C

But

lletí

de

l’A

rxiu

Nac

iona

l de

Cat

alun

yaN

úmer

o 14

Juny

200

6

SETANTA ANYS DE L’INICI DE LA GUERRA CIVIL

En el marc de la celebració dels seus 25 anys d’existèn-cia, l’Arxiu Nacional de Catalunya ha tingut també lavoluntat d’afegir-se a la commemoració dels setantaanys de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. Per aquestmotiu, l’ANC i el Programa per al Memorial Democrà-tic han coproduït una exposició monogràfica dedicada alconflicte bèl·lic. Són moltes les activitats culturals que laGeneralitat i les altres institucions catalanes han progra-mat per commemorar aquell esdeveniment històric, ques’esdevé precisament en l’Any de la Memòria. La sin-gularitat de l’exposició de l’ANC rau en el fet que laGuerra Civil és vista a través de les fonts documentalsconservades al centre.

L’exposició, amb el títol “Guerra Civil a Catalunya. Tes-timonis i Vivències”, fa un recorregut pels principals ele-ments i esdeveniments del període emfasitzant lesvisions personals que es reflecteixen a la documentació.Dóna el màxim relleu a les diverses formes d’expressióvivencial, des de la documentació textual (amb un pesespecial dels dietaris i sobretot del gènere epistolar),passant per la força de l’audiovisual, la imatge fotogrà-fica o el cartell, fins a formes d’expressió plàstica, comara el dibuix, la pintura o el gravat. La mostra ha estat estructurada en cinc àmbits expositiusi una cloenda, dedicats respectivament als anys d’il·lusióde la Segona República, als fets del 19 de juliol de 1936,a les institucions en guerra, a la vida quotidiana en unpaís en guerra i revolució i al conflicte militar. El primeràmbit il·lustra la proclamació de l’Estat Català el 14 d’a-bril de 1931 i la seva curta vigència i reconversió enDiputació Provisional de la Generalitat de Catalunya.Repassa l’elaboració de l’Estatut d’Autonomia de Cata-lunya de 1932 i el seu itinerari d’aprovació. Després, lesconvulsions polítiques porten la política catalana delsFets del 6 d’Octubre de 1934 a la victòria del Frontd’Esquerres de Catalunya a les eleccions del 16 defebrer de 1936.L’àmbit dedicat a l’aixecament militar del 19 de juliol de1936 a Barcelona, es reflecteix des del punt de vista ins-titucional a través de l’actuació del Cos de Seguretat iAssalt de Barcelona, clau en la repressió del moviment,però alhora també mitjançant el prisma d’un amplirepertori de veus de protagonistes de diferents tendèn-cies polítiques. Així mateix, mostra les immediatesrepercussions de l’esclat de la guerra amb la mobilitza-ció de les primeres columnes al front d’Aragó, els actesde persecució de la gent d’ordre i el seu exili. L’espaique analitza les institucions i les seves polítiques en

SUMARI

Editorial / 1

TemesLa canalització i el desviament del cursbaix del Llobregat / 2

Els diaris d’operacions del cos deSeguretat i Assalt durant els dies 18 a 20 de juliol de 1936 dinsel fons Frederic Escofet i Alsina (coronel Escofet) / 6

Noticiari

Les millores d’accés per carretera al’Aeroport Transoceànic de Barcelona / 8

Els expedients de constitució d’ajunta-ments del fons Generalitat de Catalun-ya (Segona República) que han tornatde Salamanca / 8

L’ ingrés de la documentació de Fabra yCoats de la colònia Borgonyà de SantVicenç de Torelló / 9

El tractament arxivístic del fons CentroEspañol de Moscú (Archivo Guerra yExilio – AGE) / 10

L’ Arxiu Nacional de Catalunya parti-cipa a la Fira de Museus i Educació“Sortir de l’aula: recursos educatius demuseus per a l’ensenyament”/ 10

Ingressos / 11

L’ANC a la premsa / 13

Editorial

Cultura Arxius

2

temps de guerra, il·lustra les relacions entre els Governsde la Generalitat i els de la República espanyola; la divi-sió interna entre les forces que donaren suport a la Gene-ralitat, traduïda en l’esclat dels Fets de Maig de 1937 aBarcelona; les confiscacions, les actuacions dels tribu-nals revolucionaris i les col·lectivitzacions, amb el seuenorme impacte sobre la vida econòmica, tant a la ciutatcom al camp català.L’àmbit titulat “Vida quotidiana en un país en guerra irevolució” constitueix un apropament a la difícil vida a larereguarda. Posa de relleu els problemes relatius a l’as-segurament dels béns mínims per a la subsistència iil·lustra les dures conseqüències dels bombardejos. Alho-ra, mostra els esforços pel que fa a l’assistència social alsdesvalguts i la lluita pel manteniment d’una vida culturali educativa tan normalitzada com sigui possible, i dedicatambé un espai considerable a reflectir l’acolliment alsmilers i milers de desplaçats. Finalment, l’espai dedicatpròpiament al conflicte militar dóna gran protagonismeal testimoni dels soldats a través de les seves cartes desdel front i intenta relatar les condicions físiques i moralsque acompanyaren la seva vida i sovint la seva mort. Unespai final de cloenda, reflecteix la doble condició del’any 1939 com a temps de derrota i exili per a uns i devictòria i retorn per a altres, constructors al nostre país dela negra i llarga nit del franquisme.

En un altre nivell, l’ANC està enfortint la seva presènciainternacional aprofitant precisament el ressò de les com-memoracions de la Guerra Civil i l’exili. El dia 14 desetembre s’inaugura al Museu d’Història de Iugoslàvia(Belgrad) una doble exposició patrocinada per l’ANC,l’associació Archivo Guerra y Exilio (AGE) i l’Ambai-xada d’Espanya a Sèrbia. Es tracta de la mostra comme-morativa de la participació dels brigadistes internacionalsiugoslaus a la Guerra Civil espanyola, acompanyada dela mostra de dibuixos i aquarel·les del pintor JosepFranch-Clapers (1915-2005). El fons d’aquest pintor esconserva a l’ANC i la mostra recull una selecció de lesobres referides a l’estada de l’artista en els camps derefugiats de Saint Cyprien i Gurs, els anys 1938 i 1939.

Amb aquest seguit d’activitats, l’ANC s’afegeix a l’Anyde la Memòria que ha declarat el Govern de la Generali-tat, aportant allò que és la seva funció bàsica: el patrimo-ni documental.

LA CANALITZACIÓ I EL DESVIAMENT DEL CURSBAIX DEL LLOBREGAT

Tradicionalment els rius catalans han estat i són objecte del’acció transformadora humana per tal d’extreure’n el màximrendiment i alhora minimitzar els seus ocasionals efectes nega-tius. Al llarg del temps s’hi han construït molins, preses, fàbri-ques, embassaments, centrals hidroelèctriques i canals de rega-diu; s’han drenat les zones pantanoses, s’han canalitzat les lle-res, s’han desviat o rectificat els cursos i s’han construït defen-ses per protegir les seves ribes de les inundacions.Aquesta activitat constructiva es va accelerar a partir del pro-cés d’industrialització del segle XIX, lligada als avenços tec-nològics i a l’evolució dels conceptes d’obra pública i d’orde-nació del territori; i fou especialment intensa en aquelles con-ques on prosperaven les fàbriques tèxtils i acollien nuclis depoblació cada cop més populosos. El riu Llobregat, eix de laindustrialització de Catalunya, n’és un bon exemple; en parti-cular el seu tram inferior, on la densitat demogràfica és méselevada.El fons de l’Agència Catalana de l’Aigua conté 367 projectesd’infraestructures hidràuliques que afecten directament el Llo-bregat, datats entre el 1899 i el 1991, i referents al proveïmentd’aigua, sanejament, embassaments, endegament i defenses,desviament i rectificació del curs, canals, regadiu, etc. D’a-quests, 96 són projectes de canalització i endegament del cursdel riu, alguns fets i d’altres no, que intenten pal·liar els efec-tes de les inundacions i l’erosió de les ribes.Aquests gairebé cent anys de projectes sobre un mateix tram deriu, per donar solució als mateixos problemes, aporten unainteressant visió sobre multitud d’aspectes: l’evolució de latècnica, l’aparició de l’enginyeria civil i del concepte de plani-ficació territorial, la transformació del territori i el seu impac-te ambiental, o el paper de les administracions en el desenvo-lupament de l’obra pública.Al darrer terç del segle XIX, i paral·lelament al creixementeconòmic i a la consolidació de l’Estat liberal, l’Administració

Temes

Detall del plànol de rectificació i canalització d’una part del riu Llobregat, prop del pontde Molins de Rei, signat per l’enginyer Angel Camón.30 de juny de 1845ANC. Fons Agència Catalana de l’Aigua.

