7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010

1/32

Papers

Disseny:Id

ren

Z rgan dexpressi de les CGT de Balears i de Catalunya nm. 115 Mar 2010 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

de Balears

Colmbia

7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010

2/32

Catalunyawww.cgtbalears.orgZ rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears Mar 2010 nm. 115 0,50 www.cgtcatalunya.cat

Disseny:Id

ren

Colmbia

7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010

3/32

Sobre les ltimes dades de l'a-tur a l'estat espanyol, podemveure que la xifra ens situa en

els 4,1 milions de desocupades idesocupats com oficials, ja que

no comptabilitzen aquelles perso-nes que estant aturades, opten acursos de formaci a travs de l'I-NEM o b han finalitzat el seu cicleformatiu i no han aconseguit unaprimera ocupaci en el seu sector,els prejubilats o els autnoms quetanquen el seu negoci i aquellespersones que opten als 420 eurosd'ajuda i fan el curset obligatori(unes 368 mil persones).Amb aquestes dades podem afir-mar que la xifra real de desocupa-des i desocupats ronda els 5 mi-lions de persones, el que implicaque, amb un 20% d'atur oficial,tindr la major taxa de la Uni Eu-ropea (UE-27) el 2010 i amb aix

duplicar la mitjana i registrar lamajor xifra d'atur de tota la UE.S'assenyala que durant aquest anyla taxa d'atur registrar un moderataugment en el conjunt de pasos

de la UE-27 i que el terme mitjpassar del 9,1% del 2009 al10,2% el 2010. L'atur mascul essituava en acabar lany 2009 en2.012.536 aturats i el femen en1.911.067. Per altra banda, lany2009 es van subscriure 14.021.837contractes, dels quals 1.312.414van ser indefinits, i 12.709.423temporals. Per tant la taxa de tem-poralitat en les contractacions rea-litzades el passat any en l'estat es-panyol va ser del 90,64%.En relaci a la situaci laboral i so-cial que estem vivint, veiem quetots els dies ens trobem amb nousdiscursos, noves decisions, novespropostes formulades per ban-

quers, poltics, patronal, que tor-nen a seguir estrenyent-nos a totsels treballadors i treballadores finsa asfixiar-nos (reforma de les pen-sions, reforma laboral, crides p-

bliques a l'acomiadament lliure perpart empresaris, institucions i or-ganismes del sistema,...). Robato-ri, estafa, engany s l'nica cosaque ens ofereixen aquest planterde personatges pblics que diria-ment intenten determinar les nos-tres condicions de vida poltics.Estem davant una ofensiva des-carnada contra els nostres dretsms bsics.Amb aquests ltims atacs que su-posen els plans per a reformar lespensions, la imminent reforma la-boral, els acords sobre negociacicollectiva, plantejades pel govern idictades pel capitalisme, estemobservant que l'agitaci social co-

mena a donar els seus fruits inoves veus es plantegen ms dedeb la necessitat de la lluita en elcarrer i fins i tot la possibilitat de lavaga general. Aquest s el cam i

com organitzaci anem a trobar elnostre lloc, anem a assumir la nos-tra responsabilitat.Afortunadament, la CGT no es ren-deix i hem comenat el lent procsde reconstrucci de la mobilitzacisocial, constituint teixit organitza-tiu, trobant frmules en les nostresciutats per a buscar cmplices so-cials, venals, juvenils, estudiantils,plataformes daturats, immigrants,organitzacions sindicals antiautori-tries i anticapitalistes, que perme-tin aglutinar forces per a aquestalluita contra el capital, en el camduna vaga general com a eina peraturar les agressions que estempatint.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Mar de 20102

CONFEDERACI GENERAL DEL TREBALL (CGT)DE LES ILLES BALEARS

Cam de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org

Delegaci MenorcaPlaa de la Llibertat, 5 07760 CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592

menorca@cgt-balears.org

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMIT CONFE-DERAL DE LA CGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS SECTORIALS

Federaci Metallrgica de Catalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i

Entitats de Crdit de Catalunya Federaci Catalana dIndstries

Qumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada.Tel. i fax 938042985 cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell -cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551

Comer, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr -cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n 08302 Matar -maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034

Valls OrientalFrancesc Maci, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hot-mail.com Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a 17005 Girona -cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034Fax 972231219

PonentAv. Catalunya, 2, 8. 25002 Lleidalleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9. 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080

Bergadel Bal 4 baixos. sad@cgtberga.org Tel. 938216747

ManresaCircumvallaci, 77, 2n. 08240 Manresamanre@cgtcatalunya.cat /Tel. 938747260. Fax 938747559

RubColom, 3-5. 08191 Rub.flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 59. 08201 Sabadell -cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-136. 08224 Terrassacgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93

789 45 04Castellar del VallsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallscgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent sallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

EditorialAmb les dadesa la m, la vagageneral s lnic cam

Edici del Collectiu La Tramuntana (Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T., JoseCabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart iJosep Torres. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carlus Jov, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Lamo en Pepdes Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informtica:Germn Mozzer. Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel.(dimecres tarda) 977340883. Collaboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacci i subscrip-cions a Balears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Collaboracions: jtorres@cgt-balears.org. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a poca, DipsitLegal: B 36.887-1992. Papers, 3a poca, Dipsit Legal: PM 1.177-2005.No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

El viaje vertical

dEnrique Vila-Matas

Crisi? No em facis riure...

-Les coses no sn sempre

com pensem.

Agurrelj

Drets dels subscriptors:D'acord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores snincorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l'Agncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGTde Catalunya i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s l'enviament d'aquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a lesmesures de seguretat necessri es per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercirel seus drets d'accs, rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-talunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinyas/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.org

Aquest nmero sha tancat el 15 de febrer de 2010

7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010

4/32

Mar de 2010

REPORTATGELa minga indgena esdev una ideaveritablement revolucionaria, untrencament en la lgica de la mort

Colmbia,continutat o ruptura

3

Les organitzacions decamperols, estudiants iobrers segueixenresisitint i lluitant

Jaume Fortuo

i Marc del Jess

Aquest reportatge intenta seruna sntesi realitzada ambla intenci d'explicar lacomplexitat colombiana. Ens ha re-sultat molt difcil sintetitzar les lec-tures, converses i vivncies quehem tingut a Colmbia. El text esrealitza amb la idea d'informar a les

persones lectores de la revista sobrela figura dun personatge com l-varo Uribe. Tamb, per parlar sobreun dels conflictes armats ms antics

del mn.La primera part del reportatge, Niliberals ni conservadors: la terra pera qui la treballa, narra el conflictede la tinena de la terra, la base del'economia colombiana i per on

passa en aquest moment histric lalluita de classes. Amb l'aparici delnarcotrfic de la cocana el conflic-te augmenta de forma despropor-cionada ja que els sectors enfron-tats, guerrilles i paramilitars, tenenms diners molts ms diners

per poder continuar el conflicte, in-crementar-lo i fer-lo molt ms mor-tfer.Aquest seria el segon apartat, Nar-coparamilitarisme: la nova oligar-quia. s en aquest perode quanapareix la figura d'Uribe, el filld'una famla relacionada amb elnarcotrfic que aconsegueix el c-rrec de director d'aeronutica civilcom a pagament d'un favor. D'aquaccedeix a la alcaldia de Medelln,a l'poca del crtel del mateix nom idel fams Pablo Escobar. La sevacarrera poltica no s'atura i el se-gent esgla s el de governadordel departament d'Antioquia

amb capital a Medelln, comno. L'objectiu s la Presidnciade la Repblica.Els dos ltims apartats ens expli-quen tot aquest procs. Ni justiciani pau: estan ben mobilitzats ens

parla del procs de pau entre amicsi companys, el govern i els parami-litars i, l'ltim apartat, El pas quedeixa l'uribisme: un carrer sense

sortida?, narra el perfil d'Uribe icom les seves poltiques han afectatel pas. Esperem que aquest repor-tage us serveixi d'introducci perentendre el conflicte colombi.

Ni conservadorsni liberals: la terraper qui la treballa!Durant tot el segle XIX la naci esva dessagnar en guerres entre libe-rals i conservadors, on unes poquesfamlies dun i altre color es repar-tien el pasts amistosament, mentreempenyien els seus treballadors amatar-se entre ells. Les elits d'un ialtre partit estaven dacord a l'horade mantenir intactes les relacionsdexplotaci entre patrons i campe-rols i de reprimir brutalment totaresposta social que poss en perillaquest ordre. I tamb comprenien lanecessitat de no permetre una refor-ma agrria que dons resposta al

problema de la terra, que compre-nia aspectes com la redistribucide la terra, el ttols de propietat perals camperols que colonitzaven te-

rres i la regulaci de les relacionsterratinent-arrendatari-treballador,

per tamb les vies de sortida delsproductes, la seva comercialitzacio la creaci d'infraestructures alcamp. El xoc d'interessos entrecamperols, colons i treballadorsagraris, d'una banda, i una oligar-quia reticent a renunciar a cap pri-vilegi, de l'altra, (fossin conserva-dors o els anomenats liberalsd'ordre) portar a una confrontacique determinar les dinmiques delconflicte social colombi.Jorge Elicer Gaitn, l'home que va

plasmar en els seus discursos lesdemandes populars d'una reformaagrria i una soluci de la injustciasocial, fou assassinat l'any 1948mentre es desencadenava lenfron-tament entre liberals i conservadorsanomenat La Violncia. Per laViolncia fou sobretot una guerracontra els pobres: van morir ms de300.000 camperols i un nombre in-calculable van resultar desplaats,

patint un robatori de terres a mansde l'oligarquia que va deixar en res

les tmides concessions aconsegui-des durant el govern de Lpez Pu-marejo (1934-1938). Els responsa-

bles materials de la neteja vanser grups com els chulavitas o elspjaros, civils en collaboraciamb la fora pblica, predecessorsde les modernes formes de parami-litarisme. Tamb aparegueren lesguerrilles liberals, autodefensescamperoles que en la seva gran ma-

joria es van desmobilitzar amb lespromeses d'amnistia que ofer elgeneral Gustavo Rojas Pinilla al

principi de la seva dictadura militar(1953-1958). La major part delsguerrillers es va desmobilitzar i alintentar continuar la lluita per lavia poltica foren assassinats, unahistria que es repetiria ms d'unquart de segle ms tard, quan lesFARC-EP en mig d'una treva ambl'Estat llenaren el movimentUnin Patritica juntament ambamplis moviments socials i polticsi l'intent d'una sortida poltica alconflicte acabava amb l'exterminide la militncia de la UP.

