desembre 2011 www.avvclotcampdelarpa.cat nm. 239

2 desembre 2011

3desembre 2011

SUMARI Qu vols que es faci al barri

pg. 4

Meridiana: millor rambla o bulevard?

pg. 5

Ja sn aqu les pujades de preus abusives

pg. 6

15 gener: mani en defensa de la sanitat

pg. 9

Carta enviada a Artur Mas sobre HDM

pg. 10

Hospital Dos de Maig: volen privatitzar!

pg. 12

Alchemika: aquest any tot en marxa?

pg. 13

Immersi lingstica a La Farigola

pg. 16

Com potenciar el comer del barri!

pg. 18

Un Nadal ecolgic pg. 22

Les opinions de la junta de lA.V.V. es reflecteixen als editorials i escrits de les vocalies. Els articles i cartes signades no tenen per que coincidir amb les opinions daquella.

Hi ha alternatives a tanta indecncia

Equip de Redacci: Marcell Belloso, Ant-nia Bigord, Rosa Carrillo, Josep Casanovas, Miquel Catass, Lurdes Correa, Pere Guarro, Antonio Herrera, Montserrat Lamarca, Elisabet Lpez, Jordi Prades, Teresa Rodriguez, Domi-ciano Sandoval, Joan Verdes.Coordinaci: Marc Lla. Foto de portada: Miquel Catass.

Edita: AV del Clot-Camp de lArpac/Joan Siblius, 3 - Tel. 93 2324610e-mail: avclot@avclot.e.telefonica.net web: www.avvclotcampdelarpa.cat

horari datenci al pblic: de dilluns a dijous de 18 a 21 hores

Correccions: secretaria.Publicitat: DeBarris, s.c.c.l. - Tel. 93 217 44 10 / 675 842 967 - debarris@debarris.comProducci: DeBarris, s.c.c.l.Impressi: Zukoy5

D.L.: 28908-89

Imprs en paper reciclat5.000 exemplars

EDITORIAL

Si lany 2011 ha sigut tant dur com ens temem, ara el 2012 es presenta igual o pitjor en economia i, a sobre, haurem de lluitar amb ungles i dents per la democrcia. Les formes i circumstncies sn diferents que en els anys 70, per en el fons els moviments socials i la gent progressista estem davant de reptes equiparables: o aconseguim una democrcia molt ms real, on el poble decideixi de veritat, o simposar encara ms la dictadura de les elits financeres. Aquest perill no s una exageraci proclamada per una minoria hipercrtica sin un perill real que ja sest practicant a Grcia i Itlia i que tamb denuncien destacats poltics europeus del sistema que ara estan ms lliures de lligams amb els bancs i les finances per la seva situaci (jubilats,etc.).

La forma en qu es voldr seguir imposant aqu la dictadura dels mercats/dels banquers potser ser una mica diferent, ja que aqu tindran governs dcils amb majories parlamentries molt importants (per no cal oblidar que el suport directe dels ciutadans que han tingut s dun 30 per cent malgrat que les seves regles del joc els donin ma-jories absolutes). A Madrid no necessitaran posar directament un tecncrata financer, per hi ha un perill molt cert que les poltiques que vulguin aplicar siguin tamb les dictades pels executius europeus, tecncrates i neoliberals, que treballen per satisfer als especuladors internacionals. Justifiquen aquests muntatges antidemocrtics manipulant mitges veritats: lendeutament excessiu, lemergncia econmica, la irresponsabilitat de molts poltics, etc. i amagant veritats com un temple: que banquers i tecncrates sn els principals responsables de la situaci, que les seves solucions porten a una espiral de retallades i recessi, que no hi ha cap mandat democrtic concret que hagi avalat el que estan fent o el que volen fer, ...

Ells es presenten com a gent seriosa quan sn veritables engalipadors i repeteixen sospitosament que no hi ha alternativa. DONCS MENTEIXEN: S QUE HI HA ALTER-NATIVES! Hi ha altres alternatives molt ms raonables econmicament, basades en la justcia i lequitat fiscal, amb uns terminis de reordenaci pensats al servei de leconomia real i no al de lespeculativa, aprofitant els poders i mecanismes democrtics sense subordinar-se als interessos dels banquers, etc.. Hi ha alternatives canviant a fons de sistema econmic i poltic, per tamb nhi ha dins del marc actual, fent poltiques diferents (busqueu a Internet Hi ha alternatives.Propostes i trobareu un llibre i altres materials realment seriosos i documentats).

No neguem que la situaci s difcil, reconeixem que shan de fer sacrificis per amb equitat ... no tot a crrec sempre dels mateixos i aprofitant per estafar-nos, precaritzar-nos la vida, retallant indecentment als que estan en situacions molt frgils i greus ... i, al mateix temps, pagant amb desenes de milers de milions les prdues ocasionades pels banquers (que a sobre indulten!)

Prou de poltiques indecents! No acceptem ms atacs al poble treballador basades en les trampes neoliberals ni amb excuses de majories aconseguides amagant les veritables intencions. s possible parar el tsunami neoliberal? S, si tots ens mobilitzem i el poble es planta de forma massiva i amb els arguments de pes i seriosos que tenim. Fcil no ser, per no f er-ho seria acceptar la submissi a la dictadura dels especuladors per molts i molts anys. No ho farem. (Malgrat el panorama) Us desitgem un 2012 ple de vida i bones experincies!

4 desembre 2011

PAD-PAM URBANISME

Qu vols que es faci al barri? Participa en la elaboraci del PAD i el PAM

Dimecres 8 de febrer: vine a dir la teva

El govern municipal no va complir el calendari daprovaci dels docu-ments base inicials del Pla dActuaci Municipal 2012-2015 (PAM) i del Pla dActuaci del Districte (PAD) que havia anunciat i, com a conseqncia, el proces de participaci sha postposat bastant. Havien daprovar-se a finals doctubre, per ara sens diu que aix

es far abans de Nadal i que el procs participa-tiu ser durant el primer trimestre de 2012.

Vist aix, hem ha-gut de postposar les reunions sobre aquest tema. Convidem a tot-hom a participar en les reunions oficials que es convoquin per, a ms, us demanem que ens feu arribar les vostres opinions respecte qui-nes actuacions conside-reu prioritries pel barri durant aquests anys

(2012-2015). Com a base tindrem el document de lAjuntament (que pen-jaran a la seva web i tindrem imprs al nostre local per a la seva consulta) i el llistat de propostes de lAVV que ja est molt elaborat per que encara est obert a noves incorporacions o modificacions que vulgueu plantejar (per exemple: fa poc shi ha afegit la reivindicaci del casal de joves). El nostre llistat el teniu a la vostra dispo-

>> El dia 8-F a les 8 podreu opinar en temes com: cal posar tanques

al Parc per tancar de nit? A Trinxant-Meridiana s prioritari la zona

verda o laparcament? ... i sobre el que vulgueu plantejar.

sici a http://avvclotcampdelarpa.cat/proposta/ i al nostre local.

Vine a debatre les propostes el 8-F

El dimecres 8 de febrer farem una reuni oberta a tothom per informar, i debatre entre tots, sobre les propostes del document base de lAjuntament i tamb el llistat que presenta lAVV. Ser un bon moment perqu pugueu plantejar les vostres reivindicacions, les vostres idees sobre qu cal fer al barri, etc.. Es podran debatre temes que esta-ran sobre la taula com per exemple: - si cal tancar parts del Parc del Clot per la nit, - si a Trinxant-Meridiana cal fer la zona verda ja o esperar a que es faci laparcament soterrani - com controlar la qualitat dels serveis pblics ... i sobre qualsevol assumpte que ens afecti com a vens del Clot-Camp de lArpa o com a ciutadans de Barcelona.

Recordeu: si teniu alguna idea o proposta pel barri cal que vingueu el dimecres 8 de febrer, a les 8 del vespre, al local de la soci. Aprofiteu locasi.

5desembre 2011

URBANISMEAvinguda Meridiana

Volem bulevard a la Meridiana?Fa uns quants mesos, el Districte, a sollicitud de lAssociaci de vens, va asfaltar la calada central de la rambla Meridiana, per es veu que noms va fer una part, la compresa en-tre Mallorca i Valncia. El comproms era tota la rambla Meridiana, fins a les Glries, per la manca de pressupost, segons ens van dir des de lajuntament, no els hi va arribar i els que dirigien el districte van haver de plegar amb motiu de les eleccions, que va donar els vots a altres (CiU).

El cas s que molts vens i venes sens acosten per dir-nos perqu ra no han continuat cobrint laltre tros, la qual cosa contestem la justificaci dels que manaven al Districte. Per perqu ho pregunten? Doncs perqu va ser una mesura que estava bastant b. El tros de terra al mig bordejat per dos carrils de bicis, on als gossos feien la seva feina ,omplien de porqueries i els ciclistes passaven com bales just al moment que els vianants sarriscaven per circular per l asfaltat del carril, amb gran perill per les seves vides.

Lacord amb el Districte va ser clar, sasfaltava tot linterior de manera pro-visional, mentre, previsiblement daqu a quinze anys aquest tram que ara s la rambla passaria a convertir-se en un bulevard, com a continuaci del que shavia fet a tota la Meridiana.

Seria el moment en que es faria la remodelaci de les Glries en la seva part durbanitzaci de superfcie i que quedaria ms o menys com ja hem explicat en diverses ocasions sobre el pla urbanstic de les Glries. Seria aleshores el moment de convertir la rambla en bulevard.

El cas s que lasfaltat de Mallorca/Meridiana ha donat renovades opinions als vens. Ens agrada la Meridiana (la part ja feta) Bulevard?- La resposta s No.

Aquest Bulevard seria tan inhspit, tan via rpida, amb mltiples semfors de passos arriscats pels vianants,com el bulevard que es va fer?, la veritat s que no ens entusiasma la idea. Veure que asfaltant linterior, que podria ser amb un empedrat compac-tat, com el que sha posat al carrer Es-cultor Clapers, amb ms bancs amb respatller, traient o modificant el parc infantil que ocupa transversalment linterior, per una forma allargada que pogus permetre passar folgadament i molt important, treure els carrils de bicis i passar-los a les calades, tal com funcionen en altres molts llocs. Tamb modificar lamplada de les voreres laterals.

