BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA...Març Abril 2016 N. 137 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE...

MarçAbril 2016 N. 137

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA

Després de la bona Setmana Santa que vàrem tenir, amb totes les instal·lacions i serveis preparats per rebre als visitants, ara ja estem treballant per començar la temporada estiuenca d’aquest any, amb tot un seguit d’activitats i com no, millorant la qualitat de tots els serveis que es presten des de l’Ajuntament.

AJUNTAMENTAjuntament .......................... 977 460 018

Policia Local ........................ 616 448 446

Ofi cina de Turisme ............... 977 593 011

Centre Cívic ......................... 977 460 216

Poliesportiu .......................... 977 460 882

Casal de Jubilats .................. 977 460 697

Centre de Dia ....................... 977 593 617

Barcelona Tarragona Tortosa

Tren Barcelona Tarragona L'Ampolla Tortosa Ob. Sants

R.E. 6.03 7.07 7.57 8.17 (1) R.E. 8.03 9.09 9.59 10.15 R.E. 9.33 10.41 11.31 11.51 R.E. 11.03 12.07 12.54 13.12 (2) R.E. 11.30 12.23 13.10 13.25 (3) R.E. 13.03 14.05 14.53 15.12 R.E. 15.03 16.08 16.59 17.20 R.E. 16.33 17.38 18.28 18.47 (2) R.E. 16.33 17.24 18.08 18.24 (3) R.E. 18.03 19.09 20.07 20.28 R.E. 19.33 20.40 21.34 21.51

R.E. 21.03 22.08 22.57 23.16

(1) No circula diumenges i festius.(2) Només circula els dissabtes, diumenges i festius.(3) No circula els dissabtes, diumenges i festius.

T E L È F O N S D ' I N T E R È S

SEGURETATMossos Trànsit ................................... 088

Guàrdia Civil ..................................... 062

Comissaria de Policia .......... 977 440 447

Avisos Urgents ................................... 091

Bombers............................................. 085

URGÈNCIES GENERALITATPOLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS 112

ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRETortosa Tarragona Barcelona

Tren Tortosa L'Ampolla Tarragona Barcelona Obv. Sants R.E. 6.05 6.23 7.11 8.11 (1) R.E. 6.12 6.33 7.25 8.40 (2) R.E. 7.48 8.06 8.56 10.10 R.E. 9.18 9.39 10.27 11.40 R.E 10.49 11.06 11.54 13.09 R.E. 13.24 13.43 14.31 15.37 (3) R.E. 13.45 14.02 14.45 15.41 (1) R.E. 15.53 16.12 16.58 18.10 R.E. 17.25 17.42 18.32 19.40 R.E. 18.08 18.24 19.24 20.37 (4) R.E. 18.50 19.10 19.57 21.07 R.E. 19.23 19.45 20.39 21.43 (4) R.E. 19.36 19.57 21.00 22.10 (5) R.E. 19.52 20.14 21.06 22.14 (6)

Direcció: Francesc ArasaEditorial: Ernest Plans i ColoméCol·laboradors habituals:Lluís Bultó, Manel Aguilar, Mireia Curto Perelló,Guillem Comí, Paco Cabrera, Roser Martí Cid, Oriol Borrás i Gemma Caballé.

SERVEI ELÈCTRICEléctrica del Ebro ................ 977 460 016FECSA (avaries) .................. 902 536 536

TRANSPORTSEst. RENFE l'Ampolla......... 977 460 705Renfe ................................... 902 240 202Autobusos Carrera ............... 977 823 143Autobusos Hife .................... 902 119 814Taxi ...................................... 628 897 462

677 556 136

ALTRESCorreus .................................. 977 460 401Parròquia................................ 977 460 057DNI ........................................ 902 247 364Serveis Funeraris iCementiri Municipal .............. 687 965 774Tanatori Remsa ...................... 902 160 438Veterinari ............................... 607 084 496

SANITATCAP l'Ampolla....................... 977 460 601Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337Farmàcia del Port ................... 977 460 680CAP l'Aldea ........................... 977 451 213Ambulatori ............................. 977 501 797H. Verge de la Cinta ............... 977 519 100Ambulàncies Baix Ebre ....................... 112Creu Roja local ...................... 977 593 030

ENSENYAMENTCEIP Mediterrani .................. 977 460 151Llar d'Infants .......................... 977 460 765

SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜESGestagua ................................ 977 593 077Gestagua (urgències) ............. 690 634 858

Disseny: Xavier CaballéFotos: Digital Ebre, cedides i arxiuEdita: Ajuntament de l'AmpollaDipòsit Legal: T-655/91Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita

MARINADANúm. 137

Informació General · Pàgina 2

(1) No circula els dissabtes, diumenges i festius. (2) Només circula els dissabtes.(3) Només circula els dissabtes, diumenges i festius.(4) Només circula diumenges i festius del 30/03 al 26/10.(5) No circula diumenges i festius.(6) Només circula diumenges i festius. Para en port Aventura fi ns el 06/04.

Tot just a punt de començar la campanya de la renda, apareix en tots els mitjans de comunicació el “Panamà Leak” posant en evidència, un cop més, la postura de governs i institucions internacionals que miren cap un altre lloc, mentre milions de diners són evadits en diferents paradisos fi scals. El que més sobta és que molts d’aquests casos no són pas il·legals, sinó que les diferents legislacions sobre la qüestió fan que es puguin arribar a evadir impostos legalment, això sí, solament està a l’abast de grans fortunes.

Mentre els països més pobres són explotats, aquests diners produïts no són reinvertits en millores so-cials, molts d’aquests se’n van a paradisos fi scals per tal d’engreixar les butxaques d’uns pocs que, de fet, ja neden en l’abundància; però no en tenen prou i en volen més, i més, i més... Actualment els països pobres perden cada any 170.000 milions de dòlars, mentre 400 milions de persones no tenen accés a assistència sanitària bàsica.

Aquests diners evadits deixen de produir benestar a les persones, impedint invertir en polítiques socials per tal de poder avançar cap a una societat més justa i igualitària. Necessitem urgentment accions adreçades a corregir aquestes irregularitats per tal de poder avançar en la direcció adequada, és a dir, aconseguir disminuir les diferències socials que dia rere dia s’han anat fent més grans entre uns i altres.

Ernest Plans Colomé

Editorial

Acords Municipals · Pàgina 4

Ple de l'Ajuntament23 de desembre de 2015SRS. ASSISTENTSSR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa Pascual

REGIDORSMeritxell Jardí LlambrichJosé Luis Pitarque BalaguéRafel Tomàs RoyoGeno Cabrera GonzálezLluís Cabrera RochÀlvar Casanova Curto Antonio Galve SegarraFrancisco Ramírez RodríguezAndrea Galbe PastóJoan Segarra Piñana

SECRETÀRIA-INTERVENTORAMª Carmen Alcoverro Beltran

1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA DE LA SESSIÓ CELEBRADA EL DIA 23 DE NOVEMBRE DE 2015.El Sr. Alcalde sotmet a votació l’esborrany de l’acta de la sessió anterior.El Sr. Antonio Galve d’ERC diu que torna a dir el que han dit vàries vegades aquí, ell no pretén que s’agafi literalment el que es diu, però que almenys es transcrigui alguna cosa del que es diu, no no res. Llavors al primer punt, que va dir que si el consistori no feia cap observació a les actes, l’acta aquella s’aprovaria amb errors. També va dir que a no ser que l’acta la faci l’equip de govern, cosa que no crec que ho faci perquè hi ha una persona independent, que és la Secretària, qui la fa. Això no consta a cap banda.Al segon paràgraf, allí on diu “A la pàgina 13 diu que no es posa ...”, aquí va preguntar si se’n recordaven que havia dit això, i van contestar que no ho recordaven. Insisteix a dir que almenys es reculli això, el que està dient. Si després es va dir o no es va dir, o no “mon” recordem, almenys ara que es deixin fer aquestes observacions.A l’altra pàgina, que comença “la Secretària diu...” al fi nal del paràgraf que posa “El Sr. Galve diu pos ja que tenim TL que es gravin”, dic que això de TL no sé el que és, no vaig dir TV sinó que vaig dir que teníem diners per pagar una gravadora, que es gravi. Això és el que vaig dir jo. Perquè això de TV no crec que n’hi hagi per aquí.En aquest punt que li va dir al Sr. Alcalde que vostè accepti les apreciacions que fem, si no les vol recollir no passa res, però almenys ens ha de deixar que ho diguem. Després entrem en la discussió si ho hem dit, no ho hem dit; si ha de ser literal o no ha de ser; si ho hem de portar per escrit o no; almenys ens ha de deixar-nos dir el que creiem.

Després ho acceptarà o no acceptarà, és una altra cosa però almenys que consti que diem això.Tot això va portar a discutir una bona estona de si és literal o no, si s’agafa el sentit o la idea, però és curiós que a la pàgina 3 de l’acta, quan s’està parlant de la modifi cació de crèdit, allí sí que s’agafa pràcticament literal, és a dir, quan diu que “El Sr. Galve diu que entén les explica-cions...”, això és pràcticament calcat del que es va dir. És a dir, si som capaços d’agafar-ho literal a un lloc, almenys siguem capaços d’agafar el sentit de lo altre, no ens hem de deixar res. Després dic que vam aprovar la moció pel dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, i on diu “El Sr. Alcalde que no s’ha de sentar precedent...”, tot això és pràcticament calcat, és literal al que es va dir.És a dir, si a un lloc agafem la literalitat, fem l’esforç de fer-ho sempre.No tinc cap més apreciació a fer i avanço que el nostre vot serà contrari.Votem en contra.El Sr. Segarra diu que si no es grava sempre estarem igual.El Sr. Alcalde invita al Sr. Galve a portar les intervencions seves vers l’acta que se sotmet aprovació per escrit i es transcriuran literalment, altra cosa és que les seves esmenes i consideracions vers l’acta s’acceptin o no.Sense cap intervenció més s’acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 1 del PP i 3 en contra d’ERC l’acta del ple del dia 23 de novembre de 2015.2.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES DE LA GESTIÓ DE RESIDUS EN EL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE.El Sr. Rafel Tomàs diu que posat en funcionament el nou Consorci COPATE, el Consell Comarcal recupera les competències del REBE i del CODE per a passar-les al COPATE.El Sr. Galve diu que no tenen res a dir.El Sr. Segarra diu que si al Consell Comarcal ja va aprovar aquesta delegació, a l’Ajuntament també, només faltaven els ajuntaments de Tortosa, Deltebre i l’Ampolla.Sense cap intervenció més s’acorda per unanimitat dels 11 membres presents dels 11 que legalment composen el Ple:PRIMER.- Deixar sense efecte la delegació de competèn-cies en matèria de gestió de residus atorgada per aquest ajuntament al Consorci per a la gestió dels residus de la comarca del Baix Ebre. SEGON.- Delegar en el Consell Comarcal del Baix Ebre l’exercici de la competència de la gestió dels residus del terme municipal de l’Ampolla.3.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA DELEGACIÓ EN EL CONSELL COMARCAL DE LA COMPETÈNCIA MU-NICIPAL DE SALUBRITAT PÚBLICA PER AL CONTROL DEL MOSQUIT.El Sr. Alcalde diu que es tracta de la delegació al Consell Comarcal de la salubritat i del tractament del mosquit, l’ajuntament seguirà pagant la mateixa quota.El Sr. Galve diu que no té res a dir.Sense cap intervenció més se sotmet la proposta a votació


i s’acorda per unanimitat dels 11 membres presents dels 11 que legalment el composen: PRIMER.- Delegar en el Consell Comarcal del Baix Ebre la competència municipal de salubritat pública per al control del mosquit, perquè ho pugui encarregar al COPATE com a ens propi instrumental.SEGON.- Aprovar el compromís de fi nançament i d’aporta-ció al Consell Comarcal del Baix Ebre amb la corresponent cessió de drets de cobrament a favor del COPATE d’un import de 14.531,81 € en concepte d’aportació anual de l’Ajuntament de l’Ampolla al fi nançament de la campanya del control del mosquit.4.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL NOMENAMENT MEMBRES DEL CONSELL RECTOR DEL PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME DE L’AMPOLLA.Es proposa al Ple l’adopció del següent acord:PRIMER: Nomenar com a vocals del Patronal als Regidors de la Corporació Srs.:Meritxell Jardí LlambrichJosé Luis Pitarque BalaguéRafel Tomàs RoyoGeno Cabrera GonzálezLluís Cabrera RochÀlvar Casanova Curto SEGON: Nomenar com a vocals, elegits pel Ple de l’Ajuntament entre persones relacionades amb els sectors turístics i entitats ciutadanes interessades amb el fet turístic, seleccionades per raó de la seva representativitat i com-petència, als Srs.:Rosina Montero del AmoCarles Curto GallimóMeritxell Faiges Albiol Juani Piñana ComíLluís Maldonado NegreFelip Fandos ColominesObert el torn d’intervencions el Sr. Galve d’ERC diu que primer que res, quant a nomenar vocals del patronat, quant a regidors, els estranya que no s’hagi tingut en compte a cap regidor de l’oposició, tenint en compte que abans ja n’hi havia un. Evidentment ens hem d’oposar a això. Des-prés, entre les persones relacionades en el sector turístic i entitats ciutadanes interessades amb el fet turístic, aquí hi ha 6 persones, que entén algunes que poden estar per-què sí que estan relacionades amb el sector turístic, però voldria que se’ls expliqués en alguns casos quina relació tenen, que ell no la veu, probablement sí que hi està, però és una explicació del perquè es tria a una persona i no a una altra i si té relació o no.Començant per la primera, Rosina Montero, si li poden dir quina relació. La regidora Jardí li contesta que treballa a una immobiliària. També pregunta sobre Carles Curto Gallimó, i contesta la regidora Jardí que és una persona jove i que tenen un frankfurt, el Sr. Galve diu que és una persona jove això ja ho sap, que es refereix a què en tot cas la propietat del frankfurt no creu que sigui d’ell, és a dir que un sigui fi ll d’un empresari no el converteix en empresari, per lo tant, no li veu la relació. Si se’ls ho explica, potser

la hi ha. Que tingui interès en el sector turístic diu que no ho nega, però que ell personalment estigui relacionat en el sector del turisme, pos no l’acabo de vore.La Meritxell Faiges Albiol, la mateixa pregunta. La regidora Jardí li contesta que Meritxell Faiges tenen una empresa de venda de mobles. El Sr. Galve diu que pregunta si el titular és ella o és el seu marit. Sent l’home el titular, entendria que fossa l’home membre del patronat, perquè és ell qui explota el negoci i té l’interès turístic, però ella... Torno a repetir, per ser la dona d’un empresari no et converteix en empresària.Finalment, diu que Juani Piñana sí, i Felip Fandos també, i Lluís Maldonado Negre, no sap quina relació té amb el sector turístic. La regidora Jardí li contesta que té una empresa, és una persona jove i emprenedora. Segueix la intervenció el Sr. Galve i diu que, per acabar aquest punt, simplement dir que agafant la llista que heu presentat aquí, i agafant la llista que s’ha presentat a les passades eleccions de maig, per l’ajuntament, la llista de CIU, estan els 10 primers són els 10 que estan aquí. 7 que evidentment van sortir elegits, i els altres 3 no. Això el que em dóna a entendre que és una gratifi cació per anar a aquesta llista (de CIU), i després quan parlarem del pressupost ja ho ampliarem, perquè es dobla la partida d’assistències al patronat. Natros no podem acceptar això. I quant a la designació del gerent del patronat, a la Sra. Neus Ortí, ens agradaria si poden enviar un currículum i els mèrits que pugui tenir, i demanaria l’explicació de com passa de ser auxiliar de turisme a tenir, suposo, un contracte d’alta direcció, quin mèrit ha fet d’un dia per un altre saltar d’auxiliar de turisme a gerent. Si ens ho poden explicar.El Sr. Segarra diu que no és democràtic, que s’hauria de designar 1 per cada partit, i si algú vol renunciar que ho faci, era millor com abans; 2 regidors de l’oposició, al Patronat es discuteix temes de festes i altres, i considera que seria millor.El Sr. Alcalde contesta que tots els proposats són persones que tenen interessos al sector, coneixedors de la feina i si formen part o no d’una llista no els invalida per a res, el que pregunta és quins mèrits s’han tingut en compte a l’hora de nomenar el Gerent del Consell Comarcal del Baix Ebre i el Gerent del Viver d’Empreses de Camarles, també del Consell Comarcal del Baix Ebre perquè no són de convergència. El Sr. Antonio Galve li diu a l’Alcalde que es desvia del tema que no parla de l’Ajuntament sinó del Consell Comarcal, i li demana que se centri en el debat. L’Alcalde li diu que no té la paraula que ara és la seva intervenció, que pot dir el que vulgui. Seguidament el Sr. Alcalde llegeix el currículum de Neus Ortí i demana que es transcrigui a l’acta. Sense cap intervenció més se sotmet la proposta a votació i s’acorda aprovar-la amb els 7 vots a favor de CIU, 1 abstenció del PP i 3 en contra d’ERC.5.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE RESOLUCIÓ PER MUTU ACORD, DE LA CONCESSIÓ PER L’ÚS PRI-VATIU DEL DOMINI PÚBLIC PER L’ESTABLIMENT D’UNA ESCOLA DE GOLF A L’AMPOLLA.El Sr. Alcalde obre el torn de paraules.


