1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. TARDOR DEL 2013 Data del document: 23 de desembre de 2013 La tardor del 2013 ha estat càlida a gran part de Catalunya, amb excepció del Pirineu occidental, on ha resultat freda, i el Pirineu oriental, massís del Port, muntanyes de Prades i punts localitzats del prelitoral central i de Ponent, on ha estat termomètricament normal. Pel que fa a la pluviometria, la tardor ha estat seca a la major part del territori, especialment a l’extrem sud i a bona part del quadrant nord-occidental, tret del Pirineu, on contràriament s’han produït els màxims pluviomètrics. Altres sectors on l’estació es pot qualificar de plujosa es situen a ponent, al prelitoral i al litoral. Les nevades han estat molt destacables, acumulant-se durant la segona quinzena del novembre gruixos poc habituals per l’època al Pirineu. Al llarg de la tardor s’han produït diversos episodis de vent fort associats a les pertorbacions que han afectat el país. INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament la tardor de Catalunya de l’any 2013, la qual cosa es realitza després d’una anàlisi de les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera prou homogènia gran part del territori. Aquest contingut es presenta a la primera part. A una segona part, s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913. Finalment, es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a la tardor mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes.

1 http://www.obsebre.es/

2 http://www.fabra.cat

3 http://www.meteoestartit.cat/

2

La informació del butlletí s’estructura en tres apartats:

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la tardor del 2013 a tot Catalunya 1.1 Temperatura 1.2 Precipitació

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor, segons dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre

2.1.1 Temperatura 2.1.2 Precipitació

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura 2.2.2 Precipitació

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a la tardor a l’Estartit

Al llarg de tot l’informe s’expressa la temperatura (T) en graus Celsius (°C), i la precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent al litre per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics4, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total enregistrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec < 30% molt càlid ≥ +3 °C sec normal plujós molt plujós

entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

càlid normal fred molt fred

entre +3 °C i +0,5 °C entre +0,5 °C i -0,5 °C entre -0,5 °C i -3 °C ≤ -3 °C

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic4 corresponent. En termes climatològics, s’entén que la tardor comprèn els mesos de setembre, octubre i novembre; l’hivern, els mesos de desembre, gener i febrer; la primavera, els mesos de març, abril i maig i l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior. L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

4 Pel conjunt de Catalunya els valors mitjans climàtics de temperatura i precipitació que s’utilitzen s’extreuen de Martín-

Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990, mentre que per a les sèries dels observatoris de l’Ebre i Fabra, s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC).

3

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la tardor del 2013 a tot Catalunya 1.1 Temperatura La tardor del 2013 ha resultat càlida a la major part de Catalunya, especialment a la vall del Llobregat i a les Terres de l’Ebre, on s’han enregistrat anomalies superiors a +1,5 ºC. Només al Pirineu occidental l’estació es pot qualificar de freda, mentre que al Pirineu oriental, massís del Port, muntanyes de Prades i punts localitzats del prelitoral central i de Ponent ha estat termomètricament normal, amb valors de temperatura mitjana semblants a les mitjanes climàtiques. La figura 1 mostra els mapes de temperatura mitjana de la tardor del 2013 (mapa esquerre) i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica (mapa dret). Encara que els valors de temperatura mitjana han estat, en general, per sobre de la mitjana climàtica, no es poden considerar excepcionals, ja que només cal retrocedir fins a l’any 2012 o 2011 per trobar valors similars o més càlids. El balanç càlid global que presenta la major part del territori està molt determinat pels valors elevats de temperatura enregistrats durant tot l’octubre i part del novembre. Si bé durant el setembre la temperatura mitjana va ser, en general, similar a la mitjana climàtica del període de referència 1961-1990, l’octubre va ser clarament càlid. Els valors alts de temperatura van continuar fins a la meitat de novembre, i no va ser fins als últims deu dies d’aquest mes quan es va produir una baixada molt notable de la temperatura. La figura 2 mostra els mapes d’anomalia de la temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica dels mesos de setembre, octubre i novembre. La temperatura durant el setembre es va mantenir amb valors moderats a causa de la configuració sinòptica dominant en superfície, que impulsava flux del nord sobre Catalunya. Només els últims dies del mes es va produir un augment notable de la temperatura: els dies 25 i 26 com a conseqüència d’un canvi a la circulació que va portar flux del sud, i sobretot el 29, fruit del vent aponentat que va acompanyar la pertorbació que va creuar Catalunya entre els dies 28 i 30 de setembre. Aquest predomini de flux zonal (vents de l’oest i del sud-oest) es va mantenir al llarg del mes següent, donant lloc a un dels octubres més càlids de les darreres dècades a part del territori, i fins i tot rècord pel que fa a la temperatura mitjana als dos observatoris catalans amb una sèrie més llarga de dades, l’Observatori de l’Ebre i l’Observatori Fabra. El novembre va començar amb una configuració sinòptica similar, en què el vent de component oest impulsava masses d’aire càlid sobre Catalunya, fent que la temperatura fos superior als valors habituals per l’època de l’any. Aquesta situació va canviar radicalment a partir de la segona quinzena del mes, amb un potent centre d’altes pressions sobre les illes Britàniques, que juntament amb una baixa ubicada sobre el golf de Lleó va provocar un marcat flux del nord i del nord-est, injectant sobre Catalunya una massa d’aire molt freda procedent de latituds polars. Els sectors on les anomalies positives de la tardor han estat més marcades van registrar valors de temperatura mitjana per sobre dels valors climàtics de referència durant els tres mesos. A continuació es mostra la taula d’anomalies positives de temperatura per sobre de +1,5 ºC enregistrades per les estacions de la XEMA:

