Catalunya Municipal 14

Núm.14 Març del 2006

L’ASSEMBLEA GENERAL ACORDAUN PACTE PER LA CONVIVÈNCIA

LA TROBADA HA ESTAT UNA DE LES MÉS PARTICIPATIVESDE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA

ELS ASSISTENTS DONEN SUPORT A 3 RESOLUCIONS I A 14 MOCIONS

C A T A L U N Y A

MunicipalFMCFED

ERA

CIÓ

CA

TALU

NYA

MU

NIC

IPIS

4-6

7-10

11-16

17

CATALUNYA MUNICIPAL: Any 22. Època 4. Número 14. Març del 2006EDITA: Federació de Municipis de Catalunya CORRECTORA: Núria Malagarriga FOTOGRAFIA DE PORTADA I FOTOGRAFIES INTERIORS: Eva GuillametSUBSCRIPCIÓ ANUAL: 80 euros REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Via Laietana, 33, 6è pis - 08003 Barcelona - Tel. 93 310 44 04 - Fax.93 310 71 03 - Adreça de correu electrònic: [email protected] DISSENY: Truñó/Padrós IMPRESSIÓ: C.G.Canigó, s.l. DIPÒSIT LEGAL: B- 50311-2004

La redacció no comparteix necessàriament l’opinió expressada pels autors en les seves col·laboracions. Aquesta publicació no pot ser reproduïda totalment ni parcialsense permís de la redacció

Assemblea de l’FMC Més de 400 electes

locals van participar a la XVII Assemblea General de la Federació. Una

vegada aprovat l’informe de gestió presentat pel president de l’entitat,

quatre membres del govern de la Generalitat es van adreçar a

l’Assemblea.

Resolucions aprovades Pacte per la

Convivència i el Civisme. Canvis normatius per afrontar els reptes d’una

societat complexa. El món local, disposat a assumir més responsabilitats

i un millor finançament.

Mocions L’Assemblea General de l’FMC va aprovar

14 mocions presentades a iniciativa de diferents alcaldes i alcaldesses.

Els espais al Vendrell L’Auditori i la

Fundació Pau Casals van ser uns espais idonis per acollir l’Assemblea

General de l’FMC.

Cròniques i Quiosc

Disposicions

Agenda

18-19

20-22

23

SumariNúm. 14 Març del 2006

Assemblea, es va llançar, amb la pri-mera resolució aprovada, la propostade Pacte per la Convivència i elCivisme amb l'objectiu de "millorarles relacions de convivència i civis-me i afavorir i posar en valor elscomportaments cívics al nostre país".En la segona resolució aprovada esplanteja un nou paper dels governslocals basat en el seu reforçamentcompetencial. Així, es demana "ade-quar normativament les estructuresde gestió dels governs locals a lesnoves necessitats reals dels ajunta-ments i dels seus equips de governper resoldre situacions noves i cadacop més complexes." Aquestes resolucions es basen ensengles ponències elaborades per

XVII Assemblea general

4Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6

Alta representació del mónlocal a la XVII Assemblea dela Federació de MunicipisLa XVII Assemblea general de l’FMC va celebrar-se amb la participacióde més de 400 alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores de les entitats localsadherides i va comptar amb l’assistència de tres consellers i una consellerade la Generalitat de Catalunya

grups d'experts encapçalats per JordiSerrano i Blanquer, director de laFundació Ferrer i Guàrdia, i JoanSubirats, catedràtic de Ciència Polí-tica de la Universitat Autònoma deBarcelona. Tots dos van intervenirdavant l'Assemblea per exposar elstrets bàsics dels seus treballs.La tercera resolució aprovada posaal dia els posicionaments del muni-cipalisme català en qüestions claucom ara el finançament i les com-petències municipals. Així, s'instaels governs central i de la Generalitata negociar i establir un nou model definançament local que situï gradual-ment el repartiment de la despesapública en uns nous paràmetres: "un30 per cent en el govern central(inclòs el sistema de pensions); un40 per cent, en la Generalitat deCatalunya; i un 30 per cent, en elsgoverns locals catalans."Pel que fa a la reforma de l'organitza-ció territorial es demana que aquestaes faci "en el marc d'un pacte globalamb els governs locals, amb l'objec-tiu de dur a terme una planificació iordenació sostenibles del territorique contempli les inversions, els ser-veis i les infraestructures".

La Federació va arribar a l'Assem-blea General havent assolit la xifrad'adherits més elevada de la sevahistòria: 601 governs locals. Alselectes assistents se'ls va lliurar, jun-tament amb la documentació del'Assemblea, un recordatori d'aques-ta fita.L'Assemblea, màxim òrgan degovern de la Federació, va aprovarper unanimitat 3 resolucions, a ini-ciativa del Comitè Executiu de l'enti-tat, i 14 mocions, proposades perdiferents alcaldes i alcaldesses. Tam-bé va aprovar l'informe de gestiópresentat pel president de l'FMC, perunanimitat.Amb l'alta representació del mónlocal assolida per l'FMC en la seva

5Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6


El president de l’FMC demanaun Pacte per la ConvivènciaManuel Bustos, president de la Federació de Municipis de Catalunya, va demanar durant l’Assemblea Generalun gran acord que permeti treballar conjuntament per millorar la convivència. Aquest va ser un dels aspectesdestacats del seu informe de gestió

El president de la Federació de Muni-cipis de Catalunya (FMC), ManuelBustos, va demanar al govern de laGeneralitat i al conjunt de la societat"un pacte, un acord, un compromísper la convivència". El president del'FMC va afirmar que "la nostra metaés que els governs locals, el governde Catalunya i la més àmplia repre-sentació de la societat civil catalana,inclosos els mitjans de comunicació,treballem conjuntament en la millorade les relacions de convivència icivisme del nostre país". En aquest sentit, va afirmar que "lesentitats ciutadanes, la societat civilorganitzada i el conjunt de la ciutada-nia tenim una responsabilitat compar-tida per tal d'assegurar la convivènciapacífica". Manuel Bustos va anunciarque en les properes setmanes "laComissió de l'FMC encarregadad'aquest tema haurà de concretaraquesta oferta de pacte que tot justavui començarà a caminar."En el marc d'aquest pacte, el presi-dent va explicar que la idea és crearun Observatori del Civisme i la Con-vivència que pugui elaborar un estudisobre la situació actual del civisme i

la convivència a Catalunya, fer reco-manacions als ajuntaments perquèfacin actuacions relacionades amb laconvivència i el civisme i posar adisposició dels ajuntaments els ins-truments normatius per promoure laciutadania cívica.El president de l'FMC va llançaraquesta proposta en la presentacióde l'informe de gestió davant la

XVII Assemblea general de la Fede-ració.Manuel Bustos també va parlar de lanecessitat de superar els dèficitsmunicipals i va dir que "igual que ésel moment de donar resposta al pro-blema del finançament dels ajunta-ments, també ho és de definir quin ésel nostre paper en aquesta novasocietat, un paper que ja estem assu-mint, però que no està acompanyatdel marc normatiu necessari". Després de recordar que l'FMC haassolit la xifra d'adherits més elevadade la seva història, amb 601 governslocals, Manuel Bustos va afirmar que"ara la Federació és més forta quemai" i que això permet que "la nostraveu tingui més força perquè siguemmés protagonistes que mai, perquèels ciutadans sentin el seu ajunta-ment encara més a prop."

podem continuar en el camp de lesproclames teòriques a favor delsajuntaments". Amb tot, el consellerva destacar el fort augment de lespartides de la Generalitat destinadesals ens locals.També van assistir a l’Assemblea el

6Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6


L'Assemblea de l'FMC va comptaramb la presència, en la inauguració,del conseller primer de la Generali-tat, Josep Bargalló, que va destacar"el programa i les reflexions que esproposen en aquesta Assemblea del'FMC, que són un encert i moltoportunes". Bargalló va assegurarque el govern de la Generalitat "voltreballar des de la proximitat i peraixò busca i buscarà sempre l'acciócombinada i concertada amb elsgoverns locals".Per la seva part, el conseller de Rela-cions Institucionals i Participació,Joan Saura, que va assistir a la pre-sentació de l'informe de gestió delpresident de l'FMC, va afirmar que"després de l'aprovació de l'Estatut, lagran assignatura institucional que had'afrontar el govern serà impulsar unasegona descentralització en favor delsajuntaments". Respecte de la futuraorganització territorial, Saura va asse-gurar que "buscarem un model deconsens amb tothom i també podemparlar de quin pot ser el millormoment per a la seva aprovació".En el moment de votar-se les resolu-cions, la consellera de Salut, MarinaGeli, va adreçar-se a l'Assembleaper ressaltar la col·laboració entre elgovern de la Generalitat i els muni-cipis.En l'acte de cloenda de l'Assemblea,el conseller d'Economia i Finances,Antoni Castells, va reconèixer que"Catalunya té un repte pendent:situar els municipis al lloc que elscorrespon en competències ifinançament d'acord amb el paperpolític que juguen". Castells va afir-mar que volia "assumir aquest reptecom a objectiu del govern, ja que no

Reconeixement de la Generalitata la tasca dels governs locals

Quatre membres del govern de Catalunya van dirigir unes paraules a l’Assemblea General de l’FMC. Tots ellsvan coincidir a l’hora de valorar el paper que juguen els governs locals en la governança del país i la prestacióde serveis als ciutadans. També van prometre dotar-los de més competències, autoritat i recursos econòmics

Síndic de Comptes, Joan Colom, eldegà del Col·legi d'Arquitectes, JesúsAlonso Sainz, el secretari general dela Federació Espanyola de Municipisi Províncies, Julio Alberto Torres, i elpresident de la Federació Gallega deMunicipis i Províncies, Xosé Crespo.


