Brundibár Guia didàctica

Material elaborat per Jaume Sala

per Brundibár 2009,

òpera produïda per l'Ajuntament de Sabadell

2

1. Introducció a Brundibár 2. l’obra

els autors l’argument la música

les veus solistes el cor

l’orquestra

la posada en escena

elements escènics personatges 3. desenvolupament de l’òpera 4. el context històric 5. bibliografia

3

1. Introducció Brundibár és una petita òpera composta i estrenada a l’antiga Txecoslovàquia, durant els anys d’ocupació nazi. Les seves especials característiques - va ser representada per nens i nenes presoners de guerra molt propers a la mort i és alhora un cant a la vida i a l’esperança- l’han feta molt popular entre tots els públics. És, a més, una obra curta amb uns elements musicals i escènics senzills que la fan assequible a nois i noies de tots nivells i orígens. La guia que presentem us proposa un acostament a tots els aspectes que envolten la creació i la reinterpretació de Brundibár, històrics, musicals i, en concret, a la proposta de posada en escena que ofereix la producció conjunta de l’Auntament de Sabadell i el Conservatori de la mateixa ciutat. D’aquesta manera us donem informació sobre els autors, sobre l’argument i les seves connotacions històriques, sobra la música i els seus elements, veus, cors i instruments i fem una especial atenció a la proposta escènica que veureu en aquesta producció, amb referències a altres representacions que es fan i es desfan arreu dels cinc continents. Finalment, i per tal que amplieu amb els vostres alumnes totes les possibilitats que ens dóna la revisió d’aquesta obra, us facilitem material per acostar-nos al context històric on es va donar a conèixer Brundibár.

Imatges d’un dibuix d’un camp de concentració i del Brundibár a La

Farándula el 2006

4

A ningú se li escapa que aquesta és una obra única per reflexionar sobre les contradiccions que comporta la utilització de la música, i de qualsevol art, amb uns fins que no són purament els estètics. Brundibár, escrita i representada sota la supervisió dels oficials nazis, és alhora un cant a l’esperança i una eina publicitària per maquillar la maquinària de mort en que s’havien convertit els camps de concentració. Els cants de victòria que interpreten els nens de Brundibár al final de l’obra eren filmats i exhibits a les sales de cinema de tot el món com a símbol de la condescendència dels nazis vers els seus presoners. Com bé diu un dels supervivents de Terezin i actor del primer Brundibár, el món, que respirava tranquil davant les imatges que enregistrava la Creu Roja al camp de Terezin, veia el que volia veure, llavors i ara.

5

2. L’obra

Brundibár és una petita òpera o opereta amb una profunda càrrega social i pedagògica escrita per Hans Krása just abans de començar la segona Guerra Mundial, i obra emblemàtica a Terezin, un camp de concentració que hi havia al que era l’antiga Txecoslovàquia. Allí va ser representada més de 50 vegades, amb molt d’èxit entre el públic. L’exèrcit nazi, tot i els possibles elements referents a l’ocupació nazi i a la resistència, va permetre la seva representació i fins i tot la feia servir com a exemple de les bones condicions de vida que es donaven als camps de concentració als països ocupats. En tant que òpera té uns elements que podem reconèixer i treballar a l’aula prèviament: .és una obra musical escenificada

.hi participen cantants i músics i incorpora escenografia, moviments escènics, il·luminació etc .té unes parts cantades i d’altres parlades .té unes parts destinades a cantants professionals i d’altres que poden fer cantants amateurs, nens o joves

Imatges del Brundibár original, a Terezin l’any 1942, i de la producció a Sabadell l’any 2006

6

2. 1. Els autors: Hans Krása (Praga 1899- Auschwitz 1944) va ser un compositor jueu amb un gran i precoç talent. Als onze anys ja havia estrenat obres pròpies en diversos recitals. Va escriure Brundibár l’any 1938, per a un concurs convocat pel Ministeri d’Educació i Cultura de la República Txeca, però no es va estrenar fins al 1942 a un orfenat per a nens jueus a Praga. Krása va ser deportat al camp de Terezin, on es portaven artistes i intel·lectuals jueus d’aquella època. Allí es va dedicar de ple a la composició, havent-se perdut la gran majoria de la seva obra. Pocs anys després de l’estrena de Brundibár, Krása va ser deportat a Auschwitz on morí com la immensa majoria dels seus companys. Adolf Hoffmeister (1902-1973) va ser el llibretista, l’autor del guió. Era escriptor, il·lustrador, dibuixant, autor de caricatures molt conegudes a l’època i amb el temps diplomàtic a la Txecoslovàquia comunista. A més de Brundibár va escriure altres obres des de l’exili als Estats Units, com “La flauta del cec” una denúncia de la invasió nazi de Txèquia.