Inicia el torn d‘intervencions el Sr. Galve, diu que a la infor-mació que se’ls ha donat, creu que fa falta l’informe de la Secretària, no sap si és preceptiu o no, la Sra. Secretària mos ho dirà,... aquest informe no l’ha pogut vore. Se li ha fet enviar l’informe de l’enginyer, el de l’arquitecte. La Secretària li contesta que l’informe està a l’expedient a la seva disposició, no obstant, que li farà arribar còpia. El Sr. Galve diu que la pregunta era per a l’alcalde que si cal algun aclariment tècnic ja li donarà la paraula el Sr. Alcalde. Segueix el Sr. Galve i diu que té algunes preguntes a fer, potser es resolen en l’informe de la secretària, no ho sé. Posa que la concessió es va adjudicar a l’empresa Teyco SL, però com arribem a contractar amb la mercantil Delta Swing SAU si la concessió es va donar a Teyco?Diu que preferiria que si fa una pregunta, es conteste, i pregunta si les contestarà totes seguides. L’Alcalde li respon que en acabar se li contestarà.Diu que tota aquesta operació de retorn de la concessió es basa en què hi ha un desequilibri econòmic. Pregunta, s’ha justifi cat aquest desequilibri, l’ha justifi cat aquesta empresa, o només ens ha dit, escolteu perdem diners i aquí teniu això?També pregunta quina intenció hi ha, si se seguirà explo-tant per l’ajuntament, s’obrirà un concurs, o com. Si ens ho poden explicar?També diu, perquè ara no crec que ho tinguin aquí, que vindran a veure l’expedient de la concessió.Per acabar diu que ells, tal com està el pati, de Teyco no en volem saber res, i ja avanço que independentment de l’explicació que ara ens donarà el Sr. Alcalde, no ho aprovarem. Demana perdó perquè s’havia deixat una cosa que està a l’informe de l’enginyer. He vist que per a passar la via hi ha un pont i un ascensor, si no hi ha la intenció de seguir-ho explotant o si no se cedeix a algú altre, allò tenir-ho parat ens costarà uns diners de manteniment, seria una bona ocasió d’aprofi tar un ascensor per traslladar-lo al lloc a on hauria d’estar, que és l’estació de Renfe. L’estació de Renfe suporta un munt de viatgers diaris i ja sabem tots que han de passar d’una banda a l’altra per unes escales, hi han persones grans amb poca mobilitat amb el que un pont o un ascensor, o les dues coses, un tècnic ens ho diria, ens poden anar molt bé.La Secretària diu que a la licitació es va presentar Teyco però en l’oferta deia que en cas que se li adjudiqués es constituiria una societat participada 100% per Teyco, i així es va fer, per això el contracte es va signar amb Delta Swing. Posteriorment el banc es va quedar la urbanització i també el 100% de les accions de Teyco, per això, qui ara fa la petició de resolució per mutu acord és Solvia.El Sr. Alcalde contesta que sí que van aportar els comptes. Antonio li diu que passarà a veure’ls.El Sr. Alcalde diu que s’intentarà que segueixi funcionant, que s’està parlant amb uns possibles interessats, pel que fa a traslladar el pont i l’ascensor que no creu es pugui traslladar a l’estació com diuen.El Sr. Segarra diu que ell ja va dir que s’havia de ser valent per a fer aquella inversió, que creu ara reverteix a l’ajun-tament un gran valor, abans de tornar la fi ança tot net, i

s’ha de buscar algú perquè allò continuï en funcionament encara que gratis perquè ens aporta valor.El Sr. Paco Ramírez diu que l’ajuntament va donar permís per a fer aquell pont, que si no veien que era més important fer-lo al poble abans de donar el permís. El Sr. Alcalde contesta que el pont forma part d’un projecte d’urbanització d’una urbanització que paga el promotor i les obres es fan al sector, tu no pots imposar-li que et faci un pont fora d’àmbit, en aquest cas al mig del poble com vostès parlen. El Sr. Ramírez li contesta que RENFE és do-mini públic, l’alcalde li diu; i què?, això només suposa que s’ha de demanar permís a RENFE per a fer-ho però res més.Acabat el torn d’intervencions se sotmet la proposta a votació i s’acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 1 del PP i 3 en contra d’ERC: Resoldre per mutu acord la CONCESSIÓ PER L’ÚS PRIVATIU DEL DOMINI PÚBLIC PER L’ESTABLIMENT D’UNA ESCOLA DE GOLF A L’AMPOLLA, subscrita entre l’Ajuntament de l’Ampolla i l’entitat Delta Swing en els termes que consten a la PROPOSTA D’ACTA de resolució per mutu acord, subscrita per ambdues parts.6.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL PRESSUPOST I PLANTILLA DE L’AJUNTAMENT, DEL PRESSUPOST DEL PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME I DE LA PRASAM CORRESPONENT A L’EXERCICI 2016.El regidor d’Hisenda Rafel Tomàs exposa la proposta. Diu que els números són estables respecte l’any passat. Això es deu sobretot a la llei d’estabilitat pressupostària i resta de legislació en aquesta matèria que ha convertit el pressupost tant o més en un document limitatiu de la despesa que en instrument de previsió de la mateixa. D’acord amb aquesta un augment de la despesa més enllà de la previsió de creixement del PIB només seria possible en els següents supòsits:

a) Un augment de les transferències procedents d’altres administracions, particularment en forma d’inversions que és una cosa particularment important en un mu-nicipi com el nostre, trinxat per àmbits de competèn-cies d’altres administracions. Sigui per insufi ciència fi nancera, sigui per absència de voluntat aquestes inversions estan paralitzades.

b) La imposició de contribucions especials. Si repassem els darrers pressupostos s’observa que fa temps que no fi nancem grans obres per aquest mètode. Entenem que en un moment de crisi, i en absència de fi nançament complementari procedent d’altres administracions no és un bon moment.

c) Augmentar els impostos. Malgrat què, com es va poder veure en el reportatge recent del Diari de Tarragona ens trobem en la banda baixa de l’IBI –i més si s’incorpora al càlcul l’any de la ponència de valors, i encara més si afegim l’impost de vehicles i les escombraries– creiem que en el moment actual el millor és mantenir-los congelats. De fet tècnicament hem baixat l’IBI però a efectes pràctics és més honest parlar de congelació.

d) Hi hauria una quarta manera que seria incorporar al pressupost el superàvit d’anys anteriors. Això amb la


legislació actual és impossible perquè només es pot dedicar a reduir deute. Aquest és un error que des de la bona fe comet molta gent; començant per Ada Colau que ho va anunciar en premsa i el secretari de l’Ajuntament de Barcelona li va haver d’explicar el que hi havia.

Poden observar també l’impacte que en el pressupost té la reforma dels estatuts del Patronat que per primer cop té incorporat en el seu pressupost les despeses de funciona-ment que, per tant, deixen de formar part del pressupost general de l’Ajuntament. El creixement en el seu pressu-post que no ve d’aquí s’origina amb un nou impuls de les polítiques turístiques. Pel que fa a la PRASAM presenta un pressupost inicial equilibrat tal com marca la llei. Finalment en aquesta visió general només afegir que endeutament caurà al 22% del pressupost ordinari el que ens situa entre els municipis més sanejats del país especialment si passem per alt micromunicipis o municipis amb ingressos especials com els nuclears.No puc acabar la referència al pressupost d’ingressos de la corporació sense assenyalar un cop més que aquests estan molt taxats per la legislació vigent. Això suposa un context d’ingressos estables i despeses creixents fruit princi-palment de la retirada d’altres administracions en despesa social i manteniment d’infraestructures, que recauen en l’administració local. A això cal sumar la tendència de les administracions superiors a fi nançar-se cada cop a través dels serveis públics municipals. Així més de la meitat del preu del rebut de l’aigua és per aquests conceptes i es preveu en cinc anys triplicar el cànon de les escombraries. Tot plegat fa que la situació fi nancera de la corporació sigui tan bona –tipus impositius baixos, cadastre del 95, pagament a 22 dies, endeutament del 22%– com de bases delicades. Per tant, qui ignori aquesta realitat i confongui la despesa municipal amb una carta als reis mags pot posar en perill la paleta de serveis públics de l’Ajuntament que només es pot mantenir econòmica i legalment en base l’equilibri fi nancer general de la corporació. Perquè amb els serveis socials que presta l’Ajuntament passa el mateix que amb el bonica que és l’Ampolla. Que de veure-ho cada dia ens sembla normal. I no és normal, ni el bonica que és l’Ampolla ni els serveis socials que presta l’Ajuntament.Pel que fa a les despeses podem apreciar una clara conten-ció de la despesa corrent i de funcionament, bo i seguint la tendència dels darrers anys. Sí voldria parar esment i assenyalar per què aquest pressupost no inclou plans d’ocupació propis. Cal recordar que aquest Ajuntament ja en va fer un la passada legislatura sota el format de curs de cuina. Ara bé, en l’actualitat no té sentit discutir si tornar-ne a fer o no perquè la legislació vigent només permet ocupar una sèrie taxada de places.Assistim a un clar potencialment de les polítiques socials amb la millora de l’efi ciència energètica del centre de dia, la reforma de la biblioteca o l’augment de les ajudes socials no tant per combatre exclusió social què econòmicament –gràcies a la col·laboració de les entitats tercer sector i treballadors socials– està sufi cientment dotada, sinó que durant el 2016 mirarem d’embastar un programa pilot per “ajudar arribar a fi n de mes”, si se’m permet l’expressió

que tots entenem, en col·laboració amb proveïdors locals. És per això que la dotació econòmica d’aquest programa pilot prové de la partida de promoció econòmica. Òb-via ment si fos necessari dedicar més recursos a combatre l’exclusió social els diners estaran allí on es necessiten. Igualment a primers d’any entrarà en funcionament portal a web d’Ajuntament per buscar i oferir feina. No podem tancar el capítol dels serveis socials sense destacar l’esforç de l’Ajuntament en aquest àmbit fonamental. Serveixi a títol d’exemple que disposem d’un centre de dia en funciona-ment mentre municipis que ens doblen en població no el tenen o el tenen buit; o tenim una llar d’infants municipal pública, servei del que no disposa la capital de les Terres de l’Ebre. La inversió se situa en aquest pressupost entorn el 10%. Són inversions fi nançades al 100% per l’Ajuntament. El volum total es veu afectat per fi PUOSC, retard del PAM, i nul·la voluntat inversora de l’Estat que a efectes d’inversió ja fa anys que ens ha concedit la independència. Tot i amb això cal destacar programa de millora de platges, els programes de promoció turística de viles marineres i l’ostró, la inversió en camins i senyalització turística per posar en valor l’interior del terme, així com les obres de millora de carrers entre la que destaca la urbanització del passeig Lluís Companys que es dotarà defi nitivament quan es procedeixi a incorporar els romanents del 2015 en la liquidació del pressupost 2015 per temes relacionats amb la nova legislació pressupostària i situaran el nivell d’inversió en el 17-18% del pressupost. Són les inversions pressupostàries les úniques de 2016? Ni de bon tros. Per aquest 2016 estan previstes dues inversions privades importants en matèria d’allotjaments turístics en les quals l’Ajuntament ha jugat un important paper promotor, l’elaboració d’un pla de dinamització econòmica per al període 2017-2025 tutelat per la URV, se sabrà si se’ns adjudiquen fons europeus del programa INTERREG MED sobre turisme sostenible i que és un projecte internacional liderat per les universitats de Venècia i la UAB i on estem amb socis com l’Ajuntament de la Valetta (capital de Mal-ta), l’illa de Santorini, l’ajuntament de Sibenik a Dalmàcia o el govern central italià i fi nalment es duran a terme les primeres accions per a la creació d’una àrea industrial d’ocupació immediata i on es puguin instal·lar petites empreses sense afrontar costos d’urbanització inviables. Tasca, aquesta darrera que –com el pla de dinamització econòmica– es començarà a fi nançar a través de la partida de promoció econòmica fi ns que sigui necessari traspassar la gestió i la despesa a la PRASAM.Aquest és a grans trets el pressupost per al 2016. Resto a la seva disposició per al que necessitin. Segueix el torn d’intervencions i pren la paraula el Sr. Gal-ve portaveu d’ERC. Diu que després de la màster clas del senyor regidor d’Hisenda; sembla el començament d’una classe d’hisenda pública a la universitat, però ja que no hem participat en l’elaboració d’aquest pressupost, perquè no els correspon, perquè no tenen aquesta responsabilitat, discurs d’inici de curs està molt bé, voldria anar partida per partida i formular preguntes.El Sr. Galve fa tot un seguit de preguntes, al voltant d’un


Junta de Govern15 de febrer de 2016

centenar, relacionades amb el pressupost.El Sr. Segarra diu que ell acaba aviat que el pressupost és continuista i felicita a qui l’hagi fet perquè està molt ben detallat, però que troba que 25.000 € per la Marinada és excessiu, si es rebaixés 10 mil es podrien donar més subvencions per llibres, si és així, ell hi donarà suport.Pren la paraula el regidor d’Hisenda Rafel Tomàs. Al Sr. Joan Segarra agrair-li la seva voluntat de col·laboració com ho demostra el fet que ens hem reunit fi ns a tres vegades per analitzar aquests pressupostos i esperem que aquesta col·laboració continuï durant l’aplicació dels mateixos. Par-ticularment en el desenvolupament de l’àrea industrial; en el qual portem treballant colze a colze des del primer dia.Pel que fa a la intervenció d’ERC –i continuant amb la metàfora educativa– li diu que no pot pretendre el mal alumne que no ha vingut a classe en tot el curs que el dia de l’examen el professor li expliqui la lliçó. Als plens es ve ensenyat i això és particularment cert al ple de pressupos-tos on es debaten les propostes i alternatives per al poble durant el proper any. I això és particularment greu en el seu cas. Amb vostès hem fet el que no havíem fet amb ningú. Cridar-los més de dos mesos abans per començar a expli-car-los el pressupost de despesa corrent i arribar a avui en condicions de debatre alternatives. No van voler vindre.El Sr. Alcalde diu que s’accepta la proposta del PP, diu també que el ple ha sigut divertit, però que la prudència és una virtut.El Sr. Antonio Galve diu que quedi constància que no els responen les seves preguntes.Finalment se sotmet la proposta a votació i s’aprova amb els 7 vots a favor de CIU, 1 del PP i 3 en contra d’ERC: Aprovar el pressupost general per a l’exercici 2016, el qual, resumit per capítols i per a cadascun dels correspo-nents organismes i empreses que l’integren.

INSTÀNCIES I PETICIONS. Teresa Serra Callau.S’acorda per unanimitat:INFORMAR favorablement per part de l’Ajuntament la petició presentada per la Sra. Serra amb la limitació que la tela o material desplegable per a fer l’ombra no podrà projectar-se més de l’àmbit d’ocupació de la terrassa que és de 84 m2. Carlos Santos Carneiro.La Junta de Govern acorda per unanimitat:DESESTIMAR la petició presentada pel Sr. Carlos Santos ja que no s’encabiria dins dels supòsits d’autoritzacions l’ocupació de la via pública indicats.Michel Neuffer.Donat compte a la Junta de Govern de la petició presen-tada pel Sr. Michel Neuffer demanant permís per a posar

un cartell a l’entrada del carrer amb el nom “Sant Pere”, sota el cartell d’ “Ecoherbes Parc Botànic”, s’acorda per unanimitat CONCEDIR L’AUTORITZACIÓ SOL·LICITADA.Societat de Caçadors Sant Joan de l’Ampolla.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Comunicar a la Societat de Caçadors Sant Joan de l’Am-polla que els agents del Servei de Vigilància municipal s’encarregaran de portar a terme la captura de gossos ensalvatgits del terme municipal de l’Ampolla, amb la col·laboració del Sr. Eduard C. I., com a persona entesa i amb sufi cient experiència designada per la Societat de Caçadors.Amanda Vallcanera Massa.La Junta de Govern acorda per unanimitat: Comunicar a la peticionària que no consta a l’Ajuntament que el local estigui insonoritzat, pel qual l’autorització res-tarà condicionada a que no es faci de forma permanent com ella sol·licita –tots els divendres a partir del 19 de febrer– sinó únicament de forma esporàdica i excepcional en determinades dates que haurà de proposar a l’Ajunta-ment per valorar-ho prèviament, i s’autoritzarà, si s’escau, mentre que no hi hagi cap queixa per sorolls pels veïns de l’establiment o en general. Eusebio Capera Franch.S’acorda per unanimitat:Concedir al Sr. EUSEBIO CAPERA FRANCH, la targeta d’aparcament per a persones amb disminució en la mo-dalitat de titular conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és personal i intransferible i que caduca als 10 anys des de la seva concessió.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUESGas natural distribución SDG S.A. ConcedidaObra: Obertura d’1 cata sobre vorera i calçada de 3 x 0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonats.Av. Ramon Pous, núm. 7 (Pescadors).Gas natural distribución SDG S.A. DenegadaObra: Obertura d’1 cata sobre vorera i calçada de 8 x 0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonats.Av. Ramon Pous, núm. 8Expt. 06/16. Raül G.R. AjornadaExpt. 7/2016. Emilio V.G. ConcedidaExpt. 9/2016. Ana I.G. ConcedidaASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei “Manteniment de les zones de jocs infantils del municipi per al 2016”.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar el servei de MANTENIMENT DE LES ZONES DE JOCS INFANTILS DEL MUNICIPI PER AL 2016, mitjançant el procediment del contracte menor, per a portar a terme


els esmentats treballs a FRANCISCO BRU ALJARILLA, per un import de 6.051,96 euros i 1.270,91 euros d’IVA.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de serveis per a la realització de la calibració dels desfi bril·ladors.Atès que l’Ajuntament de l’Ampolla disposa de desfi bril-ladors a diferents instal·lacions municipals (Camp de futbol, Pavelló esportiu i Escola Mediterrani) i aquest tipus d’aparells requereix d’un manteniment.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte de serveis per a la calibració dels desfi bril·ladors a TECNILAB ELECTROMEDICINA S.L., con-forme la proposta d’honoraris presentada que ascendeix a 210,54 € (IVA inclòs).Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte les obres del “Projecte senyalització de la ruta de les Basses”.Ofertes de les empreses:-Bioma Facilities S.L. amb un pressupost de 16.988,34 €

(IVA inclòs).-RULL SPR S.L. amb un pressupost de 16.923,40 € (IVA inclòs).-Frank Il·lustració & Disseny S.L. amb un pressupost de 18.258,42 € (IVA inclòs).S’ACORDA, per unanimitat:ADJUDICAR el contracte per l’execució de les obres “Pro-jecte de senyalització de la ruta de les Basses”, a la mer-cantil RULL SPR S.L. pel preu de SETZE MIL NOU-CENTS VINT-I-TRES EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS, IVA inclòs (16.923,40 € IVA inclòs).Aprovació, si escau, contracte d’obres per a col-locació de pladur amb sostre a la Sala Polivalent.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte d’obres per a la creació d’un espai delimitat consistint en un tancament amb pladur de 5 x 3 x 2,7 m amb una porta de pas a la Sala Polivalent de l’Ampolla, segons el pressupost que consta a l’expedient a CONSTRUCCIONS SENTIS NAVARRO S.L. pel preu de 2.274,80 €

Aprovació, si escau, contracte d’obres per a crea-ció d’un gual al carrer Tarragona de l’Ampolla.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte d’obres per a la creació d’un gual per a l’accés a l’edifi ci del carrer Tarragona, núm. 2 de l’Ampolla, segons el pressupost que consta a l’expedient a CONSTRUCCIONS SENTIS NAVARRO S.L. pel preu de 659,45 €

Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei “integració de l’aplicació de Gestió de Comptabilitat TAO (SICAP) amb la plataforma eFact de l’AOC”.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar el servei d’integració de l’aplicació de Gestió de Comptabilitat TAO (SICAP) amb la plataforma eFact de l’AOC, mitjançant el procediment del contracte menor, per a portar a terme els esmentats treballs a SYSTEMS ITC Iberia SAU., per un import de 4.053,50 €

Aprovació, si escau, contracte d’obres “bancs de fusta, viseres i reparar forats canyes als Miradors de la Bassa de les Olles”.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte d’obres de manteniment i repa-ració dels miradors de la Bassa de les Olles consistint en col·locació de bancs de fusta, fer viseres de contraxapat i reparar forats canyes, segons el pressupost que consta a l’expedient a ENRIC TOMÀS VILANOVA pel preu de 1.795,35 €

ALTRES.Acceptació inclusió “PROJECTE MILLORES DE LES INSTAL·LACIONS CAMP DE FUTBOL” al PEIM 2015.En acord de la Junta de Govern del dia 21 de desembre de 2015 es va acordar sol·licitar a la Diputació de Tar-ragona el CANVI D’ACTUACIÓ DEL PEIM 2015 del “Projecte pavimentació perimetral del camp de futbol” pel “PROJECTE MILLORES DE LES INSTAL·LACIONS CAMP DE FUTBOL”.Nou objecte de subvenció: “Execució millores de les instal-lacions camp de futbol”.Pressupost elegible: 44.913,03 €% concedit: 85,52 Import concedit: 38.411,60 €

La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Donar-se’n per assabentats del canvi de destinació de la subvenció del PEIM 2015.Expt. 6/2015. HUMBERT CONTI MARTÍ (Règim de comunicació activitat CENTRE DE PRODUCCIÓ ARTESANAL DE SAKE)La Junta de Govern, amb l’abstenció de la regidora Me-ritxell Jardí i amb el vot favorable dels tres membres restants, ACORDA:Donar per complimentat el RÈGIM DE COMUNICACIÓ a què fa referència el títol IV de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, en relació a l’activitat de centre de producció arte-sanal de sake a la Masia Valldepérez del Barranc de Sant Pere de l’Ampolla, sol·licitada per HUMBERT CONTI MARTÍ, d’acord amb la documentació tècnica, autoritzant-ne el seu funcionament, i salvat el dret de propietat i sense perjudici de tercers, i supedita a les consideracions fetes en els informes emesos segons disposa la CUTT:Aprovació, si escau, del plec de clàusules admi-nistratives particulars i prescripcions tècniques que han de regir la contractació de la prestació del servei de neteja de platges i de l’itinerari de la Bassa de les Olles, mitjançant procediment obert i tramitació ordinària.La Junta de Govern ACORDA per unanimitat:Aprovar el PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PAR-TICULARS I PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES QUE HAN DE REGIR LA CONTRACTACIÓ DE LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE NETEJA DE PLATGES I DE L’ITINERARI DE LA BASSA DE LES OLLES, mitjançant procediment obert i tramitació ordi-nària, per import de 69.000,00 € /anuals i 6.900,00 € en concepte d’impost sobre el valor afegit al tipus del 10%.


