BUTLLETÍ Comunitat d’Aprenentatge

ESCOLA Dr. ALBERICH I CASAS

Núm.

4

2

5

78

10

14

12

17

22

19

24

20

26

27

18

23

Curs 2009/10 18

Música

L’hort de l’Alberich

Fotografia matemàtica

Colònies Cicle mitjà

Entrevista Oriol Vergés

Tallers i xerrades

Padrins de lectura

Projecte Comenius

Opinió

Edic

Cicle inicial

Taller de lectura

Festival de Sant Jordi

Llibres recomanats

Breus

Polilleuger de l’Alberich

Alberikus

Butlletí informatiu de les activitats de la Comunitat d’Aprenentatge

Disse

ny i m

aque

tació

: Litu

s® 6

54 9

46 3

97

2 L'hort de l'Alberich

TORNEM A TENIR HORT!

Són les paraules que el mestre Augus-to Aparicio va escriure a la Llibre-

ta de l’Hort el 29 de novembre de l’any 2006. Tristes paraules que molts i moltes a l’Alberich vam compartir.L’Augusto va ser molts anys mestre de l’escola i encarregat de l’hort. En jubi-lar-se va seguir venint com a voluntari i feia classes d’hort a 5è i 6è fins aquell malaurat dia.Avui però, recordant amb melangia aquell dia, ja podem somriure de nou contents i satisfets: Tornem a tenir hort!.L’hort actual és més gran i serà més maco que el que teníem, hi ha molts més arbres i, superat el problema del mur que feia que en lloc d’un terreny adequat per l’hort tinguéssim un forn solar o una ne-vera depenent de l’estació de l’any, ara comença a estar preciós.El naixement d’aquesta criatura no ha estat fàcil, tot eren problemes, comen-çant pels burocràtics i continuant pels econòmics semblava que no el veuríem mai. Amb l’esforç i la voluntat de la gent de l’Alberich i d’algunes persones de fora el miracle ha tornat a fer-se pos-sible.Ja al mes de novembre operaris de l’em-presa del pare de l’Alba Vizcarro van co-mençar a remoure la terra i a fer forats. L’hort començava a néixer. Després fer les parades, amb tota la precisió i meti-culositat amb que s’hi ha dedicat el mes-tre Ferran, hores i hores de dedicació, marcant les fites, posant les lloses, els maons, aquí ja van començar a ajudar els més grans, posant els tubs exhudants a les parades i els de rec per goteig als arbres...A començaments de març l’hort ja sem-

blava un hort. Vam fer una plantada massiva de fruiters de totes classes, per cert, viuen tots. Feia goig veure les cria-tures i llurs mestres amb les aixades, les pales i les regadores en dansa en quatre dies ho vam tenir tot plantat.Un mes després les parades ja comencen a tenir vida. La inauguració l’han fet els enciams i les cebes, després hem sem-brat fesols. Les carbasseres no les hem sembrat a les parades ja que, com sabeu, creixen molt i ens ho envairien tot. Hem aprofitat les vores dels fruiters.Ja tenim els primers regals, les peres “saramenyes” ja han començat a pren-dre forma i hem pogut observar com l’ovari de la flor es torna fruit.Ens queda molta feina per fer i encara ens falten coses: unes taules com les de picnic, per poder escriure amb més co-moditat, acabar de perfeccionar el rec...

L’hort actual és més gran i serà més maco que el que teníem, hi ha molts més arbres

staffCOMUNITAT D’APRENENTATGE ESCOLA ALBERICH I CASASCoordinació: Teresa NollaDisseny i maquetació: Litus® 654946397Col·laboren:

Pares, mares, mestres de l’escola, així com els nostres anunciants.

C/ Cèlia Artiga - 43206 REUSTel. i fax 977 33 23 62e-mail: e3005753@xtec.netwww.xtec.es/ceip-alberich/

AMiPA

“ Hem dedicat tota la tarda a trasplantar les aromàtiques, amb tot el treball que això ha suposat per als nens: cavar per tal de fer els forats, arrencar les plantes, plantar-les, regar-les… ho han fet molt bé. És una llàstima que avui sigui l’últim dia…després de tant de temps. Esperemos que pronto tengamos otro huerto”.

3L'hort de l'Alberic

Els de la foto som: Emili Sanromà, Pere Vizcarri, Raül Crivillé, Sonia de los Santos, Núria Solé, Lourdes Martorell, Tesa Aixalà i Núria Bruno.

Però ara podem dir que aquell camí em-près uns passos més a l’est, on ara hi ha l’EBE, l’any 1985 i que se’ns va fer pe-tit; continuat el curs 1994-95 a la zona sud, on ara hi ha el passadís de la bibli-oteca i les tutories, transformat el curs 2002-2003 en hort ecològic... ara torna a ser l’HORT DE L’ALBERICH.En aquestes planes podreu anar seguint la vida d’aquest hort , les vivències i els aprenentatges que grans i petits hi ani-rem fent. Les alegries i els ensurts que tindrem ... Segur que contribuirà com havia fet fins ara a fer que la nostra es-cola fos més rica, activa, científica i amb uns trets diferencials que la fan única. Llarga vida a l’hort de l’Alberich!.

M. Teresa Vallverdú March. Mestra.

4 Música

DEL BLOC… AL PALAU DE LA MÚSICA!

Tot i que ja fa més d’un any que el tenim, aquest curs ha significat la consolidació del BLOC de MÚSICA. Per als que no el coneixeu, a través del WEB de l’escola, a l’apartat “Blocs de l’escola” podreu accedir directament al bloc de música.

L’objectiu principal del bloc és el de comunicar-nos amb els/les alumnes i

també amb les famílies. És un espai que ens serveix tant per a posar-hi informa-cions de les músiques de “Quan entrem escoltem…”, com petites gravacions de la feina feta a la classe de música (can-çons, danses, …). També de vegades hi introduïm notícies relacionades amb la música i l’escola, com és el cas de l’en-trada en què explicàvem una experièn-cia única que vam viure els mestres de música de l’Alberich : Cantar al Palau de la Música, de Bar-celona.El diumenge 7 de febrer, l’ACCAT, Asso-ciació Conèixer Catalunya, va organit-zar un concert amb més de 150 profes-sors de música de tot Catalunya. I allí hi erem nosaltres, l’Albert, la Montse i la Conxi. Senzillament meravellós. Si voleu més informació, escoltar com va sonar o buscar-nos a l’estil “On és en

Wally?” us remetem al nostre bloc. Els mestres de música estem molt sa-tisfets amb totes aquestes experiències, però el que més ens anima són els co-mentaris que vosaltres, alumnes i famí-lies, ens dediqueu al BLOC de MÚSICA. No deixeu de fer-ho, si us plau!

Montse Baiges i Albert Soro

5Fotografia matemàtica

MIRA EL MÓN DES D’UNA ALTRA PERSPECTIVAEls alumnes de 6è de primària, hem participat en l’11 Concurs de fotografia matemàtica de l’ABEAM (L’Associació de Barcelona per a l’estudi i l’aprenentatge de les Matemàtiques)

Fotografia matemàtica? Com és una fotografia matemàtica?Què la diferència d’altres fotografies?

La definició de fotografia matemàtica és molt controvertida, i al llarg de la

seva història ha provocat molts proble-mes i discussions, a l’hora de diferenci-ar-les d’altres que no ho són.La resposta més comuna és: “El terme fotografia matemàtica designa qualse-vol imatge que reflecteixi o tingui rela-

tre entorn, hem realitzat fotografies, les hem titulat i les hem volgut compartir amb la resta de l’escola. Esperem que us hagi agradat!.De totes les fotografies que hem fet, n’hem enviat una al concurs de l’ABE-AM. Podeu consultar la web http://fo-tografiamatematica.webs.com/ i apren-dre molt més.

Els alumnes de 6è

Iniciació des de 4 anysGrau Elemental

Grau MitjàCoral

InstrumentOrquestra/Conjunts

Informació de 7 a 8 del vespreescolamusicacentre.org

ció amb algun aspecte matemàtic.” Com es pot veure a simple vista és una defi-nició molt poc exigent i específica. És la primera resposta que a tothom se li acut quan es parla de fotografia matemàtica, però a la vegada es troba a faltar alguna cosa, allò que identifiqui en sí les foto-grafies matemàtiques, però no existeix, ja que les matemàtiques ens envolten, ens atrapen i conviuen amb nosaltres cada dia.Durant uns dies hem observat el nos-

LitusDisseny i realització de tot tipus de medi imprèsLogotips, anagrames, targetes de visita, papere-ria, rètols, publicitat, revistes, punts de llibre, se-rigrafia, retoc fotogràfic, fotomuntatges, pòsters,

muntatge d’àlbums Hoffman, recordatoris de comunió i bateig, calendaris, agendes, arquitec-

tura efímera, presentacions de llibres, exposicions, escenografia, aparadorisme, assessorament

gràfic, etc...

