Núm.19 Agost-setembre del 2006

L’FMC COMPLEIX 25 ANYSLLAA CCEELLEEBBRRAACCIIÓÓ CCOOMMPPTTAARRÀÀ AAMMBB UUNN AACCTTEE IINNSSTTIITTUUCCIIOONNAALL II LL''AACCTTUUAACCIIÓÓ DDEE JJOOAANN MMAANNUUEELL SSEERRRRAATT

EELL PPAASSSSAATT II EELL PPRREESSEENNTT DDEE LLAA FFEEDDEERRAACCIIÓÓ,,RREECCOOLLLLIITT EENN UUNN LLLLIIBBRREE DDEE GGRRAANN FFOORRMMAATT

C A T A L U N Y A

MunicipalFMCFED

ER

AC

IÓ

CA

TALU

NYA

MU

NIC

I PI S

L’FMC COMPLEIX 25 ANYSLLAA CCEELLEEBBRRAACCIIÓÓ CCOOMMPPTTAARRÀÀ AAMMBB UUNN AACCTTEE IINNSSTTIITTUUCCIIOONNAALL II LL''AACCTTUUAACCIIÓÓ DDEE JJOOAANN MMAANNUUEELL SSEERRRRAATT

EELL PPAASSSSAATT II EELL PPRREESSEENNTT DDEE LLAA FFEEDDEERRAACCIIÓÓ,,RREECCOOLLLLIITT EENN UUNN LLLLIIBBRREE DDEE GGRRAANN FFOORRMMAATT

MANRESA , 1981

EL VENDRELL , 2006

4-5

6-7

8-10

11

CATALUNYA MUNICIPAL: Any 22. Època 4. Número 19. Agost-setembre del 2006EDITA: Federació de Municipis de Catalunya CORRECTORA: Núria Malagarriga SUBSCRIPCIÓ ANUAL: 80 euros REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Via Laietana, 33, 6è pis - 08003 Barcelona - Tel. 93 310 44 04 - Fax.93 310 71 03- Adreça de correu electrònic: edicions@fmc.cat DISSENY: Truñó/Padrós IMPRESSIÓ: C.G.Canigó, s.l. DIPÒSIT LEGAL: B- 50311-2004La redacció no comparteix necessàriament l’opinió expressada pels autors en les seves col·laboracions. Aquesta publicació no pot ser reproduïda totalment ni parcialsense permís de la redacció

Notícies L’FMC prepara la celebració del seu 25è aniversari amb

un acte a l’Auditori de Girona, amb l’actuació de Joan Manuel Serrat. Un llibre

recull en 100 pàgines la trajectòria de la Federació fins al moment

present.

Entrevistes Joaquim Nadal i Farreras, exalcalde de

Girona i primer president de l’FMC; i Manuel Mas, exalcalde de Mataró

i segon president de l’FMC.

Disposicions

Agenda

SumariNúm. 19 Agost-setembre del 2006

Nous adherits a l’FMC: durant el mes de juliol s’ha incorporat a l’FMC el municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental)

comarcals, dues mancomunitats demunicipis i quatre entitats munici-pals descentralitzades.Per commemorar el 25è aniversari dela fundació de la Federació de Muni-cipis, l'entitat ha preparat l'organitza-ció de diverses activitats. L'acte cen-tral es farà el 4 d'octubre al'Auditori-Palau de Congressos deGirona, i constarà de tres parts:- A partir de les 20 hores, al vestíbulde l'edifici se servirà un sopar a peudret als assistents.- A les 21.30 hores, a la sala de con-certs començarà l'acte institucional,que comptarà amb les intervencionsde diversos càrrecs polítics. - A les 22 hores arrencarà el recitaldel cantautor català Joan Manuel

Notícies

4Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 19

Ago

st-se

tem

bre

del 2

006

L’FMC celebra 25 anysde vida en el momentde major representativitatdel món localEl 4 d’octubre, a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona, se celebraràl’acte central de commemoració del 25è aniversari de la fundació dela Fedreació de Municipis de Catalunya

Aquesta tardor es compleixen els 25anys de vida de la Federació deMunicipis de Catalunya (FMC), queva néixer a Manresa durant l'Assem-blea fundacional celebrada els dies13 i 14 de novembre de l'any 1981.L'entitat va ser creada per 150 ajunta-ments que van assistir a aquesta pri-mera assemblea i, des d'aleshores, haanat guanyant representativitat en elconjunt del món local de forma con-tinuada. Vint-i-cinc anys després,l'FMC ha assolit la xifra de 602 enti-tats locals adherides, de les quals 562són ajuntaments, amb una poblacióconjunta que suposa prop del 92 percent del total de Catalunya. Tambéformen part de la Federació lesquatre diputacions, 30 consells

Serrat, en el qual interpretarà pecesdel seu darrer disc, Mô, i altrescançons representatives de la sevatrajectòria artística.