Al 1957 les elits liberals i conserva-dores conformaven el Frente Na-cional: un pacte per alternar-se en el

poder cada quatre anys, blindantl'espai poltic a qualsevol actor que

pretengus canvis reals en la qes-ti agrria i tot el sistema imperant.La problemtica al camp mai no esva resoldre, grans masses de des-

plaats per la violncia es van veureabocats a marxar cap a zones denova colonitzaci i avanar en lafrontera agrcola mentre la fora

pblica socup de resoldre qualse-vol demanda de millores daquella

societat amb la qu es buscava lareconciliaci.En aquest marc es va donar lapari-ci de les actuals guerrilles, com sel cas de les FARC, nascudes enuna d'aquestes zones de recent co-lonitzaci, les anomenades Rep-

bliques Independents, on l'nicapoltica estatal que arribava era larepressi dels camperols per part del'exrcit. Mig segle desprs el pro-

blema de la terra i la qesti agrriano noms no s'han resolt sin quecompten amb un munt de proble-mtiques afegides dentre les qu-sals, el fet que la majoria de la po-

blaci del pas ha passat de sercamperola a engrandir els cinturonsde misria de les ciutats; la prduade protagonisme del medi rural en-vers l'urb en el terreny poltic oeconmic, larribada dels cultiusillcits i els megaprojectes amb lo-

bertura neoliberal; la major concen-traci de la terra en unes poquesmans i l'aparici de nous actorscom el narcoparamilitarisme.

Narcoparamilitarisme: lanova oligarquiaDurant els anys 70 i 80 alguns te-rratinents van abandonar els nego-cis tradicionals per uns altres demolt ms rentables: lexportaci demarihuana, amapola i, sobretot, decoca, molt ms productiva i ben pa-gada. Els diners de la droga eren unmiracle; els oportunistes es feienrics de la nit al dia i els bancs veienen el rentat dactius una forma de

Narcotraficants, paramilitars... apunts sobre un paraestat sudameric

Alvaro Uribe representa un projecte d'ultradreta

fruit del consens entre els narcotraficants, els paramilitars,els terratinents, les empreses, la fora pblica i l'Estat corrupte

Foto extreta del Centro de Investigacin y Educacin Popular, Bogot, http://www.cinep.org.co

7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010

5/32

creixement espectacular. Entre els

molts sectors de lEstat i la societatque es van beneficiar del negoci caldestacar un grup de nous rics que

ben aviat van desenvolupar una es-treta vinculaci amb el paramilita-risme. Els narcos organitzarenexrcits privats per a custodiar lesseves finques, desitjosos com esta-ven de treures de sobre les guerri-lles i de sotmetre o desplaar elscamperols. La collaboraci amblexrcit va ser beneficiosa per a lesdues parts.La formaci i aplicaci del parami-litarisme per a controlar una regiduta a terme a Puerto Boyaca a

principis dels 80, considerada pri-mera capital antisubversiva de Co-

lmbia, fou finanada en gran me-sura amb els diners del narcotrfic.Boyaca s un exemple de construc-ci dun poder paraestatal, on el

paramilitars disposaven dels seuspropis partits poltics, mitjans decomunicaci, associacions civils,sacerdots un model que durant ladcada sestengu per tot el pas.L'any 1982 els capos del narco-trfic creen el MAS (Muerte a losSecuestradores) per fer front als se-grestos que patiren a mans del M-19. Un any desprs la procuradoriava revelar les identitats de 163 delsseus integrants, 59 dels quals erenmilitars en actiu. Aquesta alianaentre narcotraficants i fora pblicano va trontollar fins a finals de ladcada dels 80 quan tingu lloc unacampanya de terror per part dels"narcos" contra l'Estat colombi

per tal de frenar una llei que perme-tria extraditar-los als EUA pels de-lictes de trfic de drogues. Aquesttrencament arrib al seu punt cul-minant amb la guerra interna delcrtel de Medelln, on un sectordels narcos autodenominat elsPEPES (Perseguidos por Pablo Es-cobar) es va aliar amb la fora p-

blica contra Pablo Escobar i elsseus seguidors. Escobar, lies "elPatrn", havia acumulat massa

poder i les seves aspiracions polti-ques aix com el suport popular delqu gaudia eren vistos amb malsulls per part dels seus antics aliats,que vegeren la necessitat de dur aterme una purga dins de l'oligarquia

mafiosa del veritable narcoestat en

qu s'havia convertit Colmbia.

Ni Justcia ni Pau:estan ben mobilitzatsEntre finals dels anys 80 i principisdels 90 es va conformar el que es-devindria una altra fase del projecte

paramilitar; les Autodefenses Uni-des de Colmbia, un veritable exr-cit paramilitar sota les ordres deSalvatore Mancuso i els germansCastao. Al 1997, a la primera tro-

bada nacional d'AUC, 16 grups pa-ramilitars de tot el pas es van unir ies presentaren com a grup contrain-surgent, amb una comandncia uni-ficada, coordinaci interregional,un projecte pragmtic i amb vistes a

aconseguir estatus poltic. Gaudirende la collaboraci de membres deles forces armades i els serveisdintelligncia, i foren finanats

per terratinents, ramaders i narco-traficants (un 70% dels seus dinersvenien de la droga). Entre principisdels 80 i lactualitat desplaarencinc milions de camperols i robarenentre vuit i deu milions dhectreesde terra. Entre 1965 i el 2007 es vandur a terme 50.000 desaparicionsforades i del 1977 fins al 2007 hivan haver 80.000 execucions extra-

judicials.L'any 2002 els paramilitars van

prometre deixar les armes per in-corporar-se al procs de pau; el re-sultat d'aquests dilegs fou la Leyde Justicia y Paz, aprovada al2005, i un conjunt de rutes dimpu-nitat per als responsables de ms de50.000 crims de lesa humanitat. El90% dels desmobilitzats que vanconfessar en versi lliure van obte-nir una amnistia de facto, i tan solsmenys d'un 3% han complert penesmnimes que mai no han arribat alsvuit anys, quedant exempts delscrims de lesa humanitat comesos

per a obtenir la condici de presospoltics. Tot enmig dun bombar-deig meditic tractant dhumanitzarals autors de les massacres de civilsindefensos i els esquarteramentsamb motoserra, mostrant les llgri-mes de Salvatore Mancuso i els dis-cursos del projecte poltic de CarlosCastao, que si b reconeixia havercoms alguns excessos deia haver-

ho fet tot per alliberar la seva ptria

de la guerrilla i defensar lEstat. Imentre es repetia una vegada i unaaltra que els paramilitars eren untercer actor del conflicte que haviaescapat al control de lEstat. A totaix, molts dels paramilitars que enles seves confessions han revelat lacomplicitat (per acci o omissi)d'alts crrecs de la fora pblica o elgovern en els crims de les AUC hohan pagat amb la vida. Els mateixoscaps paramilitars, extraditats alsEUA per delictes de narcotrfic,que estan confessant els seus crimsveuen com maten les seves famlies

per fer-los callar i evitar que se s-piga qui va estar darrere les AUC,com es el cas de lassassinat del

germ de "Jorge 40" el passat mesde desembre.Un cop les AUC van haver fet laseva feina, netejant el camp delscamperols per facilitar lentrada deles transnacionals i duent a termeun espcie de "contrareforma agr-ria" mitjanant el desplaament dela poblaci i el robatori de les te-rres, fou el moment per a escenifi-car la pantomima de la desmobilit-zaci. Perqu si b s cert que lesAUC com a una estructura unifica-da es van desintegrar, tamb ho sque els paramilitars mai no vanmarxar i simplement passaren aanomenar-se Aguilas Negres oRastrojos i adoptaren la faana de

bandes emergents. Aix ho demos-tren les denncies dels ltimsmesos damenaces i ofensives para-militars en regions com el Meta o el

Cauca; o les seves campanyes deneteja social a ciutats com Barran-cabermeja, Medelln o Bogot. Elsque pateixen la seva violncia coin-cideixen en que, tant al camp com ales ciutats, els paramilitars tornen a

estar tan forts com en anys enrere,mentre una Colmbia i un mncecs i sords obliden el que va passari neguen el que tenen davant delsnassos.

El pas que deixa lUribisme:un carrer sense sortida?Per a entendre en mans de qui estla presidncia de la Repblica hemde tenir en compte fins a quin puntlvaro Uribe s un personatge vin-culat al narcotrfic i el parmilitaris-me, una vinculaci que comenaamb lamistat del seu pare amb lafamlia Ochoa, un dels ms podero-sos clans de narcotraficants. Lany1982, en el seu crrec de director de

laeronutica civil, fou ell qui con-ced als Ochoa i a Pablo Escobar lesautoritzacions per a les avionetesque sortien carregades de coca.Com a alcalde de Medelln imple-ment el pla Medelln sin Tugu-rios on Escobar blanquejava di-ners de la droga construint vivendes

per als pobres i, durant el seu paspel Senat, defens la proposta de noextradir els narcos als EUA. Al1994, com a governador dAntio-quia, promogu la creaci de lesCONVIVIR, una nova forma den-cobriment legal de les estructures

paramilitars que havien estat ille-galitzades lany 1989. Fins i tot, elmateix lder de les AUC, Carlos

Castao, arrib a dir a la premsa:Uribe s el hombre ms cercano anuestra forma de pensar. Resultaillustratiu el fet que els represen-tants poltics que van llenar la sevacandidatura a la presidncia l'any2002 foren els mateixos que peraquella poca signaven una sried'acords amb els paramilitars arreude l'estat, el ms conegut dels qualsseria el pacte de Santaf de Ralitodel 2001. En aquests "pactes de re-fundaci nacional" congressistes igovernadors es comprometien a de-fensar les tesis d'ultradreta de lesAUC a canvi del suport dels para-militars per a reconfigurar el mapaelectoral del pas. Molts dels sig-nants d'aquests acords van acabarimplicats en la "parapoltica"; el

poder de l'oligarquia mafiosa era talque eren els narcoparamilitars els

Mar de 20104

REPORTATGE

Cronologia1928: Matana de las Bananeres amans de la United Fruit Company1948: Assassinat de Jorge ElicerGaitn.

1946-1958: La Violncia: enfron-taments entre liberals i conserva-dors.1950-1953: Colmbia participa ala guerra de Corea.1953: Dictadura del general Gus-tavo Rojas Pinilla.