Resumint, per lopini de molts vens, es tractaria de continuar laltre tros, Valncia /Glries, omplir el centre

daquest empedrat compacte i oblidar-nos del parterre que sels emporta laigua dels xfecs. Modificar la forma del parc infantil, treure els carrils bicis, posar bancs amb respatller per la gent gran, fer algunes proteccions limitant les calades laterals,reduir la velocitat dels cotxes, que hi hagi ms presn-cia de verd i substituir les plantes que shan fet malb.

En una paraula, restituir aquell somni, que ens sembla importants-sim, que el Clot no estigui durament separat per una dura barrera, que s la Meridiana, dulcificar el trnsit, fer que aquest espai interior pugui ser habitat i gaudit per tots els vens, no noms pels gossos.

Si aix es fa i t xit, tenim temps de fer modificar aix que estava previst, enderrocar la rambla i fer-la Bulevard, tindrem ocasi de calibrar les dues alternatives i escollir millor.

Ara estan altres persones al Distric-te, els hi demanem que ho estudin a fons, que pugui ser incls en el PAD (Pla dactuaci al Districte), volem que el Clot no estigui trossejat per tants vials agressius a la vida de les persones.

Si esteu dacord amb el que propo-sem fem un debat obert a la nostra as-sociaci de vens i venes i expressem el que pensem sense embuts.

>> El que est clar s que ara la rambla sha de millorar: paviment permeable, carril bici a calada, etc.

6 desembre 2011

DRET A LHABITATGEPujada de preus

Ja els tenim a sobreNo parlem de larribada del PP que sembla inevitable, (segurament Rajoy ja ser president quan aquestes ratlles estiguin a les vostres mans) ni de la grossa de Nadal, que gaireb segur que aquest any tampoc ens tocar.

Parlem de la ms que previsible pujada dels diferents serveis, llum, aigua, transports, gas etc... Com s de preveure, un any ms, si tots plegats no ens unim i lluitem per evitar-ho, ens caur a sobre una pujada daquests serveis molt per sobre de la pujada del ndex de Preus al Consum (IPC).

No penseu ni per un moment que aquestes companyies de serveis tinguin el ms mnim pudor a lhora destablir les noves tarifes, i el que s pitjor, segur que els nostres poltics no tindran cap penediment per sig-nar la seva autoritzaci, encara que s de sobra coneguda la greu crisis que patim, on el que ms o el que menys est a latur, o t un familiar o ms dun que hi est, t el salari o la pensi congelada, o a punt de que la seva empresa tanqui. No, s segur que aquestes empreses (o els poltics que estan al seu servei), que es repartei-

xen guanys any rere any, que deixen sense servei als ciutadans davant de la ms petita contingncia, que sovint lAdministraci els ha de donar diners pblics. Aquestes empreses, diem, amb el vist i plau dels poders pblics, ens donaran una altra volta de cargol o ens obriran un altre forat ms al nostre cintur, encara que sigui al preu de deixar-nos sense aire.

El passat any per aquestes dates, i coincidint amb les ms que previsi-bles pujades anuals, lAssociaci de Vens va posar un cartell a les seves portes que deia QUE MS THAN DE FER PERQUE ET DECIDEIXIS A LLUITAR? B doncs, transcorregut un any des de llavors, la situaci no ha anat a millor,al contrari ha empitjorat i empitjorar encara ms. Tamb per aquestes dates, El Peridico de Catalunya, segurament pensant com nosaltres, que tot plegat faria reacci-onar la gent, publicava un article molt didctic, que portava el ttol de LAS UVAS DE LA IRA en el que sestablia un parallelisme entre les pujades dels serveis i la prdua de poder adquisitiu de la gent.

Si totes aquestes pujades de serveis sn clarament sagnants i inqualifica-bles, la que ho s ms especialment, s la de laigua, tant per que s aquest un b pblic, tot i que les Administra-cions sense el ms mnim pudor lha-gin privatitzat, com per altes raons que tractarem dexplicar a continuaci.

Diu lhidrogeleg Daniel Barb a una entrevista a la revista Directa del 2 de novembre es provoquen desas-tres ecolgics i socials formidables sota una mena de mantell que s diu capitalisme verd i de ben segur que quan parla aix s amb coneixement de causa. Seria bo que tothom que pogus sacosts una mica a aquesta mena de diaris, que no segueixen les directrius dels poderosos.

Tamb diu en Daniel, que tant les dessaladores del Prat i de Blanes, sn del tot necessries, no solament perqu evitaran las greus sequeres del futur, (ja de per s prou important) sin perqu si es fa s delles, permetran que el cabdal dels rius i dels ecosiste-mes no es degradi ms del que est. Qu fa Agbar? Com les dessaladores surten una mica ms cares que lai-gua dels rius, les tanca amb el vist i plau de lAgncia Catalana de lAigua (ACA), daquesta manera a la vegada que sembutxaquen els nostres diners ens deixen sense rius. s clar, qui s el nou director de lACA? Un exdirectiu dAgbar. Sembla que aix ja aclareix una mica la situaci.

Per acabar-ho dadobar, la Genera-litat ja ha manifestat la seva intenci de privatitzar lempresa Aiges Ter Llobregat (ATLL) cosa que suposar segons el Daniel Barb, un dels grans passos enrere que sha fet mai durant la democrcia, ja que privatitzar ATLL vol dir privatitzar el medi.

Tot plegat fa pensar que anirem clarament a pitjor. O els vens i venes ens oposem de veritat a tot aquest desgavell, o el futur que ens ve a sobre ser cada vegada ms magre.

7desembre 2011

MOVIMENTS SOCIALSEl 15-M segueix

Assemblea Social Clot Camp de lArpaLAssemblea Social del barri segueix treballant i fent una tasca social molt important pels nostres vens i venes.

Actualment, i com resposta a la finalitzaci de (lacampada Barcelona) la xarxa dassemblees socials sha anat estenent, no solament per Barcelona on actualment funcionem a ple ren-diment 25 assemblees, tamb per la resta de Catalunya con 105 assemble-es que funcionem.

El moviment 15 M, del que ja ven parlar a un altre butllet, va suposar una corrent daire frecs mes que necessari davant de la greu crisis que pateixen no solament els partits poltics en la seva concepci actual, tamb el propi sistema democrtic, amb uns poltics que han abandonat completament el antic ofici de fer poltica, per oferir-se plenament al servei dels anomenats MERCATS, uns desconeguts per a tot-hom que operem sense escrpuls arreu del mon, deixant darrera seu un mon ple de cadvers per obtenir guanys econmics a qualsevol preu.

A dia de avui, es pot dir, que aquest moviment 15 M est totalment con-solidat, que te gran quantitat de idees i de projectes, idees i projectes que tard o de hora la societat haur de assumir, perqu el que tenim a sobra actualment, no es una crisis econmi-ca, com les que en tingut fins ara, o ens volem fer creure, es una crisis de model de societat, i quant mes aviat ens anem fent a la idea, mes aviat aconseguirem una societat diferent i mes justa per tothom.

Es cert que a nivell de pressa de decisions, i que per el que fa a repre-sentativitat, aquest moviment ha de madurar per poder influir de forma determinat en las decisions que avui per avui, tomen els poltics i els dife-rents poders establerts, per forar que aquest canvi social sigui ms rapit. Es troba a faltar i molt, un aprofitament clar dels mecanismes que la societat

actual posa a la nostra disposici per canviar aquesta mateixa societat. Per per una altre banda, es veu clarament, que els poltics actuals no poden igno-rar el moviment, a lhora que es van aconseguint petites victries en el dia a dia, con ara aturar desnonaments, que es comenci a parlar del la daci en pago...i en les diferents assemblees ja es diu sovint que no tenim pressa, que es vol anar mes a poc a poc, per poder llegar ms llum.

Tamb shan aconseguit que aquest moviment prengui cos i sestengui per gaire b tot el mon, la cal cosa ja es de por si un gran exit.

A nivell de barri haurem danar pensant en com ens podent fer costat, com podent treballar plegats, per que els temes importants per lAV, siguin tamb el mateix de importants per lAssemblea Social. El mateix poden dir del Districte, haurem de veure tots ple-gats, les diferents assemblees socials i les AA:VV que directe o indirectament collavoren amb aquestes, de pogu plantejar tots plegats els temes que

es puguin considera de Districte o de Ciutat. Poden pensar en varis tems com exemples un podria ser (pres-sionar per aconseguir que una part dels pressuposts siguin decidits pels ciutadans directament) o pressionar per un urbanisme ms acord amb les necessitats dels vens/es...

Per ara per ara, el mes important es que els vens i venes del Clot Camp de lArpa, treballeu plegats, amb nosaltres com Associaci de Vens/es, o amb lAssemblea Social del Clot, integrats en les vocalies de lAV o en les Comissions de lAssemblea, ja que sens docte amb el que ens ve a sobre, tant de retallades, com de prdua de drets tots, poden aportar fora he idees per frenar aquest atac neoliberal dels poders econmics.

Visiteu la pagina web de lAssem-blea i trobareu tota mena de informa-ci, tant de aquesta assemblea con de la resta de Catalunya o acudiu els dimecres a la Plaa del Mercat (Font i Sague) a les 1930 hores. www.clotcampdelarpa.escomoes.es

8 desembre 2011

SANITAT

Desmembrament de lICS

Des de el nostre barri

Tal i com va publicar Catalunya-Press en exclusiva, i desprs El Pas va aconseguir un document intern del Departament que ho acreditava, el Govern t la intenci de desmembrar lInstitut Catal de la Salut en vint empreses diferents. El mateix conseller Boi Ruiz ha arribat a dir que voldria que cada hospital tingus autonomia i lICS deixs de tenir una personalitat jurdica nica.

No s el primer hospital que inten-ta privatitzar una de les seves rees. Aix, aquest diari ja va denunciar al maig la intenci i la posterior marxa enrere de Bellvitge de vendre lrea de Radiologia.