El fet que aquest acte es realitzi aGirona no és una casualitat. A part derespondre a la voluntat de descentra-litació de les activitats de l'FMC,també suposa un punt de contacteamb la història de la Federació,amb la ciutat de la qual n'era alcaldeel primer president de l'entitat,Joaquim Nadal.En aquest número de CatalunyaMunicipal, especialment dedicat a lacommemoració del 25 aniversari,s'informa de l'edició especial d'un lli-bre per a aquest 25è aniversari(vegeu pàgina 5) i es publiquen sen-gles entrevistes amb els dos presi-dents anteriors que ha tingut l'FMC,el ja esmentat Joaquim Nadal, il'exalcalde de Mataró, Manuel Mas.

Serrat oferiràun recital als electesconvidats ala recepciócommemorativa

Coincidint amb la celebració del 25è aniversari, el Con-sell Nacional de l'FMC va acordar en la seva darrera ses-sió, el passat 14 de juliol,l'adopció d'un nou logotip del'entitat. El nou disseny substi-tueix la marca corporativa quees va instaurar al 1989, durantla campanya de commemoraciódels primers 10 anys dels ajun-taments democràtics.El nou logo respon a l’objectiud’efectuar una renovació apartir de la imatge existentfent-la evolucionar cap a unaestètica més actual, tot preser-vant algun element per donar

sensació de continuïtat. De fet, el simbolisme que gràfica-ment representa el nou logo és idèntic a l'anterior: una

imatge circular formada perpersones que evoca la sardana itransmet la idea de cooperaciói agermanament. Tot i ser moltsimilar, la tipografia del nomde l'entitat ha estat variadaperò s'ha mantingut un delscolors més utilitzats darrera-ment com a identitat coporati-va, el grana.La nova imatge de marca s'apli-carà properament a tota la docu-mentació i publicacions del'FMC.

La Federació adopta un nou logo corporatiu

5Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 19

Ago

st-se

tem

bre

del 2

006

Notícies

La Federació publica la seva històriaPer commemorar el seu 25è aniversari, la Federació de Municipis de Catalunya ha decidit il·lustrar la seva història.Ha editat un llibre que recull els fets més destacats de tots aquests anys i situa l’entitat en les cruiïlesque el municipalisme afronta en l’actualitat

El llibre, titulat "25 anys. Aniversaride la Federació de Municipis deCatalunya (1981-2006)", ha estatescrit pel periodista Antoni Santama-ria per encàrrec de l'FMC. La confec-ció s'ha fet comptat amb la col·labo-ració dels serveis tècnics de laFederació i disposant de l'arxiu del'entitat, a més d’aportacions especí-fiques d'alguns arxius municipals.En el primer capítol es descriu elcontext polític i jurídic en el que vacrear-se la Federació i l'evolució del'entitat en les diverses etapes, marca-des per les grans qüestions que vanafectar les institucions municipals,com ara la Llei de bases de règimlocal o la Llei reguladora de leshisendes locals.Del funcionament de la Federació ide l'explicació dels seus òrgans de

govern se n'ocupa el capítol 2, des dela relació exacta de les entitats adhe-rides a l'FMC (a 1 de setembre de2006) fins a la plasmació del que, alllarg del temps, han disposat elsEstatuts de l'entitat pel que fa a l'or-ganització interna. Una estructuraque s'ha anat adaptant a les necessi-tats d'interlocució del món local ambla resta d'administracions, especial-ment i de forma creixent amb laGeneralitat.En les vint pàgines del capítol 3 s'ex-pliquen les activitats principals quees duen a terme a la Federació deMunicipis: formació, assessoramenttècnic i suport jurídic, la defensa delsinteressos locals davant les instànciesjurisdiccionals, el debat de totes lesqüestions que afecten als governslocals en el si de les comissions sec-

torials, la comunicació, l'edició de

publicacions i els nous serveis

electrònics per mitjà d'Internet.

El capítol 4 s'ha dedicat a les rela-

cions de l'FMC amb les altres entitats

municipalistes a nivell de Catalunya,

l'Estat i en l'escena internacional.

També formen part d'aquest apartat

les relacions de l'entitat amb la Gene-

ralitat i l'Administració central.

