any 11- núm. 5 - octubre 2000

Butlletí de ."Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines

(

mestall: 1. mescla de diferents)espècies de cereals; 2. conjunthomogeni de coses diverses.

GRUP DE RECERCA DEMOGRÀFICA I GENEALÒGICA:un projecte per al buidat dels llibres parroquials

parlem de registres parroquials ens referim exclusivament atres tipus de llibres: els de baptismes, els de matrimonis i elsd'òbits (B, M, O), deixant de banda altres registres tambésumament interessants que ara per ara no podem tractar,com ho serien els llibres de confirmacions, els de testamentso les dispenses matrimonials (proclames).

En el moment de plantejar-nos el buidat vam considerardeterminades característiques de les dades que tractàvem i

vam estudiar la millor manera de reflectir-les i de treure 'n totel profit que es mereixen. Alguns d'aquests aspectes serien ladiversitat o multiplicitat d'informacions que contenen,l'exhaustivitat amb què calque siguin recullides i la singularitat

o particularitats específiques

que cada llibre en concretpugui presentar.

La diferència de contin-gut de les partides de bap-tismes, matrimonis i òbits feianecessari un tractament

especffic per a cada und'aquests tipus de re~istre.Atès que cada partida contéuna gran varietat de dades,convé recollir-les totes acu-

radament per tal que puguinser adequadament analitza-des des de camps diversos

com la història, la filologia, l'antropologia, la sociologia, etc.

És per tot això que l'aplicació informàtica s'ha dissenyat

de forma que orienti i faciliti al màxim el treball de la personaque realitza el buidat. A més, s'han implementat solucions

específiques per a donar resposta a aspectes particularmentcomplexos com, per exemple, la extraordinària varietat de

grafies que un mateix cognom pot presentar. EI sistema per-

met donar resposta, també, a qualsevol de les múltiples ex-

cepcionalitats que els registres parroquials ofereixen a causa

Fundadors del GREDEG (d'esquerra a dreta): Uuís Trilla, Jaume Saló, Montser-rat Vilarrasa, David Moré i Salvador Vega.

EI passat mes d'abril va tenir lloc a l'Arxiu Històric deGirona un curs de genealogia durant el qual alguns dels assis-tents vam coincidir en la necessitat de buidar sistemàticament

la rica informació que ofereixen els llibres sagramentals oregistres parroquials. Com és sabut, es tracta d'una font es-sencial per a la realització de recerques genealògiques i de tottipus d 'estudis socials i demogràfics. Ens vam adonar ràpida-ment que si treballàvem en equip els nostres esforços podri-en donar resultats molt profrtosos.

La confluència espontània de persones procedents dediferents àmbits de coneixement (informàtics, historiadors,bibliotecaris. mestres ...) ens garantia la visió multidisciplinàrianecessària per posar enmarxa el projecte, És aixfcom va nèixer el Grup deRecerca Demogràfica i Ge-nealògica (GREDEG), unequip de treball vinculat al 'Associació d 'Història Rural

de les Comarques Gironines,obert a tothom que hi vulguiparticipar.

EI nostre objectiu pri-

mordial és emprendre elbuidat sistemàtic i exhaustiu

dels. registres parroquials de

la diòcesi de Girona. Estracta de recollir fidelment les informacions que conté la fontoriginal (sense modificacions ni interpretacions subjectives) i

introduir-les en una gran base de dades informàtica especial-

ment dissenyada a l 'efecte per Montserrat Vilarrasa. Aquestprojecte. que hem anomenat "Tota la gent de..." , ha de fornir

en el futur una exceHent eina de treball als investigadors atès

que posarà al seu abast una forma ràpida i sistemàtica

d'accedir a les dades dels registres, amb el consegüent estalvide temps que això comportarà. Cal matisar, però, que quan

any 11- núm. 5 - novembre 2000

de l'ampli ventall cronològic i geogràfic que aquesta fontabarca. D 'altra banda, el tractament fidedigne i exhaustiu que

ens proposem fer de la documentació, permetrà accedir a la

informació de l 'original sense necessitat de manipular-la físi-cament, contribuint així a la seva millor preserva-

ció.

aquelles persones que estiguin disposades a assumirlillusionant repte de realitzar el buidat d'una parròquia per-què es posin en contacte amb nosaltres i participin activa-ment en la realització del projecte "Tota la gent de ...",

Finalment, només ens resta agrair el suportrebut per part de diverses persones i institucions:Josep Matas, director de l'AHG, no només ha estat

el "culpable" que tots nosaltres ens trobéssim, sinóque a més ens ha animat en tot moment a tirar elprojecte endavant i ha posat a la nostra disposició

els recursos tècnics i humans de l'arxiu. Així mateix,des de l'AHRCG i el CRHR, i especialment per

part de Rosa Congost, Enric Saguer i Mònica Bosch,

el projecte ha estat acollit amb entusiasme. Igualment, hemcomptat amb el suport i bon acolliment de l'ADG i particu-larment del seu director, mossèn Josep M. Marquès.