Aprovació, si escau, del plec de clàusules admi-nistratives particulars i prescripcions tècniques que han de regir la contractació de la posta a disposició de maquinària pesada de construcció i obres públiques amb conductor, mitjançant procediment obert i tramitació ordinària.La Junta de Govern ACORDA per unanimitat:Aprovar el PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PAR-TICULARS I PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES QUE HAN DE REGIR LA CONTRACTACIÓ DE LA POSTA A DISPOSICIÓ DE MAQUINÀRIA PESADA DE CONSTRUCCIÓ I OBRES PÚBLIQUES AMB CONDUCTOR, mitjançant procediment obert i tramitació ordinària, per import de 44.000,00 € /anuals i 9.240,00 € en concepte d’impost sobre el valor afegit al tipus del 21%.Expt. 5/2016. Canvi de Titularitat Bar-Restaurant.La Junta de Govern, ACORDA:Fer constar davant els interessats que l’Ajuntament de l’Ampolla es dóna per assabentat que amb efectes de 15 de febrer de 2016 en endavant, ALAIN SCIORA, consta com a nou titular del BAR-RESTAURANT ubicat al carrer Tarragona, núm. 1 baixos, subrogant-se com a nou titular en els drets i les obligacions derivats de la llicència o au-torització, en virtut de la comunicació prèvia presentada en el seu dia davant aquesta corporació local.

Junta de Govern22 de febrer de 2016DESPATX OFICIAL.Departament d’Interior.Director dels Serveis Territorials d’Interior a TTEE.El Sr. Joan Juan Aixa, nou Director dels Serveis Territorials a Terres de l’Ebre del Departament d’Interior es posa a disposició de l’Ajuntament per qualsevol tema que pugui ser d’interès municipal i dins la seva competència.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUESGas natural distribución SDG S.A. ConcedidaObra: Obertura d’1 cata sobre vorera i calçada de 2 x 0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonats.Carrer Ventura Gassols, núm. 29Expt. 11/2016. Pedro Manuel B.S. ConcedidaExpt. 12/2016. Cinta C.C. ConcedidaExpt. 13/2016. Àlvar B.S. ConcedidaExpt. 15/16. Kurt R. AjornadaASSUMPTES ECONÒMICSAnnex per al 2016 al conveni marc per a la pres-tació del servei social d’atenció primària entre el Consell Comarcal del Baix Ebre i l’Ajuntament de l’Ampolla.

La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Aprovar l’Annex per al 2016 al Conveni marc per a la pres-tació del servei social d’atenció primària entre el Consell Comarcal del Baix Ebre i l’Ajuntament de l’Ampolla, essent l’aportació de l’Ajuntament de 16.052,82 €.APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA I EL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE PER AL FUNCIONAMENT DEL SERVEI D’INFORMACIÓ I ATENCIÓ A LES DONES.S’ACORDA, per unanimitat:APROVAR el conveni entre L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA i el CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE per al funciona-ment del servei d’informació i atenció a les dones durant el 2016 essent l’aportació prevista de l’Ajuntament de 1.307,35€, segons document que consta a l’expedient.Aprovació, si escau, contracte d’obres per a pin-tar el Passeig Marítim de fusta.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte d’obres per a fer els treballs de conservació i regeneració (aplicació de pintura) del Passeig Marítim de fusta i l’esplanada del Barranc de Sant Pere, segons el pressupost que consta a l’expedient a FACO PINTORS S.L. pel preu de 5.898,75 €Aprovació, si escau, contracte de subministra-ment per a l’adquisició de mobiliari per a la Biblioteca municipal.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte de subministrament de mobiliari (prestatgeries, expositor de llibres de sobretaula, carret portallibres de fusta) per a la Biblioteca municipal, a la mercantil METALUNDIA S.L. pel preu de 4.423,78 €Aprovació, si escau, contracte de subministra-ment per a l’adquisició de la bústia de retorn de llibres per a la Biblioteca municipal.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte de subministrament de la bústia de retorn de llibres per a la Biblioteca municipal, a la mercantil ABDUL CREATIVOS S.L. pel preu de 1.318,90 €Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei de poda i tractament d’eucaliptus del car-rer Baix Ebre de l’Ampolla.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar el servei de poda i tractament dels eucaliptus del carrer Baix Ebre de l’Ampolla a ISARN MORENO ROMERO, per un import de 939,08 €Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei “Manteniment de les zones verdes del municipi per al 2016”La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar el servei de MANTENIMENT DE LES ZONES VERDES DEL MUNICIPI PER AL 2016 de, mitjançant el procediment del contracte menor, per a portar a terme els esmentats treballs a GERMÁN BRULL BRULL, per un import de 16.814,00 €ALTRES.Expt. 6/2016. Canvi de Titularitat Bar-Restaurant.


La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Fer constar davant els interessats que l’Ajuntament de l’Ampolla es dóna per assabentat que amb efectes de 22 de febrer de 2016 en endavant, ANNA AIXA SANJUAN, consta com a nou titular del BAR-RESTAURANT ubicat al carrer Palangre, núm. 8, subrogant-se com a nou titular en els drets i les obligacions derivats de la llicència o autorit-zació, en virtut de la comunicació prèvia presentada en el seu dia davant aquesta corporació local.Aprovació, si escau, del plec de clàusules admi-nistratives particulars i condicions tècniques que han de regir la contractació de la prestació del servei de neteja de diverses dependències muni-cipals, mitjançant procediment obert i tramitació ordinària.La Junta de Govern ACORDA per unanimitat:Aprovar el PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PAR-TICULARS I CONDICIONS TÈCNIQUES QUE HAN DE REGIR LA CONTRACTACIÓ DE LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE DIVERSES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS, mitjançant procediment obert i tramitació ordinària, per import de 95.000,00 €/anuals i 19.950,00 €/IVA.

Junta de Govern29 de febrer de 2016DESPATX OFICIAL.Fundació Esclerosi Múltiple.Demanen una ajuda econòmica de 100 € per a destinar-la a la campanya Mulla’t de lluita contra l’esclerosi múltiple i els seus efectes socials. La Junta acorda aprovar l’aportació econòmica demanada, i donar trasllat a intervenció per al seu pagament.INSTÀNCIES I PETICIONS. Coordinador Ampolla per la Independència.El Sr. Guillaumet diu que l’Ampolla per la Independència ha acordat organitzar el mes de març vinent una programació per recuperar la memòria del veí Jaume Ballesté, que va sofrir la persecució del nazisme i va estar confi nat al camp d’extermini de Dachau. Per això demanen permís per a fer el Concert vermut i l’acte de descobriment d’una placa al carrer Sol núm. 9 casa natal de Jaume Ballesté, per això diu caldrà tallar la circulació i privar d’aparcar davant d’aquesta casa entre les 11:30 i les 14 h del dissabte dia 19 de març. La Junta acorda concedir el permís que se sol·licita, i comunicar-ho a la Guàrdia Urbana per a tallar el trànsit el dia i hora indicat.Tatjana Wellen.Es dóna compte a la Junta de Govern de l’escrit que pre-senta Tatjana Wellen, amb domicili al C/ Ventura Gasol núm. 24, dient que l’entrada i sortida de casa seva i dels veïns que es troben a la rotonda, és molt perillosa perquè no es veu sufi cient i es creen situacions perilloses, demana que s’acabi la vorera per a poder sortir de casa a peu sense perill ni haver de creuar sempre la vorera. La Junta

de Govern acorda comunicar-li que els tècnics municipals estan fent un estudi d’aquest punt de la via pública per a poder evitar el perill.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUESGas natural distribución SDG S.A. ConcedidesObres: Obertura d’1 cata sobre vorera i calçada de 2 x 0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonats.Carrer Banys, núm. 13Obertura d’1 cata sobre vorera i calçada de 8 x 0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonats.Carrer Pescadors.Expt. 14/2016. Kurt R. ConcedidaExpt. 15/2016. Ramon V.G. ConcedidaExpedient 16/2016. Murtom Inversions S.L. ConcedidaExpt. 17/2016. Jordi Juan B.P. ConcedidaASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei d’elaboració d’una proposta de planifi ca-ció estratègica sòcio-econòmica de l’Ampolla per al període 2016-2025. La Regidoria de Promoció Econòmica ha estimat necessari encarregar l’estudi i redacció d’una proposta de planifi -cació estratègica sòcio-econòmica del poble, i ha estimat convenient efectuar l’encàrrec a la Fundació Universitat Rovira Virgili, qui ha de formular una oferta de treball la qual consta a l’expedient.El preu del contracte ascendeix a la quantitat 9.600,00 euros i 2.016,00 euros d’IVA, per al qual, mitjançant expe-dient per la qual cosa s’ha de disposar de la corresponent consignació pressupostària en import adequat i sufi cient.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar amb la FUNDACIÓ UNIVERSITAT ROVIRA VIRGILI el servei d’elaboració d’una proposta de planifi cació estratègica de l’Ampolla. Aprovació, si escau, contracte d’obres per a l’ar-ranjament lateral de la pujada al camí del Roqué.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte d’obres per a la neteja de brossa i matolls així com l’estesa i remolinat d’una capa de formi-gó del lateral del camí del Roqué de l’Ampolla, segons el pressupost que consta a l’expedient a CONSTRUCCIONS 3 G SA (CONTREGISA), pel preu de 2.634,17 €

Junta de Govern7 de març de 2016DESPATX OFICIAL.Serveis Territorials.Trameten notifi cació de la resolució d’arxiu d’expedient


informatiu ja que no s’han trobat elements fàctics ni jurídics sufi cients que puguin determinar l’obertura d’un expedient sancionador, en relació a la denúncia presentada per l’entitat AnimaNaturals per presumpte incompliment que regula les festes tradicionals amb bous durant la celebració d’un espectacle taurí a la localitat de l’Ampolla el dia 22 de juny de 2015. Associació Sersatrans.Informen que des dels dies 3 al 12 de març de 2016, per motius d’avaria del vehicle, desenvoluparà el servei de taxi amb un vehicle matrícula 7729 DPP.La Junta se’n dóna per assabentada.INSTÀNCIES I PETICIONS. Evelín Cardona Cid.Donat compte a la Junta de la instància presentada per Evelín Cardona Cid, en representació del Patronat de les Palmes de Càritas, sol·licitant autorització per posar una parada per a vendre palmes el dia 16 de maç de 2016 al mercat, S’ACORDA:AUTORITZAR A EVELÍN CARDONA CID per a posar una parada al mercat setmanal per vendre palmes.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUESExpt. 8/2016. José B.C. ConcedidaExpt. 10/2016. Jean F.P.Expt. 18/2016. Llesporman S.L. ConcedidaExpt. 19/2016. Comunitat de Veïns Pl. González Isla. ConcedidaExpt. 21/2016. Joan P.C. ConcedidaExpt. 22/2016. Joaquín Ll.S. AjornadaExpt. 22/2016. Carlos S.C. ConcedidaASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, contracte de subministra-ment per a l’adquisició de mobiliari d’ofi cina per a les dependències socials de l’edifi ci de l’Ajuntament.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte de subministrament per l’adquisi-ció d’arxivadors i prestatges metàl·lic per a les dependèn-cies socials de l’edifi ci de l’Ajuntament segons el pressupost que consta a l’expedient a JOSÉ LUIS ABELLAN YUSTE pel preu de 1.212,38 €Aprovació, si escau, contracte d’obres per a pin-tar la terrassa de fusta del Barranc de Sant Pere.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte d’obres per a fer els treballs de conservació i regeneració (aplicació de pintura) de la terrassa de fusta del Barranc de Sant Pere, segons el pres-supost que consta a l’expedient a ANTONIO MARTÍNEZ CARBONELL pel preu de 2.625,70 €Aprovació, si escau, contracte de subministra-ment per a l’adquisició de plaques per la senya-lització de carrers.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte de subministrament per l’adquisi-ció plaques per la senyalització de carrer amb els noms de la xarxa viària de l’Ampolla, segons el pressupost que cons-

ta a l’expedient a RULL SPR S.L. pel preu de 4.360,38 €Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei de transport de l’Ampolla a l’Hotel les Oliveres.Per tal d’impulsar la promoció turística i econòmica dels establiments de comerç i restauració del municipi de l’Am-polla durant els mesos de temporada baixa, l’Ajuntament ha acordat amb l’Hotel Les Oliveres gestionar el transport diari dels usuaris de l’hotel provinents de l’operativa de l’INSERSO.Considerant que és convenient la contractació d’una em-presa per tal de portar a terme la contractació del servei de transport des del dia 18 d’abril de 2016 fi ns al dia 20 de maig de 2016, i que s’ha demanat pressupost a l’empresa AUTOCARES NIKA.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar el servei de transport diari dels clients de l’Hotel les Oliveres que formen part de l’operativa INSERSO des del dia 18 d’abril de 2016 fi ns al dia 20 de maig de 2016, mitjançant el procediment del contracte menor, a AUTOCARES NIKA, per un import de 4.000,00 euros.Aprovació, si escau, contracte de subministra-ment per a l’adquisició dels productes de protec-ció per al manteniment de la terrassa de fusta del Barranc de Sant Pere.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:ADJUDICAR el contracte de subministrament dels produc-tes de protecció per al manteniment i conservació de la terrassa de fusta del Barranc de Sant Pere de l’Ampolla, a la mercantil FERRETERIA I ELECTRODOMÈSTICS S.L. pel preu unitari de 67,50 euros/unitat del protector i 29,45 euros/unitat del disolvent.

Junta de Govern15 de març de 2016INSTÀNCIES I PETICIONS. Albert Orduña Gallego.S’acorda, per unanimitat:Autoritzar a Albert Orduña Gallego a portar a terme l’esmentat curs de formació, en càrrec a la partida degudament acreditada del pressupost.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUESExpt. 124/2015. Luzia M. ConcedidaASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei de manteniment de la piscina municipal per a l’any 2016.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar el servei de MANTENIMENT DE LA PISCINA MUNICIPAL PER A L’ANY 2016, mitjançant el procediment del contracte menor, per a portar a terme els esmentats treballs a MULTISERVEIS BENET S.L. per un import de 12.051,60 €


ALTRES.Aprovació, si escau, Plec de clàusules admi-nis tratives particulars i prescripcions tècniques per a la contractació en procediment obert amb publicitat, i en tramitació ordinària, dels serveis de vigilància, salvament i socorrisme a les platges del municipi de l’Ampolla i la piscina municipal, i servei d’ambulància i socorrisme durant la celebració dels correbous en festes i de l’IRONCAT.La Junta de Govern ACORDA per unanimitat:Aprovar el Plec de clàusules administratives particulars i prescripcions tècniques per a l’adjudicació en procediment obert amb publicitat i en tramitació ordinària dels serveis de vigilància, salvament i socorrisme a les platges del municipi de l’Ampolla i la piscina municipal, i servei d’ambulància i socorrisme durant la celebració dels correbous en festes i de l’IRONCAT, mitjançant procediment obert i tramitació or-dinària, per import de 102.000,00 €/anuals i 21.420,00 € en concepte d’impost sobre el valor afegit al tipus del 21% (o el que resulti del nou tipus legal vigent).

Junta de Govern21 de març de 2016DESPATX OFICIAL.Consorci d’aigües de Tarragona.Comuniquem que el CAT, en Consell d’Administració del Consorci va aprovar col·laborar amb una aportació eco-nòmica de 8.200,00 € en el Patrocini de la XXVI Diada de l’Ostró.Fundació Esclerosi Múltiple.El Patronat de la Fundació dóna les gràcies per l’ajut eco-nòmic de l’Ajuntament.INSTÀNCIES I PETICIONS. Agustí Royo Sorribes.S’ACORDA, per unanimitat:AUTORITZAR A AGUSTÍ ROYO SORRIBES per ocupar una plaça d’aparcament al davant del seu immoble ubicat al carrer Banys, núm. 29 de l’Ampolla, durant l’execució de

Estany platejat. Mireia Curto Perelló


les esmentades obres. Signifi car-li que haurà de delimitar l’espai ocupat per tal de garantir la seguretat del trànsit rodat.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUESExpt. 25/2016. Agustí R.S. ConcedidaExpt. 626/2016. Roland T. ConcedidaASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, d’incautar per prescripció, les fi ances dipositades per garantir la correcta gestió de residus.La Junta de Govern acorda per unanimitat:DECLARAR la prescripció pel transcurs de 4 anys, del dret a sol·licitar la devolució de les garanties metàl·lic dipositades per garantir la correcta gestió de residus dels següents promotors d’obres i en pels imports que s’indiquen, i procedir a la seva incautació per part de l’Ajuntament:VORAMAR HABITATGES S.L. Exp. Llicències urbanístiques 154/06, 202/06 i 63/07. Per import de 312,52, 432,72 i 1.258,13 €, respectivament.CONSTRUCCIONS PAQUIMI S.L. Exp. Llicència urbanís-tica 137/06. Import 776,66 €.OLBEPROM S.L. Llicència urbanística exp. 62/07. Import 1.000,67 €. Llicència urbanística exp. 87/07. Import 2.167,81.Aprovació, si escau, d’incautar per prescripció, les fi ances dipositades per garantir la correcta reposició dels serveis i instal·lacions urbanes afectades arran de l’execució d’obres per par-ticulars.La Junta de Govern acorda per unanimitat:DECLARAR la prescripció pel transcurs de 4 anys, del dret a sol·licitar la devolució de les garanties metàl·lic dipositades per garantir la correcta reposició dels serveis i instal·lacions urbanes afectades dels següents promotors d’obres i en pels imports que s’indiquen, i procedir a la seva incautació per part de l’Ajuntament:OLBEPROM S.L. exp. 62/07, per import de 2.061,65 €.CONSTRUCCIONS PAQUIMI S.L. exp. 137/06, per import de 2.011,53 €.PORT L’AMPOLLA. Exp. 40/07, per import de 1.200,00 €.VORAMAR HABITATGES, exp. 154/06 i 202/06 per im port de 1.887,48 €, i 3.231,42, respectivament.DERTOSOL S.L. exp. 34/07, per import de 1.623,86 €.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte les obres del “Projecte millores de les instal·lacions camp de futbol”.Pressupostos presentats:- Construccions Sentis Navarro S.L. amb un pressupost de 34.890,00 € (més l’IVA).- Construccions Curto Aixa S.L. amb un pressupost de 36.004,66 € (més l’IVA).