3

pública pren un paper protagonista en les actuacions urbanísti-ques i en l’ordenació del territori, en substitució de la iniciati-va privada. A la demarcació de Barcelona, la Diputació pro-vincial es convertirà en la institució cabdal encarregada de l’o-bra pública del territori; mentre que l’Administració centralanirà construint les bases d’una organització centralitzada deles obres públiques per assumir la responsabilitat de la planifi-cació territorial, que esdevé una prioritat per a la modernitza-ció del país.Del conjunt de projectes sobre el riu Llobregat, ens centraremnomés en un lligall, el més antic. Conté un recull de documentsdatats entre el 1845 i el 1903, que corresponen a diferents pro-jectes d’endegament i rectificació del curs del Llobregat entreMolins de Rei i el mar, per tal d’evitar els efectes de les riua-des. Són un conjunt de còpies i originals de plànols, memòries,càlculs i estudis sobre el mateix tema, probablement aplegatsper servir de base o com a antecedents de posteriors projectesde la mateixa naturalesa i sobre el mateix espai.La major part estan signats per enginyers de camins, algunsd’ells responsables del districte d’obres públiques del ministe-ri de Foment o de la Diputació, que van estar implicats en eldesenvolupament de l’urbanisme, de la xarxa viària, de laxarxa de ferrocarrils i les infraestructures hidràuliques de Cata-lunya durant la segona meitat del segle XIX i primer terç delXX. La seva tasca representa la consolidació d’una professió,l’enginyeria civil, que tot just havia nascut a l’Estat espanyoldurant el primer terç del segle XIX, amb la creació de l’Esco-la de Camins el 1802. Amb ells, l’obra pública es desvincula-va de l’àmbit militar i passava a ser assumida per les adminis-tracions, mitjançant aquests professionals enquadrats en un cosde funcionaris de l’Estat i repartits pels diferents districtes enquè es dividí el territori.Entre altres documents, el lligall inclou els plànols següents:• Plànol de rectificació i canalització d’una part del riu Llobre-gat, prop del pont de Molins de Rei, signat per l’enginyerÁngel Camón el 30 de juny de 1845 i aprovat per la DireccióGeneral de Camins, Canals i Ports. Escala 1:2.000 peus.• Plànol topogràfic general del riu Llobregat, des del pont deMolins de Rei fins al mar, signat pels enginyers Ángel Camóni Constantino de Ardenaz el 24 d’octubre de 1846 i aprovat perl’enginyer en cap del Districte Antonio Arriete. Escala1:10.000 peus.• Plànols de detall del riu Llobregat: inflexions que forma el riudavant les possessions de Solterra, les de Colomer i davant deSant Boi, signat pels enginyers Ángel Camón i Constantino deArdenaz el 24 d’octubre de 1846 i aprovats per l’enginyer encap del Districte Antonio Arriete. Escala 1:2.500 peus.• Plànol de rectificació del riu Llobregat, des del pont deMolins de Rei fins a la barca de Sant Boi, signat per l’arqui-tecte Narciso José M. Bladó el 18 de març de 1854. Escala1:5.000 peus.• Plànol de canalització i rectificació del riu Llobregat entreSant Feliu i Sant Boi, signat per l’enginyer Alejandro Rubió el3 de novembre de 1898 i aprovat pel governador [civil]. Esca-la 1:2.000 metres. Correspon al projecte de canalització enca-rregat per Eusebi Güell i altres particulars propietaris de terresa les vores del riu.• Plànol del tram del riu Llobregat on l’enginyer senyor Valcár-

cel va efectuar l’aforament de l’avinguda extraordinària del 13de gener de 1898, entre la presa de la fàbrica de carburs d’An-toni Sedó, a Sant Andreu de la Barca, i Martorell; signat perl’enginyer Valcárcel el novembre de 1902. Escala 1:500 metres.El lligall conté també altra documentació referent al cabal delriu en diferents riuades:• Càlculs del cabal de les avingudes del 13 de gener de 1898 idel 21 de setembre de 1901, efectuats per l’enginyer Valcárcelel novembre de 1902. • Representació gràfica de les altures de l’aigua del riu Llobre-gat mesurades al pont de Sant Boi, des del juny de 1902 fins alnovembre de 1903. • Taula de mesures de l’altura diària del riu entre el mes dejuny de 1902 i el mes de novembre de 1903.I una còpia manuscrita de la Memòria de l’avantprojecte d’en-degament, rectificació i desviament del riu Llobregat, redacta-da per l’enginyer Victoriano Felip, director d’obres públiquesde la Diputació de Barcelona, el 30 de desembre de 1899.La part introductòria i justificativa d’aquest document expres-

Detall del plànol del tram del riu Llobregat on l’enginyer senyor Valcárcel va efectuarl’aforament de l’avinguda extraordinària del 13 de gener de 1898, entre la presa de lafàbrica de carburs d’Antoni Sedó, a Sant Andreu de la Barca, i Martorell.Novembre de 1902ANC. Fons Agència Catalana de l’Aigua.

sa molt bé la finalitat del projecte promogut per la Diputació,segurament arran de les inundacions del gener de 1898. Fa unabreu exposició dels diferents projectes de canalització del cursbaix del riu dels darrers cinquanta anys, i enumera les causesque tradicionalment han agreujat els efectes devastadors de lesavingudes, així com també les més recents i perilloses: la líniadel ferrocarril i el canal de la Dreta del Llobregat. Tot i que Felip apunta com a millor solució el desviament delcurs del riu des de Sant Boi fins al mar, l’alternativa queda des-cartada per la dificultat de l’execució i el seu elevat cost. L’a-vantprojecte es limita a canalitzar la llera, mitjançant espigonsi estacades que controlin l’augment del cabal i rectificacionsdels trams més tortuosos, i a la construcció de dics i altresdefenses per contenir l’aigua de les avingudes.És interessant destacar la relació entre els particulars i elspoders públics en la projecció, execució i finançament de lesobres. L’acord de la Diputació és la canalització del riu des delmar fins on sigui necessari. Felip centra l’estudi només en eltram des del mar fins al terme de Sant Boi, perquè des d’aquestpunt fins a Sant Feliu de Llobregat s’aprofitarà un altre projec-te que hi ha en tramitació a iniciativa d’alguns propietaris deterres d’ambdues vores del riu, encapçalats per Eusebi Güell.D’altra banda, l’avantprojecte de Felip estableix una planifica-ció a la qual s’hauran de subjectar les obres d’ajuntaments iparticulars, consistent en l’establiment d’unes línies de cana-lització que determinen una amplada de llera suficient pergarantir el pas lliure de l’aigua. L’Administració haurà de vet-llar pel seu compliment.Respecte al finançament, es proposa que els propietaris quelimiten amb el riu i els ajuntaments, que són els més directa-ment beneficiats per les obres, es facin càrrec de més de la mei-

tat de la despesa (les obres que afecten la propietat privada),mentre que les administracions central i provincial assumiriennomés les obres que afecten la llera del riu, que representenuna quarta part del pressupost. D’aquesta manera, l’enginyercreu que el projecte es podria dur a terme en un curt termini, jaque l’Administració només n’hauria de pagar una petita part.Per últim, només resta assenyalar que el desviament de la des-embocadura del Llobregat, que en aquest i en altres projectesposteriors es va descartar, es va acabar fent més de cent anysdesprés, quan l’any 2004, enmig d’una gran controvèrsia, es vadesplaçar la seva sortida al mar 2,5 quilòmetres al sud.Transcrivim a continuació un fragment de la memòria, en quèes justifica la proposta que es presenta tot fent la relació delsproblemes que l'originen i dels projectes anteriors o en cursque han intentat aportar solucions:«La Excelentísima Diputación provincial, por acuerdo adopta-do en sesión pública ordinaria del día 21 de Junio de 1898,resolvió que por el Ingeniero que suscribe “se practicasen estu-dios dirigidos a determinar las convenientes líneas para elencauzamiento del río Llobregat y obras de defensa necesarias,desde su desembocadura, aguas arriba, hasta donde sea preci-so, al objeto de evitar el peligro de futuras inundaciones, esta-bleciéndose el cálculo aproximado del presupuesto de gastosde dichas obras”.»En virtud del precedente acuerdo y en cuanto fué posible dis-poner de los fondos más indispensables para atender a los gas-tos que habían de originar los trabajos de campo, se empren-dieron éstos, tomando los datos necesarios para levantar elplano del cauce actual del río Llobregat y de dos zonas latera-les bastante extensas, desde su desembocadura en el Mar, hastael término de San Boy, en cuyo paraje se limitaron los trabajospor el momento, porque, a partir del mismo hasta la riera dePahisa, aguas arriba, o sea en la parte del cauce comprendidadentro de los términos de San Boy, San Juan Despí y SantaColoma de Cervelló, acababan entonces de terminarse estudiosde encauzamiento del río a instancia de los propietarios intere-sados de los referidos términos municipales, cuyos estudios,efectuados por el Ingeniero D. Alejandro Rubió, se hallanactualmente en tramitación en el Gobierno Civil de esta pro-vincia. [...]»[...] En la parte inmediata superior del río hasta el puente deMolins de Rey, a consecuencia de los desastres ocasionadospor las terribles inundaciones del mes de Enero de 1898, se hanconstruido algunas obras de defensa, las cuales junto con las deencauzamiento proyectadas en la inferior o baja, evitarán pro-bablemente la repetición de aquellos desastres. Convendría sinembargo continuar el estudio del encauzamiento hasta el refe-rido puente de Molins de Rey. La longitud total estudiadaahora mide, a contar desde la desembocadura del río, 13.547metros y la comprendida entre la riera de Pahisa y el puente deMolins de Rey 4.670 metros.»La cuestión de encauzamiento del río Llobregat en la partemás baja de su cuenca, o sea entre aguas abajo del repetidopuente de Molins de Rey y el mar, data de hace más de mediosiglo.»Por los años de 1844 y 45 los ingenieros destinados al servi-cio de Obras Públicas de esta provincia practicaron trabajosencaminados al expresado objeto. En el otoño de 1850 el río

4

Detall del plànol de rectificació del riu Llobregat, des del pont de Molins de Rei fins ala barca de Sant Boi, signat per l’arquitecte Narciso José M. Bladó.18 de març de 1854ANC. Fons Agència Catalana de l’Aigua.

abandonó su antiguo cauce inundando terrenos y amenazandolas poblaciones de San Boy y de San Juan Despí. El mismocitado año, el Gobierno aprobó un proyecto de encauzamientoque no fué posible realizar por causa de las nuevas variacionesque sufrió el cauce. Por R.O. de 8 de Agosto de 1852 se apro-bó otro proyecto que tenía por objeto abrir un canal de 100varas de amplitud disponiendo que los trabajos se costearanpor mitades entre el Estado y la Provincia, suministrando lasherramientas necesarias los propietarios interesados, el cualtampoco llegó a realizarse ocurriendo, en cambio, nuevas inun-daciones y desastres que pusieron en eminente peligro espe-cialmente los pueblos de San Boy y Prat, al dirigirse directa-mente contra los mismos la corriente general del río.»A consecuencia de los indicados sucesos se formó, el año1854, un nuevo proyecto, cuyo principal objeto fué el de hacerdesaparecer por completo los dos pronunciados senos queentonces formaba el cauce del río, uno de ellos frente al pueblode San Vicens dels Horts y el otro, frente a San Boy.»En el referido proyecto se consignaban como principales cau-sas de las inundaciones la poca consistencia y escasa elevaciónde las márgenes del río, la extremada tortuosidad de su cauce ylas invasiones ocasionadas en éste por los propietarios colin-dantes al tratar de fortificar y defender sus respectivas orillas,sin el debido orden y concierto, proponiendo a fin de combatirlas indicadas causas: la apertura de zanjas de rectificación, laelevación de márgenes con los productos de dicha apertura, lasplantaciones de consolidación utilizando los sedimentos depo-sitados en las avenidas y el señalamiento de nuevas líneas deencauzamiento, para contener las aguas bajas y medias de lacorriente, fijando aquellas por medio de estacadas longitudina-les y diques transversales formando espigones sencillos y algu-nos en forma de martillo o “T”.