1958: s derrocat el dictador Gus-tavo Rojas Pinilla i sinstaura el

bipartidisme del FN. Alternanadels dos partits en el poder.

1962: Missi Yarborough: lexr-cit dels EUA recomana a lEstat laformaci de grups paramilitars.1964: Neix el ELN inspirat per larevoluci cubana i la teologia delAlliberament.1966: Neixen les FARC, guerrillacamperola d'orientaci marxista-leninista.

1967: Apareix el EPL, fortamentinflut pel maoisme.1974: Robatori de les armes delCantn Norte, una de les primeresaccions del M-19, guerrilla urbanadorientaci socialista i naciona-lista.1978: Apareix el grup paramilitarTriple A (Alianza AnticomunistaAmericana).1981: Es forma el grup paramilitarMAS (Muerte a secuestradores).1984: Inici de les negociacionsentre l'Estat i les FARC, el EPL iel M-19.1985: Neix el partit poltic UninPatritica on convergeixen gent deles FARC i dels moviments so-cials i poltics. S'inicia el genocidide la UP i altres partits poltics.Presa del Palau de Justcia per partdel M-19.

"El bogotazo": revolta popular que va esclatar amb l'assassinat de Jorge Elicer Gaitn

Soldat dins d'una vereda. Foto: Irantzu Pastor - International Peace Observatory

7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010

6/32

Mar de 2010 5

REPORTATGE

qui finanaven als seus candidatspoltics. lvaro Uribe va arribar ala presidncia amb el discurs ms

autoritari i militarista dels qu esvan presentar i la promesa dacabaramb el conflicte per la via bllica.Va continuat amb laplicaci delsPlans Colmbia 1 i 2, i el Pla Pa-triota, que han comportat una crei-xent militaritzaci del pas aix coml'aplicaci de les fumigacions ambglifosat sobre els conreus de lacoca, el que comporta la destruccide cultius tradicionals de subsis-tncia i greus efectes per la salut dela poblaci alhora que no ofereixencap alternativa al camperol i han re-sultat un fracs com a poltica con-tra les drogues. La croada mundialde la lluita contra el terrorisme es-

peronada desprs de l11 de Setem-

bre li ha perms implantar una veri-table poltica de terrorisme destatsota el nom de Seguretat Democr-tica.Luribisme ha vingut a aprofundiruna lgica feixista que des delsanys 60 ve consolidant-se a Colm-

bia: la desborrar la separaci entrelEstat i el civil, i imposar la ideaque o sest amb el govern o ambla guerrilla. Ha posat en marxa di-verses poltiques per a implicar lasocietat civil en el conflicte, com laxarxa dinformants, conformada

per 1.800.000 de persones a sou delEstat o els programes de solda-dos campesinos, i ha empitjorat la

persecuci a les organitzacions delsdrets humans i a tota loposici po-ltica. Els diversos escndols en elsqu sha vist implicat el seu governnoms sn la punta de liceberg delestructura mafiosa i criminal queha consolidat luribisme, per tot iaix sn exemples prou rellevants.Un 30% dels congressistes d'Uribehan resultat ser "parapoltics", fi-nanciats pels mateixos grups para-militars que van arribar a fer votar

poblacions senceres a punta decan. Les escoltes illegals delDAS, la policia poltica i migratriaque depn directament de la presi-dncia i que ha collaborat amb els

paramilitars en la persecuci contradirigents i activistes socials i pol-tics. Els falsos positius, joves po-

bres executats per lexrcit i pre-sentats com a guerrillers donats de

baixa en combat per tal que els seus

assassins poguessin gaudir dascen-sos i permisos.Durant els governs dlvaro Uribe

prop de 20.000 persones han estatdesaparegudes a Colmbia (xiframolt superior a qualsevol de lesdictadures llatinoamericanes delsanys 70), hi ha hagut ms de dosmilions de desplaats per la violn-cia i avui el nombre de presos pol-tics supera els 7.200. Per la veritats que ms enll de la figura dUri-

be el projecte poltic dultradretacom a forma de seguir amb la rees-tructuraci capitalista segueix enmarxa. I s que Colmbia est entreels deu principals exportadors de

petroli als EUAi s el tercer de lla-tinoamrica i el set del mn. Ams, compta amb grans jacimentsde carb, urani, or i altres riqueses,

algunes de les quals encara no hanestat valorades amb precisi, comel coltan que recorre la frontera ve-neolana. Tamb s una terra ricaen aigua, fusta, biodiversitat i unmunt de megaprojectes en curs pera benefici del capital transnacional,com les vastes extensions dedica-des a la palma africana i la canyahawaiana per a produir agrocom-

bustibles i biodiesel, mentre dels 44milions de colombians nhi ha msde 29 que cauen per sota del nivellde la pobresa i quasi 11 viuen ambmenys dun dlar diari. Un munt deriqueses per a unes poques famlies

que sempre sho han manegat tot,com els Ardila Llle, els Santos, elsCaicedo o els Holgun, i tamb per

a unes quantes empreses transna-cionals com les de lEstat espanyol(el segon inversor i espoliador del

pas, desprs dels EUA, amb nomscom Repsol, Endesa, Fenosa,BBVA o AGBAR recentmentvenuda a Suez Frana). Per a dura terme tot aix, linforme governa-mental Visin Colombia 2019 re-coneix que per a aquesta data serannecessaris dos milions ms de des-

plaats del camp colombi per aimplantar els megaprojectes neces-saris per dinamitzar leconomia co-lombiana de cara al mn. Aquestcanvi naturalment anir acompan-yat de la intensificaci del conflicteintern i de les tensions regionals

(actualment centrades en desestabi-litzar el procs veneol amb incur-sions paramilitars a travs de lafrontera). Aquest escenari ja sha

preparat amb el nou acord de coo-peraci militar amb els EUAi la re-cent implementaci de set basesmilitars nordamericans en territoricolombi.En aquesta situaci, en que lEstatnega la possibilitat de dileg amb lainsurgncia mentre veta espais de

participaci poltica a lesquerra noarmada, i en qu les guerrilles res-tants (FARC, ELN i un reducte delEPL) estan llanant-se a lofensiva

tornant a arribar a llocs on shavienreplegat, sembla molt difcil pre-veure una sortida al conflicte. Per

tot i aix les organitzacions de cam-perols, estudiants, obrers i d'altresmoviments segueixen resisitint illuitant desde diverses formes d'an-tagonisme. Iniciatives com Co-lombianos y Colombianas por laPaz i collectius com Movimien-to de Vcitmas de Crimenes de Es-tado plantegen la reparaci delscrims dEstat, lintercanvi humani-tari i una sortida poltica al conflic-te que permeti les transformacionssocials, econmiques i poltiquesnecessries. Fins i tot podem trobarexperincies que aposten per latransformaci de la societat a travsdel moviment de base i la participa-ci directa, com s el cas del movi-

ment indgena i la seva minga so-cial, que construeix uns nous valorsde forma no violenta enmig delconflicte. Desprs de mig segle delluita per la presa del poder, amb unestat feixista que es retroalimentaamb el conflicte i una societat frag-mentada i aptica, el canvi social aColmbia sembla ms lluny quemai, i s en aquesta situaci en quel significat de la minga indgena,"el treball de la comunitat per a lacomunitat", esdev una idea verita-

blement revolucionria, un trenca-ment en la lgica de la mort i el si-lenci que governa Colmbia.

1987: Es trenca la treva amb lesFARC. Les negociacions conti-nuaran amb la Coordinadora Gue-rillera Simon Bolivar que agrupales guerrilles FARC-EP, ELN,EPL, M-19, Quintin Lame i PRT.

1989: Es derroga el Decret 3.398de 1965 que permetia la creacide grups paramilitars.1990: Convocatria d'eleccions

per a una assemblea constituent.Guerrilles com el M-19, la indige-nista Quintin Lame, el PRT i una

part del EPL es desmobilitzen.Sn assassinats quatre candidats ala presidncia en menys de 12mesos; Carlos Pizarro del M-19,Jaime Pardo i Bernardo Jaramillode la UP i el liberal Lus CarlosGaln..1991: Es redacta la Constitucidel 1991, invalidant la que el pasarrossegava des de 1886.1994: Es creen les CONVIVIR,

una forma de legalitzaci delsgrups paramilitars.1996: El president de la Repbli-ca Ernesto Samper rep finana-ment del narcotrafic.

1997: Es formen les AutodefensasUnidas de Colombia, una uni del

paramilitarisme.1998: Comencen les negociacionsSan Vicente del Cagun. Es signael Pla Colmbia.2001: Pacte de Refundaci Na-cional a Santa fe de Ralito; puntde partida de la parapoltica.2002: Es trenquen les negocia-cions amb les FARC-EP. Uribearriba a la presidncia i comencenels dilegs amb les AUC.2005: Es desmobilitzen les AUC is'aprova la llei de Justcia i Pau.

2006: Segona reelecci d'Uribe.2008: Surten a la llum els falsos

positius amb l'aparici d'una vin-tena de joves de Soacha assassi-nats per lexrcit.2009: S'aprova la installaci deset bases nordamericanes.2010: La Cort Suprema de Just-cia decideix no autoritzar la ree-lecci de lvaro Uribe.

recomanacions...

Hernando Calvo Ospina: Co-lombia: laboratorio de embrujo.Ed. Akal-Foca, Madrid, 2008.

Jos Aristizbal Garca: Meta-morfosis. Guerra, estado y globali-

zacin en Colombia.. Ed. DesdeAbajo, Bogot 2007.

Ivan Cpeda y Jorge Rojas:Alas puerts del berrimo. Ed. Ran-dom House Mondadori, Bogot2008.

Joseph Contreras:El seor delas sombras: biografia no autoriza-da de lvaro Uribe. Ed. Oveja

Negra, Bogot 2002. Alfredo Molano: Los aos delTropel: relatos sobre la violencia.Editorial Presencia, 1985.

Alfredo Molano: Trochas y Fu-siles. El ncora editores, 1994.

Mara Eugenia Vsquez Perdo-mo:Escrito para no morir: bitco-ra de una militancia. Bogot, Inter-medio editores Ltda, 2000.

Carlos Medina: FARC-EP.Temas y problemas Nacionales.Grupo de investigacin en seguri-dad y defensa, Universidad Nacio-nal de Colombia, 2008.

Carlos Medina Gallego:Autode-fensas, paramilitares y Narcotrafi-co en Colombia. Ed. DocumentosPeriodisticos, Bogota 1990.