Per tal de resoldre els dubtes que es puguinanar plantejant a mesura que s'efectuï el buidat,hem confegit un petit manual, que simpàticamentanomenem "Vademecum", en el qual es donen

les directrius necessàries per efectuar correcta-

ment el procés, de manera que totes les personesque treballin en el projecte ho facin d'acord ambuns criteris i paràmetres comuns. També tenim previst utilit-zar la fotografia digital com a eina auxiliar per a facilitar l'accésa la font en aquells casos en què la distància o la manca dedisponibilitat horària impedeixin treballar directament i de

forma regular des de l'ADG o des de la parròquia on estrobin dipositats els llibres a treballar.

Sabem que actualment hi ha molta gent treballant elsregistres parroquials individualment. La .proposta és ajuntaresforços i enfocar plegats el que sens dubte és objectiu comúde. tots: conèixer i divulgar la nostra història, la nostra "petita"història de protagonistes gairebé anònims sense la qual, però,

no és possible comprendre amb tota la seva complexitat larealitat dels temps passats. Des d'aquí fem una crida a totes

GREDEG.

Persones compromeses a realitzar el buidat d'alguna parròquia:

Laura ANGLADA, Vilert (Pla de l'Estany).Josep CLAVAGUERA i CANET, Llançà (Alt Empordà).David MORÉ i AGUIRRE, Tossa de Mar (la Selva).Miquel PI, Port de la Selva (Alt Empordà).Marta PI i VAzQUEZ, Port de la Selva (Alt Empordà).Amald PLUJÀ i CANALS, Llançà (Alt Empordà).Jaume SALÓ i SOLER. Sant Martí Vell (Gironès).Llurs TRILLA i ARMANGUÉ, Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà).Salvador VEGA i FERRER. Verges (Baix Empordà).

L'Associació d'Història Rural ja compta amb 107 socis

Adroer Pellicer, M.Àngels (Girona)Alegret Tejero, Joan-Uuís (Uambilles)Alvarado Costa. Joaquim (Figueres)ArxiuHistèric Comarcal d'OlotArxiuHistòric Comarcal de FigueresArxiuHistòric Comarcal de lo BisbalArxiuHistòric Comarcal de 5ta. Coloma de FamersArxiuHistòric de GironaArxiuHistòric de la Gutot de GironaArxiu Històric Municipal de Tosso de MarArxiuMunidpal de BlanesArxiuMunidpal de UagosteraArxiu-BibliotecaPalau de PeraladaAuladell Agulló, Marc (Girona)Bamosell i Jordà, Genís (Girona)Barris Ruset, Josep M. (Fomells de la Selva)Bibliothèque d'Histoire, Dépt: d'Histoire (Perpinyà)Blanco de la Lama. Joan (Girona)Boada Masoliver, Miquel (Les Planes d'Hostoles)Borrell Sabater. Miquel (Sta. Coloma de Farners)Bosch Portell, Mònica (Girona)Buscató Somoza, Uuís Jaume (Roses)Buxó Capdevila, Ramon (Olot)Calavia Moret. Ferran (Pau)Caldas Recasens. Maria (Girona)Camiade Bayer, Martina (Perpinyà)Canal Roquet. Josep (Girona)Càrdaba Carrascal. Marciana (Figueres)Carreras Laserrada, Jaume (Barcelona)Casellas. Uuís Esteve (Girona)Clara Resplandis, Josep (Girona)Clavaguera Canet, Josep (Peralada)Codem Bové. Uorenç (Barcelona)Codina Vialette, Olivier (Santa Coloma, Andorra)Colls Comas. Josep (Figueres)Congost Colomer, Rosa (Girona)