»Tampoco el indicado proyecto llegó a realizarse, sucediendolo propio con los demás estudios que posteriormente se hanrealizado. Los propietarios interesados, durante el gran núme-ro de años transcurridos desde las citadas fechas, han procura-do defender sus respectivas fincas por medio de estacadas y deterraplenes con escaso éxito, en general, como suele sucedercuando estas obras se ejecutan aisladamente, sin obedecer a unplan previamente determinado teniendo en cuenta todos losintereses y con especialidad los que resultan opuestos entre unay otra orillas del río.»Además en este tiempo se construyó el puente de maderasobre el Llobregat en San Boy, con un largo terraplen levanta-do sobre la orilla derecha del río para construir el camino desdeel citado puente a la población; y el ferrocarril de Barcelona aVillanueva, que también exigió un largo terraplén entre el río yla población del Prat.»La tortuosidad de la corriente, agravada por la defectuosaconstrucción de gran número de las estacadas particulares y laexistencia de los largos terraplenes anteriormente citados, loscuales obligando a las aguas desbordadas a saltar sobre ellosformando largas cascadas, ocasionaban la producción de ver-daderas mangas, que a manera de avalanchas dotadas de granvelocidad, destruían cuanto encontraban al paso, constituyeronen el mes de Enero de 1898 las principales causas de los desas-tres ocasionados en la cuenca más baja del Llobregat por lasinundaciones del citado año.»Los terraplenes del Canal de la Derecha del Llobregat, espe-cialmente los de las Acequias superior e inferior, produciendoanálogos efectos, contribuyeron también a la agravación de losdesastres, dando lugar a notables socavaciones del terreno, lascuales llenándose de agua formaron extensas lagunas en dife-rentes parajes de las nombradas acequias, cuya destruccióntambién tuvo lugar en la mayor parte de su longitud.»Los males que en esta época han ocasionado y pueden volvera ocasionar las grandes avenidas del río Llobregat son demayor importancia que los que ocurrían antes de la existenciadel ferrocarril y del Canal, por cuyo motivo urge ahora, másque anteriormente, adoptar las disposiciones necesarias paraconseguir aminorarlos todo lo posible, ya que no es fácil evi-tarlos completamente pués, para esto, sería preciso cambiar elcauce del río abandonando el actual entre San Boy y el mar, ysustituyéndolo por otro nuevo dirigido en línea recta desde elnombrado pueblo al estanque o laguna del Remolà, siguiendola dirección conocida en la localidad por fondo del Riumort;pero este problema difícil y de costosa solución, no constituyeel objeto de este anteproyecto [...].»Aquest és un dels projectes sobre el Llobregat que conserva elfons documental de l’Agència Catalana de l’Aigua. N’hi ha 95més que persegueixen la mateixa finalitat, el control del riu,gairebé tots a la zona del Baix Llobregat.

Maria Utgés Vallespí

5

Detall del plànol de les inflexions que forma el riu Llobregat davant de Sant Boi i de lespossessions de Solterra i de Colomer, signat pels enginyers Angel Camón i Constantinode Ardenaz.24 d’octubre de 1846ANC. Fons Agència Catalana de l’Aigua.

ELS DIARIS D’OPERACIONS DEL COS DE SEGURETAT I ASSALT DURANT ELS DIES18 A 20 DE JULIOL DE 1936 DINS EL FONS FREDERIC ESCOFET I ALSINA (CORONELESCOFET)

A les acaballes de l’any 2002 ingressà a l’Arxiu Nacional deCatalunya, procedent del Centre d’Història Contemporània deCatalunya, el fons documental produït per Frederic Escofet iAlsina (1898-1987). Barceloní d’orígens familiars empordane-sos, esdevingué una personalitat clau en els compassos inicialsde la Guerra Civil espanyola a la capital catalana, com a enca-rregat de preparar i dirigir el pla de defensa de les forces delGovern català contra els militars i feixistes insurrectes. Militarde carrera foguejat al Marroc i amb diferents destins i gradua-cions en ascens a Catalunya, ingressà al Cos de Mossos d’Es-quadra el 1930. El comandà inicialment i fou després capità

caporal molt proper al president Macià. Condemnat a mort perla seva defensa del Palau de la Generalitat durant els Fets delSis d’Octubre de 1934, la pena li fou posteriorment commuta-da. Pel febrer de 1936, després de la victòria electoral del FrontPopular, assumí la Comissaria General d’Ordre Públic de laGeneralitat de Catalunya. Des d’aquest càrrec, la seva actuaciófou decisiva en la derrota de l’aixecament militar del 19 dejuliol a Barcelona i a la resta de Catalunya. Amb la guerra encurs, Escofet fou enviat pel Govern català a l’estranger encomissió de servei (agost 1936-maig 1937). Al seu retorn, par-ticipà com a comandant als combats del front d’Aragó i lesbatalles de Belchite i Terol, on fou ferit repetidament. Un coprecuperat, esdevingué ajudant del president Companys. El1939, emprengué el camí de l’exili en companyia del presidenti s’establí a Brussel·les.A més d’aplegar nombrosos esborranys, apunts i materialsdiversos per als seus estudis sobre els fets del Sis d’Octubre de1934 i l’aixecament feixista de 1936, el fons documental delcoronel Escofet esdevé una notable font d’informació sobre elsfets de juliol a Barcelona, sobretot, a través de les còpies lite-rals dels diaris d’operacions redactats durant els dies posteriorspels comandaments de cadascuna de les companyies i esqua-drons del denominat Cos de Seguretat i Assalt de Barcelona.En bona mesura emprades com a base documental del seu lli-bre Al servei de Catalunya i de la República. La victòria 19 dejuliol de 1936 (publicat per les Edicions Catalanes de París el1973), aquestes còpies dels diaris d’operacions foren lliuradesal Comissari General d’Ordre Públic, principalment, entre elsdies 8 i 10 d’agost, com a resultat d’una ordre del mateix coro-nel Escofet cursada el 21 de juliol, interessat ja aleshores arecollir el màxim d’informació sobre les primeres hores de larevolta militar a Barcelona. Escofet havia pres possessió delcàrrec de Comissari General d’Ordre Públic de la Generalitatel 26 de juny de 1936, mentre es feia efectiu per Decret delGovern de la República el traspàs de les competències d’ordrepúblic a la Generalitat de Catalunya. El 8 de juliol, el consellerde Governació Josep Maria Espanya va reunir-se amb Escofetper planificar les mesures adients davant una eventual rebel·liómilitar, els signes de la qual, semblaven prou evidents. Acor-daren no fer difusió del contingut real de la seva conversa a tra-vés de la premsa, a fi de no prevenir els elements colpistes. Sota les ordres del conseller de Governació es trobaven ales-hores les Esquadres de Catalunya, amb uns 300 mossos, enca-rregats bàsicament de la custòdia dels edificis del Govern, dosterços i una comandància de cavalleria de la Guàrdia NacionalRepublicana (l’antiga Guàrdia Civil) i sobretot els 1.960 efec-tius de les Forces de Seguretat i Assalt, comandades per AlbertArrando, formades per tres grups de Forces d’Assalt i noucompanyies i dos esquadrons de cavalleria de les Forces deSeguretat. Atès que el capteniment de la Guàrdia Nacionalsemblava incert, Escofet dissenyà el seu dispositiu preventiucomptant bàsicament amb els efectius de les Forces de Segu-retat i Assalt. Amb aquell objectiu passà hores i hores amb elcomandant Arrando preparant l’estratègia d’intervenció i pre-veient quins podien ésser els moviments dels militars rebels. Tal i com ens donen a conèixer els diaris d’operacions del Cosde Seguretat i Assalt, Escofet i Arrando prepararen un disposi-tiu que concentrà a l’anomenat Cinc d’Oros (l’encreuament

6

Primera pàgina del Diari d’operacions dels dies 19 i 20 de juliol de 1936 de la 6a Companyia del Cos de Seguretat i Assalt de Barcelona. 1936ANC, Fons Frederic Escofet i Alsina (coronel Escofet).

entre la Diagonal i el Passeig de Gràcia) el màxim d’efectiusper sorprendre les unitats militars que es desplacessin en direc-ció al centre de la ciutat. Així mateix, altres grups policíacshaurien de concentrar-se a la Barceloneta, per actuar contra lesforces que sortissin de les casernes de l’avinguda d’Icària i laCiutadella; prop de les Drassanes, vigilant les dependènciesmilitars a l’entorn de la Capitania general; a la plaça d’Espa-nya, per cobrir la Gran Via i l’avinguda del Paral·lel; i, final-ment, a la seu de la Comissaria General d’Ordre Públic a la ViaLaietana, on arribaria el mateix president Companys una vega-da esclatada la revolta. El dia 18 de juliol, les notícies sobrel’èxit de la rebel·lió militar al Marroc combinades amb lesinformacions derivades del control de les comunicacions tele-fòniques de les guarnicions a Barcelona, portaren Escofet alconvenciment que l’aixecament es produiria a la capital cata-lana l’endemà a la matinada, motiu pel qual aquella mateixatarda s’inicià el desplegament de les forces de Seguretat iAssalt.Els diaris d’operacions de les diverses unitats del Cos de Segu-retat i Assalt permeten resseguir els seus moviments des de lamatinada del 19 de juliol fins a l’endemà. Deslligant-se de laretòrica formal més pròpia d’aquesta mena d’informes rutina-