En un moment en el que es produeixun debat social sobre diversosaspectes del civisme i la convivènciaciutadanes, la Federació de Munici-pis de Catalunya (FMC) consideranecessari impulsar un procés de dià-leg, reflexió i diagnosi sobre la rea-litat d'aquesta qüestió als pobles iciutats de Catalunya. L'objectiu éscercar respostes conjuntes als reptesque puguin sorgir per a la construc-ció i l'ús democràtic de l'espaipúblic local.Cal considerar que els ajuntamentssón l'administració més propera alsciutadans i ciutadanes. Els ajunta-ments reben les demandes concretesde preservació i millora de la quali-tat de vida i han de donar respostesben fonamentades i operatives aaquesta diversitat de demandes.Ateses totes aquestes consideracions,la Federació de Municipis de Cata-lunya (FMC), com a representantd'ajuntaments i ens locals, proposaque el conjunt de la societat catalanaprengui el compromís de treballarper a un nou impuls del civisme i dela capacitat de convivència ciutadanahabitual al nostre país.Per tal de desenvolupar aquest com-promís de treball conjunt, l'Assem-blea de l'FMC manifesta la voluntatde contribuir a un debat ben fona-mentat sobre la situació actual de ladinàmica del civisme i de la con-

El món local ofereix un pacteper la convivència obert a tothom

La primera resolució aprovada, “Impulsem un Pacte per la convivènciai el civisme”, va ser presentada i defensada per Antoni Soy,alcalde d’Argentona i vicepresident de l’FMC

7Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6

vivència en els nostres barris, poblesi ciutats.És per això que l'Assemblea del'FMC acorda:PRIMER.- Impulsar un Pacte per laConvivència Ciutadana i el Civismeque impliqui el govern de Catalun-ya, els governs locals i la mésàmplia representació de la societatcatalana, a fi i efecte de treballarconjuntament i consensuada en lamillora de les relacions de con-vivència i civisme, i continuar emfa-sitzant els valors democràtics d'unaciutadania responsable, activa icompromesa amb la comunitat. SEGON.- Crear, en el marc de l'es-mentat Pacte, un Observatori de laConvivència Ciutadana i el Civisme.Aquest Observatori ha de ser unfòrum comú de reflexió i suggeri-ment de propostes d'acció per alconjunt dels ens públics, especial-ment dels ens locals catalans. Entreles funcions bàsiques i prioritàriesde l'Observatori hi haurà:- La realització d'una diagnosi sobrela situació actual de la dinàmica delcivisme i de la convivència alsbarris, pobles i ciutats de Catalunya. - L'existència d'una línia d'observa-ció de la convivència als municipiscatalans que permeti recollir infor-mació sobre fets o situacions concre-tes que s'hagin produït relacionadesamb mancances de civisme.

- L'elaboració d'un estudi comparatd'experiències d'altres ciutats iestats per conèixer de quina maneratreballen el foment de la convivèn-cia i del civisme i quina mena depropostes duen a terme a l'horad'abordar els problemes que puguinsorgir. - Posar a disposició dels ajuntamentsels arguments i els instruments nor-matius, tècnics i econòmics per a lapromoció d'una ciutadania respon-sable, cívica i activa. També emetrerecomanacions perquè els ajunta-ments catalans puguin dissenyar lesseves pròpies estratègies relaciona-des amb aquesta qüestió.TERCER.- Establir línies de treballconjunt entre l'administració local ila societat que permeti implicar elmàxim d'actors socials en el fomentdel civisme i de la convivència ciu-tadana.En aquesta mateixa direcció, s'impul-sarà un diàleg amb els mitjans decomunicació a fi d'enfortir la promo-ció dels valors propis d'una ciutada-nia democràtica i responsable.

La XVII Assemblea General de l’FMC va aprovar per unanimitat tres resolucions sobre elstemes centrals a debat: el civisme, els governs locals davant els canvis normatiusi les reivindicacions del municipalisme en matèria financera i competencial

Les resolucions aprovades

8Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6


Després de 26 anys de treball delsajuntaments democràtics a Catalu-nya, ens trobem amb noves realitatsque demanen noves respostes perpart de les diferents administracions.En aquest nou context, la capacitatd'actuació dels ajuntaments es veucondicionada, d'una banda, pel marccompetencial i per la manca de dis-ponibilitat suficient de recursos i, del'altra, per l'exigència de nous serveisi la demanda dels ciutadans i ciutada-nes de més qualitat dels serveis queja s'ofereixen.La proximitat de l'administraciólocal als ciutadans i ciutadanes con-verteix els ajuntaments en els recep-tors d'aquest llistat cada vegada mésextens de demandes. Unes sol·lici-tuds que reflecteixen l'evoluciód'una societat que ha passat de dema-nar primeres necessitats bàsiques nocobertes durant el franquisme a unnou context social, econòmic, tec-nològic i cultural força diferent ambnoves necessitats. La forma d'entendre els ajunta-ments se situa més enllà del que tra-dicionalment s'havia entès com aadministració local. No ens refe-rim només a un canvi de termino-logia, sinó a un canvi situació,amb noves problemàtiques i novesexigències de solucions que haconvertit l'ajuntament en un àmbitde govern assimilable a una autono-mia local, amb la necessitat deprendre decisions pròpies sobreproblemes propis.

Aquesta autonomia local es fona-menta en la realitat que determina-des situacions demanen solucions deproximitat, que difícilment podendonar l'administració central oautonòmica. Avui els municipis sónespais decisius per garantir la cohe-sió i el progrés de la societat, ja queés el territori on conviu el conjunt dela comunitat.El benestar individual i col·lectiudels ciutadans de Catalunya depèncada cop més de la capacitat de ser-vei i de la capacitat de gestionar ser-veis i recursos des de la proximitatdels governs locals. Sense els ajunta-ments no hi ha benestar ciutadà.Governar avui a qualsevol ciutat o

Calen eines per resoldre problemescomplexos des de la proximitat

L’alcalde del Prat de Llobregat i vicepresident de l’FMC, Lluís Tejedor,va ser l’encarregat d’exposar i demanar l’aprovació de la segona resolució,titulada “Canvis socials i normatius: el nou paper dels governs localsdes de la proximitat i la implicació ciutadana”

vila de Catalunya requereix assumirmés interdependències entre actors inivells de govern. Els ajuntamentshan de ser facilitadors, des de lesseves responsabilitats, del govern"compartit" a nivell local. L'acciópública és l'acció conjunta depúblics i privats en el govern deviles i ciutats.Els problemes de la gent requereixenpolítiques pensades i gestionades desde la proximitat, amb lògiques trans-versals i amb mecanismes i estils degovern i gestió participatius. Calsumar esforços, generar complicitatsi consensuar processos d'avenç en elmarc d'unes opcions estratègiquesdefinides de manera comunitària,aprofitant les oportunitats de la pro-ximitat territorial. L'enfortiment de la dimensió políti-ca local en els darrers anys es mani-festa, per exemple, en l'expansió deles polítiques públiques municipals.Els ajuntaments han assumit cadavegada més competències que no lisón pròpies per donar resposta a unllarg llistat de noves demandessocials.El creixement de responsabilitatsdels ajuntaments i de noves com-petències assumides no s'ha acom-panyat de la dotació dels recursosnecessaris. Els pressupostos munici-pals estan fortament condicionatspel fet de la despesa impròpia, compassa amb les xarxes escolars isanitària, la formació professional iocupacional i els serveis socialsespecialitzats, la prevenció d'incen-dis i la gestió dels residus, entre unllarg llistat de qüestions.L'augment de la capacitat de despesai la necessitat de noves actuacionsenfront de problemes nous està por-tant els ajuntaments a una greu situa-ció financera, especialment notableen els petits municipis amb una limi-


Els ens locals volen la gestiódel 30% de la despesa pública

L’alcalde de Reus i vicepresident de l’FMC, Lluís Miquel Pérez, va presentarla tercera resolució, titulada “Per a un definitiu salt cap endavant en elpaper dels municipis catalans en el nou marc polític català”