Tel. 977 772 376

6 Colònies

ELS ALUMNES DE CICLE MITJÀ HEM ANAT DE COLÒNIES AL DELTA

Els alumnes de cicle mitjà vam anar de colònies a Poble Nou de Deltebre del 10 al 12 de març i ens vam instal·lar a la casa Ama-deo Victòria.

El primer dia, en arribar a la població de Deltebre vam fer una excursió en

vaixell per descobrir la desembocadura del riu Ebre passant pel riu Mignor, l’illa de Buda, l’illa de Sant Antoni i les illes de Garxall i el contrast de la força de l’aigua i l’onatge a l’entrar al mar Me-diterrani.Ja a la tarda, van fer una activitat de barques de perxar que eren antigues em-barcacions típiques del Delta per nave-gar per canals i llacunes interiors amb la força d’una perxa. Es necessitava una mica de força i perícia per poder moure la barca. El segon dia vam aprofitar-lo per fer una sortida en bici per visitar la llacuna de la Tancada, reserva integral de fauna salvatge on es podien observar alguns flamencs. Vam continuar el nostre viat-ge en bici fins a la platja del Trabucador on vam aprofitar per agafar petxines de tot tipus.

Després de dinar, vam tornar a agafar les nostres bicis per anar fins al museu ornitològic de la casa de fusta, on vam realitzar un treball d’identificació d’aus.A la nit tothom estava molt cansat però vam tenir temps de fer una discote-ca…

“...vam tornar a agafar les nostres bicis per anar fins al museu ornitològic de la casa de fusta, on vam realitzar un treball

d’identificació d’aus.”

7Colònies

L’últim dia vam fer el taller del conreu de l’arròs al Delta amb una part teòrica i una altra pràctica dintre d’un arrossar i una excursió amb carro i cavall per veu-re com és una xarxa de reg. Després de dinar, vam agafar les nostres maletes i motxilles i vam pujar a l’auto-bús en direcció a la nostra escola. Ens ho hem passat molt bé i esperem amb moltes ganes les colònies del proper curs.

Mestres de Cicle Mitjà

8 Entrevista

ORIOL VERGÉS

El passat 12 d’abril ens va visitar l’Oriol Vergés, autor dels llibres “L’avi d’Escòcia” i “El cangur de gossos”. Els alumnes de C. Mitjà van entrevistar-lo després d’haver llegit les seves obres.

Biografia1-Quan i com vas decidir ser escriptor?Era professor, però feia escriure i dir als alumnes, coses que eren mentida i al final vaig fer un llibre jo.2- Com t’inspires a l’hora d’escriure els teus llibres?Treballant et surt tot el que vols acon-seguir.3- Quina és la part que t’agrada més a l’hora de fer un llibre: Imaginar, es-criure o llegir-lo?Les 3 coses m’agraden.4- Quina de les teves obres t’agrada més?Quina t’ha agradat més a tú, ...Doncs aquesta és la que m´agrada més “El can-gur de gossos”.

farmàcia Bello

passeig prim 32. Reustel. 977 313289 • fax 977 331851

5- Quin tipus de llibres t’agrada llegir?Novel·les en català.6- Actualment , escrius algun llibre?Una Visió d´ Art, pintors...

Obra1-En què et vas inspirar per fer que el protagonista fos cangur de gossos?

Jo tinc dos gossos, la Neula i la Tona i quan anem de viatge els treuen a pas-sejar uns nois que fan de cangurs.2-Perquè li vas posar Joan al prota-gonista?Va ser el primer nom que se’m va acu-dir. Joan es un nom molt català.3-Hem de suposar que t’agraden els gossos?

9Entrevista

Plaça Victor, 6 • 43202 REUSTel. 977 32 60 73

www.seibe.es

S E I B E

MODA INFANTILI JUVENIL

TOT EN EQUIPACIONS ESCOLARS

Si, de fet tinc dos llauradors, la Neula i la Tona.4-Coneixes cap pizzeria que reparteixi pizzes en bici?Si, una pizzeria de Barcelona.5-Els personatges que va coneixent en Joan són reals?No són inventats.6-Quant de temps vas trigar a escriure “el cangur de gossos”?Entre un i dos mesos.7-Perquè en Joan estudia Psicologia?

Perquè el meu fill estudiava psicologia en aquell temps.8-Que et va inspirar a escriure “L’avi d’Escòcia”?Vaig fer un viatge a Escòcia i em va agradar molt el paisatge, els castells...9-Quin dels dos llibres t’ha costat més escriure?Els dos per igual. Si vols escriure un lli-bre, no t’has d’esperar a que et vingui la inspiració, sinó que t’hi has de posar, treballant, et venen les idees.

10 Tallers i xerrades

TALLERS I XERRADES PER A TOTHOM

TALLER VIVENCIAL DE L’AUTOESTIMA

Com ja sabeu, durant tot el curs, s’han anat realitzant diferents xerrades i tallers de tota mena per a pares, mares i mestres.

Com ja sabeu, durant tot el curs, s’han anat realitzant diferents xerrades i tallers de tota mena per a pares, mares i mestres.

Us fem cinc cèntims de com van anar:Una de les xerrades més interessants

va ser la de Primers Auxilis i Salut que va ser donada per Sandra Paixà (mare de la Rita i la Júlia de P5). Ens va ensenyar com actuar i què fer segons l’emergència que tinguem que socórrer, seguint unes pautes bàsiques de coordinació. Ens va explicar com curar les ferides més quotidianes que ens troben sovint: cremades, talls, cops, picades d’insectes, rèptils....En fi, va ser una molt bona xerrada. També s’ha fet un taller d’autoestima,

Aquest taller ha estat realitzat a l’es-cola durant els tres primers dimarts

i divendres del mes de març. Ens vam repartir en dos grups, perquè cadascú dels participants poguessin expressar-se lliurement i poguessin participar de for-ma més activa.L’objectiu d’aquest taller ha estat iden-tificar i valorar les diferents àrees de la vida, així com a conèixer-nos una mica més a nosaltres mateixos. L’aprenentat-ge no consisteix en canviar a un mateix, sinó ésser un mateix, donat que quan més un es coneix i sap què és el que més li motiva, serà més fàcil ésser la seva pròpia eina per al canvi.

En aquest taller hem treballat la histò-ria personal de cada participant, on han pogut experimentar les seves pròpies emocions. Quan parlem d’una experi-ència, podem canviar el significat que li atribuïm i segons l’enfocament que li donem, podem canviar el sentiment en-vers ella. També hem treballat la projec-ció al futur, on vam buscar propòsits i objectius per assolir. Vam intentar fer un re-enquadrament de la història de cada participant, que consistia en construir sobre la base que posseeix cada persona. Darrere de cada conducta, fins i tot aquelles vistes com a patològiques, sempre hi ha una intenció

que desconeixia, intercanviar experièn-cies amb altres mares, ens ha agradat tant que hem demanat allargar el curs”. • Fina: “ha estat molt positiu assistir a aquest taller perquè m’ha ajudat a des-cobrir coses de mi mateixa”. • Ana M.A.: “una experiència molt po-sitiva que necessita d’una continuació, un segon curs on treballar l’autoestima i fomentar el contacte entre els pares i les mares de l’escola.

positiva. El re-enquadrament vol iden-tificar la bona intenció que subjeu a la conducta inapropiada, perquè la perso-na pugui canviar-la per un altra que si-gui més adient i que satisfaci la mateixa intenció.Ha estat un plaer impartir aquest taller a les mares dels alumnes de l’Alberich, ja que han participat amb moltes ga-nes i molt seriosament, fins al punt que m’han demanat de continuar-lo. Així ho farem. Gràcies a totes i tots.

Isamara Chiodini, Educadora Social Ajuntament de Reus

Regidoria de Serveis Socials

que ha tingut molta acollida entre les mares de l’escola. Hem preguntat a alguna de les seves participants que els va semblar: • Alexandra: ”molt bé, molt autodidac-ta, pots compartir-ho amb altres perso-nes de fora del taller”. • Sonia: ”volia comprovar com tenia l’autoestima, però a més d’això també m’ha servit per coneixer-me una mica més, descobrir coses sobre mi mateixa

Ens va ensenyar com actuar i què fer segons l’emergència que tinguem que socórrer, seguin unes pautes bàsiques de coordinació.

