carnestoltes_manlleuenc

EL CARNESTOLTES MANLLEUENC Biblioteca Municipal de Manlleu

Un estudi sobre les manifestacions festives tradicionals a Manlleu durant el període de Carnestoltes

Guia elaborada per: Joan Arimany i Juventeny

Biblioteca Municipal de Manlleu


1. Introducció

2. El calendari

3. Els símbols

4. La història

5. Revista de premsa

6. Les cançons

7. Conclusió

8. Bibliografia


1. Introducció El calendari festiu manlleuenc s’ha anat modificant en el curs del temps. Algunes celebracions s’han perdut en el temps i d’altres han nascut en un esclat cultural. És lògic que això sigui així si es té en compte que qualsevol manifestació festiva és filla de la societat que la realitza i, aquesta societat és plenament dinàmica en la seva forma de ser i d’expressar-se. D’entre les fites anyals més destacades del passat de la població, que serveix d’exemple perfecte de l’afirmació anterior –i de la qual ara no en queda ni el record- hi havia el Carnestoltes. Els romans ja havien establert unes festes que, d’una manera o altra, han definit el Carnestoltes actual: les Saturnàlia eren dedicades als esclaus i a les classes socialment dèbils, en les quals es provocava una inversió de l’ordre establert; les Lupercàlia, en canvi, eren dedicaves a la fecundació i a la protecció dels ramats, en les quals la disfressa tenia un paper molt important; i les Matronàlia eren dies dedicats exclusivament a les dones. Totes tres coincidien en un moment de l’any que aniria des de finals de desembre fins al març. Més endavant, la cristianització del programa festiu va establir que els moments clau del calendari havien de respondre a la commemoració dels fets més importants de la cosmologia religiosa. La Setmana Santa passava a ser –prenent com a càlcul les fases de la lluna- la referència obligada per als primers mesos de l’any. L’abstinència de menjar carn i de fer altres excessos en els dies anteriors a la Pasqua –coneguts com a Quaresma- va propiciar el naixement d’un període obert a la llibertat i a la manca d’obligacions: el Carnestoltes. El cicle festiu de Carnestoltes ha tingut els dies principals en la setmana immediatament anterior a l’inici de la Quaresma. Des del Dijous Gras o Llarder fins al Dimecres de Cendra normalment s’han desenvolupat la majoria d’activitats que són dedicades a la figura que personifica l’essència d’aquestes jornades: el rei Carnestoltes. Tot i això, no és gens estrany que ja dies abans es facin els preparatius de la festa. Com que cada país, cada comarca, cada població, va desenvolupar diferents aspectes festius d’acord amb la seva identitat i la seva estructura social, Manlleu –la que era una petita població sorgida al voltant d’un monestir agustinià, prop del riu Ter, va consolidar un Carnestoltes propi que va morir fa més d’un segle.

Mapa de Manlleu (1883)


2. El calendari

5 de gener 6 de gener Reis

2 de febrer La Candelera

Diumenges

Rua de galers Tarda - Contrapàs

Tarda - Contrapàs

Tarda - Contrapàs

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE Tarda

- Rua de benvinguda. Entrada del Carnestoltes

Dijous LlarderMatí - Ball de Gitanes Vespre - Ball de la Post - Ball del Llop

Diumenge de Carnestoltes Matí - Ball de les Gitanes Tarda - Contrapàs cerdà - Ball d’en Serrallonga Vespre - Segon sarau dels galers

Dilluns de Carnestoltes - Ball de les Pastores - Ball del burro - Ball de la Llum

Dimarts de Carnestoltes Matí - Contrapàs de l’Alcalde - Contrapàs del Rector Tarda - Contrapàs cerdà - Dansa per la Vila Vespre - Tercer sarau dels galers

Dimecres de cendra - Ball del Contrapàs al final pont Vespre - Enterrament del Carnestoltes (Comença la Quaresma)

(Aquesta relació d’actes i l’assignació d’un dia i moment concret no és inqüestionable. Tampoc es tracta d’una foto fixa de cap moment històric. Tot i que hi ha balls que la majoria d’autors en concreten la celebració, d’altres només hi ha un esment de les seves característiques; malgrat això, s’ha pogut establir una certa programació)


Durant el segle XIX, i segurament els que el van precedir, el Carnestoltes va ser una de les festivitats més celebrades a Manlleu. El seu caràcter popular i ple de disbauxa va tenir una gran acceptació entre els habitants d’una població en transformació, des del punt de vista econòmic i social. El cicle festiu de Carnestoltes començava, a Manlleu, la mateixa tarda de Reis. L’època de l’any dedicada en honor al rei de la broma i la disbauxa, bans de la seriositat i austeritat de la Quaresma. Durant el matí de la festivitat de l’Epifania les parades de la Fira de Reis havien omplert d’activitat la plaça Major (que en aquella època era com s’anomenava l’actual de Dalt Vila) i a migdia desapareixien. El soroll dels entaulats i de les fustes deixava pas, progressivament a la fressa de la gresca. A mitja tarda, un grup de joves, anomenats galers, els encarregats d’organitzar les activitats en honor del gran Carnestoltes, començaven la seva feina. Unes hores abans, la vigília, ja havien organitzat una gran cercavila que anunciava el moment que s’acostava, però aleshores era quan es feia un ball. Els galers, generalment dotze, anaven vestits amb jaqueta i calça curta, mitjons blancs, camisa blanca, mocador aragonès al cap i un cinturó de cascavells –o un penjoll de cascavells a les cames. Sis dels galers voltaven la plaça al so de la música d’una cobla –que a finals del segle XIX solia ser de Sant Pere de Torelló– formada de cornamusa, tamborinet, flabiol i gralla. La resta de galers cercaven parella per a tots, entre el públic que s’havia reunit en el lloc i, a indicació d’un d’ells, s’iniciava una dansa a la qual tothom hi era convidat i que es ballava en grups de tres o quatre parelles. En cada grup, els balladors, s’entrellaçaven els braços passant-se’ls per damunt de les espatlles d’uns i altres. Acabada aquesta dansa s’organitzava un nou passant per la població. En alguna ocasió, el seguici que es formava, estava acompanyat per carros guarnits i es cantaven algunes cobles. D’aquella manera s’acabava el primer episodi carnestolesc, però cada diumenge, i a mesura que s’acostava la data del Carnaval s’intensificava, es ballava el contrapàs. Primer el ballaven els dos galers (o organitzadors de la festa) tots sols, un a cada angle de la plaça. Feta la primera ballada, un galer escollia sis fadrins i l’altre sis fadrines i els aparellaven perquè dansessin, i després d’aquest segon contrapàs, el ball restava obert a tothom qui desitgés prendre-hi part 1. El dia de la Candelera, a la tarda, es feia un altre passant dels galers i es feia el mateix cerimonial que durant la diada de Reis. D’aquesta manera s’anaven acostant les diades de màxima activitat i que, d’acord amb la tradició, són movibles en el calendari –tot depenent de la diada de Pasqua a la qual precedeixen en quaranta dies. El diumenge anterior al Dijous Llarder arribava el gran personatge (alguns autors situen aquesta activitat el diumenge posterior). Havent dinat s’acostumava a organitzar una gran rua que anava a rebre En Carnestoltes. A l’eixida del poble, uns quants que ja s’havien avançat lliuraven als que arribaven un ninot de palla estrafet, amb careta i vestits estrafolaris, el qual era passejat per tota la població. De tant en tant, un pregoner deia les excel·lències del Carnestoltes. De retorn i amb En Carnestoltes es feia camí cap a la plaça major i s’acabava la festa amb el contrapàs cerdà enmig de gran tabola i follia. Els ballaires tenien gran punt a envoltar amb les seves evolucions els pobres músics fins a fer-los caure i rodolar per terra, emportats per l’enfollit remolí, i més d’un n’hi havia hagut que havia sortit esbroncat de la jovenívola bromada 2. A la nit, sarau de Llum. Aquests saraus que eren cada dia de Carnestoltes, consistia a improvisar ball a cada barri o carrer, ja fos en una taverna o a casa d’un del veïnat 3. DIJOUS LLARDER El Dijous Gras és el dia que marca l’inici de les principals activitats carnavalesques. Durant el matí els galers anaven pels carrers de la població i per les fàbriques per tal de convidar els treballadors a començar activament el Carnestoltes. Feien un ball dit de les gitanes. Per aquest ball, en un principi, es comptava amb les noies que anaven sortint de casa seva a mesura que la comitiva passava pel davant; posteriorment el ballaven davant de les fàbriques, amb l’autorització prèvia dels amos o dels contramestres. Era un ball de parelles molt animat; els balladors vestien peça llarga i barret de copa i les balladores es posaven les millors robes que tenien. S’hi ajuntava molta de la gent dedicada al treball de les fàbriques, la qual ja no tornava a posar-se a treballar un cop havia sortit al carrer per veure la dansa. Portaven una bèstia de 1 Amades, Joan. Costumari Català, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984, pàg. 267-272 2 Amades, Joan. Costumari Català, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984, pàg. 296 3 Contijoch, Antoni / Coses de Manlleu. Dins: Lletres Amicals, núm 8, Manlleu, 1955