Les aspiracions dels governs localsde Catalunya per continuar desenvo-lupant les comunitats de ciutadanes iciutadans a partir del reforçament delpaper dels municipis en les políti-ques públiques s'emmarquen avui enun procés de canvis normatius i insti-tucionals que poden fer possibleavançar-hi substancialment de mane-ra definitiva. Els processos oberts poden compor-tar veritables canvis de fons en elsque el municipalisme català ha dereiterar el valor dels governs locals,des de la convicció i amb la forçaque li dóna la capacitat de transfor-

mació social i territorial que hadesenvolupat durant més de 25 anys.El segon Congrés de Municipis deCatalunya va reflectir-ho, i des deltreball conjunt i unitari de tot elmunicipalisme català, es va mani-festar que els ajuntaments necessità-vem assumir més responsabilitatsper donar resposta a les noves reali-tats i als nous reptes per anar cons-truint Catalunya també des delsmunicipis.Nogensmenys, ja portem dos anysfent aquest nou camí. El gener del2004, en una de les seves resolu-cions, la 16a Assemblea de l'FMC 9

Fede

raci

ó de

Mun

icip

is d

e Ca

talu

nya

N

úm. 1

4 M

arç

del 2

006


feia un repàs dels punts del solem-ne acord del Pacte del Tinell, ambel que s'obria un nou horitzó d'ex-pectatives davant d'un seguit decompromisos que apuntaven clara-ment a un reforçament del paperdels municipis en moltes de lespolítiques públiques. Els munici-pis de l'FMC vàrem considerarque en el text de l'acord es tras-lluïa de manera clara l'experiènciai l'empremta municipalista demolts dels dirigents de les tres for-macions polítiques que l'haviensegellat, i que esperàvem no veuredecebudes.El Pacte del Tinell proposaval'adopció de mesures per facilitaruna col·laboració lleial entre elgovern de la Generalitat i elsgoverns locals per tal de millorarl'eficàcia i l'eficiència de les sevesactuacions. Per això consideravaprioritari dur a terme la reforma de

tada base fiscal.Aquesta nova realitat social i políticadels ajuntaments ha tingut el seureconeixement explícit en la incorpo-ració del terme "govern local" en elprojecte d'Estatut d'Autonomia apro-vat el passat 30 de setembre al Parla-ment de Catalunya.Conscients de la importància delsajuntaments com a administraciómés propera i de l'augment exponen-cial de decisions que corresponen al'àmbit municipal, l'Assemblea del’FMC planteja la necessitat de l'en-fortiment del municipalisme.Tenint en compte els canvis socials inormatius que s'han produït a Cata-lunya els darrers 26 anys, i per tal defer realitat aquest nou impuls algovern local, l'Assemblea de la Fede-

ració de Municipis de Catalunyaacorda:PRIMER.- Conscients de que no espot fer front a la desintegració sociali a les dinàmiques individualitzado-res des de compartiments estancs,ens comprometem a treballar perimplementar respostes integrades desde la transversalitat propiciant la par-ticipació dels ciutadans i dels agentseconòmics privats en les estratègiesd'intervenció.SEGON.- Demanar al govern del'Estat i de la Generalitat una veri-table voluntat d'impuls polític pertreballar conjuntament amb elsajuntaments en la definició del noumarc normatiu competencial ifinancer que respongui a lesexigències d'una societat moderna i

desenvolupada.TERCER.- Treballar per adequarnormativament les estructures degestió dels governs locals a lesnecessitats reals dels ajuntaments idels seus equips de govern perpoder atendre i resoldre situacionsnoves i cada cop més complexei que cal atendre des de la pro-ximitat.QUART.- Instar l'Administracióde l'Estat i de la Generalitat al res-pecte escrupulós del principi polítici de lleialtat institucional que garan-teixi que qualsevol transferència denoves competències i/o responsabi-litat als ajuntaments ha d'anaracompanyada preceptivament delsrecursos necessaris per a la sevaaplicació.


10Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6



l'organització territorial de Catalunyai procedir a la desconcentració i des-centralització de competències irecursos en favor dels governs locals.En dos anys de govern, el 2004 i el2005, s'han incrementat en un 50 percent els recursos destinats als muni-cipis mitjançant el PUOSC i l'aug-ment gradual del Fons de cooperaciólocal de Catalunya; s'han assolitacords amb els municipis per a lacreació de noves places de llars d'in-fants; s'ha desplegat la llei de barris amolts municipis catalans; s'han ini-ciat els processos de desconcentraciói descentralització en matèria desalut, serveis socials i ocupació...Certament, aquesta és la direcció capon apuntaven les expectatives com-partides a la darrera Assemblea del'FMC però, tot just hem començat afer aquest camí.En aquesta 17a assemblea els muni-cipis de l'FMC tornem a deixar benclar que les nostres comunitatsnecessiten governs locals forts. Laresolució per l'enfortiment delsgoverns locals palesa que el benes-tar avui comença a deixar de ser unareivindicació global i es converteixcada cop més en una demanda per-sonal i comunitària, articulada alvoltant de la vida quotidiana i en elsespais de proximitat. És per aixòque avui els municipis estan cridatsa ser espais decisius en el benestarindividual i col·lectiu. Tant és aixíque el futur de la comunitat passatambé pel futur del municipi i del'ajuntament com la seva expressiócol·lectiva. La resolució per impulsar un pactepel civisme i la convivència esrecolza sobre la base de la reformu-lació i la modernització de les insti-tucions com a mostra de la voluntatpolítica de millorar la governabilitatper respondre amb eficàcia a lesdemandes d'una nova realitat social,

econòmica i política, causades pelscanvis accelerats a nivell global. Peraixò resol que se subscrigui un Pac-te per la Convivència i el Civisme,que sigui un gran acord entre elsgoverns locals, el govern de Cata-lunya i la més àmplia representacióde la societat civil catalana, ambl'objectiu de treballar conjuntamenten la millora de les relacions de con-vivència i civisme al nostre país.Des del punt en què ens trobem, icomptant amb la unitat d'acció querepresenta la Comissió Municipalistade Catalunya constituïda en el proto-col de novembre del 2005, l'Assem-blea de l'FMC resol,PRIMER.- Fer una crida al governde Catalunya per manifestar-li que,des del municipalisme català, decla-rem que estem en condicions d'abor-dar un diàleg a fons que condueixiefectivament cap a un procés detransferència de competències alsgoverns locals en les polítiques d'e-ducació, de salut, d'ocupació, d'ha-bitatge, de serveis socials... Aquestprocés haurà de tenir molt en comp-te la diversitat dels nostres munici-pis, especialment pel que fa a laseva dimensió.

SEGON.- Demanar al govern que quan sigui el moment de portar a terme la reforma de l'orga-nització territorial de Catalunya es faci en el marc d'un pacte global amb els governs locals, amb l'objectiu de dur a terme unaplanificació i ordenació sosteni-bles del territori que contempli les inversions, els serveis i les infraestructures, tal i com ja recla-mava l'FMC a Lleida a l'octubre del 2003. TERCER.- Instar els governs cen-tral i de la Generalitat a la immedia-ta negociació d'un nou model definançament local general i a Cata-lunya que doti definitivament elsgoverns locals catalans amb recur-sos suficients i estables per portar aterme les competències que ha d'as-sumir en el paper que han de desen-volupar en el nou marc polític.Aquest nou model haurà de tenir encompte les bases fiscals locals del'activitat econòmica i les rendesfamiliars, com també incorporarnoves fonts d'ingressos, com ara lesque es deriven dels sectors de lesnoves tecnologies i les comunica-cions.El primer pas, previ al nou model,consistirà en la dotació dels recursosnecessaris per fer front a les despe-ses generades per les competènciesanomenades impròpies o no obli-gatòries de manera que es resolguidefinitivament el finançamentd'aquestes.El resultat d'aquest model haurà detendir a resituar gradualment el pesdels governs en uns nous paràmetresen què les responsabilitats de la des-pesa pública recauran en un 30 percent en el govern central (inclòs elsistema de pensions), un 40 per centen la Generalitat de Catalunya i un30 per cent en els governs localscatalans.

11Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6


Les mocions aprovades

Recuperar el consens al voltant de l’Estatut

En el procés d’elaboració i aprovació del Projecte d’Estatut, l’FMC ha participat aportant la visió i les aspiracions del mónlocal. Ara que el projecte entra en la seva fase més decisiva, l’Assemblea de la Federació va acordar el següent:

Activitats del Dia del Municipi

Una vegada la Generalitat ha aprovat la declaració del 19 d’abril com a Dia del Municipi, l’Assemblea va acordarproposar activitats diverses als seus adherits:

1. Instar totes les parts implicades arecuperar el consens i el diàleg perfer possible el millor Estatut per aCatalunya, que reconegui el papercabdal dels ajuntaments com aadministració més propera als ciuta-

dans i ciutadanes.2. Demanar que la distribucióclara de les competències vagiacompanyada de la suficiènciafinancera per tal de poder-les dura terme.