4

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C) Barcelona - el Raval el Barcelonès +2,1 Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès +2,0 Aldover el Baix Ebre +1,9 els Hostalets de Pierola l’Anoia +1,8 Mas de Barberans - Abocador el Montsià +1,7 Sant Pere de Ribes - PN del Garraf el Garraf +1,7 Castellbisbal el Vallès Occidental +1,7 Castellnou de Bages el Bages +1,6 Vallirana el Baix Llobregat +1,6 Cervera la Segarra +1,6 Vic Osona +1,6 Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès +1,6 Rellinars el Vallès Occidental +1,6 el Pont de Vilomara el Bages +1,6

Taula 1: Anomalies positives més altes corresponents a la tardor del 2013 Les àrees on la tardor ha estat freda es concentren al Pirineu occidental, on el novembre va resultar fins i tot molt fred en alguns punts. Les anomalies negatives de -0,5 ºC o inferiors enregistrades per les estacions de la XEMA han estat les següents:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran -1,5 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran -1,0 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -1,0 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà -1,0 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -0,8 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà -0,5

Taula 2: Anomalies negatives més baixes corresponents a la tardor del 2013 Episodis més destacats La tardor ha resultat contrastada pel que fa a la temperatura: s’han produït diversos episodis càlids a finals de setembre, al llarg de l’octubre i fins a principis de novembre, mentre que a finals d’aquest últim mes la baixada de la temperatura va provocar dies de fred hivernal. • Els dies 26 i 27 de setembre es va produir sobre la Mediterrània occidental una notable advecció

d’aire càlid procedent del continent africà, provocada per una depressió atlàntica. Com a conseqüència, es van superar els 30 ºC a molts punts de la depressió Central i es van aproximar a aquest valor molts sectors del Prepirineu i, fins i tot, algunes valls del Pirineu. Al litoral, l’efecte de la marinada va mantenir la temperatura màxima a ratlla, si bé les nits van ser relativament càlides, especialment al centre i al sud (valors per damunt dels 20 ºC), on la xafogor va ser molt marcada.

• Entre l’1 i el 3 d’octubre, la presència d’una dorsal anticiclònica amb un lleuger flux del sud-oest a les capes mitjanes de la troposfera va provocar que una massa d’aire càlid afectés tot Catalunya, fent que l’ambient fos estiuenc a la majoria de comarques, sobretot a la meitat sud del país. Es van superar els 30 ºC a molts sectors; els valors més elevats, entre els 32 i els 34 ºC, es van assolir a la Ribera d’Ebre, al Priorat i a l’interior del Baix Ebre. Un 10% de les EMA amb més de 10 anys de dades

5

van igualar o superar el rècord de temperatura màxima de la sèrie per a un mes d’octubre. Els valors de temperatura mínima també van ser elevats, fins al punt que en alguns sectors del prelitoral la nit va ser més càlida que les de l’estiu, com va ser el cas de la ciutat de Girona (20,5 ºC de temperatura mínima).

• La matinada del 16 d’octubre va destacar per una temperatura molt suau, arribant a produir-se nits

tropicals (temperatura mínima superior a 20 ºC) a sectors del Baix Penedès, de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre. Fins i tot puntualment, la matinada va ser la més càlida de tot l’any, superant totes les de l’estiu, com va ser el cas de l’EMA de Mas de Barberans – Abocador.

• Entre el 26 i el 28 d’octubre la temperatura es va enfilar per sobre dels 30 ºC a molts sectors de

l’Empordà, el Pla de l’Estany, el Gironès i la Selva, i entre 28 i 30 ºC al prelitoral central i sud. En superfície la configuració era de pantà baromètric a Catalunya (absència d’isòbares), amb una disposició del centres d’acció d’oest a est, clarament separats amb les baixes pressions al nord del continent i les altes pressions al sud. D’aquesta manera, el vent de l’oest va disparar els valors termomètrics al litoral i al prelitoral.

• Entre els dies 5 i 7 de novembre es va produir un nou episodi de calor, causat per la presència d’una

dorsal anticiclònica acompanyada d’aire molt càlid a les capes mitjanes i baixes de l’atmosfera i amb vents de component oest en superfície. La matinada del dia 6 va ser excepcionalment càlida al litoral del Baix Penedès, del Tarragonès i del Baix Camp, així com a bona part del Baix Ebre i del Montsià, amb valors de temperatura mínima per sobre de 20 ºC (nit tropicals). Cap de les EMA gestionades per l’SMC, amb sèries de fins a 25 anys de dades, no havia assolit mai una temperatura mínima tan elevada en un mes de novembre. Després d’una matinada tan càlida, l’ambient assolellat i la persistència d’un lleuger vent de component oest en superfície van permetre que la temperatura diürna pugés ràpidament fins a valors superiors als 25 ºC a gran part del litoral i prelitoral, al pla de Bages, al pla de Lleida i fins i tot en algunes valls del Pirineu i Prepirineu. Es va superar la màxima absoluta de novembre a 67 de les 126 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades (53%).

• Entre els dies 25 i 29 de novembre l’ambient va ser de ple hivern, amb valors de temperatura

inferiors no només a les mitjanes de novembre, sinó també inferiors a les mitjanes de desembre o gener. Es va superat el llindar d’SMP5 per fred (percentil 2 de la temperatura mínima d’hivern) a pràcticament un 10% de les estacions de la XEMA (17 de 171), situades sobretot al litoral i prelitoral, així com a les comarques de ponent.