càrrega amb unes alforges de traginer per carregar els ous que solien rebre en donatiu, a part d’alguna quantitat en metàl·lic que solien donar els patrons. Es tractava, per tant, d’un captari amb el qual s’arreplegaven els donatius que patrons i treballadors feien per al Carnaval. A la vesprada era el moment de fer el ball de la Post. El ballaven homes sols guarnits estrafolàriament i amb molts cascavells penjats, la meitat del quals duien una fusta a l’esquena (anomenada post) que a meitat segle XIX es va substituir per un sarró de pell o cuiro farcit de palla, i l’altra meitat unes pales de fusta. Es col·locaven en dues fileres i al so d’una orquestra formada per una cornamusa, un flabiol, un tamborí, un tabal i, a vegades, altres instruments. Tot el grup anava desfilant pels carrers de la població i s’aturava de tant en tant per fer el ball que tenia el punt d’inici davant la casa del rector. Els de la pala es col·locaven davant dels de la post i, al ritme de l’orquestra, anaven saltant per, quan s’indicava, els primers picar els segons, fusta sobre fusta; en moments determinats s’assenyalava, al toc d’una corneta, un repic continuat que s’aturava, també, quan es donava l’ordre. Els ballaires del ball de la Post anaven seguits d’un carro amb una bóta de vi, i després de cada ballada la colla feia una tirada tan abundosa, que en acabar el ball pocs n’hi havia que es poguessin aguantar ben drets. El vi era pagat pel qui portaven la pala 4. L’escenari es completava amb una escenificació formada per dones amb caputxa o mantellina i un llum encès; també es col·locaven petits focs que donaven una ambientació tètrica i fantàstica. No hi havia una cançó expressa per a aquest ball, però la mainada, quan feien la simulació d’aquesta dansa havien adaptat la música rítmica a la lletra de: “Ballarem lo ball de la Post, que pica ó no pica; ballarém lo ball de la Post, que pica ben fort”.

El recorregut acabava a la plaça major on es feia el ball del Llop. Enmig del recinte, a la segons meitat del segle XIX, descosien els sarrons i en treien la palla, amb la qual armaven una gran foguera, i al voltant d’aquesta, produint xisclets estridents, feien una darrera dansa saltant i guimbant 5. En algun moment, els balladors s’havien posat pells de xai i feien crits com d’un llop. DIVENDRES I DISSABTE No hi havia prevista cap activitat important per al divendres i dissabte. Devien ser dies de descans dels esforços dels dies anteriors i de preparació del veritable Carnestoltes. 4 Amades, Joan. Costumari Català, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984, pàg. 321-322 5 Amades, Joan. Costumari Català, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984, pàg. 242


DIUMENGE El diumenge de Carnestoltes al matí, es formava una comparsa, integrada per homes sols, que anava voltant els carrers al so d’alegre música i s’aturava davant de les cases on hi havia noies, a les quals feia sortir per tal de ballar amb elles uns quants punts de dansa. Aquest ball rebia, com un d’anterior, el nom de ball de les Gitanes6. A la nit tenia lloc el segon gran sarau dels galers. En algunes ocasions, en aquest dia, s’havia interpretat el Ball d’en Serrallonga .Éra una dansa-entremès, o sigui, una comèdia coreogràfica o ballet amb argument. Inspirat en episodis de l’accidentada vida del famós Joan Sala “Serrallonga”, hi intervenien tot un seguit de personatges, encapçalats pel mateix Serrallonga i la seva oponent femenina Joana de Torrelles. Els figurants -protagonistes i comparseria- anaven dialogant i movent-se en rudimentàries evolucions coreogràfiques en un clos reservat al centre de la plaça i enmig de l’expectació de nombrosa concurrència. DILLUNS El dilluns era un altre dia capital del Carnestoltes manlleuenc. Era el dilluns de les Pastores perquè sembla que antigament eren precisament les pastores les qui en aquesta ocasió tenien predomini en la dansa. Més endavant, les dones procuraven vestir-se més o menys de pastora i triaven un ballador per a cada ball. Els homes requerits estaven obligats a ballar, si us plau per força 7. Com que era dia de mercat, es reunien a la població moltes noies de les pagesies veïnes i de les masies i llogarets del Cabrerès, que aprofitaven l’estada per prendre part en els saraus que s’hi organitzaven. El ball central de la diada era, precisament, anomenat de les Pastores; era de parelles i ball rodó o agafat, i en aquest eren les dones que havien d’anar a buscar al ballador, en lloc de fer-ho els homes com era normal tot temps de l’any. Aquesta costum va perdurar fins ben estrat del segle XX quan pel dilluns de Carnestoltes eren les dones que anaven a cercar el ballador que més gràcia els feia 8. En aquesta diada tenia lloc, també, un curiós ball. Era el contrapàs o ball del Burro on participava, de forma ben directa, un animal d’aquests. La fadrinalla es disfressava de manera grotesca, i s’agafava les mans per formar una llarga tira en actitud de ballar el contrapàs. En el penúltim lloc del rengle s’hi posava un ase que el ballador immediat havia de tenir del ronsal. Darrere l’ase i com a últim contrapassaire figurava una dona, la qual, com que havia d’agafar-se amb el ballaire que duia al costat i aquest era l’ase, no podent donar-li la ma, li agafava la cua. Quan el ball, d’acord amb els passos del contrapàs, en continuat moviment d’avanç i retrocés, tirava endavant l’ase seguia fàcilment ja que era estirat pel ronsal; quan havia de recular, però, era estirat per la dona que li agafava la cua i la bèstia, en lloc de seguir, s’enfuriava i no tardava a engegar un seguit de guitzes que la dona havia d’esquivar. Per tal que el mal li fos el menor possible s’embolcallaven les potes de l’ase amb un manyoc de draps. La dona que s’avenia a fer un paper tan poc lluït era generalment alguna infeliç llogada per pocs diners 9.

6 Amades, Joan. Costumari Català, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984, pàgs. 326-327 7 Amades, Joan. Costumari Català, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984, pàg. 335 8 Contijoch, Antoni / Coses de Manlleu. Dins: Lletres Amicals, núm 8, Manlleu, 1955 9 Amades, Joan. Les diades populars catalanes, volum IV, Barcelona : Barcino : 1932 – 1949, pàg. 10


A la nit s’organitzaven els anomenats balls de la Llum. En un principi eren veritables orgies; no s’anunciava prèviament ni l’hora ni el lloc i calia perseguir la música del cercavila que tenia lloc. Aleshores una llum –d’aquí el nom- assenyalava el local on, en un racó, es col·locava una botella de vi que estava a disposició de balladors i balladores. Quan aquest envàs era buit s’apagava el llum i s’iniciava la disbauxa. DIMARTS El dimarts de Carnestoltes tornava a ser un dia destacat. Hi havia balls en els diversos carrers i les places, sobretot a la plaça major, l’actual de Dalt Vila. El primer era el contrapàs cerdà en el qual els balladors posaven tanta empenta que provaven de fer caure els músics del seu seient, cosa que havien aconseguit en alguna ocasió. Durant el matí també es ballava el contrapàs de l’Alcalde. Primer ballaven dos galers vestits de levita i barret de copa, i després d’un contrapàs entrava en dansa el batlle, vestit també com ells, el qual escollia per balladora una familiar seva. Cap altra parella fora d’aquestes tres no intervenien en la dansa10. En aquesta diada també es ballava l’anomenat contrapàs del Rector. El ballaven, a la plaça, un representant de la màxima autoritat religiosa de la vila i per això era permès utilitzar els bancs de l’església, que servien de seient als nombrosos espectadors. Subsistí fins a principis del segle XIX tal com va testimoniar la memòria de molts manlleuencs que el recordaven presidit pel rector Raimon Mas, finit el 184711. Aquests dos balls són el testimoni del respecte, volgut o no, que el poble adreçava a les autoritats fins i tot en moments tan anàrquics com en carnestoltes. Després tothom dinava en un hostal. A la tarda, la mateixa cobla del dia de Reis ja era a la plaça, es col·locava dalt d’un entarimat, i es dansava el contrapàs cerdà. Els homes duien barret copalta i gambeto. Les dones, caputxa blanca. Posteriorment s’organitzava la dansa per la Vila en la qual tothom es guarnia segons la seva voluntat: els galers duien calça curta, espardenyes i polaines de cascavells; els homes anaven vestits com millor podien; i les dones solien guarnir-se amb corbates de grans serrells i virolades, faldilla molt arrugada i mocadors de cap florejats. Només hi permetien participar les parelles que ho havien sol·licitat prèviament. La dona o noia que havia de ballar la dansa calia que portés abans d’hora el berenar a casa del seu ballador, i aquest ho ajuntava al seu i els duia o lliurava a un home –anomenat el cisteller– que duia el de tots12. Es començava ballant i donant dues o tres voltes a la plaça. Després, els balladors es distribuïen en dues fileres, en una els homes i en l’altre les dones, i anaven pels carrers de la població. Quan al cap de colla li semblava bé feia parar i es ballava en aquell lloc. Generalment ho feien davant d’algun hostal o d’un amic, o a casa d’algú que ho havia sol·licitat (en aquest darrer cas s’havia de pagar). Després de les ballades el cisteller repartia els paquets de berenar i tothom menjava i bevia; el vi solia ser un regal dels hostals on s’havia ballat.