H. Krása i A. Hoffmeister Caricatura de Krása feta per

Hoffmeister

7

2.2. L’argument: L’argument és ben senzill: La mare d’Aninka i Pepicek està malalta i necessita llet per guarir-se. Els nens proven d’aconseguir diners cantant pels carrers, però són renyats per la policia i per Brundibár, un acordionista que es fa amo i senyor dels carrers. Amb l’ajut d’uns animalons preparen d’amagat una deliciosa cançó de bressol amb la que aconsegueixen, no sense problemes amb Brundibár, els diners per a la mare. Una cançó de victòria tanca l’opera amb gust d’esperança i fe en el futur. Sens dubte estem davant d’un argument tan senzill com entenedor per als més menuts. Tot i això, si coneixem les condicions en que va ser escrita i representada, podem aventurar amb els nostres alumnes segones lectures que la faran molt més rica: l’obra és un petit conte sobre el bé i el mal, de la unió entre les persones de bé com a eina per vèncer la maldat d’uns pocs. Si bé va ser escrita poc abans de la Segona Guerra Mundial, el fet de representar-se en les duríssimes condicions de vida d’un camp de concentració donen més valors encara als símbols que fa servir. Tots els personatges poden ser símbols manifests del moment que vivia la població txeca sota l’ocupació nazi: Brundibár, amb el seu bigoti esperpèntic podria ser el dictador; el policia podria ser la personificació de la Gestapo i les temibles SS; fins i tot els comerciants podrien ser les classes benestants que donaven suport a Hitler. I qui sap si la mateixa mare malalta, que mai apareix a escena, no és sinó una representació de la pàtria txeca, agonitzant i desprotegida. La força del llibret, però, la fa també entenedora des de qualsevol perspectiva, reflecteixi o no les condicions en què va ser escrita. Els valors que aporta, el cant d’esperança que amara tota l’obra, la fan apta per a totes les èpoques i per a tots els públics encara que no posi en escena el drama de l’ocupació i la guerra.

Imatge d’una representació de Brundibár a Terezin, amb nois

txecs i alguns dels supervivents del camp de concentració

8

2.3. La Música

Brundibár, tot i ser una òpera de petit format, té tots els elements del gènere: .Veus solistes, protagonistes i secundàries .Cor .Orquestra .Moviment escènic L’obra s’estructura en dos actes i té una durada d’uns 25 minuts aproximadament. .Veus solistes: Brundibár, amb veu de baix-baríton, és qui dóna nom a l’òpera, un músic ambulant amb males maneres. És el paper que requereix més coneixements musicals i normalment el sol fer un cantant professional. Les frases que canta aquest personatge subratllen la seva autoritat, el seu menyspreu vers els nens de la ciutat. De la mateixa manera, les caracteritzacions que se’n fan a les diferents produccions, des de la més ingènua a Terezin l’any 1944 fins a la que farem ara, li donen, ja sigui amb el vestuari o amb altres elements, un aire altiu i autoritari

9

.Pepicek i Aninka: són els vertaders protagonistes de l’òpera. Són dos germans que faran el que sigui per comprar llet per a la mare, malalta. Són dues veus blanques, amb parts cantades, de vegades sols i de vegades a duo. Tenen també parts parlades, i les solen interpretar nois i noies ben joves, sovint estudiants de cant.

10

.Els comerciants: venedors de gelats, el forner, el lleter... .El policia, l’autoritat .Els animalons: el pardal, el gat i el gos, que ajuden Aninka i Pepicek

11

.El Cor: Seguint una molt antiga tradició (que sembla que ve ja des del teatre grec), el Cor va subratllant les parts més importants, amb petites intervencions a una i a dues veus. El Cor el formen un grup nombrós de cantaires, i poden tenir més o menys paper escènic depenent del tipus de producció artística. El compositor va indicar que aquest cor podia cantar des de les finestres de la ciutat i per això el va anomenar Cor de les finestres.