Mylne Sauloy i Yves Le Bon-niec: A quin beneficia la coca-na? Tercer Mundo editores 1994.

AA.DD.: Las multinacionalesespaolas en Colombia. FICA, Bo-got 2008.

Plataforma Colombiana de dere-

chos humanos, democracia y des-arrollo: Continuidad o desembru-

jo? Ed. Antropos Ltda, 2009. MOVICE (movimiento de victi-mas de crimenes de Estado), CCSP(fundacin comit de Solidaridadcon los presos politicos), i CAJAR(colectivo de abogados Jose AlvearRestrepo): Sin Justicia y Sin Paz.Verdad fragmentada, reparacinausente. Bogot octubre 2009.

Observatorio de derechos huma-nos y derecho internacional huma-nitario. Coordinacin Colombia Europa Estados Unidos: Colom-bia: Ejecuciones extrajudiciales:realidad inocultable. (2007 2008)

Yesid Campos: El baile rojo.Documental 54 min. Colmbia2003.

Minga indgena. Font: www.prensaindigena.org.mx/nuevositio/Pou petroler a Barrancabermeja. Els interessos dels EEUU i l'Estat espanyol aColmbia. Foto: Arnau Carn i Sala

7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010

7/32

Secretariat Permanent del

Comit Confederal de la CGT

E

l govern espanyol preten re-

formar el nostre sistema de

Seguretat Social a travs de

les Pensions, en un atac en totaregla a la lnia de flotaci dun sis-

tema que reparteix equitat social i

serveix de sustent a aquelles i

aquells que shan deixat el seu

temps i la seva salut en un treball

assalariat al llarg de tota la seva

vida.

Les mesures anunciades a primers

de febrer i que volen engegar-se

suposen:

1 Rebaixes en els tipus de cotit-

zacions.

Sobre la porta a la rebaixa de les

cotitzacions empresarials al parlar

de possibles modificacions par-

cials, a ms danunciar la reducci

de les mateixes a les empreses que

paguin cotitzacions ms elevadesper les seves treballadores i treba-

lladors.

Per altra banda es vol rebaixar les

cotitzacions de les Mtues amb

largument de la seva eficcia en la

gesti, i per tant caldria premiar-

les.

2 Reformes en la pensions de Ju-

bilaci.

El govern pretn allargar ledat

ordinria o legal de jubilaci fins

als 67 anys.

Es vol que cotitzem almenys 17

anys per a tenir dret a la pensi m-

nima, en comptes dels 15 actuals.

Aix mateix es pretn fer una re-

formulaci del clcul de la quantia

de la pensi allargant dels ltims

15 als ltims 25 anys aquest pero-

de de clcul per a obtenir la quanti-

tat a cobrar (aix s realment el que

pensen i aix ho han escrit).

3 Eliminaci i/o disminuci de

les pensions dIncapacitat, orfan-

dat i vidutat.

Sanuncia la supressi del dret a

la pensi dIncapacitat absoluta

Permanent, quan el beneficiari

sincorpori a qualsevol tipus de tre-

ball.

Es proposa la creaci duna regla-

mentaci mitjanant la qual sesta-

bleixi que les empreses, a travs

dels seus serveis mdics, definei-

xin les situacions de baixes i altes

en situacions de malaltia comuna

amb el control dels seus propis ins-

pectors, i solament subsidiria-

ment, de la Seguretat Social.

Es pretn acabar amb la pensi de

vidutat a travs dun pagamentnic per a nous beneficiaris, a ms

de rebaixar la quantia daquesta

pensi als beneficiaris actuals que

sincorporin a treballar.

Quant a la pensi dorfandat, es

pretn establir una quantitat nica

a distribuir entre tots els beneficia-

ris, independentment del nombre

daquests.

En aquests moments existeixen

ms de 4 milions de desocupades i

desocupats oficials (podem parlar

de 5 milions reals), ms de 19 mi-

lions de persones cobren menys de

1.000 euros mensuals, 1,2 milions

de famlies t a tots els seus mem-

bres en atur i la taxa datur juvenil

arriba al 70%, tot aix aqu, a les-

tat espanyol.

Aix les coses, ens trobem amb

propostes que pretenen aprofundir

encara ms en el model que ens ha

condut a aquesta situaci de crisi i

que a ms siguem nosaltres els que

la paguem.

En els ltims 10 anys sha redut

drsticament les cotitzacions em-

presarials i des de la CGTdiem que

s precisament ara quan correspon

augmentar aquestes cotitzacions a

la Seguretat Social perqu siguin

les empreses, a travs dels benefi-

cis que generem amb el nostre tre-

ball, les que paguin aquesta crisi

que no hem generat nosaltres, sin

lavarcia dels empresaris per les

seves infinites nsies de beneficis i

els governs titelles que manegen.

La gesti efica de les Mtues, de

la qual es parla en el document, es

basa en la manifesta infradeclara-ci dun gran nombre de malalties

professionals i el seu reconeixe-

ment com malalties comunes, amb

el consegent estalvi per a les M-

tues i perjudici per als treballadors

afectats que no perceben les supe-

riors prestacions que tindrien dret i

per als serveis pblics de salut que

planten cara a despeses que no els

corresponen.

En la CGT portem anys anunciant

que aquesta reducci de les cotitza-

cions, tant les realitzades com les

proposades, b siguin empresarials

com de les Mtues, dna lloc a una

important reducci dels ingressos

del sistema de Seguretat Social i,

posteriorment, a lentrada en dfi-

cit del mateix, de manera que aix

justifiquen una reducci de les

pensions per a mantenir lequilibri

financer del sistema de Seguretat

Social.

Aix, ens trobem amb el segent

paquet de mesures, consistent en

aquesta reducci de les pensions a

travs de les tres vies proposades

per a aix. Allargament de temps

de treball, augment del temps ne-

cessari per a generar la pensi i in-

troducci de bases cotizadoras de

fa 25 anys, que sn molt ms bai-

xes, per al clcul de la quantia.

Quant a la intenci deliminar o

minvar les pensions dorfandat, vi-

dutat i incapacitat permanent,

sembla que la intenci s empobrir

i escurar encara ms els pocs in-

gressos daquells perceptors da-

quest tipus de pensions que solen

coincidir amb els estrats ms bai-

xos de la nostra societat quant a in-

gressos econmics i que sn abso-

lutament depenents daquests.

Capitol a part mereix la pretensi

que, de manera normativizada, si-guin les Mtues i els serveis m-

dics propis de les empreses els que

autoritzin les baixes i altes metges-

ses per malalties comunes desviant

recursos de la Seguretat Social,

minvant encara ms la seva capaci-

tat, i propiciant tot tipus dabusos

per part de les empreses, que sn

qui les gestionarien.

En definitiva unes mesures i pro-

postes que ens conduxen a ms

atur, ms pobresa i precarietat, ms

explotaci i ms misria per a les

classes treballadores que som les

que sostenim el seu entramat de

beneficis, paradisos fiscals, corrup-

ci poltica i empresarial.

Des de la CGT impulsem, instem iexigim una mobilitzaci social i la-

boral de tota la ciutadania que

tombi semblants propostes i les

pretensions de reformes anuncia-

des. Som milions de persones les

afectades per aquestes noves reta-

llades socials, ja que amb aquestes

mesures, sectors productius sen-

cers, amb drets adquirits sobre pre-

jubilacions, relleus, etc., es veuran

afectats per aquestes, i altres mesu-

res que aquesta mateixa setmana el

govern proposar, com una nova

reforma laboral en la qual tornar a

atemptar contra els nostres drets

(acomiadament lliure i gratut, re-

ducci de salaris)

Per a la CGT, s absolutament ne-

cessria una gran mobilitzaci so-

cial que culmini en una vaga gene-

ral que sigui capa de donar

resposta a les nostres necessitats

com classe treballadora: les dun

lloc de treball i un salari digne, les

dunes pensions que ens permetin

viure sense ofecs desprs de tota

una vida de treball, les duna pro-

tecci social per a les i els desocu-

pats i les seves famlies, la necessi-

tat dun repartiment efectiu de la

riquesa a travs de la distribuci

dels beneficis empresarials en la

societat, la necessitat dun reparti-

ment del treball, treballant menys

per a treballar totes i tots i la cessi

a les mans de les treballadores i tre-

balladors de les empreses que tan-

quin, amb assessorament i finana-

ment pblic.

TREBALL-ECONOMIAEls empresaris han utilitzat lacomiadamentobjectiu per causes econmiquesde manera massiva en els ltims anys

Es pretn acabar ambla pensi de vidutat atravs dun pagamentnic

La nova reforma de lespensions dinamita elsdrets socials bsics

Mar de 20106

Mobilitzacionsde la CGTcontra la crisi

Acords Plenria Confederal

FEBRER- MAR-ABRIL

1. Campanya contra la crisi: Ni

un pas enrere. Cap a la vaga ge-

neral

Presncia al carrer, recollida de sig-

natures, assemblees, debats, ac-

cions en centres de treball, ocupa-

cions, fer visibles als culpables de

la crisi, cadenes humanes davant

bancs, oficines dINEM, Mtues,

ETT, immobiliries, patronal. Con-tactar amb els treballadors i la so-

cietat en el seu conjunt per a rebut-

jar un nou pacte social, rebutjar una

nova reforma de les pensions, re-

butjar una nova reforma laboral

que permeti lacomiadament lliure

i gratut. Una campanya per al nos-

tre Marc Reivindicatiu Global i la

Carta de Drets Socials. Utilitzaar la

nostra rica imaginaci en lacci

directa fins a provocar la mobilitza-

ci de la societat com resposta a

aquesta crisi del capitalisme.

2. Mobilitzacions al carrer.

Accions en el carrer, prpies i/o en

coordinaci amb les organitzacions

socials i sindicals per a participar

en quantes mobilitzacions puguemplantejar, donant suport les lluites

sindicals, assemblees daturats,

mobilitzacions amb motiu del ca-

lendari de reunions de la UE Par-

ticipaci i implicaci de totes les

Confederacions Territorials, Fede-

racions locals i sectorials en totes

mobilitzacions que sorganitzin per

a transmetre els nostres planteja-

ments, propostes de lluita, propos-

tes de Mobilitzaci Social i Vaga

General.

3. Vaga general

En la segona quinzena de Mar, un

Ple Extraordinari decidir la con-

vocatria de la Vaga General.

MAIG

1. Marxes contra la crisi

Durant la segona quinzena del mes

de maig per a confluir a Madrid en

una gran manifestaci i mobilitza-

ci general. Quatre columnes cap a

Madrid des del sud (Andalusia), est

(Valncia), nord (Catalunya, Eus-

kadi, Arag) Nord (Galcia, Caste-

lla-Lle).