UN REPÀS AL PRESENT

Els reptes actuals del municipalisme

queden recollits en el capítol 5, a més

de les posicions adoptades per l'FMC

i les actuacions dutes a terme per fer

sentir la veu dels governs locals.

Així, s'explica com ha actuat l'FMC

davant la redacció del nou Estatut

d'Autonomia de Catalunya, la prepa-

ració d'una gran reforma del règim

local, la situació dels petits munici-

pis, la commemoració dels 25 anys

d'ajuntaments democràtics a Cata-

lunya i a Espanya, la reivindicació i

la declaració del 19 d'abril com a Dia

del Municipi i la signatura del Pacte

Nacional per a l'Educació. Aquest

capítol finalitza amb una breu infor-

mació sobre el desenvolupament de

la darrera Assemblea General, que

enguany va tenir lloc al Vendrell.

Amb el darrer capítol, el sisè, s'ha

volgut mostrar l'impacte de les políti-

ques municipals en els darrers vint-i-

cinc anys. Amb una sèrie de fotogra-

fies actuals i del passat es plasma el

contrast i la transformació que han

sofert una sèrie d'espais urbans. En

definitiva, el corolari final que defi-

neix quina ha estat i és la tasca prin-

cipal de la Federació de Municipis:

ser al costat dels ajuntaments perquè

aquests puguin prestar el millor ser-

vei als seus ciutadans.

El llibre recull els principals acords de les assemblees de l’entitat, que n’ha celebrat 17

Quins records predominend'aquells primers anys de cons-trucció dels ajuntaments democrà-tics i de la Federació de Municipis?L'assemblea fundacional de Manre-

sa. El discurs després de l'elecció

com a president. Una actitud ferma i

enèrgica davant dels representants

de la Generalitat. El convenciment

que repreníem una tradició munici-

palista iniciada a les primeres dèca-

des del segle amb les setmanes mu-

nicipals de 1916 i 1918 i en els anys

trenta amb la Federació de Munici-

pis Catalans. Als ajuntaments vam

viure l'aprenentatge de les polítiques

d'emergència, de resposta als dèfi-

cits històrics, d'atenció a les coses

més elementals i peremptòries. Vam

definir una acció de xoc per recupe-

rar el temps perdut, per donar la veu

al poble, per donar sentit a les políti-

ques urbanes i a les polítiques so-

cials. Vam atrapar el temps i vam di-

buixar el futur.

Quines van ser les actuacionsmés destacades durant el seumandat al front de l'FMC?La recuperació de la capçalera deCatalunya Municipal i la publicacióde la revista amb l'acudit brillant deto municipalista d'en Toni Batllori.El Codi de Règim Local, el Fitxerdels Ajuntaments de Catalunya, l'In-forme sobre l'autonomia local, l'es-tudi sobre la despesa supletòria, elCongrés d'Urbanisme, la publicacióDeu anys d'ajuntaments democrà-tics, el Seminari de Dret Local. Laconstitució d'un equip humà de se-

cretaria i d'assessorament d'una gran

professionalitat, la definició d'una

administració proporcionada a les

característiques de l'FMC. I un plan-

tejament de negociació i exigència

institucionals que van anar donant

resultats tangibles en les negocia-

cions, sobretot, amb l'administració

autonòmica i en menor mesura, però

de més abast, amb l'Estat.

I quines les decepcions més granso inesperades?Les principals decepcions foren lamanca de resposta coherent i objec-tiva a les demandes d'una millorasubstancial del finançament i la vo-luntat reiterada de frenar els intentsde crear unes policies locals moltprofessionalitzades i articulades enun sistema de policia plenament co-operatiu entre els diferents nivells.La decepció culminant fou l'obstina-ció dels dirigents de CDC per impe-dir la fusió de l'FMC i l' ACM.

Vostè ha seguit en actiu duranttots aquests anys. Com descriul'evolució seguida pel municipa-lisme català en 25 anys? Com l'esforç de modernització de

les administracions públiques més

important del segle XX. La transfor-

mació municipal és la revolució més

important del darrer quart del segle

XX, i ho és amb avantatge respecte

a tots els canvis de caràcter més ge-

neral que han afectat a la governació

d`Espanya.

Des de la seva actual posició algovern català, enumeri les princi-pals demandes del món local ales que ha de donar resposta laGeneralitat?El govern ha de fer efectiva, amb

fets, la consideració dels ajunta-

ments com formant part de la Gene-

ralitat. Si la Generalitat és Estat, en

un cert sentit els ajuntaments també.