12

.L’orquestra L’orquestració original és ben senzilla, tot i que en les diferents produccions que s’han fet de l’obra es poden afegir altres instruments per potenciat la participació de joves intèprets. .4 violins .violoncel .contrabaix .flauta .clarinet .trompeta .piano .acordió .guitarra .percussió

13

La posada en escena: La posada en escena de qualsevol òpera neix de la intenció interpretativa que decideix l’equip de producció. Normalment el director d’escena, juntament amb els seus col·laboradors, proposa una lectura escènica de l’obra, tot fent èmfasi en els aspectes que consideren més determinants. La posada en escena pot ser respectuosa amb el context històric en que es va escriure l’obra, o per el contrari, pot fer un nova lectura, amb elements contemporanis al moment en què es representa i fins i tot d’altres d’afegits.

14

En el vídeo que acompanya aquest document podeu visionar altres produccions escèniques i comparar-les amb la que s’ofereix a la Faràndula. Podeu fer èmfasi en els següents aspectes:

1. elements escènics Essencialment són el decorat, els elements d’atrezzo (els mobles i altres elements que integren cada escena) i la il·luminació. Poden ser de tipus realista, fantàstic, amb projeccions etc.

15

2. personatges La caracterització dels personatges ajuda molt a entendre la seva manera de ser i d’actuar. Aquesta s’aconsegueix tant en la tria dels actors com en la seva transformació fins al personatge amb l’ajut del maquillatge i del vestuari.

16

3. Desenvolupament de l’òpera

Per tal de situar-vos en cada escena farem servir imatges de la producció que va presentar l’Ajuntament de Sabadell a la Faràndula el passat 2006

Primer Acte

1. Us presentem a ...

L’òpera comença amb una breu introducció orquestral i amb el Cor, que ens presenten els personatges. Quan apareixen els protagonistes, Aninka i Pepicek, el compàs canvia a ternari. Amb una melodia que introdueix el violí es presenten i passen a explicar la seva situació: el pare és mort i la mare és malalta.

Us pre-sen tem en Pe- Pi – Cek va per-dre’l pa-re ja fa temps

17

2. Els tres venedors

El carrer s’omple de gent: venedors que amb veu parlada ofereixen els seus productes. La música agafa un caire de marxa triomfal

3. Els ha de regalar llet!

El Cor demana al lleter que regali als dos germans llet per a la mare malalta. Els germans s’hi afegeixen després. El lleter, però, amb una melodia burlesca, els diu que sense diners no hi ha llet.

4. El policia

El policia intervé per dir que sense diners no es pot comprar res, i que cal treballar per tenir diners. Els dos germans s’entristeixen.

Els ha de re – ga – lar llet per la ma -re

18

5. Escena al carrer

Sobre un vals més aviat trist els nens rumien què poden fer per aconseguir diners. Veuen Brundibár i pregunten al policia com s’ho fa per guanyar diners. La resposta és clara: tocant música per alegrar la gent que passa pels carrers.

6. Cançó infantil

Aninka i Pepicek canten una cançó amb gust infantil, però no agrada a la gent del carrer

7. Em sembla que no els ha agradat

Els germans es pregunten amb veu parlada per què la seva música no agrada i sí la de Brundibár, que ells troben desafinada.

8. Aninka i Pepicek es riuen dels venedors

Anika i Pepicek fan burla de la manera de ballar i cantar dels venedors. La música es torna burleta. Els venedors s’enfaden i Brundibár aprofita per treure els petits cantaires del carrer.

19

9. Primera cançó de Brundibár

Brundibár canta enfurismat i deixa clar que el carrer és seu

10. Cau la nit i arriben els animalons

Amb l’arribada de la nit el nens tenen por, i amb una cançó a dues veus, es lamenten que ningú els ajuda. Uns animalons els senten i s’hi acosten. Els instruments acompanyen els animals: un flautí sobre les cordes en pizzicato per a l’ocell; les cordes acompanyen el gat mandrós i la percussió acompanya al gos, més decidit i valent.

20

11. Trio dels animals

Els tres animals canten una bonica cançó per dir bona nit als nens. El tema i caràcter d’aquest ja anuncia la que serà la marxa final de la victòria.

12. Serenata instrumental

L’orquestra tanca la nit i el primer acte, amb un passatge només instrumental

21

Segon Acte

13. El nou dia

Amb una música força descriptiva, un nou dia comença. La corda acompanya la sortida de sol, i la flauta i el clarinet imiten la piuladissa dels ocells que es lleven. Els animalons canten contents i Aninka i Pepicek s’hi afegeixen.

14. L’un li dóna llet al gat

El Cor descriu les feines que fa tothom: L’un li dóna llet al gat i el d’allà ja ha fet el llit...