10 Amades, Joan. Costumari Català, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984, pàg. 273 11 Torrent i Garriga, D. Manlleu, croquis para su historia. Vic : Ramon Anglada, 1893, pàg. 193 12 Contijoch, Antoni / Coses de Manlleu. Dins: Lletres Amicals, núm 8, Manlleu, 1955


Tot plegat s’acabava amb el Tirabou, ball esbojarrat amb aires de bacanal, a la plaça. Agafant-se uns i altres per les mans corrien i saltaven, tant com podien, resseguint els principals carrers. Si el de davant s’entrebancava, o ho feia veure, tots els del darrere es llençaven al damunt dels que els precedien. Quan estaven cansats de saltar i córrer tornaven a la plaça on s’havien quedats els galers; aquests es posaven de dos en dos davant per davant i es posaven les mans a les espatlles tot fent un pont, per sota del qual anaven passant els del Tirabou. Finalment es ballava un contrapàs. A la nit, en un local, es repetia el contrapàs i s’acabava amb un sarau de Llum, el tercer i darrer dels galers. DIMECRES DE CENDRA Els galers no treballaven durant aquest dia. Es dedicaven a recaptar tot els diners que els havien promès o que els devien després de les ballades davant cases particulars el dia anterior. Si no cobraven, els dies de festa, després de cada missa, es dedicaven a empaitar els deutors. Un cop havien recollit tot el capital esperaven el dia de Pasqua per pagar aquells deutes que havien contret ells mateixos arran de l’organització de les festes. A la tarda es trobava la gent al capdavall del pont de can Moles i s’hi ballava un contrapàs en senyal de comiat del Carnestoltes. A la vesprada es feia l’enterrament del personatge. En una carrossa il·luminada amb atxes de vent acompanyaven la figura o ninot que havien anat a rebre el diumenge anterior. Ploraven, llençaven crits, feien contorsions llastimoses i ridícules, com moguts de gran pena i algun corrandista solia també engegar-hi alguna melangiosa cobla d’acomiadament13. Aleshores començava, oficialment, la Quaresma.

13 Gasol, Josep M. / Calendari folklòric manlleuenc. Dins: Lletres Amicals, núm 18, Manlleu, 1958, pàg. 70


3. Els símbols Les manifestacions tradicionals, els diferents elements que formen part d’un festa, són símbols amb atribucions, sentits i significats que permeten fer interpretacions i lectures de la societat de la qual formen part. El conjunt d’elements del Carnestoltes manlleuenc aporten un guió diferent al simple seguiment cronològic i a la lectura històrica que s’ha fet en les pàgines anteriors. Els personatges amb els seus noms, els tipus de balls i els guarniments festius suggereixen prendre un punt de vista que pot explicar alguna cosa més que les anteriors. I d’entre la gran diversitat, destaquen la gran quantitat de danses que omplien, dia sí dia també, el programa d’activitats. Com va dir l’antropòleg Manuel Delgado “A les festes no es balla, perquè el que fem en realitat és ballar la festa mateixa” 14. GalerEl galer era el membre del grup de persones organitzador dels actes del Carnestoltes. En aquest sentit es tracta d’una mena de paborde, com els que organitzaven les activitats de nombroses festes. Aquest nom ,en ocasions, era utilitzat com a sinònim de primer paborde. Ball de GitanesAmb aquest nom es coneixen diverses danses que s’havien ballat, i encara es fa, a diferents llocs de la geografia catalana. Es creu que són la supervivència d’antigues cerimònies agràries. Algun autor ha apuntat que s’anomenaven gitanes les dones que, tot just sortides de les fàbriques, brutes i amb indumentària poc vistosa, participaven de la dansa; aquesta teoria, però, no es creu certa ja que es tracta d’una manifestació preindustrial. Ball de la PostL’origen d’aquesta dansa és incert. Torrent i Garriga apunta que podria haver estat introduït a Manlleu pel prior del monestir agustinià en els segles XV o XVI. La presència de cascavells en la indumentària dels balladors, com s’ha atribuït a d’altres danses, es deu a un antic ritu agrari per desvetllar la terra i estimular la fertilitat dels conreus. De la mateixa manera es podria establir amb el fet de picar una fusta, i posteriorment un sarró, que es tractaria, més aviat d’una forma d’estovar i preparar per a la nova estació. La presència del foc, en la crema de la palla que farcia els sarrons és un element idoni d’aquests processos simbòlics de regeneració. Ball del LlopJoan Amades atribueix el nom del ball del Llop a tot el ball de la Post, del qual es té record que només n’era la darrera ballada. La figura del Llop era temuda en la societat agrària i rural i no estava exempta de connotacions diabòliques. Per als romans era símbol de l’hivern i, potser, la presència d’aquest animal en els darrers compassos de la dansa de Dijous Gras o Llarder podia ben ser un acomiadament a aquesta estació anyal i la benvinguda a la primavera. Ball d’en SerrallongaLa figura llegendària del bandoler Serrallonga, de nom Joan Sala, va esdevenir el prototipus de l’heroi generós, defensor dels desvalguts i enemic dels opressors. El seu record va estructurar-se en un ball parlat, dramàtic, amb la història de les seves aventures, gestes i fets vitals. Diversos figurants, a més de la figura del bandoler, servien per dibuixar aquesta narració. Ball de les PastoresL’existència d’un ball en el qual les dones tenien, a l’inrevés del que era costum, el dret a triar ballador és un clar exemple de la inversió social pròpia del Carnestoltes. La disfressa, la ocultació de la pròpia identitat, amb una transformació generada pel canvi de professió, fesomia i, moltes vegades, mitjançant el canvi de sexe són elements indissociables d’aquesta festa. La presència de la idea de pastores, atribuïda a les dones participants, pot ser fruit, com han apuntat alguns autors, de la presència de pastores del Cabrerès en la diada en la qual es celebrava la dansa. En aquest darrer cas, seria un aspecte definidor de la societat que devia generar tota la manifestació carnestoltesca, preindustrial i eminentment rural.

14 Diari Avui, 23 de febrer de 1992


Ball del BurroEs tracta d’un dels balls més enigmàtics de tot el cicle festiu. La presència d’un burro en una dansa no és aliè al context festiu català. En qualsevol cas es pot interpretar com un gest misogin de primera categoria el fet de posar un dona després de l’animal, disposada a rebre’n les guitzes. ContrapàsAquesta dansa és un antecedent molt pròxim de la sardana actual. El seu nom es deu al moviment dels passos, un endavant i l’altre en direcció inversa. Els balladors es situaven en filera o rengle i eren dirigits per l’anomenat capdanser (funció que haurien exercit els galers). Tot ballant es feia la volta a la plaça, mesurant els passos de tal manera que en acabar la música es tornessin a trobar just al punt de partida, generalment d’esquena als músics. El contrapàs adoptava sempre el compàs binari, de sis per vuit, amb intercalacions del compàs de tres. La seva melodia era d’una certa uniformitat tonal. El seu origen es creu que és religiós ja que una mostra primigènia en són els balls que tenen lloc en commemorar la Passió de Crist i que es coneixen amb el nom del Divino. TirabouEn època de decadència del contrapàs, a final del segle XIX, es va anomenar amb aquesta expressió fent referència a l’acció del capdanser, que havia d’arrossegar els balladors. Contrapàs cerdàAquest era una varietat zonal del contrapàs ballat, preferentment, a la Cerdanya –d’aquí el seu nom-, a l’Alt Urgell, al Rosselló, al Conflent i al Vallespir. Tot i això, a la plana de Vic era costum ballar el contrapàs curt; és possible que els dos noms es confonguessin en el Carnestoltes. El cerdà tenia dues combinacions irregulars de passos: els trencats i els seguits. Els contrapassaires, encapçalats pel cap de colla, feien una volta a la plaça tot ballant i havien d’acabar justament on havien començat. Aconseguir això era treure el contrapàs. Contrapàs de l’AlcaldeLa figura de l’alcalde, com a president ‘un ajuntament i cap de l’administració municipal no es va instaurar i consolidar, a Catalunya, fins al segle XVIII després dels decrets de Nova Planta. Es tracta, per tant, d’una denominació que devia lligar-se a la vida pública manlleuenca durant el segle divuitè i principis del XIX. El fet de retre homenatge o mantenir un lloc destacat per a la màxima autoritat dins de les activitats eminentment populars i, conceptualment, anàrquiques és un cas inhabitual en el context festiu. Contrapàs del RectorCom en el cas de l’alcalde no és estrany la presència d’aquesta figura en la festa. En el cas concret del Carnestoltes manlleuenc cal tenir en compte que la rectoria era punt de partida de balls com el de la Post .Segons algun autor aquesta dansa va tenir origen en el priorat de santa Maria i el gest cap al rector seria una deferència provocada per aquest deute. Dansa per la VilaEl nom d’aquest ball és prou explícit. Les actuals cercaviles no són res més que això. En aquestes activitat és curiosa la importància de la indumentària, de la necessitat de participar-hi en parella i de la presència destacada del menjar. Pot fer-se la hipòtesi de ser un gest adreçat a la fecunditat i a la regeneració de l’espècie a partir d’aquesta mena de joc de compartir el berenar. La finalització esbojarrada en el tirabou podria ser el toc orgíac d’un ball formal. Sarau de llumNom genèric amb el qual es van conèixer els balls que se celebraven a darrera hora del dia i que tancaven el programa festiu de la jornada. Antigament eren trobades orgíaques que es celebraven a qualsevol casa del nucli urbà i que només era indicada per un llum posat a la finestra.