3. Reconèixer que els serveis queofereixen els ajuntaments més enllàde les seves competències s'han dedotar dels recursos econòmics quefacin possible el manteniment d'a-quests serveis.

Creació del Consell de Governs Locals

El Projecte de nou Estatut d’Autonomia recull la futura creació del Consell de Governs Locals, sense que hagin aparegutdiscrepàncies sobre aquest punt. En conseqüència, l’Assemblea de l’FMC va acordar:

1. Instar l'inici dels treballs per a la

constitució del Consell de Governs

Locals, i que es faci de manera

paral·lela al tràmit de l'aprovació del

nou Estatut, perquè es pugui iniciar d'a-

questa manera el treball conjunt entre el

govern de la Generalitat i el món local,

en el marc d'aquest nou òrgan.

2. Demanar que el Consell de

Governs Locals sigui el lloc on es

debati amb el món local la nova llei de

l'organització territorial de Catalunya.

1. Organitzar jornades de portes ober-tes dels consistoris perquè els veïns iveïnes puguin visitar i conèixer elsajuntaments de les seves poblacions.2. Fer els ciutadans i ciutadanes par-tícips d'aquesta jornada amb la cele-bració d'actes divulgatius sobre la

història de la democràcia local, tenintespecial interès per fer activitatsadreçades als escolars de cada muni-cipi, que podran conèixer així la rea-litat dels seus ajuntaments.3. Institucionalitzar actes commemo-ratius dels 27 anys d'ajuntaments

democràtics, coincidint amb la datade la celebració de les primeres elec-cions municipals. 4. Que les juntes de portaveus o elsplens dels diferents municipis apro-vin la següent Declaració institucio-nal del municipalisme català:

DECLARACIÓ DEL MUNICIPALISME CATALÀ

Durant els darrers 27 anys, des de l'arribada de la democrà-cia als ajuntaments, els municipis catalans s'han transformati s'han convertit en comunitats locals en les que els ciuta-dans i les ciutadanes de Catalunya han tingut la seva oportu-

nitat de desenvolupament. Els municipis catalans, reunits en el II Congrés de Munici-pis, van expressar que "Catalunya es construeix des delsmunicipis". Aquesta voluntat de refer el país des de la nor-malitat de les institucions democràtiques, ha presidit l'im-

12Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6



Configurar la Xarxa Natura 2000

El govern de la Generalitat aprovarà el llistat d’espais a incloure en la XarxaNatura 2000, d’acord amb les directives europees. Davant d’aquesta situació,l’Assemblea de l’FMC va optar per:

1. Donar suport a la voluntat del

govern de la Generalitat de Catalu-

nya de determinar i ampliar els

espais, a partir de la directiva

92/43/CEE de 21 de maig, que han

de configurar la Xarxa Natura 2000.

2. És necessari que en el període

d'exposició pública de la proposta,

posterior a l'aprovació inicial, es tin-

guin molt en compte les al·legacions

dels municipis.

3. La protecció dels hàbitats, de la

fauna i de la flora silvestres ha de

garantir, tanmateix, les activitats

econòmiques tradicionals, com tam-

bé aquelles que, essent respectuoses

amb el medi ambient i responent a

criteris de sostenibilitat, serveixin

per millorar les condicions materials

de vida dels veïns de cada un d'a-

quests espais.

4.- Trametre aquest acord al Depar-

tament de Medi Ambient i Habitatge

de la Generalitat de Catalunya.

puls de millores que tots els ajuntaments han fet realitat alseu territori. La recuperació de les llibertats individuals i de les lliber-tats públiques s'ha acompanyat d'una capacitat transforma-dora dels municipis que s'ha reflectit a l'evolució de lesnostres ciutats i viles, malgrat la deficient regulació com-petencial i la manca de suficiència financera que ha carac-teritzat els ajuntaments en aquests 27 anys.L'Estatut d'Autonomia del 1979 no va incloure el pes delsajuntaments de Catalunya i es va optar per un model derecuperació de les institucions nacionals, sota la concepcióque els municipis tenien una funció administrativa destina-da a l'organització de serveis generals. Al llarg d'aquest període, Catalunya ha progressat i hamantingut la cohesió social com a principal objectiu. Elsens locals han esdevingut punts de referència i d'identifica-ció de les ciutadanes i ciutadans: l'administració més pro-pera a la gent que cada vegada ha de respondre amb mésserveis i de més qualitat.Ara els municipis catalans hem de fer front a nous reptes,que passen per la millora del finançament local, l'assoli-

ment de les competències municipals que ens corresponeni un model territorial i urbanístic amb una gestió del crei-xement controlada i sostenible.La proximitat que ofereix l'administració local és unacaracterística que només els municipis podem oferir, sem-pre que comptem amb les competències i els recursos sufi-cients. En el marc de l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia, elsajuntaments hem fet sentir la nostra veu perquè el nou textestatutari reconegui les singularitats administratives i terri-torials del nostre país i tingui present el paper cabdal delsajuntaments en la construcció de la Catalunya del futur.El nou text dedica un capítol a l'administració local i desd'aquesta Declaració manifestem la nostra ferma decisiód'anar més enllà en una societat on el valor de la proximi-tat dels municipis han d'estar cada dia més present.Per fer possible aquest paper cabdal del municipis, ésnecessari que la resta d'administracions dotin els ajunta-ments de la suficiència financera i del reconeixement deles tasques que els municipis desenvolupen més enllà deles seves responsabilitats reconegudes.

Celebració del 25è aniversari de l’FMC

Al novembre del 1981 es va fundar a Manresa la Federació de Municipis de Catalunya. Per recordar aquella data,l’Assemblea de l’FMC va aprovar:

1. Celebrar el 25è aniversari de la

constitució de la Federació de Muni-

cipis de Catalunya.

2. Encarregar al Comitè Executiu

de la Federació de Municipis de

Catalunya l'organització de la cele-

bració del 25è aniversari de la

constitució d'aquesta entitat muni-

cipalista.

3. Convidar als ajuntaments adherits

a que participin en aquesta comme-

moració.

13Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6



Comissió per preparar el Congrés deCultura i Municipalisme

Atesa l’aprovació d’una Agenda 21 de la Cultura i l’adopció, per part de l’FMC, d’un document de criteris per al’establiment d’un acord amb la Generalitat en matèria de cultura, l’Assemblea de l’FMC va acordar:

Els reptes de la immigració

A Catalunya, els ciutadans estrangers censats representen el 12 per cent de la població i es requereixen criteris deconsens per articular actuacions polítiques davant el fenomen migratori. Per aquesta raó, l’FMC, per mitjà de la seva Assem-blea, va acordar:

Traslladar a la Comissió Munici-

palista de Catalunya la proposta

que creï una comissió per tal de

preparar i celebrar el proper gener

del 2007 un Congrés de Cultura i

Municipalisme de Catalunya que

permeti abordar, d'entre d'altres

qüestions, el marc de responsabili-

tats municipals en matèria de cul-

tura, la definició d'uns estàndards

i, també, la seva fórmula de

finançament.

1. Remarcar la necessitat que el

conjunt del municipalisme català

tingui un espai de trobada, anàlisi i

discussió a l'entorn dels reptes que

planteja el tractament del fenomen

de la nova immigració.

2. Proposar a l'Associació de Muni-

cipis i Comarques la creació d'un

grup de treball específic sobre les

polítiques municipals en relació al

fenomen de la nova immigració mit-

jançant, si cal, la recentment creada

Comissió Municipalista de Catalu-

nya. Aquest grup hauria de treballar

particularment pel que fa a plans

d'acollida i a l'establiment d'un marc

normatiu de drets i deures.

3. Donar suport a l'acord del Congrés

dels Diputats que estableix estudiar a

la Comissió Constitucional les mesu-

res necessàries per afavorir la inte-

gració social dels immigrants resi-

dents de llarga duració, en l'àmbit de

la participació política, previ consens

amb tots els grups parlamentaris, i el

diàleg amb les comunitats autòno-

mes, els ajuntaments, els interlocu-

tors socials, les organitzacions no

governamentals i les associacions

d'immigrants; com també a l'acord

del Congrés que insta el govern a

avançar, atenent criteris de reciproci-

tat, en l'exercici del dret de sufragi

actiu i passiu dels estrangers a

Espanya en els termes que estableix

l'article 13.2 de la Constitució.

Unitat d’acció del municipalisme

Atès que per raons històriques existeix una representació plural al municipalisme català, per tal d’assolir objectiusque beneficiïn el conjunt del món local, l’Assemblea de l’FMC va adoptar els punts següents:

1. Refermar la necessitat de treballaractivament i aconseguir avenços enel camí de la unitat d'acció del muni-cipalisme català.2. Aplaudir la creació, durant el novem-

bre passat, de la Comissió Municipalistade Catalunya, integrada paritàriamentper representants de la Federació deMunicipis de Catalunya i l'AssociacióCatalana de Municipis i Comarques.