ris, contenen sovint una eloqüent narració de les operacions delluita al carrer i de l’actitud dels comandaments i els agents,així com dels combats amb les unitats militars sollevades i deles baixes i ferits ocasionats. Constitueixen un document benviu que ens apropa als fets del 19 de juliol a Barcelona. Lesbatalles del Cinc d’Oros, dels carrers de l’Eixample, de laplaça Catalunya, de l’edifici de Governació o del PasseigNacional i l’avinguda d’Icària, resten ben narrades a través dela participació de les forces d’ordre públic sota el comanda-ment de la Generalitat. El fons del coronel Escofet, a més,inclou altres informes dels caps de les unitats del Cos de Segu-retat i Assalt que avaluen les causes i el nombre de morts i feritsde cadascuna, i proposen recompenses per aquells comanda-ments i agents que més es distingiren en els combats. En con-junt, aquesta documentació contribueix a enriquir considerable-ment la nostra visió d’aquells fets d’ara fa setanta anys.A tall d’exemple, reproduïm un fragment del diari d’opera-cions corresponent a la 6a Companyia de Seguretat, que inter-vingué activament en la batalla del Cinc d’Oros: »Próximamente a las 5 horas momento que se apagaba elalumbrado público, avanzaban rápidamente por la calle deCórcega, gran número de fuerzas rebeldes, y al salir la secciónque a mis órdenes ocupaba el centro de la plaza hacia la men-cionada calle fue recibida con intenso tiroteo de fusilería yametralladora, que fue repelido en igual forma y dándose unestentóreo viva a la República por todas las fuerzas que ocu-paban la repetida Plaza del Cinco de Oros, siendo el encuentroviolentísimo y el choque en el primer momento casi cuerpo acuerpo, pues las primeras bajas se producen a menos de diezpasos de distancia y al dar la orden de a caballo el capitán delescuadrón para iniciar una carga, fueron muertos su caballo yel del ordenanza, no pudiendo llevarla a cabo; generalizándoseel combate con inusitada intensidad por espacio de más de doshoras y sobre las 7.50 las fuerzas de vanguardia sublevadas,titubean y se rinden entre clamorosos vivas a la República y alGobierno legalmente constituido, dados por las fuerzas quedefendían la plaza. Otro tanto ocurre con las fuerzas del Regi-miento de artillería, que ante el nutrido fuego de la defensa, nopuede desembarcar de los camiones el total de la fuerza, por loque inician la retirada dejando prisioneros en nuestro poder aun oficial, clases y varios artilleros. El resto de la fuerza delregimiento de caballería que se batía en la calle de Córcega sehace fuerte en distintas casas de la citada calle y su planamayor con el coronel, parte del escuadrón de armas automáti-cas y gran número de jefes y oficiales de dicho regimiento, asícomo el comandante de la Guardia Civil señor Recas, un caboy unos 20 números del mencionado instituto que formabanparte de la columna sublevada, se refugiaron e hicieron fuertesen el Convento de los Carmelitas sito en Lauria-Diagonal,colocando estratégicamente en dicho edificio las ametrallado-ras de que disponían, haciendo fuego sobre toda la barriada.Por las fuerzas a mis ordenes fueron ocupados todos los pun-tos estratégicos para batirlos y cortarles la retirada, sostenien-do todo el día intenso fuego, hasta que se rindieron los distin-tos núcleos que se habían hecho fuertes en los edificios de lacalle de Córcega, y continuando el fuego con los refugiados enel Convento.»Miquel Pérez Latre

7

Cartell “Gràfic del moviment facciós a Barcelona”. 1936ANC, Fons Pau Mercadé

LES MILLORES D’ACCÉS PER CARRETERA A L’AEROPORT “TRANSOCEÀNIC” DE BARCELONA

Entre els expedients generats per la Prefectura Provincial deCarreteres a Barcelona —organisme depenent del Ministerid’Obres Públiques—, trobem el “Proyecto de reparación delcamino de acceso provisional al Aeropuerto Transoceanico deBarcelona”, generat entre el 1948 i el 1950. L’expedient formapart de la sèrie Expedients de construcció i adequació de laxarxa de carreteres transferida per l’Arxiu Central del Depar-tament de PTOP.Del seu contingut se n’extreu que, fins a la posada en marxa del’autovia de Castelldefels, la via d’accés a l’aeroport, denomi-nat llavors “Transoceánico”, era el camí municipal del Prat deLlobregat on s’hi arribava a través de la carretera provincialque començava a la Gran Via de Barcelona. L’augment de tràn-sit derivat de la utilització de l’aeroport va posar de relleu lanecessitat d’arranjar aquest camí.Aquest expedient fa referència a les obres que es van dur aterme en els anys 1948-1950. Inclou el projecte i els contrac-tes subscrits amb l’empresa Riegos Asfálticos SA, adjudicatà-ria de les obres.El projecte conté la memòria, els plànols, el plec de condicionsfacultatives i el pressupost. Va ser signat el 12 de novembre de1948 per l’enginyer Pablo Nobell Jolonch i porta el vistiplaude l’enginyer J.A. Lagarde, cap de la Prefectura .La memòria descriu, entre d’altres aspectes, el mal estat deconservació del tram de carretera i els treballs que s’han de fera uns dos quilòmetres i mig (pavimentació, eixamplament ireforçament). També hi trobem informació sobre la nòminadels treballadors, amb els càlculs de jornal base, plus de cares-tia, percentatges corresponents a gratificacions, previsió social,quotes sindicals, assegurances per malaltia i per accidents detreball, etc.Els plànols consten de dos fulls. El primer reprodueix a escala

1:50.000 la ubicació de l’aeroport i destaca en vermell el tramon s’han de fer les obres. El segon, és una secció que repre-senta l’amplada i la longitud dels trams que s’han de millorar. Al plec de condicions facultatives es detallen les característi-ques de l’execució dels treballs, com ara la recollida, el dipò-sit, el transport i la manipulació dels materials utilitzats, la sevaqualitat i procedència (pedra calcària de les pedreres de Cas-telldefels i graveta del riu Llobregat), les precaucions adopta-des durant els treballs (senyalització i enllumenat), els terminisd’execució, recepció i liquidació de l’obra, entre d’altres.L’últim document del projecte és el pressupost amb un costtotal de 179.491,36 pessetes (1.079 euros). El 84% d’aquestimport (151.760,95 pessetes) correspon a costos de materials,el 2% (4.318,50 pessetes) als jornals, un 1% (1.560,79 pesse-tes) és per a imprevistos, un 5% (7.803,97 pessetes) per a cos-tos de direcció i administració i, finalment, un 8% (14.047,15pessetes) per a benefici industrial.D’altra banda, hi ha cinc contractes amb l’empresa RiegosAsfálticos SA, quatre subscrits entre octubre i novembre de1949 i un el desembre de 1950, on s’especifiquen les obliga-cions econòmiques del contractista, el qual havia d’abonar un10% de l’import de l’obra com a garantia i havia de subscriu-re una pòlissa d’assegurança a la Caixa Nacional d’Accidentsde Treball.

ELS EXPEDIENTS DE CONSTITUCIÓ D’AJUNTAMENTS DEL FONS GENERALITAT DE CATALUNYA (SEGONA REPÚBLICA) QUE HAN TORNAT DE SALAMANCA

Els expedients de constitució d’ajuntaments formen una de lesmoltes sèries documentals generades per l’Administració de laGeneralitat de Catalunya que la Delegación del Estado paraRecuperación de Documentos (DERD) va comissar i va tras-lladar a Salamanca l’any 1939 i que el 31 de gener de 2006 varetornar a Catalunya. Aquesta sèrie abasta el curt període queva de la tardor de 1936 a la tardor de 1937 i consisteix en ladocumentació que fa referència a la supervisió i control que laGeneralitat exercia sobre el nomenament i actuació delscàrrecs municipals a través de la Direcció General d’Adminis-tració Local.En total, han arribat fins als nostres dies els expedients de 765ajuntaments dels prop de 1.000 que hi havia a l’època. Desco-neixem el motiu de la manca de la documentació corresponenta més de 200 ajuntaments —entre els quals n’hi ha de tan sig-nificatius com podrien ser els de Terrassa, Sabadell, Tarragona,Tortosa o Reus. Amb tot, una possible explicació podria venirdonada, en part, per les vicissituds i els trasllats que aquestadocumentació va haver de patir en els mesos immediatamentposteriors al final de la guerra.Els expedients que conservem estan aplegats i organitzats perles 38 comarques en què es va dividir Catalunya l’any 1937 i,dins d’aquestes, estan ordenats alfabèticament pel nom delmunicipi. A cada expedient hi trobem la documentació corres-ponent a l’aplicació dels dos decrets de Presidència i de laConselleria de Seguretat Interior, de 9 d’octubre de 1936, aixícom de l’ordre posterior, de 12 d’octubre, de la Conselleria de

8

Expedient de la carretera d’accés a l’Aeroport Transocèanic de Barcelona. Detall del plànol general on es pot visualitzar la carretera d’accés a l’aeroport. 1948. Fons. Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques

Noticiari

Seguretat Interior. Amb aquestes disposicions normatives, s’a-dequaven els governs municipals a la nova situació políticanascuda de la recomposició de l’equilibri de forces entre laGeneralitat i les forces revolucionàries que des del 19 de juliol,un cop frenat el cop militar, controlaven tots els àmbits delpoder. Aquesta adaptació comportava la dissolució dels comi-tès antifeixistes locals i el retorn del poder municipal a mansdels ajuntaments, els quals, al seu torn, reconeixien l’autoritatsuperior de la Generalitat. Amb tot, com es pot observar enconsultar els expedients, en alguns municipis el procés deconstitució dels nous ajuntaments va comportar més d’unaincidència i oposició per part dels membres dels anteriorscomitès.Del contingut dels expedients, cal destacar les llistes on s’in-forma dels repartiments dels càrrecs municipals (alcaldia iregidories) entre les diferents forces polítiques, la correspon-dència relativa als incompliments del decret per manca devoluntat col·laboradora d’alguns partits o forces polítiques i,quan es dóna el cas, la correspondència relativa a l’oposiciódels antics comitès i a les actuacions que aquests duen a terme.En alguns expedients, a més, també trobem correspondènciarelativa a les actuacions derivades de l’aplicació del Decret d’1de març de 1937 de la Conselleria de Seguretat Interior, pelqual es dissolien les conselleries municipals de Seguretat Inte-rior i de Defensa. En aquests casos, es tracta de la còpia certi-ficada de l’acta de la sessió municipal en la qual s’aplicavaaquest decret i que l’Ajuntament, obligatòriament, havia d’en-viar a la Direcció General d’Administració Local.Com a font documental, la sèrie permet, en primer lloc, suplirla manca de dades sobre aquells ajuntaments que, per les cir-cumstàncies de la guerra o la descurança, no han conservat ladocumentació relativa al període de la guerra. No obstant això,el seu principal interès rau en el fet que aplega la informacióde la major part dels ajuntaments catalans, la qual cosa, perexemple, permet fer estudis generals i estadístics sobre laimplantació de les diverses forces polítiques a les comarques oal conjunt del territori català en aquest període concret definals de 1936. Així, dins de cada municipi podem veure com