4. La història La història del Carnestoltes local es perd en el record dels segles. Les poques dades que hi ha de la seva celebració en temps passats es deu a referències indirectes d’algun autor dedicat a la recerca del folklore o a la memòria, volàtil, d’un manlleuenc. El primer esment del qual es té constància el va aportar Domènec Torrent i Garriga15 a finals del segle XIX quan, en paraules seves, el Carnestoltes ja es trobava en plena decadència. La dada que aporta és de l’Arxiu Municipal, document de 1652 que no s’ha pogut localitzar, que en forma de ban prohibia les activitats carnestoltesques a causa d’una epidèmia, menys el ball de la Post “per ser de molta serietat”. De cent anys després, concretament de 1755, i pel mateix Torrent se sap que un altre ban municipal prohibia la utilització de màscares16 (Llegiu la notícia).Durant el segle XIX es devia produir, veient el ressò i anotacions que en van fer els estudiosos posteriorment, el màxim moment del Carnestoltes a Manlleu. Així devia ser quan el 1856 Martí Alsina va compondre el Sermó i les Cobles d’en Carnestoltes que durant força dècades es van llegir amb motiu de la festa i que a hores d’ara permeten resseguir les principals activitats que se celebraven. La industrialització de Manlleu devia condicionar decisivament el desenvolupament del Carnestoltes. Per noms de danses i per les referències conceptuals dels diversos balls que es duien a terme, cal remetre’s a un moment preindustrial i de fonament agrícola: pastores, llop, llum, etc. Els moviments de població, entre nuclis, i la segmentació horària –sobretot des de la generalització de l’energia elèctrica que va desdibuixar el límit entre el dia i la nit- i de la transformació del calendari –que va deixar de basar-se en els processos naturals per fer-ho en les necessitats de producció- van trencar amb les manifestacions populars ancestrals. Se sap que en alguns moments del cicle del Carnestoltes es parava la fàbrica, com era el cas del Dijous Gras, i sens dubte l’ambient festiu devia influir en la bona marxa de la maquinària. És en aquest punt, i per aquesta raó, que pels darrers anys del XIX Domènec Torrent assenyalava els mals temps i la “decadència” de la festa. La nova societat va comportar, per altra banda, uns canvis d’escenaris. La barreja entre la utilització de l’espai públic per excel·lència, el carrer i la plaça, i l’espai privat, la casa particular on es feien alguns dels balls de llum, va donar pas a la utilització d’uns espais –es podrien considerar semipúblics o semiprivats- que van acabar essent els locals de les entitats culturals i recreatives que prenien força. Les nombroses societats, dels més variats caires polítics i socials, prenien el relleu, de forma més organitzada i reglamentada, a la massa popular, de moviment espontani. D’aquesta manera es van començar a organitzar balls de màscares en recinte tancat i de nou disseny festiu. Alguns fets històrics, d’abast internacional, també van afectar negativament l’ànim del carnestoltes. El 1898, en plena Guerra de Cuba –a la qual havien anat a lluitar alguns manlleuencs- i en moment de crisi econòmica, es van desenvolupar molt poques celebracions i malgrat que el sentiment es deixava notar les autoritats no havien deixat mai de fer el ban obligat en el qual es demanava tranquil·litat i poca disbauxa17 (Llegiu la notícia). El mateix va passar el 1899, any en què només es va fer algun ball del llum i algunes danses públiques a la plaça Quintana on va assistir molta gent, sobretot quitxalla18 (Llegiu la notícia).L’any 1900 va ser una ocasió ben especial. En un intent de recuperar l’antiga magnificència es van programar les mateixes activitats tradicionals. D’aquesta manera, el dia de Reis va tornar a marcar l’inici del cicle festiu dedicat al rei de la broma. El periòdic La Veu de Catalunya, editat a Barcelona, recollia la notícia de l’esdeveniment19 (Llegiu la notícia). En aquella ocasió, també es van fer funcions al teatre dels Germans de les Escoles Cristianes (La Salle) i al local de la Joventut catòlica, i balls a can García i al Círcol Lliure Republicà. Aquesta darrera entitat, a més, va veure avortat el seu intent, per ordre de les autoritats provincials, de fer una carrossa referent als presos de Montjuïc, fet que sacsejava el moment polític. Tot i que aquelles festes no eren gaire problemàtiques, des del punt de vista de l’ordre públic, se seguien publicant els ban que prohibien, des de la clàssica por governamental a l’ocultació de la identitat personal de la població, la utilització de caretes al carrer20 (Llegiu la notícia).

15 Torrent i Garriga, D. Manlleu, croquis para su historia. Vic : Ramon Anglada, 1893 16 El Ter, 8 de juliol de 1899 17 El Ter, 26 de febrer de 1898 18 El Ter, 25 de febrer de 1899 19 La Veu de Catalunya, 5 de març de 1900 20 El Ter, 16 de febrer de 1901


L’església, però, no deixava de desconfiar de les lleugereses que suposava la festa. Era tradicional que a santa Maria hi haguessin sermons, el diumenge, dilluns i dimarts de Carnestoltes, de desgreuge i petició de perdó per les ofenses que ocasionalment es poguessin fer a qualsevol dels sagraments (Llegiu la notícia).L’any 1901 devia marcar un abans i un després en el Carnestoltes manlleuenc. Els fets ocorreguts pel mes de març21 van sacsejar la vida social de la població. Unes setmanes abans, en plenes festes, ja van ocórrer desgràcies i fets conflictius que indicaven l’ambient de conflictivitat22 (Llegiu la notícia).Després d’aquells fets mai més, per tradició o de forma organitzada, es va tornar a celebrar un Carnestoltes seguint l’esquema antic. Els nous temps van comportar una nova festa. Les associacions i societats van prendre, definitivament, el relleu i organitzaven balls de disfresses i funcions teatrals. El 1916 la festa va transcórrer sense gaire per destacar; només en va sobresortir una petita rua, el dilluns, amb dues carrosses. La primera era l’anomenada Ronda del Tast, simulant una cuina, i l’altra la de la Societat dels Pescadors de Canya (Llegiu la notícia).Durant la dècada dels vint es va imposar la moda de fer concursos de disfresses. L’Ateneu Manlleuenc, la Societat l’Estrella i la Unió Choral, als teatre de can Garcia i de l’Edisson organitzaven grans balls on les millors indumentàries podien aconseguir un premi de fins a 150 pessetes. En una ocasió va guanyar una dona vestida de tal manera que imitava la font central de la plaça Fra Bernadí de l’època; el 1929 la guanyadora va ser Na Quitèria Castells imitant una odalisca (Llegiu la notícia). Aquesta va ser una nova època daurada del carnestoltes local. L’any 1933, a més dels actes socials, va tenir lloc una rua a la plaça Fra Bernadí amb carrosses guarnides. Tres vehicles engalanats van desfilar, acompanyats d’orquestra, pels principals carrers de la població (Llegiu la notícia).El carnestoltes de 1936 va ser el darrer abans de la Guerra Civil. L’anterior no havia estat massa lluït, segons la crònica de la premsa, i aquell tampoc devia ser-ho gaire. Pocs mesos després esclataria el conflicte bèl·lic que portaria més de tres dècades de dictadura i la desaparició definitiva de qualsevol celebració carnestoltesca per molt de temps.