Hem estat testimonis de com, Metges de Catalunya (MC) ha convocat els dies 15 i 16 de novembre una vaga del personal mdic dels centres de salut pblics i concertats, per protestar contra les retallades sanitries indiscriminades del Govern i exigir el restabliment dels pressupostos i de lactivitat assistencial previs als plans dausteritat, que han suposat ja una reducci de 1.000 milions deuros per al sistema. Metges de Catalunya (MC) i la resta de sindicats amb representaci a la Mesa de Negociaci de Sanitat, van convocar una concentra-ci el dimecres, 9 de novembre davant el Parlament en defensa duna sanitat pblica i de qualitat.

Com podeu comprovar el moviment de les retallades fins ara se centra a lmbit hospitalari i estem atents a tot el que va passant, per cal que estem preparats per prxims esdeveniments, con la futura llei Omnibus que est a punt de aprovar-se i que tindr molta repercussi, com la fragmentaci de lICS, tal com comenta lescrit anterior.

Els pressupostos del 2012 i el canvi de govern a lestat espanyol, reforcen els temors de que es ressentiran altres parcelles del mn sanitari con podria ser latenci primria.

Nosaltres estem em contacte amb el CAP del Clot i tenim molt bones im-pressions del esforos que estan fent els professionals perqu el ritme de treball del Cap sigui eficient. Han millorat molt latenci al mostrador concertant els especialistes i avisant per telfon.

Cada dia hi han dos metges durgncies i els metges de famlia amplien la seva formaci per evitar el collapse als especialistes. Poden fer intervencions de cirurgia menor i proves dermatolgiques i investigar sobre el desenvolupament de certes malalties.

Mes endavant tindran lajuda de metges residents. El serveis de malalties mentals funciona b, tot i que van patir retallades de personal inter.

Sha guanyat temps grcies a la recepta electrnica i per la bona marxa recorden per telfon als pacients que tenen hora amb lespecialista. Tamb te-nen mrit els usuaris que sn ms responsables de fer un bon s de la sanitat pblica.

>> Alguns efectes de les retallades es com-

pensen amb lesfor de tots, en altres no.

9desembre 2011

SANITAT

Declaracions del conseller de Salut a Europa Press, 16 novembre:

15 de Gener: Vine a defensar la teva sanitat, la pblica

El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha obert la porta aquest dimecres a una nova reta-llada en el pressupost del departament per al 2012, desprs dun any en el qual sha contret 900 milions deuros.

Tot i aix, ha garantit que aquesta hipottica reduc-ci no afectar en cap cas latenci sanitria.

Entre les actuacions que es podrien emprendre per

reduir la despesa, Ruiz ha apuntat la disminuci del cost del lloguer dequipaments, campanyes de publicitat i estructures administratives, entre daltres, tot i que sha mostrat taxatiu a lhora dafir-mar que els diners que es destinen a atendre la poblaci estaran protegits en el pressupost.

El Servei Catal de la Salut (CatSalut) comprar el mateix volum dactivitat pel mateix preu, ha assegurat el conseller, pel que ha precisat que la seva voluntat passa perqu no es destrueixi cap feina ms en el sector sani-tari i els provedors mantinguin les condicions laborals pactades.

Quina vergonya per Catalunya! Cal exigir la destituci immediata de Boi Ruiz!

Boi Ruiz apunta una nova retallada en el pressupost de Salut el 2012 sense tocar latenci sanitria

Est clar que hi ha grans inte-ressos (multinacionals sanitries, mtues privades, bancs/caixes, etc.) apostant per privatitzar la sanitat pblica. Hi veuen un gran mercat i grans beneficis i per aconseguir els seus interessos pressionen (directament, a traves de mitjans de comunicaci afins, etc.) als poltics per aconseguir els

seus objectius. Suposem que vosal-tres, lectors, ho teniu clar per per si de cas en el proper Butllet nin-formarem ms detalladament (veure tamb http://dempeusperlasalut.wordpress.com/).

Pel diumenge 15 de gener es con-voca una gran manifestaci a favor de la sanitat pblica i contra el saqueig de la mateixa que estan preparant els

senyors Boi Ruiz, Artur Mas, Josep Prat (ja veureu qui s realment aquest president de lICS), etc. . Els detalls de la mani encara no els coneixem, els publicarem al web. Segurament quedarem a la soci per marxar tots plegats. Estigueu a laguait, ens hi juguem la sanitat i, dalguna manera, la salut nostra i la dels nostres.

El 30 de novembre sha sabut aquesta noticia: el se-nyor Boi Ruiz proposa com a soluci que hi hagi (des-caradament i amb recursos pblics) una sanitat per pobres i una altre per rics. Ho ha proposat seriosament, tot i que desprs lhan fet matisar les seves paraules per suavitzar el disbarat davant lopini pblica. El terrible s que sest demostrant que aquests sn realment els seus objectius dins de la Conselleria. Lhi hem de parar els peus si no volem acabar com als EEUU, on sovint thas dhipotecar per pagar una operaci quirrgica.

Catalunya, la Catalunya oberta i progressista que defen-sem, no pot tenir com a governants a persones com en Boi Ruiz. Exigim la seva destituci immediata !

>> Aparent seriositat, credibilitat zero

10 desembre 2011

SANITATCarta sobre lHDM

Carta a Artur Mas, sobre HDM, que aquest encara no ha contestat (seriositat? educaci? ...?)

Publiquem aqu el text de la carta enviada al President de la Genera-litat, sobre lHospital Dos de Maig, perqu creiem que s interessant conixer el detall de les propostes que fan les AAVV. Com veureu sn possibilitats viables fins i tot en les actuals circumstancies, i per tant si

no sestudien seriosament les respon-sabilitats estaran molt, molt clares. La carta es va entrar oficialment a la Generalitat el dia 7 doctubre i encara no ens han contestat res de res. Molt parlar de seriositat, eficcia, responsabilitat, ...per de moment en aquest cas no es veuen

per enlloc. Les notcies, com veureu a la pgina 12, ens arriben per la premsa per, que sapiguem, encara no hi ha res firmat i, per desgrcia, la transparncia falta per tot arreu. A veure si alg es digna a informar-nos de veritat (acords per escrit, etc) i us ho podem transmetre.

11desembre 2011

Carta sobre lHDM SANITAT

Jordi Bonet i Mart, President de la FAVB

12 desembre 2011

SANITATHospital Dos de Maig

Hospital Dos de Maig: ni tancament ni privatitzaciAcabem de conixer aquesta noticia: lhospital no es

tanca per si que es vol privatitzat de forma definitiva. Evidentment el tema no est acabat i les AAVV intentarem que el futur del HDM passi perqu sigui pblic el ms

aviat possible. De moment intentarem treure informaci ms concreta (els detalls sn molt importants i en aquest cas la transparncia brilla per la seva absncia) i us nin-formarem.

TRAS LA AMENAZA DE CIERRE El Hospital Dos de Maig mantendr su actividad en 2012 Cruz Roja alquilar el inmueble a Gaud Salut S.A. hasta que no encuentre el crditoBARCELONA, 18 Nov. (EUROPA PRESS)

El Hospital Dos de Maig de Barcelona mantendr finalmente su actividad asis-tencial a partir de 2012, gracias a un acuerdo para que Cruz Roja facilite un arrendamiento del inmueble hasta que la nueva empresa creada por directivos del centro, con el nombre Gaud Salut S.A., pueda conseguir el crdito para comprar el edificio valorado en 30 mi-llones de euros.

Tras la amenaza de cierre lanzada por la Conselleria de Salud de la Generalitat a principios de julio, por falta de dinero para comprar el inmueble, el presiden-te de Cruz Roja, Josep Marqus, ha anunciado este viernes la decisin de la entidad de permitir finalmente un alquiler con derecho a compra a los directivos, lo que ha sido bien acogido por los trabajadores.

Gaud Salut S.A., que seguir mante-niendo el centro en la red de hospitales de utilidad pblica (XHUP), debera haber empezado a gestionar el Dos de Maig hace semanas, pero la tarea de conse-guir el crdito para comprar el edificio ha complicado la situacin, hasta que finalmente Cruz Roja ha flexibilizado las condiciones.

La empresa ya est lista para recibir las competencias del Consorcio Sa-nitario Integral (CSI), que actualmente gestiona el centro, segn han avanzado a Europa Press fuentes de la negociaci-n, por lo que en pocos das se podra oficializar el traspaso de poderes.

Creada el pasado 29 de julio, Gaud Salut S.A. ha contado con una inversin inicial de 84.000 euros, aunque ahora se

ha abierto un proceso de ampliacin de capital para que todos los trabajadores del centro puedan adquirir acciones, segn las mismas fuentes.

Adems, la nueva empresa, que com-prar el hospital y los dos equipos de atencin primaria vinculados al centro, ya ha sido aceptada en La Uni, una de las patronales ms importantes del mbito sanitario.

La mayora de las 13 personas que han impulsado la sociedad annima son empleados del Dos de Maig y la pieza clave de la gestin es el actual gerente, Daniel Rodrguez, que ha sido nombrado consejero delegado.

El doble objetivo de este grupo de directivos es mantener el dispositivo sanitario y a su vez conservar los ms de 400 puestos de trabajo del Dos de Maig, algo que seguro se conseguir cuando ya se haya encontrado una fuente de financiacin.

El CSI se ha comprometido a man-tener la plantilla en su integridad y, en caso de que algn trabajador no pueda quedarse en el Dos de Maig, se trasladar a otro centro sanitario, han explicado.

El grupo de directivos ha ideado un plan de viabilidad basado en la actividad pblica, aunque no descartan que la participacin privada aumente con el traspaso de gestin.

Nuestro cliente principal seguir si-endo el CatSalut, han insistido, aunque han admitido que la nueva empresa abri-r las puertas a la iniciativa privada.

De hecho, el Dos de Maig cuenta con

un 95% de actividad pblica, aunque cuando pase a ser Gaud Salut S.A. esta cifra podra disminuir en pro de la privada.

Si el aumento de actividad privada va acompaado de un beneficio para el propio dispositivo del centro, bien-venido sea, han valorado las mismas fuentes.

En este sentido, se ha previsto que el Hospital Dos de Maig funcione como un centro sanitario pblico durante todo el da, aunque por las tardes tambin se ofrecern servicios privados.