2. Manifestaci a Madrid

En la 2a Quinzena de Maig en co-

ordinaci amb les mobilitzacions

socials amb motiu de les reunions

de la UE, conservant la nostra iden-

titat com organitzaci.

La CGT est en lluita permanent

fins a aconseguir les condicions

idnies que permetin una resposta

sindical i social contundent contra

lagressi brutal que estem sofrint

la classe treballadora.

7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010

8/32

Mar de 2010 7

TREBALL-ECONOMIA

La reforma laboral,

un altre regal delgovern a la patronal

Secretariat Permanent ComitConfederal CGT

Disminueix drets laborals igaranteix a lEmpresariatmenors costos en les con-tractacions i facilitat dacomiada-ments, indemnitzats a 20 dies.En totes les crisis econmiques delcapitalisme hagudes en aquest

pas, la del 1983/1984, la del1993/1995, la de 2000/2001 i araen la gran crisi del 2008/2010,els diferents governs, delPSOE/PP, conjuntament amb lesforces parlamentries ms empre-sarials, han resolt les sortides de lescrisis, amb intervencions directesen la butxaca dels treballadors, (sa-laris) i en el cor (drets laborals).La Reforma del PSOE en el 84, escarregava el contracte estable ifixe, com lnic contracte ordinarien el dret laboral. Es van crear finsa 14 modalitats de contractes tem-

porals i sacabava amb la relaciestable entre el treballador i la sevaocupaci.La Reforma del PSOE en el 94, li-

beralitza les condicions de treballen jornada, horari, sistemes retri-

butius, torns, plusos salarials i Ex-pedients de Regulaci dOcupaci,dotant-los als empresaris de totalautoritat per a modificar de ma-nera unilateral les condicions detreball per qualsevol causa: econ-mica, productiva, organitzativa, i,alhora, lAdministraci s unamera espectadora en els ERO. Se-

liminen drets necessaris mnims,com plusos salarials i sintrodueixla flexibilitat com la norma dorga-nitzar el treball.La Reforma Laboral de 1997 pac-tada per Govern, CEOE, CEPY-ME, CCOO i UGT, instaura unnou contracte de foment docupa-ci, abaratint lacomiadament da-quest tipus de contracte a 33 dies

per any i amb un mxim de 24mensualitats. Es fixa una novacausa per a acomiadaments indivi-duals i collectius: per raons decompetitivitat (Article 54.c) i esgeneralitzen els acomiadamentsobjectius procedents, b indivi-duals, b collectius per qualsevolcausa: econmica, organitzativa,

productiva.Per a la CGT, els canvis legislatius,les Reformes Laborals, representenla legalitat aplicada amb m deferro sobre les classes assalariadesi la flexibilitat ha inspirat tota la le-gislaci laboral des de fa gairebtrenta anys fins a ara, generant unmarc de relacions laborals insegur

per al treballador i precaritzant demanera integral tot el treball.Sha arribat a lhomogenetzaci ala baixa de les condicions de tre-

ball, entorn del criteri de flexibilitati ha possibilitat la reestructuracisalvatge que lempresariat est

portnt a efecte en tots els sectorsdactivitat, sense lmits institucio-nals i sense resistncia sindical, enaquest pas.La proposta del Govern de Refor-

ma del Mercat de Treball 2010, nos una resposta a les necessitatsdels treballadors i treballadores.Tampoc s una proposta de reposarels drets laborals i socials robats alstreballadors. Menys encara, s una

proposta de justcia social i defensadels ms febles en la relaci labo-ral, els treballadors, que s el quetoca en aquests moments. s una

proposta que aprofundeix encarams en el que ja s un fet en el mer-cat de treball: acomiadar en aquest

pas s molt fcil i, a ms, barat.Per a la Confederaci General delTreball el que est sobre la Taula

per part del Govern s una Refor-ma Laboral que totes les seves l-nies dactuaci, en contractes, enacomiadament, en serveis docu-

paci, en control de labsentisme,en cotitzacions empresarials, en in-centius a les contractacions, vnena assegurar a lEmpresariat els seusdos plantejaments essencials, re-

baixa dels costos del contracte iflexibilitat en lacomiadament.La proposta sobre contractaci suna bicoca per als empresaris:contractes a temps parcial flexiblesi en funci de la demanda i, da-munt subvencionats. Contractes in-definits amb rebaixes substancialsen les cotitzacions a latur. Univer-salitzar el contracte de foment do-cupaci, com el contracte tipus queresulti rendible, eficient i alho-ra flexible i, aquest s el de 33dies per any i mxim de 24 men-sualitats.

La proposta sobre cost de laco-miadament s senzillament unatracament a la butxaca dels treba-lladors. Es pretn reformar lEsta-tut dels Treballadors en lacomia-dament objectiu econmic, bindividual, b collectiu diferen-ciant quan s procedent (20 dies

per any i mxim de 12 mensuali-tats) i quan s improcedent (45 dies

per any i mxim de 42 mensuali-tats). Els empresaris han utilitzat lavia de lacomiadament objectiu percauses econmiques de maneramassiva en els ltims anys. Per aestalviar-se embolics en tribunals,reconeixien lacomiadament comimprocedent i abonaven 45 dies.Ara el Govern els est posant ensafata el no tenir embolics en elstribunals i per tant el cost daquestacomiadament sels garanteix que

baixa i baixa molt.Aquesta proposta del Governnoms va en una determinada di-recci: garantir a lempresariat i alcapital, la seva taxa de guany i be-neficis. Els drets laborals arravas-sats, la seguretat jurdica dels tre-

balladors, la dignitat dunaocupaci estable i digne, la JustciaSocial, lEquitat i el Benestar delstreballadors i treballadores, no vanamb aquest Govern, menys encaraamb el PP.La CGT fa una crida a les i els tre-

balladors daquest pas a la mobi-litzaci. Ens han robat els drets la-

borals bsics i la llibertat. Nomstenim un cam, la vaga genera.

El pas que vol

el consellerMaragall sa la LEC

Emili Cortavitarte Carral

Loasi catal sha trasbalsat du-rant uns dies a compte dunafrase del conseller dEducaci, enuna reuni informal amb periodis-tes. Segons Maragall, Catalunyaest fatigada de Tripartit i dexperi-ments estrafolaris i el govern deMontilla no t un projecte de pas.Davant del rebombori, en comptesdacollir-se a all de la trobada in-

formal i que no volia dir aix... vadecidir posar blanc sobre negre elsseus plantejaments en un article aLa Vanguardia. Pocs dies des-

prs, cridat a lordre va rectificar.Quina comprensi lectora t unconseller deducaci que pensa elcontrari del que escriu o que escriuel contrari del que pensa? Per Ma-ragall, com la majoria de lelit pol-tica i econmica catalana, t un pro-

jecte de pas i sha explicitat enaquesta legislatura en el pacte entreel Tripartit i CiU per aprovar la LleidEducaci de Catalunya (LEC).Aquesta llei suposa la introduccide la privatitzaci i la jerarquitzacien el model de gesti de lensenya-

ment pblic (com es pot veure en elprojecte de decret dautonomia decentres) i la subordinaci de laxarxa de centres pblics als privatsconcertats en el Servei dEducacide Catalunya (augmentant el nom-

bre dalumnes per classe i dismi-nuint el professorat en les pbli-ques, concedint ms oferta a les

privades, establint una setmana devacances al febrer o al mar senseoferir cobertura pblica dactivitatsalternatives per als ms desafavo-rits).El projecte de pas maragalli ha

provocat quatre jornades de vaga imoltes concentracions i manifesta-cions del professorat de lensenya-ment pblic i cap comproms de ne-gociaci del DepartamentdEducaci. Maragall es mostra duri inflexible amb els seus sbdits,

per no dubta a doblegar el llom i elcervell davant dels ms poderosos.Cal denunciar i rebutjar aquestmodel que aprofundeix en les dife-rncies socials i cal mobilitzar-se(la CGT dEnsenyament convocauna concentraci pel 24 de febrer;

proposa una vaga a la primera quin-zena de mar i la continutat i pro-gressivitat de les mobilitzacions altercer trimestre) perqu mai siguiuna realitat.Per, de la mateixa manera que ladegradaci i privatitzaci de la sa-nitat no s un problema noms del

personal sanitari, leducaci pbli-ca daquest pas ha de ser una preo-cupaci de tothom.

LA MIRADA

INDISCRETA

7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010

9/32

Mar de 20108

TREBALL-ECONOMIA

Comit Confederal de la CGT

5milions daturats reals. Aco-

miadament lliure i gratut. 67

anys per a jubilar-se. Embar-

gaments. Desnonaments. Repres-

si. Retallada de drets laborals i so-

cials

Aix no volem sortir de la crisi. Els

treballadors exigim altres sortides.

1. Vaga general,per a qu?

Vaga General, mobilitzaci social,

lluita dels treballadors i treballado-

ress perqu la sortida de la crisi

econmica no sigui cap a un capi-

talisme refundat, enfortit, ms per-

feccionat, sin cap a un Nou

Model Social i Econmic ms just,

en llibertat, que garanteixi la igual-

tat, elimini lexplotaci, generi una

altra forma de vida que ens faci

persones ms felices.

Vaga General i Mobilitzaci Social

per a un Nou Model Social que Re-

parteixi el Treball per a treballar

tots i totes, que redueixi la jornada

laboral sense reduir el salari, que

redueixi ledat de jubilaci, que

ens permeti satisfer les nostres ne-

cessitats bsiques com persones,

que no estigui al servei del mercat

ni als interessos de la patronal, que

produeixi noms prou per a viure

tots millor, per a consumir i treba-

llar menys i poder treballar tots. Un

model que elimini les hores extres,

el treball a preu fet, acomiada-

ments, ERO, embargaments, con-

tractes temporals, contrates, sub-

contrates, privatitzacions, dmping

social, ETT, la doble jornada per a

la dona, i que fomenti el reparti-

ment igualitari dels treballs doms-

tics i de cures entre dones i homes.

Un model que derogui els articles

52 i 56 de lEstatut dels Treballa-

dors i ens retorni als treballadors

els drets perduts.