21 Bayón, Emili / Els fets de març de 1901 a la conca del Ter (I i II). Dins: El Ter, Manlleu : Ajuntament de Manlleu, núms. 60 i 61, març i abril de 2001 22 El Ter, 5 de març de 1901


5. Revista de premsa

(Torrent i Garriga, D. Manlleu, croquis para su historia. Vic : Ramon Anglada, 1893, pàg. 189) El documento más antiguo que hemos encontrado en nuestro Archivo municipal que hable

del baile de la Post, es un Bando del año 1652, en el cual, por razón de la epidemia que había afligido á la villa el verano anterior, se prohibían las funciones del Carnaval, á excepción del baile de la Post per ser de molta serietat.

1898 - 1901 (El Ter, 8 de juliol de 1899) En el mes de Enero de 1755, por orden superior, se publica en Manlleu un bando

prohibiendo las máscaras en tiempo de carnaval, bajo penas tan severas, que hoy no se aplican á muchos crimenes.

(El Ter, 26 de febrer de 1898) El Carnaval, sea por la circunstancias aciagas porque atraviesa nuestra patria, que por

ende siembran la desolación y amargura en el seno de muchas familias, ó por otros motivos atendibles, este año ha pasado casi del todo desapercibido; sólo algún baile de máscaras, así anunciado, per o en el cual éstas no concurrieron, ha procurado dar fé de su existencia.

A fin de prevenir desmanes, á que sin embargo no tienen propensión nuestros morijerados vecinos, la Alcaldía ordenó publicar un bando en la mañana del domingo de Carnestolendas, calcado en un todo al que se publicó en el mismo día del año anterior.

La autoridades no tuvieron que reprimir expansiones desatinadas. Lo celebramos. (El Ter, 25 de febrer de 1899) Las expansiones con motivo de Carnestoltas han quedado reducidas en el presente año á

algún ball de la llum, á bailes de máscaras casi sin idem y á danzas públicas en la plaza Quintana, que estuvo durante las tardes atestadísima, especialmente de chiquillos y muchachas que poco se preocupaban del compás de una murga ruidosa.

(El Ter, gener de 1900) Según se nos asegura, el el presente año se celebrarán en esta Villa las funciones del

Carnaval tal como se hacían antiguamente, empezando ya el día de reyes. En su virtud no faltará el renombrado Ball de la Post, la Dansa per vila, Ball de las Gitanas y demás que tanto renombre había dado al carnaval de Manlleu. Mucho nos place ver renacer esos pasatiempos que hicieron las delicias de nuestros abuelos en días de carnaval y que eran muchos más honestos que los modernos. Baste saber que el Ball de la Post se organizaba en la casa Rectoral, y que los demás bailes que se efectuaban en la plaza Mayor, eran presididos por el Alcalde y el Cura-párroco, y que se llevaban a la Plaza los bancos de la iglesia para que pudieran sentarse los que iban a disfrutar de estas diversiones.

(El Ter, 10 de febrer de 1900) Se han celebrado algunos bailes, llamados de máscaras, sin concurrir á ellos personal con

careta. Dícese que no obstante la poca afición de referencia hasta el presente demostrada, en las

noches de Carnaval habrá bailes de máscaras regularmente concurridos de ídem, recorrerá la población una vistosa cabalgata y tendrá lugar en las calles y plazas la representación de cuadro ó episodio “Don Juan de Serrallonga”.

(El Ter, 26 de febrer de 1900) El domingo penúltimo, 18 del actual, fue entrado en esta villa el travieso y reidero Momo, ó

S. M. Carnestoltas. El acto de la entrada revistió las solemnidades de costumbre, deteniéndose el carruaje

cubierto de rama y adornado de llustrina, vistosa, como así dos más ocupados por personal chamuscado, en las boca-calles, en donde después de las coplas ad hoc, y que se publicaron


el año próximo pasado el número 31 de este periódico, se pronunció un discurso “sermó den Carnestoltas” que no tuvo nada de incorrecto.

A la vanguardia de la comitiva iba un carrito con un pellejo de vino. Durante la permanencia del revoltoso Momo en esta villa, aunque se conceptúa anómalo

ha cesado el bullicio que reinaba al anochecer y al amanecer de todos los días con desdoro del prestigio de la vecindad, pues el bailoteo al son de un bombo y de trozos de hojadelata en varias calles y por fin de fiesta en la plaza de Bernardino, llegó á rayar hasta el escándalo.

Se nos asegura que definitivamente no saldrá una cabalgata del “Centro Libre Republicano” en otro caso sería ó hubiera sido no con alusiones al proceso de Montjuich, conforme se pretendia, en virtud de haberlo prohibido terminantemente el Excmo. Sr. Gobernador civil.

Ayer tuvieron lugar bailes con orquesta en el local teatro “can García” y en el de la Sociedad Centro Libre Republicano, viéndose ambos, aunque éste más que el otro, muy concurridos.

No ocurrió incidente desagradable durante toda la noche, de lo cual nos alegramos. El día de hoy ha amanecido lluvioso, habiendo sido el de ayer muy apropósito para

divertirse los de carácter jovial; sin embargo no abundaron las disfressas. A las primeras horas de la madrugada del viernes último se atropelló, sin graves

consecuencias, al Guardia Jurado D. Juan Anglada en la plaza Mayor de esta villa. Dícese que medió también un disparo de arma de fuego. Como el asunto está sub judice nos abstenemos de entrar en pormenores y de emitir comentarios.

El domingo último recorrió nuestras calles una numerosa comparsa bailando el conocido y popular Ball d’en Serrallonga. Gustó mucho esta pantomima, la que se hizo con buen orden y seriedad.

El jueves lardero se celebró con bastante propiedad, el antiguo y renombrado Ball de la Post, originario de esta villa. Como ded costumbre, empezóse frente la casa Rectoral. No hubo durante él el menor desatén, y el vecindario en masa acudió á contemplarlo y á solazarse con esa pantomima que tiene tan noble origen.

En la tarde del jueves lardero se trabajó en todas las fábricas de esta villa, tal vez por saberse que los fábricantes no estaban dispuestos a tolerarlo.

(La Veu de Catalunya, 5 de març de 1900) El Carnestoltes comensá ab tot l’aparato d’una bullanga. Tant el matí com al plegar els

treballadors de dia, sortia una gentada d’homes, donas que corrian pels carrers ab bombo, fluviols i caixas de petroli., ballant i saltant com una colla d’esperitats; repetintse al mitg dia la funció en algunas fábricas; pero de sobte pararen las músicas y’ls salts quedant com si tal cosa.

Vingue’l Dijous Gras, y els traballadors que volian parar, ab molt bon acord no ho feren, tornant a son treball com els dias ordinaris. Per la tarde’s balla’l “Ball de la post” comensant per ballarlo com de costum, davant la rectoria primerament, y després pels carrers y plassas de la vila, regnant l’ordre més complert. Aquest ball, originari de Manlleu, segons la tradició, fou fundat pels monjos qu’habitaren un temps el Monestir, pera evitar que’l poble s’entregués a diversions menys ignoscentas.

La nota discordant d’aquell dia, o millor dit de la nit vinenta, fou l’atropell comés en la persona del guarda jurat Joan Anglada, que afortunadament no tingué conseqüencas graves.

El diumenge continuà’l “Ball den Serrallonga”, figurant a la partida del célebre bandoler uns quaranta individus. Aquesta pantomima, molt més aprop de la veritat que la llegenda, agrada molt al públich que va per carrers y plassas destorbantli més que una volta els moviments, acabant a la plassa de Bernardino ab el simulacre de una sorpresa.

Lo demés de nostre Carnestoltes se reduhí a funcions de teatre en el teatre dels Gwermans de las Escolas Cristianas, en la Joventut Católica y balls al teatre de Can García y al Circol Lliure Republicá.

Aquesta societat volia fer una gran cavalcada alussiva als presos de Montjuich, però tingué que desistir en vista de la actitut resolta del Governador de la provincia y en vista del fracás del president en son viatge Barcelona

(El Ter, 24 de març de 1900) El domingo último, con un delegado de la Autoridad local, una comisión de la colla que

representaron el “Ball d’en Serrallonga” durante los días del Carnaval, en la mayoria de calles y


plazas de esta villa y en varias de la ciudad de Vich, repartió la cantidad recaudada, deducidos los gastos, entre las familias más necesitadas de esta población.

(El Ter, 16 de febrer de 1901) El domingo último se pregonó un Bando referente á disfrazarse en los días del próximo

Carnaval calcado en las disposiciones siguientes, que son poco más o menos las que integran el de los otros años.

“Queda terminantemente prohibido llevar máscaras por las calles y usar trajes que ofenda á la moral.