La construcció de la nació des de

baix, amb els ajuntaments, comporta

legislar i distribuir els recursos en

termes de respecte a l'autonomia lo-

cal i de reconeixement del caràcter

bàsic d'administració de proximitat i

supletòria de l'administració local.

Les transferències dels serveis i

equipaments de proximitat, la dele-

gació de competències i la planifica-

ció conjunta, en l'àmbit territorial,

dels equipaments i de l'educació do-

narien un perfil de prioritats com-

partides i ben jerarquitzades entre el

govern català i els governs locals.

Una nació forta amb un govern fort

és una condició indispensable per a

uns governs locals forts.

I quins són els reptes que haurand'afrontar els ajuntaments en elspropers 25 anys? L'adaptació a la globalització i als

canvis vertiginosos en el camp de

les tecnologies i de la composició

social de les ciutats i dels pobles.

L'arbitri de noves polítiques més so-

fisticades i més cares.

”Als primers ajuntamentsvam atrapar el tempsi vam dibuixar el futur”Joaquim Nadal i Farreras, conseller i portaveu del govern de la Generalitat deCatalunya, va ser president de l’FMC entre els anys 1981 i 1995

6Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 19

Ago

st-se

tem

bre

del 2

006

Entrevista

7Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 19

Ago

st-se

tem

bre

del 2

006

Entrevista

Vostè va ser president de l’FMCentre el 1995 i el 2004. Com defi-neix aquest període per al mónlocal? Quins trets destacaria?A Catalunya vam continuar fent in-tents per la unitat del municipalisme,per exemple obrint l’Executiva del’FMC a totes les forces polítiques del’arc parlamentari, val a dir que senseresultats, com és conegut. A Espanya,la pujada al govern del Partit Popularva comportar una política força anti-municipalista, per exemple, la supres-sió de l’IAE que encara cueja, i queem continua semblant equivocada.

El municipalisme català va viureun moment especialment signifi-catiu amb la celebració del 2nCongrés de Municipis, al 2001.Cinc anys després, quines llums iombres hi veu d’aquell esdeveni-ment que vostè va presidir?El 2n Congrés ens va comportar unesforç extraordinari que, com és evi-dent als quatre anys de la seva cloen-da, va ser estèril ja que no s’ha assolitcap dels principals objectius propo-sats. Ni hi ha unitat del municipalismecatalà i, per una altra banda, la segonaonada autonomista ha tornat a arraco-nar i ignorar el món local, que suposoque haurà de resignar-se al curt paperque se li ha assignat malgrat les sevesevidents potencialitats. No va repre-sentar cap avenç. El món local està ala cua de l’administració pública.

Abans de ser president de l’FMC,va tenir un paper molt actiu a laFederació Espanyola de Municipis

i Províncies. De quina maneradescriuria les relacions entre elmunicipalisme català i espanyol?Les relacions sempre va estar llastra-des pel recel que les forces políti-ques, totes, aquí i allà, tenen sobreaquest tipus d’estructures a l’Estat deles Autonomies ( i em sembla queaixò encara continua). Alguns no vo-len sentir parlar d’Espanya malgrat larealitat. La hisenda, la funció públi-ca, les relacions internacionals, perexemple, són temes que es desenvo-lupen a Madrid. I, d’altra banda, lescompetències autonòmiques compor-ten feina exclusiva a les “federacionsregionals”, fet que costa d’assumir almunicipalisme espanyol, que mantéuna estructura d’Estat central.

Al Congrés dels Diputats ha tin-gut la satisfacció d’aprovar el re-coneixement del dret d’atur perals electes locals, una històricareivindicació municipalista. Qui-nes altres li agradaria veure re-soltes?El paper del món local a l’entramatadministratiu del país. Penso, però,que les perspectives són molt pocesperançadores, ja que les estructu-res polítiques i socials no estan peltema. Ja els va bé el paper en quèestan situats els ajuntaments i altresadministracions locals. I, d’altrabanda, el municipalisme hauria decanviar radicalment el discurs i lestàctiques per intentar ser més eficaçen les seves pretensions. Després delfracàs del seu discurs històric noqueda més remei que canviar-lo.

Quins seran els reptes principalsque hauran de saber resoldre elsajuntaments en els propers 25anys?Resolts els principals problemes delfuncionament dels nostres pobles iciutats caldrà saber esbrinar quinessón realment les prioritats princi-pals, perquè l’allau i la diversitat depeticions pròpies de les permanent-ment insatisfetes societats opulentesels portarà de corcoll. Veig ambmolta preocupació en els darrerstemps un creixent desprestigi de lapolítica local arran del creixementurbanístic que hauria d’afrontar-se.