Un Model Social que Reparteixi la

Riquesa perqu lhem creat entre

tots i totes, que garanteixi un salari

social digne, habitatge social per a

les persones en atur, equipari els

salaris de forma progressiva, ofe-

reixi una banca pblica per a des-

envolupar projectes socials i coo-

peratius. Un model que elevi la

pressi fiscal sobre les fortunes mi-

lionries, els beneficis de les em-

preses i les multinacionals, garan-

teixi la gratutat dels serveis

pblics i drets socials bsics, que

paralitzi tots els processos de pri-

vatitzaci dels serveis pblics, que

incrementi la inversi social i re-

dueixi la militar.

Un Nou Model per a garantir els

drets socials i serveis pblics per a

tots, que instauri el dret a la prpia

identitat i la lliure expressi perso-

nal; el dret a una vida digna que sa-

tisfaci les necessitats bsiques; els

drets laborals i sindicals; el dret a

cuidar i ser cuidat com una respon-

sabilitat collectiva; els drets cultu-

rals, educatius, daccs lliure a la

informaci i opini i no criminalit-

zi el lliure intercanvi de la creaci i

la cultura; drets ecolgics i me-

diambientals que garanteixin la

vida en el planeta; dret a lautoges-

ti social que impedeixi lautorita-

risme i la jerarquitzaci; dret a la

lliure circulaci de les persones a

travs de les fronteres procedint al

tancament dels Centres dInterna-

ment per a Estrangers (CIE); drets

dexpressi, reuni i manifestaci;

dret a que cada persona defineixi i

manifesti la seva orientaci sexual;

dret a la conciliaci de la vida fa-

miliar i professional per a disposar

de temps per a educar els nostres

fills.

Un Nou Model Social per a una

Economia Solidria, Cooperativa i

Sostenible en harmonia amb la na-

turalesa, amb transports i infraes-

tructures de proximitat, que recu-

peri el mn rural, lagroecologia i

la seva indstria derivada. Un

model que elimini les indstries

contaminants per indstries soste-

nibles i de productes duradors, en

el qual sautogestionin els sistemes

de producci i consum a escales lo-

cals, amb inversi en energies re-

novables i desinversi en energies

fssils i nuclears, que imposi gra-

vmens al comer internacional,

que no aspiri al creixement illimi-

tat en el qual es pugui produir

menys per a viure millor. Un nou

model ms auster, que aprofiti le-

nergia i els recursos per a assolir

evitar el desarrollisme i creixement

illimitat que esgoti els escassos re-

cursos naturals, segons ens planteja

el capitalisme.

Un Nou Model per a lAutogesti

de la Societat, les nostres vides i el

treball, des de la participaci i de-

mocrcia directa, des dels pobles,

barris i ciutats fins a les institu-

cions, les empreses, la distribuci,

el comer, posant leconomia al

servei de les persones i de la soste-

nibilitat de la vida humana i del

planeta.

Una vaga general perqu la patro-

nal no segueixi obtenint el mxim

de beneficis a costa del nostre es-

for, perqu no noms pensi a re-

duir al mxim les despeses sala-

rials i pagar el menys possible als

treballadors, alienant-nos perqu

consumim ms, perqu tinguem

moltes hipoteques i aix garantir-se

el control i la desmobilitzaci so-

cial.

Una vaga general per a un nou

model social en el qual els treballa-

dors i treballadores siguem els pro-

tagonistes.

Una vaga general per a dir-li al go-

vern, a la patronal, als rics, prou.

Prou dexplotaci, prou dexclusi

social, prou daugmentar els bene-

Ni un pas enrere,

cap a la vaga general

Velles receptes

Pepe Berlanga

Quan tot apuntava que el governprendria la iniciativa i propo-saria una reforma laboral, el minis-

tre de treball es va fer enrere davant

l'oferiment dels "interlocutors so-

cials" d'un acord possible. Puntual-

ment van presentar les lnies gene-

rals d'una reforma que alguns

consideren insuficient, descafena-

da o de baixa intensitat i uns altres

que abaratir l'acomiadament, bai-

xar els salaris i retallar drets.

Tot aix en un context de profunda

crisi econmica desprs d'un llarg

perode de creixement nascut de la

significativa demanda interna -in-

crement desmesurat del consum- acosta de l'endeutament de les fam-

lies i les empreses.

Les solucions passarien per canvis

substancials i reformes estructurals,

que ho seran de les normes laborals

ja que -diuen- es troben ancorades

en un passat lluny. Conseqent-

ment, velles receptes per les mols-

ties que els treballadors ocasionem

a les empreses per defensar el dret

al treball en condicions dignes.

Com ja hem identificat en altres

ocasions, sn mesures que en el

passat no van resoldre la qesti i

que ara pretenen aflorar. Aix, la su-

posada dualitat entre temporals i

fixos pretenen resoldre-la amb la fi-

xaci de les indemnitzacions peracomiadament que anirien in cres-

cendo en relaci a l'antiguitat. Evi-

dentment, no entenen que el pro-

blema no es localitza en les

compensacions econmiques, sin

en la facilitat d'acomiadament: des

que el PP va congelar els salaris de

tramitaci n'hi ha prou que es reco-

negui la improcedncia de l'aco-

miadament i es realitzi el dipsit al

jutjat, amb independncia que la

vinculaci sigui temporal o fixa.

D'altra banda, recorden que la per-

manncia a l'empresa no est ga-

rantida; per aix, les subvencions a

la contractaci sn una constant

que no ha corregit el que justificava

la seva existncia: desenvolupar la

contractaci dels joves. No s ca-

sual que el major ndex d'atur es

doni en aquest collectiu, que ja es

coneix com la generaci "ni ni", ni

treballen ni estudien.

Altres mesures s'han posat sobre la

taula: contractaci a temps parcial

amb jornada flexible, model ale-

many, negociaci collectiva, parti-

cipaci de les ETT en la interme-

diaci laboral... Obliden que per

reactivar l'economia el sistema fi-

nancer no ha de restringir el crdit a

les famlies i les empreses.

Per la resposta que es requereix

per parar tota aquesta vorgine no

pot recaure exclusivament sobre els

msculs de la CGT, noms la unitat

de les classes desfavorides parar

aquesta agressi contra els drets so-

ciolaborals.

LALTRA REALITAT

7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010

10/32

Mar de 2010 9

TREBALL-ECONOMIA

ficis de la banca, prou dabusos,

datropellaments, dinjustcies.

2. Com estan resolentla crisi econmica?

Fa dos anys que ens estan explicant

oficialment que existeix aquesta

crisi econmica del sistema capita-

lista. Els culpables i responsables

daquesta crisi (patronal, banquers,

poltics professionals) no assumei-

xen cap responsabilitat sin que

ens han culpat a tots del fracs i ens

estan obligant a pagar la seva crisi.

La patronal culpa als treballadors,

a la joventut, a la dona, a la immi-

graci, amb discursos i lleis racis-

tes i xenfobes (llei destrangeria,

empadronament, centres dinterna-

ment).

Les seves solucions tornen a ser les

mateixes: incrementar la producti-

vitat, la competitivitat, incentivar

el consum a costa dincrementar la

precarietat laboral i lexplotaci,

seguir amb el desarrollisme i les-

peculaci, pujar ms els impostos

directes, continuar amb indemnit-

zacions milionries als seus direc-

tius, augmentar el ventall salarial,

privatitzar els serveis pblics i so-

cials per a convertir-los en negoci,

especular amb el propi estat, amb

els seus prstecs, amb la compra de

deute pblic, no repartir els benefi-

cis sin les prdues, generar ms

economia submergida, robar, ex-

plotar, estafar i enganyar ms i ms

als treballadors.

En aquest temps de crisi, la banca i

la patronal amb el suport del go-

vern, han aprofitat per a agafar els

diners pblics, de tots, sense que

ning li posi cap impediment. Els

pocavergonyes responsables de la

crisi ens han estafat fins a 100 mil

milions deuros en ajudes per a la

banca, estan reduint les cotitza-

cions de les empreses a la seguretat

social, aproven ERO i acomiaden

amb total impunitat, planegen

noves reformes laborals per a re-duir les despeses salarials, garantir

lacomiadament lliure i gratut,

augmentar ledat de jubilaci, re-

duir les pensions, augmentar la jor-

nada laboral, realitzar ms hores

extres, rejovenir les plantilles, eli-

minar la negociaci collectiva. En

resum, retallar drets i llibertats la-

borals, sindicals i socials i reprimir

brutalment a qui es mogui.

3. Com sestresolent la crisi perals treballadors?

Els treballadors i treballadores

estem pagant la major agressi

capa descometre el capitalisme

neoliberal negant-sens a milions

de persones el mnim per a poder

viure. Estem sent explotats i despu-

llats de drets fins a fregar la pobre-

sa, la plena precarietat, la fam. Es

concedeixen prestacions socials

per caritat. Les ajudes, salaris so-

cials i pensions sn de misria,

estem prop els 5 milions daturats

reals, existeixen 1,5 milions de fa-

mlies sendse ajuda, shan produt

200.000 embargaments, desnona-

ments, infelicitat, sofriment, men-

dicitat, violncia, repressi.

Enfront del capitalisme i la seva

crisi CGT exigeix una societat ba-

sada en la llibertat, la justcia, la

igualtat i lautogesti.

Diez Ferran,un exemple

d'empresariVicent Martnez

Fa uns mesos, la crisi sembravaanunciar la fi del capitalismedit salvatge, del neoliberalisme pur

i la desregulaci. Ara tot sembla el

contrari: els problemes estan en les

pensions suposadament insosteni-

bles, en el manteniment de massa

funcionaris o en la prestaci de

massa serveis socials i que l'ob-

jectiu ha de ser netejar els comp-

tes de l'Estat. Ning recorda, o gai-

reb ning vol recordar que s on

hi ha ms serveis socials, ms ocu-

paci pblica i ms protecci delstreballadors aix com ms regulaci

de l'economia on s'est suportant

millor la crisi. Per la classe em-

presarial sembla no tenir fi en les

seues ambicions d'obtenir ms be-

neficis i tornem a les receptes neo-

liberals: ms desregulaci laboral,

menys serveis socials, menys fun-

cionaris i ms pensions privades.

Aquestes sn les propostes de la

patronal i, sembla ser, tamb d'un

govern dit socialista, com l'espan-

yol. Ms neoliberalisme per acabar

amb els mals produts pel neolibe-

ralisme: aix no pot acabar b. El

problema s que portar molt de

patiment a la gent en situaci de

pobresa que veur empitjorar laseua situaci amb la retallada dels

serveis socials.