También queda prohibido á los hombres usar traje de mujer y á las mujeres el de hombre. Igualmente queda prohibido usar traje militar y eclesiástico”

(El Ter, 5 de març de 1901) Los sermones que se predicaron en nuestra iglesia parroquial con motivo de las funciones

religiosas celebradas el domingo, lunes y martes de Carnaval corrieron á cargo del Rdo. P. Ferrán, del Inmaculado Corazón de María.

Las expresadas funciones religiosas de desagravio al Señor, con exposición de S. D. M. , fueron muy concurridas.

Poco antes de alborear el lunes de Carnaval fue maltratado de obra un joven obrero de la fábrica de hilados de Hijos de V. Casacuberta.

En la noche del propio día fue apedreado el balcón de la casa de Juan Solá, sita en la calle Alta Cortada; tres ó cuatro piedras penetraron en el aposento dormitorio de dicha casa sin que afortunadamente causaran daño personal.

A las cinco del miércoles de ceniza fue atropellado otro joven obrero de la fábrica de tejidos de Hijo de J. Llagostera; antes de molerle á palos le echaron los atropelladores un puñado de tierra en los ojos, sin duda para poder obrar más á sus anchas y eludir el ser conocidos.

1916 (Ideal Manlleuense, 26 de febrer de 1916) Parece que el Carnaval de este año se presenta más variado y divertido que los otros,

pues casi todas las entidades de esta villa se prestan gozosas a agasajar debidamente a tan singular personaje. Esperamos que el pueblo de Manlleu, sabrás dar pruebas de su cultura, no mortificando los sentimientos de nadie y respetando a todos en general

(Ideal Manlleuense, 4 de març de 1916) Durante los tres días de Carnaval, habrán velas del Santísimo Sacramento para las

ofensas que en este dia se les haven. (Ideal Manlleuense, 4 de març de 1916) No sabemos si reseñar que se presenta el Carnaval, animado o triste, ya que fuera de los

bailes y dos funciones teatrales, no se distinguirá en nada más (Ideal Manlleuense, 4 de març de 1916) A última hora se dice que habrán carrozas. Venga señores, animarse y tributar al Rey

carnaval los honores que se merece (Ideal Manlleuense, 11 de març de 1916) El Carnaval. El diumenge, dia 5, comensaren els balls en obsequi al rey de la broma,

resultan en alguna societat, bastant lluita. Continuaren aixís els dilluns y per fí a m,es de balls hi hagueren dos... cavalgates..., sí, sí, ben mirat de lluny cavalgates. La una, que era la de “Ronda del Tast”, se distinguía per la colecció de fòtils que contenía, doncs desde la tapadora al ull de col, no hi faltava res. L’altra era de la societat dels Pescadors de Canya; s’hi veia en ella un bon fi, més no posat en pràctica i per falta de temps o per falta de material. Amb tot els hi donem la enhorabona, ja que hi tingueren, el consegüent trevall y demostraren son intent. El dimarts balls i prou. El dimecres, diada del enterro de la sardina, no hi hagué res de normal,


tothom estava tranquil a caseta reposant i reanimantse del estat dèbil en que habia deixat el Carnaval

1928 - 1935 (Resum de l’any. Febrer de 1928) Entre els festeigs que la Societat Ateneu Manlleuenc organitzà en les festes de Carnaval,

fou una nota de bon gust, i originalitat, el Concurs de vestits infantils. (Manlleu, 2 de febrer de 1929) Totes les societats locals, preparen la celebració del Carnaval, amb diferents actes,

majorment balls. A la societat l’Estrella, tenen contractada l’orquestra Manresa. Hi hauran tres balls de tarda i tres de nit. En el ball de nit del dilluns, hi haurà un concurs de disfreces, premiant-se a les tres que més es distingeixin, amb 150, 100 i 50 pessetes respectivament, obsequintse a les demés amb valuosos regals.

Han estat confiats els sermons de Carnaval i Quaresma, a tres Pares caputxins... En la capella dels germans de les Escoles Cristianes, els tres dies de Carnaval d’enguany,

hi tindran lloc els següents actes de desgravi... (Manlleu, 16 de febrer de 1929) En el concurs de disfresses del dilluns de Carnaval, en el teatre Edisson, resultà ésser

guanyadora del primer premi, la senyoreta Na Quitèria Castell Català, quina es presentà amb un ric trajo d’odalisca. Es declararen deserts el 2n i 3r premis, no obstant el seu import es repartí proporcionalment a 5 disfresses.

Les festes del Carnaval han resultat molt brillants. Al teatre Edisson i al Cinema García, uns lluïts i animats balls; els proveïdors de confetti i boles de neu, estem més que segurs, voldrien que cada mes fos Carnaval. A la Cooperativa Mútua, hi actuà una companyia de varietats. Als teatres de la Joventut Catòlica i Germans de les Escoles Cristianes es representaren sengles obres dramàtiques. Amb molt agrat dels qui hi assistiren. Cal dir que no s’ha registrat cap incident desagradable, durant les passades festes.

(Manlleu,1 de març de 1930) Durant els dies 2, 3 i 4, amb motiu de celebrar-se les festes de Carnestoltes, al col·legi

dels Germans dfe les Escoles Cristianes han confeccionat un atractiu programa, posant-se en escena les obres següents: Camí del vici – Trapaceries, El Duc de Montgomery, El seté no furtaràs, Com la tomba i Criat de confiança. Hi pendran part les classes 1, 2, 3, 4 i 5ena.

Ha passat molt desaparcebut el dijous gras. Unicament l’ha celebrat la quitxalla amb uns suculents berenars. Anteriorment es donava en aquesta diada un caire carnavalesc, es dançava el popularíssim Ball de la Post. Res, tot canvia.

Lluïts balls carnavalescs a la Societat L’Estrella... (Manlleu,15 de març de 1930) En les passades festes de Carnaval, a l’Església Parroquial de Sta. Maria, predicà en les

funcions de desgravi, el Pare Tor del Cor de Maria de Vich. Les festes de Carnestoltes ens han passat i per cert molt mullades, car no deixà un sol

instant de ploure, i això fou causa de què els balls es vegéssin molt desanimats. Les funcions dramàtiques del... Cap incident desagradable ocorregué durant aquestes festes.

(Manlleu,14 de febrer de 1931) El carnestoltes a Manlleu, es presenta per ara, un xic fred, tal volta degut a la gran caiguda

que d’un temps en aquesta part han sofert les Carnavalesques. No més sabem que a la societat L’Estrella i també a l’Unió Choral preparen uns lluïts balls amenitzats per orquestrines de la capital.

(Manlleu,18 de febrer de 1933) Totes les societats manlleuenques es preparen per tal de celebrar ben solemnement la

festa de Carnaval que enguany s’escau els dies 26 i 27 del mes que som.


(Manlleu, 25 de febrer de 1933) Per diumenge a les 9 de la vetlla les societats recreatives locals han organitzat un passant

humorístic amb carroces i tot. Per referències sabem que La Societat Ateneu Manlleuenc lluirà una carroça molt original representant La Conferència del desarmament a Ginebra.

La Societat L’Estrella una altra de molt exquisida i elegant amb alegories carnavalesques. La Societat Unió Choral també representa una altra carroça sots el lema Terpsicore.

Salarich / Arxiu Biblioteca Municipal de Manlleu

Espectacles de Carnaval Joventut Catòlica Dies 26 i 27. Sessions de Cinema projectatnt-se la pel·lícula Sin novedad en el frente. Unió Choral Dies 26 i 27. Balls de Tarda i Nit a càrrec de l’orquestrina La Choroniu. Societat L’Estrella Dies 26 i 27. Tarda i Nit. Balls a càrrec de l’orquestrina Jovenívol´s Jazz (augmentada) i Sensacional Concurs de disfresses amb 100 pessetes de premis. Ateneu Manlleuenc Dies 26 i 27. Tarda i Nit., Balls a càrrec de l’orquestrina Jazz Els Font’s. Cinema Garcia Dies 26 i 27. Programes de Cinema. (Manlleu, 4 de març de 1933) De Carnestoltes El Carnestoltes acaba de deixar com de costum una immensa majoria dels seus

simpatitzants, atuïts de cos i d’ermilla. Ell però mentre el món sia món, vindrà cada any per aquest temps més o menys refet segons les circumstàncies i les noves costums que contribueixen notablement a transformar-lo.

Enguany, malgrat els dies plujosos que ha ensopegat, i que han influït bastant a confondre’l per la via pública, s’ha celebrat amb tota regularitat. (...) Som a la vetlla, hora les 9 i no plou. Es en aquests moments quant hom comença a reviure el que se’n diu el carnaval. Gran expectació de públic a la plaça Bernardí on hi ha reunides les parts integrants de la rua, amb participació de les principals societats recreatives locals: Societat l’Estrella, Ateneu Manlleuenc i Unió Choral. Uns camions que llurs propietaris han tingut la generositat d’oferir per un moment a en Carnestoltes, acertadament engalanats i revestits en forma de carroussels, per àgils mans d’elements tècnics en la matèria.