11Tallers i xerrades

Vam experimentar amb els espais, amb la música, amb el dibuix, els

colors, amb el nostre cos i amb el cos i el moviment dels altres. Vam compartir les impressions i sensacions que anàvem descobrint i això ens va permetre que entre nosaltres nasqués una mena de complicitat. Com que l’experiència va ser molt posi-

TALLER DE DANSATERÀPIA

GRUP DE TEATRE DE L’ALBERICH I CASAS

“El llenguatge desenvolupa el pensament, de la mateixa manera que la dansa i el moviment desenvolupen l’ànima. El cos expressa el que sentim i el que volem. És difícil mentir amb el cos.”

Durant el segon trimestre d’aquest curs algunes mestres de l’esco-la hem assistit a tres sessions de “Dansa Moviment Teràpia” imparti-des per la terapeuta Olga Villena.

Després de l’estrena que van fer per Nadal el nou grup de teatre de l’escola, ja tornen a estar embolicats en una nova obra.

tiva animem a que es repeteixi la pro-posta i que aquest cop hi participi molta més gent.Agraïm a l’AMiPA per oferir-nos la pos-sibilitat de fer un tast del que és i ens aporta la dansateràpia.“Acabades les sessions desitjaries tenir els recursos i disposar del temps per a poder-hi fer un lloc a l’escola. Que dins els aprenentatges i vivències que dóna l’escola als alumnes, el moviment i la dansa com a teràpia hi tinguessin cabu-da.” Isabel Sànchez

Hem parlat amb la Maite Ariste (mare de l’Aleix de P5 i el Pau de 2n) que

forma part del grup des del seu inici i li preguntem quina va ser la seva experi-ència en la primera obra:“L’experiència de la primera obra va ser fantàstica, per la majoria de nosaltres era la primera vegada que fèiem teatre. Pot ser algú a l’escola havia fet alguna cosa però la realitat és que va ser un repte per gairebé tothom.Ens ho vam prendre amb molta il·lusió i molta fal·lera i, malgrat l’esforç que va suposar, l’espai d’assaig i de trobada era esperat per tots. Ens trobàvem al ves-pre, primer un dia o dos a la setmana i quan ja vam veure les “orelles al llop” vam intensificar la feina i gairebé tots els vespres trencàvem el silenci d’una escola sense nens.No hi havia assaig que no ens despistés-sim del text, que un no xafés el paper de l’altre, que no haguéssim d’interrompre perquè el riure no ens deixava continu-ar... tot valia, el bon humor i les ganes de gaudir es feien present fossin les 9,

les 10, les 11 o fins les 12 de la nit.El cert és que s’ho va valer, el dia de l’obra entre els nervis, els nens, les fa-mílies, els mestres, la roba, el maqui-llatge... va ser màgic!!!!!, totes les pors, les vergonyes, els oblits... de cop i volta es van esvair... Ens vam sentir bé, i em sembla que tots junts vam disculpar els errors i vam gaudir d’una estona agra-dable”.I ara, desprès de l’experiència dels Pas-torets del Magí Ferrer que ens esteu pre-parant?“Ara animats per aquesta primera ex-periència hi tornem... amb cares noves que s’han encoratjat, amb companys que aquesta vegada no poden unir-se però els tenim igual al costat... Ara ens atrevim amb una divertida obra en la que tenim la família reial, una bonica princesa un “valent” cavaller , un drac

i tot un seguici que afegeix a aquesta sospitosa trama un divertit desenllaç.El grup de teatre de pares i mares de l’escola estem posant fil a l’agulla i em repartit els papers que representarà ca-dascun i tots/es tenim clar qui som i què fem, però el cert és que encara no ens sabem prou bé els papers (malgrat que sempre hi ha algun “ alumne exem-plar” que ho porta molt bé...). Amb tot però, la nostra perseverança i voluntat farà segur que en breu tot comenci a rutllar i no us decebrem”Estem segurs que aquesta segona agra-darà tant i com ho van fer els Pasto-rets.. Estem agraïts a tota la comunitat de l’escola per oferir-nos la possibilitat de realitzar aquesta activitat i d’acom-panyar-nos en aquest camí encetat i animem a tothom a poder tastar l’expe-riència de fer una mica de teatre”.

12 Projecte Comenius

EL PROJECTE COMENIUS UNDER THE BLUE SKY DEIXA L’ALBERICH L’Associació Escolar Multilateral Under the Blue Sky (Projecte Co-menius) s’ha donat per tancada amb la sisena i darrera trobada celebrada a l’escola entre el 27 de maig i el 3 de juny.

Ara que el projecte toca a la seva fi arriba el moment de valorar-lo. El balanç que se’n pot fer és molt positiu.

D’una banda, els alumnes han realitzat activitats en anglès per comunicar-se amb els seus amics de l’Associació i han fet servir aquesta llengua estrangera en situacions comunicatives reals. El punt àlgid d’aquesta realitat la vam poder copsar el juny del 2009 quan ens van visitar els 14 alumnes de la Re-

fessional molt important, en el sentit que els mestres tornem a casa amb moltes ganes de treballar, amb il·lusions renovades i amb la felicitat d’haver viscut una experiència professional i personal molt profitosa. En tercer lloc el projecte ha suposat una injecció econòmica per a l’escola, que ara disposa d’uns diners per invertir-los en recursos educatius que fan falta, gràcies als diners que han sobrat de la beca Comenius.Per últim m’agradaria destacar negativament el paper del De-partament d’Educació, un dels promotors dels projectes Co-menius, que tot i que es van comportar bé de bon principi substituint els mestres que marxaven de viatge, van dimitir de les seves funcions en les següents ocasions, al·legant —suposo que per algun Reial Decret que desconec— que ja no substi-tuïen més aquest tipus de baixes! No us adonàveu, senyors i

...els alumnes han realitzat activitats en anglès per comunicar-se amb els seus amics de l’Associació

i han fet servir aquesta llengua estrangera en situacions comunicatives reals.

pública Txeca. L’enrenou i la il·lusió per aquella visita encara ressona dins les aules i el pati de l’escola. Molts alumnes en-cara se’n recorden amb assiduïtat i m’hi fan referència, amb la demanda de repetir l’experiència en un futur. Nois i noies, no us preocupeu, de ben segur que sabrem trobar altres projectes per fer realitat les vostres expectatives! En segon lloc, fins a nou professors de l’Alberich han po-gut visitar les escoles de Portugal, Itàlia i la República Txeca. Sempre que hem tornat d’alguna d’aquestes visites i s’ha fet resum de l’experiència s’han arribat, si fa no fa, a les ma-teixes conclusions: els viatges Comenius donen l’oportunitat d’aprendre d’altres formes educatives de fer i desfer, i reforcen els llaços que ens uneixen amb realitats culturals en principi força distants. Conèixer un país de la mà d’una persona que hi viu és tota una experiència. Un se sent no tant com un tu-rista de pas, sinó més aviat com un convidat a qui se li brinda l’oportunitat d’observar la nova cultura de més a prop. Però és que, a més, els viatges Comenius suposen un impuls pro-

Els alumnes de l’Alberich ensenyant els alumnes txecs i els mestres que ens visitaven a ballar una sardana.

Els alumnes de la República Txeca amb els alumnes de l’Alberich que els van aco-llir a les seves cases.

13Projecte Comenius

senyores del Departament, que estàveu deixant l’escola amb menys recursos humans i perjudicàveu el seu funcionament? Per què promocioneu aquestes beques i després no compliu amb una part important del tracte?No obstant això, no deixem que aquest núvol no ens deixi veure el cel blau. Gràcies a tothom per la vostra col·laboració i la il·lusió posada. Alumnes, mestres, pares i mares, tots hem contribuït a tirar endavant aquest projecte i a reforçar la nos-tra Comunitat d’Aprenentatge. Deixem el projecte amb la sa-tisfacció de saber que molta gent hi ha contribuït perquè po-gués tirar endavant. La unió fa la força. Gràcies.

Bruno Morejón

Alumnes, mestres, pares i mares, tots hem contribuït a tirar endavant aquest projecte i a reforçar la nostra Comunitat d’Aprenentatge.