En mig de tot aix, la patronal re-

clama una reforma laboral i alguns

responen des dels sindicats que cal

s una reforma empresarial. I tenen

ra, quan Gerardo Diez Ferran s el

president de la patronal espanyola

s que anem molt malament. Tenim

una classe empresarial despiadada,

centrada en obtenir guanys, en pro-

duir i que tracten les persones com

a nmeros. Un lder empresarial,

que hauria de ser exemple d'tica, i

de fet ho s, demostra quina s l'ti-

ca de l'empresari al nostre pas: tot

val. Un lider de la CEOE que t di-

versos problemes de suspensi de

pagaments, que no sap com resol-

dre el seu deute, que persegueix els

sindicats, que no paga als treballa-

dors d'una empresa seva demostra

que en el nostre pas cal un canvi de

cultura empresarial per crear ocu-

paci si, pero ocupaci de qualitat

amb drets i en sectors productius, i

no en especulaci.

El ms lamentable no s la falta

d'tica pel tracte als treballadors,

que tamb, sin cap als clients, que

se suposa que sn el centre de l'e-

conomia capitalista. Diez Ferran va

dir que ell no hagus comprat vols

en la companyia que era de la seva

propietat i fa unes setmanes va tan-

car i cancellar vols perque no era

segur. Llavors; perque els venia si

sabia que no eren segurs? Es pot

ser ms caradura?

QUI PAGA MANA

7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010

11/32

Mar de 201010

Lloren Buades Castell

El nombre de persones atura-des registrades oficialment ales Balears durant el mes degener va arribar a 90.588. En elmes de gener de 2009 eren 74.447.La composici de latur va ser de48.828 homes i 41.760 dones. La-tur afect un total de 13.536 jovesmenors de 25 anys, (11.763 en elgener de 2009), 7.475 dels quals

homes (6.570 any 2009) i 6.061dones (5.193 any 2009). Per sec-tors els desocupats corresponien a:Agricultura 733 (540 en el gener de2009), Indstria 4.735 (4.032 en elgener de 2009) Construcci 18.614(16.449 en el gener de 2009), Ser-veis 63.800 (52.320 en el gener de2009) sense treball anterior 2.706(1.106 en el gener de 2009)Un total de 25.629 persones estran-geres figuraven en les llistes datur(22.028 en el gener de 2009) ,9.218 de les quals eren comunit-ries (7.497 en el mes de gener de2009) i 16.411 extracomunitries(14.531 en el gener de 2009) . Da-questes 6.865 provenien de la

construcci (6.342 un any abans),16.609 dels serveis (14.223 un anyabans) . La Indstria va tenir 877

persones estrangeres en atur (814un any abans). Agricultura: 318(239 en el gener de 2009).En relaci al mes de desembre de2009, latur ha baixat en 510 perso-nes, i aquesta baixada sha produtnoms en el sector de la construc-ci que va acabar el mes de generamb 700 persones aturades menys.La resta de sectors han incrementatlatur. En relaci al mes de desem-

bre latur femen sha incrementaten 656 persones i el mascul haminvat en 1.156 persones. Laturentre els joves menors de 25 anysha baixat en 341 persones en rela-

ci al desembre (275 homes i 66dones).Aquestes xifres manifesten clara-ment que el sistema capitalista no

pot ni desitja tenir la plena ocupa-ci. El govern central ja ha mani-festat que la xifra datur en el any2013 ser del 15,5%. El fet quesigui el sector del totxo el prioritzat

pel govern balear i el central en ladespesa pblica per tal de poder

presentar un balan positiu de laseva activitat, manifesta tamb queno hi ha idees noves per tal de di-versificar leconomia. Si les idees iles propostes poltiques per fer-nossortir de la crisi segueixen essentles dels que la crearen, com s elcas, no aturarem la crisi sistmicai de civilitzaci que estam patint. Ales Illes Balears, com en altres in-drets, la plena ocupaci noms es

pot garantir amb la reducci de la

jornada laboral i el repartiment deltreball existent sense perdre salaris,i aix s possible i necessari, per-qu tamb s necessari que els sec-

tors que generaren la crisi i que hanobtingut el finanament del rescat a

partir de les despeses pbliques,tornin els doblers que ha pagat laclasse treballadora. Aquesta no suna utopia. s lnic cam, perqualtres camins per a donar feina als90.000 aturats i a les generacionsque cada any shaurien dincorpo-rar al mn del treball i que sn unes9.000 anuals en el conjunt de Bale-ars haurien de realitzarse amb di-nmiques de creixement insosteni-

ble ecolgicament que ms presque tard ens passarien factura, mit-

janant el consum dun territorique no pot expandir-se i que en laseva especialitzaci turstica neces-sita conservarse.

Atur i prestacionsa les Balears

El nombre de persones benefici-

ries de prestacions per atur a lesBalears durant el mes de desembrede 2009 va ser de 101.387 (un anyabans eren 82.275). Daquestes,60.218 eren prestacions contributi-ves (56.959 un any abans) i elssubsidis pujaren a 40.122 (24.774en el mes de desembre de 2008).Les corresponents a la Renda Acti-va de Reinserci eren 1047 (542 unany abans). La quantia mitjana dela prestaci contributiva a Balearsen el mes de desembre de 2009 vaser de 880,80 euros (870,90 eurosun any abans). La prestaci mitjanacontributiva a les balears supera enel mes de desembre de 2009 en 39euros lestatal, i lany 2008 la supe-rava en 40,5 euros. El subsidi assis-tencial actual s de 421,79 euros.

PensionsEl nombre de pensions a les Bale-ars durant el mes de gener ha arri-

bat a 164.759. La pensi mitja a lesIlles Balears sha situat en els700,22 euros , 174,75 euros menysque la mitja estatal situada en874,97 euros. Les pensions de jubi-laci, que sn 97.950, obtenen una

pensi mitjana de 790,97 euros.Les pensions de viudetat, que sn42.851, tenen un import mitj de509,87 euros, les 18.919 dinvali-desa permanent obtenen 765,91euros de mitja. La mitjana en 4.890dorfendat s de 307,06 euros i les149 en favors de familiars, de346,87 euros.

A les Balears la plena

ocupaci no s compatibleamb el sistema capitalista

TREBALL-ECONOMIA

Acaba el suplicidels tripulantsdel Mercedesdel Mar

Enric Tarrida, Secretari Generaldel Sector Mar CGT

Ens alegrem de poder informardel final del conflicte mantin-gut pels tripulants del Mercedes delMar, els quals prcticament aban-donats des del mes de juliol de2009 i sense cobrar els salaris desdel juny, han mantingut una titnicalluita per a reclamar els seus dretsvulnerats, sense abandonar el vai-xell aparcat al port de Valncia.Al llarg daquests ms de sis mesosde dura lluita on lempresa els ne-gava subministraments imprescin-dibles per a la seva vida a bord com

els queviures, laigua i el gasoli,han resistit grcies a la solidaritatde ciutadans i amics que els aporta-ven menjar i altres necessitats, aixcom de companys daltres bucsaliens a Iscomar que van mostrar elseu geners suport i solidaritat.Tamb sha de remarcar que laCGT ha estat en tot moment al cos-tat dels treballadors, i tamb moltsafiliats i simpatitzants han realitzataportacions que han ajudat a supor-tar els rigors de les privacions pati-des. Per sobretot i el ms impor-tant, destacar la calor humana queha perms que els nostres com-

panys no es sentiren tan sols, ni tanvulnerables davant la injustcia que

estaven patint.El 5 de febrer el buc ha estat venut auns armadors grecs, i probablementel Mercedes del Mar solcar de nouels mars, amb un altre nom i unaaltra bandera. Prviament a aquest

procs, lempresa ha realitzat el di-psit en els jutjats de la quantitatacordada per a alar lembargamentque permet aquesta operaci, i alseu torn, i aix s el ms important,que els mariners cobrin els salarisque sels devia fins a la data, junta-ment amb la indemnitzaci pacta-da.Per fi podran retornar a les sevesllars desprs de ms nou mesos enla majoria dels casos sense veure ales seves famlies, i de vuit mesossense cobrar. Ens felicitem per lavictria aconseguida, en defensadels seus drets, per la seva dignitatintacta, i per la seva valentia, enca-ra que ens queda un sabor agredol,

perqu encara que des del principitots rem conscients que aquestaera lnica sortida possible, semprehem de lamentar la desaparicidun altre buc de la nostra flota i pertant dels corresponents llocs de tre-

ball.Tampoc podem oblidar a altres tri-

pulacions amb les seves embarca-cions que estan corrent similar sorten altres ports, als quals desitgemuna prompta soluci, aix com alscentenars de treballadors de les di-ferents empreses del grup Contene-mar / Iscomar que tenen per davantun incert futur.

7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010

12/32

Mar de 2010 11

TREBALL-ECONOMIA

Secci Sindical de CGTde lHospital Universitari

Mtua de Terrassa

El judici en demanda de tutellasindical, presentat per NuriaMart Sato, membre de la secci

sindical de CGT, es va celebrar el

10 de febrer al jutjat n 2 de Terras-

sa.

Des de la Secci Sindical de CGT

de lHospital Universitari Mtua

de Terrassa volem denunciar que

lempresa respon a la nostra defen-

sa dels drets dels treballadors i de

la qualitat del servei amb mesures

que vulneren la llibertat sindical.

Des de la seva incorporaci al Co-

mit dEmpresa, ara fa un any, els

delegats de CGT hem estat molt

actius, denunciant en tot moment

aquelles situacions lesives pels

drets dels treballadors

Hem fet arribar a la direcci escrits

de queixa per les crregues de tre-

ball a de diferents serveis (plantes,

urgncies, UCI-SEMI i farmcia).

Aquestes queixes shan fet arribar

de forma reiterada a RRHH, Direc-

ci dInfermeria i Supervisi dels

serveis implicats.

La nostra actuaci sorienta a de-

fensar els professionals i alhora la

qualitat dels serveis sanitaris. El

nostre personal est treballant per

sobre de les seves possibilitats. No

es pot fer ms. No shi arriba. Fem

propostes i plantegem alternatives,

per la resposta de lempresa s re-

clamar mesures amb cost zero, s a

dir, caure novament amb ms pres-

si sobre els treballadors. Tanma-

teix, lempresa presenta beneficis,

directes o indirectes, de dos mi-

lions deuros nets, tal com va pu-

blicar el Diari de Terrassa. Aix

mentre existeix un dficit de pro-

fessionals de la salut i encara tenim

un conveni sense tancar per manca

de recursos.