va quedar refet el poder, quines eren les persones i partits quedominaven la nova situació i, també, quin va ser el grau decompliment dels decrets a cada localitat concreta. En aquest darrer aspecte, i depenent dels llocs, l’aplicació delsdecrets i l’ordre no va ser homogènia. En la major part delscasos es van complir ràpidament i els ajuntaments es van cons-tituir sense cap incidència, com va passar a Agramunt, Bossòst,Callús, Granollers, Guimerà, Mont-roig del Camp o Prades,per esmentar-ne alguns exemples. Malgrat això, hi va haverforça casos d’un compliment incorrecte en no mantenir-se lesproporcions polítiques que s’estableixen als decrets, normal-ment per manca de representació local d’alguna de les forcespolítiques, com veiem que va passar a Aldover, Anglesola,Bonastre, Gandesa, Maspujols o el Pinell de Brai, per exemple.Quan passa això, trobem nova correspondència informant denoves reunions i nous acords municipals per tal d’observar laparitat a què obligaven els decrets. Altres casos, ja més excep-cionals, són aquells en què el repartiment estricte de les regi-dories, bo i seguint les proporcions que marcaven els decrets il’ordre, va comportar queixes i una interessant correspondèn-cia per part de les forces polítiques majoritàries al municipi,que se sentien menystingudes, tal com, per exemple, va passara Navarcles.La consulta d’aquesta sèrie, tot i les mancances que hemesmentat, permet tenir una visió global força completa i fidelde l’actuació dels governs locals i de les forces polítiques i sin-dicals locals en un moment molt puntual però molt transcen-dent del nostre passat més recent.

L’INGRÉS DE LA DOCUMENTACIÓ DE FABRAY COATS DE LA COLÒNIA BORGONYÀ, DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ

El 1895, l’empresa britànica J&P Coats establí una fàbrica defilatures a Sant Vicenç de Torelló que significà la construccióde la colònia industrial Borgonyà. Malgrat que l’empresa erad’origen escocès, la colònia es conegué popularment com laColònia dels Anglesos i en el seu moment representà la intro-ducció al nostre país de les instal·lacions i tècniques mésmodernes, tant de producció com d’actuació social vers els tre-balladors. L’any 1903 l’empresa es fusionà amb la Sucesora deFabra y Portabella, de Sant Andreu del Palomar, i donà lloc ala constitució de la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra yCoats, actualment Coats Fabra, SA. L’any 2000 la colònia Bor-gonyà tancà les seves portes i traspassà el seu arxiu a l’Ajun-tament de Sant Vicenç de Torelló, el qual ara ha cedit el fons al’ANC.Fer-ne in situ un primer tractament arxivístic ha permès cons-tatar l’existència de 21 sèries documentals, entre les quals des-taquen les de Direcció General; Maquinaria i Utillatge, sobrela gestió del patrimoni moble, amb documentació des del1926; Tresoreria, sobre la gestió dels recursos econòmics, ambdocumentació des del 1919; Producció, amb documentació desdel 1906; i diverses sèries sobre la gestió del personal com araSalaris, amb documentació des del 1894, i Serveis Socials,amb documentació des del 1927. Malgrat la mancança d’al-guns tipus de documentació normalment present en els fons

9

Fitxa corresponent a l’Ajuntament de Súria.1936ANC. Fons Generalitat de Catalunya (Segona República)

d’empresa, les sèries conservades són contínues i no presentensalts cronològics, la qual cosa fa que el conjunt del fons siguiun excel·lent testimoni documental d’una colònia industrialmodèlica en el moment del seu naixement i que ha perllongatla seva activitat fins als nostres dies. El volum total del fons ésde 188 metres lineals de prestatgeria.Vistes les condicions de conservació a què havia estat sotmesala documentació, amb anterioritat al seu trasllat a la seu del’ANC ha estat objecte d’un tractament de desinsectació i des-infecció, al mateix temps que s’ha identificat el material querequerirà un posterior pas pel Laboratori de Restauració. Des-prés del seu ingrés, el fons resta a l’espera del seu tractamentarxivístic definitiu i provisionalment fora de consulta.

EL TRACTAMENT ARXIVÍSTIC DEL FONSCENTRO ESPAÑOL DE MOSCÚ (ARCHIVO GUERRA Y EXILIO – AGE)

L’Arxiu Nacional de Catalunya ha finalitzat les tasques d’den-tificació, descripció, ordenació i enregistrament del fons Cen-tro Espanyol de Moscú (CEU). La documentació va ingressara l’arxiu l’any 2000 com a resultat del conveni de col·labora-ció signat el 10 de maig de 1999 entre el Departament de Cul-tura de la Generalitat i l’associació Archivo Guerra y Exilio(AGE) i la posterior cessió en comodat d’un conjunt docu-mental que inclou el Centro Español de Moscú.El Centro Espanyol de Moscú o Sociedad de EmigradosEspanyoles en la URSS neix el 1966 com a entitat política icultural amb l’objectiu d’agrupar els espanyols residents a laUnió Soviètica, vetllar per la seva unitat política i moral, iesperonar els sentiments patriòtics vers Espanya al mateixtemps que l’estimació per la Unió Soviètica. Els immigrantsespanyols havien arribat a l'URSS en dues etapes marcades perla Guerra Civil espanyola. Els coneguts “nens de la guerra”que provenien de 4 de les expedicions que es van organitzar

entre 1937 i 1939 per evacuar nens a l’estranger, i d’altrabanda els exiliats polítics, membres del PCE, que fugiren des-prés de la Guerra Civil. Cal destacar Dolores Ibarruri, JoanComorera o Vicente Uribe, a més de membres de les BrigadesInternacionals. La seu de l’entitat acollia el Comitè de l’Emi-gració Espanyola a l’URSS i el Comitè dels ComunistesEspanyols de Moscou. Va dependre del PCE fins a la seva sor-tida després de la caiguda del règim comunista. El 1995 elsantics “nens de la guerra” van reorganitzar el Centro amb l’a-provació d’uns nous estatuts.El fons integra la documentació conservada a la seu de l’es-mentada associació produïda per l’emigració espanyola, sobre-tot el PCE, entre 1966 i 1981. Fonamentalment es tracta dedocumentació administrativa, actes de reunions, correspondèn-cia i publicacions. Un altre volum important de documentacióés el d’aquella que està relacionada amb els nens de la guerra,sobretot la correspondència dels nens amb Dolores Ibarruri. S’ha descrit la documentació textual, inclosa l’hemeroteca, anivell d’unitat documental composta, donant com a resultat uncatàleg que conté 271 registres informàtics. El fons està ins-tal·lat en 147 unitats d’instal·lació normalitzades

L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA PARTICIPA ALA FIRA DE MUSEUS I EDUCACIÓ “SORTIR DEL’AULA: RECURSOS EDUCATIUS DE MUSEUS PER A L’ENSENYAMENT”

Del 4 al 7 de juliol l’Arxiu Nacional de Catalunya ha partici-pat a la Fira de Museus i Educació “Sortir de l’aula: recursoseducatius de museus per a l’ensenyament” que ha organitzat elMuseu Marítim de Barcelona coincidint amb les X Jornades deMuseus i Educació.Aquesta és una Fira de propostes educatives per a escolars que,des dels museus, pretén ser una plataforma de diàleg, d’inter-canvi de parers, d’informacions i d’experiències entre els tèc-nics d’educació dels museus i els dels centres d’ensenyamentreglat. L’objectiu que persegueix la Fira de Museus i Educacióés aproximar els centres docents als museus i a l’inrevés. La contribució de l’Arxiu Nacional de Catalunya a la Fira, ambun estand propi que presentava les activitats que desenvolupael Servei Didàctic de l’arxiu, ha estat valorada molt positiva-ment pels assistents que s’hi han adreçat interessant-se pelstallers, les visites guiades i els materials didàctics propis delSDANC. La Fira s’ha adreçat a professionals de l’educació: des delsdocents d’ensenyament obligatori, a tècnics del lleure, a per-sonal de departaments d’educació dels museus, d’empreses deserveis culturals, etc.

10

Dibuix fet per diferents nens de la Guerra Civil espanyola evacuats a l’URSS amb motiude l'aniversari de José Diaz 1941ANC, Fons Centro Espanyol de Moscú.

11

Ingressos

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓFebrer - Maig 2006

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA

Generalitat de Catalunya (Segona República)Llibre d’actes de les sessions del Comitè Permanentd’Indústria i llibre d’ordres i decrets del Departamentde Proveïments. (1936-1937), 0,1 metres lineals. Res-titució de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Accéslliure. [fons 1, ingrés 1953]

Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya

Expedients d’instal·lacions elèctriques receptores debaixa tensió (1990), 28,7 metres lineals. Base dedades Access amb 3.696 registres. Transferits perl’Arxiu Central del Departament de Treball i Indús-tria. Accés restringit. [fons 439, ingrés 1971]

Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Genera-litat de Catalunya

Expedients de modificació de preus (1986-1990), 11,2 metres lineals. Inventari en SIGEDATransferits per l’Arxiu Central del Departament de Comerç, Turisme i Consum. Accés restringit. [fons 501, ingrés 1963]

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT

Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’ObresPúbliques

Expedients de construcció d’habitatges de construcciópública (1956-1975), 398,4 metres líneals. Base dedades Access amb 12.621 registres. Transferits perl’Arxiu Central del Departament de Política Territo-rial i Obres Públiques. Accés restringit. [fons 707,ingrés 1897].