BUENA ACOGIDA DE LOS TRABA-JADORES

Los trabajadores somos conscientes del esfuerzo y del inters que Cruz Roja ha puesto para desatascar el problema y para preservar el dispositivo sanitario y los puestos de trabajo, ha celebrado la portavoz del comit de empresa y delegada de Metges de Catalunya (MC), Sandra Marn.

Dada las circunstancias financieras del momento, sabemos que en el caso de no conseguir el dinero suficiente para hacer frente a la compra del inmueble, tenemos la opcin de alquilar el edificio e iniciar a partir del 1 de enero una nueva etapa, ha concluido tras cuatro meses de reivindicacin y acampadas con los vecinos para garantizar la actividad.

La Conselleria de Salud, el Servicio Cataln de la Salud (CatSalut) y Cruz Roja alcanzaron un acuerdo para evitar el cierre del hospital, despus de que un grupo de directivos se postularan para autogestionar el mismo.

13desembre 2011

TEMA CENTRALAlchemika

Ja fa ms de 35 anys que la nostra associaci de vens i el barri lluitem per tenir els equi-paments pblics que necessitem en tots els antics terrenys indus-trials propietat de Costa i Font. Ja fa anys que es va aconseguir lEscola Balmanya, queda per aconseguir la fi nca triangular on hi ha la xemeneia (Trinxant-Freser-Pare Claret) per ja fa tres mesos que sha comenat a gaudir de lescola bressol dAlchemika i ja est molt avan-ada la construcci de la resta dequipaments que han danar en aquesta fi nca (Indstria-Gui-nard-Pare Claret).

Alchemika era, s i ser capital pel Clot-Camp de lArpa

Des de lestiu que estem demanant una nova convocatria de la comissi

Equipaments dAlchemika:

Ja es comena a veure el final de seguiment dAlchemika per contro-lar com van exactament alguns temes que ens preocupen, per estem a finals de novembre i encara no lhan convocada. S que sens ha informat una mica al respecte en una comissi de seguiment del PEP (Pla dEquipa-ments Pblics del Clot-Camp de lArpa) i ho volem aprofitar per traslladar-vos el qu sens va dir, perqu veieu que les obres ja estan molt avanades i, al mateix temps, fer memria a tot el barri del la millora tant important que representar tenir tots els equipaments en marxa. El fet de que la finca estigui en els lmits del barri no ens hauria de distreure de la mxima importncia que t per tot el Clot-Camp de lArpa que es posin en marxa lescola bres-sol (ja funciona des del setembre), el primer centre de dia-residencia pblic de tot el barri, uns locals de barri en un sector on no hi ha gaires entitats i la primera biblioteca pblica que

tindrem en funcionament (la del Clot de moment no existeix i la volen fer a lexili).

Terminis previstos per a les diferents parts

A continuaci us expliquem els ter-minis que ens van donar a la reuni sobre cadascun dels equipaments. Ja sabeu que per desgrcia els terminis shan anat allargant i allargant des de que el senyor Hereu ens va dir, lany 2006, que lany 2010 tindrem els equipaments clau en m. En el seu dia ja vrem criticar molt els grans i injustificables endarreriments (uns dos anys) que es van produir en lanterior mandat. Ara caldr estar igual de vigilants (o ms) respecte a aquesta ultima i decisiva fase perqu tothom compleixi els terminis i els compromi-sos. Ja sabeu que la cosa est com est i no podem badar gens.

14 desembre 2011

Alchemika

Centre de dia-residncia per a gent gran

Com veieu, ledifici exteriorment ja est prcticament acabat. Falta acabar les parts interiors, tot plegat estar fet a labril o maig daquest any. Com que tamb shan de fer els trmits dadjudicar la gesti, damoblar, etc. pot ser que no estigui en funcionament efectiu

fins daqu a un any. Com que la competncia s de la Generalitat, ens preocupa i ens ocupa que tots aquests passos es facin gilment i sense pauses i, per aix, demanem que la comissi de seguiment es faci amb presnci tamb daquesta instituci. Ja ninformarem.

Per cert : hi ha bastanta gent que ens pregunta sobre el procediment per apuntar-se a la residncia o al centre de dia, i els hem daclarir que no hi ha una llista concreta per aquests dos equipaments sin que sutilitzaran les que ja hi ha a nivell general gestionades pels serveis socials. LAVV en el seu dia ja va reclamar que hi hagus certa prioritat pels vens del barri, per de moment no s aixi (i menys en el tema de la residncia). Seguirem plantejant el tema, per s evident que les llistes seran les generals i el qu tornarem a demanar s que, com a mnim, en casos digual necessitat social es prioritzi la proximitat a lhora dadjudicar una plaa. Aniria molt b que ens pogussiu ajudar en aquest tema. Ja sabeu on som.

Equipaments dAlchemika: ja eReclamem que es compleixin els terminis i que daqu a un any, com a m

Centre de barri : podria funcionar aviat

Aquesta part de lobra est fora avanada i, en principi, podria funcionar daqu a pocs mesos, per no sens ha concretat cap data. Com que la competncia s mu-nicipal, reivindicarem que es posi en marxa labans possible i, en tot cas, abans de

lestiu. Aquests locals socials estaran al servei de tot el Clot-Camp de lArpa (per activitats associatives, de grups, etc.) i seran importants per revitalitzar aquest sector en qu hi ha poques entitats establer-tes (tamb hi ha una sala dactes compartida amb la biblioteca). Probablement ser gestionada per la Federaci dEntitats, de la mateixa manera que es gestiona el Centre Cultural La Farinera i lEspai Antoni Mir Peris.

15desembre 2011

TEMA CENTRAL

ja es comena a veure el finala mxim, tinguem tots els equipaments en marxa, al servei de tot el barr

Biblioteca : que funcioni labans possible, inauguraci per Festa Major?

Les obres estructurals de la part de la biblioteca (que ser fora gran: uns 2.700 m2), que s la que dna ms al carrer Indstria i Guinard, es-

tan tamb bastant avanades. Com que la competncia en aquest cas s del Consorci de Biblioteques de Barcelona (Ajuntament i Diputaci) i lactuaci

ja est planificada, el qu queda per fer (adequaci interior, mobiliari, etc.) pot estar acabat amb pocs mesos. A la reuni es va informar que estaria en funciona-

ment al segon semestre del 2012, per demanarem que sintenti posar en marxa al setembre, a comenaments de curs, i poder fer una inauguraci com Du mana

per Festa Major. Si pot entrar en funcionament a lestiu millor que millor per creiem que, per la mxima importncia que tenen aquests equipaments per a tot el barri, val la

pena fer coincidir la inauguraci oficial de tot Alchemika amb la festa gran del Clot-Camp de lArpa. Ho parlarem a la Federaci dEntitats i ja us ninformarem.

Escola Bressol: lnic ja en funcionament

Lescola bressol Camp de lArpa ja funciona des del setembre a la part alta de ledifici ho-ritzontal dAlchemika. s el primer (i nic de moment) equipaments que hi funciona. Per qui no ho spiga, no es pensar que en mig daquestes obres tant grans est funcionant una escola infantil per aixi s: sha fet un accs ben protegit i la part que sutilitza no es veu afectada pels treballs constructius de la resta. Abans de finals de curs la situaci ja estar prcticament normalitzada encara que hi hagi treballs interns en les altres parts.

pde

16 desembre 2011

Catal a lescola ENSENYAMENT

La Farigola del Clot: Una escola capdavantera en la immersi lingstica

De la mateixa manera que passa amb les modes, de tant en tant, reaparei-xen a la nostra societat alguns temes recurrents. Un daquests ha estat, darrerament, el tema de la immersi lingstica a Catalunya, a propsit de la sentncia del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya (TSJC) com a conseqncia dels recursos interposats contra la immersi en catal.

En aquesta sentncia es deia que ls del catal i del castell a lescola ha de ser igualitari, sense predomini dun sobre laltre.

Sha de dir que el Tribunal Consti-tucional va declarar al mes de juliol del 2010 que el que sestava fent a Catalunya en el tema de la immersi lingstica era ajustat a la llei i va avalar-lo.

Per , com sempre, es vol ser ms papista que el papa i, el que s ms greu de tot, se segueix insistint en aquesta dria de veure fantasmes on no nhi ha o en plantejar situacions problemtiques on els propis interes-sats no les senten. Em refereixo als fantasmes referits a la llengua, i tamb a altres temes, des de diferents mitjans madrilenys, quan aqu la poblacin es-t ben tranquilla i no se sent immersa en cap situaci de malestar ni patiment com es vol transmetre a lopini pbli-ca daltres parts dEspanya.

La immersi lingstica a Catalunya,

com a mtode densenyament de la llengua, es porta a terme des dels anys vuitanta i aquest mtode sha manifes-tat molt eficient ja que el nivell de les dues llenges oficials sha assolit de manera bona i igualitria i els resultats en les altres matries destudi han estat igualment bons al llarg daquests ms de trenta anys.

La Farigola del Clot ha estat una de les primeres escoles pbliques que van utilitzar la metodologia de la immersi en el seu ensenyament.

Precisament, com a reconeixement de la seva tasca de catalanitzaci en una escola dins dun barri de poblaci amb majoria castellano parlant, se li va concedir el premi Baldiri Reixach el mes de juny de 1.982.

La Farigola es va posar en marxa el curs 1979-80. Linicial grup de mes-tres, en la seva gran majoria, volia que aquella escola que comenava de zero, a ms a ms de democrtica, activa, laica i oberta al barri, havia de ser una escola catalana.

Un dels aspectes fonamentals daquest concepte descola catalana era la qesti de la llengua dapre-nentatge.

Desprs dun ric i intens procs des-tudi, maduraci i discusi i en un en-torn democrtic entre pares i mestres, es va arribar a un acord consensuat i acceptat per tota la comunitat escolar: Prcticament per unanimitat es va aprobar en una assemblea multitudi-nria, labril de 1.980, que La Farigola del Clot adoptava la immersi com a mtode daprenentatge de la llengua.