Des del sindicat de la CGT hem

afrontat els problemes laborals que

sens han anat plantejant, com co-

rrespon a la nostra responsabilitat.

La resposta de lempresa ha estat

intentar allar els nostres companys

canviant-los el lloc de treball sense

avs previ, sense que els afectats ho

haguessin sollicitat i sense tenir en

compte la formaci, lexperincia,

lantiguitat o els anys en serveis

nocturns.

Des del comit dempresa sha in-

terposat una demanda judicial per

la imposici dels nous horaris, de

la qual estem esperant resoluci.

Tamb sha interposat una deman-

da per incompliment de conveni.

Hi han hagut tamb represlies a

companys daltres sindicats que els

han portat a presentar tamb, les

seves respectives demandes, enca-

ra sense data de judici.

Persecuci sindical a Mtua de Terrassa

Essa Palauretira lERO quehauria afectat170 persones

Redacci

Desprs de molts mesos de con-flicte i cinc expedients de re-gulaci docupaci (ERO), un

dells en vigor des del mes de des-

embre passat, els treballadores

dEstampacions Sabadell SA han

aconseguit un breu respir. A resul-

tes de la pressi exercida per la

convocatria duna vaga indefinida

que havia de comenar el 13 de

gener, lempresa va decidir retirar

el darrer ERO -el que feia sis- pre-

sentat al Departament de Treball a

principis dany, en plenes festes na-

dalenques. I no noms aix: les ne-gociacions del comit dempresa,

integrat per membres de la CGT i

FTC, van aconseguir que lempresa

presenti un Pla industrial, tal com

reclamava des de feia temps, un pla

que estan debatent amb lobjectiu

que asseguri la viabilitat econmi-

ca del projecte empresarial.

Aquest darrer ERO que ha estat re-

tirat plantejava una reducci de jor-

nada per 170 persones de la planti-

lla durant divuit mesos. Si tenim en

compte que aquest darrer expedient

es presentava mentre hi havia un

altre expedient en vigor des de feia

menys dun mes -i que permet que

lempresa sestalvi dues hores i 40

minuts de sou diari per cada treba-llador, un cost que sufraga lINEM

i que els suposa la prdua dun dia

sencer de subsidi-, aquest nou ex-

pedient era poc menys que una in-

vitaci velada perqu bona part de

la plantilla abandons el seu lloc de

treball.

Per la situaci laboral de la planti-

lla, tot i aquesta darrera passa enre-

re de lempresa, no deixa de ser

dextrema fragilitat, i ms encara si

tenim en compte els retards reite-

rats en els pagaments de les nmi-

nes de la plantilla i que lempresa, a

canvi de la retirada de lERO,

tamb va aconseguir establir un

mes de termini per negociar un

total de 50 baixes incentivades o

amb retorn assegurat.

Judici contra 5 treballadors

El 8 de febrer es va realitzar a Sa-

badell el judici penal contra 5 com-

panys treballadors dEssa Palau,

inculpats injustament (amb fals tes-

timoniatge per part de lempresa)

per la defensa dels llocs de treball

en lexpedient dextinci plantejat

per lempresa el juliol passat.

Van ser absolts per falta de proves

de les faltes dinsults i amenaces,

per si seguir el procs legal pel

delicte de danys materials, que po-

dria inculpar a ms treballadors

dEssa Palau.Una hora abans del

judici es va realitzar una concentra-

ci solidria amb els treballadors

on van participar una trentena de

persones.

Secretariat Permanent ComitConfederal CGT Catalunya

La CGT estem a favor duna

sortida de la crisi que no

perjudiqui als treballadors i

treballadores. Per aix entenem

que les solucions reals, entre altres,

haurien de ser el repartiment del

treball, un salari mnim de 1.200

euros i la millora dels serveis p-

blics (ensenyament, sanitat i trans-

ports). Les solucions de la CEOEvan per un altre cam: abaratiment

de lacomiadament, major flexibi-

litat laboral, criminalitzaci dels i

les treballadores malaltes i mesures

que han demostrat altres Reformes

Laborals que sn ineficaces.

Que els empresaris intentin explo-

tar-nos ms i millor no ens ha de

sorprendre a ning, per que des

del govern es proposi allargar la

vida laboral dos anys i ampliar el

clcul de les pensions deu anys

ms, ens sembla una demostraci

ms de que el partit en el poder no

est aplicant poltiques desque-

rres, lexemple ho tenim en lapli-

caci de la seva poltica fiscal, que

afavoreix als que ms tenen.La CGT portem un any mobilit-

zant-nos contra els efectes de la

crisi, que ha generat ms de quatre

milions de persones aturades en el

conjunt lEstat Espanyol, de les

quals 600.000 a Catalunya. Ams,

actualment 1,2 milions de persones

a lEstat Espanyol no perceben sa-

lari, ni cap mena de subsidi, mentre

hi ha empreses on sapliquen ERO

alhora que promouen hores ex-

traordinries. A laltra cara de la

moneda, en canvi, hi ha els benefi-

cis supermilionaris de la banca i les

caixes destalvis i els magres

comptes de resultats de lexercici

del 2009 de les multinacionals.

Abans de lanunci dallargar ledat

laboral, aplaudit tant per empresa-

ris i banquers com pel centre i la

dreta poltica, la CGT vam propo-

sar a totes les organitzacions sindi-

cals reunions per a analitzar la si-

tuaci i preparar una Vaga General,

que servs per a aturar la sagnia

dacomiadament i preparar una

resposta conjunta ms enll de la

debilitat que suposa reaccionar em-

presa per empresa, obrir un debat

en la societat i fer propostes que

compensessin la situaci, s a dir,

que no recaiguessin en les costelles

dels treballadors. Dels sindicats

majoritaris noms hem obtingut el

silenci com a resposta.

CCOO i UGT van convocar mani-

festacions a les principals ciutats

de Catalunya el 23 de febrer. La

CGT no hi vam ser com organitza-

ci perqu no es van posar en con-

tacte amb nosaltres i perqu creiem

que aquesta actuaci t poc reco-

rregut, com aix ha succet en ml-

tiples docasions. Tant de bo ens

equivoquem! Malgrat aix, vam

rebre amb moderat optimisme

aquesta mobilitzaci, i estem a

lespera de que en el futur imme-

diat sigui possible posar en com

propostes, objectius i un calendari

de mobilitzacions. Molt ens temem

que com gaireb sempre sigui la

mobilitzaci del dia 23 una posada

en escena de cara a la galeria me-

ditica per, signar executivament i

sense comptar amb els treballa-

dors/es, una reforma laboral que

respongui al programa de la patro-

nal. Esperem que no sigui aix.

La CGT fa una crida als i les treba-

lladors de Catalunya, cap a la mo-

bilitzaci i a organitzar-nos en de-

fensa dels nostres drets bsics,

noms ens deixen un cam, la vaga

general.

Davant les mobilitzacions

convocades per CCOO-UGTel 23 de febrer

7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010

13/32

Mar de 201012

SFF-CGTwww.sff-cgt.org

La Generalitat de Catalunya,

des de la Conselleria de Po-

ltica Territorial i Obres P-

bliques, ha iniciat una ronda de

contactes amb totes les organitza-

cions sindicals per a explicar-nos

els seus criteris i plans per a un

futur immediat en les Rodalies de

Barcelona.Dintre daquesta ronda, el passat

dia 27 de gener es va reunir amb

CGT. Tenim clar que quan es parla

amb els poltics, lexperincia ens

indica que tot el que diuen cal

prendre-ho amb molta prudncia i

reserva, des de la perspectiva que

mai es rep tota la informaci al

complet i que aquesta pot interpre-

tar-se daltra manera a la qual en

principi se sembla percebre.

De lescoltat en la reuni, desta-

quem entre en altres coses les se-

gents:

- A dia davui no es plantegen altra

possibilitat que no passi per que

Renfe Operadora sigui la que se-

gueixi donant el servei a Barcelo-na.

- A labril o maig tenen intenci de

comenar les negociacions per a la

consecuci dun nou Contracte

Programa amb Renfe per als pr-

xims quatre anys (pel mig est la

data del procs electoral a Catalun-

ya).

- Que la seva intenci, sobre la

base de la normativa europea ja

que es tracta dun servei pblic, s

que hi hagi un sol operador per a

Rodalies.

- Si en un futur lluny, Renfe dei-

xs de ser loperador i haguessin

dassumir plantilla i material, no es

plantegen en cap cas la fusi amb

Ferrocarrils de la Generalitat de

Catalunya (FGC), plantejant-se

com soluci poltica la possibilitat

de crear un holding empresarial

amb les dues empreses.

- Que ja estan negociant un con-tracte a tres bandes amb ADIF i

Renfe-Operadora, perqu aquesta

ltima gestioni les estacions de ro-

dalia.

- Que estan disposats a respectar

els acords de desconvocatoria de

vaga que signem amb Renfe i el

Ministeri de Foment, a pesar de no

ser signants ni estar presents en

lacta de la reuni (la matinada del

9 de juny estaven a laltre costat te-

lfon, encara que no els agradi re-

conixer-lo).

- Que el que demanaran a RENFE-

Operadora sn uns nivells de qua-

litat, per no es ficaran en com els

aconsegueix, s ms, van lloar mo-

dels dexplotaci amb poc perso-

nal: una poltica semblant a la que

ells fan a FGC, amb la qual la

CGT, lgicament no est dacord.

- Volen tenir tamb els trens regio-

nals i el ms aviat possible.- No tenen prevista la transferncia

de cap infraestructura ferroviria.

- En la primera etapa, no es pre-

veuen canvis importants en el ser-

vei de les Rodalies de Barcelona.

Aquests arribaran ms endavant

quan sinaugurin les noves infraes-

tructures ara en execuci.

- La partida pressupostria aporta-

da per lestat, que serveix per a

compensar el dficit, la utilitzaran

en les millores ms immediates.

Des de CGT li vam transmetre que

continuarem treballant, com sem-

pre, per un ferrocarril pblic i que

defensarem la no divisi de Renfe-

Operadora: la segregaci no ens

interessa als treballadors.

Vam posar tamb en dubte que els

nivells de qualitat i seguretat que

busquen es puguin assolir mentre

no saugmenti la plantilla (de per-

sonal operatiu, clar, que directius jaen tenim molts), deixin de regalar

les crregues de treball a les em-

preses participades i privades o se-

gueixin tancant les taquilles de

venda de bitllets i atenci al client,

tal com ha ocorregut aquest mes a

Montcada-Santa Maria.

El Ministeri de Foment