Expedients de contractació xarxa de ferrocarrilsmetropolitans (1962-1975), 3,7 metres lineals. Basede dades Access amb 27 registres. Transferits perl’Arxiu Central del Departament de Política Territo-rial i Obres Públiques. Accés restringit. [fons 496,ingrés 1956]

Expedients de contractació xarxa de ferrocarrils detitularitat autonòmica (1965-1977), 1,1 metres lineals.Base de dades Access amb 6 registres. Transferits perl’Arxiu Central del Departament de Política Territo-rial i Obres Públiques. Accés restringit. [fons 496,ingrés 1957]

Expedients de contractació xarxa de ferrocarrils detitularitat d’altres administracions (1972-1980), 0,9metres lineals. Base de dades Access amb 6 registres.Transferits per l’Arxiu Central del Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques. Accés restringit.[fons 496, ingrés 1958]

Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri deTrans-port, Turisme i ComunicacionsExpedients de contractació per a equipaments deltransport de viatgers (1977), 0,2 metres lineals. Basede dades Access amb 2 registres. Transferits perl’Arxiu Central del Departament de Política Territo-rial i Obres Públiques. Accés lliure. [fons 713, ingrés1959]

Expedients de contractació xarxes de ferrocarrilsmetropolitans (1967-1984), 3,9 metres lineals. Basede dades Access amb 53 registres. Transferits perl’Arxiu Central del Departament de Política Territo-rial i Obres Públiques. Accés lliure. [fons 713, ingrés1960]

Expedients de contractació xarxes de ferrocarrils detitularitat autonòmica (1975-1982), 0,4 metres line-als. Base de dades Access amb 3 registres. Transfe-rits per l’Arxiu Central del Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques. Accés lliure. [fons 713,ingrés 1961]

Expedients de contractació xarxes de ferrocarrils detitularitat d’altres administracions (1967-1980), 1metre lineal. Base de dades Access amb 2 registres.Transferits per l’Arxiu Central del Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques. Accés lliure.[fons 713, ingrés 1962]

FONS D’INSTITUCIONS

Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’ObrePúbliques

Diferents sèries (1891-1981), 59,6 metres lineals.Pendent de tractament. Transferits per l’Arxiu Cen-tral del Departament de Cultura. Accés lliure. [fons715, ingrés 1951]

COL·LECCIONS

Col·lecció de cartells de Joventut2.030 cartells (2.378 peces, inclosos 348 duplicats)que fan referència a activitats i entitats juvenils d’a-rreu. Base de dades Access amb 2.030 registres.Transferits per la Secretaria General de Joventut delDepartament de la Presidència. Accés lliure. [fons718, ingrés 1965]

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS

FONS D’EMPRESES

Fuerzas Hidroeléctricas del SegreDocumentació sobre l’actuació del treballador AndreuPagès en la col·lectivització de l’empresa durant laGuerra Civil i publicacions. 1937/1990 0,4 metreslineals.

12

Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y CoatsDocumentació de Direcció General, Gestió del Patri-moni Moble, Producció i Personal de la colònia Bor-gonyà, de Sant Vicenç de Torelló. 1894-2000. 188metres lineals

FONS FAMILIARS I PATRIMONIALS

Família Cuyàs351 pergamins i 1 llibre espècul sobre la gestió delpatrimoni familiar de Massanes (Selva). Segles XIV-XVIII. 0,1 metres lineals.

FONS PERSONALS

Francesc Macià32 cartes i telegrames enviades al Comitè Llibertat,d’Argentina, abans i durant el viatge de FrancescMacià a Sud-amèrica. 1926-1929. 0,1 metres lineals.

Joaquim Rosquellas i AlessanDocumentació de la seva activitat professional aempreses tèxtils i Radio Associació de Catalunya, isobre la seva activitat creadora com a poeta i autorteatral. 1917-1999. 1,6 metres lineals.

Josep Maria Boix i RaspallDocumentació professional com a degà de la Facultatde Dret i director general de la Caixa durant la GuerraCivil. Documentació i correspondència sobre el seuprocessament i depuració. Escrits de memòries i sobrel’autor. 1920-2002. 1,6 metres lineals.

Joan Colomines i PuigDocumentació familiar i sobre la seva activitat profes-sional i política. Dietaris i obra de creació. 1867-2000.24 metres lineals

Joan Casanovas GinjoanDocumentació sobre la seva activitat com a metge alfront durant la Guerra Civil i sobre el seu processa-ment posterior. 1938-1943. 0,1 metres lineals.

Joan Marimon BorràsDocumentació sobre la seva activitat com a membrede la junta del CADCI. 1926-1936. 0,1 metres lineals

Fèlix Marimon i CarolDocumentació de la seva activitat en associacionsd’estudiants, el seu allistament al Regiment Pirinencnúm. 1 durant la Guerra Civil i la seva mort i enterra-ment en els fets de maig de Barcelona el 1937.1933/1970. 0,1 metres lineals.

ÀREA D’IMATGES, GRÀFICS I AUDIOVISUALS

FONS PERSONALS

Jaume Font i Martí-Marí3 àlbums fotogràfics del muntanyenc Valentí Vallès Parera i dels Minyons de Muntanya de Manresa. També fotografies de la Mútua Escolar Blanquerna.

Antonio Esplugas1 fotografia. Vista del patí de la Gardunya de la presóde Barcelona vers 1875.

Miquel Coll i AlentornFotografies i altres documents audiovisuals de la sevaactivitat política durant els darrers anys de vida.

COL·LECCIONS

Col·lecció de dibuixos i gravats de l’Arxiu Nacional de Catalunya

9 gravats de l’àlbum “Per la Llibertat” de l’artista iugoslau D.A. Kun que reflecteixen la seva visió de laGuerra Civil espanyola en la qual participà com a brigadista internacional.

Col·lecció d’àlbums fotogràfics de l’Arxiu Nacional deCatalunya

dos àlbums fotogràfics que contenen retrats de membres de la família Batlló. Un dels àlbums, de pell i amb cantoneres metàl·liques conté setanta-nou retrats en diversos formats, l’altra conté vint-i-nou fotografies segurament preses per Domingo Batlló i Sunyol i algunes d’aquestes molt interessants.

Col·lecció de fotografies de l’Arxiu Nacional de Catalunya

1 fotografia, retrat dels diputats de l’Esquerra Solidària Catalana (Salvatella, Moles, Carner, Marial i Hurtado).

Col·lecció fotogràfica de la Guerra Civil espanyolaFotografies de diversa procedència i bàndol relativesa la guerra (front i rereguarda).

Col·lecció de documents de la transició de Pelai i JoanPagès (AGE)

Màsters dels enregistraments videogràfics amb entrevistes per a la sèrie “La Guerra Civil a Catalunya”.

Col·lecció de dibuixos i gravats de l’Arxiu Nacional deCatalunya

1 gravat de Francesc Sillué signat i numerat, amb motiu de la Diada de la Seguretat i Salut en el Treball.

13

L’ANCa la premsa

Archivo: la guerra no ha hecho más que empezar. Época,30.12.2005.

Els “papers de Salamanca” ja son aquí! Tot Sant Cugat,01.02.2006.

“Papeles” Art. de Francesc-Marc Alvaro. La Vanguardia,01.02.2006.

Los “papeles” de Salamanca regresan por fin a Catalunya 67años después. La Vanguardia, 01.02.2006.

El diari ofereix “Els papers confiscats de Salamanca”. ElPeriódico, 01.02.2006.

La exposición del retorno de los “papeles” en el Palau Moja deBarcelona se inaugurarà el sábado. La Vanguardia,01.02.2006.

Els papers ja són a Catalunya després de viatjar de nit des deMadrid. El Periódico, 01.02.2006

28 anys de reivindicació. El Periódico, 01.02.2006.67 anys després. Avui, 01.02.2006.67 anys després....ja son aquí. Editorial. Avui, 01.02.2006.Mieras diu que el litigi de l’art sacre s’ha d’acabar pactant. El

Periódico, 02.02.2006.Vinyeta humorística d’En Ferreres. El Periódico, 02.02.2006.Caterina Mieras. Art. d’Isabel-Clara Simó. Avui, 05.02.2006.“Papers de la dignitat” Avui, 05.02.2006.El Suprem avala un altre traspàs de documents a la Generali-

tat. 05.02.2006.Comienza la muestra pública de los “papeles de Salamanca”.

MadridPress.com, 08.02.2006.El Archivo Nacional de Catalunya, memoria histórica de la

Generalitat. Hoy Digital, 08.02.2006.Calvo dice que se devolverán los documentos del Archivo a los

vascos igual que a todos los españoles. Libertad Digital,08.02.2006.

Castilla y León exigirà la devolución de su patrimonio enotras regiones de Espanya e incluso en el extranjero.Libertad Digital, 09.02.2006.

Un cancionero burgalés en Barcelona. Diario de Burgos,09.02.2006.

El debate de los bienes. Heraldo de Aragón, 10.02.2006.El arte sacro de la Franja. El Mundo, 12.02.2006.Por dignidad y respeto debidos. El Correo, 12.02.2006.Els papers reben milers de vistes. Canvi, 1302.2006.Entrevista a Odina Capo. Canvi, 1302.2006.Mercenarios de archivo al servicio de los cazatesoros. El

Correo, 13.02.2006.El Ayuntamiento de Ripoll pedirá al Vaticano que le devuelva

la Biblia del siglo XI impulsada por el abad Oliba. Perio-distasdigital.com, 1302.2006.

Entrevista a Iñaki Egaña. Diario de Noticias de Álava,15.02.2006.

Salamanca estima en 10.500 cajas los documentos particularesque podrían restituirse. La razóndigital, 15.02.2006.

Cultura devolverá al Gobierno vasco los “papeles” si pruebaque le pertenecen. Diariovasco.com, 15.02.2006.

Una fuita d’aigua inunda el Registre Civil i malmet desenesd’expedients als jutjats. Diari de Girona, 15.02.2006.

Ascens i desfeta llibertària. Avui, 15.02.2006.

Salamanca tralará... Art. de Víctor Fernández. La Razón,16.02.2006.

L’Ajuntament de Ripoll demanarà al Vaticà que retorni laBiblia del segle XI. El Ripollès, 16.02.2006.

Miquel Sitjar posa en dubte l’autenticitat del document sobreels orígens de Núria. Diari de Girona, 16.02.2006.

Gràcia abre el archivo. 20 Minutos, 17.02.2006.Sobre la ubicació de l’arxiu comarcal de les Borges. Segre,

17.02.2006.10.000 personas en la exposición de los papeles. Què,

17.02.2006.La calle donde està el Archivo de Salamanca se va a llamar

calle del Expolio. El Mundo, 17.02.2006.Els metges dels llibres. El Mundo, 17.02.2006.Lleida és la demarcació catalana on els museus, arxius i biblio-

teques tenen més llocs web. El Punt, 17.02.2006.Deu mil persones visiten l’exposició dels “papers de Salaman-

ca”. El Punt, 17.02.2006.Prop de 10.000 persones han vist la mostra dels “papers”. Avui,

17.02.2006.Salamanca cambiará el nombre de la calle donde está el Archi-

vo por “calle del Expolio”. Libertad Digital, 17.02.2006.Éxito de los papeles. 20 Minutos, 17.02.2006.El carrer de l’arxiu de Salamanca es dirà Calle del Expolio.