Al Congrés dels Diputats, com exer-ceix el seu municipalisme? Com esveu des d’allà als ajuntaments?No, al Congrés només sóc membredel Legislatiu de l’Estat i és en fun-ció d’aquest paper que haig de fer lameva feina. És evident que m’agra-daria orientar algunes qüestions d’a-cord amb la visió que em va donarel meu llarg pas pel món local, peròla feina de defensar el municipalis-me l’han de fer els que estan dinsd’ell. Per molt que tingui alguns co-neixements i ganes n’estic fora i notinc la seguretat d’interpretar correc-tament la seva realitat actual.Pel que fa a la darrera pregunta, laresposta és molt trista: com sempre,no es veu als ajuntaments, ni esveuen els ajuntaments, gens ni mica.

“El món local encara està a la cua de l’administraciópública”Manuel Mas, diputat al Congrés i exalcalde de Mataró, va ser president de l’FMC entre el 1995 i el 2004

8Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 19

Ago

st-se

tem

bre

del 2

006

Disposicions

ADMINISTRACIÓAUTONÒMICA

Reforma de l'Estatutd'Autonomia de Catalunya

Disposició:Llei orgànica 6/2006, de 19de juliol. BOE núm. 172, de 20de juliol del 2006.Organisme:Cap de l'Estat.

ADMINISTRACIÓAUTONÒMICA

Es dóna publicitat a la Llei orgà-nica 6/2006, de 19 de juliol, dereforma de l'Estatut d'Autono-mia de Catalunya

Disposició:Decret 306/2006, de 20 de juliol.DOGC núm. 4680, de 20 de julioldel 2006.Organisme:Departament de la Presidència.

Es dóna publicitat al DOGC a la Lleiorgànica 6/2006, de 19 de juliol, dereforma de l'Estatut d'Autonomia deCatalunya.

AIGUA

Subvencions destinades a fi-nançar les despeses extraordinà-ries realitzades pels ens locals igenerades pel transport d'aiguadestinada al consum domèstic,mitjançant vehicles cisterna o si-milars

Disposició:Resolució MAH/2451/2006, de 19de juliol. DOGC núm. 4683, de 25de juliol del 2006.Organisme:Departament de Medi Ambient iHabitatge.

Poden ser objecte de subvenció lesdespeses extraordinàries realitzadesper les entitats locals per a la pres-tació del servei d'abastamentd'aigua apta per al consum humàdestinada al consum domèstic, mit-

jançant el seu transport per vehiclescisterna o similars.Les despeses han d'haver estat rea-litzades dins del període comprésentre l'1 de gener i el 31 de desem-bre del 2006.

BENESTAR SOCIAL

Conveni amb la FEMP

Disposició:Resolució de 9 de juny del 2006. BOEnúm. 159, de 5 de juliol del 2006.Organisme:Ministeri de Treball i AssumptesSocials.

El 26 de maig es va subscriure unconveni per a la implantació detransports públics accessibles a leslínies regulars d'autobusos urbans.Per conèixer el contingut d'aquestconveni cal consultar el webwww.seg-social.es/imserso

CULTURA

Declaració de l'any 2006 com aAny de la Memòria Històrica

Disposició:Llei 24/2006, de 7 de juliol. BOEnúm. 162, de 8 de juliol del 2006.Organisme:Cap de l'Estat.

La llei declara l'any 2006 com l'anyde la memòria històrica perreconèixer i homenatjar tots els qued'una o altra manera van lluitar peraconseguir un règim democràtic,dedicant la seva vida o patint qual-sevol tipus de persecució per aquestmotiu. Igualment, la llei estableixque els poders públics promouran irecolzaran la celebració d'actescommemoratius que estimulin lareflexió sobre aquells fets i elrecord i el reconeixement de la tas-ca d'aquelles persones, associa-cions i institucions.

ECONOMIA

Aprovació del Reglament de laLlei 38/2003, de 17 de novem-bre, general de subvencions

Disposició:Reial decret 887/2006, de 21de juliol. BOE núm. 176, de 25de juliol del 2006.Organisme:Ministeri d'Economia i Hisenda.

Entre les novetats que incorpora elreglament podem destacar: la sim-plificació del règim de determina-ció i acreditació del compliment deles obligacions dels beneficiaris;l'establiment d'un marc jurídiccomú per a la constitució de garan-ties; i la regulació d'un sèrie d'as-pectes relatius a la concessió de lessubvencions amb la finalitat de per-metre una gestió més eficaç i àgilde les mateixes per part de l'Admi-nistració pública.