5 SMP (Situació Meteorològica de Perill)

6

Figura 1 Mapes de temperatura mitjana de la tardor de 2013 i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

Figura 2 Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de tardor de 2013 Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

7

1.2 Precipitació

La tardor de 2013 ha resultat seca a un percentatge molt destacat del territori català. El dèficit pluviomètric ha estat especialment remarcable al quadrant nord-occidental, tret del Pirineu, on contràriament s’han produït els màxims pluviomètrics, arribant a ser una tardor molt plujosa. Altre sector on la precipitació ha estat notablement per sota de la mitjana climàtica és l’extrem sud, on fins i tot puntualment la precipitació ha estat per sota del 30% respecte els valors mitjans climàtics. En canvi, l’estació es pot qualificar de plujosa a punts de ponent, del prelitoral i del litoral. La figura 3 il·lustra la distribució dels totals de precipitació durant la tardor de 2013 (mapa esquerre) i la distribució geogràfica dels percentatges de precipitació de l’estació respecte a la mitjana climàtica (mapa dret). A la figura 4 es mostra la distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de setembre, octubre i novembre de 2013, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica. A grans trets, la tardor s’ha caracteritzat per dos primers mesos secs, i un tercer de plujós, excepte al Prepirineu occidental, on el novembre també va resultat sec. Tot i que el setembre va ser sec en general, cal matisar que a determinats indrets el mes va resultar plujós, com ara a alguns sectors del prelitoral Central i de la costa de Tarragona. La causa d’aquesta irregularitat van ser les tempestes que es van produir al llarg del mes, especialment durant l’episodi del 6 al 8 de setembre, que van deixar quantitats molt abundants. L’octubre, en canvi, es va caracteritzar per pertorbacions d’origen atlàntic que arribaven molt desgastades a les nostres contrades. Així, el mes va ser sec a la major part del Principat, tret de la Val d’Aran, on va ser normal, o fins i tot una mica plujós, com a conseqüència de la seva geografia favorable a l’entrada de fluxos d’aire procedents de l’Atlàntic. Per últim, la distribució geogràfica de la precipitació del mes de novembre va estar determinada, d’una banda, pels vents de llevant en superfície durant l’episodi més important del mes, produït entre els dies 16 i 19, i de l’altra, pel vent del primer quadrant que va acompanyar la resta de pertorbacions que van afectar el Principat. Com a conseqüència, el novembre va ser molt plujós a àmplies zones de la depressió Central, litoral i prelitoral Central i Sud, a l’extrem nord-occidental del país, al Baix Empordà i punts del Gironès, però sec al Prepirineu occidental i extrem sud del país. Pel que fa a les nevades, cal subratllar que durant la segona quinzena de novembre es van produir successius episodis, que van provocar acumulacions de neu molt importants i poc habituals a aquest mes. Quatre EMA gestionades per l’SMC, amb sèries de dades de 10 a 15 anys, van enregistrar el gruix de neu màxim de la seva sèrie en un mes de novembre; aquestes són: Certascan (2.400 m), a l’extrem nord del Pallars Sobirà, amb gruixos acumulats màxims de fins a 156 cm, Ulldeter (2.410 m), a la comarca del Ripollès, que va assolir 103 cm; Sasseuva (2.228 m), a la Val d’Aran, on es va enregistrar un gruix màxim de 92 cm; i Malniu (2.230 m), a la Cerdanya, amb 81 cm. Les quantitats de precipitació estacional més abundants han superat els 400 mm i fins i tot els 600 mm a punts del Pirineu occidental; a les cotes més altes del vessant nord, la tardor es pot qualificar d’excepcional des del punt de vista pluviomètric. Altres sectors on la precipitació acumulada ha estat remarcable són el Pirineu oriental, punts del Prelitoral i del litoral Sud i el massís del Port, on s’han superat els 250 mm. Tot seguit es mostren les dades de precipitació superiors a 250 mm enregistrades per les EMA gestionades per l’SMC:

8

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 671,3 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 621,0 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 498,4 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 388,5 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 376,5 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 354,9 Viladrau Osona 346,2 Molló el Ripollès 321,0 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 313,9 Caldes de Montbui el Vallès Oriental 301,9 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 294,3 Olot la Garrotxa 290,6 Vilanova del Vallès el Vallès Oriental 289,5 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 280,9 Torredembarra el Tarragonès 273,9 Falset el Priorat 266,2 PN dels Ports el Baix Ebre 259,2 Dosrius - PN Montnegre Corredor el Maresme 258,8 Núria (1.971 m) el Ripollès 254,5 la Vall d'en Bas la Garrotxa 251,7 Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant la tardor del 2013

Els sectors on la precipitació estacional ha estat més escassa es localitzen a les comarques de ponent i a l’extrem sud de Catalunya, on els valors mínims han estat entre 60 i 70 mm. Destaca també l’escassa precipitació enregistrada a punts del Prepirineu, inferior a 100 mm. A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 80 mm, enregistrats durant la tardor del 2013 a les EMA gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Alfarràs el Segrià 61,7 Algerri la Noguera 62,1 Alguaire el Segrià 66,8 Vilanova de Segrià el Segrià 67,6 Vallfogona de Balaguer la Noguera 69,0 Ulldecona - els Valentins el Montsià 70,6 Gimenells el Segrià 76,3 Santuari de Queralt el Berguedà 76,6 Raimat el Segrià 77,2 Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant la tardor del 2013

Episodis pluviomètrics més destacats • Entre els dies 6 i 8 de setembre un solc amb aire fred en altura va provocar diversos ruixats i

tempestes que van afectar tot el territori català, encara que de manera irregular. Es van acumular quantitats superiors als 50 mm a diversos sectors del Pirineu i Prepirineu occidental, al litoral i