Avui, 18.02.2006.La Comissió de la Dignitat lliura litografies de Fontseré a

Parets. El 9Nou, 20.02.2006.Los socialistas piden que se equipare el acceso a todos los

archivos. El Mundo, 20.02.2006.“Els documents confiscats a Catalunya”, en llibre. Canvi,

20.02.2006.Publicados los pergaminos más antiguos del Archivo Históri-

co de Barcelona. El País, 20.02.2006.La Generalitat nega tenir documents de Màlaga. El Periódico,

20.02.2006.El Constitucional rechaza las medidas cautelares contra el tras-

lado a Catalunya de los “papeles de Salamanca”. Cade-naSER.com, 20.02.2006.

Entrevista a Borja Aguinagalde. Gara, 20.02.2006.23-F, també a l’Alt Empordà. Hora Nova, 21.02.2006.Juan García Carrés, l’empordanès del 23-F, va ser l’únic civil

implicat en la trama colpista. Hora Nova, 21.02.2006El TC rechaza suspender la entrega de los “papeles” porque se

hizo por ley. La Vanguardia, 21.02.2006.El TC deniega las medidas cautelares contra el traslado de los

papeles de Salamanca. Levante, 21.02.2006.El TC avala que no se aplazara el traslado de papeles de Sala-

manca. Heraldo de Aragón, 21.02.2006.El Constitucional deniega las medidas pedidas por la Junta

sobre el Archivo de Salamanca. El País, 21.02.2006.El Constitucional denega les mesures cautelars del trasllat.

Avui, 21.02.2006.El Constitucional torna a rebutjar la suspensió del retorn dels

“papers” de la Generalitat a Catalunya. El Punt,21.02.2006.

14

El TC también rechaza bloquear la salida de los “papeles deSalamanca”. El Mundo, 21.02.2006.

El TC desestima las medidas cautelares solicitadas por Castillay león sobre el traslado del Archivo. ABC, 21.02.2006.

El TC deniega las medidas cautelars para aplazar el traslado delos papeles de Salamanca. La Razón, 21.02.2006.

El Constitucional no suspendrà la llei de retorn dels “papers”.Diari de Girona, 21.02.2006.

ERC de les Borges quiere que el Arxiu Comarcal se ubique enel Escorxador Vell. La Mañana, 22.02.2006.

La muestra en Barcelona de los “papeles” de la Guerra abre elsábado. Cadena Ser.com, 20.02.2006.

Responsables dels arxius municipals de Catalunya analitzenavui a Barcelona l’estat del patrimoni documental. EuropaPress, 23.02.2006.

L’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa anirà a l’antiga funerà-ria municipal. El Punt, 24.02.2006.

Paul Getty compró en una subasta en 1983 el códice que reco-ge los Fueros de Jaime I. Levante, 24.02.2006.

El Congreso rebajará el control de la Generalitat sobre elArchivo Real. Heraldo de Aragón, 24.02.2006.

Els “papers” de Macià. Avui, 25.02.2006.L’estat infringeix la llei del retorn dels “papers”, diu la Comis-

sió de la Dignitat. El Punt, 25.02.2006.La Comissió de la Dignitat alerta del retard en la llei dels

“papers”. Avui, 25.02.2006.La Comisión de la Dignidad pide que devuelvan las siete cajas

que quedaron en Salamanca. El País, 25.02.2006.Julián Lanzarote, l’agitació esdevé pallassada. Avui,

28.02.2006.Engrunes. Art. de Joan Oliver. Avui, 28.02.2006.L’Arxiu Històric de Girona organitza la ruta de l’exili arran

dels 70 anys de la fi de la Guerra Civil. El Punt,28.02.2006.

El carrer de quin espoli? Art. de J. J. Navarro Arisa. Avui,01.03.2006.

Las Cortes exigen a Zapatero que cree el Patronato del Archi-vo de la Corona de Aragón. Las Provincias, 02.03.2006.

Los “papeles” del Holocausto. Expansión, 03.03.2006.El director del Archivo de la Corona de Aragón defiende la

integridad de sus fondos. Levante, 03.03.2006.Reus convoca un concurs d’idees per encabir a Cal Chap

l’arxiu, un CAP, un pàrquing i pisos protegits. El Punt,04.03.2006.

El nuevo CAP de Horts de Miró estarà en l’Espai, junto alArxiu Comarcal. Diari de Tarragona, 04.03.2006.

El regreso a casa de una joya de la Corona de Aragón. ElHeraldo de Aragón, 05.03.2006.

El guardià de la memòria. Diari de Girona, 05.03.2006.Un salouense dona un pergamino comprado en internet. Diari

de Tarragona, 06.03.2006.La Comissió de la Dignitat recorda que queda molt per fer. El

Triangle, 06.03.2006.Tornen els papers de la lògia La Luz. Hora Nova, 07.03.2006.L’arxiu municipal de Cambrils ingressa un pergamí de l’any

1613- El Punt, 07.03.2006.

Cambrils recibe la donación de un documento fechado en1613. Diari de Tarragona, 07.03.2006.

L’exposició sobre els papers visitarà a l’abril l’Arxiu Nacionalde Catalunya a Sant Cugat. Messantcugat, 09.03.2006

El tresor ocult de l’IEI. Segre, 12.03.2006Girona, pionera en la difusión de archivos fílmicos “on-line”.

El País, 12.03.2006.Preocupa com queda l’Arxiu de la Corona d’Aragó a l’Estatut.

Avui, 12.03.2006.Els “papers de Salamanca” se’n van de gira per Catalunya. El

Punt, 13.03.2006.La Universidad de Salamanca quiere evitar la subasta de 130

cartas de Unamuno desde el exilio. El País, 15.03.2006.Roban un valioso incunable que volvía de una exposición espa-

ñola en méxico. ABC, 15.03.2006.30.130 visitants a l’exposició dels “papers”. Avui, 15.03.2006.L’Arxiu Nacional rep en dipòsit el fons documental de Pau

Casals. El Punt, 16.03.2006.El “Estatut” incluirá el Archivo Real en el sistema catalán de

fondos. El Heraldo de Aragón, 16.03.2006.“Salamanca papers” ready to go on tour. Catalonia Today,

16.03.2006L’Arxiu de Montblanc adquireix un document fiscal de les

Piles del segle XIX a un llibreter de vell. El Pati,17.03.2006.

Aragón acudirà al Constitucional si el Archivo de la Corona seincluye en el Estatut. La Razón, 17.03.2006.

Una disposición que se aprueba hoy provocarà el tercer recur-so al TC. El Mundo, 17.03.2006.

Aragón rechaza la cesión a Cataluña del Archivo Real. LasProvincias, 17.03.2006.

El archivo Real. El Heraldo de Aragón, 17.03.2006.Un informe de la Generalitat avala l’entrega de l’art sacre a

Aragó. El Periódico, 18.03.2006.La falta de humedad afecta a una de las piezas únicas de la

muertra sobre la Corona de Aragón. Levante, 18.03.2006.El nuevo pacto del PSOE y sus socios mantiene parte del

Archivo Real en el sistema catalán. El Heraldo de Aragón,18.03.2006.

Alcarràs protesta per la devolució de l’art sacre davant Mieras.El Periódico, 19.03.2006.

Un antídoto contra el olvido. La Vanguardia, 20.03.2006.L’Arxiu Nacional rep en dipòsit l’extens fons documental del

músic Pau Casals. El Punt Digital, 20.03.2006.Exposició fotogràfica d’un metge andorrà. Diari de Tarragona,

22.03.2006.Cultura entregarà documents dels segles XIV i XV a l’Arxiu

Comarcal de Puigcerdà. Diari de Girona, 22.03.2006.La familia del fotógrafo Torruella cede su fondo al Arxiu de la

Noguera. La Mañana, 23.03.2006.El Constitucional admet un recurs del PP pels papers de Sala-

manca. El Periódico, 23.03.2006.L’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà millora les

instal·lacions. El Pati, 24.03.2006.Argentina ordena la apertura de los archivos secretos de sus

Fuerzas Armadas durante la dictadura militar. LibertadDigital, 24.03.2006.

15

Millora de les instal·lacions de l’Arxiu Comarcal de la Conca.Nova Conca, 24.03.2006.

Conferència sobre els “papers de Salamanca”. Nova Conca,24.03.2006.

El Constitucional admet el recurs del PP pels “papers”. Avui,24.03.2006.

Falset obre les portes a l’israelià que ha trobat els seus orígensal Priorat medieval. Diari de Tarragona, 25.03.2006.

La filla de Cartier-Bresson participarà en les novenes jornades“Antoni Varés”. El Punt, 25.03.2006

L’Arxiu Municipal de Girona va rebre un total de 28 donacionsdurant l’any 2005. Diari de Girona, 25.03.2006.

Lo que es nuestro.... Art. de Marga Torrejón. Heraldo de Ara-gón, 25.03.2006

Siete siglos de historia al alcance de todos. Heraldo de Aragón,26.03.2006.

La DGA no logra que el Gobierno central garantice la unidaddel Archivo. Heraldo de Aragón, 26.03.2006.

El Archivo de la Corona. El heraldo de Aragón, 26.03.2006.La nova biblioteca d’Esparreguera tindrà espai per a l’arxiu

local i una sala polivalent. Regió7, 27.03.2006.La Generalitat también revisarà las 1.939 cajas de la Sección

Militar del Archivo. Tribuna de Salamanca, 28.03.2006.Baleares se desmarca de Cataluña y respeta el Archivo de la

Corona. El Heraldo de Aragón, 29.03.2006.El Govern regula la composició i el funcionament del Consell

d’Arxius. Diario de Girona, 29.03.2006.Ripoll exposa els seus “papers de Salamanca” per trencar el

“silenci pactat” de la Transició. Diari de Girona,30.03.2006.

Castilla y León pregunta a Calvo si saldrán del Archivo másdocumentos. El Mundo, 30.03.2006.