Es va aprovar aquest mtode ba-sant-se en dos aspectes:

El didctic. Desprs de bastants estudis, consultes tcniques, con-tactes amb autoritats pedaggiques, reflexions sobre algunes experincies portades fins aleshores, etc, es va con-siderar que la immersi era el mtode

ms adient si es volia que el catal tingus un nivell semblant al castell que era ( i encara ho s) lidioma pre-dominant a nivell de carrer, medis de comunicaci, etc.

Pensvem que amb aquest sistema el nivell de castell no baixaria.

Una altra consideraci a favor de la immersi era la constataci que les llenges hegemniques (el castell,en aquest cas) tenen un factor aniqui-latori de les llenges minoritries (el catal).

El tema de lensenyament en la llengua materna va donar lloc a mol-tes discusions (shavia de respectar la llengua materna del nen?) Si aix es portava al seu extrem, haurem dhaver fet lensenyament inicial dels nens en catal, castell, rab, (si pensem en la situaci lingstica actual de les nostres escoles amb ms de vint llenges diferents en algunes delles, com es podra respectar la llengua materna?).

No es va veure ben factible la qes-ti de laprenentatge en la llengua materna i es va considerar que lense-nyament shavia de fer en la llengua propia del pas, el catal.

El temps ens ha donat la ra: el nivell dambdues llenges s similar en finalitzar lescolaritat.El castell no ha sortit perjudicat.

El poltic social. Entre les raons po-ltiques i socials que es van considerar destaquem:- La immersi s un mtode que s bo

per a la integraci i larrelament dels nens al pas on estan vivint.

- Ajuda als nens a sentir que pertanyen a una mateixa comunitat.

- Els nens no shavien de separar per raons de la llengua. Aquesta no pot ser un element de discriminaci.

- Tots els nens han de tenir el mateix bagatge cultural..

- El fet que tots els nens utilitzin a lau->> A les escoles el catal no s problema

17desembre 2011

ACTIVITATS A LA SOCI

ENSENYAMENTCatal a lescola

la el catal ajuda als nens catalano parlants a sentir que es potencia la seva llengua.

- Les competncies lingstiques han de ser les mateixes per a tots els nens.

- El catal shavia de potenciar per a la seva supervivncia ja que estava en desavantatge.Aquesta s la transcripci dels

acords presos en lassemblea cele-brada a La Farigola del Clot labril de 1.980 sobre com implantar la immer-si a lescola.

El propsit del mtode aprovat per lassemblea general de lescola refe-rent al tema dEscola Catalana s el de garantir lequivalent nivell lingstic tant del catal com del castell en acabar lensenyament primari.

Aquest mtode aprovat per majoria absoluta ha de tenir com a resultat final que en finalitzar el 8 de lEGB, els nens i nenes hauran de poder ex-

La Montse i la Teresa us faran passar unes tardes de dilluns, dimarts i di-jous molt divertides.

Sha obert el curs de dibuix i pintura, el professor Toni Fernancel estar tots els dimecres i divendres de 18h a 20h impartint les classes.Ja sha obert la

inscripci per fer classe de Punta de coix. La Pro-fessora Conxita Moya us nen-senyar tots els secrets.

Vine a passar-tho b fent manualitats amb la Pau-la, cada dimarts de 16 a 17,30h de la tarda. La inscripci s oberta.

Per inscriuret pots passar per la soci de dilluns a divendres de 18h a 21h, trucar a secretaria al 932324710 o enviar-nos un correu a: avclot@avclot.e.telefonica.net

pressar-se indistintament en catal i en castell, tant parlat com escrit.

En sntesi, aquest mtode comena-r a aplicar-se de la segent manera:

Parvulari de 4 anys: es far tot laprenentatge en catal dacord amb lopci assumida per lescola.

Parvulari de 5 anys: es far tot laprenentatge en catal.

Primer curs dEGB: es far tot en catal.

Segon curs dEGB: els ensenya-ments es faran en castell, tot refor-ant al mxim les hores de classe en catal, aix com la possibilitat dintro-duir alguna matria en catal.

Resta de cursos fins a 8 dEGB: lensenyament es far en castell tot procurant intensificar al mxim les classes de catal que , com a mnim i dacord amb el que es diu a la Llei dEducaci, simpartiran tres hores de catal a la setmana.

Tots aquests acords requerien lim-

plicaci de tot el grup de mestres en aquesta tasca.

Va haver el comproms del reciclatge individual de tot el professorat per tal que, progressivament, poguessin fer els ensenyaments en catal.

Es van haver de fer moltes actuaci-ons davant ladministraci per tal que es considers el fet de ser Escola Ca-talana i que el professorat que hagus de venir a lescola ja estigus reciclat en catal.

Aix mateix es van demanar especia-listes de catal per a lescola per tal de dedicar-se als cursos superiors.

Podem dir que La Farigola del Clot va comenar a utilitzar la immersi un cert temps abans que tot el tema del catal a les escoles estigus regu-lat. La Farigola es va avanar al seu temps com tamb ho va fer en altres aspectes pedaggics i organitzatius al llarg de la no tan dilatada seva vida educativa.

18 desembre 2011

COMER DE BARRI

P. Sanz : un altre comer tradicional que plega

>> Amb cada tancament de comer es perd

una mica de barri

Un altre comer de tota la vida que tanca: Gneros de punto P.Sanz, al xamfr Independncia-Consell de Cent. La botiga va ser creada per Presentacin Sanz lany 1947 amb el mateix enfoc comercial que ha tingut fins al final: gneres de punt, roba (sobretot de se-nyora), altres articles txtils, ... sempre a preus populars. La senyora Presenta-cin va posar en marxa la botiga poc desprs darribar, en plena postguerra, a la ciutat desde Guadalajara, el seu lloc dorigen. Ella va morir lany 1996 i va seguir el negoci familiar la seva filla, Enriqueta Carrasco Sanz, fins aquest mes de novembre, en qu sha tancat definitivament el negoci. Ara els temps sn molt diferents daquells llunyans anys quaranta en qu, com recorda la senyora Enriqueta, hi havia moltes dificultats econmiques (que provoca-

comeros tots hi perdem molt i aix potser encara s ms evident en el cas dels que estan fora dels principals eixos de barri. Tots plegats (administracions, clients, entitats, etc.) potser ens haur-em de proposar parar aquesta sagnia que pot deixar parts del barri ben morts i desolats. Ens oferim a collaborar amb qui faci falta, en la mesura de les nos-tres possibilitats, per salvar i revifar el comer de barri tradicional. Creiem que s important per la vida de qualitat en el barri que tots desitgem.

>>Durant ms de 60 anys molta gent shi va

vestir

Com potenciar el comer de barri i tradicional?Ja fa anys que la trista dinmica

de tancaments sha emportat molts petits comeros de barri, com en el cas que comentvem de Gneros de punto P.Sanz. Primer va ser la dura competncia de grups comercials ms grans i de les grans superfcies la que va comenar a fer inviables algunes botigues independents, desprs hi va influir negativament la manca de re-lleu generacional (ja que la bombolla

econmica proporcionava als joves bons sous amb menys hores de treball i menys preocupacions), tamb ha posat les coses ms difcils als comerciants de sempre el fet de que bona part dels nous comerciants nouvinguts estiguin disposats a treballar en circumstncies diferents de les tradicionals, i ltima-ment s la davallada comercial en els barris, conseqncia de la crisi i latur, la que est provocant una nova onada

de tancaments. s veritat que sen van obrint de nous, per numricament no compensen la prdua i, a ms, nhi ha bastants que no duren gaire.

Com afavorir la continutat ?

s llei de vida que algun tipus de comer han de desaparixer, per s una llstima que daltres que podrien tenir una viabilitat bastant clara, es

ven per exemple el comer destraperlo en ple carrer Rogent), per tamb un ambient de barri ben viu.

Una de les caracterstiques de Gne-ros de punto P. Sanz era que ajuntava en un local negoci i habitatge (de fet hi ha ms metres dhabitatge que de botiga). Aquest havia sigut un tipus de comer tradicional bastant ests i que ara ja est prcticament desaparegut.

El negoci en els ltims anys anava a menys per es tanca, ms que res, per la ja merescuda jubilaci de la senyora Enriqueta i per manca de con-tinutat familiar (la senyora Enriqueta no t fills). Per el negoci podria haver tingut algun tipus de continutat si els propietaris (els descendents de lantic propietari) no haguessin posat les coses difcils pretenent augmentar bastant el lloguer als que volguessin traspassar-se el negoci.

En f, ara el tancament ja s un fet i ja es veur quin futur tindr el local. Per en molta gent daquesta part del barri sempre quedara el record de la senyora Presentacion i de la senyora Enriqueta atenen a moltes venes, venent i fent-la petar, creant caliu de barri en aquest reco del mateix. Un rac, un xamfr, en el que hi havia hagut un forn i una toci-neria que van plegar ja fa uns anys. Un rac que ara quedar ms trist, menys nostre. Amb la desaparici dels petits

19desembre 2011

COMER DE BARRI

No a la obertura comercial en dies festius!Hi ha qui pensa que Barcelona s

la millor botiga del mn i que aix s el que ha de ser. Hi ha qui pensa en la ciutat com un escenari del seu lucratiu negoci, per per a nosaltres s la nostra ciutat, on vivim, on dor-mim, on convivim, on estimem , ... , on volem viure amb qualitat de vida i dignitat. Diem aix perqu una altre vegada alguns lobbies de comeros del centre (la gran majoria no preci-sament petits) estan fent campanya a travs dalguns mitjans de comuni-caci centrats en la pela (o sigui:en leuro) per aconseguir que sautoritzi la obertura comercial generalitzada (o al menys al centre) els dies festius. Els arguments ja els coneixem: que

si el turisme ens podria deixar ms be-neficis a la ciutat, que en poca de crisi sha daprofitar qualsevol possibilitat de negoci, etc. En la seva estratgia volen aprofitar que actualment hi ha algunes capes de la poblaci que associen una part important del seu oci a les activitats de compra i oci recreatiu-alineant, per fer veure que hi ha una gran necessitat de la obertura en els dies festius.