9

prelitoral, o fins i tot a punts de l’interior. A l’EMA de Torredembarra (el Tarragonès) es va enregistrar el rècord de precipitació diària d’aquesta estació, amb 111,1 mm. A més, es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat de precipitació, de més de 20 mm en 30 minuts, i fins i tot es va arribar a superar el llindar de 40 mm en 30 minuts. La precipitació màxima minutal també va ser destacada i vàries estacions de la XEMA van enregistrar intensitats superiors a 2,5 mm en un minut. Puntualment les tempestes van anar acompanyades de calamarsa, i es van enregistrar ratxes màximes de vent fortes, de fins a 90,7 km/h a l’EMA de Torredembarra.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) dia Torredembarra el Tarragonès 50,7 7 Caldes de Montbui el Vallès Oriental 41,8 8 Tremp el Pallars Jussà 36,8 7 Organyà l’Alt Urgell 33,9 7 el Montmell el Baix Penedès 33,4 7 Parets del Vallès el Vallès Oriental 32,8 8 Sant Romà d'Abella el Pallars Jussà 29,8 7 Oliana l’Alt Urgell 29,3 7 la Granada l’Alt Penedès 28,8 7 Vilanova del Vallès el Vallès Oriental 25,6 8 Canyelles el Garraf 23,1 8 la Granadella les Garrigues 22,8 7 la Bisbal del Penedès el Baix Penedès 21,4 7 la Quar el Berguedà 21,3 7 Vinebre la Ribera d'Ebre 20,0 7

Taula 5: Estacions de la XEMA que van igualar o superar el llindar d’SMP per intensitat de precipitació

• Entre els dies 10 i 11 de setembre el pas d’una pertorbació va provocar tempestes que van afectar

sobretot el Montseny, la plana de Vic i el Bages. Es va superar el llindar d’SMP per intensitat de precipitació a diverses estacions de la XEMA. Les quantitats acumulades més abundants enregistrades van ser de 83,8 mm a Viladrau i 57,8 mm a Muntanyola, ambdues a la comarca d’Osona.

• Entre els dies 3 i 8 d’octubre es va produir un nou episodi de precipitacions, que va afectar tot el

Principat. Va començar amb el pas d’un front sobre Catalunya, i a partir del dia 6 i fins el dia 8, l’atmosfera va continuar inestable, ja que la pertorbació va quedar-se ubicada sobre França, provocant tempestes a Catalunya. Es va enregistrar una intensa activitat elèctrica, especialment el dia 4, quan la XDDE (Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques) gestionada per l’SMC va enregistrar fins a 14.657 llamps núvol-terra. De forma puntual, també es van produir ratxes de vent molt fort associades a les tempestes, probablement causades per esclafits, sobretot en alguns punts del Lluçanès i de la plana de Vic, on es van produir danys en localitats com Manlleu o Torelló. Les quantitats de precipitació més importants acumulades al llarg de l’episodi van ser 74,3 mm a l’EMA del PN dels Ports (el Baix Ebre), 70,1 mm a Dosrius – PN Montnegre Corredor (el Maresme) i 69,7 mm a Montesquiu (Osona). Diverses EMA van superar el llindar d’SMP per intensitat de precipitació.

• Del 2 al 6 de novembre un episodi va portar precipitació a diversos indrets de Catalunya,

especialment al Pirineu entre els dies 4 i 5, quan un front càlid va creuar el país. La cota de neu es va arribar a situar entre els 1.500 i els 2.000 m, acumulant-se gruixos de fins a 30 cm al vessant nord del Pirineu. Els valors de precipitació més abundants enregistrats per les EMA gestionades per l’SMC durant tot l’episodi van ser 89,2 mm al Lac Redon (2.247 m), a la comarca de la Val d’Aran i 74,2 mm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà.

10

• Entre el 8 i el 13 de novembre una pertorbació atlàntica amb una temperatura freda en el seu centre

va afectar Catalunya. Si bé va arribar molt desgastada, tal com acostuma a passar amb aquest tipus de depressions, el flux del nord va deixar precipitacions importants al vessant nord del Pirineu amb una cota de neu que es va situar entre els 2.300 i els 2.000 metres. Les quantitats de precipitació més remarcables recollides per les estacions de la XEMA van ser: 131,7 mm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà, 101,7 mm al Lac Redon (2.247 m) i 93,5 mm a Sasseuva (2.248 m), ambdues a la Val d’Aran.

• Entre els dies 14 i 19 de novembre es va produir l’episodi de precipitació més important del mes, el

qual va afectar tot el Principat, causat per una baixa profunda situada sobre el golf de Lleó, i que va arribar a deixar neu fins i tot a cotes baixes. Els dies 14 i 15, una situació de vent del nord en relació amb aquesta depressió va produir una important nevada a tot el Pirineu, amb una cota de neu que va acabar baixant al voltant dels 700 o 800 metres. Els gruixos van superar el mig metre de neu nova a cotes altes i fins i tot en algunes zones baixes; a Vielha e Mijaran, es van acumular fins a 33 cm de neu al llarg del dia, una nevada inusualment abundant en un mes de novembre. Entre els dies 16 i 19, el flux de llevant que va afectar les parts més baixes de la troposfera juntament amb l’esmentada pertorbació, va provocar precipitacions a tot Catalunya, en forma de neu al Pirineu i fins i tot a cotes baixes, especialment al sud del país. Es van acumular quantitats superiors als 100 mm al litoral i prelitoral, al Pirineu més oriental i al sud de les comarques de ponent i de la Catalunya Central. Els màxims de precipitació, amb alguns registres superiors als 200 mm, es van localitzar a diversos sectors del prelitoral, molt especialment entre el Priorat i la Ribera d’Ebre, així com a les muntanyes de Prades. La característica més important d’aquest episodi va ser la persistència i l’extensió de la precipitació. Així, es van acumular quantitats abundants arreu del país, només amb l’excepció d’alguns punts del Prepirineu occidental on es van recollir poc menys de 20 mm al llarg de l’episodi. A bona part del país aquest episodi va arribat després d’un estiu i una tardor força secs, fins al punt que en alguns casos va ploure més en 3 dies que no pas en els 6 mesos anteriors, com és el cas d’un 13% de les estacions de les EMA gestionades per l’SMC, totes elles situades al sud del país. El dia 16 la cota de neu va ser especialment baixa a l’extrem sud, on va agafar fins a cotes de 300 metres. A molts sectors interiors del sud del Principat la neu va caure fins a migdia o mitja tarda del dia 16, deixant un gruix de més de 5 cm al massís del Port i a les muntanyes de Prades, així com a altres zones elevades de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat o les Garrigues. Els gruixos més importants mesurats per les EMA gestionades per l’SMC i pels observadors i vigilants de la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) van ser els següents:

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu màxim (cm) Horta de Sant Joan (XOM) la Terra Alta 18 PN dels Ports (1.055 m) el Baix Ebre 15 Prades (928 m) el Baix Camp 7 La Palma d’Ebre (XOM) el Ribera d’Ebre 6 Tivissa (XOM) el Priorat 4 Falset (XOM) el Priorat 2

Taula 6: Gruix de neu màxim mesurat per les estacions de la XEMA i pels observadors de la XOM el 16 de novembre de 2013

Cal assenyalar que 94 EMA de les 171 EMA gestionades actualment per l’SMC van igualar o superar els 100 mm entre els dies 14 i 20 de novembre. Tot seguit es mostren els registres de precipitació més abundants enregistrats per les estacions de la XEMA:

11

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Falset el Priorat 250,3 Prades el Baix Camp 208,7 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 191,1 la Llacuna l’Anoia 190,3 Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès 183,1 Begues - PN del Garraf el Baix Llobregat 182,7 Torroja del Priorat el Priorat 178,4 el Masroig el Priorat 178,1 Olot la Garrotxa 175,4 Molló el Ripollès 172,7 la Vall d'en Bas la Garrotxa 171,8 Vallirana el Baix Llobregat 168,8 Font-rubí l’Alt Penedès 167,4 Monells el Baix Empordà 165,7 la Bisbal d'Empordà el Baix Empordà 164,2 Sant Pere de Ribes - PN del Garraf el Garraf 163,3 la Granada l’Alt Penedès 162,6 Viladrau Osona 155,1 Torroella de Montgrí el Baix Empordà 155,1 Girona el Gironès 154,9 Margalef el Priorat 154,3 Vacarisses el Vallès Occidental 150,9 Vilanova del Vallès el Vallès Oriental 150,0 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 141,7

Taula 7: Precipitació més abundant acumulada a les estacions de la XEMA entre el 14 i el 20 de novembre de 2013

• Del 21 al 24 de novembre es va produir un nou episodi de nevades al Pirineu, que va ser especialment remarcable al vessant nord, on els gruixos de neu nova van superar els 50 cm. Les quantitats de precipitació més importants recollides per les estacions de la XEMA van ser: 83,4 mm al Lac Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d’Aran, 78,6 mm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà i 69,2 mm a Sasseuva (2.228 m) a la Val d’Aran.

• El 30 de novembre es va produir una nova nevada al Pirineu que va tornar a deixar gruixos importants al vessant nord (de 10 a 40 cm) i en aquest cas també va nevar al vessant sud i fins i tot al Prepirineu, tot i que amb gruixos evidentment menys importants (de 1 a 10 cm). De fet, també es va veure nevar fora del Pirineu, però de manera poc més que anecdòtica. La precipitació acumulada més remarcable va ser els 44,4 mm a Certascan (2.400 m) al Pallars Sobirà i els 37,5 al Lac Redon (2.247 m).

12

Figura 3 Mapes de precipitació acumulada durant la tardor del 2013 i del percentatge d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.

Figura 4. Distribució geogràfica de la precipitació durant els mesos de setembre, octubre i novembre de 2013, expressada com a percentatge respecte de la mitjana climàtica.

13

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la tardor a dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre 2.1.1 Temperatura La tardor del 2013 s’ha de qualificar com a càlida, ja que la seva temperatura mitjana ha estat superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència6 i l’anomalia ha estat de +2,0 °C i +1,9 °C respectivament. Més enllà, no només ha estat càlida, si no que juntament amb la de l’any 2006, ha estat la tardor que ha registrat la temperatura mitjana més alta de tota la sèrie des de l’any 1905, i juntament amb la de 2009 són els tres únics anys en què s’ha igualat o superat el llindar dels 20,0 °C de mitjana.

Temperatura mitjana estacional (°C) 2013 1961-1990 1971-2000

Tardor 20,1 18,1 18,2 Taula 8: Comparació de la temperatura mitjana de la tardor amb la mitjana climàtica de l’Observatori de l’Ebre

Així, es manté també la tendència positiva d’anomalies positives dels darrers 15 anys, només interrompuda pels anys 1999 i 2008. Tot seguit es mostra la taula amb els valors de temperatura mitjana mensual i les mitjanes climàtiques corresponents d’ambdós períodes de referència:

Temperatura mitjana mensual (°C) 2013 1961-1990 1971-2000

Setembre 24,4 22,8 22,8 Octubre 21,7 18,3 18,2 Novembre 14,3 13,3 13,5

Taula 9: Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos de tardor amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

Tot analitzant l’evolució de la temperatura mitjana per mesos, s’observa que tots tres mesos de la tardor han registrat una temperatura mitjana mensual superior a la dels períodes de referència, essent càlids els mesos de setembre i novembre, i molt càlid l’octubre, el qual assoleix una anomalia de +3,4 ºC respecte de la mitjana climàtica de 1961-1990 i +3,5 ºC respecte de la de 1971-2000. Contextualitzant-lo dins la sèrie completa, l’octubre de 2013 és el més càlid des de l’any 1905. A continuació es mostra el gràfic amb l’evolució de la temperatura mitjana de la tardor (figura 5) al qual s’observa una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95%, i el gràfic d’anomalia respecte de la temperatura mitjana climàtica (figura 6).

6 Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa

segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen per fer estudis són el de 1961-1990 i el de 1971-2000. Els valors mitjans climàtics de temperatura i precipitació que s’utilitzen s’actualitzen anualment d’acord amb els resultats de les anàlisis d’homogeneïtat que es detallen en el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC).