15. Ja podeu comptar amb nosaltres

Els animalons, amb veu parlada, animen a tots els nens perquè cantin amb Aninka i Pepicek. Tots els nens es van afegint tot dient: Vinga, vinga, tots a una, oferim la nostra ajuda!

L’un li dó –na llet al gat i el d’allà ja ha fet el llit,

22

16. Torna Brundibár

Brundibár torna a cantar la seva cançó, però ara els nens li planten cara, i amb l’ajut dels animalons l’envolten i el fan fora. En aquest passatge podem observar la superposició dels temes propis de cada personatge, una mena de quodlibet molt senzill.

17. Cançó de bressol

El Cor presenta la cançó que després cantaran tots plegats. És una cançó molt dolça de bressol que tots els nens canten a les mares.

23

18. La fi de Brundibár

Brundibár els pren els diners que han guanyat però de seguida els nens l’hi fan tornar. El silenci és prou expressiu.

19. La vida en llibertat

Tos els nens i el animalons canten la cançó final, que poc a poc va pujant en una progressió ascendent fins al darrer moment. Amb aquesta marxa i un petit acomiadament dels protagonistes acaba l’òpera.

24

4. El context històric

Durant tota aquesta guia hem anat parlant del context en que va ser escrit Brundibár, però potser és hora que situem l’obra en el seu temps, fent un repàs del que va ser l’Holocaust i els camps de concentració.

Mapa de la 2a Guerra Mundial a Europa, entre 1939 i 1945

25

1. L’holocaust

L'holocaust fou el genocidi sistemàtic del govern nazi alemany de diversos grups ètnics, religiosos, nacionals i seculars durant la Segona Guerra Mundial, principalment de jueus. Per als nazis, l'Holocaust representava la "Solució final a la qüestió dels jueus". L'estimació històrica del nombre de víctimes jueves és de sis milions, encara que els historiadors contemporanis creuen que el nombre exacte es troba entre els 5 i 6 milions. Altres grups "indesitjables" eren els homosexuals, els testimonis de Jehovà, els minusvàlids i dissidents i els opositors polítics de diverses nacionalitats i religions (polonesos, russos, eslaus, gitanos i catòlics). El nombre total de les víctimes de l'holocaust és de 11 milions de persones; homes, dones i nens.

26

2. Els camps de concentració Els camps de concentració nazis van sorgir poc després que Adolf Hitler fos anomenat canceller del Reich l'any 1933 amb la voluntat d'eliminar l'oposició política al nou règim. La intenció inicial va ser utilitzar el terror com a arma política, i gradualment això va evolucionar cap a l'extermini com un fi en si mateix. Ben aviat les SS, sota la direcció de Heinrich Himmler, seran les encarregades del control dels camps de concentració. Els primers presoners van ser obligats a treballar en unes condicions inhumanes aixecant les instal·lacions dels nous camps: Dachau, Sachsenhausen, Buchenwald, Ravensbrück, Stutthof, Auschwitz i Neuengamme. Tots aquests camps tenien uns annexos exteriors que depenien d'ells, anomenats kommandos. Amb les batudes de jueus de novembre de 1938, conegudes com la nit dels vidres trencats, el nombre d'internats en els camps va augmentar de forma exponencial. Himmler va començar a valorar la necessitat d'explotar els detinguts com a força de treball per a la indústria de guerra alemanya, amb necessitats de mà d'obra cada cop més creixents. Les duríssimes condicions de treball i la subalimentació dels presoners van fer que la mortalitat als camps augmentés de forma alarmant.

Imatges del camp de concentració d’Auschwitz

27

Hitler va desenvolupar el concepte de solució final referit a la població jueva. Consistia en un eufemisme per referir-se a l'aniquilació física d'aquestes persones, considerades com a perjudicials per a Alemanya, segons les teories exposades al Mein Kampf. A finals de 1939 els camps de concentració van ser condicionats per adequar-se a la seva nova funció. En un primer moment els presoners eren introduïts en camions especials, preparats de forma que el monòxid de carboni resultat de la combustió del motor penetrés en l'habitacle on viatjaven. Posteriorment es van construir les cambres de gas fixes i els forns crematoris. Amb l'aplicació de tècniques d'extermini més efectives, s'arribà l'any 1944 a la xifra de 24.000 gasejaments diaris. En diversos camps els presoners també van ser víctimes de l'experimentació mèdica, especialment dirigides a la inoculació de malalties i l'esterilització. Els camps estaven envoltats de tanques espinoses electrificades, amb diverses torretes de vigilància amb metralladores. Els presoners hi arribaven en combois de tren. Un cop allí, els més forts i sans eren usats com a força de treball i la resta era eliminada. Als presoners se'ls marcava amb un número identificatiu al braç o al clatell. El seu vestit consistia en un uniforme a ratlles, en el qual s'hi estampava la incial de la nacionalitat del reu. Els jueus hi duien una estrella de David groga. Els deportats eren integrats en esquadrons de treball sota les ordres d'un kapo, normalment delinqüents comuns que col·laboraven amb les SS. Els càstigs corporals eren freqüents i extremadament cruels. La manca d'alimentació i la intensitat del treball eren també causa de l'alta mortalitat. Finalment, amb l'avanç aliat, a finals de 1944 i començaments de 1945, els camps de concentració són alliberats, davant l'estupefacció mundial per l'extrema brutalitat que havien sofert els presoners. Alguns dels responsables de l'extermini van ser condemnats per crims contra la humanitat en els Judicis de Nuremberg. El camp de Terezin