Comença la rua amb un seguici i una espectació imponent. Triple orquestra i força xibarri, emprenent el passant per tots els carrers més principals de la vila.

Aquí finí l’únic espectacle carnavalesc; l’ordre dels programes llavors corria per dintre. Els balls foren molt concorreguts havent de remarcar d’una manera especial el de la distinguida societat l’Estrella que amb el seu acertat concurs de màscares contribuí a fer un èxit les corresponents sessions de ball.

El concurs de màscares organitzat per la Societat l’Estrella en els últims dies de Carnaval, entre altres, foren obsequiades amb els dos primers premis, les dues simpàtiques jovenetes, filles del nostre amic En Julià Brouhon. El felicitem.

El mercat del dilluns passat, fou molt concorregut escaient-se de fer festa amb motiu del Carnaval.


Com a colorari de les festes de Carnaval, es celebrà el dilluns passat a la Societat l’Estrella un sopar de companyonatge entre uns quants socis de la mateixa entitat, al final es pronunciaren brillantíssims discursos pel bon èxit obtingut en tots els actes que es celebraren.

(Manlleu, 10 de febrer de 1934) El Dijous Gras Dijous d’aquesta setmana fou celebrada la tradicional festa del dijous gras. La novella

Mútua Escolar Cultural Manlleuenca que administra les aules del Patronat de Cultura va obsequiar tots els alumnes de les classes gratuïtes amb un suculent berenar.

Societat l’Estrella. Concerts, Balls i Concurs de disfresses femenines, pels dies 11, 12 i 13 de febrer de 1934, amenitzats per l’Orquestrina Jazz Els Font’s.

(Manlleu, 17 de febrer de 1934) Carnaval Foren molt animats els balls de disfresses propis d’aquesta temporada, en espacial els

organitzats per les entitats L’Estrella i l’Ateneu. Pèrdua En els dies de Carnaval, un jove amb cara tapada tingué la desgràcia de perdre la

vergonya en un dels llocs de major concurrència. Almenys així ho demostrava amb paraules i bromes de mal gust. S’agrairà esplèndidament, a aquell qui trobant-la tingui la bondat de retornar-li.

(Manlleu, 2 de març de 1935) Algunes entitats manlleuenques preparen grans programes de festeigs pels dies de

Carnaval. Balls en unes i funcions teatrals en altres. (Manlleu, 9 de març de 1935) El Carnaval d’enguany ha transcorregut sense cap nota transcendental, sense gaire

gatzara, ni animació. Els passants de la Societat Unió Choral i l’Estrella foren la única nota pública que recordava la diada.

Recreació del ball de la Post realitzat durant la celebració del Primer Congrés de la Flama del Canigó, el 14 i 15 de maig de 1983. Fotografia extreta del llibre: Valls, X. Manlleu, 110 anys de fotografia [Manlleu : s.n.], 1992


6. Les cançons Hi ha dos exemples de cançó dedicada a Carnestoltes que, per les seves estrofes, poden considerar-se plenament manlleuenques. L’una i l’altra mantenen grans semblances i relaten algunes de les manifestacions pròpies de les festes locals.

La primera la va recollir Antoni Contijoch de la veu de Josep Casas (Pep de l’Erm) que l’havia sentit a cantar al seu padrí durant las segona meitat del segle XIX.

CANÇÓ DEL CARNESTOLTES Poseu-vos tots en bon ordre, Tots els que voleu seguir Les bullícies d’aquell home Que ens farà molt divertir. Preneu tots una advertència I dieu si no és veritat Que si voleu pastar “en grande” N’heu de posar un bon llevat. Carnestoltes, quinze voltes De Nadal de més a més Tots els dies fossin festes La Quaresma mai vingués. El bordó de les butxaques Mireu que esvorat està. Tot el dia obra i tanca Sense mai no reposar. Les butxaques escurades A fiar tots anirem. No us espanteu taberneres Que per Pasqua pagarem. Les butxaques proveïdes No diguessin mai que no Tot el dia cridaríem Noia! Porta’m el porró. Pel dijous llarder es comença Aquell goig amb gran tropell. De dies de les grans ballades I al vespre tots a la pell. Tot saltant i fent postures N’hi van tombant algun got I després és gust de veure Com fan la dansa del Llop. Perquè els galers, amb franquesa, Els paguem algun porró. Menjar i beure a costa d’altres M’estalvio tot això! El dia de Carnestoltes És un dia principal Que es va a buscar aquell home


com si fos un general. Ai mares que teniu filles Compreu-los-hi un bon vestit Que anar a les ballades A la tarda i a la nit. El dilluns de les pastores, Ai! Quin dia n’és aquell! Donzelles, viudes i casades Totes tenen gran tropell. Per què n’és la llur diada Que poden anar a triar. Totes diuen: Ara passa, És hora d’aprofitar. El dimarts de Carnestoltes És un dia principal A la tarda a les ballades I de nits tots al sarau. De dies a les ballades i de nits tots al sarau.. Ja podem estalviar-nos De tancar la bossa amb clau. El divendres i el dissabte Tothom conta el que ha passat Principalment d’aquells homes Que n’agafen algun gat. I també d’aquelles dones Que les han d’acompanyar I que quan són a casa seva No se’n saben despullar. La Quaresma és arribada Bé ho podeu considerar Que no es pot menjar costella Sinó ous i bacallà. Contijoch, Antoni / Coses de Manlleu. Dins: Lletres Amicals, núm 8, Manlleu, 1955


Cançó recollida en el recull El Rec del Tint aportada per la manlleuenca Eulàlia Homs i Soldevila que recordava que es cantava a principi de segle XX a la plaça de Dalt Vila :

CANÇÓ DEL CARNESTOLTES Carnestoltes quinze voltes de Nadal a més a més. Tot lo dia fossin festes la quaresma mai vingués. La quaresma és arribada ja ho podeu considerar no podrem menjar costelles sinó ous i bacallà. Ai mares, a les canalles, poseu-los un bon vestit per anar a veure en Carnestoltes que és un home divertit. El dilluns de les pastores ai quin dia n’és aquest: donzelles, vidues, casades, totes tenen grans tropells. Perquè n’és la llur diada que poden anar a triar totes diuen: - Ara passa n’és hora d’aprofitar. El dijous llarder es comença aquest goig amb gran tropell: de dies a les ballades i al vespre tots a la pell. El divendres i el dissabte tothom conta el que ha passat principalment aquells homes que n’agafen un bon gat. I també aquelles dones que les han d’acompanyar i quan són a casa seva ja les han de despullar.

El Rec del Tint: recull de cançons populars. Vic : Impremta Daví, 1980, pàg.s. 76 i 77


L’any 1856, el manlleuenc Martí Alsina va compondre unes cobles dedicades al Carnestoltes. Aquests versos, escrits en català de l’època i amb més intenció que encert, són una gran prova de l’admiració i seguiment que rebia aquest personatge bufó i el seu simbolisme. A les seves lletres s’hi pot llegir les diverses manifestacions festives, balls, danses i altres activitats, que es realitzaven amb gran admiració. En van recitar fins a finals del XIX el dia de l’arribada d’en Carnestoltes.

COBLAS DEN CARNESTOLTAS Patricis den Carnestoltas Escolteu lo que os diré, Venerem en Carnestoltas, Mireuse que ara convé Com que som als últims días No ´l voldriam agraviar Perque un altre any ab franquesa A Manlleu vulga tornár. Poseuvos tots ab bon órdre Los que desitjeu seguir Las bullicias de aquest home Que os fará molt divertír; Preneu tots una advertencia Y´m direu que es veritat: Si voleu fer bona pasta, Heu de posar bon llevat. Carnestoltas quinze voltas Y Nadal de mes en mes, Tots los días fossen festa La quaresma may vingués; La butxaca provehida Que no digués may que nó, Tot lo día cridaría Noya portam´lo porró. Lo dijous llardé ´s comensa Aquell goig ab gran tropell: Lo dematí las Gitanas Y ´l vespre picá a la pell; Tot saltant y fent posturas Ni van tombant algún got, Y després es gust de veurer Com fan la Dansa del Llop. Lo divendres y ´l dissapte Tot es conta ´l que ha passat Principalment aquells homes Que agafaren un bon gat: Perque ´l Galés, ab franquesa, Als pagan algun porró; I menjant á costa de altres M´estalvío tot aixó. Diumenge de Carnestoltas, Día alegre y divertit, A joves, vells i canalla Poseulos un bon vestit Per ´na veurer las balladas A la tarde, y a la nit Venerem en Carnestoltas, Qu ‘es un home divertit. Lo dilluns de las Pastoras, ¡Ay quin dia n és aquell!