Les assistents ComeniusEl curs passat va ser la Kaitel, d’Estònia, i enguany ha estat la Agnieszka, de Polònia. Dues assistents que han gaudit d’una beca Comenius i que ens han ajudat a mi-llorar el nivell d’anglès dels alumnes i els pares i mares de l’Alberich. Gràcies a totes dues per la vostra ajuda i el vostre esforç, i per fer-nos entendre que ni Estònia ni Po-lònia estan tan lluny com sembla en el mapa! L’Agnieszka s’ha volgut acomiadar de tots nosaltres a través d’aquesta carta. Moltes gràcies per tot, Agnieszka, i enhorabona per la teva tasca.

La meva beca Comenius Un bon dia vaig decidir posar-me a prova i anar a Cata-lunya. Pensava viure-hi noves experiències i trobar una mica més de sol que a la meva ciutat. Ha estat la meva primera estada a l’estranger durant tant de temps i crec que he après molt. He après moltes coses sobre la cultura, el sistema educatiu i la llengua, però sobretot ha estat una veritable lliçó per a la vida. Ha estat una oportunitat ge-nial per aprendre com viure en una societat multicultural. Fer turisme durant dues o tres setmanes no ens capacita per sentir l’atmosfera del lloc i tampoc per conèixer la seva cultura. Al mateix temps he tingut la possibilitat de familiaritzar els meus estudiants amb la meva cultura, la llengua i els costums de Polònia. També he aprofitat per desacreditar alguns dels estereotips sobre el meu país. La tasca d’assis-tent és molt més del que passa dins de classe!La meva feina a l’escola m’ha permès acostar-me al món de l’educació i veure si realment m’agradaria dedicar-m’hi o no en un futur. Ha estat una experiència que ha enriquit la meva vida en diferents nivells. No cal mencionar el fet que he conegut les noves tàctiques, les estratègies per ensenyar, etc. que puc adoptar fàcilment i fer-les servir en la meva futura feina.Tot i que les experiències positives tenen molt més de pes també he de dir que no m’agrada que el temps passi tan ràpid. Sembla que vaig aterrar abans d’ahir a l’aeroport i ara ja tinc el bitllet per tornar.Estic molt contenta d’haver-me atrevit a participar en aquest programa tant interessant i enriquidor!

Agnieszka Kozar

Alumnes de 6è passant una enquesta als seus companys de cicle inicial. L’activitat, inclosa en el programa del projecte, pretenia demostrar que l’escola podia ser més ecològica si es canviaven certs hàbits.

Alumnes de l’escola i alumnes txecs abans de presenciar la mostra de la Festa Major que van preparar els pares i mares. Juny de 2009.

14 Padrins de lectura

LA NOSTRA CITA DE CADA DILLUNS

Padrins i fillols compartim lectura i amistat.

L’activitat de padrins de lectura con-sisteix a fer que els nens grans lle-

geixin contes als més petits. L’activitat comença a 5è, que llegeixen a la classe de P5, i continuen llegint a 6è pels de 1r. Padrins i fillols passen dos cursos es-colars junts.Des del segon trimestre, cada dilluns, els nois i noies del Ball de Galeres anem a llegir contes als nens i nenes de P5A i B a les 10 del matí. Aquest horari coinci-deix amb la nostra sessió de biblioteca. L’activitat té una durada de mitja hora des que els anem a buscar a la classe fins que els acompanyem de tornada.Quan estem amb els nostres fillols i fi-lloles ens repartim per les classes de P5, la de 5è i la biblioteca. D’aquesta mane-ra no ens molestem uns amb els altres i els petits no es despisten. Som vuitanta alumnes i ens distribuïm en quatre clas-ses.

Els llibres els triem amb l’ajut dels nens i acostumen a ser populars (els tres por-quets, la caputxeta,...) tot i que de vega-des també en triem d’imaginació,... Els contes els llegim pausadament, a poc a poc, vocalitzant,... Les lectures les prepa-rem a casa perquè, quan els expliquem les històries, s’entenguin i no ens entre-banquem. De vegades, també portem els nostres contes preferits de casa nostra.Nosaltres intentem que els nens s’animin a llegir. N’hi ha que, quan els llegim, rà-pidament volen repetir el que hem dit. Quan acabem la lectura els agrada ob-servar les il·lustracions. A l’hora de clas-

se, quan els toca anar a la biblioteca, els agrada trobar els llibres que han escoltat amb nosaltres.Quan llegim un conte, normalment, et presten molta atenció, tot i que alguna vegada, no te’n presten gens ni mica. Si és molt llarg el conte, es giren i escolten el conte que està explicant el company que és més pròxim. I quan la història els agrada i és curta t’escolten amb mol-ta atenció: callen i et miren fixament. Un cop hem acabat d’explicar el conte, expressen els seus comentaris, si els ha agradat, si els poden tornar a deixar veu-re els dibuixos, què no els ha agradat, etc.

Els llibres els triem amb l’ajut dels nens i acostumen a ser populars

Quan els llegim històries ens ho passem molt bé i ells també es deuen divertir for-ça i, de vegades, fins i tot llegeixen ells si ja saben llegir. Al final els fem preguntes i marxem satisfets i contents perquè hem passat una bona estona junts. Com a activitat extraordinària de Sant Jordi, el dia 19 d’abril, vam anar a la biblioteca, a explicar un conte que es ti-tula “La caça del petó”. El primer grup va anar a llegir als nenes de P5A i el segon grup a P5B. Cada nen de cinquè va llegir un fragment curt. Quan vam acabar el conte van dir que els havia agradar molt i, de record, els vam donar

15Padrins de lectura

als nostres fillols un punt de llibre amb la caràtula del conte i van marxar a la classe mirant el seu obsequi. Abans de deixar-nos, van llegir unes frases sobre nosaltres que ens van emocionar molt.La nostra valoració general és positiva, tot i que de vegades juguin en comptes

d’escoltar o facin cas d’algun altre padrí de lectura. Als nens els agraden molt els contes. De tant que els agraden, fins i tot se’ls aprenen de memòria o ho llegeixen.

5è – Ball de Galeres

16 Padrins de lectura

QUINS CONTES ENS HAN AGRADAT MÉS?

Durant el segon trimestre vam establir una roda de contes. Cadas-cú en va triar un per a explicar i després ens els vam anar passant.

Un cop retornats els llibres a la bi-blioteca hem fet una valoració de

quins han estat els que més ens han agradat.En primer lloc, per unanimitat, vam triar Allà on visc (Frances Wolfe Edit. Joven-tut). Tots els qui l’havíem explicat li vam donar un 5, que és la màxima puntuació. Explica com és el lloc on viu una nena, just a la vora del mar. Ens van agradar molt especialment les il·lustracions, que semblaven reals. Era molt poètic.

• El primer dia que vaig llegir als meus fillols tenia vergonya perquè no els co-neixia però ara ja no en tinc.• Quan jo era petita m’agradava molt i, per a mi, eren molt grans. Ara que ho faig jo em sento una mica més gran.• Quan llegeixes als fillols s’està molt bé perquè ets com la seva mare.• Em passa molt ràpid.• M’agradaria que quan els meus fillols siguin grans llegeixin per a uns altres nens.• Encara recordo un conte de dinosaures que em van explicar quan era petita.• Fer de padrí de lectura m’encanta: quan vaig a buscar la meva fillola, quan li ensenyo el llibre que li havia promès la setmana passada, quan li ensenyo les il·lustracions...

I els petits diuen...• Cada dia ens expliquen un conte molt bonic!• Ens expliquen contes i ens ensenyen els dibuixos.• Molts nens grans ens expliquen un conte a la biblioteca o a la classe.• Cada vegada ens expliquen un conte diferent. M’agrada molt aquesta activi-tat.

En segon lloc i amb el mateix nombre de punts (4,8) vam destacar tres títols. D’Imagina’t un dia (Sarah L. Thomson Il·lustrat per Rob Gonsalves) destaquem el text que parlava d’idees impossibles però que l’il·lustrador sabia representar com si fossin reals. Era com un somni de biblioteques per on entres a l’Univers, de cels de globus de colors, de tanques que ens porten a la ciutat,… A El gat poruc i Bu (Michael Broad.. Barcelona: Beas-coa Catalán, 2008) hi ha la sorprenent història d’un gat que té por, fins i tot, de la seva ombra i que es fa amic d’un ratolí que l’ajuda a vèncer el problema. La Caputxeta Vermella ens va agrada perquè és una història popular, clàssica,

de tota la vida però molt ben explicada. El text amb la il·lustració estan molt ben coordinats.En tercer lloc hi ha Leos, (Autor: Peter H. Reynolds, Editorial: RBA, 2006) amb 4,7 de puntuació. Es tracta d’un nen que sempre té feina… i molt poc temps per a fer-la. És un text molt divertit.