Corominas Lopez, Joan (Salt)Daranas Pla. Jordi (Vidreres)Delàs i de Ugarte, Ignasi de (Barcelona)Delhoume, Didier (La Bisbal d'Empordà)Dominguez Bataller, Carme (Sta. Coloma de Famers)Donat Pérez. lidia (Girona)Duarte Montserrat, Àngel (Barcelona)Duran, Montserrat (Barcelona)Ferrer Alòs, Uorenç (Navarcles)Font Agulló, Jordi (Banyoles)Fontana Làzaro, Josep (Barcelona)Formiga Bosch, Josep (Vidreres)Fort i Olivella, Joan (Sant Miquel de Campmajor)Fuster Coll, M. Dolors (Torroella de Montgn)Garcia Orallo, Ricard (Figueres)Gifi"eRibas, Pere (Ordis)Holgado Gómez. Dídia (Figueres)Jover Avellà, Biel (Girona)Letamendi Palameras. Arantxa (Girona)López Estudillo. Antonio (Sabadell)Lluch Braman, Rosa (Banyoles)Mallorquí Garcia, EMs (Riudellots de la Selva)Manany Garcia, Joan-Uuís (Southport)Martínez París, Josep Manel (Ueida)Martínez Sopena, Pascual (Valladolid)Mascarella Rovira. Jordi (Ripoll)Matas Balaguer, Josep (La Bisbal)Mendizabal Riera, Enric (Bellaterra)Molist Fonallet. Pep (Sant Hilari)Molla Callís, Joan (Calonge)Moré Aguirre, David (Girona)Ortí Gest. Pere (Barcelona)Pagès Fuertes. Didac (Uambilles)Pascual, Pere (Igualada)Plana Ayats, Magda (Olot)Planas Sabater. Àngel (La Bisbal d'Empordà)

Plujà Canals, Amald (Llançà)Portella Cornas, Jaume (Girona)Puig de Traver, Narcís de (Vilademí)Puigvert Gurt, Xavier (Olot)Puigvert Solà, Joaquim M. (Vilobí d'Onyar)Pujol Canelles, Miquel (Vilafant)Reynés López, Jordi (Tarmella de Montgn)Riera i Pairé, Albert (Girona)Roig Simon. Marisa (Capmany)Royal Swedish Academy of Agriru/wre and

Forestry Ubrary (Estocolm)Ros Massana. Rosa (Girona)Saguer Hom, Enric (Girona)Sala Vila, Núria (Uoret de Mar)Saló Soler, Jaume (Girona)Sanllehy, M.Àngels (Barcelona)Sanmartí Roset. Montserrat (Altafulla)Sema Coba, Èrika (Figueres)Solà Colomer, Xavier (St Feliu de Pallerols)Solà-Moral es Dau, Joaquim de (Girona)Soldevila i Temporal. Xavier (Pineda de Mar)Soler Simon, Santi (Girona)Soler, Narcís (Girona)Subiñà Coll, Enric (Mataró)To Figueras, Uuís (Banyoles)Torres Sans, Xavier (Girona)Tribó Traveria, Gemma (Molins de Rei)Trilla Arrnangué. Uuís (Girona)Turén Llagostera, Carles (Llagostera)Uchan, Claude (Palau Saverdera)Vall-llosera Anglada, Joaquim (Girona)Vega Ferrer, Salvador (Verges)Vicede Rius, Enric (Lleida)Vilarrassa Rajassa, Montserrat (Olot)Villalon Barragan. Sebastià (Figueres)Zucchitello. Maria (Tossa de Mar)

2

any 11- núm. 5 - octubre 2000

RamonGarrabou i Segura _EI divendres 26 de maig, Ramon Garrabou va ser 01 Centre de Recerco d'Història Rural de lo UdG per impartir elseminari "Lo parceria i lo gestió de lo gran propietat o lo Catalunya contemporània". Uno estona abans vampoder mantenir uno breu converso amb ell.

Per què es va decidir per la histò-ria agrària i quina fou l'evoluciótemàtica des dels seus comen-çaments?

" Certament els meus primers tre-balls de recerca varen ser d'històriaagrària. Durant l'època d'estudiantm'agradava molt la història de l'art, ivaig estar temptat de seguir aquestsestudis; però per una sèrie de raons,entre elles el clima de politització, sem-blava que dedicar-se a la història del'art era una cosa molt frívola, almenysentre la minoria de gent en què emmovia, i que convenia dedicar-se aqüestionsmés seriosescom ara la basematerial sobre la qual s'havien desen-volupat lessocietats.