- Coserella S.L. amb un pressupost de 37.118,21 € (més l’IVA).S’ACORDA, per unanimitat:ADJUDICAR el contracte per l’execució de les obres “Projecte millores de les instal·lacions camp de futbol”, a la mercantil CONSTRUCCIONS SENTIS NAVARRO S.L. pel preu de TRENTA-QUATRE MIL VUIT-CENTS NORANTA CÈNTIMS, més l’IVA corresponent (34.890,00 € més l’IVA corresponent).ALTRES.Autoritzacions de les Terrasses dins serveis tem-porada a les platges per a la temporada 2016.RESOLUCIÓ.AUTORITZAR les instal·lacions de les terrasses EN ZONA DE DOMINI PÚBLIC MARÍTIMOTERRESTRE, següents:- La instal·lació de la terrassa TE-1 de 21,00 m2 en zona de domini públic marítimoterrestre, durant el període del 19 de març de 2016 al 30 de setembre de 2016, al Passeig Marítim de la platja de l’Arenal a Mª LUISA RAMÍREZ RODRÍGUEZ.- La instal·lació de la terrassa TE-8 de 90,00 m2 en zona de domini públic marítimoterrestre, durant el període del 15 de juny de 2016 al 15 de setembre de 2016, al Passeig Marítim de la platja de l’Arenal a NOVA DEVIMAR S.L. - La instal·lació de la terrassa TE-2 de 84,00 m2 en zona de domini públic marítimoterrestre, durant el període de l’1 de febrer de 2016 al 31 de desembre de 2016, al Passeig Marítim de la platja de les Avellanes a TERESA SERRA CALLAU. - La instal·lació de la terrassa TE-3 de 30,00 m2 en zona de domini públic marítimoterrestre, durant el període del 19 de març de 2016 al 30 de novembre de 2016, al Passeig Marítim de la platja de les Avellanes a AMANDA VALLCANERA MASSA. - La instal·lació de la terrassa TE-4 de 23,00 m2 en zona de domini públic marítimoterrestre, durant el període del 19 de març de 2016 al 15 de setembre de 2016, Pas-seig Marítim de la platja de les Avellanes a ALFONSO COLOMA RAMOS.AUTORITZAR les instal·lacions de les terrasses EN ZONA DE SERVITUD DE PROTECCIÓ, següents: - La instal·lació de la terrassa TE-6 de 39,00 m2 en zona de servitud de protecció, banda muntanya, durant el període de l’1 de febrer de 2016 al 31 de desembre de 2016, al Passeig Marítim de la platja de les Avellanes a TERESA SERRA CALLAU.- La instal·lació de la terrassa TE-5 de 29,00 m2 en zona de servitud de protecció, banda muntanya, durant el període de l’1 de febrer de 2016 al 31 de desembre de 2016, al Passeig Marítim de la platja de les Avellanes a AZARA C.B. - La instal·lació de la terrassa TE-7 de 50,00 m2 en zona de servitud de protecció, durant el període de l’1 de febrer de 2016 al 31 de desembre de 2016, al Passeig Marítim de la platja de l’Arenal a RAFEL CABRERA ARASA.

Ajuntament Informa · Pàgina 15

Inauguració de comissaria de Mossos de l’Ametlla de MarEl passat 29 de gener, el nostre Alcalde va assistir a la inauguració de la nova comissaria de Mossos de l’Ametlla de Mar, que donarà també servei, al Perelló, L’Ampolla i Camarles. Tots quatre alcaldes van acompanyar al President de la Generalitat, en la visita que es va fer a l’interior de les instal·lacions.

Medi Ambient · Pàgina 16

L’Ampolla netaJa som a prop de l’estiu i no ens anirà gens malament recordar alguns consells per mantenir l’Ampolla neta i permetre’ns prendre consciència de la importància d’adoptar una conducta ciutadana dirigida a prevenir i evitar que les illes de contenidors s’embrutin, a respectar la resta de veïns i a utilitzar de forma correcta els espais públics, perquè sabem que és cosa de tots el poder aconseguir-ho.

– Per garantir el bon funcionament de la recollida de les escombraries, el manteniment de les illes en un estat net i mantenir l’Ampolla neta, volem recordar-vos que és necessari que seguiu aquests consells: Utilitzar les papereres.

– No abocar la brossa a les papereres; s’ha de dipositar als contenidors.

– Fer un bon ús dels contenidors: . cada tipus de brossa al seu contenidor. . lligar bé les bosses. . llençar la brossa (resta i orgànica) a la nit.

– No deixar les bosses fora dels contenidors.– Portar els voluminosos (mobles, electrodomèstics,

matalassos…) i les restes vegetals (amb grans quantitats) a la deixalleria.

– Si sortiu a passejar els gossos, recolliu les seves deposicions.També volem recordar que aquestes normes estan incloses a l’ORDENANÇA núm. 25 MUNICIPAL DE BON GOVERN DE L’AMPOLLA i l’incompliment d’aquestes us poden oca-sionar les següents sancions: Faltes lleus: multa de 150 a 300 euros. Faltes greus: multa de 300 a 1.500 euros. Faltes molt greus: multa de 1.500 a 3.000 euros.Des de l’Ajuntament comptem amb la vostra col·laboració per mantenir el nivell de qualitat que L’Ampolla es mereix.L’Ampolla és de tots i per a tots i si ens respectem tots hi guanyem.

Geno CabreraRegidoria de Serveis

Obres · Pàgina 17

Treballant per tuDes de l’àrea de governació i via pública, hem dut a terme durant el 2015, obres per millorar l’accessibilitat a la gent amb problemes de mobilitat, així com per als ciutadans en general.

Per aquest 2016, tenim previst continuar en aquesta línia de treball, per donar una major qualitat de vida als nostres ciutadans.

Obres · Pàgina 18

Noves instal·lacions i millores a les UrbanitzacionsDes de l’àrea del Medi rural i urbanitzacions de l’Ajuntament, hem dut a terme la instal·lació i millores d’equipament urbà per a l’oci dels infants i la pràctica de l’esport, també hem condicionat i netejat algunes zones, així com la instal·lació de mobiliari urbà.El regidor de l’àrea En Lluís Cabrera, està tre-ballant per dur a terme una sèrie de millores en l’accés a Cap Roig i en altres camins de la població. Seguim treballant per a què el benestar de tots els veïns i veïnes, dia a dia, es vegi incrementat.

Obres · Pàgina 19


"Per un Delta Net" abordem la problemàtica de la brossa a la naturaEls envasos i bosses de plàstic deambulen sense control per tot el planeta. Prop de 7 milions de tones van a parar al mar i a les costes cada any. El sol, el vent i les onades van trencant el plàstic en porcions petites, convertint-lo en microplàstic no degradable. Les seves conseqüències sobre la costa, fauna i sobre la nostra salut pot arribar a ser devastadora.El 90 % dels ocells marins vius han menjat plàstic d’algun tipus. Es calcula que un milió d’aus i 100 mil mamífers i tortugues moren cada any a causa dels plàstics llençats al mar (segons dades facilitades pel Parc).El diumenge 13 de març, set municipis del Delta van realit-zar una neteja simultània a diferents platges amb l’objectiu de conscienciar a tothom la necessitat de no embrutar els espais naturals. Hem de recordar que vivim en un espai

protegit que a més ha estat declarat Reserva de la Biosfera. El Parc Natural del Delta de l’Ebre ha estat el promotor de la campanya “Per un Delta Net” amb la col·laboració dels Ajuntaments d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume, Amposta, Camarles, Deltebre i L’Ampolla.Al nostre municipi van participar 55 voluntaris de diferents edats i nacionalitats. Els caçadors van netejar la Bassa de les Olles recollint 700 kg de brossa i els altres voluntaris la platja de l’Arenal amb 400 kg. Va ser una jornada molt satisfactòria.Volem donar les gràcies a tots els voluntaris per haver participat i haver-se fet propi el projecte i al President de Voluntaris de L’Ampolla, Paco Cabrera, pel temps dedicat en aquesta Campanya.

Meritxell Jardí

Entitats · Pàgina 22

Curs de cuina macrobiòtica.Durant aquesta Setmana Santa vam realitzar un curs de cuina macrobiòtica al Saló Parroquial a càrrec de la nostra compa-nya Lluïsa i que va comptar amb una bona p a r t i c i p a c i ó de persones in-teressades en aquesta manera de cuinar que es basa en el principi fi losòfi c d'equilibri del yin i el yang. Donat l’èxit del curs, possible-ment en torna-rem a realitzar un altre més endavant.

Monogràfi c de Federico Mayor Zaragoza.Aquest 15 de març vam rebre una carta de Federico Mayor Zaragoza acompanyada d’un monogràfi c de la revista literària Ànfora Nova que porta per títol “Federi-co Mayor Zaragoza. La luz infi nita de la palabra”, està a la vostra disposició a la biblioteca municipal.

L’Associació Cultural Sant Jordi informa

Cinquenes Jornades per la Pau Federico Ma-yor Zaragoza.El passat dissabte 5 de març vam celebrar un any més V Jornades per la Pau Federico Mayor Zaragoza. Amb el títol “La crisi humanitària i les seves víctimes”, vam compartir un matí amb xerrades i amb interpel·lacions entre els ponents i els participants a la mateixa. Estem contents de complir cinc anys de jornades per on han passat 26 ponents que ens han aportat una mica més de llum a totes aquestes qüestions relacionades amb la justícia social, els drets humans, la solidaritat, el desen-volupament, les relacions nord-sud i l’educació.Aquest any hem comptat amb la participació de l’Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector Social; Fran-cesc Mateu director d'Oxfam Intermon a Catalunya i Jordi Virgili, tècnic del Comitè Operatiu d'Ajut als Re-fugiats de la Generalitat de Catalunya. Tots tres van realitzar interessants aportacions pel que fa a la pro-blemàtica dels refugiats tractada des de diferents pers-pectives.Volem aprofi tar per agrair el recolza-ment que un any més l’Ajuntament de l’Ampolla ens ha donat, també recordar a les en-titats que ens do-nen suport com l’Institut Català per la Pau i la Càtedra Unesco de Filosofi a per la Pau de la Uni-versitat Jaume I, al Club de Jubi-lats de l’Ampolla que ens han aco-llit a les seves instal·lacions i de manera especial al Xavier Caballé Fosch que ens ha dissenyat el cartell de les V Jornades per la Pau.


Comunicació de Federico Mayor Zaragoza.FM/16/0212Sr. D. Ernest Plans ColoméCoordinador. Jornades per la Pau. L’AmpollaBenvolgut amic,Alcalde, Autoritats, sobretot, habi-tants de L’Ampolla,Que bé que, una vegada més, ce-lebreu una jornada per la pau, en esta ocasió per a abordar “la crisi humanitària i les seves víctimes”!Per la qualitat rellevant dels intervi-nents, estic segur que moltes cons-ciències s’hauran il·luminat per con-tribuir a fer front a esta vergonya.Us adjunto l’enllaç i el “blog” que he publicat avui mateix so-bre este tema (http://federico-mayor.blogspot.com.es/search/l a b e l / R e f u g i a d o s % 3 B % 2 0I n m i g r a c i % C 3 % B 3 n % 3 B % 2 0 C a m b i o % 2 0clim%C3%A1tico%3B%20Contaminaci%C3%B3n)De mi “egoteca” os envío el libro que ha publicado Án-fora Nova. Aunque con cierto rubor, pienso que con-tiene algunos poemas interesantes y oportunos en los tiempos que vivimos.¿Podríais decirme cuales son los libros míos que tenéis, para que pueda enviar otros más?Muchas gracias por tenerme al corriente de estas jorna-das. Estoy a vuestra disposición.

Me complace mucho anunciaros que el día 19 de fe-brero se suscribió un convenio con la Universidad Au-tónoma de Madrid por el que se crea el Instituto de Derechos Humanos, Democracia y Cultura de Paz y no Violencia (DEMOS-PAZ). Representa la institucionaliza-ción de la Fundación Cultura de Paz, cuya misión es más importante que nunca.Un gran abrazo para todos,

Federico Mayor ZaragozaPresidente

Fundación Cultura de Paz

Club de Pensionistes de l'AmpollaNotícies de la JuntaUna vegada més volem recordar als socis, que a les ofi cines del club, tenen a la seva disposició els rebuts de la quota corresponent a l'any 2016. Estem a la vostra disposició de 5 a 7 de la tarda de dilluns a divendres.

Fets socialsCom cada any al mes de febrer, s'ha tornat a anar de cal çotada a l'Alamo d'Alcover, on cinquanta-una persones vam xalar d'un bon dinar i d'una tarda de ball.Al mes d'abril quaranta-vuit persones ens vam desplaçar a la Manga del Mar Menor durant tres dies, i des d'allà vam fer un recorregut visitant Múrcia i Cartagena on entre altres coses, ens van dur a fer una visita guiada, al Museu Naval, i vam poder admirar el submarí d'Isaac Peral, quedant tots molt contents i satisfets del viatge.


Campanya contrala Fam 2016

El passat dotze de març, al Casal del poble, es va celebrar el tradicional “Sopar de Germanor” a be-nefi ci de Mans Unides, Campanya contra la Fam.

Aprofi tem aquest mitjà per agrair a totes aquelles persones que, un any més, han fet possible que es pogués fer aquest acte benèfi c.

Prop de 135 persones ens vàrem aplegar a aquesta taula de la solidaritat per compartir un àpat senzill, amb l’esperança de fer realitat els projectes de Mans Unides.

Des d’aquí donem les gràcies als col·laboradors: res-taurants, bars, carnisseries, supermercats, fl eques, pastisseries, pizzeries, botigues de begudes, cafete-ries, etc., que van aportar el menjar i el beure, tam-bé a les persones particulars que venien amb el seu menjar per compartir-lo. Gràcies als establiments que van donar els seus regals i els vals d’obsequi per la RIFA: botigues de roba, de regals, joieria, bijute-ries, llibreries, perruqueries, esteticiens, farmàcies, fl oristeries, alumnes de pintura, ferreteries, electro-domèstics, bazars, peixateries, marisqueries, a les caixes i bancs, etc., pràcticament tot el poble se sent

solidari i col·labora. A la Confraria de Pescadors i d’altres persones particulars que han fet donatius.

Agraïm també la col·laboració de la Coral Decibels, que com cada any, amenitzà la vetllada i posà el seu toc especial d’alegria en aquest acte de solidaritat i esperança.

Gràcies al nostre ajuntament per la seva disponibili-tat i, especialment, per col·laborar des de fa anys en els projectes de Mans Unides.

Gràcies a la vostra generositat s’han recollit, entre el Sopar, la Rifa, les Samarretes i Donatius va-ris: 2178 € , que serviran, juntament amb d’altres pobles de la nostra diòcesi, per a fer realitat 2 projectes de sanejament i sa-lut bàsica: un a la República Dominicana i l’altre a Rwanda.

En nom de totes aquestes persones que, des de fa 57 anys, Mans Unides està ajudant a tenir un futur i una dignitat us donem les gràcies. Com diu el lema de la campanya d’aquest any: “PLANTA-LI CARA A FAM: SEMBRA”; sembrem esperança!

E.F. Equip Mans Unides


Recuperar la memòria, per ser justos.Una tasca col·lectiva per superar l’amnèsia induïdaRecuperar la memòria del que es va viure a Catalunya i a Europa sota les dictadures feixistes, ens ha d’ajudar a superar l’amnèsia induïda pels interessos socioeconòmics dels hereus del franquisme, per perpetuar el seu poder a l’Estat espanyol. També cal estar amatents a la persistent retallada de llibertats que ja donàvem per consolidades, i al ressorgiment d’actituds i moviments feixistes.No ha estat un homenatgeAmb el fi ll de Jaume Ballesté, en Robert, vàrem coincidir que no faríem un homenatge convencional al seu pare, sinó que recuperaríem la seva memòria, perquè servís per a refl exionar sobre els drets humans i les llibertats en el moment actual.Si en repassar la cronologia biogràfi ca d’en Jaume Ballesté penseu que és història passada, us estareu equivocant, Jau-me Ballesté i milers de catalans van arribar com a refugiats a França fugint de la guerra, igual que milers d’homes, dones i nens estan arribant avui mateix, si no moren pel camí, a la nostra Europa, i els ciutadans europeus fem igual que varen fer el 1939, callem i no volem veure.Complicitats imprescindiblesFeia anys que dormia en algun calaix, una proposta de Guillem Comí per fer un reconeixement a Jaume Ballesté, a l’Ampolla per la Independència li vàrem treure la pols a aquesta idea, i gràcies a la complicitat imprescindible de moltes voluntats l’hem fet realitat.La col·laboració desinteressada i més enllà de les maneres de pensar personals o de les obligacions professionals, són el motor d’allò que se’n diu fer poble.La cultura en la seva concepció més àmplia, només pot so-breviure amb la voluntat de ser d’un poble, i això val en una petita comunitat com la nostra o per tot un país. No hem d’esperar que les administracions ho facin tot, els ciutadans, en el concepte republicà del mot, podem i hem de ser els protagonistes de la nostra història, de la nostra vida i del nostre futur.