Els Grans Opinen...

L’activitat de padrins de lectura ajuda a establir relacions entre els nens pe-

tits i els grans.• Jo m’ho passo molt bé perquè me’n re-cordo de quan era petit, que també tenia un padrí de lectura.• Als petits els agrada molt fer jocs amb els llibres i buscar paraules.• Els agrada molt mirar les il·lustracions.• Em fa molta il·lusió perquè sé llegir.• És molt divertit!• Jo crec que com a padrí de lectura ho estem fent molt bé, articulem i ho fem pausadament perquè ho entenguin bé. • M’agrada molt perquè es veu l’emo-ció dels nens quan expliques un conte. Són molt eixerits. M’agrada ser padrí de lectura encara que no els hagi comprat la mona.

17Opinió

QUÈ POT PASSAR QUAN NO ES POSEN LÍMITS ALS FILLS?

És normal que els nens petits no sà-piguen el què és correcte i el que és

incorrecte. Per a posar límits en aquesta fase, s’ha d’incentivar les actituds posi-tives i criticar les negatives. És probable que si els pares deixen de fer-ho, el nen tingui dificultats per a acceptar qualse-vol tipus de límits als seus desitjos. Si rep atenció sempre que cridi o faci una rebequeria, el nen adoptarà aquesta me-cànica com a forma de comunicació i de control del món que l’envolta. S’ha de desaprovar aquest comportament, d’aquesta manera el nen entendrà que aquesta és una acció que els altres no aproven i abandonarà aquesta actitud poc a poc.Quan comença a tenir problemes de conducta, el nen manifesta falta de res-pecte envers els pares i a qualsevol altre tipus d’autoritat. El nen que no aprèn a tenir límits creix amb una deformació en la percepció de l’altre. Només l’im-porten els seus desitjos i el seu benestar.

Un límit és alguna cosa que ens defineix. De la mateixa manera que les parets d’una casa defineixen l’espai on habitem, els límits emocionals són línies importants i necessàries. Els límits construei-xen la identitat de l’individu, diferenciant el que una persona és del que no és i definint l’abast de les seves responsabilitats.

tat, interioritzant valors, adquirint res-pecte per a si mateix i pels altres; aniria experimentant el diàleg, sense necessitat d’agredir, ni xisclar ni patalejar. Existeix una relació directa entre l’absència de límits amb la distorsió del món, que pot arribar a la marginalització, l’alcohol i a les drogues.És imprescindible posar límits als nens perquè puguin tenir un desenvolupa-ment sa i per a que puguin tenir una comprensió envers l’altre. Han de com-prendre que no sempre es pot fer tot el que es desitja. Incumbeix als pares posar límits als seus fills, perquè són la seva responsabilitat i aquesta no es pot dele-gar. Posat que són els pares els que ofe-reixen amor, afecte, protecció, confiança i satisfan totes les seves necessitats bàsi-ques. L’escola només pot ajudar, però no pot substituir-los en aquesta tasca.Posar límits implica ensenyar que exis-teixen altres persones al món i que els drets són iguals per a tots. Per això s’ha

les necessitats bàsiques del nen — gana, set, seguretat, afecte — per a utilitzar-les com a càstig envers ells. Posar límits tampoc consisteix en pegar, perquè sinó serien actituds oposades; qui pega dóna una autèntica lliçó de mancança de lí-mits propis. Existeixen formes més civi-litzades de mantenir la disciplina, com ara el diàleg i el missatge positiu. El que ensenya una bufetada és a témer el més fort i legitima el comportament agressiu.Però com posar límits?• Donant el sentit o la raó del límit que s’ha d’imposar. Encara que ens prengui més temps, els fruits no trigaran en apa-rèixer.• Demostrant afecte pel nen. Això rela-xarà la tensió i farà sentir que s’el va-lora.• Sent coherents. Si violem el límit que vam imposar, tard o d’hora això serà percebut i tant nosaltres com el propi límit serem desacreditats.• Incentivar-los i reforçar-los positiva-ment. Per això s’ha de ressaltar sempre el seu bon comportament, d’aquesta manera s’adonaran que val la pena fer-ho tot bé, donat que els comportaments aprovats poden portar-li un gran plaer. Però no s’ha d’oblidar que l’actitud posi-tiva per part dels pares és tan important com no deixar de corregir els errors del seus fills.

Isamara Chiodini Educadora Social

Ajuntament de Reus Regidoria de Serveis Socials

Com a conseqüència presenta desinterès pels estudis, manca d’atenció, dificultat per acabar els deures, excitabilitat, baix rendiment escolar, manca de capacitat per a suportar dificultats i falta de res-pecte envers els altres.Si els pares actuessin quan el nen encara està a la fase de les rebequeries, el nen aniria aprenent a iniciar-se en la socie-

de desenvolupar la capacitat del nen de posposar la seva pròpia satisfacció: pri-mer s’han de presentar les obligacions i després les diversions. Dir “sí” sempre que sigui possible i “no” sempre que si-gui necessari.Posar límits no consisteix en ésser auto-ritari i fer només el que volen els pares; tampoc consisteix en deixar d’atendre

És imprescindible posar límits als nens perquè puguin tenir un desenvolupament sa i per a que puguin tenir una comprensió envers l’altre.

18 Pilolleuger

PER FI TENIM POLILLEUGER

Des de divendres 9 d’abril ja tenim operatiu el nou polilleuger i equipament d’ús públic de l’escola.

Ha estat molt ben rebut per part dels alumnes, pares, mares i mestres.

L’escola desitjava aquest pavelló des de fa més de 25 anys i l’havia demanat moltes vegades tal i com va recordar la nostra directora M. Rosa Vallès el dia de la inauguració. A aquest acte hi van as-sistir diverses autoritats entre elles el Sr. Miquel Pérez, alcalde de la nostra ciu-tat que juntament amb l’Emili Sanromà president de l’AMiPA i M. Rosa Vallès directora de l’escola van dirigir al públic assistent unes breus paraules.

A continuació es va convidar a tothom a una xocolatada, que va ser amenitzada per una divertida actuació per la canalla.Durant tot el cap de setmana es van ce-lebrar diversos partits de futbol i bàs-quet entre els nens de l‘Alberich i altres escoles. També es van fer diversos par-tits entre pares, nens i mestres, tot ple-gat per donar a coneixer aquest nou i extraordinari polilleuger que tanta falta ens feia.

Esperem que el gaudiu!!!!

19Cicle Inicial

PER SANT JORDI, AL MERCADAL.

El dia de Sant Jordi al matí els nens i nenes de les classes de l’Àliga i el

Basilisc vam anar a passejar per la Plaça del Mercadal i els carrers del voltant.Hi havia molta gent i molts nens i nenes d’altres escoles. Nosaltres portàvem el xandall de l’Alberich per no perdre’ns.Vam veure les parades on hi havia molts i molts llibres però no els podíem tocar gaire.També vam veure un drac que era d’un altre poble i havia vingut a Reus convidat i unes paradetes de roses molt bo-niques.El que ens va agradar més va ser quan vam anar a la Plaça de Sant Pere i allí ens van explicar una llegenda de Sant Jordi que era una mica diferent : Hi havia un rei que feia l’aniversari i la princesa que era una mica dormilega no se n’havia recordat i no li havia fet cap regal. Llavors li va preparar un pastís, unes gallines, ... però tot li desapareixia perquè s’ho enduia un drac . Al final, Sant Jordi, en comp-tes de matar el drac el guanya fent-li pessigolles i celebren tots la festa. I conte contat.... Sant Jordi ja ha passat!

Classe de l’Àliga

FEM TEATRE PER SANT JORDI!

Ja és tradició que els nens i nenes de segon vagin a ex-plicar un conte als més petits.

El dia 20 d’abril vam anar a l’escola bressol l’Olivera. La classe del Drac vam representar “La llegenda de Sant Jordi” i la classe de la Víbria van explicar el conte “Quin gust té la lluna?”A la nit alguns estàvem nerviosos per si ens sortia mala-ment però va sortir bé. Vam tenir molt de públic i van riure molt. I nosaltres ens vam sentir orgullosos que els hagués agradat tant.Abans de marxar ens van fer un detallet. Ens van regalar un conte que es titula “Extraterrestres en calçotets”. Moltes gràcies i fins l’any que ve!