No ens podem estendre en el tema, per volem deixar clar que des dels barris, des de les associacions de vens, des dels petits comerciants, ens oposem al campi qui pugui comercial. Per molts motius, per sobretot per dos: en primer lloc perqu es perjudicaria molt greument al comer de barri (ja molt

tocat) i, en segon lloc, perqu volem viure en una ciutat i en una societat que tingui espais i temps que prio-ritzin les relacions personals sense mercantilismes, que afavoreixin les relacions personals i familiars sense targetes de crdit a la m, que po-tencin la vida i les activitats culturals autnomes i associatives, que tinguin espais i temps per un ritme no tant boig, .... Senyors de Barnacentre: la ciutat no s un negoci, la ciutat s (o ha de ser) de les persones , no dels seus clients potencials i menys dels cobdiciosos que pels diners sn capa-os de vendre-sho tot. No permetrem que converteixin la nostra ciutat en un gran La Roca Village!

perdin per falta de relleu generacional o per dificultats econmiques en els traspassos que podrien ser evitades o gestionades de forma diferent. Nosal-tres no som experts en el tema, per estem segurs que es podrien establir mecanismes (a travs de lAjuntament? de les entitats de comerciants? ....?) per evitar tancaments de comeros rentables i/o valuosos pel barri. En una poca datur tant gran sembla que es podrien establir solucions que permetessin trobar persones que ga-rantissin la continutat dels comeros si aquestes tinguessin unes condici-ons raonables. Si podem collaborar en alguna cosa en aquest sentit, ens oferim per fer-ho, i al mateix temps, reclamem al Districte que simpliqui tot el que calgui.

Els lloguers dels locals sn els adequats? No cal baixar-los?

Si no volem que el paisatge actual de molts carrers amb locals tancats, amb les persianes baixades, es perpetu i sestengui creiem que shi ha de fer alguna cosa, entre tots. Creiem que correspon sobretot a lAjuntament fer un anlisi profund de les possibilitats

de desenvolupament i consolidaci del comer de barri, per partint de lobjectiu de que s necessari que aquest sobrevisqui i es desenvolupi i estengui el mxim possible. Que caldr fer? No ho sabem exactament, potser baixar alguns impostos temporal i jus-tificadament, potser fer estudis sobre necessitats no cobertes, potser fer un cens de negocis amb futur no clar, .... Per del qu s estem segurs s de que caldr impulsar una poltica que afavoreixi la baixada dels lloguers dels locals. De qu serveix que un propietari llogui car el seu local si el nou negoci

no pot aguantar (en les circumstnci-es actuals de poc consum) i tanca al cap de tres o quatre mesos? No tenim dades al respecte, per ens sembla bastant evident que en aquesta etapa histrica i econmica els propietaris de locals (igual que els de pisos) shaurien de plantejar si no s ms convenient baixar per un temps els lloguers que tenir-los tancats i barrats.

Les vies per potenciar el comer de barri sn moltes (algunes ja en marxa i bastant reeixides), per creiem que temes com aquest tamb shaurien dafrontar.

>> Cal que el comer de barri tamb estigui distribut territorialmet.

20 desembre 2011

LOTERIA

Loteria de Nadal 2011 El nostre agrament als establiments, que com altres anys, ens han ajudat a distribuir la Loteria de la Soci

Bacallaneria Mestre ..................... c/ Sibelius, 11 Local D .............................................. 93 450 06 07Bar Alchemica ............................ c/ Guinardo, 26 ........................................................ 93 192 00 10Bar Alex ..................................... c/ Xifr, 2 ................................................................ 622 773 549Bar Cando Puedas ....................... c/ Enamorats, 150 ................................................... 93 245 84 03Bar La Pilarica ............................ c/ Clot, Bar Ruiper ................................. c/ Naci, 30 ............................................................ 93 456 78 09Bar Silvani ................................. c/ Guinardo, 91 ........................................................ 93 435 31 73Bar, Un Dos Tres ......................... c/ Clot, 200 ............................................................. 93 430 60 08Bodega Marcel............................ c/ Valencia 584Bodega Sopena ........................... c/ Clot, 53 ............................................................... 93 231 84 60Caf i Ms .................................. c/ Industria, 258 ...................................................... 607852646Cafes Costarrica, ...................... c/ Roget, 19 ............................................................ 93 231 10 59Cap i Cua ................................... c/ Pl. Font i Sagu, 1 ................................................ 93 246 51 54Carnisseria Casas ........................ c/ Mercat del Clot, parades: 80-85, 90-91 .................. 93 231 84 60Cerveceria Frankfurt VALPE .......... c/ Clot, 208 Cistellelleria Taln, ...................... c/ Roget, 81 ............................................................ 93 455 37 98Congelats Flor de Neu ................. c/ Roget, 27-29 ....................................................... 93 246 58 32El Punt del Clot-Copisteria ........... c/ Clot, 93 ............................................................... 93 245 05 44Esport Rogent, .......................... c/ Roget, 11 ............................................................ 93 245 70 99Estanc-Papereria Paloma ............. c/ Clot, 59 ............................................................... 93 245 30 59Farmacia Bast ........................... c/ Roget, 54 ............................................................ 93 231 45 54Farmacia C. Casanovas Casado .... c/ Biscaia, 313 ........................................................ 93 352 52 59Farmacia Esquerra ...................... c/ Fresser, 194 ......................................................... 93 455 05 30Farmacia F.M. Plana .................... c/ Clot, 114 ............................................................. 93 231 91 57Farmcia Santigosa ..................... c/ Valncia, 621 ....................................................... 93 231 06 08Farnacia Jordi Jimenez ................ c/ Trinxant, 69-71 .................................................... 93 436 19 20Forn Elies ................................... c/ Fresser, 90, 110 ................................................... 93 455 61 76Forn Gil ..................................... c/ Navas, 263Forn Ms Que Pa ........................ c/ Escultor Clapers, 40 ........................................... 677 030 320Garf Fotos .................................. c/ Industria, 300 ...................................................... 93 347 89 47Ge. Punt Muset ........................... c/ Roget, 40Jamones El Charro ...................... c/ Mallorca, 654 ...................................................... 93 352 69 37LOptica del Barri ........................ c/ Industria, 273 ...................................................... 93 348 10 09Maria Casas, Herbolari ............... c/ Pl. Del Mercat, 22 ................................................ 93 265 93 56Mesn del Noi ............................ c/ Valencia 568Moda Intima ............................... c/ Industria, 312Ombeliqo ................................... c/ Clot, 33 ............................................................... 93 246 58 02Omega Premsa ........................... c/ Independncia, 242 .............................................. 93 231 75 08Optica Nova ............................... c/ Industria, 289 ...................................................... 93 456 11 73Panadera la Palmera ................... c/ Valencia 572 ........................................................ 93 231 50 10Papereria Onades ........................ c/ Mallorca, 550 ..................................................... 93 427 73 75Peluquera Lnea 106 .................. c/ Enamorats, 106 ................................................... 93 245 86 08Peluqueria Montserrat .................. c/ Roget, 66 ............................................................Pes Salada Asuncin ................... c/ Independencia, 268 ........................................... 93 232 36 10Quint Grafic ............................... c/ Industria, 258Relojera Lara ............................. c/ Rogent, 39 ........................................................... 93 232 13 05Restaurant Acaota ..................... c/ Industria, 314 ...................................................... 93 455 90 96Seriprint, (copistera) ................... c/ Roget, 5 .............................................................. 93 265 55 33Set de Lleguns ............................ c/ Roget, 124 .......................................................... 93 455 32 34Supers Mestres ........................... c/ Roget, 38 ............................................................ 93 245 30 08Taquari Veterinari ........................ c/ Rossend Nobas, 23 Bj. .......................................... 93 265 92 26Tiberis Salord ............................. c/ Industria, 271 ...................................................... 93 436 62 56Tinc Gana Rostisseria .................. Plaa del Mercat, 25Tintorera Xifr ............................ c/ Xifr, 35-37 ......................................................... 93 456 92 43

21desembre 2011

COL.LABORACIMemria histrica

LA PERONA (3 parte)

LOS PICOS EL GRABAO

En 1949, la Comisin Municipal Permanente del Ayuntamiento de Bar-celona emita el siguiente bando: toda barraca construida posteriormente a la fecha de emisin del bando ser derribada. La peticin del teniente de alcalde Trias Bertrn no se hizo esperar, ese mismo ao se instaur el Servicio Municipal para la Represin de Nuevas Barracas y Ampliacin de las existentes. El 6 de octubre de 1982 en La Perona quedaban 305 Barracas. El extracto social de las familias haba cambiado.

En un artculo recogido en La Van-guardia en 1982, Miguel Abad en cuanto La Perona, deca: la intenci-n del gobierno es la de no variar el Plan de Erradicacin del Barraquismo aprobado por unanimidad el pasado verano. Muchas de las familias de La Perona se trasladaron al barrio del Bess Maresme, Pomar Las bar-racas de La Perona desaparecieron el

ao 1989, coincidiendo con la cons-truccin del puente de Felipe II Bac de Roda, del ingeniero, y arquitecto Santiago Calatrava.

En 1.951, Carmen Valiente con su hija Mara Jos acompaada por su cuada Soledad, y Antonio, su mari-do (que estaba enfermo) cogieron el Sevillano en la estacin de Quesada con destino Barcelona. La primera en subir fue Carmen con su hija Mara Jos, que tena dos aos. Desde el andn, Soledad le entreg una caja, a continuacin el tren se puso en marcha. Debido a la enfermedad de Antonio, el matrimonio perdi el tren. Durante el trayecto un buen seor entreg a mi ta Carmen un trozo de pan, que le dio a Mara Jos, ambas, no haban comido nada. Al llegar a Barcelona se instalaron en una Bar-raca del barrio del Carmelo donde les esperaba Josefa (su suegra). En la Barraca de no ms de 20 m2 vivan 10 personas. Todos dorman en el suelo, sobre la paja que se utilizaba

>>Famlia Valiente. Derribo de una barraca en La Perona por los picos.

en las cajas de huevos. Mis tos Juan y Carmen, y su hija

Mara Jos, se instalaron en una bar-raca del Carmelo. A los pocos das se present el Grabao acompaado por la brigada conocida por los picos a derribar la barraca. Mi ta les supli-c que dentro estaba su hija de dos aos, el Grabao, le contest: que si no sacaba a la nia, derribara la cueva con la nia dentro. Mi ta llo-rando desesperada fue en busca de un Guardia Civil amigo de mis tos. El Guardia se present y tras hablar con el Grabao, ste les dio un da para desalojar la Barraca. .