A inicis dels seixanta el tema demoda entre la petita minoria polititzadaera el del moviment obrer. Als anys60,ser un historiador compromès i no ferhistòria del món obrer semblava unaespècie de traïció. Però jo sóc de laSegarrai acabavad'arribar del camp, demanera que els temes relacionats ambel món rural m'interessaven.En aquellsmoments vaig conèixer Josep Fontana;fèiem uns seminaris, diguem-ne, "ex-trauniversitaris".Va ser en aquell con-text que ell em va induir cap als temesagraris.També hi havia l'Emili Giralt queestava fent una assignatura d'històriaagrària,i en Jordi Nadal, molt interessatpels temes econòmics. Aleshores lahistòria econòmica i socialcomençava afer les primeres passesi jo vaig decidirfer la tesina, i després la tesi, sobretemes agraris.EI tema de la tesina fouel mon rural de la Segarra durant elperíode contemporani. Bàsicament estractava d'analitzar l'evolució del'estructura de la propietat i les formesde tinença juntament amb l'ús del sòl,distribució de conreus, tècniques iproducció. Era un tipus de treball quefins llavors l'havien realitzat els geògrafs.

Per la tesi, em vaig orientar a un temamés global, concretament la particular idecisivaconjuntura que va viure el mónrural europeu en les últimes dècadesdel segleXIX, analitzant les repercussi-ons que va tenir al nostre país.Despréshe seguit treballant en altres temes,però gairebé sempre en estreta relacióamb el món rural.

Va començar amb l'anomenadacrisi finisecular...

Aquest era un tema pràcticamentdesconegut per la historiografia espa-nyola: només hi havia un article deJosepFontanade poques planesa Serrod'Or. Va ser en JosepFontanaqui em vaanimar a fer-ne la tesi. Com desprésvaig poder comprovar, era un tema quedonava molt de si, pel canvi que vasignificar en l'evolució de l'agriculturaeuropea i mundial. La depressió del'agricultura europea fou el resultat dela formació d'un mercat mundial deproductes agraris i aquest fenomengenerà tot un seguit de desajustamentsi dificultats que marquen la història delcapitalisme agrari. Hi ha un abans i undesprés de la depressió fiinisecular. Amés, tenia l'avantatge que forçava aanalitzartot un ventall ampli d'aspectes:des de les bases productives fins a lesrelacions socials i els conflictes polítics.Moltes d'aquests qüestions han centratla meva recerca durant els anys poste-riors a la tesi. He treballat sobre canvitècnic, relacions de propietat, proleta-rització, salaris agrícoles i conflictivitatrural entre altres.

Una qüestió recurrent, present enmolts d'aquests treballs, és la discussiósobre l'endarreriment. Aquest és undels grans tòpics de la historiografiaespanyola i catalana: el responsable,d'algunaforma, de l'anomalia catalana iespanyola seria la incapacitat de trans-formar el sector agrari degut a com-portaments anticapitalisteso irracionals

Foto: Mònica Bosch

Ramon Garrabou i Segura (Sedó,1937). Catedràtic d'història econòmicaa la Universitat Autònoma de Barcelo-na Ha estat també professor a laUniversitat de Barcelona la Universitatde València i la Universitat de Girona.Entre les seves publicacions cal es-mentar: Enginyers industrials. modemit-zació econòmica i burgesia a Catalunya(1850-inicis del segle XX) (Barcelona:L'Avenç, 1982). Un fals dilema. Moder-nitat o endarreriment de l'agriculturavalenciana. 1850/1900 (València:Alfons el Magnànim, 1985). la coordi-nació de la Historia agraria de la Espa-ña contemporónea (Barcelona: Crítica1985-1986) així com nombrososarticles d'investigació i l'edició de 'lacrisis agraria de fines del siglo XIX(Barcelona: Crítica 1988), Carlisme imoviments absolutistes (Vic: Eumo.1990. amb J.M. Fradera i J. Millan),Propiedad y explotación campesina enla España Contemporónea (Madrid.Ministerio de Agricultura Pesca yAlimentación. 1992). La fertí/ización enlos sistemas agrarios. Una perspectivahistórica (Madrid: Fundación Argentaria/ Visor, 1996, amb J.M. Naredo) i EIagua en los sistemas agrarios (Madrid:Fundación Argentaria / Visor, 2000.amb J.M. Naredo). Es també presidentdel Seminario de Historia Rural(SEHA) i membre la Junta directiva del'Associació Recerques.