3. Subratllar la conveniència que elsgrans temes de futur que afecten elmón local siguin abordats seriosamenti amb voluntat d'entesa al si de laComissió Municipalista de Catalunya.

14Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6



Suport a la Declaració de Còrdova

La segona Conferència Europea d’Autoritats Locals per la Pau al Pròxim Orient, celebrada el passat novembre a Còrdova,va aprovar una declaració final, sobre la qual, l’Assemblea de l’FMC es va pronunciar en els termes següents:

del conflicte.4. Transmetre el present acord a laDiputació de Còrdova, al FondoAndaluz de Municipios para la Soli-daridad Internacional, a la FederaciónAndaluza de Municipios y Provin-cias, al Fons Català de Cooperació alDesenvolupament i a la Red Europeade Autoridades Locales por la Paz enOriente Próximo.

1. Recolzar la denominada Declara-ció de Còrdova, resolució final de lasegona Conferència Europea d'Au-toritats Locals per la Pau a l'OrientPròxim.2. Encoratjar les entitats localsmembres de l'FMC a participar deforma activa en les iniciatives localsper la pau a l'Orient Pròxim, espe-cialment a les missions d'observació

Aportació incondicionada als petits municipis

Es fa necessària una nova aportació incondicionada a les hisendes dels ajuntaments de les poblacions menorsde 10.000 habitants, ja que existeix un desequilibri entre ingressos i despeses de caràcter general.Per tal d’aplicar aquesta aportació incondicionada, l’Assemblea de l’FMC va proposar:

Una part de l'increment que experi-

menti la dotació per cooperació en

inversions locals en els propers anys

reservarà de manera incondicionada

una part per als municipis de menys

de 2.000 habitants, una vegada assig-

nades les atribucions, per tal que el

cofinançament de les despeses de

capital no faci captius recursos muni-

cipals imprescindibles per a la despe-

sa corrent que necessàriament han

d'aplicar els municipis d'aquest tram,

i amb la finalitat que els municipis

del tram per sota dels 2.000 habitants

anivellin amb la resta de municipis la

seva capacitat per fer front a les

inversions locals en obres i serveis,

com també a les despeses inherents

de manteniment i amortització.

Aquesta dotació s'acompanyarà amb

mesures de suport per a la informació i

tramitació dels ajuts, facilitar bestretes

en l'adjudicació de subvencions i agili-

tació de l'abonament total d'aquestes.

electoral i de cooperació internacio-nal, com també a participar en latercera Conferència d'Autoritatslocals per la Pau a l'Orient Pròxim, acelebrar l’any 2007 a Itàlia.3. Demanar a les autoritats localspalestines i israelianes que facinpossible la creació d'un estat de con-fiança mútua i de cooperació queajudi a trobar una resolució pacifica

Municipis inclusius

A les clàssiques desigualtats de renda s’hi sumen ara factors de vulnerabilitat social que poden conduir a processos d’exclu-sió. Per aquest motiu, l’Assemblea de l’FMC va acordar impulsar polítiques d’inclusió social que tinguin en compte:

1. L'impuls d'una major definició

dels drets socials de ciutadania i

garantir-ne el seu accés.2. La lluita contra la pobresa econò-mica i l'atenció amb serveis de quali-tat per a les persones en situació

d'exclusió.3. La promoció de la participaciósocial i comunitària.4. La constitució d'acords ciutadansque impliquin la ciutadania en la tas-ca de superar les situacions d'exclu-

sió que es puguin donar als pobles iciutats garantint un treball conjuntamb la participació d'entitats, orga-nitzacions, associacions, agentssocials i econòmics de l'àmbit público privat.

15Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6



Lluita contra el canvi climàtic

Diferents pronunciaments d’òrgans estattals, les previsions de l’Estratègia catalana contra el canvi climàtic i laDeclaració de Vilafranca de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat reclamen la participació compromesadels municipis en l’assoliment dels objectius de reducció de gasos d’efecte hivernacle. Sobre aquesta qüestió,l’Assemblea de l’FMC va adoptar els acords següents:

1. Incorporar als plans d'acció de lesseves agendes 21 polítiques específi-ques de lluita contra el canvi climàtic.2. Establir plans d'estalvi i eficiènciaenergètica que redueixin el consumd'energia en els edificis i els equipa-ments municipals.3. Augmentar l'ús de les energiesrenovables, tant mitjançant la

instal·lació d'energia solar tèrmicaen els immobles municipals compromovent-ne la generalització enels habitatges privats.4. Modificar les rutines de mobilitata través de plans de mobilitat iaccessibilitat que redueixin l'ús delcotxe privat, augmentin l'ús deltransport col·lectiu i facilitin els des-

plaçaments a peu i en bicicleta.5. Compensar les emissions permitjà d'actuacions voluntàries (ini-ciatives locals per compensar i neu-tralitzar les nostres emissions), comés la realització de projectes dedesenvolupament net en col·labora-ció amb entitats locals de països d'e-conomies menys desenvolupades.

1. L'Assemblea general de la FMC

se solidaritza amb els homes i les

dones dels campaments de Tindouf

després de les recents inundacions i

promou que els seus membres

col·laborin a través dels diversos

mitjans oferts (FCCD, ONG, etc.) a

la reconstrucció de les infraestructu-

res destruïdes.

2. L'Assemblea general de la FMC

expressa, una vegada més, la seva

voluntat que siguin acomplertes les

4. L'Assemblea general de l’FMC

insta el govern espanyol a liderar a

la Unió Europea, a les Nacions Uni-

des i arreu on pugui fer valer la seva

condició de responsable històric del

procés de descolonització del Sàha-

ra occidental, els processos institu-

cionals, diplomàtics i polítics que

han de fer possible el ple compli-

ment de les resolucions de les

Nacions Unides en relació amb el

Sàhara occidental.

resolucions de les Nacions Unides,

que comporten la realització d'un

referèndum d'autodeterminació que

condueixi el poble sahrauí a assolir

la independència i a la creació d'un

estat lliure i independent als territo-

ris del Sàhara occidental.

3. L'Assemblea general de l'FMC

exigeix al regne del Marroc el res-

pecte a les resolucions de les

Nacions Unides i el respecte als drets

humans en els territoris ocupats.

Solidaritat amb el Sàhara

Coincidint amb el 30è aniversari de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica es va efectuar, a finalsde febrer, una conferència de solidaritat a Tindouf. En aquest sentit, l’Assemblea va acordar:

Competitivitat de l’economia catalana

El tancament i deslocalització d’empreses està esquerdant el teixit industrial de Catalunya. Davant aquestarealitat, l’Assemblea va aprovar:

1. Proposar que el govern central i la

Generalitat de Catalunya continuïn

realitzant un esforç per impulsar amb

polítiques actives les necessàries

infraestructures industrials i logísti-

ques imprescindibles per desenvolu-

par un sector industrial competitiu

internacionalment d'alt valor afegit, de

qualitat i sostenible ambientalment.



2. Recomanar als ajuntaments que

segueixin potenciant en l'àmbit terri-

torial una decidida política pel

coneixement, la formació i la inves-

tigació, el desenvolupament tecnolò-

gic, la millora de les tecnologies

d'infraestructures de comunicació i

informació que afavoreixi la millora

dels nivells de productivitat i compe-

titivitat de les nostres empreses.

3. Demanar a la Generalitat de Cata-

vacions, facilitant l'accés al finança-

ment i potenciant la creació d'una

finestreta unificada de gestió.

4. Demanar als ajuntaments que en

l'àmbit de les seves competències

treballin per fomentar un nou model

econòmic que ha d'apostar per una

ocupació de qualitat, amb formació

professional i reciclatge, que permeti

als treballadors i treballadores la

seva continuïtat en el mercat laboral.

lunya que, en el marc de l'Acord

Estratègic per a la internacionalitza-

ció, la qualitat de l'ocupació i la

competitivitat de l'economia catala-

na, impulsi polítiques actives per tal

de facilitar l'aparició de noves

empreses o activitats que puguin

prendre el relleu dels que estan o

estaran en decliu, ajudant a la for-

mació i motivació, afavorint l'accés

a les noves tecnologies i a les inno-

A l'inici de l'Assemblea l'alcaldessadel Vendrell, Helena Arribas, vaobsequiar els assistents amb unsminuts de música, que no podien seruns altres que la interpretació delCant dels Ocells del mestre Casalsper a violoncel solista. "És la nostramillor manera d'acollir-vos", va dir.El Vendrell com a ciutat de tradició ipresent musical va ser la primera rei-

vindicació de l'alcaldessa. Van seguirunes altres: bressol del xató, vila ter-mal i municipi turístic. El termalisme"d'aigua dolça però a tocar de la sorra ide les ones" va ser la part amb mésèmfasi de la seva intervenció de ben-vinguda, que va aprofitar per descriureel present i el futur del seu municipi.Helena Arribas també va tenir unesparaules per subratllar la voluntat de

17Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6

preservar l'indret costaner de lesMadrigueres, l'únic de tot aquest sec-tor litoral lliure d'edificacions.L'Assemblea es va desenvolupar entres espais: l'Auditori Pau Casals, ones van celebrar els plenaris i la reunióde la Comissió que tractava sobrecanvis socials i canvis normatius; lasala d'actes de la Fundació PauCasals, on es va celebrar el ConsellNacional de l'FMC a primera horadel matí i, ja a la tarda, es va reunirla Comissió que va tractar sobre laconvivència i el civisme i els jardinsde l'esmentada Fundació, que, a partde ser l'agraït escenari dels descansosi els cafès, va esdevenir punt de tro-bada i conversa entre molts dels elec-tes acreditats. Des dels jardins, unesescales condueixen a un mirador quetambé va ser força transitat en un diamolt assolellat i amb temperaturesagradables.