Hay personas como el Grabao (no he logrado saber como se llama-ba) que no obedecen a la compasin ni a la caridad. La imagen que me ha llegado de testimonios que se toparan desgraciadamente con l. Me recuerda al teniente Javert de la obra de Vctor Hugo: Los Miserables. A diferencia del Grabao. Avelina Rodrguez en el libro Barracas, explica que su familia llegaron procedente de Cartagena. Cuando terminaron de construir la Barraca en La Perona se present el seor Jaume Mensa. Mensa durante 30 aos fue jefe del servicio que dictaba el Futuro de los Barraquistas, Avelina, recuerda que cuando el seor Mensa vio en la Bar-raca tanto chiquillo: se asusto, y en vez de tirarnos la Barraca, nos dej que la tuviramos.

ADSM

Antonio Herrera

22 desembre 2011

Nadal MEDI AMBIENT

No volem xafar les Festes de Nadal a ning, per si recordar les conseqnci-es negatives ambientals i socials provo-cades per un model de consum que es basa en el malbaratament de recursos i la creixent producci de residus, i si que volem demanar una aposta decidi-da per alternatives sostenibles a lhora de celebrar aquestes festes. Durant tot lany, i especialment durant aquestes dates senyalades com les festes de Nadal, els ciutadans i ciutadanes ens llancem al carrer a comprar, atenent els repetitius missatges dunes campanyes publicitries que comencen amb ms dun mes dantelaci de linici de les fes-tes. Aquest consumisme est basat en un model insostenible ambientalment i social. Ambientalment perqu si el model de consum dels pasos del nord sestn per tot el mn, serien necessaris tres planetes (amb les seves matries primeres, fonts energtiques, etc.) per atendre la demanda. I socialment, perqu solament un 12% de la gent que viu a Nord-amrica i Europa occi-dental s responsable del 60% daquest consum, mentre que els que viuen al sud-est asitic o a lfrica subsahariana representen solament un 3,2% . Per tot aix, volem proposar una srie dalter-natives per a celebrar aquestes festes duna forma ms sostenible i posant de manifest que s imprescindible una reducci del consum si es vol posar fre al deteriorament ambiental i social.

Consells abans de comprar un re-gal. Abans de comprar un regal, cal reflexionar: El primer que cal fer abans de com-

Un Nadal ecolgic prar alguna cosa s reflexionar si realment fa falta.

Una vegada ens hem decidit a ad-quirir el producte, s molt important intentar esbrinar com ha estat fabri-cat, si en el seu procs de producci sha perjudicat el medi ambient o a cap sser hum.

Tamb sha de pensar com reper-cuteix la seva utilitzaci en el medi ambient.

Cal tenir en compte que sempre ser ms sostenible comprar all que hagi estat produt el ms localment possible.

Disminuci de residus. Els embalat-ges i envasos sn un problema seris per al medi ambient. Un 40% de la brossa domstica sn residus orgnics, de la resta, un 80% est constituda per envasos. Aquest percentatge creix i es dispara per Nadal. Per a fabricar aquestos envasos es destrueixen re-cursos naturals, es contamina laigua i latmosfera. Tant en la seva fabricaci com en el seu reciclatge es consumei-xen grans quantitats denergia i quan es converteixen en residus tenen un notable impacte ambiental, tant si es dipositen en abocadors com, sobretot, si sincineren. Mentre que la resta de lany cada persona genera un quilo i mig de brossa al dia (fa trenta anys no sarribava ni a mig quilo), en aquestes dates sn dos quilos; i la meitat sn envasos i embalatges. Es pot reduir la quantitat de residus generats posant en prctica els segents consells: Cada cop que compreu alguna cosa

s important que penseu quants residus genera all que consumim.

Eviteu productes dusar i tirar Rebutgeu les bosses de plstic que

donen els comeros i porteu bosses de tela, cistella o el clssic carret de la compra.

Feu un exercici dimaginaci, moltes de les coses que es tiren es poden reparar, reutilitzar o reciclar.

Eviteu les llandes, i rebutgeu els aliments amb molts envasos. Les carmanyoles o els pots de vidre sn una alternativa molt ms salu-dable i ecolgica per a guardar els aliments que tapant-los amb plstic o alumini.

Compreu el contingut, no lenvs. Moltes vegades es paga ms pels envasos que directament tirem que pel contingut.

Escolliu productes amb envasos re-tornables o reutilitzables.

Eviteu emprar productes de neteja que shan utilitzat tradicionalment, com el lleixiu o lamonac, que a banda de produir residus txics sn perjudicials per a la salut. El sab, el vinagre o la llima sn alternatives ms ecolgiques i igual deficaces per a netejar.

En rebre regals, no tireu els papers, es poden fer servir en altres ocasions.

Per Nadal hom rep moltes targetes de felicitaci, en comptes de tirar-les es poden reutilitzar.

Reciclar un regal que ja es tingui a casa.

Alimentaci ms ecolgica i salu-dable. Quan cada any sincrementa el nombre de persones desnodrides en quatre milions (segons la FAO), en aquestes dates es tira fins 40% dels aliments produts, a causa dels descarts per exigncia esttiques del mercat, les errades en la distribuci de volums tan grans, etc. Per aix mateix s important tenir en compte els segents consells: Preparar el menjar que vagis a consu-

mir i guardar el sobrant per un altra ocasi.

Recuperar la cuina tradicional i tenir cura de lalimentaci evitant el men-jar-brossa o els menjars precuinats, que implica un major embalatge i consum denergia.

Consumir productes frescos i de tem-porada o menys elaborats. Resulten ms ecolgics, ms saborosos i ms

23desembre 2011

MEDI AMBIENTNadal

saludables. Consumir productes que shagin

produt el ms localment possible. No consumir alguns aliments intrn-

secament lligats al Nadal, com el llagost, perqu estan sent criats en moltes ocasions en zones tropicals humides prop de la costa, on produ-eixen greus danys per a leconomia local i per a la biodiversitat.

Uns regals nadalencs diferents. Per Nadal, els missatges publicitaris van amerats de sentiments entranyables en defensa dels valors familiars i delogi de la solidaritat. Malgrat aix, la canalitza-ci de tots aquests sentiments va sem-pre encaminada a la consecuci dun objectiu clar: incrementar les vendes sota un assumit balafiament de Nadal, sense tenir en compte les seves reper-cussions socials i ambientals. Per aix proposem que en comptes de dedicar temps a estar en interminables cues als centres comercials, es dediqui aquest temps a pensar en regals diferents. Cal ser crtic amb la publicitat, no creguem cegament els somnis que ens ven. Fer la vista enrere per veure que, no fa tant de temps, rem felios celebrant el Nadal duna altra manera, pot ajudar a veure que hi ha models diferents al consum sense fre.

Les joguines. El bombardeig publici-tari que comena ms dun mes abans que arribi Nadal, no oblida els ms menuts de la casa, i crea per a ells un munt danuncis de joguines. Segons lAssociaci Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ), en aquestes dates es compra el 75% de joguines que es venen cada any. Molts pares i mares,

sotmesos a la pressi dels seus fills i filles, acaben per convncer-se que, per demostrar el que els volen, els han de comprar ms regals, i acaben sotme-tent-se a la dictadura de la publicitat oblidant alternatives de consum ms justes social i ambientalment. Aqu en demostrem algunes: Busqueu joguines dartesania local No compreu joguines amb sobream-

balatge. Assegureu-vos que sn joguines no

sexistes ni bllics. Busqueu aquelles joguines que esti-

mulen la creativitat. No compreu joguines amb piles. Assegureu-vos que sn adequades per

a cada tipus dedat. Mireu que siguin de materials naturals

i biodegradables. Comproveu que estigueu pagant el

producte, no la seva publicitat. A ms, el ms important, s possible

jugar sense joguines.

Arbres de Nadal i altres ornaments. Els avets i altres pincies shan convertit en un objecte de consum dusar i tirar, que va de la muntanya o el viver a labocador desprs de passar el Nadal en una casa. Crida latenci el fet que hi hagin vivers dedicats exclusivament a la producci darbres que van a la brossa (al voltant de 2.000.000 a lany), en un pas erosionat i amb greus riscos de desertificaci. Altres ornaments per Nadal suposen tamb enormes impac-tes. La utilitzaci ornamental del grvol al Nadal ha condut aquesta espcie a estar en greu perill de desaparici, amb els greus danys que aix suposa per a lecosistema on es desenvolupa. Aix mateix passa amb les molses, que sem-

pren com a ornamentaci als betlems. Per ltim la febre consumista ha arribat a daltres espcies vegetals, com ara el rusc o el vesc, espcies que estan sent recollectades de forma insostenible.

On comprar? De vegades pensem que els nics llocs on es pot comprar sn les grans superfcies, tanmateix, aquest model s molt costs ambiental i socialment, per aix proposem un srie dalternatives Compreu en botigues de barri i als

mercats tradicionals. Compreu productes dagricultura

ecolgica. Aquestos productes, a ms de ser ms sans, sn ambientalment sostenibles, ja que en la seva pro-ducci no es fan servir pesticides ni fertilitzants artificials.

Compreu en botigues de comer just, aix es poden obtenir productes amb garantia que han estat produts de manera ecolgica i que sha pagat un sou digne als productors.

Formeu part de cooperatives de consumidors. En aquestes botigues, els consumidors es posen en con-tacte directe amb els productors, eliminant aix els intermediaris. Tot el que es consumeix s dagricultura ecolgica.Volem fer una crida per recuperar la

creativitat a lhora de celebrar aquestes festes, una creativitat que ens ajudi a no passar el Nadal perseguint els som-nis inabastables que ens proposen els anuncis, sin que ens mostri un cam ms encertat daconseguir els nostres desitjos, i que tingui com a punt de sortida una forma de celebraci ms justa social i ambientalment.

BON NADAL A TOTHOM!!!