A risc d’algun oblit imperdonable, i per confi rmar aquest argument participatiu, és just d’agrair públicament la con-tribució al cicle “Fem memòria perquè no es repeteixi” a:Tots els membres de la família de Jaume Ballesté i molt especialment el seu fi ll Robert, a tots els membres i sim-patitzants de l’Ampolla per la Independència pel seu suport, a tots els grups municipals que van aprovar la seva col·laboració per unanimitat, a l’equip de govern i l’alcalde de l’Ajuntament de l’Ampolla per la seva bona predisposició i col·laboració, al Museu d’Història de Catalunya especialment a la Isabel Fuensanta, al cos de Mossos d’Esquadra, a la Policia local, al dissenyador gràfi c David Garcia, a la Brigada municipal per la seva feina al muntar, desmuntar i transportar l’exposició, al personal de les biblioteques de l’Ampolla i de Tortosa especialment a la M. José Ferré, al Forn Bru especialment a Leonardo Bru Martí per autoritzar la col·locació de la placa que recor-da el naixement de Jaume Ballesté, a tots els establiments que han penjat els cartells del cicle, a l’escultor Rainer G. Shumacher per cedir desinteressadament l’exposició de la seva obra Crida i Eco, a la Teresa-Marta Batalla, a l’Associació Cultural Sant Jordi, als ponents Rosa Vendrell, Daniel Arasa i Jordi Borràs, a Mario i Íngrid Pons pels seus reportatges gràfi cs dels actes, al Forn Cabrera, a l’Ernest Plans, a l’Alícia Almendros imprescindible per contactar amb els informadors alemanys, a la Isabel Quadrat per la seva correcció dels textos, a Distribucions Colomines, a Jaume Buigues de l’Ajuntament de Teulada, a Joan Cal-vo de l’Amical Mauthausen, al rector de la Parròquia de Sant Joan Mn. Eduard Falcó per aixoplugar el concert de La Jueva de Tortosa a l’església, a les llibreries Avelina i Secrets L’A, i a totes les persones que han vist l’exposició Mauthausen crònica gràfi ca, i han omplert la sala de la biblioteca en els actes programats.

Joan-Esteve GuillaumetCoordinador de l’Ampolla per la Independència


Paraules llegides pel fi ll de Jaume Ballesté el dia de l'homenatge al seu pareBuenos días a todos,Estas últimas semanas he pensado mucho en la conmemoración. La placa dedicada a mi padre representa un gran honor para él y su familia.También honora a todas las mujeres y a los hombres que han luchado para que hoy, las ideas odiosas no se perpetuen.El odio lleva una inestabilidad política, emocional, económica que nunca ha servido a la población.Doy las gracias con fuerza a las personas dinámicas y valerosas que, por sus acciones, nos ofrecen mo-deración y dignidad humana, utilizando por eso la prevención y la educación, para que no se repitan los horrores vividos por nuestros ancianos.Por fi n doy las gracias con mucha sinceridad a don ARASA, Alcalde de AMPOLLA y a sus Consejos Muni-cipales para esta ceremonia.Otra vez, gracias a todos, vuestra presencia da sentido a este momento. Robert Balleste-Antich

Reportatge fotogràfi c: Íngrid Pons

Notícies · Pàgina 28

Ampolla activa Un portal per la recerca de feinaUna de les principals preocupacions de l’Ajuntament de L’Ampolla ha estat sempre facilitar el contacte entre aquells que busquen feina i els que l’ofereixen. I això amb un matís important; aconseguir que el treballador de L’Ampolla es quede a L’Ampolla o, en el seu defecte, s’hagi de desplaçar el mínim possible.Per això a la pàgina web de l’Ajuntament hem creat un portal de cerca de feina, que és un enllaç directe amb el servei d’ocupació de Catalunya (SOC). Aquest portal –AMPO-LLA ACTIVA– té com a principal novetat que apareixen de manera automàtica i directa totes les ofertes de feina existents a les Terres de

l’Ebre ordenades per proximitat a L’Ampolla. Igualment és possible accedir a la resta de serveis que ofereix el SOC. Aquest portal serà igualment el lloc per deixar currículums i ofertes de feina a L’Ajuntament, així com tota mena de suggeriments que permetin anar enriquint aquesta eina. Tot això de manera fàcil i intuïtiva i gestionat des del

Centre Cívic.Així doncs, i per aca-bar, és evident que aques t por ta l serà útil en la mesura que sigui utilitzat per de-mandants i oferents de feina. L’Ajuntament ha creat la infraestructura però a partir d’aquí l’èxit depèn de tots. AMPOLLA ACTIVA és una bona eina, apro-fi tem-la.

Notícies · Pàgina 29

En Nic i en Jordi visiten l’Ampolla El cambrilenc Jordi Moretó va engegar un innovador projecte que uneix tres de les seves grans passions: l’aventura, l’esport i el sentiment de país. Ha volgut re-córrer Catalunya a peu al costat del Nic, un ruc català de nou anys que s’ha convertit en el seu company de viatge. Aquesta tardor passada van començar la ruta, passant, sobretot, per camins i senders. L’itinerari previst tenia 1.235 quilòmetres i uns 35.000 metres de desnivell positiu acumulat. En Jordi s’ho va prendre com un repte.Aquest veí de Cambrils va conèixer el Nic un mes abans de començar l’aventura. Es va desplaçar fi ns al Centre Mundial del Ruc Català que hi ha a Fuives, i el seu propietari li va cedir per a la causa. Des de llavors, el Nic va estar allotjat al Club Hípic Castells de Vinyols i els Arcs, des d’on van ajudar i animar l’aventurer cam-brilenc a emprendre aquesta vivència. "Anar amb ell és una manera de vincular-hi també la qüestió de país, perquè el ruc català és tot un símbol".A primers d’aquest mes d’abril, hem tingut l’ocasió de veure’ls i de saludar-los; bé, amb el Jordi, perquè en Nic... poca cosa podia dir!En Nic va passar la nit a l’Ampolla, va ser possible gràcies a la gentilesa del Club Hípic Conrad Costes, que va cedir les seves instal·lacions de forma gratuïta.

El nostre Alcalde Paco Arasa i Conrad van anar a rebre’l al passeig de l’Arenal, un poc abans el propietari de l’hípica, Conrad Costes, va haver d’ajudar-lo a creuar la passarel·la de fusta del Golero, cosa que no va ser gens fàcil.Desitgem que acabin la seva aventura amb èxit i que el Jordi hagi pogut complir els seus objectius.Fins sempre!!

Col·laboracions · Pàgina 30

Històries de L’Ampolla per recordarPer Javier Curto Llambrich

Durant els primers mesos de l’any 1999, a l’Ampolla hi quedaven una dotzena, mal comptats, de cavalls, entre de treball i sella; però molt pocs per organitzar uns Tres Tombs. Els propietaris dels quals eren en Juan Curto Llambrich, Ja-vier Curto Llambrich i el seu fi ll Xavier Curto Callau, Hilario de Pablo Prades, Amadeo Prades Bonancia, Mateu Piñana Curto (“lo Ros”), José Sabater Prades, José Ramón Sancho Fabregat (“lo Joier”) i potser algun altre més que no recordo.En aquelles dates Paco Cabrera Curto era regidor de l’Ajuntament del nostre poble, i estant en una conversa, vam proposar-nos d’organitzar uns Tres Tombs a l’Ampolla, ja que a mi la idea ja em rondava pel cap, tenia certa experiència per haver anat vàries vegades a Valls, i també a altres com ara Vilanova i la Geltrú, Igualada, Vilafranca del Penedès, etc. i aquí al Baix Ebre i al Montsià no se’n feia cap d’aquestes característiques. La proposta em va agradar venint d’un regidor del nostre Ajuntament. Vam quedar que jo me n’encarregaria de parlar amb tots els propietaris abans referenciats i fer una reunió amb tots.Quan varen estar tots avisats, es va acordar una data i hora al nostre Ajuntament; en principi vam ser pocs a la reunió, però es va allargar un parell d’hores, on es van exposar els inconvenients i els desavantatges d’organitzar-los al nostre municipi. Que si hi havia pocs animals, si s’hauria de comprar un Sant Antoni, i molts més assumptes a concretar. Encara que fou una reunió força llarga, no vam sortir-ne

en res concret, però sí amb la il·lusió de fer alguna cosa pel nostre poble que ens identifi qués amb la nostra afi ció.Venien noves eleccions al maig i l’alcalde, en aquell mo-ment el Sr. Francesc Sancho Serena, estava enfeinat en la llista electoral, i no va estar molt per la nostra idea, encara que això no volia dir que no li agradés.En Paco Cabrera, no continuaria en la nova legislatura i ho vam deixar fi ns passades les eleccions, ja havíem donat el primer pas, ho proposaríem tots dos al nou regidor.Tant és així, que el primer cop que es va dur a terme l’esdeveniment, va ser al setembre del mateix any, essent regidor de Cultura, en David Escrivà Cabrera, i l’assistència de l’esdeveniment s’ha anat incrementant successivament any darrera any.Hem d’estar orgullosos de ser els pioners en aquestes terres en organitzar una festa tradicional d’aquest a magnitud, reconeguda arreu de Catalunya, i també d’haver estat la font d’inspiració per a més pobles dels nostres voltants.Gràcies a tots els ampolleros i ampolleres per fer que aquest any sigui, ja i encara, la divuitena edició.Gràcies també al regidor Paco Cabrera per la iniciativa que va tenir, al regidor David Escriva i a l’Alcalde del moment Paco Sancho, per recolzar aquesta iniciativa, i tots junts fer-ho possible, un cop més fent poble.


L’AMPOLLA UN POBLE ON ES VIU MÉS D’UN SEGLE

Guillem Comí MOR LA CENTENÀRIA ASSUMPCIÓ CHULVI

Assumpció Chulvi Gil no podrà bufar les 101 veles el proper mes de juliol, data en la que cada any celebrava el seu aniversari amb els seus familiars. La centenària As-sumpció, coneguda com la iaia de l’Ampolla per la seva longevitat, va morir a la ciutat d’Amposta el passat 21 de març. El sepeli es va celebrar a l’endemà a l’església par-roquial de l’Ampolla, el seu poble adoptiu, on també va rebre sepultura per voluntat expressa. La difunta havia nascut al poble valencià de Sollana el 29 de juliol de 1915, a la comarca valenciana de la Ribera Baixa. El 1921, a l’edat de 6 anys, va traslladar-se a l’Ampolla amb els seus pares i germans per motius labo-rals. Va patir la Guerra Civil i la mort de dos germans. En acabar el confl icte es va casar i va portar al món dos fi lls. Assumpció va viure la seva major festa al juliol de l’any passat just el dia que es convertí en centenària. Tot un segle de vida que fou reconegut en un homenatge institu-cional que li va brindar la Generalitat i l’Ajuntament de l’Ampolla. En aquella ocasió vam escriure un article recor-dant el seu historial de vida i l’emotiu homenatge en que se li va lliurar la Medalla Centenària de la Generalitat. Aquest acte de testimoniatge va comptar amb la presèn-cia de la cap de Serveis de la Generalitat Manolita Cid i de l’alcalde de la localitat Francesc Arasa. Assumpció també va rebre la felicitació de familiars i amics. Els arguments d’Assumpció per a explicar aquesta inusual extensió de la vida coincidien amb els que raona la cièn-cia: hàbits de vida saludable, dieta i relació social. Amb els seus 100 anys, Assumpció era una de les 14.487 per-sones centenàries que viuen a Espanya d’una llista que a nivell d’Estat lidera Ana María Vela amb 114 anys, segons l’últim padró de l’Institut Nacional d’Estadística.

Assumpció Chulvi homenatjada per l’Ajuntament i la Generalitat. A la imatge l’alcalde Francesc Arasa, As-sumpció Chulvi i la representant de la Generalitat Mano-lita Cid.

Els 100 anys a l’Ampollaés una barrera franquejable

L’evolució del número de centenaris al nostre poble és la imatge d’una corba ascendent. Si fem un repàs retrospec-tiu, més enllà de prediccions futures, la realitat indica que l’Ampolla és un poble amb cotes d’edat avançada poc usual, la qual cosa ens ve a ratifi car la curiositat que un poble tan petit com el nostre tingui un percentatge de lon-gevitat tan avançada. En els darrers 150 anys el padró municipal té registrades fi ns a 15 persones que han ar-ribat al segle d’existència. Algunes de les quals donarem a conèixer als nostres lectors a continuació seguint un or-dre cronològic, és a dir classifi cat per dates de naixement.

Càndia Segarra Casanova Al març de 1966 moria als 103 anys d’edat la dona més vella de l’Ampolla i una de les més longeves de la nostra comarca. Càndia Segarra Casanova, va nàixer el 1863 a Tortosa i va establir-se al nostre poble en con-traure matrimoni. “L’abuela Càndia”, com era coneguda popularment, va tenir 4 fi lls i un número incomptable de néts i besnéts.

La peripècia vital de Càndia va ser molt dura. Va haver de passar pel trauma de la mort d’una germaneta i del seu fi ll Víctor. També va ser testimoni viu dels horrors de la Tercera Guerra Carlista i de la Guerra Civil espanyola. En aquest últim confl icte van participar els seus néts al front de batalla i molts d’ells van estar internats en camps de concentració franquistes pel mer fet d’haver estat ex-

Càndia Segarra en una foto familiar rebent l’estima d’algunes de les seves nétes i besnéts.


combatents republicans. Tanmateix la carga genètica de Càndia era de ferro i va poder suportar amb temple i serenitat aquestes tràgiques adversitats de la vida. A banda de l’energia potencial heretada, l’alimentació era la panacea de la seva longevitat: la sempiterna dieta incloïa a més dels cereals i llegums, el peix, verdures i fruites. El dormir també va ser clau per a superar el segle d’existència. Càndia anava a descansar a posta de sol i es llevava a trenc d’alba. Va ser una dona d’enorme de-voció i religiositat. Totes les nits abans de dormir resava incomptables parenostres dirigits a Déu suplicant-li salut i benestar per als seus descendents. Càndia Colomines fi ns als 97 anys va viure sola perquè gràcies a les seves facultats vitals no tenia cap necessitat de dependre de ningú. En aquesta avançada edat puc testimoniar -–jo era un dels seus incomptables besnéts– que es pouava ella sola l’aigua de la cisterna, escurava, fregava, es feia el llit i cuinava una memorable delícia culinària omnipresent en la seva dieta: un perolet d’arròs bullit amb una tomateta de penjar rostida.

Francisco Vila FoschUn altre centenari molt popular de l’Ampolla ha estat Francisco Vila Fosch, conegut carinyosament amb l’apel·latiu de “Cisquet lo Bello”. Francisco Vila va nàixer a La Cava el 23 de maig de 1895. En aquelles dates es lliurava la guerra entre Espanya i Cuba. Va venir al món en el si d’una família de pagesos i era el cinquè dels sis germans de “Ca’l Bello”.

Segons ens explica la seva besnéta, Francisco Vila de jove va ser camàlic de la Cooperativa de l’arròs de La Cava. Com que “sabia de lletra” va exercir de president de la Societat de Caçadors de La Cava. Durant la Guerra Civil va estar al bàndol republicà i va ser designat res-ponsable de distribuir i proveir el menjar a la tropa. En aquells temps tan durs de necessitats, fam i penúries la seva besnéta ens recorda que “ell sempre va procu-rar, sense mirar de quin color venien, ajudar a tota la gent que bonament podia”.

En acabar la guerra Francisco Vila es va enamorar del nostre poble i va acabar establint la residència a partir de 1940. Amb el temps van comprar una garriga per a dedicar-se a la pagesia. Tots els que van tenir l’oportunitat de tractar-lo coincideixen que “Cisquet lo Bello” era per-sona honrada, treballadora i molt apreciada. La mort li va sobrevenir l’any 1996 a l’edat de 101 anys. El seu cos reposa en pau al cementiri de la nostra localitat.

Cinta Llambrich LabòriaJust el dia i any que el Premi Nobel de Física Conrad Roengent va revolucionar el món de la medicina desco-brint els “Raigs X” naixia a l’Ampolla la centenària Cinta Llambrich Labòria. Cent anys després, el 3 de novem-bre de 1995, va poder celebrar el seu centenari envolta-da de familiars i amics. L’homenatge pels seus 100 anys li va rendir l’Ajuntament del nostre poble i el Consell Comar-cal. L’alcalde Francesc Sancho li va fer entrega d’un regal que l’homenatjada va acceptar plena d’emoció i alegria. Pocs dies després, el 20 de novembre, ens va deixar per sempre a causa de mort natural. Per la seua manera d’ésser i obrar Cinta tenia un conjunt de qualitats que la distingien dels altres. Es tractava de

persona bona, valenta i amb vitalitat que va saber criar en aquells temps complicats els quatre fi lls que va tenir fruit del matrimoni amb Joan Curto. La seva dilatada vida la convertí en un pou de saviesa dels costumismes locals d’aquella llunyana època. La nostra protagonista era culta tradicional que conservava els llaços amb el pas-sat i dotada de memòria privilegiada. Endemés de lectora infatigable de diaris i afi cionada a l’escriptura, fi ns que la vista li va fallar, Cinta es dedicava a obres de pietat i religió. El dia del seu homenatge, va manifestar al Diari de Tarragona la seva fervorosa devoció per Sant Joan, patró de la nostra localitat. Durant la Guerra Civil va tenir un paper destacat ajudant moltes dones i famílies de l’Ampolla llegint-los i escrivint cartes per als homes que estaven al front de guerra. En aquella època no tothom sabia llegir o escriure, però ella va ser una dona avançada al seu temps i dotada de molta sensibilitat per la cultura i la societat. Tot aquest bagatge

Cinta Llambrich va rebre l’homenatge a la casa fa-miliar envoltada dels seus fi lls.

Francisco Vila Fosch el dia que va ser honorat amb la placa commemorativa del seu centenari al seu domi-cili familiar.


intel·lectual li va servir de gran utilitat per a saber desen-volupar-se en els moments crucials al llarg de la seva vida. Com a bona ampollera, en el seu àlbum de records no podien faltar les dos grans efemèrides de la història del nostre poble: la independència municipal de 1937 abo-lida pel règim del general Franco i el renaixement del nostre municipi el 15 de novembre de 1989 per resolució judicial defi nitiva del Tribunal Suprem.2 José Franch Miró El 1996 José Franch Miró liderava amb els seus 100 anys el col·lectiu de la tercera edat del nostre poble. Ha-via nascut a la ciutat d’Amposta el 19 de març de 1906, just el mateix dia que a França es va produir la major tragèdia minera d’Europa amb la mort de 1.099 obrers i també coincidint amb la devastació de Nàpols per una virulenta erupció del Vesubi. Segons ens ha descobert la seva fi lla Carme, Josep Franch va arribar a l’Ampolla a l’edat de 13 anys i ja es va lligar per vida al poble d’adopció. Amb el pas del temps es va casar i va tenir cinc fi lls, dels quals quatre d’ells van morir en edat pre-matura.

Josep era considerat l’exemple viu d’una persona vincu-lada a la vida social de l’Ampolla i al sacrifi ci del treball del camp a les fi nques de la família Estorach i al molí d’oli de “Vària”, fi ns que li va arribar l’edat de jubilació. Sempre va portar una vida laboriosa, de treball, doncs el camp no donava jornals estables i havia d’alternar-ho amb l’activitat del molí. En els intervals entre collites en que l’activitat agrària era escassa es desplaçava amb co-lles d’ampolleros a treballar de temporer a les campanyes de l’arròs de Monsó i Mequinensa. Carme Franch, la seva fi lla, ens ha confessat embargada per l’emoció que malgrat el cop brutal de la pèrdua de tres fi lls el seu pare gaudia d’una salut de ferro i ha volgut destacar entre les moltes virtuts humanes que posseïa el bon tracte i l’amor que sempre va dispensar en l’educació dels seus fi lls. A la pregunta de qual era el secret de la seva longevitat, Carme ens ha contestat, breu i concisa,

que els hàbits de vida del seu pare eren “treballar molt i menjar de tot”.