EDUCACIÓ

Drets i deures de l'alumnat i re-gulació de la convivència en elscentres educatius no universita-ris de Catalunya

Disposició:Decret 279/2006, de 4 de juliol. DOGCnúm. 4670, de 6 de juliol del 2006.Organisme:Departament d'Educació i Universitats.

Aquest decret té per objecte la regu-lació dels drets i deures de l'alum-nat, de les normes de convivència,de la mediació com a procés educa-tiu de gestió de conflictes i del règimdisciplinari en els centres educatiusno universitaris de Catalunya.

EDUCACIÓ

Regulació del primer cicle d’edu-cació infantil i requisits delscentres

Disposició:Decret 282/2006, de 4 de juliol. DOGCnúm. 4670, de 6 de juliol del 2006.Organisme:Departament d'Educació i Universitats.

L'objectiu d'aquest decret és prote-gir els drets de l'infant a través de laregulació del primer cicle d'educa-ció infantil, establint les competèn-

9Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 19

Ago

st-se

tem

bre

del 2

006

Disposicions

cies educatives a assolir. Es regulentambé les condicions relatives alsprofessionals i als espais necessarisper impartir aquest cicle.

EDUCACIÓ

Subvencions als ajuntaments iampes per a l'activitat "EscolesObertes al Setembre"

Disposició:Ordre EDU/335/2006, de 26 dejuny. DOGC núm. 4670, de 6de juliol del 2006.Organisme:Departament d'Educació i Universitats.

El Departament vol donar suport alsajuntaments i a les ampes per tal queorganitzin activitats d'acollida alsinfants matriculats al segon cicle del'educació infantil i a l'educacióprimària i que cursen els seus estu-dis en centres educatius sostingutsamb fons públics, durant els primersdies de setembre, previs a l'inici delcurs.

EDUCACIÓ

Ajuts als ajuntaments titulars dellars d'infants per a l'escolaritza-ció de nens i nenes de 0 a 3 anysque es trobin en situacions socio-econòmiqes desafavorides durantel curs 2006-2007

Disposició:Ordre EDU/355/2006, de 6 de juliol.DOGC núm. 4678, de 18 de julioldel 2006.Organisme:Departament d'Educació i Universitats.

Els ajuntaments poden presentar lessol·licituds a partir de l'endemà de lapublicació d'aquesta ordre al DOGCi fins al 30 de setembre del 2006.

ENERGIA

Subvencions en el Marc del Pro-grama d'estalvi i eficiènciaenergètica a corporacions locals

Disposició:Ordre TRI/348/2006, de 4 de juliol.

DOGC núm. 4674, de 12 de julioldel 2006.Organisme:Departament de Treball i Indústria.

Aprova les bases reguladores persubvencionar la realització d'actua-cions en matèria d'estalvi i eficièn-cia energètica a corporacions localsi obre la convocatòria per a l'any2006. El termini de presentació deles sol·licituds s'inicia l'endemà dela data de publicació de l'Ordre alDOGC i finalitza el 30 de novembredel 2006.

FONS

Actuacions dels ens locals deCatalunya incorporades al Docu-ment únic de programació per ala zona Objectiu 2 de Catalunyaamb cofinançament Feder per al'anualitat 2006

Disposició:Resolució GAP/2445/2006, de 13de juliol. DOGC núm. 4683, de 25de juliol del 2006.Organisme:Departament de Governació iAdministracions Públiques.

La resolució dóna publicitat de lesactuacions dels ens locals de Cata-lunya incorporades al Documentúnic de programació per a la zonaObjectiu 2 de Catalunya amb cofi-nançament Feder corresponents a2006, que es detallen al seu annex.

FORMACIÓ

Ajudes per al desenvolupamentde plans de formació contínua al'àmbit de l'Administració local,convocades mitjançant Resolucióde 27 de gener del 2006

Disposició:Resolució de 26 de juny del 2006.BOE núm. 167, de 14 de juliol del2006.Organisme:Ministeri d'Administracions Públiques.

La resolució dóna publicitat de les

ajudes atorgades per al desenvolupa-ment de plans de formació contínuaals promotors que figuren a l'annex Ii per les quanties que allà hi figuren.

FUNCIÓ PÚBLICA

Publicació de les classificacionsde llocs de treball de funcionarisd'Administració local amb habili-tació nacional

Disposició:Resolució de 5 de juny del 2006. BOEnúm. 157, de 3 de juliol del 2006.Organisme:Ministeri d'Administracions Públiques.