3

any 11 - núm. 5 - octubre 2000

de la pagesiao de la propietat territori-al. Els resultats de les meves recerqueshan coincidit amb altres historiadorsque també han observat una realitatrural que s'ajustavamolt malament alparadigmade l'endarreriment. Sovint esparteix de visions molt tòpiques sobreel què passavaa la resta d'Europa. Sesuposa que arreu s'havia produït unarevolució en el sector agrari mentreque aquí dominava l'immobilisme. Peròquan comences a llegir i a compararamb Itàlia o amb França,te n'adonesque l'evolució de l'agricultura espanyolano és pas tan diferent d'aquests altrespaïsos.

EI paradigma de l'endarrerimentvam anar-lo desmuntant, sobretot quana partir dels anys 80-90 (la històriatambé és fruit del seu temps) la sensibi-litat per les qüestions mediambientalsva començar a fer-se sentir entre elshistoriadors i per aquesta via es vaentendre millor la suposadaanomaliaoretard del sector agrari. Si a Catalunyao Espanyano s'introduïren el tipus detecnologies que havien permès uncreixement agrari a Anglaterra no fouper comportaments irracionals sinóperquè en bona mesura eren inaplica-bles, donada la dotació de recursosnaturalsa partir de la qual es desenvo-lupava l'activitat agrària. Si les ofertestecnològiques disponibles eren moltlimitades, ¿quinespodien ser les alter-natives a mans dels pagesos i agricul-tors? Evidentment, molt més limitadesque al Nord d'Europa.

Com va néixer el Seminario deHistoria Agraria?

Des d'inicis dels anys 70 vaig en-trar en relació amb JesúsSanz,un histo-riador de la Universitat Complutense,que malauradament, per absurdesraons acadèmiques,va acabar abando-nant la professió. Durant aquesta dèca-da i inicis de la següent,JesúsSanzvaser l'impulsor i inspirador de la recercad'un grup d'historiadors -DomingoGallego, SantiagoZapata, Ignacio [irné-nez-Blanco i FranciscoZambrana-, quemés endavant constituïren el GEHR.Per altra banda, durant aquest anys, lahistòria agràriava atraure a molta gent iles possibilitats d'estar informats de larecerca que s'estavafent i de mantenir

un debat i una discussió eren moltprecàries.Va ser en aquest context quecap al 87-88 vam decidir organitzarunes primeres reunions on es pogues-sin discutir les recerques que feia ca-'dascú,i així va néixer el SEHA (Semino-ria de Historio Agrario). Enspresentàvemcom a molt alternatius. Consideràvemque l'Asocioción de Historio Económicocada vegada estava més presonera deles estructures depoder acadèmic ique s'havia buro-cratitzat molt. Encanvi, nosaltresvolíem crear unespai obert al debati la discussió,senseles limitacionsque imposen les associa-cions jerarquitzades.

ment que esmentàvem abans perl'esforç que ni ha posat el professor J.M.Martínez Carrión, de la Universitat deMúrcia, , però hi ha hagut una dedicaciónotable i una voluntat de treball extra-ordinària per part de les persones queformem part del comitè de redacció. Iaixò és un fet bastant inèdit, trobargent disposada,que hi dediqui temps ique ho faci amb un cert grau

ueèxit del SfHA no deixa de ser un fe-nomen curiós en un context en què lahistòria agrària sembla que resulta menysatractiva com a camp de recerca"

Esva fer una prova durant dos otres anys. Primer va començar a Pam-plona amb una trobada molt informalamb motiu d'un seminari, i a partir de1987-88 les reunions es varen regularit-zar. Esvaren anar fent trobades a Múr-cia, Menorca, Màlaga,fins a la darreraque hem celebrat a Bilbao,exactamentla desena. Primer érem una collad'amics que ens coneixíem molt bé,despréses va anar obrint, i finalment esva decidir "claudicar" procedint a lainstitucionalització:crear una associació,uns estatuts, uns socis,... Simultània-ment, al cap del segon o tercer anytambé es va decidir iniciar una publica-ció, que en origen havia de ser unacosa molt modesta, potser com ara elMestall: simplement per informar elsmembres dels SEHA de les activitatsque es feien i per donar resultats de

. trobades, de seminaris,... ; per aixòtenia un títol una mica pintoresc: "Noti-ciario de Historia Agraria". La veritat ésque ben aviat varen començar arribarmaterials interessants i es va anar con-vertint en revista. La revista s'ha anatconsolidant, s'ha regularitzat i ha acon-seguitun nivell de qualitat molt notablefins a convertir-se en una de les publi-cacions mes prestigioses en l'àmbitpeninsular.Faun parell d'anyses decidícanviarel títol de "Noticiario de Histo-ria Agraria" pel de "Historia Agraria".