Joan Galve AluchaUn altre centenari molt conegut a la població i encara avui recordat era Joan Galve Alucha, que morí a les portes dels 104 anys a l’abril de 2014. Joan Galve, conegut amb el sobrenom de “Maset”, era un vell llop de mar que tenia grans coneixements dels caladors del Port del Fangar i un mestre en l’art d’anar a batre.Amb motiu del seu aniversari secular, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de l’Ampolla li van rendir un emotiu homenatge. L’acte honorífi c va celebrar-se al seu domicili de l’Ampolla envoltat de familiars i amics. Joan Galve nasqué a l’Ametlla de Mar el 25 de juny de 1910, just la mateixa data que va venir al món un altre llop de mar: el científi c i oceanògraf francès Jacques Cous-

teau. De jove es va establir a l’Ampolla per a tota la vida. Va contraure matrimoni amb Enrica Homedes donant origen a una àmplia descendència. La popularitat del “tio Maso” era notòria per la seva bon-homia i endemés pels profunds coneixements que tenia del món de la pesca. La seva celebritat va transcendir de l’anècdota local. L’escriptora empordanesa Lurdes Boix va escollir Joan Galve, quan rondava el centenari, com un referent del sud català al seu llibre “Arts i Ormeigs de Pesca”. En aquesta obra Lurdes Boix homenatja el món dels vells pescadors catalans i el tio “Maso”, per mig de la transmissió oral contribueix aportant al llibre els seus coneixements dels aparells i instruments ancestrals dels pescadors del delta de l’Ebre. Malgrat l’inexorable pas del temps encara avui el tio “Maso” és un personatge que en l’àmbit de la mar no hi hagi pescador de l’Ampolla que no el recordi. El 25 de juny de 2010, amb motiu del seu centenari, va rebre un homenatge institucional a la llar familiar. La Generalitat li va fer entrega de la Medalla Centenària en presència de l’alcalde de l’Ampolla Francesc Sancho.

L’alcalde de l’Ampolla Francesc Sancho i el President del Consell Comarcal Ferran Bel, van honorar a Josep Franch Miró el dia 19 de març de 2006, data en la que complia 100 anys.

CELEBRANT L’ANIVERSARI AMB UN DINAR FAMILIAR. Joan Galve també va rebre la placa commemora-tiva del seu centenari de mans del representant de la Generalitat.


Capítulo 4

Un barco llamado MedjerdaJesús Martínez [email protected]

JESÚS MARTÍNEZ CURTO és un escriptor vinculat per ancestres familiars i sentimentals a l'Ampolla i autor del llibre "Darrera del Medjerdà". En una sèrie per capítols ens narrarà a través de la Marinada detalls del terrible naufragi d'aquell vapor francès que va tenir com a protagonista solidari el poble de l'Ampolla.

Seguiremos en este capítulo con las noticias que tienen relación con el Medjerda, que trascribimos, incluso con los mismos errores en nombres, y que relacionamos por orden cronológico.30 abril 1909 « Le Rappel » Oran. Compas enregistreur. Aprovechando la presencia en Oran de Mr Heït, comandante del paquebote Medjerda, Mr Trouin, que es miembro de la Comisión de Investigación de la Marina, lo convocó para preguntarle sobre las aplicaciones prácticas del compás del que es el inventor.La importancia de esta noticia para nosotros es saber el nombre de otro de los capitanes del barco.Otro rescate del Medjerda.1910 « L’Aurore » París 1910. La Tempestad en el mar. Se encontró ayer, después del mediodía, a 10 millas al este de Agde, la goleta noruega de tres palos Man-Zu, completamente desamparada y haciendo señales de estar en apuros. A pesar del mal tiempo, el paquebote Medjerda pudo, después de grandes esfuerzos, amarrar a este velero y conducirlo al puerto de Cette.También las autoridades eclesiásticas utilizaron este barco en sus traslados…28 mayo 1911. Le Semeur Algerien. Nuevo obispo.El sábado por la tarde, por el vapor Medjerda, llegó Monseñor Capmartin nuevo obispo de Oran.28 junio 1911. Sémaphore Algériene.Con el título de Nuevo servicio Oran-Barcelona, se opinaba sobre la opción de hacer escala en el puerto de Barcelona,

pero la conclusión fue que no iba a reportar más pasajeros hacia Port Vendres y que, la clientela se iba a conservar durante mucho tiempo, sobre todo si el Medjerda continua llegando a su destino a las 7 de la tarde.Noticia luctuosa a bordo del vapor.7 octubre 1913. La Correspondencia de España.Se informaba del “fallecimiento a bordo del vapor francés Medjerda del súbdito español José Guasque y Lacruz”.16 noviembre 1913. La Vanguardia. Motín a bordo.Perpiñan, 15.- Dicennos que durante su última travesía desde Port Vendres a Argel, estalló a bordo del vapor correo Medjerda un motín entre los presos militares que llevaba y que eran conducidos a Argelia; seis de éstos lograron romper sus cadenas y se arrojaron sobre la tripulación y pasajeros; pero, después de una vivísima lucha, pudieron ser dominados y al llegar a Argel entregados a la autoridad militar.

Un accidente a bordo:1 febrero 1914. « Le Semeur Algérien ». Accidente mor tal. Un marinero del Medjerda de la Compagnie de Navigation Mixte llamado Ramoni se partió el cráneo cayendo desde la bodega. La muerte fue instantánea. Las tripulaciones de numerosos navíos que estaban en ese momento en Bône asistieron a las honras fúnebres del desafortunado.3 mayo 1914. Sémaphore Algériene.El paquebote Medjerda que asegura el servicio regular


está dotado de todo el confort moderno. Su longitud total es de 90,90 m.; su anchura es de 11,07 m.; su calado de 7,83 m. Posee certifi cado de insumergibilidad y está provisto de cinco compartimentos estancos. Capacidad de bodegas de carga de 2.000 metros cúbicos. Las calderas tienes una potencia de 3.400 caballos efectivos. La velocidad de prueba ha sido de 16 nudos y cuarto. Los aposentos para los pasajeros son de primer orden. Los camarotes de primera clase tienen 44 camas no superpuestas; están situadas en el centro del navío. Comedor sobre el puente superior. Sala de fumadores en el castillo central. Los aposentos de segunda clase se componen de 40 camas y los de tercera 58. Comedor de segunda clase en el puente superior. Hay calefacción de vapor a bordo. El Medjerda está provisto de aparatos de telefonía sin hilos. 9 mayo 1914. Le Progrès. Los servicios marítimos postales.Las compañías han realizado mejoras incontestables.Al Medjerda, incomodo, muy estrecho, con olores, a menudo nauseabundos, la Compañía Touache lo ha sustituido por el Teodoro Mante, de gran velocidad y una estabilidad perfecta, y de un confort perfecto.

Curiosa oposición de criterios entre ambas noticias publicadas con un día de diferencia y que suponen dos visiones muy opuestas de un mismo navío.

5 juin 1914 « Les Annales Africaines ». Después del primero de junio, la Compagnie de Navigation Mixte ha inaugurado, con su paquebote Medjerda, su servicio de verano, que es muy apreciado por numerosos argelinos que se desplazan a Francia. Salida de Argel el sábado a mediodía, llegada a Marsella el domingo a las 16´00 horas; salida de Argel el jueves a mediodía, llegada a Marsella el viernes a las 16´00. Salida de Marsella el jueves a mediodía y llegada a Argel el viernes a las 16´00.Estas son la mayor parte de las noticias que hablan del Medjerda durante la que podemos llamar su vida civil, en tiempos de paz, extraídas periódicos tanto franceses como españoles. Estos viajes son los últimos de los que ha quedado constancia, ya que a fi nales de 1913, presumiblemente en diciembre, la NM, tomó la decisión de darlo de baja y que fuese el Théodore Mante el encargado de sustituirle en su ruta de enlace de Oran con Port Vendres y Cette, con lo que se modernizaría la fl ota.El Medjerda debió continuar, temporalmente, haciendo su ruta, a tenor de las noticias aparecidas hasta que fue trasladado al puerto de Philippeville, donde fue arrinconado a la espera de su desguace, del que se salvó por el estallido de la Gran Guerra, a la que ayudó con el traslado de tropas de Oran a Francia. LOS CAPITANES Y OTROS TRIPULANTESEl Medjerda tuvo, durante su vida operativa anterior a la Gran Guerra, varios capitanes, y el primero de ellos, el que comandó el barco en el viaje inaugural, fue el capitán Clerc. De ello dan fe las primeras noticias aparecidas en

La Vanguardia, que hablan de sus llegadas y salidas del puerto de Barcelona, donde aparece el apellido de Clerc como capitán del Medjerda.

Menú del día 23 de noviembre de 1905. En esa época era el capitán Clerc quien daba las órdenes en el barco. En la foto superior derecha se ve el comedor de primera clase.

En una noticia del 30 de abril de 1909, fi gura el nombre de otro capitán, Mr. Heit como comandante del barco. En la revista Annales du Sauvetage, con fecha 17 agosto de 1909, se publicó el extracto relativo a un rescate por parte del Medjerda, siendo en ese momento su capitán Mr. Oddou, que luego pasó al vapor Touareg.El periódico Sémaphore Algérien del día 28 de septiembre de 1913 publicó, bajo el título de “Hombres de mar” la biografía del capitán Sizes, que en esa época debía ser el comandante del La Marsa, y en la relación de los barcos por los que pasó cita textualmente: tomó en 1889 el mando del Medjerda. Obviamente se trataba de un error, ya que el vapor se botó en 1898. En ninguno de los tres casos sabemos nada más que el apellido.Otro tripulante que también estuvo de servicio en el Medjerda fue el teniente, M. Azibert, que fue mencionado por el capitán Oddou como uno de los hombres que se subió a un bote para rescatar a un náufrago español el día 17 de agosto de 1909, como ya hemos visto. Citamos a continuación a miembros de la tripulación anteriores al naufragio y, éstos son de los pocos que hemos encontrado. Maurice Rivel era en el año 1908 el ofi cial de máquinas.Este escribió y envió esta misma postal a su primo que era enfermero en el hospital de Sidi-Bel-Abbes indicándole su cargo en el barco.Uno de los miembros de la tripulación que despierta curiosidad es M. P. Canal, que fue el jefe de comedor. En un tratado sobre el mareo publicado en una revista francesa, Canal, aconsejaba que dedicarse a sus menesteres evitaba sufrir el mareo durante los trayectos en barco.Esta referencia al jefe de comedor nos hace recordar que después del naufragio, el vapor Battenhall recogió a un superviviente de apellido Canal, que fue registrado en una segunda lista como Sanal, con el empleo de marinero.


Joan Juan Aixa, nou director dels Serveis Territorials d’Interior a les Terres de l’Ebre“Haver estat regidor de l’Ajuntament de l’Am-polla m’ha permès contribuir a donar servei a la meva gent, al meu poble”Joan Juan Aixa és, des del 25 de gener, el nou director dels Serveis Territorials d’Interior a les Terres de l’Ebre. Nascut a l’Ampolla, va cursar Dret a la Universitat de Barcelona (UB). Durant els anys que va estar cursant la llicenciatura, com ha confessat durant l’entrevista, li va anar calant a poc a poc la vocació de servidor públic fi ns que es va adonar que volia encarrilar la carrera professional en el marc de l’Administració, això el va portar a estudiar el Postgrau Universitari en Gestió i Administració Local a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a presentar-se a les oposicions del Cos Superior de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Ha estat regidor de l’Ajuntament de l’Ampolla durant dues legislatures consecutives (2003-2007 i 2007-2011) i membre del Patronat de Turisme durant vuit anys. Des de 2011 fi ns al gener de 2016, ha estat director dels Serveis Territorials de Justícia a les Terres de l’Ebre. De 2006 a 2011, cap del Servei Territorial del Joc i d’Espectacles a les Terres de l’Ebre i de 2001 a 2006, funcionari del cos superior d’administració general de la Generalitat de Catalunya. Actualment també és formador intern, adscrit a l’Escola d’Administració Pública de Cata-lunya, en Dret Administratiu.– En què consisteix el càrrec de director dels Ser-veis Territorials d’Interior a les Terres de l’Ebre?• Entre les tasques que tinc assignades està, principalment, la de coordinar les funcions, els serveis i els procediments administratius que són competències del Departament d’In-terior en l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre. També em correspon la representació, des del punt de vista institucio-nal, d’aquest mateix Departament al territori.A més, als Serveis Territorials vetllem pel compliment de les disposicions legals vigents relatives a les competències del Departament. Em correspon també impulsar i coordinar el funcionament dels serveis que en depenen, així com exercir el comandament del personal dels Serveis Territorials i la gestió ordinària dels recursos humans, materials i econò-mics assignats a l’àmbit territorial.– Quins punts teniu marcats com a principals per treballar en els propers anys? • El Departament està apostant per tal de recuperar, mit-jançant les corresponents convocatòries d’oferta pública, les plantilles de Bombers i de Mossos d’Esquadra, que

durant aquests darrers anys no es van poder cobrir degut a les restriccions pressupostàries. D’aquesta manera, fa poc que s’ha convocat una oposició d’accés al cos de Bombers i es preveu convocar-ne una de Mossos d’Esqua-dra properament.– En aquesta mateixa vessant, i a títol personal, quins àmbits creus que s’haurien de treballar més des del Departament d’Interior?• Un tema que té molta repercussió al nostre territori i que és específi c de les nostres terres són els espectacles taurins o correbous. Aquests espectacles tenen una regulació legal que genera fortes controvèrsies entre els ajuntaments orga-nitzadors d’aquests espectacles i la pròpia administració reguladora. Per evitar aquestes controvèrsies s’haurien d’acotar més determinats aspectes que actualment la norma no detalla. – Has estat Cap del Servei Territorial del Joc i d’Espectacles a les Terres de l’Ebre. A primer cop d’ull sembla un càrrec més distès respecte els altres dels quals n’has estat responsable. Ara bé, continua sent un càrrec propi de la teva formació jurídica. Explica’ns quina importància té aquest servei i quins van ser els principals

L'ENTREVISTA


eixos de treball realitzats durant els anys que en vas ser cap.• La veritat que l’únic distès que té aquest lloc de feina és el nom, ja que la realitat és una altra. En aquest Servei es realitzen inspeccions per part dels Mossos d’Esquadra a locals de pública concurrència i d’espectacles (restaurants, bars, discoteques, cinemes...) i s’inicien, en cas d’incompli-ment de la normativa vigent, els corresponents expedients sancionadors. També es realitza la tramitació d’expedients d’autorització d’espectacles i activitats recreatives i el corresponent control d’aquestes activitats. Dintre d’aquests expedients estan els espectacles taurins, és a dir els correbous, que generen molta feina durant tot l’estiu. – També ets formador intern adscrit a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, en Dret Administratiu. En què consisteix exactament?• L’Escola d’Administració Pública de Catalunya és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. La seva principal funció és millorar i innovar les administracions públiques catalanes mitjançant la formació i la recerca en matèria de gestió pública, per promoure una cultura i uns valors compartits de servei públic que ajudin a les Institucions a integrar els nous membres en el seu entorn de treball, a millorar els resultats de les persones que hi treballen en el desenvolupament de les seves responsabilitats i a preparar els integrants de l’organització per als futurs canvis.Des de 2009 que formo part del professorat que es dedica a la formació de funcionaris en Dret Administratiu. La tasca de docent m’agrada, me motiva i em fa estar al dia de tota la normativa administrativa que es va aprovant. D’aquesta manera, des de l’Escola es dóna a conèixer la normativa existent i la més recent, de forma que sigui entesa i aplicada correctament per tots els funcionaris per tal d’oferir el millor servei possible al ciutadà. – Durant les dues legislatures continues (2003-2007 i 2007-2011) que vas estar com a regidor a l’Ajuntament de l’Ampolla, quina és la tasca que titlles com a més rellevant que es va dur a terme des de la teva Regidoria? • Una de les primeres tasques que vaig assumir com a regidor de l’Ampolla va ser la de Governació, i recordo que vam elaborar una renovació de les ordenances que hi havia, que eren bastant antigues i poc adaptades al context actual. També vam promoure els primers treballs perquè els contenidors de l’Ampolla fossin soterrats i vam fer front a la difi cultat per fer entendre els avantatges d’aquest sistema que ara ja ningú discuteix.També recordo el difícil que és la gestió de l’estiu a l’Ampo-lla, ja que en un període de temps molt curt hi ha un aug-ment molt important de la població, amb els corresponents problemes de trànsit, horaris de les obres, i la difícil tasca de compaginar els drets dels que vénen a descansar i els que volen divertir-se, i aquells que passen l’estiu treballant i fent funcionar el seu negoci. Tinc present d’una manera especial, per la complexitat i la

llarga durada que va suposar la tramitació, l’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, ja que va es-tar afectat per molts canvis normatius superiors i això va suposar que els treballs dels redactors s’hagués d’adaptar diverses vegades a aquestes modifi cacions. No cal ni dir que, a nivell personal, haver estat regidor de l’Ampolla és una de les coses que més em satisfà; tinc la complaença d’haver contribuït, ni que sigui mins ament, a donar un servei a la meva gent, al meu poble. Per aquest motiu es viu aquesta tasca amb tanta intensitat, però al mateix temps també és la que més desgasta personalment, ja que el regidor està treballant les 24 hores del dia, i la gent té accés a tu directament a qualsevol lloc, i això suposa que sempre estàs exposat a resoldre un problema de feina a qualsevol moment del dia. Ara bé, el balanç amb el pas del temps és molt positiu. És una tasca que cal emprendre des d’una vessant constructiva, de contribució entre tots, per fer un poble millor, una millor gestió pública i una bona convivència i entesa.– De tots els càrrecs que has tingut a l’Admi-nistració Pública, ja sigui a la Generalitat com en l’àmbit municipal, quin t’agradaria tornar a repetir?• És difícil dir quin m’agradaria tornar a repetir, tots ells m’han servit per aprendre i per millorar personalment i professional, i tots tenen una part bona i alguns aspectes que són negatius. No obstant això, tinc un molt bon record dels cinc anys que vaig ser director dels Serveis Territorials de Justícia, ja que gestionar els recursos materials i humans dels jutjats de la nostra demarcació em va servir per aprendre molt del món judicial, que és el que, atesa la meva formació, més m’atreu. – Quan vas escollir estudiar dret ja sabies que volies enfocar la carrera professional en el marc de l’Administració? Què et va fer decantar per aquesta vessant?• De de sempre vaig voler estudiar Dret, era una idea que sempre havia tingut molt clara. Ja a la facultat, de les assignatures cursades, la que més m’atreia era el dret administratiu. Suposo que poc a poc em va anar calant la meva vocació de servidor públic. En acabar la carrera, la satisfacció més gran a nivell professional, ha estat aprovar les oposicions del Cos Superior de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i integrar-me dins d’aquesta gran estructura de servei públic, amb independència dels llocs que he anat ocupant. A nivell personal, m’ha enriquit el contacte amb els companys que he tingut, amb qui m’he format i amb qui he compartit grans moments. No voldria acabar sense donar les gràcies a tots aquells amb qui he tingut el plaer de treballar, ja sigui a l’adminis-tració local o autonòmica, perquè tots han aportat alguna cosa, encara que ells no en siguin conscients. Hi ha grans servidors i treballadors públics que, lluny dels tòpics, com-pleixen amb la seva feina d’una forma escrupolosa i molt professional.

