra filosofica 248.pdfobra filosofica 249.pdfobra filosofica 250.pdfobra filosofica 251.pdfobra filosofica 252.pdfobra filosofica 253.pdfobra filosofica 254.pdfobra filosofica 255.pdfobra filosofica 256.pdfobra filosofica 257.pdf