La meva experiència en el consellde redacció ha estat exce+lent: la re-vista ha assolit els nivells de reconeixe-

d'apassionamentno és freqüent. Acon-seguir crear una revista oberta, dedebat, capaç de trencar amb les barre-res locals/nacionals o temàtiques haestat realment un èxit.

En aquest sentit la revista ha estatun instrument important de comunica-ció "intercongressos" i "intersocis". Desd'aquell grup inicial d'unes 15 o 20persones fins ara que estem a la ratllade 300 socis, una publicació periòdicaresulta imprescindible. EI funcionamentdels nostres congressosha estat un delsaltres.factors d'èxit del SEHA, perquèmalgrat el creixement s'ha aconseguitmantenir la fluïdesa i vivacitat de l'etapainicial.

L'èxit del SEHA no deixa de serun fenomen curiós en un context enquè la història agrària sembla que re-sulta menys atractiva com camp derecerca. A Itàlia, per exemple, que alsanys 80 tenia una de les historiografiesrurals més dinàmiques, s'ha produït undesinterès creixent pels temes agraris.França,malgrat que compta amb unaimportant tradició en aquest camp iamb diverses associacions,no escapaala tendència comuna europea d'un cert

. declivi. EI cas espanyol i català és unfenomen curiós. EI nombre de tesis i laquantitat de treballs de qualitat sobretemes agraris que ens arriben a la re-vista es molt notable. Crec que, al-menys en part, el dinamisme de lahistòria agrària al nostre país s'had'atribuir al SEHA, EI paper dinamitza-dor i estimulador de la nostra associa-ció és un fenomen que els historiadorsd'altres països ens reconeixen.

4

any l/ - núm. 5 - octubre 2000

Quines són per vostè les temàti-ques del futur?Quins són els dè-ficits que caldrà resoldre?

Per una sèrie de raons el temamediambiental suposo que estarà en unprimer pla De totes maneres no crecque ens haguem de convertir a la histò-ria ecològica, sinó que la història agràriaha de tenir molt més present del queha tingut fins ara els fets mediambien-tals. És a dir, que no es pot fer històriaagrària sense tenir-los en compte. Con-sideracions semblants faria respecte a lahistòria gènere. Aquests dos temes queus estic dient per a mi no són línies detreball Ningú que faci història agràriapot prescindir de les fractures de gène-re, ni del tipus de relacions que en elssistemes agraris s'estableixen amb elmedi ambient. En aquest sentit el repteestà en saber-los incorporar de formaadequada a les altres variables queutilitzem en l'anàlisi històrica.

En relació als dèficits i als reptesque hem d'afrontar els que fem històriaagrària, per a mi el problema principalés recuperar la capacitat per lligar elsdiversos plans de la realitat del mónrural, les diverses esferes. En els últimsanys hi ha hagut avenços importants enel coneixement de la història del mónrural, però en general predominen.estudis molt sectorialitzats. Manquenpropostes metodològiques i esforçosper lligar aquestes diverses esferes,aquests diversos plans. Per a mi aquestés el dèficit més important de la història

agrària-rural espanyola i també de lahistòria rural europea

Per posar-vos un exemple, fa vintanys tothom, en principi, sabia què eraaixò del "capitalisme agrari". Avui, lle-geixes coses dife-rents on hi ha puntstant discrepants quegairebé no sabemquè es tracta. Aquestexemple, em semblamolt adient perposar en evidència un altre problemade la recerca en aquests moments: lamanca de paradigmes, de generalitzaci-ons i d'un aparell conceptual que ensserveixi per a l'anàlisi històrica.

permet captar aspectes de la realitatagrària que abans et resultaven difícil decaptar. Tenim programada ja una altratrobada, sobre la història del paisatge iesperem obtenir resultats similars alsanteriors seminaris.

ÇÇEIproblema principal és recuperar la¿opacitat per lligar els diversos plans dela realitat del món rurai"

Ens pot avançar algun dels seusprojectes concrets per al futur?