Es publiquen conjuntament les reso-lucions de creació, supressió i classi-ficació de llocs de treball reservats afuncionaris d'Administració localamb habilitació de caràcter nacio-nal, i les de canvi de sistema de pro-visió a lliure designació i les autorit-zacions excepcionals per la prestaciódel lloc de Tresoreria.

MEDI AMBIENT

Modificació del Pla de sanejamentde Catalunya

Disposició:Resolució MAH/2194/2006, de 12 dejuny. DOGC núm. 4667, de 3 de julioldel 2006.Organisme:Departament de Medi Ambient iHabitatge.

La resolució aprova la modificacióde l'apartat 1.6.4.2 del Pla de sane-jament de Catalunya pel que fa a ladelimitació de les zones sensiblescorresponents a les conques internesde Catalunya i de les zones sensiblesper eutrofització potencial en leszones costaneres, que queda redacta-da tal i com es publica a l'annex.

MEDI AMBIENT

Programa de sanejament d'ai-gües residuals urbanes 2005

Disposició:Resolució MAH/2370/2006, de 3 dejuliol. DOGC núm. 4679, de 19

10Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 19

Ago

st-se

tem

bre

del 2

006

Disposicions

de juliol del 2006.Organisme:Departament de Medi Ambient iHabitatge.

La resolució fa públic l'Acord delgovern de 20 de juny del 2006, pelqual s'aprova el Programa de sane-jament d'aigües residuals urbanes2005.

MEDI AMBIENT

Subvencions per a la realitzaciód'actuacions de restauraciód'espais fluvials

Disposició:Resolució MAH/2515/2006, de 14de juliol. DOGC núm. 4686, de 28de juliol del 2006.Organisme:Departament de Medi Ambient iHabitatge.

Poden ser objecte de subvenció lesactuacions de restauració fluvial, ésa dir, actuacions d'abast ampli quepretenen millorar la funcionalitatambiental, hidràulica i morfodinà-mica amb la finalitat de contribuir al'assoliment dels objectius ambien-tals en la massa d'aigua objecte del'actuació. Les actuacions podranser executades durant l'any 2007 enels terminis que s'estableixin a laresolució d'atorgament en funció dela seva complexitat. Poden optar ales subvencions ens locals, entitatsprivades amb personalitat jurídicapròpia i corporacions de base priva-da. Les entitats sol·licitants podenpresentar la sol·licitud i la documen-tació fins al 15 de novembre del2006.

RÈGIM LOCAL

Modificació de l'article 81 deltext refós de la Llei municipal i derègim local de Catalunya

Disposició:Llei 9/2006, de 5 de juliol. DOGCnúm. 4675, de 13 de juliol del 2006.Organisme:Departament de la Presidència.

L'article 81.7 del text refós de laLlei municipal i de règim local deCatalunya estableix que, en el casde vacant en la presidència de lesentitats municipals descentralitza-des, el càrrec sigui ocupat per lasegüent persona que hagi obtingutmés vots populars en les eleccions aaquest òrgan unipersonal.

SALUT PÚBLICA

Ajudes econòmiques a corpora-cions locals per al desenvolupa-ment de programes de prevencióde les drogodependències, ambcàrrec al fons de bens decomis-sats per tràfic il·lícit de drogues ialtres delictes relacionats

Disposició:Ordre SCO/2054/2006, de 15 de juny.BOE núm. 153, de 28 de juny del2006.Organisme:Ministeri de Sanitat i Consum.

L'ordre estableix les bases regulado-res per les convocatòries d'ajudeseconòmiques a les corporacionslocals espanyoles que compleixinuna sèrie de requisits, amb l'objectiude fomentar la realització d'activi-tats saludables alternatives als con-sum de substàncies tòxiques en eltemps d'oci juvenil.Les corporacions locals quepodran optar a aquestes ajudes,mitjançant un procediment de con-currència competitiva, han de sercapitals de província o de comuni-tat autònoma i han de tenir elabo-rat un pla de drogues per al seuàmbit competitiu.

TREBALL

Mesures de conciliació de lavida personal, familiar i laboraldel personal al servei de lesadministracions públiques deCatalunya

Disposició:Llei 8/2006, de 5 de juliol. DOGCnúm. 4675, de 13 de juliol del 2006.

Organisme:Departament de la Presidència.