Assemblea amb vistes al Mediterrani

L’Assemblea general de l’FMC es va desenvolupar a tocar del mar. L’Auditori Pau Casals del Vendrell va acollirles sessions plenàries. Just al davant, els jardins de la Fundació Pau Casals van possibilitar les pauses iels descansos a l’aire lliure en un dia de sol radiant

El Consell Nacional de l'FMCva aprovar la incorporació delsalcaldes de Mollet del Vallès,Josep Monràs i Galindo; deSant Pere de Torelló, JordiFàbrega i Colomer; i de SantAndreu de Llavaneres, VíctorRos i Casas, com a nous mem-bres del Comitè Executiu del'entitat.Josep Monràs, que ocupa lavacant deixada per l'exalcaldede la Roca del Vallès, SalvadorIlla, assumeix la presidència de la Comissió de MediAmbient, Habitatge i Serveis Municipals. Per la sevapart, Víctor Ros relleva en una de les vicepresidènciesl'alcalde de Pontons. Jordi Fàbrega substitueix l'alcaldede Santa Coloma de Cervelló.

Al Consell Nacional tambés'han produït altes i baixes.Les noves incorporacionscorresponen a l'alcalded'Arenys de Munt, AndreuMajó i Roca; l'alcalde deCapellades, Àngel Soteras;l'alcalde de Blanes, JosepMarigó i Costa; l'alcalded'Esparreguera, Xavier SitjàPoch; l'alcalde de Martorelles,Miquel A. Soria Cuartero; iels anteriorment citats alcal-

des de Sant Andreu de Llavaneres i Mollet del Vallès.Tots aquests canvis als òrgans de govern de l'FMC vanser aprovats abans de l'inici de l'Assemblea, en una ses-sió celebrada en la sala d'actes de la Fundació PauCasals.

Canvis als òrgans de govern

Després de celebrar la seva Conven-

ció durant el primer cap de setmana

de març, el PP ha perdut probable-

ment la darrera oportunitat de revisar

la seva estratègia amb vista a les elec-

cions del 2007 i del 2008. Una altre

cop el predomini de l'ala dura (Aznar,

Acebes, Zaplana, Aguirre, Fraga,

etc.) ha fet palès que Mariano Rajoy

no té capacitat política per adreçar la

situació i el seu discurs final de baixa

intensitat ha estat criticat per la seva

gent i els seus mitjans de comunica-

ció. Se l'acusa de no haver estat capaç

d'encapçalar el nucli del morro fort,

cosa que pot anunciar-li dificultats

internes, i de fer cas a l'influent sociò-

leg Pedro Arriola, més decantat cap a

la moderació verbal. És clar que

Arriola era, en realitat, el primer d'u-

na llista de "tous", com Ruiz Gallar-

dón, Piqué o Jaume Matas.

El fet cert és que el PP ja no té marge

de maniobra. La majoria d'enquestes

electorals el situen una mica per

darrera del PSOE, però encara que

tregués més diputats difícilment

podria obtenir el govern, perquè en

aquests moments no hi ha cap grup

parlamentari disposat a donar-li

suport, ni tan sols els seus antics

aliats durant la VI i la VII legislatu-

res. S'ho hauria de fer mirar. La

pedregada seca que li ha caigut al

damunt per haver dit Aznar que ell

no va negociar amb ETA el 1998

demostra aquesta situació de manca

de terreny per moure's. D'altra banda,

l'Estatut de Catalunya ja no dóna per

gaire més a Madrid i ara s'acosten

altres estatuts (Andalusia, Galícia,

les Illes, Madrid, etc.), que seguiran

la seva estela. Podrà dir llavors que sí

a coses que ha dit que no amb tant

d'èmfasi en el cas català i que ara

proposen els seus "barons"? La con-

tradicció ja s'ha viscut arran de l'Es-

tatut valencià i encara falta.

El govern, pel seu costat, continua a

la corda fluixa pel que fa al tema

d'ETA i del País Basc. Les especula-

cions sobre una treva etarra no paren,

però ningú no sap què hi ha de cert,

excepte els últims atemptats i extor-

sions a empresaris. Però s'espera que

tard o d'hora reviscoli la qüestió de

l'Estatut basc, tema que pot enverinar

la segona part d'aquesta legislatura,

sobretot si s'ajunta amb la pacificació

basca. Mentrestant, el govern Zapate-

ro va treient lleis importants d'abast

social, lleis, però, que trigaran a tenir

un gran un ressò popular. No passa

res mentre la bonança econòmica es

mantingui, però ¿es mantindrà? Hi ha

qui diu que no, que el cicle del diner i

l'energia barats ja s'està tancant.

18Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6

Cròniques

Els Estatuts que venenJosep M. Sanmartí

DE

S

DE

M

AD

RI

DP

AR

C

DE

L

A

CI

UT

AD

EL

LA

El canvi de costums, la millora dels

materials, la congestió del transit urbà

i l'augment dels desplaçaments obli-

gats de cada cop més ciutadans per

motius de feina ha revitalitzat la fór-

mula del ferrocarril. Ara el Parlament

té enllestida l'aprovació de la Llei

ferroviària de Catalunya, que ha de

tenir en compte totes les noves neces-

sitats esmentades, però també la nor-

mativa europea, basada en el principi

de la separació entre infraestructura i

servei, i la realitat catalana, que no és

altra que la xarxa actual es manté

pràcticament gràcies a un gruix

important de subvenció pública.

Aquesta nova llei té, entre un dels seus

aspectes més innovadors, la determina-

ció de les normes específiques dels sis-

temes de tramvia. En el preàmbul

s'explica que "llur integració harmònica

en la xarxa viària, la renovació especta-

cular de llur material mòbil i llur capa-

citat per a transportar persones en un

àmbit de continuïtat urbana el configu-

ren com una peça clau en el sistema de

transports". Ras i curt, torna el tramvia,

i no només com una anècdota sinó com

una aposta estratègica. La llei defineix

com a tramvies urbans "els que circulen

íntegrament per un únic terme munici-

pal", atorga la competència al municipi

en aquests casos i els permet subscriure

un conveni amb altres administracions

per gestionar-los.

Els tramvies que circulen per diversos

municipis passen a formar part del Sis-

tema Ferroviari de Catalunya. Així

mateix, s'obliga a redactar un pla espe-

cial urbanístic, amb la participació dels

municipis afectats, per a poder

instal·lar un sistema tramviari de caràc-

ter supramunicipal. I es treuen moltes

possibilitats als municipis de frenar

projectes de tramvies, ja que les obres

de construcció, reparació, conservació,

millora o ampliació de les infraestruc-

tures tramviàries promogudes per la

Generalitat o les seves entitats i orga-

nismes "no estan subjectes a llicència

urbanística municipal ni a cap altre

control urbanístic municipal previ".

Un altre aspecte destacat és que les

funcions en matèria de policia de

ferrocarrils que la norma atribueix a

l'administració titular de la infraes-

tructura "es poden delegar, en el cas

dels sistemes tramviaris, en l'empresa

concessionària que gestiona el servei".

Sembla que aquesta vegada va de veri-

tat l'intent de potenciar el tramvia i es

busquen les màximes facilitats per a

fer-ho possible, tant amb capital o ges-

tió pública com privada.

Torna el tramviaSalvador Sabrià

EL PAÍS

EL PUNT

EL PERIÓDICO

EL PERIÓDICO

LA VANGUARDIADIARI DEL

BAIX PENEDÈS

EL 3 DE VUIT

EL 3 DE VUIT

DIARI AL BAIXPENEDÈS

EL PAÍS

19Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6

Quiosc

20Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6

Disposicions

COOPERACIÓ LOCAL

Distribució als municipis de Cata-lunya de la participació en els in-gressos de la Generalitat, inte-grada en el Fons de CooperacióLocal de Catalunya, any 2006

Disposició:

Resolució GAP/320/2006, de 13de febrer. DOGC núm. 4577, de 21de febrer del 2006.Organisme:

Departament de Governació iAdministracions Públiques.