Tenim una experiència interes-sant. Des de fa set o vuit anys, hemorganitzat juntament amb José ManuelNaredo uns seminaris interdisciplinarisamb economistes, agrònoms, biòlegs iecòlegs. Fruit d'aquestes trobades sóndues publicacions: una on s'aborda eltema de la fertilització, comparant elsistema de reposició de nutrients en elssistemes tradicionals amb els actuals; iuna altra que aborda la qüestió del'aigua. Es parla molt d'interdis-ciplinaritat, però per a mi ha estat laprimera experiència realment fructffera.Contraposar les teves eines analítiquesamb les d'un economista, d'un biòleg od'un agrònom es molt enriquidor i et

També m'interessa impulsar eldebat i la discussió sobre qüestions decaràcter general que permetin refor-mular interpretacions més globals. Enels últims anys els paradigmes tradicio-nals sobre el desenvolupament delcapitalisme agrari han estat qüestionatsseriosament, sense, però, que s'haginplantejat propostes de recanvi. És certque hi ha el perill de caure en generalit-zacions i en teoricismes, però la mancade conceptualitzacions i plantejamentsgenerals està empobrint els resultats del'àmplia i seriosa recerca que s'està fenten aquests moments. En l'últim congrésdel SEHA hi havia una d'aquestes sessi-ons paralleles o workshop que preteniaabordar aquest tipus de qüestions i enel proper congrés, que farem a Sitges el2002, s'abordarà el tema en una sessióplenària.

Text: Lídia Donat

-- Les publicacions de l'Associació

Properament rebreu els llibres Les Gavar-res a l'època medieval. d'Elvis Mallorquí(CoHecció Estudis.2) i Els llibres de fa-ml7ia de pagès (segles XVI-XVIII). Me-mòries de pagès, memòries de mas, deXavier Tonres (CoHecció Fonts, I), de la"Biblioteca d'Història Rural" editada per a-questa associació en coHaboració ambCCG Edicions i el Centre de Recercad'Història Rural de la UdG.

Pagesos gironins, pagesos euro-peus. Història, historiografia.Revisto de Girona. número 202