Aquesta llei s'estructura segons lesdiverses mesures que poden afavorirla conciliació de la vida personal ifamiliar amb la vida laboral: prime-rament, la regulació dels diversostipus d'excedències; en segon lloc, elspermisos vinculats a la filiació, laconvivència i la família, i la regulacióde les reduccions de jornada tambévinculades als àmbits esmentats.

TURISME

Regulació dels establiments deturisme rural

Disposició:Decret 313/2006, de 25 de juliol.DOGC núm. 4685, de 27 de julioldel 2006.Organisme:Departament d'Economia i Finances.

El decret regula els establiments deturisme rural amb l'objectiu deseguir fomentant el sector del turis-me rural, configurant-lo com unaoferta de qualitat i adequant, així, laseva regulació al mandat de la Lleide turisme de Catalunya. Ambl'aprovació d'aquest decret es dónaresposta a les demandes del sector ia les exigències dels usuaris, amb laintroducció de nombroses modifica-cions respecte la regulació anterior.

URBANISME

Aprovació del Reglament de laLlei d'urbanisme

Disposició:Decret 305/2006, de 18 de juliol.DOGC núm. 4682, de 24 de julioldel 2006.Organisme:Departament de Política Territorial iObres Públiques.

El reglament té com a finalitatdesenvolupar la modificació de laLlei d'urbanisme per fomentar l'ha-bitatge assequible, la sostenibilitatterritorial i dotar de major autono-mia l'Administració local.

11Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 19

Ago

st-se

tem

bre

del 2

006

Màster en dret públic: estudis avançatsde l’ordenació juridicoadministrativadel territori i del mercatOrganitzat per la Universitat Pompeu Fabra.Barcelona, del 6 d’octubre del 2006 al juny del 2007.Informació: idec.upf.edu/moa1, 93 542 18 50i info@idec.upf.edu

Simposi de política educativa local“ciutat.edu, nous reptes, nous compromisos”Organitzat per l’Àrea d’Educació de la Diputacióde Barcelona. 9, 10 i 11 d’octubre del 2006.Lloc de realització: World Trade Center,Moll de Barcelona, s/nInformació: ciutat.edu@diba.cat,telèfon 93 319 63 23 i www.diba.cat

Gestió estratègica de la informacióa les organitzacionsOrganitzat pel Campus Universitari de laMediterrània.Vilanova i la Geltrú, 16, 17, 23 i 24 d’octubrei 6, 7, 13 i 14 de novembre del 2006.Lloc de realització: Escola PolitècnicaSuperior d’Enginyeria. Vilanova i la GeltrúInformació: 93 893 83 99 i cum@vilanova.org

Curs de policia administrativaOrganitzat per l’Escola de Policia de Catalunya.Del 23 d’octubre al 3 de novembre del 2006.Lloc de realització: Escola de Policiade Catalunya. Ctra. C-17, Barcelona-Ripoll,km. 13,5, Mollet del VallèsInformació: 93 567 50 00, epc@correu.gencat.esi www.gencat.es/interior/epc

Participació ciutadana i comunicacióEl termini per matricular-se a aquest postgrauacaba el 21 de setembre del 2006. Curs: del 6d’octubre del 2006 al 9 de juny del 2007.Lloc: Aules de la Fundació Universitat de GironaInformació: www.udg.edu/if, 972 210 299i info.fundacioif@udg.es

XXIX Curs sobre la Unió EuropeaOrganitzat pel Patronat Català Pro Europa il’Escola d’Administració Pública de Catalunya.Barcelona, del 26 de setembre al 14 de desembre.Informació: www.finfoeuropa.org,activitats@infoeruorpa.org i 93 567 26 18

La hisenda local a Europa: el cas espanyolDel 27 al 29 de setembre. Organitzat pel ConsorciUniversitat Internacional Menéndez Pelayo.Informació: 93 301 75 55 i info@cuimpb.es

Civisme, convivència i Seguretat. ProgramaURB-AL. RED 14: seguretat ciutadanaJornada organitzada per l’Ajuntament del’Hospitalet, la Diputació de Barcelona i URB-AL.Lloc de realització: Auditori de La Farga, l’HospitaletInformació: www.acm.cat i www.mhcat.net

Jornades Europees del Patrimoni 2006Organitzades per l’FMC, l’ACM i el Museu d’Històriade Catalunya. 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre.Informació: www.fmc.cat, www.acm.cat iwww.mhcat.net

Agenda octubreAgendasetembre

16dilluns

18:00h

23dilluns8:15h

9dilluns

6divendres

26dimarts

16:00h

29divendres

28dijous

9:30h

27dimecres

21dijous

Agenda