Mireia Curto Perello


La propietat temporal i la propietat compartidaDes del juliol del 2015 que al Codi Civil de Catalunya s’han incorporat les anomenades “tinences intermè-dies”, que són la propietat temporal (art. 547-1) i la propietat compartida (art. 556-1). Com el seu nom indica, són dues noves formes de propietat que, per les seves característiques, faciliten ser propietari d’un bé, especialment d’un habitatge.La raó de la incorporació d’aquestes fi gures al nostre ordenament jurídic és ben senzilla. Arran de l’esclat de la “bombolla immobiliària”, el creixent nombre d’execucions hipotecàries durant els últims anys, l’ele-vat nombre de divorcis i separacions i la inseguretat actual del mercat laboral, ha provocat una creixent difi cultat d’accés i manteniment de l’habitatge, així com també ha fet que les entitats fi nanceres, fruit també dels mandats provinents de la Unió Europea, cada vegada siguin més exigents a l’hora de con-cedir préstecs hipotecaris destinats a l’adquisició d’habitatges. De fet, al 2014 la Directiva Europea 2014/17/UE per primer cop, i a conseqüència de les males pràctiques bancàries realitzades abans de la crisi, obliga a les entitats fi nanceres a assegurar-se de la solvència dels interessats abans de concedir-los un préstec hipotecari. Amb una frase: qui no pugui retornar el préstec, no podrà tenir accés al crèdit. Amb aquesta mesura, es redueix considerablement el nombre de benefi ciaris de fi nançament per accedir a la propietat d’u n habitatge, sobretot entre els joves i les famílies amb ingressos mitjans i baixos.Per altra banda, els lloguers tampoc resulten ser del tot convincents si tenim en compte que la majoria de llogaters preferiren no estar durant tota la seva vida de lloguer i la taxa d’habitatge en propietat al 2013 a Espanya estava al 77’7%. De manera que, és innegable l’existència de la “cultura de la propietat” arrelada al nostre país que també hi és present a la major part d’Europa.La propietat temporal consisteix en adquirir un determinat bé per un temps cert i determinat. Durant aquest temps l’adquirent té totes les facultats domini-cals d’un propietari tradicional, és a dir, pot fer tot el que la propietat implica (el pot llogar, vendre, fer obres...). Passat aquest temps, la propietat revertirà automàticament al propietari original. Fiquem un exemple. Imaginem un jove que els seus pares tenen en propietat l’habitatge on viuen. No obstant, el jove

ha d’anar a estudiar i treballar a Barcelona i s’estima que estarà durant 30 anys en aquesta ciutat. Les inten-cions són tornar al seu poble d’origen quan sigui el moment de retirar-se, ja que allí tindrà l’habitatge dels seus pares i una millor qualitat de vida. De manera que, té l’opció de comprar un habitatge a Barcelona únicament pel temps que el necessitarà. El preu resul-tarà notablement inferior que si comprés l’habitatge de la forma tradicional ja que serà proporcional al temps comprat.La propietat compartida facilita el “camí” per esdevenir propietari. Consisteix en anar adquirint per quotes la propietat de forma progressiva. Per exemple, en el cas d’un habitatge, l’adquirent començaria pa-gant un 5% del preu del bé al venedor, s’hipotecaria per un 20% de la resta (ja no és una hipoteca del 80% o fi ns i tot més tal com s’ha fet durant el període de la bombolla immobiliària) i el 75% restant el pa-garia mensualment al venedor com si es tractés d’un lloguer. Així, es van “escalant” quotes de propietat fi ns arribar al 100% i esdevenir propietari absolut del bé de la mateixa manera que la forma tradicional. La principal diferència amb aquesta última és que en lloc d’hipotecar-te de gairebé tot el valor del bé, únicament es fa d’una part, evitant doncs, un sobreendeutament.Aquestes noves formes de propietat permeten ampliar el ventall d’opcions a l’hora d’adquirir un habitatge o qualsevol altre bé, donant l’oportunitat de ser propietari a tothom i no únicament a les altes rendes obligant a les baixes o mitjanes a viure de lloguer quan no volen (el 80% dels actuals llogaters voldrien ser propietaris si poguessin). La tradicional dualitat “propietat o lloguer” ara es trenca amb aquestes dues noves formes de tinença que recullen els avantatges de les dues modalitats oferint seguretat, fl exibilitat i estabilitat a l’accés a l’habitatge.La Càtedra d’habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (http://housing.urv.cat) ha estat impulsora d’aquestes formes de propietat a Catalunya, que, gràcies a molts anys d’estudi i investigació en països on ja s’apliquen, com per exemple a Anglaterra, han sortit a la llum a través de la incorporació de les mateixes al Codi Civil Català.

Gemma Caballé FabraCàtedra d’habitatge de la Universitat Rovira i Virgili


COSES NOSTRESÉs l’Ampolla un poble net...? Els gestors municipals, fan el suficient perquè ho sia...? Els ciutadans hi col·laborem...? Els visitants hi contribueixen...?

Repasso el fulletó editat per l’Ajuntament titulat “Ordenança Municipal de Bon Govern a l’Ampolla”..., sí, sí, existeix encara que per molts ciutadans sembla que no.

Hi discorren varis capítols: la recollida de deixalles urbanes, de les obres, neteja de la via pública, de solars, habitatges i establiments i neteja i tinença d’animals a la via pública.

Any darrera any, es millora el contracte amb l’empresa concessionària de la neteja de la via pública, ampliant el radi d’actuació i la implantació de nova maquinària. Quant a les deixalles de la ciutadania gaudim de contenidors tant subterranis de gran cabuda, com de superfície i una empresa efectua la recollida directa als comerços.

Però, n’hi ha prou amb la gestió municipal..., doncs no, la ciutadania també hi hem de col·laborar i generalitzant, si som sincers, crec que no és pas així. Ens molestem a recollir les deposicions dels animals?, o els deixem que pasturin al seu aire, eix és veritablement un dels principals motius de descontent dels que hem de sofrir la pudor i la mala visió prop de les nostres llars.

Veiem, com xiquets llencen els embolcalls de llepolies o altres restes de menjar i adults, paquets buits de les cigarretes i les burilles. Tocant ja el tema contenidors de les escombraries, no tan sols no es fa la selecció, sinó que massa sovint hom les diposita al primer que li va al pas, o el que és pitjor, les deixa a terra, per no molestar-se a obrir la tapa.

El veritable fl agell de les nostres costes, certs pescadors de canya, que deixen les capsetes dels cucs i fi ns i tot les bosses de plàstic de l’establiment on han realitzat les compres i els envasos de les begudes consumides, tot tirat tant pel camí de Ronda, com pels indrets rocosos.

Resumint, l’Ampolla és un Poble net...?, dissortadament crec que no ho és el sufi cient, tampoc és un poble dels més bruts, ja que eixos problemes hi són arreu encara que això no sigui un consol, però no és el net que hi podria ser, si es conscienciés tota la ciutadania.

No s’ha d’embrutar i s’ha de col·laborar en la neteja, i els gestors municipals, han de fer complir eixa Ordenança Municipal al peu de la lletra, i no els ha de tremolar la mà sancionant a qui sia, tal qual preveu la mateixa, ja siguin ciutadans, industrials o visitants o, altrament seria eixa, només una publicació per adornar un prestatge.

Lluís Bultó i Antolin –ciutadà de l’Ampolla–


Estructures d'Estat (II)CATALUNYA no ha de marxar pas d'Espanya. És molt senzill d'entendre: només es pot marxar d'un lloc quan, abans, l'has envaït. Però aquest no és el cas de CATA-LUNYA.CATALUNYA no ha de marxar pas d'Espanya... és Es-panya qui ha de fotre el camp de CATALU NYA. És així de simple. Sense donar-hi més voltes. És l'invasor qui, tard o d'hora, sempre surt de casa l'envaït. La història ens ho recorda: tant a l'antiguitat com en els temps mo-derns. Costarà poc o molt –això no ho sap ningú, a hores d'ara, però no ens ha de preocupar gens ni mica– però un dia els espanyols se n'aniran de la nostra terra, com tanmateix s'anaren en temps pretèrits d'altres països per ells envaïts, com els territoris centreamericans d'ultramar saquejats fi ns l'extenuació. Igual que se'n van anar els anglesos de l'Índia, els francesos del Vietnam i els italians d'Abissínia.Un cop Espanya hagi fotut el camp de les nostres terres, arribarà el moment de plantejar-nos d'altres decisions: mentre l'actual estatus de comandament d'Europa no canviï de tarannà, actitud i perverses intencions envers els pobles que pateixen penalitats, misèria i opressió CA-TALUNYA hauria d'allunyar-se d'aquestes pràctiques xenòfobes, classistes i, fi ns i tot, nazis. Hauria de no vo-ler-ne saber res dels que tramen i orquestren miserables acords de fi nançament on hi campen els inversionistes, els voltors capitalistes que ofeguen, estrenyen i esclafen els pobles oprimits. El boom fi nancer que han fornit, la bombolla que han preconcebut, els esclatarà als nassos: s'ho tindran ben merescut.On se's vist que ara mateix –març de 2016– Bèlgica com-pri armes de foc, avions de combat, bombes a dojo, i es disposi a bombardejar Síria? O és que, tal vegada, Euro-pa –que està completament desarmada de valors morals i ètics– pretén solucionar un confl icte fotent bombes a tort i a dret?Per tant, fi ns que Europa no recobri el seny... ens hem

Manel Aguilar i Vallcorba

d'apartat de Brussel·les, Berlín i Estrasburg, llocs de co-mandament on els rampells d'uns poderosos de merda fan i desfan els que els hi surt dels dallonses.A les costes gregues, a Macedònia, a Turquia i a d'altres llocs, hi ha milers de refugiats que fugen de l'horror de les guerres. Són uns ciutadans... en funcions! Els desventurats es desplacen travessant diferents països, creuant mars i rius, pelant-se de fred, sota la pluja, ofegant-se si la pas-tera se'ls bolca.Quan ens haguem espolsat del damunt els qui ara ens roben, ens insulten i ens volen humiliar, tot serà una al-tra cosa. Mentrestant –i en l'interval de temps que falta perquè això succeeixi– haurem pogut constatar si Europa segueix fent barrabassades o bé ha retrobat el bon camí. De moment, el que fan aquests fastigosos capitans manai-res és senzillament vergonyós, escandalós.Resulta indignant veure com a CATALUNYA hem dispo-sat d'un bon grapat de llars d'acollida i, en canvi, hem de contemplar horroritzats, amb estupefacció, impotència i incredulitat com l'Estat espanyol –amb un govern en fun-cions, però que en realitat està emmarronit i en disfun-cions– impedeix que aquests necessitats de la mà de Déu entrin al nostre país i rebin la clau dels pisos que els tenim preparats. Famílies, amb nens petits (i, fi ns i tot, amb be-bès al coll), que demanen poder estar-se en un lloc.Coses com aquestes i moltes més, fan adonar-me que la societat catalana i l'espanyola no s'assemblen en res. Són totalment diferents. Els nostres veïns tenen cap girats els conceptes d'humanisme i solidaritat i, per tot plegat, tard o d'hora, algun ésser superior, de rang diví, els passarà comptes.Europa està immersa a les portes de l'Holocaust-2. Els drets humans i el dret d'asil brillen per la seva absència. Europa i els seus còmplices –les màfi es internacionals i al-gunes multinacionals– pul·lulen i venen la carn de persona humana a 1.000 euros els 75 kg. És a dir, DEPORTEN refugiats, pagant diners a Turquia perquè se'ls quedi.


Lo dit a l'ullMi mirada irradiaba una deslumbradora ilusión cuando llegué a Catalunya en 1947, procedente de Huércal-Overa (Almería). Cargaba con dos pesadas y desven-cijadas maletas, atadas con cordeles medio deshilacha-dos pero, aún así, el larguísimo apeadero de la estación se me hizo de lo más breve y placentero.Avistaba un gran futuro. Llegaba con enormes ganas de trabajar. Y de ganar dinero. Y de no pasar más hambre, como me sucedía en el pueblo. No sabía hacer nada de nada pero eso, entonces, no importaba: arribaba con la ilusión por las nubes, sin un real en el bolsillo pero con la percepción de hallarme ante un espejismo arrebatador.Recién llegado, con veintitrés años, me puse a trabajar, al día siguiente mismo, en un edifi cio en construcción sito en la calle Pedro IV (muchos años después, pasaría a llamarse Pere Quart).Faenaba de peón, cargando racholas sobre los hombros y subiendo los cubos repletos de agua de dos en dos. Tra-bajé de sol a sol en una colla gracias a un pariente lejano que ya vivía en Catalunya y que, además, me había cedido una habitación de su diminuto piso del extrarra-dio. En la obra se construía a destajo –a preu fet, decían los que ya hablaban algo de catalán– y pude ganar una pequeña fortuna. Fue el inicio de un charnego más.Ahora, en 2016, veo la misma deslumbradora ilusión que irradiaba mi mirada cuando llegué centelleando en el semblante de mis hijos y nietos cuando asisten a las monu-mentales manifestaciones del 11 de septiembre, y exigen a gritos el derecho a decidir junto con vivas y proclamas a favor de la independencia de Catalunya. La ilusión por algo no puede ni debe reprimirse. Es intangible, incorpó-

Manel Aguilar i Vallcorba

rea, nace en el cerebro de cada uno de nosotros y brota en lo más hondo del corazón. Y no se compra ni se vende ni con todo el oro del mundo.Como en un espejo, me veo a mí mismo refl ejado en la propia mirada de mis hijos y nietos y no puedo por menos que sumarme a ellos en sus demandas de independencia para esta tierra que trepitgem cada día y que los ha visto nacer y hacerse mayores. Lo mejor que pude hacer a los 23 años fue marcharme de mi pueblo –mejor dicho, el alcalde me expulsó de allí para que me fuera a vendimiar a Francia y enviara lo ganado al ayuntamiento–, y echar raíces en Catalunya.Mi voto será para los independentistas. Hay quien, con alevosía, los tacha de separatistas, pero no hay separa-tistas si antes no hay separadores. Separadores como el alcalde de mi pueblo, que me echó como a tantos otros. Y quien aún tenga alguna duda que lo medite bien, que re-cuerde el pasado reciente y no tan reciente, y que apueste decididamente por el futuro de hijos y nietos.Con mi voto soberanista completaré mi tarea, un trabajo que inicié en 1947 como peón albañil. Con el pequeñí-simo granito de arena que aporté contribuí a que Cata-lunya (un exquisito país, único en el mundo, tierra de acogida como ningún otro), se engrandeciera gracias al talento y esfuerzo colectivo de todos. Ya sólo me resta votar –hace muchísimo tiempo que estoy jubilado– y así culminaré mi parte de lo mío marchándome de este mun-do con la conciencia bien tranquila. Refl exiones de Benito S. (Santa Coloma de Gramenet)

Fotografi a apareguda a "La Vanguardia" el 12 de gener de 2016

Bon humor - Acudits - Facècies - Comicitat

Us haig de revelar que jo, mo-destament, parlo amb Déu cada nit, abans d'adormir-me.

Escacs · Pàgina 42

Partida d'Escacs amb Llàtzer Bru

Subcampió de Catalunya JuvenilEl passat 19 de març vaig començar el que seria el meu últim campionat de Catalunya d’edats, en aquest cas a la categoria S-18. Tot i algunes baixes importants, partia com a número dos del rating i, després de realitzar una sòlida i confortable lliga amb el meu equip PEC Cerdanyola del Vallès, em trobava amb confi ança per competir. Un campionat amb pocs participants (34) feia que des d’un primer moment i ja en les primeres rondes fos difícil treure el punt. Amb un bon joc em vaig plantar amb 4/4 el dilluns. Aquella tarda, tot i tenir algunes opcions durant la partida, vaig perdre amb el fort jugador MF Pere Garriga que s’acabaria convertint amb guanyador del torneig. La ronda següent, quan pareixia que ja tenia la victòria, el meu company de club Adrián Jiménez em va treure unes taules que, sota el meu punt de vista, una mica injustes pel que s’havia vist al tauler. Faltaven tres rondes per acabar el campionat, era segon a la classifi cació i m’havia d’enfrontar amb negres a Àlex Ventura, jugador molt tàctic amb qui no acabo de jugar bé. Una partida desastrosa va portar-me a la derrota fent que les possibilitats de pòdium es compliquessin. Havia de guanyar les dos restants i esperar a veure què feien els altres. Vaig complir per la tarda, amb una més que acceptable partida, i tocava esperar a veure l’emparellament de l’última partida. La veritat és que no vaig tenir sort amb el rival, Daniel Garcia Ramos del Peona i Peó que últimament jo no havia aconseguit guanyar-lo. Errors per part seva i precisió per part meva van portar-me cap a la victòria. Afortunadament, vaig tenir la sort que altres jugadors van fallar i acabar el torneig amb un merescut segon lloc.Personalment, és evident que em satisfà aquest subcampionat, però també penso que el Campionat de Catalunya d’Edats està més que sobrevalorat. Jo ja he acabat i estic content d’haver-ho fet

Daniel Garcia (2296) – Llàtzer Bru (2323)1. d4!? {Em va sorprendre aquesta sortida ja que sempre havia sortit de rei (e4), de fet la meva preparació la nit abans Comés es va centrar amb e4.} Cf6!? {normalment acostumo a jugar d5 però vaig intuir algunes preparacions per part del meu rival així que vaig decidir canviar i, com es veurà, va ser una bona decisió.} 2. c4 e6 3. Cf3 b6 {Per evitar sistemes Ortodoxos amb d5 vaig decidir jugar una Índia de Dama pensant que l’enganxaria.} 4. Ag5?! {Fluixa, la jugada bona és a3.} Ab7 5. e3 h6 6. Ah4 Ab4+ 7. Cc3 (7. Cbd2?? g5 8. Ag3 g4 9. Ch4 Ce4 {Guanyant peça.}) 7... Axc3+ 8. bxc3 d6 9. Ae2 Cbd7 10. O-O De7 11. Db3 g5 12. Ag3 {Les peces blanques comencen a tenir problemes de coordinació.} h5 13. h4! Ce4 14. hxg5 Cxg5 15. Ah4 f6 {Jugada única.} 16. Tfd1 O-O-O 17. Rf1 Cf8 {Molt bona! El cavall comença un llarg camí cap a l’atac.} 18. Ce1 Cg6 19. Ag3 Ce4 20. Ah2 f5 21. Af3 Dh4 22. Ag1 Dh1!! {Limitant la sortida del rei i diverses possibilitats de l’adversari.} 23. Dc2 Ch4 24. d5 exd5 25. cxd5 Cg5 26. Re2 Rb8! {Profi laxis. Evitant l’escac si en algun moment la dama menja a f5.} (26... Dxg1?? 27. Cd3 Dh2 28. Th1! {Guanyant dama.}) 27. c4 Thg8 28. Cd3 Chxf3 29. gxf3 Cxf3 30. Ah2! Dg2 31. Af4 (31. Ag3 Txg3 32. Cf4 Dh2 33. Th1 Cd4+ 34. exd4 Te8+ 35. Ce6 Txe6+ 36. dxe6 Af3+) 31... Dg4 32. Rf1 Tde8 {Amenaçant Cd4.} 33. c5 Cd4 {Les blanques aban-donen. Si capturen el cavall, Dg2 escac i mat.} 0-1

Posició després de 22... Dh1!!

així, han estat anys d’alegries i anys de fracàs. Tot i això, sempre li he donat poca importància a aquest torneig potser aquest ha estat el problema, qui sap. Els arguments són més que clars, en primer lloc un noi de 14 anys, per exemple, no està preparat per jugar 9 partides amb 5 dies. En segon lloc, crec que durant l’any hi ha campionats molt més importants on participo com és l’Internacional de Badalona, entre altres. Segurament hi ha altres raonaments però aquests són els més clars pels quals diria que el Campionat de Catalunya d’Edats no és tan important. Si hagués de donar algun consell als que jugaran els pròxims anys seria que juguessin el torneig però que independentment del resultat seguiran sent els mateixos. Aquesta és la meva opinió, respecto d’altres però no les comparteixo.