5

any 11- núm. 5 - octubre 2000

~~~--~-------------------------Centre de Recerca d'Història Rural(ILCC-UdG)Seminaris d'Història Rural,Curs 2000-200120 d'octubre de 2000La lògicade la revolta camperolaJosep Fontana. Institut Universitarid'Història Jaume Vicens Vives, UPF

17 de novembre de 2000Indústria tradicional en una economia demuntanya: el cas del Lluçanès (segles XVI/-XVil/)Josep Albert Planas, professor desecundària.

15 de desembre de 2000Fonts per a una prosopografia d'una petita vila:el cas de Sant Feliu de Guíxols (1350-1400)Pere Ortf, Centre de Recerca d'HistòriaRural (ILCC - secció Vicens Vives), UdG.

19 de gener de 200 IEI negoci del suro a l'Empordà, dels orígens ala primera Guerra MundialJoaquim Alvarado, Associació d'HistoriaRural de les Comarques Gironines.

23 de febrer de 200 ILa reconstrucciódel paisatge antic des de lageogrofta i la històriaJosep Pintó, Departament de Geografia,Història i Història de l'Art de la UdG i ElvisMallorquí, Associació d'Història Rural deles Comarques Gironines.

23 de març de 200 IHisenda pública ipetita propietat o Catalunyadurant lo crisi agrària de finals del segle XIX.Ricard Garcia Orallo, Centre de Recercad'Història Rural (ILCC - secció Vicens Vives),UdG.

20 d'abril de 200 IProblemos en tomo a los orígenes delcopitalismo ogrario en lo ArgentinaEduardo Míguez, UNICEN, Tandil,Argentina

18 de maig de 200 IBéns iusos comunals en una comunitat demuntanya: lo Vol d'Aran (segles XVII-XVil/)M. Àngels Sanllehy, historiadora.

Totes les sessions es faran a les 16.00 h a lasala del Centre de Recerca d'Història Rural -secció Vicens Vives de l'Institut de llengua iCultura Catalanes de la Universitat deGirona (Facultat de lletres, plaça FerraterMora, I, 17071 Girona. Tel. 972 41 89 45).L'assistència a S dels 8 seminaris ésconvalidable per un crèdit del Doctoratd'Història i Història de l'Art de la UdG.

JamodaArquitectura rural i històriaGirona, 24 i 25 de novembre de 2000

Organitza: Associació d'Història Rural de lescomarques gironines, Centre d'Història Rural(ILCC-Vicens Vives,UdG), Collegid'Arquitectes de Girona.

Coordinadors: Joaquim Maria Puigvert iJoan Antoni López Sanchez

Divendres, 24 de novembre

Oossificació de les tipologies residencials.Salvador Tarragó (Universitat Politècnicade Catalunya)19.00 h - 19.45 h

L'evolució de l'espai arquitectònica en lopossessió mallorquina (segles XV-XIX)Jal.lme Andreu (Universitat de les IllesBalears)19.45 h - 20JO h

Discussió20.30 h - 21.30 h.

Dissabte, 25 de novembre

Arquitectura isocietat rurals: el mos o l'èpocamedieval imodemaJeroni Moner (arquitecte)10.00 h - 10.45 h

Memòria social iarquitectura rural o loCatalunya contemporàniaJoaquim M. Puigvert (Centre de Recercad'Història Rural, UdG)10.45 h - I IJO h

DiscussióI IJO h - I3.00 h

Dinar. 1500 pts13.30 h

lloc de realització: Collegi d'Arquitectes deGironaPreu: 5000 ptes (ordinària) o gratuïta(membres de l'Associació d'Història Ruralde les comarques gironines, de l'Institut dellengua i Cultura Catalanes i del Collegid'Arquitectes).Informació: Secretaria de l'Institut de llenguai Cultura Catalanes de la UdG. PI.FerraterMora, I, 17071 Girona, Tel. 972 41 89 45,e-mail: ilcCVl.@skywalker.udg.es

Breus

Dissabte 21 d'octubre de 2000. Sortidaguiada a la Conca del Tinar, terme municipalde Calonge, organitzada per AHRCGconjuntament amb l'Arxiu Històric deGirona, guiada pel soci Joan Molla i Callís.Nocal inscripció. Més informació a l'AHG, plaçade Sant Josep I, 17004, Girona, tel. 972-218O12 i fax 972-227 577.

Curs de Paleografia, segles XIV-XVII,impartit per Gabriel Roura i Güibes,organitzat per l'Arxiu Històric de Girona i elCentre de Recerca d'Història Rural (ILCC-Vicens Vives, UdG). Dates: 10, I l, 17, 18,24i 25 de novembre, divendres de IB'30h a20'30h i dissabtes de 9'30h a I3'OOh.Matrícula: 5000 ptes. Informació i inscripcionsa l'AHG, plaça de Sant Josep I, 17004,Girona.

I Congrés d'Història de Girona "Girona,dos mil anys d'història", 30 de novembre iI de desembre de 2000. EIcongrés s'articulaentom de quatre ponències, que portaran aterme Anna Ribas Palom (UdG), JaumeFabrega (UAB), Xavier Tonres Sans (UdG) iJosep Oliver Alonso (UAB). Més informacióa l'Institut d'Estudis Gironins, Masia de laTorre, Apt de correus 50 I, 17080, Girona,tel. 972-222 229 / fax. 972-419 016.

Beca Cooperativa La Equitativa 2000-2002, adreçada a estudiants universitaris, pera treballs inèdits sobre la vila de Palamós.Dotació, 500.000 ptes. Termini depresentació de projectes: 29 de desembrede 2000. Premi Recerca Vila de Palamós2000-2002, adreçat a estudiants deBatxillerat. Dotació, 50.000 ptes. Termini depresentació de treballs: 14 de setembre de200 I. Secretaria de la Beca i del Premi:Servei d'Arxiu Municipal de Palamós, Plaçadels Països Catalans s/n - 17230 Palamós, tel.972-312 145/fax972-312 144.

mestall .,~~,.10· .~, ~ •••• , ••••.• "" •••• , ••.•redacció:

Mònica Bosch, Joan Corominas, LídiaDonat, Ricard Garcia, David Moré,Joaquim M. Puigvert

Per a informació i inscripcions:

ASSOCIACiÓ D'HISTÒRIA RURALDE LESCOMARQUES GIRONINESPI.de Sant Josep, IArxiu Històric de Girona17004 GIRONA TeL 972 21BO12Consulteu la nostra Web:www.udg ..edulilcclahr.html

Periodicitat febrer, maig i octubre.

Dipòsit legal:GI-731-1999

6