Las donzellas y casadas Totas tenen gran tropell Perque n ‘es la llur diada Que poden ana’ á triar Totas diuhen: ara passa Y es hora de aprofitar. Quina diada n és aquella ¡Si sempre pogués durar! Que las donzellas tingueren Lo dret de pogues triar; Moltas hi ha que fant pesebre Que no ne farian may Y ‘ls Galés no ‘s queixarían De tenirhi tant poch ball. Lo dimars de Carnestoltas Es lo día principal De festejar aquell home Com si fos un General; De días á las balladas, Y ´l vespre tots á sarau: ¡Ja podeu estalviarvos De tancar la bossa ab clau! En sé´al vespre vos convida Que ho aneu tots ben vestits, Que éll ha de marxá á desterro Y vol veure al seus amichs. Los encárrechs que ell vos donguia Procureulos á cumplir, Y ensent l ’endemá enterreulo Que may més puguia surtir. Lo botó de la butxaca Mireu qu ‘esmolat qu’está, Tanca y obra, y obra y tanca, Mentres res hi pot trobá; Mes quan veu que res hi troba Ne llensa un profund sospir: Veusaquí; teniu las mantas Sobre tot porteu més ví La quaresma es arribada. Ja us podeu figurá’ No ‘s pot menjar butifarra Sinó ous y bacallá, La butxacas escuradas Y tots á fiá anirem No us espanteu, taberneras, Que per Pasqua pagarém. Al enterro os recomano Que no fasseu escaldums, Sobre tot feu bona feyna Que no faltin pas molts llums Perque després no hi haguessim De tornarhi á remana’ Que ni hauria que dirían Aixó sempre durará.


Del mateix Martí Alsina es conserva un sermó que en Carnestoltes va llegir, durant la segona meitat del segle XIX, a la seva arribada a la població. Tot i que s’havia intentat substituir en alguna ocasió, per fer-ne un de més crític amb la situació de la població, es va mantenir durant aquest llarg temps:

SERMÓ DEN CARNESTOLTAS Nobles vehins de Manlleu Que m’escolteu, Potser que alguns ja tindreu Cabals memorias De certas requisitorias Que´s van passá’ Molt poch temps há De un home tal Que tenía gran cabal Y gran comers, Vivía guanyant diners Tractant ab banyas: Un día per sas assanyas Tot ho perdé, Y’l pensament li digué (Y aixís ho feu) De venirsen á Manlleu Per Carnestoltas. Al día daba mil voltas Seguint cafés, Saraus hostals, y ademés Carrers y Plassas, Anant ell ab sos sequassas Per tot corrent Desencaminant jovent Y gent antiga, Era tota sa fatiga Desviá ‘l mon, Gran trevall tingué tothom En perseguirlo, Sense poder conseguirlo, Pero al fi n’és encontrat En un hostal amagat Molt contentó A sota ´l bot del recó. Si no te ´l gat Prou los hauría escapat Lo gran tarydó! Lo portan á la presó Encontinent. Dos homes de enteniment Varen marxá, Com en Botxa y son germá. La causa passa a la Audiencia Y ´ls Jutges feren sentencia Ab brevetat. Deu mesos fou desterrat Nostre atrevit Per ferli perdre ´l dalit Ab lo desterro. Y ara se ha deixat enterro Com si fos mort,


Y ha recomanat molt fort A sos companys Que en lo present y altres anys En semblants días Ab las majors alegrías Junts al hostal Fassin un sarau com cal Ben resoluts Ballant lo ball dels cornuts Y li cantin las absoltas Dient: ¡Viva en Carnestoltas!


7. Conclusió Fa més de cent anys que el Carnestoltes manlleuenc va desaparèixer. No van ser els constants escrits de les autoritats, sinó la mateixa societat la que va obligar-lo a morir o, simplement, va deixar que ho fes tot sol. Segons es dedueix de les poques dades documentals que s’han conservat –si és que el Carnestoltes va ser tingut mai en compte en temps passats- el moment de màxim desenvolupament va anar del segle XVIII al darrer terç del XIX. La magnitud de les celebracions i la simbologia dels actes, que ens han arribat gràcies a l’estudi de diversos autors locals, mereixen un reconeixement i un record permanent. A més, és curiós constatar com conservava elements que es poden associar molt estretament a les antigues festes romanes. De les Saturnàlia –festes dels esclaus i de les classes socialment dèbils- se’n podia derivar el caràcter eminentment popular; de les Lupercàlia –ritual de fecundació i protecció dels ramats en el qual les disfresses jugaven un paper molt important- derivaria la presència del mot llop com a nom d’un ball, la indumentària de molts balladors i, sobretot, el caràcter agrari del ball de la Post, amb els cascavells i la percussió de les pales i fustes, per desvetllar la terra després del període hivernal, i de les Matronàlia –festes dedicades a les dones- derivarien els Dilluns de les Pastores i el ball en el qual, per única vegada, les dones podien triar parella. La redacció d’una Cobles i d’un Sermó indiquen que el 1856 era un moment dolç; ho diu el periòdic El Ter amb aquestes paraules: “a mediados de este siglo (XIX) fue cunado estuvo en su mayor apojeo el carnaval en Manlleu, debido principalmente á la existencia, á la sazón, en la Villa, de algunas personas de genio expansivo y alegre, las que hasta ahora no han encontrado verdaderos sucesores” 23. Aquesta visió pessimista del moment en el qual es van escriure les paraules, el 1899, ja havien tingut un precedent en les de Domènec Torrent i Garriga quan, uns anys abans –el 1893- esmentava que la festa del Carnestoltes “es una de las que están en mas visible decadencia en Manlleu” 24. La veritat és que el 1900 es recupera part de la programa tradicional amb un sentit especialment nostàlgic, però, finalment, la crisi econòmica i social de la primera dècada del segle XX en signa la defunció. Quina va ser la causa de la desaparició d’una joia etnològica? Sens dubte l’evolució de la societat. La industrialització de l’economia, que oferia feina, però amb condicions extremadament precàries –d’higiène, d’horaris, de vida en general- va condicionar, enormement, el model cultural vigent des de feia segles; la prova la tenim quan el 1900 el Dijous Gras esdevé dia de treball –forçat pels industrials- quan era tradició fer festa. I si Manlleu tenia 1.478 habitants el 1801, eren 3.300 el 1852 i 5.823 el 1900. Aquest ràpid creixement, a causa de l’atracció que va comportar l’oferta de llocs de treball, va desestabilitzar, encara més, els esquemes socials del Manlleu agrícola i manufacturer. Aquests nous manlleuencs, vinguts de zones amb diferent elements culturals, van introduir noves visions i formes de ser i de fer. La revifalla del Carnestoltes, plenament aburgesat, dels anys vint i trenta no tornaria a ser mai més el que era. La dictadura franquista va ser, al seu torn, la causa de l’absoluta desaparició de qualsevol activitat carnestoltesca.

23 El Ter, 11 de febrer de 1899 24 Torrent i Garriga, D. Manlleu, cróquis para su historia. Vic : Ramon Anglada, 1893, pàg. 189


7. Bibliografia GENERAL Amades, Joan. Costumari Català, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984 Amades, Joan. Les diades populars catalanes. Barcelona : Barcino : 1932 - 1949 Caro Baroja, Julio. El carnaval. Barcelona : Taurus, 1979 Soler Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcelona : Barcanova, cop, 1998 Torrent i Garriga, D. Manlleu, croquis para su historia. Vic : Ramon Anglada, 1893 ARTICLES SOBRE EL CARNESTOLTES MANLLEUENC EN PREMSA PERIÒDICA Albareda, Joaquim / El Carnestoltes i el Ball de la Post de Manlleu. Dins: Manlleu Publicació, núm. 183, 26 de febrer de 1982, pàg. 4 i 5 Arimany, Joan / De quan Manlleu es disfressava. Dins: Manlleu Publicació, núm. 466, 12 de febrer de 1988, pàg. 3 i 4 Arimany, Joan / Carnestoltes a Manlleu, fa cent anys. Dins: Manlleu Publicació, núm. 816, 16 de febrer de 1996, pàg. 8 i 9 Contijoch, Antoni / Coses de Manlleu. Dins: Lletres Amicals, núm 8, Manlleu, 1955 Gasol, Josep M. / Calendari folklòric manlleuenc. Dins: Lletres Amicals, núm 18, Manlleu, 1958, pàg,s. 50 - 122 Pujol, Marta / Carnestoltes. Dins: Manlleu Publicació, núm. 814, 8 de febrer de 1996, pàg. 9 Pujol, Marta / Carnestoltes II. Dins: Manlleu Publicació, núm. 815, 16 de febrer de 1996, pàg. 9

carnestoltes_manlleuenc

Documents

Transcript of carnestoltes_manlleuenc