Classe del Drac

LES COLÒNIES A LA MARINADA DE CAMBRILS

A l’arribar, vam anar a l’habitació a deixar les

motxilles i a preparar els llits amb els sacs de dormir.Abans de dinar vam fer uns grups de treball per a fer di-ferents activitats, totes eren amb coses i animals de mar. Després de dinar, a la platja la història del pirata “pota-crec” ens va fer buscar un tresor i alguns nens i nenes tenien una mica de por. A la nit, els jocs amb llanter-nes van ser molt divertits, ens ho vam passar molt bé.Després d’un dia d’aventu-res, estàvem cansats i.... cap a dormir.L’endemà vam anar a visitar el port de Cambrils i passejar en vaixell.També vam fer un partit de futbol, altres jocs i...vam tor-nar a l’escola cansats però molt contents perquè ens vam divertir molt.

Nens i nenes de la classe BASILISC 22 I 23 DE MARÇ DEL 2010

EL DIA DE SANT JORDI

El divendres 23 d’abril va ser el dia de Sant Jordi i el dia del lli-

bre, tots els nens i nenes de 2n vam anar a la plaça Mercadal, vam donar una volta i vam mirar les parades de llibres i de roses. Després vam anar a buscar, dracs, lleons, picaportes... per les cases del

casc antic de la ciutat, en vam trobar molts! Després d’es-morzar i fer un descans a la plaça de les Peixateries Velles, vam anar al Centre de Lectura, allí vam veure un vídeo sobre animals fantàstics i un noi ens explicava coses cu-rioses de cada un dels animals(dracs, víbries, basiliscs...), ens van tornar a ensenyar tots els animals que nosaltres ja havíem trobat. Quant va acabar el vídeo vam poder fer preguntes i desprès vam tornar a l’escola, mentre caminà-vem cap a l’escola continuàvem mirant les cases per veure si trobàvem algun animal més... L’activitat ens va agradar molt i molt.

Classe de la Víbria

20 Festival de Sant Jordi

FESTIVAL DE SANT JORDI (4t, 5è i 6è)

Els nens i les nenes de 4tA van fer un repàs a tots els instruments musicals

a Viatge al món màgic dels instruments. L’obra havia estat escrita pels mateixos xiquets i xiquetes a partir de poemes del poeta Miquel Desclot. L’argument era del tot realista: un vailet, que estava fart i avorrit d’haver d’aprendre a tocar un instrument musical en horari extraes-colar, bo i seguint la fal·lera que tenim mares i pares d’apuntar a activitats ex-traescolars els nostres plançons per allò que estiguin molt ben preparats de cara al seu futur professional i personal (Ver-ge santa!), entra en un món de somnis i fa cap al país dels instruments musicals. No cal dir que el nen acaba content i convençut que s’ha de dedicar a apren-dre a tocar el piano.Els nens i les nenes de 4tB ens van re-presentar una adaptació teatral del relat Les bruixes de Roal Dalh. Com tots els relats d’aquest autor gal·lès, la peça va estar carregada d’ironia i de bon humor. Representava que les bruixes d’Angla-

Representava que les bruixes d’Anglaterra s’havien reunit perquè la seva cap havia ideat una estratagema per... acabar amb tots els nens i

nenes de l’illa britànica!

terra s’havien reunit perquè la seva cap havia ideat una estratagema per... aca-bar amb tots els nens i nenes de l’illa britànica! Un beuratge malèfic conver-tiria tots els infants en ratolins i així els adults, tenint en compte la repugnància

que els solen produir aquests petits ma-mífers, els exterminarien tots en un tres i no res. Les “bruixes” ens delectaren amb afirmacions tan boniques com “els nens són repugnants” o “ fan pudor de caca de gos”.L’alumnat de 5è ens presentaren una peça teatral elaborada per ells mateixos, molt i molt divertida: L’estrany cas dels contes barrejats. Resulta que els perso-natges de diversos contes populars s’ha-

Dijous 22 d’abril, vigília de Sant Jordi, la mainada de 4t, 5è i 6è de l’escola ens van oferir, a totes les famílies, un festival ple de color, música i alegria.

21Festival de Sant Jordi

I, finalment, els galifardeus de 6è ens presentaren Sis lladres de camí ral, una adaptació de l’obra d’Enriqueta Capella-des, destacable, entre altres coses, pel seu feminisme combatiu. I mai millor

vien intercanviat de conte, així teníem una olla de grills: històries i personat-ges barrejats. Per exemple, trobàvem els tres porquets que feien dissabte al palau de la Ventafocs, que els manava i els tractava com a esclaus de sol a sol fins que se li van plantar i van decidir par-lar amb el seu sindicat per reclamar els seus drets laborals i alliberar-se d’aques-ta explotació. Per això organitzen una manifestació!Mentrestant la pobra fada padrina no parava de rebre queixes i més queixes al seu mòbil megafashion d’última generació...

dit “combatiu” ja que la història era que en un país en què el rei estava deses-perat perquè estaven a punt de perdre la guerra contra l’enemic, una criada, més eixerida que un pèsol i més llesta que la fam, pren la iniciativa de fer que uns lladregots de camí ral anessin a la guerra amb el permís del rei. Al final, tot s’acaba bé, tal i com cal, i fins i tot les filles del rei, la serventa i els pispes acaben aparellats...En fi, com ens té acostumats la nostra benvolguda escola, un festival ben en-tretingut, emocionant, rialler i amb una qualitat extraordinària. GRÀCIES, ES-TIMATS I ESTIMADES MESTRES per la vostra bona feina!

M. Carme Masip Porqueres, amb la col·laboració de Pere Ustrell Martorell i Lluís

i Martina Elorduy Masip

22 Edic

Quan un infant presenta dificultats en la comunicació oral tant a nivell de parla com de llenguatge en els aspectes

gramaticals, de vocabulari i habilitats conversacionals, sense una causa evident a nivell neurològic, sensorial, intel·lectual o emocional estem davant del que s’anomenaria Trastorn Es-pecífic del Llenguatge (TEL)

Les principals característiques generals són:- El nen/a té un nivell lingüístic inferior al grup de nens de la seva edat, (té poc vocabulari, no elabora frases, no pronuncia bé els sons de la parla, no comprèn les instruccions...).- El seu desenvolupament cognitiu, social i motor és normal.- No existeixen alteracions sensorials i neurològiques asso-ciades.- Les dificultats en les competències lingüístiques és troben a la comprensió i a l’expressió, i no en la intenció de comuni-cació.- Aquest problema es fa evident des de les primeres etapes de l’adquisició del llenguatge (entre els 2 i 3 anys).- Les dificultats que s’expressen tenen un caràcter evolutiu, és a dir, que si no hi ha una intervenció a temps poden anar empitjorant al llarg del temps.És important que el logopeda realitzi un correcte diagnòstic del TEL, per això cal avaluar detalladament les següents àrees:- Estat general del nen: grau de desenvolupament, intel-ligència, descartar possibles problemes neurològics i el nivell d’interacció social.- Bases funcionals del llenguatge: És important avaluar si hi ha problemes auditius i/o a nivell motor del l’aparell bucofo-natòri.- Nivell de competència lingüística: Cal valorar la relació en-tre el seu nivell de desenvolupament de llenguatge i el que correspondria per la seva edat.La intervenció logopèdica es realitzarà a diferents nivells: - Atenció familiar: La família juga un paper important en el tractament del TEL, ja que és amb ella que el nen interactua en tot moment. És important aprendre a comunicar-se de for-ma efectiva i potenciar activitats lingüístiques que aprofitant situacions quotidianes del nen s’aniran posant en pràctica: Per exemple:• Jocs d’imitació verbal, seguir instruccions cada vegada més

• LOGOPÈDIA • PSICOLOGIA • PEDAGOGIA

ELS TRASTORN DE COMUNICACIÓ ORAL (TEL)

complexes, jocs de vocabulari, imitació de sons onomatopeics, explicar contes, experiències viscudes, endevinalles, lectures...- Atenció escolar: Els alumnes amb aquest tipus de dificultat solen sentir-se insegurs en activitats de expressió oral, lec-tura i escriptura, per tant serà important donar seguretat al nen/a davant de determinades tasques. Per exemple:• Donar temps addicional davant d’exercicis escrits, en acti-vitats orals, no avançar-se endevinant allò que vol dir, do-nar-li temps per que elabori el seu discurs i acabi les frases, animar-los a participar en situacions de grup, reconèixer els seus èxits...- Adquisició del requisits bàsics del llenguatge: aspectes fono-lògics, de vocabulari, morfosintàctics, funcionals i ensenya-ment de la lectoescritpura.