24 desembre 2011

Comerciant, si et volsanunciar a El Butllet

trucans i tinformarem

675 842 967

EL RAC DELS VENS

OPINIEs esta la policia catalana que queremos?

El cuerpo de los Mossos dEsquadra es una polica relativamente joven si tenemos en cuenta el periodo demo-crtico actual, que comienza con las primeras elecciones democrticas en 1977. Cinco aos despus, en 1982 se hace la convocatoria de la primera promocin, y no es hasta 1995 que se convierte en polica integral, con la asuncin de las competencias de orden pblico en Catalua.

En estos poco ms de quince aos, han sido numerosos los casos anmalos en que una parte del su co-lectivo se ha visto implicados y juzga-dos por diferentes motivos. Especial relevancia y gravedad han tenido los diferentes casos de maltrato que han salido a la luz pblica en los ltimos aos y por los cuales algunos de sus miembros ya han sido condenados en ltima instancia todo y que hayan sido posteriormente indultados por el Gobierno del Estado a la vez que otros compaeros esperan tambin el ms que previsible indulto, hecho este, del que sera muy conveniente abrir un profundo debate social sobre

su conveniencia. Deca, que estos hechos son de

especial gravedad, en tanto que los cometen unos servidores pblicos, cuya misin es precisamente la contraria, proteger a esas personas objeto del maltrato, y lo cometen unos servidores pblicos, que durante seis meses o ms han estado en una aca-demia donde en teora, se les ha de ensear el funcionamiento del estado de derecho. Academia y sueldos que (no lo olvidemos), pagan tambin esos ciudadanos maltratados.

Pero es que an son ms graves esos casos de maltrato detectados, pues en casi todos ellos, haba varios miembros del cuerpo de los Mossos implicados, unos directamente, y otros porque callaban y consentan, cosa que considero gravsima y me hace pensar, que vamos por muy mal camino en este tema.

Posteriormente, la Brigada Mvil de los Mossos (antidisturbios) ha tenido diversas actuaciones, que no presa-gian nada bueno de cara al futuro de incertidumbres y crisis que tenemos

por delante.El primero fue el 27 de mayo,

durante el desalojo de la plaza Cata-lua de Barcelona, ocupada por los indignados del movimiento 15-M y durante el cual se produjeron 121 heridos y unas escenas de verdadero escndalo, que han dado la vuelta al mundo y que han supuesto la conde-na de dicha actuacin por parte de todo tipo de organismos nacionales e internacionales, as como una que-rella contra el Conseller Felip Puig y diversos mandos de los Mossos por parte de 56 afectados.

Despus han venido producindo-se una serie de actuaciones igual de lamentables, en los procesos de de-salojos hipotecarios, algo que cada da ir a peor dado la gravedad de la crisis, y a las deficiencias de nuestro ordenamiento jurdico en la materia. De estos casos el ms grave ha sido sin duda el del barrio del Clot, que comporto una decena de personas heridas y casi treinta personas iden-tificadas y detenidas ilegalmente durante ms de dos horas.

25desembre 2011

EL RAC DELS VENS

A todo esto hemos de sumar, los desalojos de hospitales y colegios ocupados por los ciudadanos para luchar contra los recortes y el des-mantelamiento de los dos pilares principales del estado del bienestar, la sanidad y la educacin pblicas que el gobierno de CIU se ha pro-puesto desmontar contra viento y marea.

El ltimo episodio de esta guer-ra particular, que el Conseller de Interior, investido como cherif in pectore del Condado de Catalua ha declarado a todo el que se mue-va, sobre todo si ese todo no tiene futuro, como les pasa a nuestros jvenes. Este hecho lo protagoni-zaron unos cincuenta miembros de esta Brigada Mvil, entrando (como elefante en cacharrera) en la Ciu-dad de la Justicia de Barcelona, para detener a seis jvenes que estaban all precisamente para ponerse a disposicin del juez de guardia, por los hechos del 15 de junio delante del Parlamento Cataln. Los Mossos no respetaron en este caso los ms elementales modos de respeto, ni hacia los jvenes, ni a sus abogados ni al resto de ciudadanos que coman tranquilamente en ese momento en

dicha cafetera.Estos hechos, han significado una

serie de condenas del Tribunal Supe-rior de Justicia de Catalunya, (TSJC) del Consejo General del Poder Judicial o del Ilustre Colegio Abogados de Barcelona, adems de muchas otras entidades sociales, de las cuales vale la pena destacar la del propio TSJC, en la que dice entre otras cosas que (no se tuvieron en absoluto en cuenta, los derechos fundamentales de los ciuda-danos, ni el ms mnimo respeto hacia los tribunales de justicia). Condenas que pondran rojo y haran dimitir a cualquier responsable, poltico o no, en cualquier pas de Europa, pero eso no va con nosotros, aqu el Conseller de Interior y su director General de la Polica se han despachado diciendo que es posible que se produjeran al-gunos fallos de comunicacin. Nada sobre la conculcacin de derechos.

Pienso que vale la pena hacernos una serie de preguntas sobre todo esto que est pasando, que podran ser ms o menos estas. Es esta poli-ca la que pedamos los ciudadanos, como polica ejemplar y democrtica? se ensea en la Escuela de Polica de Mollet, que estamos en un estado de derecho y que todas las policas, (y en

especial los Mossos) se han de com-portar de acuerdo con las reglas de ese estado de derecho? Ascienden a comandar los Mossos dEsquadra los policas ms idneos, o se entra en los mandos por la puerta falsa del enchufismo poltico? Los sindicatos de los Mossos, no tienen nada que comentar sobre todo esto?

Sera bueno, que el gobierno de CIU que tanto se fija en Quebec o el Pas Vasco para algunas cosas, lo hiciera al menos con el mismo empeo para copiar sus modelos de polica, que distan bastante del comportamiento de la nuestra.

Vale la pena poner aqu el com-promiso de la pgina web del propio cuerpo policial con el claro objetivo de sealar lo que debera ser y no s. El cos dels Mossos dEsquadra s un cos amb passat, present i futur, arrelat a la societat a la cual serveix i amb voluntat de ser una eina clau en el seu benestar futur. Tengo la vaga impresin de que nos queda mucho camino por recorrer.

Domiciano Sandoval ValbuenaVocal de la Asociacin de Vecinos

del Clot Camp de lArpa.

26 desembre 2011

COSES DEL BARRI

El barri, Ramn Acin i els Drets HumansAl local de lAssociaci de Vens i Venes del Clot-Camp de lArpa vam fer una xer-rada fa molt poc, sobre el tema de LA XENOFBIA, EL RACISMEi daltres manifestacions del feixisme ..

Una de les aportacions que es va fer al debat va ser lafirmaci de que contra el feixisme , la millor manera d aturar-ho , perqu s una de les lacres que van aparixer,tamb ara, al llarg de la nostra recent histria, va ser LA DECLARACI UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS, feta el 1948, recent acabada la segona guerra mundial a la ciutat de Paris.

Efectivament creiem que donar a conixer, recordar i estendre els 30 articles de la declaraci s la millor bar-rera contra qualsevol forma de feixisme que de tant en tant cobra virulncia, Aquest s el cas de la aparici a Cata-lunya dun partit xenfob i racista com PxC (Plataforma per Catalunya) que tristament sha presentat a les ltimes eleccions, obtenint 60.000 vots,encara per sort, no ha obtingut representaci parlamentria.

La nostra associaci ha pensat, des-prs daquestes reflexions de la xerrada/colloqui, que s precs estar a la guaita i recordar que el millor testimoni visible s al nostre barri, tenim unes simpti-ques escultures al comenament de la rambla dArag, just tocant la Meridi-ana. Aquestes escultures, com segur haureu vist, sn dos pajarites , iguals ,mirant-se de front, de color blanc i que representen precisament els drets digualtat entre els ssers humans.

Al peu de lescultura hi ha una placa

en que es llegeixARTICLE 1:Tots els ssers humans neixen

lliures i iguals en dignitat i en drets

Per qui va fer aquesta simptica escultura que adorna el comenament i el final de la rambla dArag?. Quan es van collocar?

La resposta s que va ser un escultor que es deia Ramn Acn i que a conti-nuaci explicarem qui va ser.

Les escultures van ser collocades al final de les obres de la Rambla dArag, obres de les famoses Olimpades de Barcelona 1992.

Qui era RAMN ACN?Va nixer a Osca el 1888, artista polifactic i dibuixant de la premsa hu-

morstica de lpoca. En 1913 va publicar a Barcelona , conjuntament amb el seu amic Samblancat, un semanari anarquitzant titulat La Ira. rgano de expresin del asco y la clera de un pueblo (Avui direm indignats). A Osca regia una escola particular de dibuix . El 1929 va conixer el conegut galerista barcelons Dalmau, que li va dedicar una exposici amb obres ne-ologistes d escultures en xapa i cartolines . Amb la CNT dOsca ,va dirigir una vaga general, connectada amb els aixecaments de Jaca dels capitans Galn i Garcia Hernandez.

Amb un premi de loteria que va guanyar, va ajudar en la filmaci de les Hurdes , del seu amic i director de cinema Luis Buuel. El 6 dagost va ser afusellat pels franquistes als murs del cementeri dOsca.

El seu amic Felipe Aliz li va fer un esbs biogrfic Vida y muerte de Ramn Acn .I un cotejat estudi de Sonya Torres ,Ramn Acn(1888-1936) Una esttica anarquista y de Vanguardia ,publicat a Barcelona el 1998 , on contraposa el seu pacifisme i la tctica de la gimnstica revolucionaria del grup faista , i valora la seva obra de Vanguardia en escultura, en pintura i dibuix, parallela a la dels seus companys de Pars , Joan Gris, Pau Gargallo, Julio Gonzalez i Pablo Picasso, durant les seves estades de 1925 a 1929 i en 1931. Acn , fill dun capit dartilleria que havia batallat per Cuba ,va ser tamb ,professor de literatura dinstitut de secundria de Lleida; havia dirigit la revista Aragonesista, revista de Aragn el 1914, i al 1919 es va entregar en cos i nima a la propaganda de lanarquisme.

Del llibre de J. Termes Histria del anarquisme en Espaa(1870-1980) Ed. RBA