La Llei 20/2005, de 29 de desembre,de pressupostos de la Generalitat deCatalunya per al 2006, estableix elsdiferents conceptes que integren elFons de Cooperació Local de Cata-lunya. Aquesta resolució distribueixentre els municipis de Catalunya laparticipació de lliure disposició perals municipis, amb un import de73.362.590 euros, i la participacióper al foment de la prestació supra-municipal de serveis, amb un importde 7.500.000 euros. Als annexos 1 i2 de la resolució hi ha la relació detots els municipis i la quantitat que licorrespon a cadascun.

CULTURA

Concessió d'ajuts a entitats localsque programin activitats culturalsrelacionades amb la cultura popu-lar i tradicional l'any 2006

Disposició:

Resolució CLT/350/2006, de 9de febrer. DOGC núm. 4579,de 23 de febrer del 2006.Organisme:

Departament de Cultura.

Poden optar a aquestes subvencionsles corporacions locals i els seusorganismes autònoms que durantl'any 2006 programin manifesta-cions culturals relacionades amb lacultura popular i tradicional Cadaens local i cada organisme autònomque en depengui pot sol·licitar lasubvenció únicament per a un pro-jecte concret. En el cas que una partdel finançament de l'activitat corres-

pongui a subvencions de qualsevoladministració o ens públic o privat,nacional, de la Unió Europea o d'or-ganismes internacionals, el càlculde l'aportació del Departament deCultura s'efectuarà descomptant delcost total, l'import de les possiblessubvencions atorgades per aquestsorganismes. No s’hi poden acollirles programacions culturals decaràcter anual de cada ens local, lesactivitats esportives, les d'esplaijuvenil o de llars d'avis, les estricta-ment adreçades a la promoció socialde grups amb problemes de margi-nació, les de caràcter escolar, elsviatges de caràcter cultural recrea-tius, les programacions artístiquesen què participin bàsicament artis-tes professionals, les que bàsicaments'adrecin a la promoció comerciald'empreses o grups d'empreses, i engeneral aquelles que no tinguin rela-ció amb el marc d'actuació del Cen-tre de Promoció de la Cultura Popu-lar i Tradicional Catalana, establertper la Llei 2/1993, de 5 de març, defoment i protecció de la culturapopular i tradicional i de l'associa-cionisme cultural. El termini de pre-sentació de les sol·licituds és d'unmes des de la publicació de la pre-sent resolució al DOGC.

ECONOMIA

Convocatòria per a la concessiód'ajuts per al foment de la inter-nacionalització de l'economiacatalana

Disposició:

Resolució CTC/330/2006, de 25de gener. DOGC núm. 4577,de 21 de febrer del 2006.Organisme:

Departament de Comerç, Turisme iConsum.

Aquesta convocatòria d'ajuts és permobilitzar els recursos necessarisque donin suport a les estratègies iactuacions d'empreses i institucionsde Catalunya en el camp internacio-nal. Es poden subvencionar les acti-vitats de promoció, formació i infor-mació requerides per al complimentde les diverses etapes del procés d'in-

ternacionalització de l'empresa, jasiguin executades per la mateixaempresa o per una entitat. Entre elsbeneficiaris hi ha les entitats, corpo-racions i institucions de dret públic.Es concedeixin d'acord amb criterisde publicitat i lliure concurrència.

EDUCACIÓ

Ajuts a centres docents públics iprivats concertats d'educació se-cundària de Catalunya per al'aprenentatge actiu d'idiomes

Disposició:

Ordre EDC/58/2006, de 24de febrer. DOGC núm. 4586,de 6 de març del 2006.Organisme:

Departament d'Educació.

L'objecte d'aquests ajuts és la realit-zació d'activitats d'aprenentatgeactiu en els països respectius delsidiomes que com a llengua estrange-ra s'imparteixen en els centresdocents públics i privats concertats,d'educació secundària de Catalunya,dins dels ensenyaments reglats.Poden sol·licitar aquests ajuts elscentres docents públics i privats con-certats d'educació secundària deCatalunya. Els ajuts als centres esconcretaran en funció de la quantitatassignada per alumne/a en conceptede borsa i aniran destinats a les des-peses directament derivades del viat-ge: activitats d'aprenentatge, des-plaçament, assegurança, allotjament,manutenció i visites i excursionscomplementàries (desplaçaments,entrades i similars). Les sol·licitudss'hauran de presentar del 7 de marçal 7 d'abril.

ENERGIA

Execució d'obres d'instal·lacióper al subministrament d'energiaelèctrica en el medi rural en elPla d'electrificació rural de Cata-lunya i per al subministrament degas en el medi rural en el Pla pera la completa extensió de la gasi-ficació de Catalunya i s'obre laconvocatòria per a l'any 2006(PERC-2006 i PLEGAC-2006)

21Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6

Disposicions

Disposició:

Ordre TRI/28/2006, de 9 de febrer.DOGC núm. 4574, de 16 de febrerdel 2006.Organisme:

Departament de Treball i Indústria.

El Pla de l'energia de Catalunya2006-2015, recentment aprovat pelgovern, dóna un nou impuls a lesinfraestructures elèctriques i gasísti-ques a l'àmbit rural. Aquesta resolu-ció recull tant les bases reguladorescom la convocatòria, establertes persubvencionar l'execució d'obresd'instal·lació per al subministramentd'energia elèctrica en el medi ruralen el Pla d'electrificació rural deCatalunya per a l'any 2006 (PERC-2006) i per subvencionar l'execuciód'obres d'instal·lació per al subminis-trament de gas en el medi rural en elPla per a la completa extensió de lagasificació de Catalunya per a l'any2006 (PLEGAC-2006). S’hi podenacollir les corporacions locals. Lesobres podran gaudir d'una subvencióde fins al 50% del seu cost. El proce-diment de concessió de les subven-cions és en règim de concurrènciacompetitiva. El termini per a la pre-sentació de sol·licituds és d'un mescomptat a partir de l'endemà de lapublicació d'aquesta ordre al DOGC.

ESPORTS

Ajudes a corporacions locals per al'execució d'infraestructures es-portives i dotació d'equipamentsesportius, amb raó de la celebra-ció de competicions esportives decaràcter internacional

Disposició:

Resolució de 15 de febrer del 2006.BOE núm. 47, de 24 de febrerdel 2006.Organisme:

Ministeri d'Educació i Ciència.

La finalitat d'aquesta convocatòria ésla concessió, en règim de publicitat,objectivitat i concurrència competiti-va, de subvencions per a l'execuciód'infraestructures esportives i dotaciód'equipaments esportius que, ambmotiu de la celebració de competi-

cions internacionals, hagin de fer-se.Les beneficiàries són exclusivamentles corporacions locals. No s'exclouenels projectes que en anys anteriors jaforen adjudicataris de subvenció itambé actuacions plurianuals, sempreque una part es faci l'any 2006. El ter-mini per presentar la sol·licitud finalit-za el 31 de març.

GOVERN

Iniciativa legislativa popular

Disposició:

Llei 1/2006, de 16 de febrer. DOGCnúm. 4579, de 23 de febrer del 2006.Organisme:

Departament de la Presidència.

El capítol I fa referència a l'objectei l'exercici de la iniciativa legislati-va popular. D'una banda, s'eixam-pla el ventall de persones quepoden donar suport a la iniciativaamb les persones que tenen entresetze i divuit anys, d'acord amb laimportància que la joventut té en laconstrucció de la convivència i enel futur de la societat catalana.D'altra banda, se sostrauen de lapossibilitat d'ésser objecte de lainiciativa legislativa popular lesmatèries que l'Estatut d'Autonomiaatribueix singularment al Parla-ment o al govern. A més, es regulael paper de la comissió promotoracom a representant de les personessignants. Cal destacar, així mateix,que es rebaixa el nombre de signa-tures exigides a 50.000, amb lavoluntat de fer més utilitzableaquesta eina de participació ciuta-dana en els afers públics. El capítolII fa referència a la fase prèvia a larecollida de signatures. Es regulenels requisits formals, l'examen d'ad-missibilitat per la Mesa del Parla-ment, el control del procés i elsrecursos possibles. El capítol IIIregula la recollida de signatures,els plecs en què s'han de recollir iel procés d'autenticació i acredita-ció. Cal destacar l'ampliació deltermini a 120 dies i la possibilitatde prorrogar-lo per causes justifi-cades. Es dóna, així, més flexibilitata la tasca de la comissió promotoraen aquesta fase de la seva actuació.