14

Figura 5 Evolució de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2013) L’evolució de la temperatura mitjana de la tardor s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

14

15

16

17

18

19

20

21

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

T mitjana de tardor - Observatori de l'Ebre

Temperatura mitjana tardor

Mitjana mòbil (11 anys)

Lineal (Temperatura mitjana tardor)

Línia de tendència

Figura 6 Anomalia de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2013) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de la tardor calculada segons el període del 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de tardor - Observatori de l'Ebre

15

La temperatura màxima mitjana ha estat superior a les dues mitjanes climàtiques de referència; l’anomalia ha estat de +2,1 ºC en tots dos casos:

Temperatura màxima mitjana estacional (°C) 2013 1961-1990 1971-2000 Tardor 25,4 23,4 23,4 Taula 10: Comparació entre la temperatura màxima mitjana de la tardor i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

La taula següent mostra els valors de temperatura màxima mitjana per mesos:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C) 2013 1961-1990 1971-2000

Setembre 30,4 28,5 28,6 Octubre 27,4 23,6 23,5 Novembre 18,5 17,9 18,1 Taula 11: Comparació entre els valors de temperatura màxima mitjana dels mesos de tardor i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

S’observa que també l’octubre és el que assoleix una anomalia més remarcable de +3,8 ºC respecte la mitjana del període 1961-1990 i de +3,9 ºC respecte de la de 1971-2000, essent l’octubre de 2013 el que ha registrat una temperatura màxima mitjana més elevada de tota la seva sèrie amb aquests 27,4 ºC. Al setembre l’anomalia van ser de +1,9 ºC i +1,8 ºC respecte cada període climàtic de referència, mentre que al novembre les anomalies no van ser destacades. La temperatura mínima mitjana de la tardor ha estat més elevada que els corresponents valors mitjans climàtics, molt similars a ambdós períodes de referència, situant-se al voltant de +1,9 °C.

Temperatura mínima mitjana estacional (°C) 2013 1961-1990 1971-2000 Tardor 14,8 12,8 12,9 Taula 12: Comparació entre la temperatura mínima mitjana de la tardor i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

Els valors de temperatura mínima mitjana dels mesos de tardor han estat els següents:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C) 2013 1961-1990 1971-2000

Setembre 18,3 17,0 17,0 Octubre 15,9 12,9 12,9 Novembre 10,1 8,6 8,6 Taula 13: Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos de tardor i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

Destaca l’anomalia relativa al mes d’octubre, de +3 °C superior en comparació amb les mitjanes de tots dos període de referència, essent per tant també en el cas de la temperatura mínima mitjana l’octubre de 2013 el que l’ha registrat més alta. En el cas del setembre i del novembre, les anomalies de la temperatura mínima mitjana no han estat molt diferents, en tots dos casos positives també en relació a tots dos període de referència. Cal fer esment que al novembre es va registrar el valor de temperatura mínima absoluta més elevat de la sèrie de novembre, de 21,6 ºC (seguida pels 19,5 ºC de l’any 1947).

16

El gràfic següent il·lustra l’evolució dels valors de temperatura extrema de la tardor des del començament de la sèrie. Totes les variables presenten una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95% (figura 7). Figura 7 Evolució de les temperatures extremes de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2013) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de la tardor (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu.

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

2013

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura de tardor - Observatori de l'Ebre

TXx

TXm

TNm

TNn

Línia de tendència

17

2.1.2 Precipitació La tardor del 2013 ha estat seca a l’Observatori de l’Ebre. La precipitació recollida ha estat clarament inferior a la precipitació mitjana climàtica:

Precipitació estacional acumulada (mm) 2013 1961-1990 1971-2000 Tardor 118,9 222,7 198,1

Taula 14: Comparació entre els valors de precipitació de la tardor i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori de l’Ebre

Comparada amb la precipitació mitjana dels dos períodes climàtics de referència, la precipitació acumulada durant la tardor del 2013 ha estat:

· 103,8 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1961-1990 i és un 53,4% respecte de la precipitació mitjana d’aquest període.

· 79,2 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1971-2000, i és un 60,0% de la precipitació mitjana climàtica d’aquest període.

Tot seguit es presenten els valors de la precipitació dels diferents mesos de la tardor:

Precipitació mensual acumulada (mm) 2013 1961-1990 1971-2000

Setembre 4,6  70,7 66,7 Octubre 2,8  92,5 74,6 Novembre 111,5  59,4 56,9

Taula 15: Comparació entre els valors de precipitació acumulada dels mesos de tardor i les mitjanes corresponents a l’Observatori de l’Ebre

Setembre i octubre van ser molt secs. En el primer cas la precipitació no va assolir ni el 7% de la mitjana de cap dels períodes de referència. A l’octubre la manca de pluja encara va ser més extrema, no assolint ni un 4% del valor de cadascuna de les mitjanes. El novembre en canvi, va tenir un comportament oposat i va ser molt plujós. Ara bé, ni gairebé doblant els valors de la mitjana, no va ser suficient com per compensar els dèficits de setembre i octubre, resultant el balanç total de la tardor inferior a la mitjana. Els gràfics següents mostren l’evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de la tardor. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa.

18

Figura 8 Evolució de la precipitació de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2013) L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a la tardor del 1939; per això, la gràfica queda interrompuda durant la tardor del 1939.

0

100

200

300

400

500

600

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

2013

PP

T (m

m)

Any

Evolució de la precipitació de la tardorObservatori de l'Ebre

Figura 9 Anomalia de la precipitació de la tardor respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 a l’Observatori de l'Ebre (1905-2013) Els valors s’expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica per a la tardor del període 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen tardors més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a la tardor del 1938; per això, la gràfica queda interrompuda durant la tardor d’aquell any.