Olesa demanarà còpies dels documents que eren a Salamanca.Regió7, 31.03.2006.

Amnistía pide que se facilite el acceso a los archivos de la gue-rra. El País, 31.03.2006.

Investigadores de la Generalitat identifican textos en el Archi-vo de Salamanca. ABC, 31.03.2006.

Nuevo paso hacia la fractura del Archivo de la Corona. Heral-do de Aragón, 31.03.2006

Los Borja, sin secretos. La Vanguardia, 01.04.2006.Baleares ve en el Estatuto peligros para la unidad del Archivo

de la Corona de Aragón. El País, 01.04.2006.La memoria histórica de Euskadi se reunirà en un archivo que

costarà 24 millones. El Correo, 01.04.2006.El Gobern Balear diu que l’Estatut trenca l’Arxiu de la Coro-

na. Avui, 02.04.2006.Dos enmiendas en el Senado buscan evitar la división del

Archivo Real. Heraldo de Aragón, 02.04.2006El Precio de la Paz Carlista. La Vanguardia, 02.04.2006.Els papers del Vaticà. Article d’I-C. Simó. Avui, 03.04.2006.Libros antiguos en L’Hospitalet. Què!, 05.04.2006.Salamanca contarà con fondos de la guerra depositados en

Francia. El País, 05.04.2006.Acusament de recepció seixanta-vuit anys després. El Punt,

05.04.2006.

La Comunitat Catalana demana els “papers” requisats perFranco. Diari de Girona, 06.04.2006.

Divendres s’inaugura l’exposició “Els Papers de Ripoll a Sala-manca”. El Ripollès, 06.04.2006.

Dossier: L’Esperança Republicana. Presència, 07.04.2006.El Codi de Judes. El Periódico, 07.04.2006.El Evangelio de Judas. El país, 07.04.2006.I si Judes no era traïdor? Avui, 07.04.2006.Joan Carretero inaugura el Arxiu Històric de Bellpuig. La

Mañana, 07.04.2006.Exposen els “papers” de Ripoll que han tornat de Salamanca.

El 9Nou, 07.04.2006.La región se plantea recurrir el Estatut. La Gaceta, 07.04.2006.Unanimidad en ir al Constitucional si se disgrega el Archivo de

la Corona. Heraldo de Aragón, 07.04.2006.Bellpuig abre las puertas del Arxiu Històric Municipal de Cal

Segura. La Mañana, 08.04.2006.Marcel·lí Domingo i la República. El Punt, 09.04.2006.La inocentada del Archivo. Heraldo de Aragón, 09.04.2006.CHA definede la unidad del Archivo de la Corona. Heraldo de

Aragón, 09.04.2006.Una mala defensa. Heraldo de Aragón, 10.04.2006.Recuperen importants fons fotogràfics del segle XX. Diari de

Tarragona, 11.04.2006.Entrevista a Josep Cruanyes. El Punt, 12.04.2006.La Comissió de la Dignitat acusa a Cultura. La Vanguardia,

12.04.2006.La Comissió de la Dignitat diu que falten documents per tor-

nar. Avui, 12.04.2006La Comissió de la Dignitat assegura que no tots els “papers”

han tornat a Catalunya. Diari de Girona, 12.04.2006.Memòria de la Dignitat. El Periódico, 13.04.2006.Descubren policromías en una virgen de Lleida. Segre,

15.04.2006.Els “papers de la dignitat” arriben a l’Arxiu de Lleida a princi-

pis de maig. Segre, 16.04.2006.La Comissió de la Dignitat denuncia que han quedat papers a

Salamanca. El Triangle, 17.04.2006.Piden digitalizar mejor el patrimonio. Què!, 19.04.2006.L’arxiu de la vergonya. Avui, 20.04.2006.Patrimonio incorporarà a su nueva web copias de los papeles

de la Guerra Civil. Heraldo de Aragón, 20.04.2006.Holocauste: Berlin ouvre de nouvelles archives. Le Figaro,

20.04.2006.El dueño de unas cartas de Unamuno rechaza una petición de

Cultura para que las devuelva. Libertad Digital,21.04.2006.

Mostra a la UdG sobre els papers de Salamanca. El Punt,21.04.2006.

Ciències de l’Educació acull una exposició sobre els “papersde Salamanca”. Diari de Girona, 21.04.2006.

PP y PAR exigen que el “Estatut” no rompa la unidad delArchivo. Heraldo de Aragón, 21.04.2006.

Para perderse entre los papeles de Tarragona que se “fueron” aSalamanca. Diari de Tarragona, 22.04.2006.

16

Tarragona entre los papeles de Salamanca. Expansión,24.04.2006.

Una historia compartida. Heraldo de Aragón, 24.04.2006.Calvo, premiada pel retorn dels “papers” per la UGT i el PSC.

Avui, 25.04.2006.La Seu iniciarà l’arxiu comarcal i el nou cementiri aquest any.

Segre, 25.04.2006.Vilanova amplia l’arxiu amb un nou edifici que posarà fi a la

saturació de l’actual. El Punt, 27.04.2006.Calvo diu que l’Estat seguirà sent titular de la Corona d’Aragó.

Avui, 27.04.2006.La integridad del Archivo. Heraldo de Aragón, 27.04.2006.La ministra de Cultura defiende las tesis del Estatuto catalán

sobre el Archivo de la Corona. Heraldo de Aragón,27.04.2006.

Premi pel retorn dels “papers”. Avui, 28.04.2006.L’Arxiu disposarà de 7 quilòmetres més de prestatges al nou

dipòsit. Diari de Vilanova, 28.04.2006.El Museu de Valls rep més de 2.000 imatges de l’arxiu foto-

gràfic de l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell. El Pati,28.04.2006.

Cartell publicitari del 75 aniversari de la Segona República.AGE/ANC/PSOE, 01.05.2006.

Un lío mal explicado. Heraldo de Aragón, 01.05.2006.Parada y fonda de la memoria histórica catalana. ABC,

02.05.2006.El Ejecutivo evitarà que el Estatut rompa el Archivo de Aragón.

La Gaceta, 03.05.06.El Parlament consulta els documents recuperats. El Punt,

03.05.2006.La mesa del Parlament fa una visita a l’Arxiu Nacional de

Catalunya. Diari de Sant Cugat, 04.05.06.El PSOE aragonés renuncia a la unidad del Archivo en la

Cámara Alta. Heraldo de Aragón, 04.05.2006.Archivos de la memoria. La Vanguardia, 05.05.2006.Memòria d’un país. Presència, 05.05.2006.Iglesias descarta que se rompa la disciplina de voto por el

Archivo. Heraldo de Aragón, 05.05.2006.Tot a punt per obrir la mostra dels papers de Salamanca. Segre,

05.05.2006.La Bisbal signa un conveni de més de 2 milions d’euros per a

la construcció de l’Arxiu Comarcal. Diari de Girona,06.05.2006.

Lleida obre avui la “gira” dels papers de Salamanca. Segre,09.05.2006.

Els “papers de Salamanca” ja són exposats a Lleida. Avui,09.05.2006.

Arriben a Lleida els papers de Salamanca. El Periódico,09.05.2006.

Lleida mostra els papers de Salamanca. El Periódico,10.05.2006

Arxiu Històric de Lleida. ABC, 10.05.2006.Jueus catalans reclamen els seus “papers de Salamanca”. Avui,

10.05.2006.L’Arxiu obre al públic per rebre l’exposició dels papers de

Salamanca. Segre, 10.05.2006.Los papeles de Salamanca inician su periplo por Catalunya en

Lleida. La Mañana, 10.05.2006.Pergamins digitals a l’arxiu de Lleida. Metro, 10.05.2006.Lleida exposa “els papers de Salamanca”. Diari de Girona,

10.05.2006.Relleu a l’Arxiu Capitular de Lleida, que vol obrir-se més al

públic. Segre, 10.05.2006.Un Companys inèdit. Avui, 12.05.2006.La col·lecció Deseuras. Regió7, 12.05.2006.Els papers marxen de l’Ajuntament. Hora Nova, 12.05.2006.“Las 400 mil fotografías de Terrassa de nuestro fondo estarán

pronto en Internet” Manel Coll. Diari de Terrassa,13.05.2006.

Papers de la dignitat. La Mañana, 14.05.2006.El PP reivindica a les Balears trenta competències que nega a

Catalunya. El Periódico, 14.05.2006.Més de sis mil notícies d’Osona. El 9 Nou, 15.05.2006.Conveni per restaurar el fons copte de Montserrat. Regió7,

16.05.2006.El fons copte de Montserrat serà conservat. Avui, 16.05.2006.Benvinguda als “papers” Segre, 18.05.2006.L’Arxiu Comarcal acollirà el centre de documentació de la

Castellania. L’Ebre, 19.05.2006.La Plataforma de l’Arxiu diu que la ubicació que proposa l’a-

juntament no té futur. Som Garrigues, 19.05.2006.El Senado rechaza exigir la creación inmediata del Patronato

del Archivo. Heraldo de Aragón, 24.05.2006.El Archivo. Heraldo de Aragón, 14.05.2006.L’Arxiu de la Conca recupera els fons fotogràfics dels artistes

Vicenç Baldrich i Antoni Moix. El Punt, 25.05.2006Editan 2.000 postales para pedir el archivo en les Borges. La

Mañana, 25.05.2006.El PSC admet que va ser un error recolzar la moció de l’art

sacre. El Periódico, 25.05.2006.Siete intelectuales defienden en Salamanca la unidad del

Archivo por “la fuerza de la razón”. ABC, 26.05.2006.El Col·legi d’Arquitectes amplia el fons documental amb les

donacions d’Ignasi Bosch i Manuel Martín. El Punt,25.05.2006.

Salamanca. Article de Jon Juaristi. ABC, 28.05.2006.Dos senadores tramposos. Heraldo de Aragón, 28.05.2006

Edita Generalitat de Catalunya,Departament de CulturaArxiu Nacional de CatalunyaC/ Jaume I, 33-5108190 Sant Cugat del Vallèshttp://cultura.gencat.net/anc/

Direcció Josep M. Sans i Travé

Redacció Francesc Balada,Josep Fernández, Àngels Bernal,Imma Navarro,Carles Figuerola

Imprès a Printing SúriaTiratge 1.500 exemplarsISSN 1695-9000Dip. Legal B.27.802-2002