D'altra banda, tenint en comptel'ampliació de la consideració depersones legitimades a les personesque tenen entre setze i divuit anys,s'habiliten les secretaries municipalsper complir la tasca d'acreditar queaquestes persones estan inscrites enel padró, tasca que també podencomplir l'Institut d'Estadística deCatalunya i l'òrgan responsable delcens electoral a cada circumscripció.El capítol IV, que fa referència a latramitació parlamentària, remetgenèricament als preceptes delReglament del Parlament que regulenel procediment legislatiu, sens perju-dici de les especialitats que especifi-ca aquesta llei. El capítol V regula laindemnització per les despeses oca-sionades amb motiu de la presentacióde la proposició de llei i permet queen determinades ocasions s'atorguiuna bestreta si se'n justifica la neces-sitat. Les disposicions addicionalsestableixen que el govern ha de dic-tar les instruccions pertinents per ala utilització de la signatura electrò-nica i que, pel que fa a les resolu-cions i a les notificacions correspo-nents, s'ha d'aplicar la legislaciósobre el règim jurídic de les adminis-tracions públiques i el procedimentadministratiu comú. Les disposicionstransitòries regulen la composició dela Comissió de Control fins que s'a-provi la Llei electoral de Catalunya ies constitueixi la Junta Electoral. Ladisposició derogatòria deroga la Llei2/1995. La disposició final primeraconté un mandat al govern perquèadeqüi la iniciativa legislativa popu-lar a l'àmbit local per tal d'afavorirla proposta ciutadana per a l'elabo-ració de disposicions de caràctergeneral, atès que els ens locals notenen potestat legislativa. La disposi-ció final segona autoritza el govern adictar les disposicions necessàriesper a desplegar aquesta llei.

INDÚSTRIA

Concessió d'ajudes per a actua-cions de reindustrialització a zo-nes afectades per processos dedeslocalització dels sectors tèxtil-confecció, calçat, joguina i moble

Disposició:

Resolució de 10 de febrer del 2006.

22Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6

Disposicions

BOE núm. 46, de 23 de febrer del2006.Organisme:

Ministeri d'Indústria, Turisme i Co-merç.

Aquestes ajudes estan destinades aprojectes que es realitzin durant l'any2006 que tinguin per finalitat contri-buir a la reindustrialització de leszones deprimides, incloses les consi-derades per la Unió Europea comregions de baixa intensitat. Entre elsbeneficiaris hi ha les entitats públi-ques, incloses les empreses públiques.Les bases reguladores d'aquestes aju-des són les recollides a l'OrdreITC/1014/2005, de 12 d'abril (BOEde 19 d'abril del 2005). El termini depresentació de sol·licituds finalitza el25 de març.

INDÚSTRIA

Ajudes per a projectes de caràctersupraregional del Pla de consolida-ció i competitivitat de la petita imitjana empresa

Disposició:

Ordre ITC/593/2006, de 24de febrer. BOE núm. 53, de 3de març del 2006.Organisme:

Ministeri d'Indústria, Turisme iComerç.

Aquest pla té l'objectiu de modernit-zar el teixit empresarial espanyol.Les ajudes són per a projectes diri-gits a la plena integració de les PIMEen la societat de la informació i quetinguin com a finalitat incorporar lacultura de la innovació a través deldisseny, la implantació de sistemes dequalitat, la cooperació entre empre-ses i la innovació en els processos degestió i organització de les PIME. Elsbeneficiaris són els organismes inter-medis. Les sol·licituds es poden pre-sentar fins al 6 d'abril del 2006.

MEDI AMBIENT

Criteris ambientals i d'ecoefi-ciència en els edificis

Disposició:

Decret 21/2006, de 14 de febrer.

DOGC núm. 4574, de 16 de febrerdel 2006.Organisme:

Departament de la Presidència.

Aquest decret incideix en el procésde canvi social endegat pels munici-pis en la manera de concebre, dis-senyar, construir i utilitzar els edifi-cis, des de la perspectiva de lasostenibilitat ambiental. S'incideixen els usos edificadors més habi-tuals fixant uns paràmetres d'ecoefi-ciència que s'agrupen en quatreàmbits: aigua, energia, materials isistemes constructius i residus. Afec-ta edificis públics i privats, ja siguinde nova construcció o de gran reha-bilitació. L'aplicació de les disposi-cions i requeriments d'aquest decrettenen caràcter de mínims obligatorisde general compliment a Catalunya,sens perjudici dels majors requeri-ments i condicionants ambientalsque es continguin a les ordenancesmunicipals. En els projectes que espresenten per obtenir la llicènciad'obres caldrà especificar les disposi-cions adoptades per assolir els parà-metres d'ecoeficiència exigits.

MEDI AMBIENT

Subvencions destinades a finançardespeses per a noves actuacionsd'abastament en alta a ens localsdeficitaris en matèria d'aigües

Disposició:

Resolució MAH/489/2006, de 2 demarç. DOGC núm. 4587, de 7 demarç del 2006.Organisme:

Departament de Medi Ambient iHabitatge.

Poden ser objecte de subvenció lesinversions realitzades pels ens localsderivades de l'execució d'actuacionsd'abastament en alta. Les inversionsobjecte de subvenció s'han d'execu-tar en el període comprès entre l'1de gener i el 31 de desembre del2006. No seran objecte de subvencióaquelles inversions en matèria d'a-bastament en alta que ja disposind'un calendari de finançament pro-gramat per l'Agència Catalana del'Aigua. Poden optar a les subven-

cions els ens locals de Catalunyaque prestin de manera directa o perdelegació el servei d'abastamentd'aigua que presentin problemes degarantia d'aigua. Els ens localssol·licitants poden presentar l'acordde sol·licitud i la documentaciócomplementària fins al 30 de marçdel 2006.

PETITS MUNICIPIS

Pla únic d’obres i serveis de Cata-lunya , any 2006

Disposició:

Resolució GAP/360/2006, de 20de febrer. DOGC núm. 4580,de 24 de febrer del 2006.Organisme:

Departament de Governació i Admi-nistracions Públiques.

La resolució dóna publicitat a l'Acorddel govern de 31 de gener del 2006,d'aprovació del Pla únic d'obres i ser-veis de Catalunya, any 2006.

POLÍTIQUES PER A LAIGUALTAT

Concessió de subvencions, l'any2006, a ens locals per finançar lesdespeses derivades de l'elabora-ció, implementació o desenvolupa-ment de polítiques de dones

Disposició:

Resolució PRE/356/2006, de 20de febrer. DOGC núm. 4579,de 23 de febrer del 2006.Organisme:

Institut Català de la Dona.

S'obre la convocatòria per a la con-cessió de subvencions 2006 a enslocals per finançar les despesesderivades de l'elaboració, imple-mentació o desenvolupament depolítiques de dones. Poden optar-hiels ajuntaments, els consells comar-cals, els consorcis de caràcter locali altres entitats supramunicipals quedesenvolupin plans o programestransversals de polítiques de dones oque estiguin en procés d'elaboracióo implementació d'aquests. El termi-ni finalitzarà el 23 de març.

23Fe

dera

ció

de M

unic

ipis

de

Cata

luny

a

Núm

. 14

Mar

ç de

l 200

6

Congrés de Serveis socials municipals“Propers, eficaços i de qualitat”A Coruña, 3, 4 i 5 de maig del 2006.

Lloc de realització: Palau d’Exposicions iCongressos. A Coruña.Informació: Orzán Congres [email protected],www.orzancongres.com i 981 900 700

Congrés del Món Rural de Catalunya.Sessions finalsBarcelona, 5, 6 i 7 de maig del 2006.

Lloc de realització: Palau de Congressos.Barcelona.Informació: 973 22 93 60,www.congresmonrural.com [email protected]

Assemblea General del CMRE: “El futurdels serveis públics a Europa”Innsbruck (Àustria), del 10 al 12 de maig

del 2006.

Informació: FEMP, Departament de RelacionsInternacionals, telèfon 91 364 37 00

Mestratge en funció directivaSegona edició. D’abril del 2006 fins a març

del 2007, en sessions de tarda, dos dies

per setmana.

Informació: Escola d’Administració Públicade Catalunya, 93-567 34 79, [email protected] iwww.eapc.es/formacio/mfd

Les noves perspectives sobre el Governi l’Administració LocalJornada organitzada pel Col·legi de Secretaris,

Interventors i Tresorers d’Administració Local.

Reus, 6 d’abril.

Informació: CSITAL, 977 220 047 [email protected].

Els reptes globals de la seguretat urbanaGirona, 27, 28 i 29 d’abril. Organitzada per

l’Ajuntament de Girona amb la col·laboració de

la Universitat de Girona.

Lloc de realització: Auditori del CentreCultural La Mercè, de Girona.Informació: [email protected],o al fax 972 01 02 12.

Agenda maigAgenda abril

3dimecres

9:30h

5divendres

10dimecres

Congrés de l’Associació Espanyolade Parcs i Jardins Públics.PARJAP 2006Santander, del 6 al 9 de juny del 2006.

Lloc de realització: Paranimf deLa Magdalena.Informació: [email protected] 91 799 03 94

Paisatge i salutOrganitzat per l’Observatori del

Paisatge de Catalunya i el

Departament de Salut de la

Generalitat. 16 de juny del 2006.

Lloc de realització: Olot (Girona).Informació: www.catpaisatge.neti 972 27 35 64

i també…

4dimarts

16:00h

6dijous

27dijous

9:00h

Agenda

Catalunya Municipal 14

Documents

Transcript of Catalunya Municipal 14