Ester Juncosa Martí, Psicòloga Logopeda N.Col 649

23Alberikus

EL MAL TEMPS NO DESANIMA ALS ALBERIKUS!

Sense adonar-nos els mesos han anat passant i els Alberikus ja hem fet algunes excursions per les nostres contrades.

Han estat uns mesos meteorològi-cament complicats, així, quan el

temps ens ho ha permès, hem pogut fer les sortides previstes, però més d’un diu-menge ens hem trobat que la pluja, el vent i fins i tot la neu, ens ha fet quedar a casa amb les motxilles plenes d’entre-pans, la canalla preguntant per què no marxem i nosaltres buscant plans alter-natius per a passar el diumenge.A la primera sortida vam visitar el po-ble de GALLICANT. Després d’un primer ajornament per la pluja, vam poder fer aquesta passejada des d’Arbolí fins al poble abandonat de Gallicant, on vam gaudir d’unes vistes espectaculars de Siurana i del Montsant. Al desembre teníem previst anar fins a la Roca Foradada de Mont-ral a posar un petit pessebre amb figures fetes a casa pels nostres fills/filles, però no va ser possible pel mal temps que va fer (ja tenim les figures fetes per l’any vinent). Al gener vam anar fins al NIU DE L’ÀLI-GA a Alcover, també després d’un pri-mer ajornament per culpa del vent. Ens vam trobar un riu Glorieta ple a vessar, i només alguns van poder creuar-lo i així arribar fins al final de l’excursió.

gesos s’aixoplugaven del fred o la calor, emmagatzemaven aigua o tancaven el bestiar i els estris necessaris per a poder treballar al camp.Al mes d’abril i després d’una primera intentona ajornada també per la pluja, vam anar fins la Font de la Llúdriga, a Capafonts. Durant el camí vam poder gaudir d’uns bonics tolls i salts d’aigua fins arribar al naixement del riu Bru-gent.Tot i el mal temps que ens ha fet fins

ara, volem destacar la bona participació en totes les sortides que us hem propo-sat, de totes formes, volem animar als que encara no heu vingut a fer-ho, segur que tant vosaltres com els vostres fills/es us ho passareu bé.De cara a l’última sortida de curs, estem buscant una excursió per poder com-binar la passejada amb un dinar tots plegats, segurament en una ermita. Us mantindrem informats.

Al mes d’abril i després d’una primera intentona ajornada també per la pluja, vam anar fins la Font de la Llúdriga, a Capafonts.

Al febrer vam caminar fins als Motllats, a la Roca Foradada de MONT-RAL. Feia poc temps de la primera nevada impor-tant d’aquest hivern i vam trobar arbres malmesos pel pes de la neu. Mirant cap al nord vam poder veure els cims encara coberts de neu.Al mes de març vam anar a CAPÇA-NES a seguir la ruta de la Pedra Seca. Va ser una sortida amb molta partici-pació i alhora molt interessant perquè vam conèixer de quina manera els pa-

Font de la Llúdriga

Montral

Capçanes

24 Taller de lectura

LA TERTÚLIA LITERÀRIA...

...de l’Alberich continua endavant. T’hi apuntes?

El passat dilluns 22 de març el taller de lectures de l’Alberich es va reunir per parlar de la novel·la Olor de colònia de l’autora catalana Sílvia Alcàntara (Edi-cions 1984, 2009). A la tertúlia hi va ha-ver opinions de tot tipus, que és el que compta. A uns ens havia agradat més que a uns altres, però tothom va coinci-dir que és una bona novel·la, molt ben escrita, i que passes molt bona estona llegint-la. O sigui que us la recomanem de totes totes. La història us transportarà a l’època de les colònies tèxtils catalanes i us fareu càrrec de com hi transcorria la vida, des que hi naixies fins que hi mories. Es pot llegir a partir de catorze anys, però si sou més grans, potser hi reconeixereu maneres de fer que us re-cordaran coses de quan éreu petits... I aquest dilluns 17 de maig va ser la tercera i última tertúlia d’aquest curs. Vam parlar de la novel·la El monestir de l’amor secret de M. Dolors Farrés (Editorial Proa, 2009). És una novel·la molt poètica, amb un lèxic molt acurat i precís, per llegir amb calma i atenció, per fruir-ne amb temps. L’argument és

ment per molt que es vulguin separar, però al mateix temps els fats els jugaran una mala passada...Què? Us hi engresqueu? Ens agradaria poder comptar amb vosaltres, mares i pares, en les properes edicions de la ter-túlia, ja el curs vinent. De moment ja us podem dir que ens tor-narem a trobar dilluns 18 d’octubre de 2010, a les 4 de la tarda a la biblioteca de l’escola, per parlar de Guerra i pau, de Lleó Tolstoi (qualsevol edició que tin-gueu per casa), i de Quatre dies de ge-ner de Jordi Sierra i Fabra (Edicions de 1984, 2008).

Carme Masip Porqueres

llaminer: una història d’amor entre dos monjos, dues persones molt erudites, cultes i sensibles, molt creients i religi-oses també, que es debaten entre l’amor carnal que senten l’un per l’altre i l’amor diví, al qual no volen ni poden renunci-ar. El destí farà que es trobin constant-

És una novel·la molt poètica, amb un lèxic molt acurat i precís, per llegir amb calma i atenció, per fruir-ne amb temps.

25Taller de lectura

UN LLIBRE, DOS ST. JORDI

Entrevista a l’autora de “Olor de Colònia”

Poques autores, per no dir cap, poden presumir d’haver estat un èxit en dos St. Jordi successius amb una única obra

(ha venut 7 edicions i 35.000 exemplars només amb el boca orella). Ella és Sílvia Alcàntara, una dona que decideix apren-dre bé català i començar a escriure llibres. “Olor de colònia” és la seva primera obra publicada i novel-la un crim al món de la seva infantesa, una colònia tèxtil on els amos de la fàbrica do-minen l’església, l’escola, la vida de tots.. .Que té d’autobiogràfic aquest llibre? Sembla que és un llibre fet de bon records però també de rancúnies. Ha estat alliberador escriure’l?Olor de Colònia és una novel·la. Per tant, és tot ficció. Els personatges, les històries, el fil conductor. Tot, tot és ficció. Però entremig de la ficció, l’atmosfera et va portant cap a l’es-sència del què passava realment a les colònies tèxtils dels anys de la dictadura fran-quista. Els bons records són els de la in-fància. De rancúnies no n’hi ha. Aquesta novel·la està escrita amb la perspectiva del temps quan totes les coses estaven ja molt i molt païdes. No sé si ha estat alliberador. El que sí sé és que ha estat gratificant.En quin dels personatges t’ identifiques més?Pot semblar que per l’edat em sento més identificada amb la Cèlia. Però no és així. Els personatges els interioritzo tots. Tots són fills meus. Me’ls estimo tots. Per tant, em sento identificada amb tots.No sé si coneixes aquest poema tan bonic del Miquel Martí i Pol. És una manera sintètica i poètica d’explicar alguna cosa molt semblant al que dius a Olor de Colònia. Ets conscient dels lligams entre ambdues obres, la teva i la de Miquel Martí Pol?Sí, sí. Coneixia perfectament aquest poema de Martí i Pol. Com la resta dels poemes que pertanyen al poemari anomenat La fàbrica.

Sempre he dit que envejo els poetes perquè amb quatre pa-raules poden dir les mateixes coses que un novel·lista amb quatre-centes.El llibre explica que les nenes de la colònia, l’endemà de fer

14 anys, ja no podien anar a l’escola per-què no calia que aprenguessin res més, elimi-nant-ne qualsevol projecció futura . Aquesta situació es donava a la colònia o era comuna a l’Espanya de l’època? Es pot pensar que la única funció de l’escola de la colònia era for-mar treballadors per a la fàbrica?Aquesta situació es donava a totes les colònies. Era el preu que s’havia de pagar per tenir un lloguer simbòlic, un trosset de terra per poder-la conrear, un galliner i tenir, entre cometes, la vida resolta. I era així tal com ho veien; la despesa que proporcionava aquests privilegis la

consideraven una inversió pel seu nego-ci. Educaven mà d’obra barata pel seu profit i n’havien de treure un rendiment.Tenint en compte les teves vivències en una colònia. Diries que escrivint aquest llibre has quedat en pau, o possible-ment reconciliat, amb la part fosca del teu passat mentre vas viure a la colò-nia?Jo no tinc aquesta sensació. Vaig creure que, la manera de viure en una colònia, era molt peculiar. Que s’havia extingit. Que les generacions futures ho havien de saber. I que les persones que ho havíem viscut, teníem l’obligació d’explicar-ho. Forma part de la nostra història. Res més.Què ressaltaries com a positiu de l’èpo-ca?Si tenim en compte que era en el temps

de la postguerra i a tot arreu hi havia molta misèria, durant uns anys el fet de viure d’aquella manera, els va proporcionar poder menjar. Però a mitjans dels anys seixanta, amb la revo-lució industrial ja no va ser necessari i ho demostra el fet que de mica en mica totes van anar tancant.