-100

-50

0

50

100

150

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

2013

Ano

mal

ia d

e P

PT

(%)

Any

Anomalia de la precipitació de la tardor respecte de lamitjana climàtica 1961-1990

Observatori de l'Ebre

19

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura La tardor del 2013 ha resultat càlida a l’Observatori Fabra, ja que la temperatura mitjana ha estat superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència.

Temperatura mitjana estacional (°C) 2013 1961-1990 1971-2000 Tardor 17,9 16,1 16,0 Taula 16: Comparació entre la temperatura mitjana de la tardor i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

L’anomalia ha estat de +1,8 ºC en comparació amb el període de referència 1961-1990 i de +1,9 ºC respecte al del 1971-2000.

La taula següent conté els valors de la temperatura mitjana dels mesos de tardor:

Temperatura mitjana mensual (°C) 2013 1961-1990 1971-2000

Setembre 22,0 20,3 20,3 Octubre 19,5 16,3 16,1 Novembre 12,2 11,6 11,6 Taula 17: Comparació entre la temperatura mitjana mensual dels mesos de tardor i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

L’octubre va ser, amb diferència, el mes més càlid de la tardor, i s’ha de qualificar com a molt càlid, ja que l’anomalia de la seva temperatura mitjana ha estat lleugerament superior als +3 ºC respecte a les dues mitjanes dels períodes climàtics de referència. Es troba un precedent recent a l’any 2001 i juntament amb el 2013 són els octubres més càlids de la sèrie des de 1913. Setembre també va ser un mes càlid, amb una anomalia igual respecte a la mitjana de tots dos períodes de referència i de valor igual a + 1,7 ºC; també novembre es pot qualificar de càlid tot i que amb una anomalia menys important, de +0,6 ºC. Tot i les anomalies positives de tots tres mesos, en cap cas s’ha assolit els valors de temperatura màxima més elevats, sinó que el balanç càlid ha estat fruit de la persistència de valors de temperatura alts, però no extrems.

Els gràfics següents mostren l’evolució de la temperatura mitjana de la tardor i l’anomalia respecte de la mitjana climàtica (figures 10 i 11). S’hi observa una tendència positiva estadísticament significativa, amb un nivell de confiança del 95%.

20

Figura 10 Evolució de la temperatura mitjana de a tardor a l’Observatori Fabra (1913-2013) L’evolució de la temperatura mitjana de la tardor s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

12

13

14

15

16

17

18

19

20

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

T mitjana de tardor - Observatori Fabra

Temperatura mitjana tardor

Mitjana mòbil (11 anys)

Línia de tendència

Figura 11 Anomalia de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori Fabra (1913-2013) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de la tardor calculada segons el període 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de tardor - Observatori Fabra

21

La temperatura màxima mitjana de la tardor de 2013 ha estat la segona més alta de la sèrie, amb 22,2 °C, després de la més alta corresponent a l’any 2011, de 22,4 °C.

Temperatura màxima mitjana estacional (°C) 2013 1961-1990 1971-2000 Tardor 22,2 19,4 19,3 Taula 18: Comparació entre la temperatura màxima mitjana de la tardor i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

El valor de l’anomalia ha estat destacada, de +2,8 °C i +2,9 °C respecte de les mitjanes dels dos període de referència. Els valors de temperatura màxima mitjana desglossats per mesos han estat els següents:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C) 2013 1961-1990 1971-2000

Setembre 26,9 24,1 24,1 Octubre 23,6 19,6 19,4 Novembre 16,0 14,5 14,4 Taula 19: Comparació entre els valors de la temperatura màxima mitjana dels mesos de tardor i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

Es constata que a l’octubre de 2013 va donar-se una anomalia positiva molt important, de +4 ºC, la qual cosa el situa com a l’octubre que ha registrat el valor més alt de la sèrie de la temperatura màxima mitjana mensual. El mesos de setembre i novembre també registren anomalia positiva: al setembre de +2,8 ºC respecte a tots dos períodes de referència 1961-1990 i 1971-2000; al novembre de +1,5 ºC i +1,6 ºC, respectivament.

La temperatura mínima mitjana de la tardor, idèntica a la de l’any anterior, també ha estat superior a la mitjana dels períodes 1961-1990 i 1971-2000, però en molt menor grau que la temperatura màxima mitjana, ja que les anomalies han estat de només +0,9 ºC en tot dos casos respectivament:

Temperatura mínima mitjana estacional (°C) 2013 1961-1990 1971-2000 Tardor 13,6 12,7 12,7 Taula 20: Comparació entre la temperatura mínima mitjana de la tardor i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

La taula següent mostra els valors mensuals de la temperatura mínima mitjana:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C) 2013 1961-1990 1971-2000

Setembre 17,1 16,6 16,5 Octubre 15,4 13,0 12,8 Novembre 8,4 8,7 8,8 Taula 21: Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos de tardor i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

A la tardor de 2013 s’hi destaca el comportament càlid el mes d’octubre també en relació amb la temperatura mínima mitjana, tot i que de forma no tan marcada com en la temperatura màxima mitjana. Setembre va registrar una anomalia lleugerament positiva de +0,5 ºC i +0,6 ºC, mentre que l’octubre va registrar

22

anomalies de +2,4 ºC i +2,6 ºC. El novembre en canvi va tenir un comportament diferent i l’anomalia va ser negativa per a aquesta variable, de -0,3 ºC i -0,4 ºC. El gràfic que es mostra a continuació il·lustra l’evolució dels valors de temperatura extrema de la tardor des del començament de la sèrie. Totes les variables, excepte la temperatura mínima absoluta, presenten una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95% (figura 12). Figura 12 Evolució de les temperatures extremes de la tardor a l’Observatori Fabra (1913-2013) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de la tardor (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) s’expressa en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc.

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

2013

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura de tardor - Observatori Fabra

Txx

Txm

Tnm

Tnn

Línia de tendència

23

2.2.2 Precipitació La tardor del 2013 es pot qualificar de seca a l’Observatori Fabra, amb una precipitació acumulada inferior als valors mitjans climàtics.

Precipitació estacional acumulada (mm) 2013 1961-1990 1971-2000 Tardor 161,9 226,0 222,0

Taula 22: Comparació entre els valors de precipitació de la tardor i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori Fabra

La precipitació total recollida durant la tardor ha estat de 161,9 mm:

· 64,1 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1961-1990 (per tant, ha plogut un 71,6 % respecte de la precipitació mitjana corresponent al període 1961-1990).

· 60,1 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència 1971-2000 (que representa un 72,9% de la precipitació mitjana climàtica 1971-2000).

La precipitació de la tardor detallada per mesos ha estat la següent:

Precipitació mensual acumulada (mm) 2013 1961-1990 1971-2000

Setembre 22,6 63,4 76,2 Octubre 28,8 87,4 80,4 Novembre 110,5 75,3 65,4

Taula 23: Comparació entre els valors acumulats de precipitació dels mesos de tardor i les mitjanes corresponents a l’Observatori Fabra

Setembre i octubre van presentar dèficit respecte les mitjanes climàtiques, mentre que al novembre el registre va ser superior al de les mitjanes climàtiques corresponents, però no de forma suficient com per compensar la mancança dels primers mesos de la tardor. Els mesos de setembre i octubre van recollir al voltant només d’un 30% de les mitjanes climàtiques, mentre que el novembre va ser un mes plujós, amb una precipitació que va significar un 146,8% respecte la mitjana de 1961-1990 o un 168,9% respecte la de 1971-2000. Tot seguit es representa l’evolució de la precipitació durant la tardor i del percentatge d’aquesta respecte de les mitjanes climàtiques. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa (figures 13 i 14).

24

Figura 13 Evolució de la precipitació de la tardor a l’Observatori Fabra (1913-2013)

0

100

200

300

400

500

600

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

2013

PP

T (m

m)

Any

Evolució de la precipitació de tardorObservatori Fabra

Figura 14 Percentatge de la precipitació de la tardor respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra (1913-2013) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de la tardor dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, tardors més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen tardors més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període.

-100

-50

0

50

100

150

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

2013

An

omal

ia d

e P

PT

(%)

Any

Anomalia de la precipitació de la tardor respecte de lamitjana climàtica 1961-1990

Observatori Fabra

25

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant la tardor a l’Estartit L’evolució dels valors de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (latitud 42° 03’; longitud 3° 15’ 15’’) durant la tardor del 2013 a diferents fondàries ha estat la següent:

Tardor del 2013 SetembreT (°C)

Octubre T (°C)

NovembreT (°C)

T mitjana de la tardor (°C)

En superfície 22,1 19,2 16,5 19,3 20 m de fondària 20,6 18,7 16,5 18,6 50 m de fondària 15,8 17,2 16,4 16,5 80 m de fondària 13,6 15,3 15,9 14,9 Taula 22: Temperatura mitjana de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant la tardor del 2013

No es disposa de les dades necessàries per calcular la temperatura mitjana climàtica a les diferents fondàries, segons els períodes estàndard definits per l’Organització Meteorològica Mundial, però si es calculen els valors mitjans prenent tota la sèrie disponible, s’obté la taula següent:

Tardor, mitjana del 1973-2013

SetembreT (°C)

OctubreT (°C)

NovembreT (°C)

T mitjana de la tardor (°C)

En superfície 21,2 18,6 16,3 18,7 20 m de fondària 20,2 18,3 16,4 18,3 50 m de fondària 16,2 17,2 16,2 16,5 80 m de fondària 13,9 15,1 15,6 14,9 Taula 23: Temperatura mitjana climàtica de la tardor de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries

A continuació es mostren les anomalies de la temperatura del mar d’aquesta tardor respecte a les mitjanes anteriors per a les diferents fondàries:

Anomalies de la tardor 2013

SetembreT (°C)

OctubreT (°C)

NovembreT (°C)

Tardor del 2013 (°C)

Superfície +0,9 +0,6 +0,2 +0,6 20 m +0,4 +0,4 +0,1 +0,3 50 m -0,4 +0,0 +0,2 -0,1 80 m -0,3 +0,2 +0,3 +0,1 Taula 24: Anomalies tèrmiques de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant els mesos de la tardor

La temperatura mitjana de l’aigua del mar en els nivells més superficials ha presentat anomalia positiva, però moderada mentre que a més fondària l’anomalia és baixa. La contribució major a l’anomalia positiva de la superfície és del mes de setembre. Tot seguit es mostren les gràfiques amb l’evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant la tardor (figura 15), la qual presenta una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les fondàries.

26

Figura 15 Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant la tardor El primer gràfic indica el valor mitjà de la temperatura de la tardor a cada fondària amb una recta de traç continu i les línies de tendència de l’evolució de la temperatura als diferents nivells amb traç discontinu. Els altres gràfics il·lustren les anomalies tèrmiques de l’aigua del mar a diferents fondàries respecte de la mitjana de tota la sèrie.

10

12

14

16

18

20

22

1973

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

2013

T (º

C)

Any

Evolució T mar a l'Estartitdurant la tardor (ºC)

T superfície

T 20 m

T 50 m

T 80 m

Lineal (T 80 m)Línia de tendència

-2.5

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de la tardor Aigua del mar (superfície) - l'Estartit

-2.5

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de la tardor Aigua del mar (Fondària: 20 m) - l'Estartit

-2.5

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1966

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de la tardor Aigua del mar (Fondària: 50 m) - l'Estartit

-2.5

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1966

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de la tardor Aigua del mar (Fondària: 80 m) - l'Estartit