28

Terezin era un camp de concentració de trànsit situat a la República de Txèquia. Des d'aquí, un poble de guarnició abans de la guerra, els jueus van ser enviats a les cambres de gas d'Auschwitz. Quasi 140.000 jueus de tot Europa central van passar pel camp, incloent molts dels artistes més prominents.

Degut a les pressions del govern danès per ajudar als jueus d’aquell país empresonats a Terezin els alemanys van voler presentar al món una mena de colònia jueva model. Fins i tot es va fer un film Der Führer schenkt

den Juden eine Stadt (El "Führer" regala una ciutat als

jueus), que confirmés aquesta idea.

Arribada de nens a Terezin

El mateix moment dibuixat per

la nena Helga Weissova

29

Els nazis van permetre que el juny de 1944 una delegació del Comitè Internacional de la Creu Roja visités Terezin. Van refer el camp i van enviar molts dels presoners a Auschwitz per tal de donar la sensació de ser un camp amb molt espai. Van aixecar botigues, cafès i fins i tot van programar concerts i altres actes culturals. En aquest context es va presentar l’òpera Brundibár. La majoria dels components de l’òpera van ser deportats tot seguit a Auschwitz, entre ells el mateix Hans Krása que moria poc després. Brundibár va ser de llarg l’espectacle que va tenir més èxit. Se’n van fer 55 representacions, i la majoria de nens hi participaven.

Imatge de la representació de Brundibár al Camp de Terezin el 1944

30

A Terezin es van concentrar molts artistes jueus, molts músics, tants que hi convivien dues orquestres simfòniques i varis grups de cambra i han quedat per a la memòria històrica molts poemes i dibuixos que relaten les condicions de vida als camps de concentració. Molts d’ells van ser escrits per nens que van morir al mateix camp o a Auschwitz.

Concert al dormitori, segons el dibuix d’un nen a Terezin

31

Al camp de Terezin hi van morir 97.297 persones, de les quals quasi 15.000 eren nens.

No he vist més papallones La darrera, precisament la darrera

D’un groc tan brillant.

Potser si les llàgrimes del sol Toquessin la pedra blanca... Tan, tan groga,

Voleiava, es movia amb gràcia cap al cel. Se’n va anar, segurament volia fer Un bes de comiat al món.

Fa set setmanes que visc aquí, Tancada en aquest gueto.

He trobat, però, a la meva gent aquí, Em criden les flors

I la branca blanca del castanyer del pati Aquella va ser la darrera. Les papallones ja no viuen aquí al gueto. Poema i dibuix de Pavel Friedmann, que va morir a Terezin amb només 23 anys

32

Bibliografia: Sender, M. I Kushner, T.: Brundibar Michael di Capua Books, Hyperion Books for Children. Londres 2003 Aquest llibre va rebre el premi New York Times Book Review’s com un dels llibre millors il·lustrats de 2003. Es va representar al Chicago Opera Theater.

Goldman Rubin, S.: The story of Frield Dicker-Brandeis and the Children of Terezin Holiday House, New York La Friedl Dicker va ser una artista deportada a Terezin. Allí ensenyava a pintar als nens. Al

llibre s’hi troben dibuixos seus i d’altres nens del camp.

Weissberger, E. I Goldman, S.: The cat with Yellow star Holiday House, 2008 Història de l’Ella Weissberger, que va canta rel paper del Gat a l’òpera Brundibár l’any

1944.

Volavkova, H.: I never saw another butterfly. Topeka Bindery, 1944 Dibuixos i poemes dels nens del camp de Terezin