26 Llibres recomanats

Us recordem que aquest butlletí és fruit de la dedicació d’alguns pares i mares de la comunitat d’aprenentatge,

per informar a la resta de membres de les funcions i activi-tats de l’escola i d’aquest col·lectiu. Tothom esteu convidats a col·laborar en la realització dels continguts d’aquest butlletí. Animeu-vos-hi!!!

Nota

A L’ESTIU... UNA BONA LECTURA!

L’estiu és aquell temps que molts de nosaltres esperem per poder llegir amb calma i fruïció.

Maldito Karma, David SAFIERSeix Barral, 2009

Llibre molt recomanable per a l’estiu, per passar una bona estona a l’ombra

d’un arbre o a la vora del mar. La crítica alemanya l’ha definit com a “faula en-tranyable” i, com a totes les faules que hi surten animals, també podem extrau-re una lliçó o, si més no, plantejar-nos una qüestió: Tenim clar què és el més important en les nostres vides? Riureu i, al final, se us escaparà un somriure.

Gemma Bellido

Assassinat sobre 4 rodes, Mireia ROMLampedusa, 2009

Us agrada la intriga? Doncs aquesta és una novel·la

negra que es pot llegir a partir de 12 anys i que ha estat es-crita per una xica de Reus de només 16 anys. Dos comissaris s’encarreguen de la investiga-ció sobre la mort d’un ciclista atropellat a la carretera de Riu-doms. Un llibre fantàstic i lleu-ger ideal per a l’estiu.

Coia Jordà

El arte de volar, Antonio ALTARRIBA (guió) i Kim (dibuix)Ed. Edicions de Ponent, 2010

Còmic biogràfic adult que relata la vida del pare de l’autor a partir

del seu suïcidi. Una vida plena de frustracions i desgràcies, a través de l’Espanya del s. XX (la guerra ci-vil, l’exili, la resistència contra els alemanys, el mercat negre, l’arriba-da de la democràcia...). Aquesta és una obra multipremiada, amb guar-dons com el Premi Nacional del Cò-mic (Generalitat), Millor Obra, Millor Guió i Millor Dibuix dels Premis del Saló de Barcelona. Cor-prenedora i divertida, no us la deixeu perdre.

Josep M. Badia

Des del taller de lectures de l’Alberich gosem recomanar-vos unes quantes obres per passar un temps ben agrada-

ble ara que, segurament, tindrem més temps per a dedicar-nos a nosaltres mateixos.

Les veus dels desert, Marlo MOR-GANElios, 2009

Marlo Morgan és una doctora i es-criptora nord-americana que des-

prés de vint-i-cinc anys de matrimoni i de professió decideix abandonar-ho tot i realitzar un viatge a través del desert australià acompanyada d’un grup d’abo-rígens. La travessia no deixa de ser un viatge iniciàtic de l’autora per a trobar-se a ella mateixa. Aquest és l’argument de la novel·la És una història que connectarà amb aquells que els agraden aquests temes. Es llegeix molt bé i acabes amb el dubte de si de debò la Morgan va viure aquesta experiència extraordinària o tot és ficció.

Carme Masip

27Breus

EL TRAPEZI ARRIBA AL MENJADOR

Al llarg d’una setmana al Menjador hem fet taller de circ amb el Marc Micheo, membre de la companyia del “Circ

de les Musaranyes”Ens ho hem passat molt bé i hem aconseguit “proeses ex-traordinàries”.

PREMI ANGELETA FERRER I SENSAT 2010

Dijous, 13 de maig, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Central Xavier Amorós, es va celebrar la X edició dels

esmentats premis sobre recerca i innovació educativa que patrocina l’Ajuntament de Reus.La nostra escola va guanyar el 1r Premi amb el Projecte: “El Teatre: eina d’expressió i cohesió social” que recull totes aquelles activitats, curriculars i no curriculars que duem a terme a l’escola des de P-3 fins a tota la Comunitat, passant per tots els cursos de Primària.Plantegem en aquest projecte, les virtuts del teatre com a

eina pedagògica interdisciplinar (llengua, lectura, memorit-zació, atenció, expressió oral, corporal, musical, valors etc) sempre des de la participació de tothom que ho vulgui i defensem que és una activitat magnífica per relacionar-nos amb altra gent de diferent edat ( avis i àvies, pares, mares, companys, mestres...).El jurat, present a l’acte, ens va felicitar i va valorar molt el projecte.Va ser una alegria compartida amb molts familiars, mestres i alumnes de la nostra escola que ens van voler acompanyar omplint la sala de gom a gom.Va tancar l’acte l’actuació de la Coral dels petits de l’Albe-rich que, com sempre, ho van fer molt bé.

Enhorabona pel premi i gràcies a tothom!

28 Breus

Xocolaters per un dia

El passat dijous dia 6 de maig, el Ramon i la Pili, de la Pastisseria

Huguet de Reus, van venir a l’Alberich a fer un taller de xocolata pels nens i nenes de P-5.Ens ho vam passar “dolçament” bé ve-ient com es fa una Mulassa de xoco-lata i vam ser xocolaters per uns ins-tants!. Moltes gràcies!!!

Els Carrasclets i els Gegants.

T’agrada filmar el teu fill? i fer-li fotos?

L’escola està escollint pares que aju-din a fer fotos i filmar els festivals dels nostres alumnes en condicions òptimes. Si tens camera o filmadora i et pots comprometre puntualment un cop per trimestre, envia un email a e3005753@xtec.cat, amb el teu nom i cognom.

Als Festivals

Per tercer any consecutiu la rua de car-naval de l’Alberich ha tornat a ser un èxit rotund, tant en participació com en civisme, ens ho comenta la Sílvia, una de les dues cap de colla: “tot ha anat perfecte, sense cap tipus de ba-ralla, ha tornat a ser una experiència molt gratificant!. Hem passat moltes nits preparant les disfresses i la carros-sa i ens ho hem passat molt bé plegats”.Aquest any com a novetat han estrenat un equip de música nou, que posava la nota de ritme a la rua.El nombre de persones que han parti-cipat en la rua ha estat el mateix que l’any passat; s’han mantingut els ma-teixos preus que l’any anterior i han fraccionat el pagament en tres parts per poder donar a les famílies facilitats de pagament. I amb el mateix preu han pogut fer sopar i dinar de carnaval, i inclòs un bon “tentempié” que porta-ven a la carrossa per poder anar aga-fant forces entre ball i ball.La Sílvia aprofita l’avinentesa per fer un gran agraïment als avis del Xabier Crespo (P5) per deixar guardar en el seu garatge la carrossa.I també volen agrair l’esforç de la Montse Baiges per la coreografia, va ser un encert de cançó i ball. Moltes gràcies per la paciència!!!!Us animen a tothom a que s’apunti per

CARNAVAL 2010

la propera trobada, prometen que viu-rem unes estones molt divertides i ja s’està gestant la nova disfressa.

Animeu·vos!!!!

Jornada sobre l’escola inclusiva (dissabte 8 de maig)

Sentir parlar a les mares de l’Albe-rich de l’Alberich, ha estat una de

les millors coses que he fet en els dar-rers temps.La seva exposició encara que breu, va ser immensa i potent, van emocionar al públic que es va quedar sorprès de sentir com amb cada paraula deixa-ven anar un trosset del seu cor.El tema de la seva intervenció va ser com i quan participen les famílies en la nostra Comunitat d’aprenentatge i tal i com deveu suposar després de llegir l’escrit, va ser un èxit rotund. La meva felicitació i agraïment per a elles i per a tots aquells i aquelles que ajudeu a construir aquesta realitat dia a dia.