Natura i Fauna · Pàgina 43

La Cotxa fumada o cul roja (Phoenicurus ochruros)Castellà: Colirojo tizón, Euskera: Buztangorri illum, Gallec: Curruxo comú, Portuguès: Rabirruivo-preto, Francès: Rougequeue noir, Italià: Codirosso spaz-zacamino, Anglès: Black Redstart, Alemany: Haus-rotschwanz.Com la podem identifi car? La cotxa fumada és un ocellet d’uns 12 cm de llargària, se’l pot identifi car fàcil-ment pel seu aspecte grisenc (la femella) i la cua de color ataronjat igual que el mascle que la mouen amunt i avall amb moviments constants. El mascle té les ales i el cap negre, el casquet gris com la resta del cos i a les ales té taques de color blanc, característica que es fa patent en les aus més velles.Una notable característica podria ser que, sent fosc encara pel matí, se’ls sent cantar i desplaçar-se d’un lloc a l’altre buscant menjar. Això els fa fàcilment observables en llocs alts, des dels que poden vigilar el seu territori i cantar per aconseguir una femella. De què s’alimenta? S’alimenta fonamentalment d’insectes, cucs, aràcnids i baies que troba saltant en-tre la vegetació terrestre o per les rames dels arbres. El mascle és molt territorial en aquest aspecte i sempre està a l’aguait, vigilant si un ocell d’una altra espècie o un mascle de la mateixa espècie entra en els seus dominis i poder-lo fer fora amb rapidesa. Com es reprodueix? Sol criar a l’Europa Central; encara que hivernarà a l’Àfrica del Nord o el Sud d’Eu-ropa; encara que es va trobar una parella que va criar a la Creueta del Coll (Montjuïc). Solen nidifi car en els nuclis urbans, en les escletxes dels murs o als forats de les roques; construeixen un niu amb herbes, molsa i amb petites arrels perfecte per que la femella pongui de 4 a 6 ous. La cria es produeix entre els mesos d’abril i juliol, i la femella incubarà els ous durant uns 13 o 14 dies, mentre el mascle l’alimenta. Passades aquestes dues setmanes, els pollets sortiran de l’ou i no serà fi ns passats uns 20 dies més, que els pollets abandonaran el niu. On viuen? L’hivern el passen a prop de les nostres terres, i solen establir-se tant en roques dels cims com en construccions en ruïnes o abandonades. Com a curiositat, per aquestes temporades hivernals, tots els anys n’acudeix un al solar d’enfront de la casa meva, i vull pensar que sempre és el mateix. Finalment, a mitjans de març migren cap a països euro-peus centrals per passar a llí l’estiu. Oh! Estols d’ocells de pas! Deixeu el vostre rastre en les meves paraules...

Paco Cabrera Curto

Femella

Mascle

Retalls de Premsa · Pàgina 44

Temps per la nostàlgiaGuillem Comí

DIARIO DE TARRAGONA - 8 Marzo de 1873El diputado provincial Esteban Torredemé se hallaba en Pe-relló el día que los carlistas entraron en dicho pueblo. En los primeros momentos se escapó por los tejados, pero al llegar a las afueras dos pelotones de carlistas le tiraron varias des-cargas, de las que salió ileso, pudiendo llegar a la estación de la Ampolla, en donde telegrafi ó a las autoridades de la provincia.

LA OPINION - 31 Marzo de 1900La «Sociedad Colombófi la de Tortosa» el día 28 del co-rriente efectuó en Ampolla una suelta, en la que fi guraron 121 palomas. El resultado fue muy satisfactorio a pesar del mal tiempo que hacía, pues la mayor parte de ellas llegaron todas mojadas. Por las escasas pérdidas y por la buena y pronta orientación, se comprende lo seleccionada que está la raza que tienen los socios del Correo Alado, por lo que se espera obtendrán un buen resultado en los futuros concursos da Mataró y Portbou.

DIARIO DE TARRAGONA - 4 Abril de 1917Ayer se hizo un disparo al tren núm. 786 en el trayecto de Ampolla a Amposta, atravesando el proyectil los cristales de ambas ventanillas de un coche, lesionando levemente en la cabeza al viajero D. Manuel Rendé, de Tortosa.

DIARIO DE TARRAGONA -16 Abril de 1922El día 28 el agente ejecutivo de Perelló venderá una casa del barrio de Ampolla, embargada a D. Julio Cabrera So-rribes.

LA TARDE - 11 Abril de 1927Dado de alta, abandonó ayer el Hospital del Jesús, Pedro López Moreno, de Archena, que resultó herido de gravedad en la catástrofe ferroviaria ocurrida el 1º del pasado Sep-tiembre en Ampolla en la que contabilizaron 18 muertos y cerca de un centenar de heridos de diversa consideración.

LA VANGUARDIA - 7 Abril de 1928A medida que el tiempo pasa, la acción de nuestra Unión Cultural se hace más evidente; así tenemos, que el día de San José fue una gran festividad en Ampolla, gracias a la iniciativa de los miembros de dicha sociedad, que or-ganizaron una serie de actos para celebrar la fi esta del glorioso santo, con todo el esplendor, como así, felizmente, lo consiguieron.

Las funciones religiosas celebradas en nuestro templo parro-quial en honor de San José, estuvieron muy concurridas. La misa mayor fue solemne, siendo el celebrante nuestro ama-do mosén Francisco Espuny y fue amenizada por la banda de música de la Unión Cultural, dirigida por su subdirector Enrique Prades Caballé. A la misma asistió una comisión de socios de la citada entidad con su digno presidente don Joaquín Páfi la Monllaó, en compañía de las autoridades

locales, que previamente habían sido invitadas por dichos señores a tan solemne ofi cio.

Durante todo el día reinó gran regocijo en el pueblo. Por la mañana, la expresada banda de música, recorriendo las principales calles de la población y tocando alegres dianas, anunció al vecindario el comienzo de la fi esta. Después de la misa mayor la banda se dedicó a obsequiar a los “Pepes” con serenatas, siendo los músicos, a la vez, correspondidos por éstos con varios regalos.

La biblioteca de la Unión Cultural se va poblando poco a poco de volúmenes: hasta ahora se han recibido libros de los señores donantes don Anselmo Guasch, de Tarragona; don Luis Ferré, de Amposta; Padres Jesuitas de la redac-ción de «Ibérica», de Barcelona: don Federico Mayor, de Tortosa y de Ampolla don Juan Gavaldá, don Ismael Fusté, don Salvador Almela y don Joaquín Llaó.

La semana pasada estuvieron en Ampolla los distinguidos señores propietarios de la Eléctrica del Ebro, Don Anselmo Guasch y Don Víctor Lillo.

El día 21 en la iglesia parroquial de Ampolla contrajo ma-trimonio con la agraciada joven Teresa Gilabert Gisbert don José Juan Cabrera. Deseamos a los recién casados muchas felicidades.

LA VANGUARDIA - 7 Marzo de 1930Ha sido nombrado alcalde pedáneo del barrio marítimo de Ampolla, don Enrique Prades Caballé, que goza de muchas simpatías en aquella población.

LA VANGUARDIA - 31 Marzo de 1931En el barrio marítimo de Ampolla, cuando estaba pescando en una pequeña embarcación, frente al caserío de aquella barriada el vecino Pedro Curto, de 32 años de edad, cayó al agua, pereciendo ahogado. La víctima padecía ataquesEpilépticos.

DIARIO DE TARRAGONA - 13 Marzo de 1932Audiencia Provincial

Se han trasmitido las órdenes para celebrar en Tortosa la vista de la causa instruida con motivo de la catástrofe fe-rroviaria, ocurrida a dos kilómetros de Ampolla, donde mu-rieron 18 pasajeros, falleciendo otros cinco en el Hospital y resultando más de sesenta heridos de más o menos grave-dad. En este accidente resultó ileso el maestro de Ampolla, quien se dirigió a la Estación para dar aviso, mientras un empleado se dirigía a Perelló con el mismo objeto.

La vista está señalada para los días 7 al 12 de Abril y asistirán como abogados, además del tribunal de esta Au-diencia, los señores Foraster, Mullerat, Perelló y Batlle, y los procuradores señores Alfonso, Sabaté, Peñarrubia y Llebe-ria, además de los abogados de Tortosa señores Berenguer y Faura.

Retalls del Poble · Pàgina 45

Festa de les Caramelles. Foto cedida per Salvador Faiges

Teatre al Centre Cultural i Recreatiu. Foto cedida per Salvador Faiges

Viatges · Pàgina 46

La Marinadavolta el Món

La Marinada al Museu Naval de Cartagena

Neus Català, la viva imatge de la dignitat

Estíbaliz, Núria, Esther, Marga i Eva amb Neus Català Guiamets

Nutrició · Pàgina 47

DRA. ROSER MARTÍ I CID Dipl. Nutrició Humana i Dietèticawww.rosermarti.com Llic. Ciència i Tecnologia dels Aliments

Les vitaminesLes vitamines són substàncies orgàniques que el nostre or-ganisme necessita en quantitats molt petites i que en gene-ral no les pot formar per ell mateix, per tant cal ingerir-les a través dels aliments. Tot i així, existeixen situacions en les que els requeriments vitamínics no queden coberts i el seu dèfi cit pot ocasionar certes ma-lal ties. Algunes d’aquestes situacions en què pot aparèixer un dèfi cit són:

1. Dietes desequilibrades: abús d’aliments refi nats, manca de verdura, fruita i llegums a la dieta.2. Errors en la manipulació d’aliments: determinats tipus de cocció o accions tant casolanes com rentar les verdures amb gran quantitat d’aigua o tallar-les a mida molt petita poden alterar la quantitat de vitamina d’aquell aliment.3. Aportació insufi cient o determinades etapes de la vida i situacions en les que els requeriments estan aug-mentats, com per exemple: l’embaràs, la lactància, la infància, en persones fumadores o alcohòliques, en esportistes, en situacions d’estrès o bé en malalties in-feccioses.4. Mala absorció per trastorns digestius, interaccions amb medicaments o intervencions quirúrgiques.5. Dietes d’aprimament massa agressives.

Una de les més conegudes i importants és la vitami-na C (àcid ascòrbic) cal dir que és una vitamina que participa en moltes funcions del nostre organisme. Al-gunes d’aquestes funcions són entre d’altres, síntesis de col·lagen i carnitina, acció antioxidant, participa en l’absorció del ferro i reforça el sistema immunològic. És per aquesta última funció que és tant impor-tant en les èpoques més fredes de l’any ja que

ens pot ajudar a combatre els refredats i grips.

Els aliments més rics en vitamina C són les fruites i les verdures. Les fruites més riques en aquesta vitamina són les varietats cítriques i tropicals i en el cas de les verdures són la família de les cols, les verdures de fulla verda i els pebrots.

No obstant, aquesta vitamina és molt sensible a les reac-cions d’oxidació, als medis alcalins i a la calor. Com a conseqüència, en la manipulació i el procés dels aliments es pot destruir de manera important.

Així doncs si volem conservar la vitamina C, serà neces-sari que tinguem en compte aquestes recomanacions:

1. Talleu el vegetal en porcions grans per disminuir la superfície vegetal que estarà en contacte amb l’aire.

2. Eviteu pelar les peces de fruita amb antelació per disminuir el temps de contacte amb l’aire.

3. Utilitzeu mètodes de cocció que requereixin poc ai-gua com el vapor o el microones.

4. Cobriu les olles amb la tapa per reduir el temps de cocció.

5. Eviteu utilitzar utensilis de coure ja que destrueixen la vitamina.

6. Procureu introduir la verdura a l’olla quan l’aigua ja estigui bullint.

7. Eviteu posar les verdures amb remull.8. Aprofi teu el caldo de les verdures per a elaborar

altres plats.9. Intenteu prendre els aliments rics en aquesta vitami-

na el més aviat possible després de la seva cocció.

En la taula següent en teniu el llistat dels aliments principals:

Cultura · Pàgina 48

"El Arcoiris Fractal (Más allá de Nuestro Universo)"

“Un llibre que pot revolucionar el futur de la Física Cosmològica: Aristòtil, Newton, Einstein,...”

El passat mes de març, David Piñana, va publicar aquest llibre a AMAZON.

“El Arcoiris Fractal (Más allá de Nuestro Universo)”. Es disposa d’un exemplar a la Biblioteca per a

aquells a qui els pugui interessar.David ha elaborat i escrit aquest llibre durant els últims

3 anys que ha estat vivint a L´Ampolla, i ha tingut la col·laboració de Jaume Escrivà i Enric Galera als quals agraeix el seu suport.

L’autor presenta una visió de l’Univers des d’un punt de vista totalment diferent, i d’una manera divulgativa, i molt fàcil d’entendre.

És un viatge des del més petit (la dimensió de Planck) al més gran (la frontera del Nostre Univers). Presentant també, d’una manera clara, què pot haver-hi més enllà d’aquests límits.

Les noves propostes sobre els Paisatges Escalars i la Relativitat Escalar plantejats en el llibre, podrien ser un gran avanç en l’actual “estat de l’art” de la cosmologia, mostrant una nova perspectiva per a una millor comprensió de l’Univers.

Aquest llibre canviarà la nostra concepció sobre alguns conceptes habituals (Energia, Matèria, Temps, Buit,...), així com, altres conceptes més desconeguts (Matèria i Energia Fosca, Fluctuacions Quàntiques, Principi d’Incertesa, Dualitat Ona-Partícula,...), basant-se en els últims estudis i teories (Emergència, Fractal, Relativitat Escalar, Holografi a, Cordes-Branas, Gravetat Quàntica,...).

De lectura obligatòria per a tots dos: experts en física

cosmològica, per conèixer una proposta innovadora, així com per al públic en general que només vulgui conèixer millor l’Univers des d’un punt de vista diferent i original.

David Piñana+34 629 10 63 95

http://matryoshka-dimension.blogspot.com.es/

Turisme · Pàgina 49

El Patronat Municipal de Turisme es promociona a SèteDes del passat 22 al 28 de març el Patronat Muni-cipal de Turisme de l’Ampolla es va promocionar a Sète, sud de França situada al departament de l’Erau. Aquesta promoció es va dur a terme conjuntament amb l’Ametlla de Mar, Alcanar i Sant Carles de la Ràpita sota el lema Viles Marineres – Villages de Pêcheurs – de les Terres de l’Ebre i sota la coor-dinació del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.Aquesta promoció va coincidir amb el Festival Marítim Escale a Sète, on Catalunya va ser el país convidat i on es va recuperar una travessia històrica La Travessa Santa Eulàlia – Ruta dels Cítrics.Aquest esdeveniment marítim va aplegar unes 250.000 persones, destacant tant l’afl uència de públic com l’interès mostrat dels assistents per la destinació essent per tant la valoració totalment

positiva ja que és un mercat prioritari degut al fet de la proximitat que hi ha entre tots dos territoris.

Turisme · Pàgina 50

Article aparegut a la revista:

Club Nàutic "Casa Montero", a l'Ampolla, aposta per l'ostra cuinada del Delta

Adreça: Av. Marítima Ramon Pous, s/n 43895 L'Ampolla. Tel. 977 59 33 36. Tanca dilluns a l'hivern. Master Card, 6000 i Visa. Serveis: Aire condicionat, terrassa, menjador privat per fi ns a 100 persones.

Taula amb vistes Carme i Jesús

Mariscada

Esports · Pàgina 51

Associació Esportiva Jordi Pitarque Ceprià L’Ampolla Les cinquenes Jornades de Formació Futbolística organit-zades per l’Associació Esportiva Jordi Pitarque Ceprià han tingut lloc des del 21 al 24 de març. Aquestes Jornades s’han realitzat al camp de futbol de l’Ampolla i han estat adreçades a joves esportistes que volen aprendre, millorar i consolidar les seves habilitats futbolístiques a l’hora de practicar el seu esport preferit, el futbol.Cada sessió ha estat encapçalada per dos o més entrena-dors amb una alta qualifi cació esportiva i s’ha treballat el marcatge, l’amplitud, creació i ocupació d’espais, supe-rioritat numèrica, cobertures, recolzament i desmarcatge, conservació i profunditat. Els entrenadors i professionals de l’esport que han participat en aquesta cinquena edició han estat: Jordi Abella (Expre-parador Físic Nàstic, Sabadell, Reus i Pobla de Mafumet), Carlos Blanch (Professor del col·legi d’entrenadors de les TE), Albert Virgili (Coordinador del CF Pobla de Mafumet i actual davanter del FC Ascó), Ivan López (Coordinador del CF Pobla de Mafumet), Ivan Castillo (Actual entrenador de porters del CF Reus Deportiu), Ferran Simó (Director del Centre de Tecnifi cació del FC Barcelona a les TE), Joel Roig (Entrenador del Centre de Tecnifi cació del FC Barcelona al Tarragonès), Pau Cecilia (Professor de CAFE a EUSES TE), Josep Becerra (davanter del CF Amposta i entrenador del Centre de Tecnifi cació del FC Barcelona a TE), David Sangrà (Exjugador de la UE Tàrrega, Rapitenca, CF Reus Deportiu, FC Ascó, entre d’altres) i Narcís Labòria (Entre-nador i coordinador del CE Perelló i entrenador del Centre de Tecnifi cació del FC Barcelona a TE). En aquesta última edició de les Jornades, l’Associació Es-portiva Jordi Pitarque Ceprià ha col·laborat amb un donatiu de 5 euros amb la Fundació Noelia. Aquests s’han extret de cada inscripció dels participants de les Jornades, tal com apareixia en el tríptic d’inscripció. 7 vegades gràcies per ajudar-nos a mantenir viva la fl am a de Jordi!

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA...Març Abril 2016 N. 137 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA...Març Abril 2016 N. 137 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE...